DIDIER LOURENÇO FOREVER
FOREVER HOMENATGE A DIDIER LOURENÇO
22 / 11 / 2024 - 18 / 01 / 2025
Textos
RAMON BALASCH Poeta
PEPA QUINTEIRO
Directora de la Galeria d’art Anquins
The collector , 2020 | Oli sobre tela | 120 x 120 cm
Pepa Quinteiro, directora
Campoamor, 2, 43202 Reus T. +34 666 674 996 www.anquins.com
Horaris: de dimarts a divendres, d’11 a 13,30h i de 17 a 20h. Dissabtes: d’11 a 13,30h.
Open Tuesday to Friday from 11 am to 13.30 pm and from 5pm to 8pm. Saturdays: from 11 a.m. to 1:30 p.m.
DIDIER FOREVER
«Didier és un artista màgic que va sortir d’una litografia plena de colors», així saludava Bartolozzi el fill de l’immens litògraf Fulvio. «A l’escaire d’un Matisse», evocava Jordi Alumà. «De gran aprenent, aprenent en el sentit cezannià... Li agrada l’ofici de pintor i de litògraf, i prou», afirmava Simó Busom. «Les seves misterioses figures, l’estranya llum, l’equilibri de les seves composicions i tot el misteri que l’envolta, et fan sentir una solitud compartida i relaxant», deia premonitòria Montserrat Gudiol. «El pintor Didier té 30 anys, 10 d’ells pintant amb colors exaltats, exultants, plens d’il·lusió i expressió», proclamava Guinovart. De tots ells el Didier en va aprendre valuosos ensenyaments.
Els col·legues també opinaven: «Dins de la llarga i rica tradició dels pintors cecs de llum mediterrània, Didier destaca per ser un pintor més cec encara», amollava Javier Mariscal. «No paris, Didier», li desitjava Ramon Moscardó. «”Ojo” amb el Didier», profetitzava Perico Pastor. «Li desitjo una llarguíssima cavalcada per l’horitzó de l’art, de la cultura, de la pintura i, en definitiva, de la vida», definia Joan-Pere Viladecans.
Amb aquests auguris, Didier va treballar sense parar ni un moment durant trenta-cinc anys, incansable, primer, en quaderns d’apunts i esbossos, que, després, triava i perfeccionava per bolcar-los en quadres o litografies.
La lito era la nineta dels seus ulls: sempre mirava de fer els temes que més agradaven, els bestsellers dels seus quadres, amb la intenció d’apropar el seu art a tothom.
«Pinta com i el que li dona la gana i amb l’estil totalment personal, lliberal i anàrquic. No copia ningú», afirmava rotund Arnau Alemany. La mort el va atrapar quan estrenava un nou taller fantàstic al mig de Premià de Mar, amb projectes de grans escultures com Ella , al centre de la rotonda de la seva vida. «Dins el mapa dels suplantadors de Déu, / el seu color suplanta el fang dels dits del creador. [...] Us oferirà la flor del capvespre, / us convidarà a la casa vermella, / o us permetrà de sentir el nocturn / amb ulls de gat blanc, / l’olor de la rosa damunt la taula», en versos d’un servidor de fa 25 anys.
Ramon Balasch Poeta
DIDIER FOREVER
“Didier is a magical artist who came out of a lithograph full of colors”, this is how Bartolozzi greeted the son of the immense lithographer Fulvio.. “At right angles to a Matisse” added Jordi Alumà. “A great learner in the Cézanne-esque sense…he just loves the art of painting and lithography, full stop,” affirmed Simó Busom. “His mysterious figures, the strange light, the balance of his compositions and all the mystery that surrounds him give you a sense of relaxing and shared solitude, were the premonitory words of Montserrat Gudiol. Didier the painter is 30 years old and 10 of those years have been spent painting in intensely exciting, jubilant colours, full of feeling and expressionE” proclaimed Guinovart. Didier learned valuable lessons from all of them.
His colleagues also had something to say about him: Javier Mariscal always said “Within the long and rich tradition of painters blind to the Mediterranean light, Didier stands out as a painter who is even more blind.” “Don’t stop, Didier” was the call from Ramon Moscardó. “Watch out for Didier” were the prophetic words of Perico Pastor. “I wish him an extremely long procession along the horizon of art, culture, painting and, ultimately, life” said Joan-Pere Viladecans.
With all of these good wishes, Didier worked non-stop for thirty-five years, tirelessly, first in notebooks and sketches which he then selected from and perfected to turn them into painting or lithographs.
Litho was the apple of his eye: he always tried to work the themes he liked best, the bestsellers of his paintings, with the idea of bringing his art to everyone.
“He paints whatever and however he likes and with a totally personal, liberal and anarchic style. He doesn’t copy anyone” stated Arnau Alemany. Death caught up with him just when he was beginning work in a fantastic new studio in the middle of Premià de Mar, with big projects such as Ella, at the centre of the roundabout of his life. “Within the map of imposters of God, / his colour supplants the mud on the hands of the creator. […] He will offer you the dusk flower, / invite you to the red house, /or allow you to hear the nocturn / with a white cat’s eyes, / the scent of the rose on the table”, in lines I myself wrote 25 years ago.
Ramon Balasch Poet
DIDIER FOREVER
Didier Lourenço ens seguirà acompanyant per sempre a través de les seves obres plenes de vida i color. Amb l’exposició Didier Forever , les galeries d’art catalanes que treballàvem amb Didier hem volgut retre-li un merescut homenatge. A l’Anquins va fer la seva primera individual el 2010 i des d’aleshores vam exposar la seva obra a fires internacionals a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Suècia i fins i tot a Los Angeles amb un gran èxit.
Tots guardem un gran record de Didier: vivències, converses, trobades que sempre et deixaven en un bon estat d’ànim, perquè Didier, com les seves pintures delaten, era una persona molt alegre i vital, un artista de cap a peus, que treballava intensament amb una creativitat desbordant. No podia parar de “guixar”, com ell deia... i la seva obra entusiasmava públics de les procedències més diverses que connectava amb el que l’artista volia expressar, els donava un ideal de felicitat, un món màgic on les dones eren el centre de tot. Formes i colors que ens atrapaven perquè aconseguien anar directament al cor.
El crític Ricard Mas deia en el seu darrer catàleg a Anquins: “Lourenço no explica històries, encomana estats d’esperit. Les seves ubiques protagonistes, de vegades acomodades en un sofà, d’altres en bicicleta revelen plenitud. La plenitud quotidiana de qui habita el present, l’aquí i l’ara. Davant seu, no cal que ens preguntem qui és aquesta noia que ens torna la mirada, lliure de preocupacions; sabem que són nosaltres mateixos per dins”.
En el millor moment de la seva carrera, amb un munt de nous projectes que li sorgien per tot el món, tot es va aturar de cop. La seva absència encara és recent i dolorosa per la família, els galeristes i amics de Didier, però les seves obres ens reconforten i ara més que mai ens transmeten vida.
Pepa Quinteiro
DIDIER FOREVER
Didier Lourenço remains with us forever through his works full of life and colour. With the exhibition Didier Forever , the Catalan art galleries that worked with Didier want to pay him a more than deserved homage. He had his first solo show at Anquins Gallery in 2010 and ever since then we have exhibited his work in international art fairs in Germany, Belgium, Netherlands and Sweden – and as far as Los Angeles – with great success.
We all have very fond memories of Didier: experiences, conversations, meetings all of which left us uplifted because Didier, just like his paintings, was a very happy and vibrant person, an artist from head to toe, who worked intensely with abundant creativity. He couldn’t stop sketching – guixar, as he called it… and his work excited audiences from all walks of life who connected with what he wanted to express as an artist. He gave them the ideal of happiness, of a magical world where women were at the centre of everything. Shapes and colours which captivated us because they managed to go directly to our hearts.
In his latest catalogue for Anquins, art critic Ricard Mas said “Lourenço doesn’t tell stories, he transmits states of mind. His ubiquitous protagonists, sometimes lying comfortable on a sofa, other times on a bicycle, reveal fulfilment, the daily fulfilment of those who live in the present, the here and now. When we look at them we don’t need to ask who the girl looking back at us is – we know that they are ourselves from within.”
At the peak of his career, with a heap of new projects from all over the world, everything came to a sudden halt. His absence is still recent and painful for Didier’s family, his gallerists and his friends, but his works comfort us and more than ever transmit life.
Pepa Quinteiro
Didier, Pepa Quinteiro i Jordi Barnadas (2023)
Ramon Moscardó, Coia Ibàñez, Didier, Pepa Quinteiro i Josep Moscardó (2010)
Didier, Mercè Dalmau i Pepa Quinteiro (2021)
True love, 2016
Oli sobre tela | 130 x 97 cm
La vespa
Oli sobre tela | 45 x 60 cm
Estiu, 2009
Oli sobre tela | 50 x 65 cm
Red green, 2017
Oli sobre tela | 81 x 60 cm
Escultura de ferro policromada, | 63 x 155 x 6 cm
Claro, 2020
Oli sobre tela | 81 x 65 cm
Prunus, 2019
Tècnica mixta sobre paper | 70 x 50 cm
LA ÚLTIMA COL·LECCIÓ DE LITOGRAFIES
Didier la va estar realitzant els mesos d’abril i maig de 2023 en estreta col·laboració amb el litògraf Fulvio Lourenço. Després de la sobtada mort de Didier, el tàndem Sylvie i Fulvio Lourenço van decidir imprimir l’edició el mes de novembre de 2023. Es van autentificar davant notari i es van destruir les planxes. Tots els exemplars estan numerats a mà i signats amb un segell en sec i amb un segell amb tinta amb la seva característica signatura Ço. Cada litografia s’acompanya d’un certificat d’autenticitat.
