AMB VEU DE DONA
BÉATRICE BIZOT
TATIANA BLANQUÉ
MARTA FÀBREGAS
NÚRIA GUINOVART
COIA IBÁÑEZ FERRATER JORDINA ORBAÑANOS
FRANCESCA POZA
TERESA RIBA AUREMBIAIX SABATÉ
AMB VEU DE DONA WITH A WOMAN’S VOICE
BÉATRICE BIZOT
TATIANA BLANQUÉ
MARTA FÀBREGAS
NÚRIA GUINOVART
COIA IBÁÑEZ FERRATER
JORDINA ORBAÑANOS
FRANCESCA POZA
TERESA RIBA
AUREMBIAIX SABATÉ
15 / 3 / 2024 - 4 / 5 / 2024
Textos
MONTSE FRISACH
Campoamor, 2, 43202 Reus
T. +34 666 674 996
www.anquins.com
Horaris: de dimarts a divendres, de 11 a 13,30 h i de 17 a 20 h, dissabtes: d’11 a 13,30 h
Open Tuesday to Friday from 11 am to 1.30 pm and from 5pm to 8pm. Saturdays from 11 am to 13,0h
AMB VEU DE DONA
Infinites veus, infinites pulsions
D’entrada es pot dir que gairebé sempre podem distingir una veu de dona d’una d’home, parlada o cantada. Encara que no és ben bé cert. Hi ha falsets masculins extraordinaris, veus de gola de dona que espantarien un lleó i una infinita escala de sons que es mouen i salten octaves cap a totes direccions. L’ambigüitat sonora és un valor afegit. En l’art i la creació, un dels grans dilemes, sobretot a l’hora d’enfocar una obra des del punt de vista de la perspectiva de gènere, és si concretar si hi ha una visió, una mirada o una veu específica en les obres realitzades per dones. La diversitat d’opinions sobre aquest tema és immensa. Hi ha qui té clar que existeix una veu absolutament femenina en les dones creadores. Altres ho neguen categòricament, entre d’altres raons perquè podria donar joc a malinterpretacions sobre diferències de qualitat entre homes i dones artistes. En realitat, tant se val si existeix una “veu de dona” o no.
Però filosofies apart, sí que hi ha temes i preocupacions que en les obres de les dones artistes estan presents recurrentment perquè l’art està connectat a la vida i la vida d’una dona és, per força, diferent de la d’un home. La posició que ocupa una dona en el món està condicionada, no només per fets biològics inherents, sinó per l’estructura social i política que l’envolta. Ja que durant segles les dones tenien prohibit assistir a les acadèmies d’art, o si els hi era impossible professionalitzar-se, és normal que els temes tractats per les artistes estiguessin vinculats a la domesticitat i als interiors tan físics com mentals. Les artistes també han reflectit i cridat i continuen cridant contra la injustícia social més massiva de la història de la humanitat i que afecta (quina paradoxa!), a un col·lectiu de persones que resulta ser majoria.
Quan els pintors flamencs del Barroc, Van Gogh o Monet pintaven flors, ningú els acusava d’ensucrats ni de ser pintors de pa sucat amb oli, ni de cultivar un gènere menor. En canvi, les dones han vist sempre com al seu art no se’l tractava de la mateixa manera. L’exposició Amb veu de dona , amb obres recents de nou artistes catalanes, posa de manifest que no hi ha gèneres, tècniques ni materials majors ni menors, que les dones parlen sense prejudicis dels temes que els toquen directament o que encara hi ha malauradament molta memòria de les dones per recuperar perquè sinó seria impossible avançar amb dignitat.
Així, les fotografies antigues intervingudes de Marta Fàbregas apel·len a la memòria perduda de dones anònimes que van ser retratades només com a objecte eròtic i exòtic. L’escultora Teresa Riba retrata el sentiment de soledat de noies joves i d’aquesta manera també els hi dóna veu. Amb escultura també, Béatrice Bizot fragmenta el rostre femení però, no per denigrar-lo com tants homes artistes han fet, sinó per remarcar les emocions i la complicitat femenina.
La natura, i no com a subjecte de decoració, sinó d’arrelament i vinculació a la terra, és la protagonista absoluta de les subtils i a la vegada potents pintures de Tatiana Blanqué. I parlant del gènere floral, Jordina Orbañanos aporta un valor més enllà del gust de pintar la bellesa de les plantes i les flors. En les seves obres, les flors són forma i color en un context despullat i semblen tenir vida pròpia.
