URLS D’INTERÈS: Conquista sicilia http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2014/06/09/expansio-catalana-al-mediterraniconquesta-de-sicilia/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Sic %C3%ADlia#Dominaci.C3.B3_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3.2C_1282-1442
VESPRES SICILIANES http://ca.wikipedia.org/wiki/Vespres_Sicilianes http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/2014/07/08/les-vespres-sicilianes/ http://lanostrahistoriamoragonteoria.blogspot.com.es/2011/05/la-conquesta-de-sicilia.html http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070253.xml
PERSONATGES HISTÒRICS: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052824.xml http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_Pr%C3%B2ixida http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_I_d%27Anjou http://ca.wikipedia.org/wiki/Manfred_I_de_Sic%C3%ADlia http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_VIII_Pale %C3%B2leg#Guerra_contra_el_Regne_de_Sic.C3.ADlia
Urls Alfred http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2015-02-14/las-visperassicilianas-aragon-al-asalto-del-mediterraneo_711919/
PERSONATGES: Joan de Pròxida: Resum biografia Joan de Pròxida (Salern, 1210 - Roma, 1299) fou un metge i canceller que va servir com a metge al rei Federic II. Al cap d’un temps, va passar al servei de Manfred I de Sicília, aquest cop també de canceller. Un cop mort el monarca, va romandre fidel a la dinastia servint al seu successor Conrad II fins la seva mort, abans, però, conspirà contra Carles I de Nàpols (126668). Amb la mort del seu rei, en Carles I va prendre-li les terres i Joan va haver d’amagar-se a Venècia, per fugir de la venjança d’en Carles. Després, al cap d’un temps, va viatjar a Alemanya per a intentar convèncer a Frederic de Turíngia per a que fos el següent rei de Sicília, però en Federic no va voler exercir aquest càrrec. Aleshores, el 1275 va anar a la corona catalano-aragonesa per a convèncer als reis d’allà, passant a formar part de la cort dd’aquell lloc. Pere, el futur rei i gendre de Manfred II, va obsequiar-lo amb els feus Valencians d’Alís i Pomar. Quan Pere va pujar al tron ( passant a dir-se Pere II) va obsequiar a Joan amb altres feus (1277). Al 1282, va passar a Canceller de Pere II, i sota el seu servei afavorí les relacions d’en Pere II amb el Papa i va aconseguir aliar-se amb l’imperi Constantinoble que estava enfrontat contra els Anjou. Així va passar a formar part dels principals conspiradors per la conquesta de Sicília, més endavant coneguda com a Vespres Sicilianes. Va realitzar un seguit de viatjes per a fer que s’ajuntessin els Bisantins daurats i els genovesos. Amb la seva ajuda van aconseguir conquerir Sicília amb les Vespres Sicilianes.
Personatges amb els que es relaciona - Pere II: ( està al seu servei com a canceller i l’ajuda a conspirar per a les Vespres Sicilianes ) - Constança de Sicília: ( Va servir-la de majordom quan van viatjar a Sicília ) - Manfred I de Sicília: (Joan li fa de metge i canceller abans de que Carles I d’Anjou mati al Manfred). - Frederic de Turíngvia: (Joan intenta convèncer-lo de que sigui el rei de Sicília, però no ho vol). -
-
Carles I de Nàpols: Personatges amb els que es relaciona - Manfred I de Sicília: ( És mort per en Carles a la batalla de Benevent i amb Això li pren el tron). - El seu germà Lluís IX de França (dóna suport al Carles). - El papa Climent IV: (dóna suport al Carles). Carles I de Nàpols o Carles d’Anjou, germà menor del rei Lluis IX de França, com a conde de Provença, va començar a conquerir terres italianes (1259) amb la ajuda del papa i algunes forces Güelfes. Quan matà a Manfred I (rei de Sicília) a la batalla de Benevent (1266) , la seva filla Constança ja s’havia casat amb Pere II i aquest reclamà el tro, així es com es va iniciar un enfrontament entre els dos bàndols que va anomenar-se Vespres Sicilianes.
REDACCIÓ:ÍNDEX 1a part - Capítol 1 Joan de Pròxida: Conspiracions - Capítol 2 Carles I d’Anjou: Conquestes 2a part - Capítol 1 Joan de Pròxida: Vespres Sicilianes (victòria)
- Capítol 2 Carles I d’Anjou: Vespres Sicilianes (derrota)
REDACCIÓ 1A PART: CAPITOL 1: Joan de Pròxida estava fent una revisió mèdica a en Manfred, quan aquest digué, interrompent el silenci: -
O tot o res; no tenim cap altra alternativa que atacar en Carles amb tots els nostres soldats. La veritat és que no crec que ho aconsegueixis, però com tu has dit, no tenim cap altra opció. Quant soldats tenim? Apròximadament uns 200. Però n’hi podria aconseguir uns quants centenars més d’altres comtes aliats.Digué en Joan. No tenim temps per a això- replicà en Carles.- Ens atraparien abans no aconseguíssim els reforços. Així, ens veiem les cares contra... Quants soldats? 500. Doncs no crec que ho aconsegueixis, encara que estiguis en una posició avantatjosa.
A la sala es respirava un silenci incòmode, ja que els dos sabien que Manfred anava a morir. -
Vols que vagi amb tu?- Digué en Joan, sense gaire entusiasme. No, gràcies, tu encara pots escapar. Vés a refugiar-te a algun lloc, Catalunya, per exemple.
Al cap d’una estona en Joan va dir: -
Només refredat, i has d’intentar dormir més. Però es que no puc, ateses les circumstàncies- va respondre l’altre amb amargor.
Com que ja no tenien res més sobre el que parlar, i en Joan ja havia acabat la revisió, van acomiadar-se. Aquell fou l’últim cop que es van veure.
Al cap d’un dia, en Joan va rebre una carta, en la que se li comunicava que en Manfred havia mort. Havien perdut la batalla, i això volia dir que aviat anirien a per ell. Així doncs, va fer-se la maleta i va baixar al pati del castell on estava i va dirigir-se cap als carros. -
Ep, tu!- Va dir-li al encarregat dels carros, anomenat Lorenzetti. Què voleu, canceller? En Manfred ha mort, necessitem fugir. Prepara els carros i anem cap al mar. Però què faré jo ara?- digué l’altre. No ho sé, es problema vostre. Jo aniré a refugiar-me a Venècia, a conspirar. Podré venir amb tu? Si no ets una càrrega, si.- Digué el conspirador amb arrogància.
Va pujar al carro i, a una senyal del Lorenzetti, els ases van començar el seu e`pic viatge.
Al cap d’una llarga travessia, per fi van veure el mar. Això significava arribar a la següent etapa del viatge. Mentrestant, en Joan de Pròxida havia descobert que en Lorenzetti era una persona grassa i ingènua. -
Estàs segur de que em vols acompanyar?- Digué en Joan de Pròxida. Quina altra opció tinc? Cap.-Va mentir en Joan. Bé doncs, vaig a parlar amb el capità d’aquest vaixell.- Digué, tot assenyalant al vaixell que tenien més a prop. Bon dia tingui!- Digué a un dels mariners. Bona nit- va burla-se’n l’altre. Que ens podries dir cap a on va aquest vaixell?-Preguntà en Joan. Quan parteix aquest vaixell?- Digué en Lorenzetti, dirigint-se al mariner. Hauriem d’haver marxat fa una hora.- Digué preocupat el mariner. Doncs a què esperem? Al capità, que ha anat a fer uns encàrrecs. Al cap d’una estona d’estona el capità va arribar al vaixell i llavors van poder partir amb tranquil·litat tot i que ja feien tard, i tot el viatge va transcorre amb normalitat, excepte per un fet redundant, la tempesta que els va assolar durant una nit, tot i que durant la resta de camí va fer bon temps i el mar estava tranquil.
-
-
Al cap d’uns dies de viatge durant la tarda, es va sentir una veu potent provinent de la proa del vaixell, era el vigia que exclamava: Terra a la vista, terra a la vista, em arribat al port de València!!! Aquest crit va despertar a Joan que ja estava cansat de tant navegar i al sentirlo es va aixecar d’una revolada. Joan, al veure que el seu company Lorenzetti encara estava dormint va agafar un cubell i el va omplir d’aquella aigua freda com el gel i li va tirar a la cara. Al fer-ho Lorenzetti el va contestar amb un reguitzell de renecs. Tot seguit, van pujar a la coberta i descendiren pel pont que conectava el vaixell amb terra ferma. Per desgràcia, en Lorenzetti va relliscar amb una pell de plàtan (encara que no n’hi havia en aquella època) i va morir per hemorràgia interna al donar-se un fort cop amb el cap. En Joan, molt disgustat, va voler encendre una pira funerària en honor seu, però com que no tenia pedra foguera va llençar el cadàver al riu. (nota: Fa unes quantes coses inventades per nosaltres i després va a alemanya) Després de veure que que els a`nims s’havien calmat, va decidir tornar a posarse en camí cap a Alemanya, per a conspirar. Havia comparat possibles candidats a rei de Sicília i un dels que li havia atret més era Frederic de Turíngia. Així doncs, va partir amb UN carro Cap a Alemanya. Va decidir buscar-se un carro per a dur a terme el viatge. Al cap d’una estona de buscar-ne un pels afores, va trobar una caravana que es preparava per a marxar. Bon dia- Va saludar a un ancià que estava empaquetant un farcell de roba. Hola- Digué l’altre. Que saps cap on va aquesta caravana? D’aquí a dos dies viatjarem fins a Belluno, que està a uns quants quilòmetres (buscar quants) D’acord.-Digué en Joan- Puc venir amb vosaltres? Si, però hauries de pagar al líder de la caravana. Així ho faré.
Aleshores comencen el viatge i en Joan de Procida va saltant de ciutat en ciutat fins a arribar a Alemanya (buscar la ciutat on està en Frederic de Turíngia). En arribar-hi, va podre constatar que era una ciutat d’allò més bruta, tot i que la gent era civilitzada. Va buscar recer a una posada i allí va preguntar per on queia el domicili de Federic de Turíngia. -
-
Has de tirar tot recte en sentit contrari a aquest carrer, i després gira a l’esquerra. Quan arribis a una bifurcació, vés al carrer de l’esquerra i hi trobaràs la seva mansió. Gràcies.- Digué, i va marxar sense pagar el compte. Després de seguir les seves indicacions, va
(viatge en carro )
Vespres Sicilianes: (Després de molts viatges conspiratoris,Joan de Pròxida arriba a la cort de Pere II) Quan en Joan per fi arribà al castell d’en Jaume I, va anar a parlar amb el seu fill, en Pere.
-
Bon dia,. Sóc en Joan de Pròxida, però vinc d’Alemanya: he intentat convèncer de que s’apoderés de Sicília en Federic de Turíngia. I què t’ha respost? Que no, òbviament, ja que si fos així no seria aquí. Voleu que sigui rei de Sicília. El tron és de vostè, al cap i a la fi: us vau casar amb Constança de Sicília. Tens raó. El problema és que així faríem enfadar al papa, i que hauríem de planificar molt bé el que fem.- Al cap d’un moment va afegir: Necessitaríem aliats. Us aconsello que aconseguim el suport dels genovesos. Jo ho podria intentar
(S’estàn una estona discutint i decideixen que el Joan vagi a Sicília a sussitar descontent entre els sicilians a favor de pere i en contra de Carles) Al cap d’un temps de viatjar en vaixell, en Joan per fi va atracar a sicília, amb la seva escorta. Allí, van separar-se: uns van anar a fer discursos davant la plebe i els altres (entre el quals hi havia en Joan de proxida ) van repartir-se entre les cases de diversos membres de la noblesa. En Joan de Pròxida anà a la casa d’un noble (personatge fictici?) però d’amagat, ja que a Sicília governava en Carles I
(després de conspirar a Sicília, Va a Constantinoble (que es una ciutat) a convèncer a Miquel VIII de que s’aliés amb ells, però va dir que no volia sense l’aprovació papal, i el papa estava al bàndol contrari i miquel neutral. Llavors, Joan (no se si va ser joan) va viatgar a roma per a obtenir el suport del papa, que fins ara estava en contra de pere (em sembla). El papa accepta de deixar-los envair sicília (tot i que suposo que seguix sense estar al bàndol del pere, però crec que passa a ser neutral). Els deixa envair sicília ja que té po0r de que Carles s’apoderi del Mezzogiorno, que es la meitat sud d’itàlia. Així, amb Carles fora de sicília, ja no tindria aquest problema.)
-
Part del Carles d’anjou -
-
Però uns anys abans Carles I d’Anjou anava conquerint moltes terres italianes amb el suport del papa i amb l’ajuda del seu germà, l’actual rei de França Lluís IX: -Senyor ja tenim llestos els cavalls per a cabalgar fins a Benevent on els nostres soldats ja han penetrat les seves muralles. Estem en la busca de Manfred.
-
-
-
-
-
-
-
-D’acord, però aquell bastard deixeume’l a mi, jas m’ho pagarà el que m’ha fet durant tants anys , ja! I així podré ser l’amo i senyor d’aquestes terres i la seva gent. -Tenim un altre petit problema senyor.... -I ara que passa?! Contesta’m! -Ens acaben d’informar que la filla de Manfred, Constança de Sicilia es va casar fa uns quants dies amb Pere II , rei de la corona catalanoaragonesa, no el podrem coronar rei a vostè encara, després de tot el que ha fet. -No hi haurà cap problema en eliminar a un altre rei ,si cal, sol·licitaré mes reforços del meu germà i més recursos al papa, ja que el tinc més que controlat. Els dos van arribar a Benevent, on els soldats de Carles ja havien localitzat a Manfred que havia estat amagat durant aquell combat i l’havien fet près, ell suplicava clemència per al seu poble, que no matessin gent innocent, quan de repent es va sentir un cavall galopant i va baixar d’ell Carles. Va desenfundar l’espassa a l’instant i de repent amb tota la seva ira i còlera va clavar-li aquesta al ventre de Manfred, que el va contestar amb unes paraules abans de morir: -Pere reclamarà el tron que li pertoca i et vencerà, quan ho faci, tu seràs desterrat a França d’on no haguessis tingut que sortí mai i el papa pararà d’intentar sotmetre a tothom a la seva religió. Després de dir aquelles paraules i morí, Carles va ordenar als seus soldats que saquegessin tot el que trobaren en les cases i que convertissin en esclaus als homes i dones més forts, als altres que els matessin o els enverinessin ....
-