ROMANDULIS Havia una vegada en els anys 84 AC A l’era tardor republicana un petit poblat situat a la vora de la mar anomenat Gàl·lia transalpina .Aquell petit poblat estava constituït per una muralla molt gran que envoltava tot el poblat. En aquell petit poblat hi havia una família molt rica. Estava constituïda pel rei i dos fills, dos nens. S’anomenaven Numitor i Amuli.El rei estava apunt de morir i va donar el seu fill Numitor al seu regne, perquè li governés després d’ell. Al regne i havien molts tresors valuosos, que constituïen en molt Or i Plata. Però Amuli,que era dolent, va tenir enveja del seu germà, i en lloc de gastar l’Or i la Plata que tenia, li va robar i va fer bones obrers perquè el seu pare creies que era millor que el seu germà. Per fer les obrers, va fer sevir molts criats de Numitor i va fer tancar al pobre Príncep en una presó per regnar al seu lloc, però no es va atrevir a enviar-lo a matar.El Numitor tenia un fill, que és deia Lauso i una filla Rhea que eren grans tots dos. Amuli,que tenia els dos nens va fer que reclamessin l’herència del seu pare i la seva llibertat, va fer matar a Lauso un dia que estava de caça en una muntanya extraviat, i va manar tancar a Rhea en una casa ,on nues noies estaven obligades a mantenir un foc que mai havia d' apagar-se. I les noies que cridaven Vestales perquè estaven consagrades a una deessa que li van posar nom de Vesta eren molt desafortunades perquè si deixaven que el foc s’apagués estaven condemnades a ser éteres vives . Les Vestals no avien de casar-se mai . Mas vegeu aquí que la jove princesa Rhea va ser robada per un Home poderós, de qui no ens han dit el nom, i al temps de tornar-la a portar a aquella casa on era tan desgraciada, d'ordre del seu oncle Amuli, va donar a llum dues nens, l'un que van cridar Rem i l'altre Ròmul.El rei Amuli, després que ho va saber, es va enfadar tant que va manar a un dels seus criats que agafés aquelles dues criatures i les tirés al Tíber, que és un gran riu d'aquella terra; però aquell home, que no era tan dolent com el seu amo, va tenir llàstima de les criaturetes i es va acontentar amb deixar-les en una muntanya. No obstant això, com temia ser castigat per Amuli per no haver-li obeït, encara que havia fet una bona acció en lloc d'una dolenta que li van manat, li va dir que els nens havien mort, i en efecte haguessin mort molt aviat per falta d'aliment, si la Providència, que vetlla sobre els innocents, no hagués atès la seva subsistència. Ja heu sentit explicar que els llops són molt dolents, ja que en certs països quan fa molt de fred, arriben fins als llocs per menjar-se els ramats i tot els homes que agafen descuidats; doncs bé, una lloba, que havia perdut els seus cadells, va ser la que Déu va escollir per alimentar els nens abandonats. Aquell animal va trobar als pobres nens i en lloc de menjar-se'ls els va portar al seu cau, els va escalfar i els va alimentar amb la seva llet, el que molt aviat els va fer forts i robustos.
Més un dia els pastors que perseguien un llop, perquè ja sabeu que els llops es porten els moltons, van arribar fins al forat on estaven Rem i Ròmul. La lloba va fugir en apropar els pastors que sorpresos de trobar allà dos nenets , els van portar amb si i els van cuidar molt. Rem i Ròmul van créixer estant amb aquella bona gent, i molt aviat es van fer mossos robustos. Aquells pastors, que eren grollers però honrats, no van poder ocupar molt de temps en els orfes que havien adoptat, i molt en breu Rem i Ròmul van ser coneguts a tot el país per nois entremaliats, turbulents i mal educats; sempre estaven renyant amb els pastors d'aquells voltants, i un dia es van barallar tant amb els seus veïns, que els guardes del rei Amuli van venir a restablir la pau i es van dur a Rem a la presència del rei, qui per fortuna no sabia que aquell mosso era un dels nens que creia morts feia molt de temps. Quan va veure Ròmul que els guardes del rei es portaven al seu germà, es va posar furiós perquè tenia un caràcter molt violent, i va ser encara molt pitjor quan un pastor anomenat Fáustulo li va explicar que els dos eren nebots d'aquell rei, que els havia fet abandonar a la muntanya. Al moment va reunir a tots els seus companys, i abans que Amuli hagués sabut la seva intenció, van córrer tots junts a la ciutat d'Alba on vivia, i van matar al rei, qui mereixia la seva sort perquè havia estat injust i cruel amb tots els seus parents. La primera cura de Ròmul, després d'haver llibertat al seu germà, va ser el de fer sortir al seu avi Numitor de la presó on estava detingut cap a quaranta-dos anys, i tornar la corona de la que s'havia vist privat per tant de temps. El bon ancià va tenir molt goig en veure lliure, i va abraçar amb molta tendresa als seus néts, a qui no coneixia encara. Ja us he dit que Rem i Ròmul estaven tots dos molt malament criats i com succeeix moltes vegades a la gent del camp, es van fastiguejar de viure en una ciutat, ells que tenien el costum de córrer pels camps, caçar llops i altres feres, i lliurar-se a tota mena de jocs perillosos i esvalotats; per això van demanar permís al seu avi per anar-se'n al camp amb molts mossos que no eren millors que ells, el que el bon Home els va concedir de bon grat, perquè molt aviat havia notat que els seus néts eren massa bulliciosos per estar en una casa on s'agrada d'assossec. Van marxar doncs Rem i Ròmul, i com no sabien en què passar el temps, es van posar a edificar una ciutat, on volien fixar amb els seus companys. Un dia que Ròmul estava fent un forat per a la nova ciutat va arribar el seu germà, i es van barallar molt de temps per saber qui donaria el nom a aquella ciutat; en fi, van convenir i van decidir que aquell dels dos que passat un moment veiés major nombre de voltors, aus molt comuns en aquell país, donaria a la ciutat el nom que volgués.
Rem va declarar al moment que havia vist sis voltors, i Ròmul va sostenir que havia vist dotze . Això va donar lloc a una altra nova disputa entre els dos germans, que haurien hagut de estimar-se i cedir-se mútuament, en lloc de pegar-se com furiosos; i com Ròmul era el més tossut i violent, el que és un defecte molt lleig, es va posar tan colèric al veure el seu germà saltar per mofa forat que acabava de fer, que li va tirar al cap el aixada que tenia a la mà ,des de aquí i casi el mata d’un cop . Vaser per la bona sort que un senyor que era metge i passa va per allí amb una carreta tirada per un cavall que els va veure i lo mes rapit que va poguer va portar-lo al seu hospital i el va curar. Van passar uns dies cuan a la fi Rem per fi va despertar ajavórs el seu germà li va donar una gran abrasada i li va dir : perdona’m no o tornaré a fer de veritat . D’acord tranquil en part la culpa també es meva per no ser just i voldré cambiar tot no mes perquè no m’avia tocat a mi ,però també tens que mirar una manera de controlar aquet mal geni . D’acord germà o faré . Des de aquell dia no es van barallar mes que per coses verdadera ment grans . Ja cuan se va curar de tot es van posar una altra vegada a treballar . per aquí podem posar la part comercial i per allí mes les cases on es vivira, d’acord les cases seran d’aquesta amplada mes o menys o les possaria una mica mes llargues i mes amples sin o no cabran famílies grans i això seria un gran problema , uf bo esta be però llavors els comercials tenen que fer-se també mes grans , es just . desprès de uns dies fen plànol cambian coses i posant-se d’acord per fi van decidir-se a posar-se les mas a la obra però espera don treiem tot el material necessari per fer les cases les tendes i la estàtua gran que volíem posar enmig de la plaça molt , molt fàcil germà li demanarem els dines al nostre pare . - Escoltà si d’acord es el rei però fer una ciutat es molts diners el deixarem sec al pobre Home -No, no mira ,mira primer mirem cuant ens costara tot i desprès li demanem un quart al pare un altre quart l’ aconseguiràs tu , i l’altre quart l’aconseguiré jo treballant -però no tenim treball -lla u se pero el a consegim - no estan fàcil saps -no posis tants peros i possat a buscar un treball que ixaner ! - d’acord ,d’acord demà mateix me poso abuscar treball per lo de demanar-li els diners al pare ho faràs tu he . -Vale .
Al següent dia en Rem va marxar per anar a buscar un treball i va acabar en Roma: A la quina ciutat mes bonica de aquí podria agafar algunes ideés per la pedra de les cases i la escultura a demes si ha vesi una mica de natura per els costats o per el mig de la ciutat seria lla la ciutat mes bonica de italià , bo lla contemplarem desprès ara primer abusca un lloc on passar la nit per tres dies i un treball segur que en una ciutat tan gran ni abra de molts lloc on necessitin empleats . 8 hores desprès a beure lo que e trobat es : Artesa , pescador ,agricultor , cobrador ,cuiner,perfumistes lo dolent es que menys la agricultura i la ramaderia tots son oficis vils segons juli cèsar i com ara es emperador no emb com be portar-li la contraria ummm d’acord m’ho pensaré be i dema pasat li preguntaré al meu germà a veure que pensa ell ara adormir que dema serà un dia llarg . M’entres tant en Romul . be la veritat pensava que ens costaria mes però conta menys diners ens costi millor a demes quina sort que tenim al pare li semblat be ala primera no li e combencer casi de res , ara nomes me cal trobar un treball i espero trobar-lo abans de dema passat per que lla el tingui cuant Rem torni li deixaré una nota a l seu llit per si arriba i en cara no he tornat . Romul va anar de ciutat en ciutat però per causa del seu mal caràcter no atrobava fins que va anar a parar al Grècia : qui ciutat mes maca em podria treure idees d’aquí per ala ciutat però suposo que nomes del model de pedra per les cases i així lla que no crec que en Rem vulgui cambiar res desprès de tot el l que ens a costat posar-nos d’acord però bo o alguna coseta alguuuna . Deu hores desprès. A veure e trobat varies coses: mercader ,agricultor , dansaire ,Carnicer . Lo que passa es que a part de la agricultura tot lo demes es un ofici vil segons juli Cèsar i ja que es emperador i me fa mal dir això no deuria portar-li la contraria , tss si jo foci emperador me tornaria un emperador mes important que ell i faria que aquestes feines fossin noble perquè que te de dolent ser dansaire per o exemple perfumaré an que no ma sortit d’aquet treball feina . o dema serà un altre dia lla o pensarem dema per el mati . com deu estar el meu germà li estarà anar be , això espero si no podrem tindre el nostre sopni , ara que o penso si la ciutat la creem nosaltres el emperador serem naltres dos i fen cada vegada mes riqueses fama i ciutats podríem ser mes forts que en juli cèsar i treure aquestes estúpides lleis tan estranyes que hi ha . adormi si no dema no m’aixecaré . Haiiiii 1 no puc dormi boooo dons donare una bolta per treure els nervis i desprès aniré adormi si no dema no faré res carai . HOOO 1 que bonic es veu el sel abui aveure si trobo les meves contelacions preferides , si alli esta. despres de dormir hem vaig aixecar de demati per comenzar a treballar a l'agricultura per poder guanyar uns cuants diners per a pagar la habitacio on dormie al anar de von mati se va trobar a unes quantes persones que anaven en grup ell com ancara no se sabia el cami va anar a preguntar
-Perdoni que hem podrie dir on es trobe LORGUICULTURESQUI (el lloc on tenie que anar a treballar ) llavors un dels nois li va dir -tu ets Romandilus? i ell va respondre -si soc llo, i el noi li va dir que si que air a l'hora de treball van anunciar de que avui vindrie un nou noi del cual el seu nom es Romandilus . Un dells es deie Andrei quere amb el qui va parlar el andrei se va presentar i li va presentar els seus altres companys de treball l'Andrei i Romandilus , van anar juns al treball se van fer masa amics pero a l'hora de descans l'Andrei li va fer unes cuantes preguntes : -Per on vius ? +Llo no tinc casa lo en comparteixo nomes vic en una habitacio que encara hem falte pagar i si no la pago d'aqui poc hem faran fora -hooo ho sento ... +no no pase res llo i el meu germa intentem fer el posible per sobrebiure amb el que poguem pero de no ser per ell no crec que agues pogut viure tots aquestos anys . l'Andrei li va donar un tros del seu entrepa i li va convidar a menjar a la seva casa perque sabie que no podrie menjar a la seva "casa" (habitacio)i tambe li va dir que portes al seu germa ell i el seu germa a les x:xv de la tarda