EL MARCUS I EL GAIUS
Daniela Carranzani,Alex Gonzalez, Nayira Vargas, Adrià Molina. 2n ESO B
ARGUMENT: En Marcus i el Gaius son dos bessons que van ser separats al néixer, un va anar a parar a una família rica i l’altre a una pobra, llavors el Marcus que vivia amb la pobra va esdevenir esclau de la família del Gaius, allí el va tractar bé uns dies fins que van canviar de repent d’actitud i van començar a pegar-lo.
Roma en aquell moment estava en guerra amb Hispania i per tant Gaius va marxar acompanyat de Marcus cap allí però es van separar i van acabar en bàndols contraris, Marcus estava de part dels hispans i Gaius dels romans, en aquell moment van saber que eren germans. El Marcus va començar a estar infeliç i en aquell moment va conèixer a una noia, al final Roma va acabar guanyant la guerra i Marcus va acabar mort junt amb el seu germà.
Marcus i Gaius Al 2016 abans de Crist van néixer a Roma Marcus i Gaius, fills d’una esclava anomenada Lux, la qual havia tingut fills amb el seu amo. Ell no volia que se quedes embarassada perquè cauria molt baixa la seva reputació com a bon patrici que era i les festes que organitzava.
Després de néixer els bessons l’amo de l’esclava va dir que els tenien que matar però la Lux els va deixar abandonats dins de dos cistells separats, al riu Tiber. Un dels bebès va arribar a la domus del patrici més ric e important de Roma, on el van acceptar i el van acollir com un fill ja que la seva dona patia una malaltia la qual li impedia tindre fills, però l’altre no va tindre la mateixa sort, i es va desviar riu a baix cap una insulae en la qual viva una família molt pobra, segurament la mes pobra que hi havia ja que no tenien casi ni per comprar menjat, allà una senyora anava a recollir una mica d’aigua ja que no tenia una tuberia que li portava l’aigua fins a una aixeta i es va trobar al bebè dins una cistella petita on tot just hi cabia, però ella sabia que no podria alimentar-lo i podria arribar a ser esclau però el va agafar igualment ja que seria millor que seguir riu a baix fins arribar al mar i després morir ofegat o per els taurons que habiten en la Mare Nostrum. Van passar els anys, i el Marcus i el Gaius van complir 14 anys, el Gaius vivia molt feliç, tenia una bona educació digna d’un patrici i anava al senat en el qual votava per a fer justícia o simplement per diversió. Un dia es va trobar a una vella la qual deien que de moment era la dona que més coses devia, ja que tot o la majoria de coses que tenia eren d’una altra persona , la qual no havia cobrat el seu preu, apart d’això també tenia una casa dins la ciutat que ni tan sols era seva sinó que deien que havia matat al amo que vivia dins i s’havia apoderat. El Gaius al sentir tot això que deien els senadors , el seu vot va anar directament a que es convertís en esclava, el que li preocupava es que passaria amb el fill adoptat que tenia perquè tindria que fer d’esclau o viure al terra alimentant-se de les coses que li donessin els romans o buscant les restes de menjar que tiraven els més rics d’entre els patricis per a poder menjar. Les votacions van anar la majoria en contra de la dona, així que va acabar sent esclava d’una família romana que vivia al cantó de la plaça central de la ciutat on es creuaven els dos camins principals anomenats cardus i decumanus. Llavors el Marcus al ser fill adoptiu de la dona es va quedar sense mare i va tindre que anar per el carrer sense diners, menjar i aigua. Després d’uns dies el Gaius va veure al Marcus al carrer, ell va sentir molta pena al veure’l i es va sorprendre al saber que s’assemblava massa a ell, li va dir si volia convertir-se en esclau per a la seva família i així podria menjar, viure i descansar en un lloc còmode a canvi del seu servei com a criat. Ell no volia això ja que la seva mare abans de convertir-se en esclava li va dir que ser un esclau es molt pitjor que viure per els carrers sense res i ell òbviament s’ho va creure. En Gaius se’n va anar però mentre anava de camí a la seva casa li va dir amb veu fluixa que la seva família el tractaria com un fill més però que es com si hages de fer les típiques feines de casa com fer els llits o rentar els plats i la roba. En Gaius quan estava a punt de girar i perdre de vista al