Altres artistes creen un univers personal a partir de realitats diverses. Coia Ibáñez Ferrater, amb un estil aparentment ingenu, construeix paisatges imaginaris farcits d’elements sorprenents, amb una tècnica que aporta un relleu característic i inconfusible a les obres. Les textures també tenen un absolut protagonisme en les obres de Francesca Poza, que tenint a com a referència de base la tècnica del tapís, treballa amb fragments de paper amb referències literàries. En el cas de Núria Guinovart, el seu univers abstracte és silenciós i gens estrident. Les clivelles sobre un material de poques connotacions artístiques com el ciment són les que ens parlen. En canvi, la més jove de les artistes de l’exposició, Aurembiaix Sabaté, mira cap a amunt i cap a allò intangible per crear una atractiva cosmologia de colors i formes sobre la forma sagrada del cercle.
Les dones continuen no callant davant el món la seva pulsió artística, idèntica en tots els éssers humans.
Montse FrisachWITH A WOMAN’S VOICE
Infinite voices, infinite forces
Alright, so you can say that you can almost always distinguish between a woman’s voice and a man’s, whether it is speaking or singing. Even though that is not entirely true. There are extraordinary male falsettos, throaty female voices that would scare a lion off, and an infinite scale of sounds that leap up and down the octaves.
Sound ambiguity is actually an added value. In the art and creative world one of the big dilemmas, especially when it comes to focussing a work from a gender perspective, is trying to decide whether there is a specific view or voice in works made by women. The range of opinions about this is immense. Some think that there is a clearly female voice in women creators. Others categorically refute that, partly because it could lead to misinterpretations of the differences in quality between men and women artists. Actually, it makes no difference whether there is a “woman’s voice” or not.
But philosophy apart, there are topics and concerns that are recurrently present in the work of women artists because art is connected to life and the life of a woman is different from that of a man ipso facto. The position that a woman occupies in the world is conditioned not only by her biology but also by the structure of society and politics that surrounds her. The fact that for centuries women were forbidden from attending art schools and it was impossible for them to become professional artists means that the kind of topics addressed by women were related to domesticity and ‘the interior’ – both physical and mental. Women artists have also reflected on and called out and continue to call out the biggest social injustice in history which affects (paradoxically!) the largest group of people on the planet.
When the Flemish Baroque painters, Van Gogh or Monet painted flowers nobody accused them of being twee or second rate, or of trying to cultivate a lesser genre. Women, on the other hand, have always seen how their art is treated differently. The exhibition With a Woman’s Voice shows through the recent works of Catalan women artists that there are no bigger or smaller genres, techniques or materials, and that women talk without prejudice about the topics that directly affect them. It also shows that there is still unfortunately a lot of ground to recover about women without which it is impossible for them to progress in a dignified manner.
So, the old photographs reworked by Marta Fàbregas call for recognition of the of the women who were anonymously photographed only as exotic or erotic objects. Sculptor Teresa Riba portrays the loneliness of young girls and in doing so she gives them a voice. Also through sculpture Béatrice Bizot fragments the female face but not in a defamatory way as so many male artists have done, but to highlight female emotions and complicity.
Nature – not as decoration but as in the laying down of roots and the association with the land – is the great protagonist of the subtle yet powerful paintings by Tatiana Blanqué. And speaking of the floral genre, Jordina Orbañanos offers something more than the joy of painting the beauty of plants and flowers. In her works the flowers are both form and colour in a naked context which seems to give them a life of their own.
Other artists create their personal universes from their own situations. With apparent naivety Coia Ibáñez Ferrater creates imaginary landscapes full of surprises, using a technique that brings to the works a characteristic and unmistakeable touch. Textures also feature strongly in the works of Francesca Poza, who takes tapestry as her reference for her work with paper fragments containing literary references. Núria Guinovart’s abstract universe is silent and timid. In her work it is the cracks in cement – a material which is not usually associated with art – that speak to us. The youngest artist in the exhibition, Aurembiaix Sabaté, looks towards the intangible to create an attractive cosmology of colours and shapes in the sacred form of the circle.
Women refuse to silence their artistic force in the world, a force that is the same for all human beings.
Montse Frisach
BÉATRICE BIZOT
Escultura com a arquitectura poètica, amb materials durs que s’estoven a través de la mirada de l’artista.
Sculpture as poetic architecture, with tough materials that soften through the eye of the artist.
Opening light 1/8
Bronze | 56 x 22 x 16 cm
Les baiser II
TATIANA BLANQUÉ
Paisatges essencials en els què la vegetació, que travessa la tela verticalment, creix il·luminada per la potència de la llum de la lluna.
Essential landscapes in which the vegetation which runs vertically across the canvas grows, illuminated by the moonlight.
Boscos verds i lluna
Oli i rotulador permanent sobre tela | 100 x 100 cm
MARTA FÀBREGAS
No en sabem ni els seus noms ni com se sentien aquestes dones “civilitzades” per una cultura estranya a elles i només els hi queda arrecerar-se per protegir-se de la tempesta.
We don’t know either the names or the feelings of these women who were “civilised” by a foreign culture and whose only solution was to protect themselves from the storm
Colonizada nº 116
Kusakabe Kimbei, Japonesa bajo la tormenta, Japón 1888 Transfotografia sobre papel acuarela a partir de fotografía antigua | Técnica mixta | Pieza única | 100x130 cm
Colonizada nº 117
Kusakabe Kimbei, Japonesa bajo la tormenta, Japón 1888 Transfotografia sobre papel acuarela a partir de fotografía antigua | Técnica mixta | Pieza única | 100x130 cm
NÚRIA GUINOVART
Abstracció fina, colors serens, un joc d’estructures a la recerca d’equilibri i cal·ligrafies creades a partir de la matèria.
Fine abstraction, calm colours, an attempt to find balance and calligraphies created from the subject.
Recolzat
Ciment i acrílic | 40 x 120 cm
COIA IBÁÑEZ FERRATER
Pintures oníriques que s’estructuren gairebé com una partitura musical, amb elements que es repeteixen, contrapunts i cadències. I una mirada d’una dona que ens interpel·la.
Dreamy paintings constructed almost like a musical score with repeated elements, counterpoints and cadences. And the view of a woman who is questioning us.
El que fa 8
Tècnica mixta sobre tela | 50 x 100 cm
JORDINA ORBAÑANOS
D’un roig encès són les flors que habiten en aquestes pintures orgàniques sobre taula, com si fossin personatges de retaules contemporanis.
Fiery red flowers that inhabit these organic paintings on board like characters of contemporary altarpieces.
Atracció ineludible
Oli sobre fusta | 73 x 100 cm
FRANCESCA POZA
Dones que viuen en els llibres han estat la inspiració d’aquests tapissos teixits amb fragments de paper. Històries que fragmentades creen una història nova.
The women who have lived in books have been the inspiration of these tapestries made of paper. Stories ripped apart and put together to create something new.
Quin dia!
“Aquest matí, quan m’he despertat, m’he trobat que m’havia convertit en ma mare” Dedicat a totes les dones, siguin Mares o filles | Tapís amb paper de llibre, inspirat en el llibre de Mary Rodgers. “Quin dia tan bèstia” | Exemplar únic, 2024 | 76 x 90 cm
El papel como materia y el hilo como símbolo” Tapís amb paper de llibre, realitzat punt de catifa sense tallar i cordó negre. Llibres de Georges Simenon, “L’amiga de Madame Maigret” (L’amie de Mme Maigret) (ediciones 1949-1979) | Exemplar únic, 2022, obra seleccionada, 1ª Ediciò Visions of Catalonia, (Barcelona, Bienal de Venecia) | 65 x 65 cm
TERESA RIBA
Figures femenines que esdevenen arquetips de la malenconia i la soledat però amb la natura, el mar, la terra, com a aliada.
Female figures that become archetypes of melancholy and loneliness but with nature, the sea and the land as allies.
50 x 17 x 12 cm
Mirant el mar III, 2/8
AUREMBIAIX SABATÉ
Miralls on es reflecteixen fragments imaginaris de l’univers. L’art com vehicle d’allò invisible que només podem intuir.
Mirrors reflecting imaginary fragments of the universe. Art as a way of representing what we know intuitively.
Nebulosa IX
Tècnica mixta sobre fusta | Ø 60 cm
Campoamor, 2, 43202 Reus
T. +34 666 674 996
www.anquins.com
Horaris: de dimarts a divendres, de 11 a 13,30 h i de 17 a 20 h, dissabtes: d’11 a 13,30 h
Open Tuesday to Friday from 11 am to 1.30 pm and from 5pm to 8pm. Saturdays from 11 am to 13,0h
Amb el suport de: