UN AVENTURER NORMÀ QUALSEVOL
IES Ronda Genís Català Escolà Natalia Parejo Tugues Alba Lozano Marfull 10/03/15
RECONQUESTA
DE
SICILIA
DELS
NORDMANS (SEGLE XI) La conquesta normanda d' Itàlia meridional va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del segle XI . Els víkings o normands, procedents del nord, es van assentar com a mercenaris al sud de la península itàlica al servei de llombards i bizantins . Amb el temps van acabar establint els seus propis estats, que després de ser unificats i derrotar a les forces locals van aconseguir la seva independència , com a molt tard el 1017 . A diferència de la conquesta normanda d' Anglaterra, resultat d'unes ràpides campanyes , va implicar dècades de batalles sense coordinació fins que es va formar un estat organitzat. Aquest estat , que abastava el terç sud d'Itàlia amb l'única excepció de Benevento , va arribar a reconquistar Sicília i Malta als àrabs.
POSSIBLES PROTAGONISTES HISTÒRICS -Robert Guiscard (1015-1085) va ser un aventurer nascut a Coutances, Normandia. Va arribar a convertir-se en comte de Apulia i Calabria (sud de Sicília). -Roger I de Sicília (1031-1101): Germà de Robert Guiscard , duc de Calàbria i Pulla , va participar en la reconquesta de Calàbria i va liderar la de Sicília , aquesta última sota el poder musulmà i habitada majoritàriament per grecs ortodoxos . -Nicolás II de França (990-1061) va ajudar a l’exèrcit de Robert de Guiscard a reconquistar Sicília.
HISTÒRIA: Baldaserre, un jove italià, fill de pagesos en les terres de Palerm fins que un bon dia quan ell era molt petit uns árabs van arravatar les seves terres als seus pares per la força i va tindre que anar a viure a Régio al sud d’Italia. I des de llavors sempre havia tingut odi cap als àrabs que li havien pres les terres on s’havia criat. Al cap d’uns anys, quan Baldaserre ja era més gran i s’havia fet cavaller ja que era bastant bo amb la lluita d’espases però no havia trobat fortuna, ja que no havia trobat cap noble que l’apoyes o li encomanes missions. I passat un temps, quan
els normands pretenien colonitzar Sicília, un cavaller
empobrit havia decidit fer-se aventurer, com molts altres per anar a buscar la fortuna en un altre territori. L’any 1046, quan Baldaserre encara era jove, va arribar a Itàlia Roger Guiscard i va començar a organitzar a un exèrcit contractant mercenaris que fins llavors havien treballat per musulmans prometent-los-hi riqueses i terres. Un d’aquells al que va contractar va ser Baldaserre.... Ell va acceptar a canvi del que Roger li prometia i en una de les seves primeres missions encomanades per a Roger, Baldaserre tenia que eliminar al fill del comte per el que havia intentat treballar: Hasan-as-Samsam, en un poblat bastant amagat del principat de Capua, mes concretament a la vora de Gaeta. Baldaserre es va infiltrar al poblat i va començar a cercar al fill de Hasan, quan el va trobar es va sorprendre ja que havia sigut un amic seu durant la seva infància en Palerm i va decidir no assassinar-lo com en un principi sino que van començar a parlar: -En teoria et tenia que segrestar però he preferit no fer-ho. Em recordes? -Crec que si, em fas recordar la meva infància abans de que Hasan m’adoptés. Per què em tenies que segrestar si es pot saber? -Per què el teu pare es una influència molt poderosa per a Itàlia i així el podríem coaccionar per la teva vida i aconseguir dominar aquestes terres més ràpidament.