estaven anan de cami a la casa de l'Andrei pero de cami va veure que dos nois estaven secuestran a una noia pobre se notave que ere pobre per com anave bestida ell no la anava a dejar va anar ell i el seu germa al carrer oscur i apagat on l'estaven portar aquell ere un callejo sense sortida van comenรงar a barallar-se amb els dos secuestradors la noia va escapar i al final van fuguir la noia es va amagar cuan es van anar els dolens van anar a la casa de l'Andrei el dia seguent de demati estaven buscanos a naltros pero ancara no en sabiem el motiu yo vaig anar al treball cuant anava de cami vaig trobar-me a la noia d'ahir i a un home gran molt gran que ere el pare de la noia la noia va dir que si que yo ere el que la va rescatar i per aixo el seu pare hem va oferir ha mi i al meu germa una gran casa una empresa d'Agricultura i 100.000.000 dolars jo hem vaig emocionar molt va cridar a una carrosa li vaig dir on vivia i hem va portar vaig anar a la habitacio i vaig trobar al meu germa plorant perque no trobabe treball pero li vaig dir que vingues i hem va donar de la ma vam vaijar i va pujarham mi a la carrosa li vaig presentar al pare de la noia i li vaig esplicar tot lla que ell no sen enrecordave de com ere la noia fisicament el seu pare del cual es diu Lordenvurguo va fer parar a la carrosa devant de una de les tendes mes grans i boniques de aquell petit poblat ens va comprar uns 45 trages a cadascu despres de tot ens va donar les claus de la casa i els diners van entrar a la casa ere tota equipada pero encara no sabie perque la noia ahir semblave pobre pero ho vaig deijar estar vaij entrar jo i el meu germa i va ser un uuaaaaaaau no m'ho esperave estave tota amb mobles un telibisor menjar al conjelador no hi faltabe res habie fins i tot paper al servis . De demati ens va trucar algu a la portar vaig vaijar corents i ere ell el Lordenvurguo va dir que en mudesim i que ens esperabe a l'entrada que tenie que ensenyarnos el treball que abien de fer a la oficina per poder comensar el treball va dir que
haurien de treballar amb la seva filla perque la seva filla volie colavorar amb ells per poder tornaros el fovor tant gran que li abien fet que sense nosaltres no sabrie lo que li agues passat on estarie ara ,com,on ...
al dia següent . Es van aixecar i va anar al lloc on els esperava aquell senyor per donarlis les terres i el conreus acordats mês alguns animals per començar amb algo . Desprès de obtenir tot el que van ficar uns cartells on ficaven que necessitaven treballadors per la nova empresa d’agricultura. •
Bones venia per lo de que necessiteu nous agricultors
•
Si per aquí,per qui
•
Gracies
•
Mira tenim tres llocs lliures: el cuidar dels animals el de sembrar i collir les hortalisses i el de cuidar animals un altre cop però per animals menys mansos i mes tossuts que et sembla?
•
Mmm... tinc bastanta força així que crec que el de els animal m’aniria be però no massa lla que tampoc tinc massa paciència ,el de les hortalisses també estaria be per quant es te que fer tou la terra també requereix força mmm...crec que me quedaré amb la de les hortalisses.
I així van anar contractant gent per les seves terres d’agricultora, quant lla tenien prous diners van començar a fer la seva esplèndida ciutat amb la que tant avien somiat. La feien poc a poc perquè no,nomes s’utilitza ben la pedra y les decoracions mes boniques i resistents per les casses i els acers i fustes i etc.. per lo que fes falta.Van passar les setmanes i els mesos i per fi va arribar el dia, la ciutat estava acabada! Com la avien construït en un lloc on acostumava a passar molta gent aviat la ciutat es va a cavant sent famosa,al cap de poques setmanes la ciutat es va omplir de gent però el Romul va dir : -Des de que es va plenar la ciutat no deixo de pensar que falta algo . Ah! Lla se no li em ficat un nom... Es veritat desde que la ciutat es va plenar la gent li va començar a dir la ciutat sense nom... Pos mira que es era fàcil de caure’n de avegades crec que soc el germà que a tret la intel·ligència Eh! Era broma era broma no t’enfadis val •
Mmmmm
•
D’acord doncs quin nom li posem
•
Lla se li posarem Roma2
•
Noooo
•
Ens dirien copions
•
Pos dis algo tu va
•
Dons : dulis!
•
Aquet ni existeix a lla se ! podem llunta els dos noms es dira roman2dulis
•
I si millor Romandulis dacor Romandulis .
I així u van decidir . Al següent dia a la Plaza del poble van anunciar el nou nom dela famosa ciutat .Va arribar acer tant famosa que va arribar a les oïdes de “Julio cèsar”. •
Mm mm com que aquesta es la ciutat nova que sa tornat tant famosa pos la bui
Ara serà de la meva propietat li canviaré aquet nom tant estrany -però senyor els seus propietaris san esforçat molt en questa ciutat n podria deixa-ho o passar -esclar que no, son les meves terres i llavors tot lo que si vui dintre es meu si ma la vui que dar me la quedo si la vull destruir la destrueix així funcionen les coses -però senyor -acas me estàs desafiant - no senyor no es això però ... -llavors vui que ambiis algú que lis digui que ara aquesta ciutat ara es meva - si senyor ai •
-estan protestant acas
•
No senyor esclar que no estic protestant
• • •
Donc que fas en cara qui va corre vull aquesta ciutat quant abans millor Si senyor Pobres tant que sabien esforçat .
Mentrestant a Romandilus . •
Això va cada vegada millor germà que be que ens esta anat tot
•
Pos si ,no em puc creure que no ens aigui passat res dolent encara lo únic es que ens acostat nua mica trobar treball i punt .
Alto be; •
Bon dia tingueu vostès soc el missatger oficial den “ Julio cèsar “ venia a portar vos bones noticies
•
Quines noticies
•
En “Julio cèsar ma dit que la vostra ciutat ara es seva valtres lla no teniu autoritat alguna sobre aquesta ciutat
•
En quin sentit es això es una bona noticia Jo no e dit que sigui bona per vosaltres
•
Tenia que obrir la boca.
•
Nosaltres no volem que ens prengui la ciutat l’hem construït i tenim tota la autoritat per quedar-nos la. Aquesta tarde reunirem a tots els ciutadans per dir idees que puguem fer perquè ens quedem amb la nostra ciutat.I van avissar per tota la ciutat que a les 5:00 tothom a la placa: Romanguis.I tothom va estar amb la màxima puntualitat estaven allí.Es van presentar tots els ciutadans i els creadors de la ciutat i dissenyadors. I van explicar la noticia i van pensar que podien anar amb algunes de les ciutats conquerides per Julio i per la nit es van presentar per cremar a totes les cases.I així va ser,es van presentar a les 12:00 de la nit anpunt,sense fer soroll van entrar a una ciutat anomenada:Juolioso.Quan van anar entran bvan comenñar a sonar les campanes perquè hi havia passat uns intrusos i ells van amagar ràpidament amb una petita muntanyeta que avia dins de la ciutat.Van comensar a surtir un munt de soldats armats i buscan on estaven els intrusos. Els van pillar i van començar a corre fins a la porta principal de la ciutat. I quan estaven apunt de marxar es va trencar les portes de cop i es van quedar tancats.Els soldats els van agafar i els van portar fins al palau de Juilo Cesár,on estava sentat a la seva butaca farcida de Bronze i d’Or.Julio s’en va enriure quans els va veure i els i va dir que ja eren benvinguts a ser
esclaus.Ells van dir que no amb rabia i impotència.Els vans lligar en una pared fins lendemå.Al proper dia van tornar a presentar-se al palau io els va dir que es canviessin de roba i que es posessin a treballar.Els va dir que no podien parlar ni riure.Si parlaven els castigaven a pena de mort.Van comensar a treballar per fer palaus i altres monuments.Ells eren tossuts ibno van voler fer res.Al poblats tenien els seus fills i el nens menos d’edat.Els van portar amb cordes fins a la seva ciutat i Julio Cesar amb la seva rialla falsa els i va dir despedirvos i ens vam posar tristos i de cop va encendre tot el poblat i va anmar veien com es morien els ciutadans i familiars.