Marcus li va dir que s’ho penses i que ell tornaria a passar per aquest mateix lloc dins de tres dies per si a cas en Marcus volia esdevenir esclau. El Gaius no estava del tot segur que el seu pare voldria un altre esclau, però ell pensava que el Marcus era diferent. I al final el seus pares li van dir que primer el nen hauria d’acceptar ser esclau i que si acceptes tindria que passar les proves, que eren bastant fàcils però servien per saber si serien lleials al pater de la família i també per esbrinar el estat físic de l’esclau. Dins de tres dies el Gaius va tornar exactament al mateix lloc on s’havia trobat al Marcus i el va veure pensatiu com si encara, després de tres dies per pensar, no hagués decidit si quedar-se sol al carrer o anar amb ell. El Marcus al veure’l li va preguntar ràpidament si era totalment cert el que deia sobre com el tractarien, en Gaius no en tenia ni idea però li va dir que si. Els dos van arribar a la domus en la qual el pater de la família li va fer unes proves, la primera va ser respondre unes preguntes sobre la seva vida i una la cual era que salvaria primer, la seva mare o al Gaius, en Marcus en aquella pregunta va respondre que al Gaius ( cosa obvia si volies ser esclau) perquè ell no havia conegut mai a la seva mare, perquè la seva mare adoptiva li havia dit que se l’havia trobat flotant per el riu Tiber sense destí esperant a que algú l’acollís. La segona prova era ja més de fer exercici físic com transportar coses i aixecar-les i l’última proba era la que segons ell, li resultava més fàcil ja que estava acostumat a ferho cada dia amb la seva antiga mare. Aquesta prova al va passar sense cap tipus de problema. Al final el pare del Gaius li va dir que podria servir d’esclau perfectament ja que tenia les habilitats i la força adequada per a fer sense cap mena de problema els deures de casa. Els primers dies van ser durs, el Marcus no estava acostumat a servir les coses ni treballar tant, però faria el possible per sobreviure. Ell també li agradava estar allí, es sentia bastant acollit per ser un esclau, li agradava escoltar les històries del pare del Gaius, i li agradava estar amb ell. Veia perfectament que en Gaius havia complit perfectament la promesa que li havia dit sobre com el tractarien. Ell tenia de moment la millor vida que ha tingut incloent els dies que estava amb la seva mare d’acollida, però hi havia una cosa que no entenia, el perquè la mare del Gaius tenia aquella expressió en la cara tant assassina cada cop que ell s’acostava a ella. Potser la seva mare tenia raó al dir-li que els esclaus eren tractats com a joguines les
quals es trencaven tota l’estona. Però per sort això sols passava amb la dona de la casa.
En Marcus tenia raó, a la mare del Gaius no li agradava gens lo bé que el tractaven el seu fill i el seu home així que va anar a dir-li al pare del Gaius que li comencés a pegar bronca ja que el Marcus no era un altre fill sinó que solament era un simple esclau com qualsevol altre. Ell no sabia si fer-ho però al final va aprovar el que li va dir ja que tots els seus amics tractaven molt malament als seus esclaus i quan vinguessin a la seva domus no volia que veguessin que el tractaven molt be i el cuidaven com un fill, així que al dia següent el Marcus va tindre un dia espantós, va començar amb uns quants cops a l’esquena per despertar-se un minut després del que tocava. Apart del que feia normalment va tenir que netejar tota la casa amb una escombra molt petita per lo qual li va complicar moltíssim la cosa, així va seguir tot el dia. El Marcus va començar a fer el treball el millor que se li donava, però no era el suficient, així que, un dia li va dir al seu millor amic, el Gaius que l’ajudés a refer la seva vida però el Gaius no el volia ajudar, perquè no volia que es marxés i deixar-lo sol amb el seus pares, ell l’estimava molt per ser un simple esclau. Van passar els anys i Gaius va tindre que marxar cap a Hispania per a intentar conquistar als Ibers ja que Roma estava en mig d’una guerra molt sanguinària. Quan se’n estava a punt d’anar es va trobar a Marcus, el seu esclau i li va demanar que l’acompanyes a la guerra, ell com que volia marxar ja d’aquella maligna domus va acceptar encantat. Quan estaven a punt de sortir amb unes quantes persones més dins el seu trirrem va començar una tormenta, però ells no van cancel·lar la sortida ja que la guerra contra Hispania estava en joc i no es podien retrassar ja que els romans s’havien quedat ja casi sense res i el Ibers els superaven en número. Van sortir de Roma amb el trirrem, que era el vaixell més ràpid dels romans, amb una bona tripulació, amb aliments i aigua potable i una mica de ví. Tenien un més de viatge per arribar al seu destí. Per el camí es van trobar un vaixell Iber el qual els va atacar però els romans els van envestir ràpidament amb el espoló que tenien davant el trirrem i al quedar-se clavat tots els tripulants que podien van creuar al altre vaixell amb una corda i tot seguit els dos bàndols es van enfrontar en una guerra que va pintar tot el vaixell enemic del color de la sang. Van acabar guanyant els romans però van perdre a molts homes i els que nombre de persones que van seguir el viatge fins a Hispania es va reduir a 30 persones. Tots els tripulants van abandonar el vaixell enemic i el van saquejar fins a
quedar-se sense provisions, tot seguit el trirrem va desenganxar el espoló i el vaixell es va enfonsar lentament omplint-se d’aigua fins que no va quedar res del vaixell enemic a la vista, els romans el van enviar com a tribut al déu romà de la guerra, Mart i la deessa Bel·lona per a que els ajudés a guanyar la guerra contra els Ibers i aconseguir mes terreny per a fundar noves ciutats. Quan estaven a punt d’arribar es van trobar un remolí del qual no tenien gaires possibilitats de sobreviure, petant els romans van agafar totes les provisions que els hi quedaven i van saltar per la borda, però en Gaius va anar al pis de baix a buscar al Marcus ja que ell, al ser un esclau, estava als rems intentant sortir fora del remolí. Quan va veure al seu amo van anar cap a dalt i al estar a punt de saltar es van donar compte de que si saltaven encara moririen més ràpid, ofegats per les aigües del remolí. Van estar allà acomiadant-se de la vida i inesperadament el remolí va anar fent-se més petit cada cop fins deixar un rastre d’espuma, el problema va ser que els que havien saltat de la borda van morir ofegats en el remolí, per tant havien perdut tots els guerrers i els i quedaven moltes poques provisions per a sobreviure un o dos dies de viatge ja que els guerrers havien saltat amb les seves gladius i amb la majoria de provisions ja que es tarda molt mes nadant que anant dins un trirrem amb molts esclaus els quals remen a unes velocitats molt altes. Al arribar a Hispania el Marcus i el Gaius estaven molt espantats , molts companys havien mort i ja no volien anar a la guerra però van decidir que es quedarien al cantó del riu per a preparar les armes que havien perdut i fer-se les cabanes ja que sabien que les guerres com aquestes no duraven un dia, així que van anar tallant fusta i altres materials necessaris per a construir la seva cabana, cadascú en la seva pròpia a no ser que volguessin compartir una mateixa cabana com era el cas del Marcus i el Gaius que treballaven per construir un refugi per a tots dos. El Marcus va començar a entrenar-se amb un espantaocells i així podria millorar la seva tècnica i mentre el Marcus practicava el Gaius llençava fletxes als ocells perquè li agradava tirar fletxes, desde ben petit havia practicat amb el seu pare i també menjaven del que caçaven, es a dir, conills, porcs senglars i peixos. També algun que altre ocell que trobaven. Va arribar el dia de la lluita i els soldats que quedaven vius ja estaven preparats per la guerra i també havien pensat amb la tàctica de lluita que era posar primer als esclaus a davant per a fer com a suïcides i esgotar als enemics, després entrava l’altra fila que estava formada per els més equipats i acabaven de matar a tots els soldats enemics. Just quan els bàndols romans i ibers anaven a lluitar a la segona guerra púnica en Marcus es va adonar que utilitzaven als esclaus per a que morissin primers, així que
se’n va anar cap a l’altre cantó per no morir per culpa de la seva tècnica , sense que fos descobert per els romans i els ibers i va trobar-se amb Ilerda, allí els ciutadans el van acollir i li van donar de menjar, li van explicar el motiu de la guerra que era el següent: Els Ibers vivien en pau amb tots els del seu cantó, tenien bones terres, i uns bons cultius. Just per això als romans li interessava la terra i si ho aconseguien, la destrossarien i construirien temples per als deus, circs i tot tipus de monuments els quals destruirien la naturalesa de Hispania i milers de famílies. També els hi van explicar qui eren els Ibers: Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques i identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI abans de Crist. Va portar un temps en aquella ciutat mirant des de dalt els turons la guerra i la sang que derramaven els romans quan un dia mentre mirava, una nena es va aproximar al turó. Ell es va apropar a la nena, però no era una nena, era una noia molt guapa, amb els ulls blaus clars com l’aigua i els pels rossos com l’or, era alta i prima , però ella era Iber i el Marcus no es podia enamorar d’ella ja que estaria enganyant al seu millor amic i amo. Però no es podia resistir , i va anar a parlar amb ella , la noia li va dir que es deia Aunia i que era la filla del cardus maximus , el seu pare controlava a tots els enemics del Gaius i el que planificava totes les tècniques de guerra dels Ibers. El Marcus li va contar la historia de la seva trista vida i li va dir que ell era l’esclau del Gaius, el cardus maximus dels soldats de Roma. Es van enamorar ràpidament, ells sabien que el seu amor era impossible però es volien massa per deixar-ho, així que van decidir que cada día a les 7 de la tarda es veurien al turó, i el seu amor duraria per sempre. Van estar un any i sis mesos junts i l’Aunia estava embarassada de 8 mesos de 20 dies i en aquell moment els Marcus va anar a la guerra amb el Gaius.El Marcus no volia ferir cap romà perquè ell sabia que eren com la seva família , però no podia tornar , el matarien cruelment i sense sentiments, estava molt indecís, però al final va anar amb els Ibers. Mentre el Gaius anava assassinant a tots els Ibers que es trobava i va veure que cap d’ells l’intentava matar i el nomenaven amb el nom del seu antic esclau, en Marcus. Va intentar saber el perquè i llavors va ser quan va veure al Marcus amb una armadura i una espasa ibera muntat damunt una cavall de color blanc. En aquell moment en Gaius va tindre un flashback sobre el seu passat, va veure als dos ( en Marcus i en Gaius ) dins de dos cistelles que anaven riu avall navegant sobre el riu Tiber.
Va tornar a la guerra i va anar corrent fins a en Marcus i el va pegar amb el mànec de la seva gladius quan havia baixat la guàrdia i tot seguit se’l va emportar fins als boscos i li va explicar que ells dos eren germans, el Marcus s’ho va creure al instant ja que els dos tenen els gustos molt similars i d’aparença son casi iguals. Llavors el Gaius li va preguntar perquè havia anat amb els enemics ja que junts podien acabar amb els Ibers d’una vegada i ell li va respondre simplement que la política dels romans no era gens justa ja que els esclaus sempre havien de morir en batalla i en canvi els ibers no tenien cap norma o llei d’aquesta ja que tots eren homes lliures i s’ajudaven els uns amb els altres, compartien totes les coses que tenien. En Gaius va entendre el motiu però ell al ser d’una família rica mai s’havia preocupat d’aquestes coses ja que amb els diners podia comprar fàcilment la seva llibertat. Tot seguit els dos germans van anar cap al camp de batalla, es van mirar per últim cop i es van dir que el últim cop que es veguesin es comportarien com enemics i no com a germans. Ells sabien que les guerres estarien ara bastant igualades ja que els més bons de l’acadèmia romana estaven en bàndols contraris, però tots dos sabien que els romans tenien la millor formació de l’historia. El que no volia fer el seu germà era matar a Marcus, li donava igual si el matava un altre romà però ells sabien que era dels pocs capaços de guanyar en batalla a en Marcus. L’ Aunia va entrar al camp de batalla a dir-li a Marcus que el seu pare ha mort a la guerra per un romà i que deixés aquesta guerra i es marxés amb ella i el seu futur bebé, però quan anava a dir-li el Gaius li va clavar una espasa al cor, matant-la directament i sense sentiments. En Marcus la va anar a buscar i ella li va dir que l’estimava molt i que es veurien aviat, el noi va mirar al Gaius amb una mirada agressiva i trista a la vegada i va anar corrents fins a ell esquivant les fletxes que li llançaven però quan estava a dos metres de matarlo es va adonar de que havia deixat la espasa al cantó de la noia. Desesperat va mirar per el cantó i va veure un romà mort a terra amb una espasa clavada al pit. Ell la va agafar i va llançar-la fins al seu germà, però va fallar el llançament i el Gaius li va clavar la millor espasa que tenia , i el Marcus va morir mirant els ulls plens de ira i tristessa del seu germà i li va dir que anés al infern i va agafar la espasa que tenia el soldat del costat i li va clavar al pulmó del Gaius, aquest no s’ho esperava i va caure al terra mort al costat d’ell. Després de deu dies els romans van conquerir als ibers i quan estaven muntant campaments, un romà es va trobar a un bebè plorant a la cantó de una noia morta, l’Aunia. El soldat va agafar la nena petita i la va agafar amb molt de compte.
La filla de l’Aunia tenía un collar on ficava el nom de la mare de l’Aunia , Minerva , així que at la va anomenar així i la va acollir com la seva filla encara que sigui de una noia Iber. La Minerva va viure feliç i es va casar amb un patrici. FI.