-D’acord, tinc una idea podem fer veure que té segrestat però en realitat tu segueixes sent tant lliure com jo .I així podem fer creure a Roger que no l ´he traicionat i tu no tindràs que acabar sota terra. -Et crec per ara Baldaserre però després em faràs tu un favor a mi. Baldaserre va agafar a Orlando, el fill de Hasan, com si fos un esclau i el va portar al campament de Robert Guiscard. Al arribar al campament Guiscard va rebre a Baldaserre amb una riatlla perquè sabia que ja havia complert la seva missió amb èxit. Més tard van celebrar una festa on hi havia menjar per alimentar a mil lleons amb gana. Baldaserre va preguntar a Robert: -I a continuació, que pretens fer per a atacar a Hasan i les seves tropes? -M’agradaria amenaçar de mort al fill de Hasan per a que retiri les tropes de la zona de Regió perquè puguem expandir el nostre imperi fins a Tropea. I va funcionar, van intercanviar el fill de Hasan a canvi de que retires les seves tropes i ell va fer lo promès. Van passar uns quants anys de pau i tranquil·litat. Baldaserre se’n havia anat a viure al camp i treballava com un pagès per a distanciar-se de la guerra, mentres que Guiscard defensava les terres que ja havia conquerit i intentava expandir el seu imperi una mica més. S’havia casat i estava a punt de tindre un fill amb la dona que estimava. Fins que un dia, Baldaserre va anar a visitar al seu amic Robert i saber com li anava tot, però tenia tres hores ben bones de viatge amb carro i va deixar a la seva dona embarassada sola al camp. Baldaserre va arribar a Tropea i va buscar a Robert que estava planificant diversos atacs contra els bizantins de Crotone: -Quan temps Robert, com va amb els teus camps , i la teva dona com està? -La meva dona està a punt de tenir un fill, està vigilant la masia mentre jo estic fora. -Enhorabona. Nosaltres cada cop estem més a punt de poder fer-nos amb el control de Crotone i expulsar als bizantins d’una vegada.
-M’agradaria ensenyar-te la meva ciutat. -Em sembla bona idea. Van visitar la ciutat durant la resta del dia i parlaren sobre molts temes, de les seves famílies, treball... El dia següent Baldaserre va partir de tornada cap a la seva masia, el viatge va ser llarg però tranquil, però al arribar, alguna cosa havia passat. Quan va arribar a la masia, va anar a saludar a la seva dona, i a l’entrar a l’habitació va veure que estava morta, al seu costat hi havia una nota en la que posava: Hem matat a la teva dona, si vols saber qui som, busca a Constantí, barri dels artesans de Messina. 0Baldaserre, sense pensar-s’ho, va decidir anar cap a aquella ciutat. Va tornar a agafar el carro i va fuetejar als cavalls perquè anessin més ràpid. A l’arribar allí, al barri dels artesans, va veure amb una dona i li va preguntar per Constantí: -Bones, he vingut des de molt lluny per buscar a un tal Constantí, em sabria dir qui es? -Si, en aquesta zona, hi ha un únic Constantí, es el compte de la ciutat, viu en aquell castell que es veu des d’aquí, dalt d’aquell turó. -Moltes gràcies, ara aniré a visitar-lo. -No, avui no el podrà trobar al seu castell ha anat de caça en el bosc en direcció sud-est de la ciutat però és molt gran, no se si hi podria anar vostè sol. -Sap vostè d’algú que em pugui acompanyar a buscar-lo? -Si, el meu home sovint hi va a caçar, ell podria ajudar-te. I la dona va anar a buscar al seu marit, Aguste, que el va acompanyar encantat, ja que feia dies que no sortia de la ciutat.
Van emprendre el camí cap al bosc i dintre d’ell, Aguste el va guiar per els llocs de caça més habituals, però no van trobar a ningú, al capvespre quan ja estaven a punt de renunciar, van sentir un animal xisclar, el soroll provenia del interior del bosc. Els dos, es van atansar a mirar què passava , un cop allí van veure a dos persones, que semblaven grans amb arcs i fletxes damunt els seus cavalls. Baldaserre els hi va preguntar: -Estem buscant al comte de Messina, per casualitat no serà algú de vostès? -Si, jo soc el comte de Messina, perquè em busca? -Em dic Baldaserre i vinc de les terres de Palerm, on la meva dona embarassada ha sigut assassinada i al seu costat hi havia una nota que em deia que tenia que parlar amb vostè. -Crec que això deu ser per el que vaig fer fa uns mesos, firmar un tractat amb Robert Guiscard per a expulsar tots els bizantins i àrabs que queden a Sicília i el sud d’Itàlia. -Però i llavors que volien de mi o de la meva dona? -Suposo que volien que creguessis que jo havia set el culpable i així assassinar-me a sang freda per venjança o odi suposo. -Doncs llavors, vull trobar al culpable de la mort de la meva dona i fill. -Tenim una idea de qui podria ser, un mercenari d’un noble àrab que encara controla les terres de Capua i ajuda a un altre noble bizantí que controla Benevento. -I com podria trobar-lo per a què pagui per els seus crims. -Guiscard, uns quants nobles més i jo volíem preparar un atac sorpresa dintre de poc per a derrotar-lo i que perdés el control sobre les seves terres, si s’esperés uns dies. -D’acord, però amb una condició que un cop haguem derrotat a les seves tropes em deixeu al noble àrab a mi. -D’acord, acceptem el tracte.
Baldaserre, després d’haver parlat, va anar cap a casa seva, i pel demà al matí ja tornaria cap a Messina per acabar de parlar-ho amb Robert. L’endemà al matí, Baldassere, es va dirigir cap a Messina, i a l’arribar, va anar a buscar a Robert: -Robert! He de parlar amb tu urgentment de l’atac a Salern. -No et preocupis, ja ho tenim tot pensat, tenim un infiltrat dins la ciutat, l’únic que tindràs que fer tu es fer-te passar per un esclau, un cop estiguis dintre, et rescatarà el nostre aliat i obriràs la porta de la ciutadella principal des de dintre. Però tardarem uns quants dies en preparar l’atac, ja t’avisarem quan estigui llest, ara ves a descansar a la teva masia. Després d’haver passat uns quants dies, Baldaserre va reflexionar sobre el seu futur i va pensar que ja en tenia prou de guerres i sofriment, o sigui que va decidir deixar-ho estar. Quan ja era vell i casi ho havia deixat estar va conèixer a un nen, Paulo, al que va criar com si fos el seu fill, ja que havia perdut els seus pares. Baldasere li va anar explicant a Paulo totes les seves històries com a guerrer i aventurer i el jove sempre es quedava fascinat, un bon dia el pare va encarregar-li d’anar a la ciutat per a canviar unes quantes monedes d’or que tenia estalviades per una vaca per aconseguir llet i carn, ja que la que tenien s’estava a punt de morir, ja que portava molts anys amb Baldaserre. El jove va emprendre el camí cap a la ciutat, el seu pare li havia donat un mapa de la zona, però ell tot i seguint les indicacions que li havia donat, es va perdre i va acabar petant en una ciutat que no coneixia de res. Allí va preguntar per a la ciutat a la que tenia que anar en un principi i un home gran se li va atansar: -D’on vens jove, em resultes familiar.... -Vinc de Palerm, on el meu pare Baldaserre m’ha enviat a comprar, però jo soc molt beneit i m´he perdut. -Crec que conec al teu pare no tindrà setanta tres anys per casualitat? -Si, perquè.....
-Perquè abans lluitàvem plegats, el meu nom es Robert Guiscard, t’acompanyaré a la ciutat i després visitaré al teu pare per a saber com està. Robert va acompanyar a Paulo a la ciutat i de mentre li va anar explicant les seves aventures, i diverses lluites amb Baldaserre contra els àrabs que abans habitaven aquells paratges. El va guiar per tota la ciutat, explicant-li els racons més interessants i edificis més emblemàtics. Quan van haver intercanviat les monedes per un animal o dos a un mercader de confiança que coneixia Robert, Paulo va fer el viatja de tornada cap a casa amb Robert i quan van haver arribat, Baldaserre es va sorprendre molt: -Què hi fas tu per aquí Robert, feia molt temps que no et veia. -Ja m’he retirat de la meva època com a cavaller i aventurer, visc gràcies a les riqueses que vaig saquejar i aconseguir quan lluitava contra els musulmans. -Però perquè no em vau avisar per a enderrocar les tropes de Salern? -No t’ho vaig poder comunicar però ens van arribar noticies de que un altra ciutat de la nostra aliança ja l’havia enderrocat feia pocs dies. I vam decidir d’aturar tota campanya militar per llavors. - Jo ara prefereixo fer de pagès i educar a Paulo com si fos el meu fill, ja en tinc prou de guerres i de sang. -A mi em va passar el mateix fa uns mesos, me’n vaig cansar de fer-me el valent i em vaig decidir retirar, treballo de mercader tot i que visc gràcies a les fortunes que vaig aconseguir en el passat. Aquell dia va acabar en un sopar molt amistós i en converses interminables, els anys van anar passant i mentre que Robert es va convertir en comte de Apulia i Calabria, Paulo va anar creixent i va seguir els passos de Baldaserre, es va convertir en cavaller per a honrar-lo.
FI