THE LAST COLLECTION OF LITHOGRAPHS
Didier was working on it in April and May 2023 in close collaboration with the lithographer Fulvio Lourenço. After Didier’s sudden death, the tandem Sylvie and Fulvio Lourenço decided to print the edition in November 2023. The plates were authenticated before a notary and destroyed. All copies are hand-numbered and signed with a dry stamp and an ink stamp with their characteristic Ço. signature. Each lithograph is accompanied by a certificate of authenticity.
Sofà verd
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 28 x 28 cm
Los dos
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 28 x 28 cm
La vie en Rose
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 28 x 28 cm
original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 28 x 28 cm
|
Litografia
Contigo
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA
28 x 28 cm
Hoy
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 28 x 28 cm
Les passants 1
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 22 x 47 cm
Les passants 2
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 22 x 47 cm
Les passants 3
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 22 x 47 cm
Les passants 4
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 22 x 47 cm
Gran Ram
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 48 x 96 cm
Flors
Litografia original sobre paper, edició de 75 exemplars + 10 PA | 48 x 96 cm
Didier Lourenço 1968 - 2023
Didier Lourenço va néixer el 1968 a Premià de Mar, Barcelona. Als 19 anys, comença a treballar al taller de litografia del seu pare, on aprèn l’art de la litografia.
El 1988 fa la seva primera exposició individual i edita la seva primera col·lecció de litografies. Didier compagina el seu temps pintant sobre teles i papers en un racó del taller i realitzant i imprimint litografies per a ell i per a altres artistes. Aquest intercanvi de coneixements va ser molt important per a la seva educació en el món de la pintura.
El 1991 va guanyar un prestigiós premi de pintura per a joves pintors, el segon premi “XXXIII Premi de Pintura Jove de la Sala Parés”. El 1992 repeteix amb el “Premi Talens” del “XXXIV Premi de Pintura Jove de la Sala Parés”. A partir d’aquí la seva carrera és imparable a través de diferents exposicions individuals i col·lectives de diferents galeries del país.
El 1994 contacta amb Javier Mariscal, i li proposa traslladar el seu taller a Palo Alto, un fet sense continuïtat, però que el marcarà.
El 1995, Didier Lourenço munta a Premià de Mar el seu propi taller, moment en què es pot dedicar plenament a la pintura i a la realització anual de les seves litografies. La seva germana Sylvie, llicenciada en història de l’art, es fa càrrec de la promoció i distribució de la producció litogràfica.
El mateix 1995 realitza exposicions individuals de manera continuada a la Galeria Jordi Barnadas, a la Galeria Art Dama, a Ismes Galeria d’Art de Vilanova i la Geltrú i a la GaLeRia, de Sant Cugat del Vallès.
El 1999 exposa per primer cop a Madrid a la Galería B.A.T. Alberto Cornejo. Els seus viatges es multipliquen, a París, Lisboa i Nova York, on pren com sempre apunts que converteix en quadres.
El 1999 Winn Devon Art Group, un prestigiós editor mundial i distribuïdor de pòsters, s’interessa per l’obra de Didier Lourenço des de Seattle. Els seus cartells es poden veure en infinitat de llocs. Aquesta difusió permet que galeries dels cinc continents s’interessin per la seva obra original i el portin a exposar per tot el món.
Didier, malgrat la seva projecció internacional, manté una relació de proximitat amb els galeristes mencionats als que s’afegiran la Galeria El Claustre de Girona-Figueres i la Galeria Anquins de Reus, aquesta última portant-lo a nombroses fires internacionals.
Quan el 2002 prepara Pinzells silenciosos per a la Galeria Jordi Barnadas, hi exposa per primera vegada escultures de bronze, obrint un diàleg amb la tercera dimensió.
El 2008 insisteix en el rostre humà femení, un tema clau en tota la seva producció, obertament a Per la cara a la Galeria Jordi Barnadas. Reincidirà el 2009 en un crescendo experimental a Variacions, el 2011 en els Stonebook, cares-pedra sorgits de la similitud dels còdols de riu i l’oval de la faç humana, presentats a la GaLeRia dels Batlle Argimon. El 2017 a l’exposició In & Out, exposa els Neighbours i les Invisibles, que «amplia el repertori de la temàtica intimista». I Helena Batlle remarca de la sèrie Brooklyn «que reprèn l’interès de Lourenço per definir un rostre universal».
El 2021 Didier exposa Primera persona a la Galeria Anquin’s de Reus amb aquesta declaració: «Els colors que utilitzo són cada vegada més explosius i potents, i darrerament he optat per comptar amb l’omnipresència de la figura femenina.»
