NÚRIA BOTA CABAU
Com va començar tota aquesta aventura?
“
Després de conèixer i descobrir la complexitat de la situació sociopolítica del Sàhara, ens vam quedar atrapats amb la causa.
Una finestra al món comença sent un projecte educatiu, dins d’una escola de Tarragona, amb l’objectiu d’apropar realitats diferents de tot el món als infants de l’escola de la forma més directa possible. El nom del projecte el van posar els mateixos alumnes; la finestra representa la pantalla on es projecten els vídeos dels alumnes de cada indret ensenyant l’intercanvi de coneixements i mostrant com viuen. El primer viatge va ser als campaments de refugiats saharauís... Exacte. Vaig tenir la oportunitat de viatjar als campaments amb un company de la universitat que hi anava a fer un projecte i vaig decidir, d’una proposta que em feien a mi a nivell personal, aprofitar-la i compartir-la amb els meus alumnes..
“
I vau voler repetir. De fet l’objectiu inicial del projecte era viatjar a diferents parts del món, però després de conèixer i descobrir la complexitat de la situació sociopolítica del Sàhara ens vam quedar atrapats amb la causa. Vam adonar-nos que volíem que el projecte es mantingués allà perquè, d’alguna manera, ens vam convertir en activistes. Més enllà dels alumnes, vam creure que havíem d’implicar-nos socialment i políticament amb aquest poble. Quina és aquesta complexitat sociopolítica que us va enganxar?
Campament de Dahla (2016). Cedida.
18
Els més de quaranta anys que porten d’exili vivint en camps de refugiats com a conseqüència d’una ocupació il·legal, que en tot aquest temps encara no han pogut tornar a la seva terra que
oficialment és propietat de l’estat espanyol i, sobretot, la resistència pacífica i cultural. La voluntat de mantenir les seves tradicions i la seva llengua d’una forma pacífica va fer que ens volguéssim convertir en altaveus d’aquesta realitat. Actualment, què fa Una Finestra al Món? Des d’aquell primer viatge hem anat creixent i tenim diversos objectius. A banda de l’intercanvi d’experiències educatives, que es manté, hem afegit l’ajuda pel desenvolupament, que és tot el material que portem des d’aquí. Preguntem als mestres de les escoles dels campaments què és el que necessiten i nosaltres fem una campanya de recollida de material; per exemple, durant alguns viatges vam construir biblioteques a totes les escoles. Per altra banda, el tercer objectiu seria el de difusió de la causa saharauí. Intentem que en tots els viatges vinguin persones encarregades de documentar i crear algun material audiovisual perquè, quan arribem aquí, puguem difondre-ho. I l’últim objectiu seria apropar la causa al màxim de persones i col·lectius del Camp de Tarragona i que es vagin sumant al projecte. Cada viatge és diferent i, depenent de les persones que viatgen amb nosaltres i dels seus coneixements, es fan unes activitats o unes altres, a part de l’intercanvi amb les escoles. Per exemple, un any es va fer un treball de gènere fent entrevistes a dones saharauís de diferents generacions; un altre, va venir Tornavís Teatre i van fer una recerca per després fer-ne una obra de teatre, etc.. Des de la primera vegada que vau anar-hi, com ha canviat tot? Ha canviat moltíssim! El més