Encarrilada la trajectòria pictòrica, el 2018 Didier compra una casa a Pardines, al Ripollès, per anar al Pirineu. I aquí aborda el món de l’escultura de ferro policromada amb l’escultor Pep Hubach. El 2020 va ser l’any de la seva primera gran escultura exempta, un gran ciclista que feia gairebé dos metres per dos i per sis de fondo, que es va presentar la Galeria Barnadas. En aquest context apareixen els walkers i els bikers, una escultura que és una escultura-quadre.
La mort el va atrapar quan estrenava un nou taller fantàstic, amb projectes de grans escultures com Ella , ubicada ara a l’entrada nord de Premià de Mar, al centre de la rotonda de la seva vida. Les seves mostres individuals i col·lectives continuen vives a la pantalla de la nostra retina.
Didier Lourenço 1968 - 2023
Didier Lourenço was born in 1968 in Premià de Mar. When he was 19 he started working in his father’s lithography studio where he learned the art.
In 1988 he had his first solo exhibition and produced his first series of lithographs. Didier divided his time painting on canvas and paper in a corner of the studio and making lithoprints for himself and for other artists. This exchange of knowledge was very important for his education in the world of painting.
In 1991 he won a prestigious prize for young painters, coming second in the “33rd Sala Parés Young Painter” competition. In 1992 he won the “Talens Prize” of the “34th Sala Parés Young Painter” competition. From that point on his career was unstoppable and he had a series of solo and group shows in different galleries around the country.
In 1994 he contacted Javier Mariscal and proposed to move his studio to Palo Alto. It was a random choice but one which would mark him.
In 1995, Didier Lourenço set up his own studio in Premà de Mar at a time when he dedicated himself entirely to painting and to an annual production of lithographs. His sister Sylvie, who was an art history graduate, took on the promotion and distribution of his lithographs.
Also in 1995 he had end to end solo exhibitions in Jordi Barnadas Gallery, Art Drama Gallery, Ismes Art Gallery in Vilanova i la Geltrú and at GaLeRia, in Sant Cugat del Vallès.
In 1999 he exhibited in Madrid for the first time at the B.A.T. Alberto Cornejo Gallery. His travels extended to Paris, Lison and New York where he continued to makes notes and sketches that would become paintings.
In 1999 Winn Devon Art Group, a prestigious worldwide publisher and distributor of posters took an interest in Didier Lourenço’s work from Seattle. His poster appeared everywhere and this led to galleries from all five continents taking an interest in his originals and exhibiting his work around the world.
Despite his international success Didier maintained a close relationship with the galleries mentioned above and struck up new relations with the El Claustre Gallery in Girona-Figueres and Anquins Gallery in Reus, the latter taking him to numerous international art fairs.
When in 2002 he was preparing Pinzells silenciosos for the Jordi Barnadas Gallery he exhibited sculptures in bronze for the first time, opening up a dialogue with the third dimension.
In 2008 he focussed on the female face which was to become a key theme in all his work, with the exhibition Per la cara at the Jordi Barnadas Gallery. He returned in 2009 with the experimental crescendo Variacions, in 2011 with Stonebook, stone-faces which emerged from the similarity between river pebbles and the oval shape of the human face, which he exhibited at the GaLeRia Batlle Argimon. In 2017 in the In & Out show, he exhibited Neighbours and Invisibles, which “opened up his repertoire of more intimate themes”. Helena Batlle commenting on the Brooklyn series said “that it takes up again Lourenço’s interest in defining a universal face”.
In 2021 Didier exhibited Primera persona Anquins Gallery in Reus, making this statement: “The colours I use are increasingly explosive and powerful, and lately I have opted for the omnipresence of the female figure”.
With his artistic career on course in 2018 Didier bought a house in Pardines, in the Ripollès region of the Pyrenees. There he began working on polychrome iron sculptures with the sculptor Pep Hubach. 2020 was the year of his first large free-standing sculpture – a huge cyclist measuring almost two by two by six metres deep, which he exhibited at the Barnadas Gallery. This is when his walkers and bikers appeared – a sculpture that is really a sculpture-painting.
Death caught up with him just when he was beginning work in a fantastic new studio in the middle of Premià de Mar, with big projects such as Ella, at the centre of the roundabout of his life. His solo and group shows live on in the canvas of our eyes.
Campoamor, 2, 43202 Reus T. +34 666 674 996 www.anquins.com
Horaris: de dimarts a divendres, d’11 a 13,30h i de 17 a 20h.
Dissabtes: d’11 a 13,30h.
Open Tuesday to Friday from 11 am to 13.30 pm and from 5pm to 8pm. Saturdays: from 11 a.m. to 1:30 p.m.
Didier al seu estudi, 2017
Amb el suport de: