Daniela Carranzani Borot
Ramón Berenguer ll i Berenguer Ramón ll Idees de Argumentació: Berenguer Ramón i Ramón Berenguer són germans bessos. Mai s’han portat del tot bé. Ramón Berenguer als 26 es casa amb Eda, una filla d’un bisbe molt bella, no s’estimaven però en aquelles èpoques els obligaven a casar-se amb qui els seus pares elegissin, era un matrimoni concertat. Berenguer Ramon als 24 anys es va casar amb Diot, una noble a la qual no estimava tant com estimava a Eda, ja que la coneixia des de que eren petits i sempre n’ha estat enamorat en secret, mai es va atrevir a desvelar el seu secret. Ramon Berenguer maltractava psicològica i físicament a Eda, ja que els seus gelós cap a la relació entre el seu germà cap a ella eren tan forts que no podia suportarho més, sol desitjava que acabessin la relació. Ramón : Dolent Berenguer: Bo
Personatges: Ramón Berenguer ll (1053-1082),Berenguer Ramón ll (1050-1090),Eda, Arnallus i Diot. Espai: Inici: 1080 Assassinat germà:1082, 5 de Desembre Final historia: 1083
Daniela Carranzani Borot
Història: -Al 1080 obtingué Ramón Berenguer la meitat del castell de Barberà, de la Bleda (Olèrdola) i dels comtats de Carcassona i Rasès. Berenguer va tindre temps en com conquistar la dona del seu germà, Eda. Des de ben petits, Ramón ha estat enamorat de Diot, tenien moltes coses en comú i sempre han estat inseparables. Quan el seu germà va complir 26 anys es va casar amb la Diot, el Ramón el va començar odiar i va intentar, moltes vegades, disputà l’herència que va deixar el seu pare. En el seu testament deia que els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era que no podien compartir. Quan Ramón Berenguer II estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el Cap d'Estopes donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la paria de l'Emirat de Larida. Després de 3 anys de la seva expedició va tornar al seu Castell de Barberà amb la seva dona, Eda. No l’estimava i sempre la pegava, ja que ella volia veure món, però ell no la suportava. En la casa del seu germà, Diot es va ficar malalta, Berenguer va intentar curarla, buscant metges per curar aquella cosa que tenia, però , després de uns deu anys de lluita contra la seva malaltia va morir al seu llit. Berenguer estava molt trist, ja que Diot era una bona persona i se sentia culpable de la seva mort, sabia que era culpa seva. Diot en assabentar-se que Berenguer, del qual ella estava enamorada des del primer moment que el va veure, estava enamorat de Eda, la dona del germà de Berenguer, va entrar en depressió psicològica emmalaltint de manera descontrolada. Diot mai va explicar la raó de la seva malaltia, ja que li feia molta vergonya acceptar que s’havia enamorat d’un home el qual es va casar amb ella solament per obligació, no per amor. Diot es va assabentar de l’amor de Berenguer cap a Eda perquè el pagès que transportava les cartes dels dos enamorats li ho va explicar, ja que sentia pena per ella i no volia que sofrís més. Diot a l’assabentar-se de la mala noticia va anar corrent cap al castell de Eda i després de trucar a la porta insistentment, va començar a cridar molt enrabiada: -
No se com m’has pogut fer això! Has guanyat un home però has perdut una amistat, ja et val! I ara, que et maleeixi Déu, te n’aniràs a l’infern. Eda està a dins, al menjador, li volies dir alguna cosa? O li dicto jo el missatge?
Daniela Carranzani Borot
Diot en veure que havia escridassat a la pobra sirventa de Eda, va marxar corrent i plorant dirigint-se al seu palau. No plorava sol per el fet de la sirventa, plorava per tot, va ser la gota que derramava el got. Berenguer es sentia molt malament i culpable, així que va intentar no comunicar-se amb Eda de nou, ja que pensava que Diot estava depressiva per el fet que ell es passava cartes d’amor amb Eda. Eda també es sentia culpable per la mort de la seva millor amiga, però no podia deixar de enviar cartes al Berenguer, s’estimaven moltíssim. Es sentia molt culpable també, per estar embarassada del germà del seu estimat, li va dir ahir, i no s’ho va pendre de la millor manera... Ramón es va aixecar del seu llit i va baixar amb la seva luxosa vestimenta, la sirventa, anomenada Guiomar de uns 35 anys d’edat, li va preparar el seu dinar, ja que ell s’aixecava molt tard i la va col·locar a la taula del seu menjador. Va menjar silenciosament sense comentar res a Eda, que estava present però també estava silenciosa com ell, Ramon sabia que ella ocultava alguna cosa i va tallar aquest incòmode moment: -Eda, que et passa? -Ramon.. no sé com dir-te això.. -Pots confiar en mi Eda...-Li va dir Ramon agafant-la de la mà. -Estic embarassada... Ahir a la nit vaig fer la prova de la dent d’all sota al coixí ja que últimament vomito moltíssim... I no e sentit cap gust d’all a la meva boca i això vol dir que estic embarassada... Dit això Ramon va trencar tot el que es trobava inclosa Eda, ella espantada intentava fugir de les mans del seu marit, però era massa tard, ja començava a veure punts negres i finalment es va caure redona.
Després de recordar aquest dolorós moment, va decidir enviar l’ultima carta, dient que pot anar a Iglesia de Santa María de Barberà i es poden veure, però si no arribava abans de les 6 de la nit, ella es marxaria i mai es tornarien a veure. Ella va començar a plorar estava molt trista, perquè sabia que el Berenguer no vindria, per la mort de Diot i perquè va descobrir que estava embarassada de Ramón... De repent va arribar el Ramón i la va veure més trista que el dia de la seva boda. Eda el va veure i va parar de plorar ràpidament, però era massa tard...Ramon la va veure. Ràpidament va agafar un bastó de fusta que utilitzava quan volia col·locar les cortines bé. Eda es va espantar molt i va sortir corrent de l’habitació, baixant les escales cames ajudeu-me per fugir del castell. Ramon la
Daniela Carranzani Borot
va seguir amb el bastó a la mà, encara que ella estigués embarassada, la sirventa al veure la escena va tancar la porta amb clau després de que sortís fora del castell Eda. Ramon es va ficar molt nerviós, ja que no podia sortir per pegar a la seva dona. Li va dir a la sirventa: -
Obra la porta! Ja saps del que sóc capaç. Si, amo. Però abans de fer alguna cosa, pensi-hi dos vegades.
Ramon va travessar la porta amb violència, no estava de bon humor, va espentejar a la sirventa fent-la caure a terra. Va començar a córrer bosc endins en busca de la seva traïdora esposa. -
-
Eda!? On ets? No et faré mal. Sol vull parlar les coses... Se que em faràs mal! – Va cridar des d’un indret llunyà, era fosc, així que Ramon no la podia veure, sol sentir-la. No et faré mal, surt ara! - Va cridar Ramon. Eda va sortir del seu amagatall i el Ramon va agafar-la dels seus negres cabells i la va portar al seu castell. Però abans d’arribar a la porta va aparèixer Berenger. Què estàs fent aquí?!- Va dir Ramon No et mereixes a cap dona i molt menys a Eda, no la toquis mai més! Esta embarassada! O et mataré... No series capaç!-Dit això Ramon va entrar al seu palau amb Eda agafada dels cabells i Berenger va començar a idear el seu macabre pla.
El 5 de desembre d'aquest mateix any , Ramon Berenguer es dirigia a Barcelona travessant el bosc de Perxa de l'Astor , actualment dins del terme municipal de Gualba . Uns desconeguts , potser els seus propis acompanyants, als quals Berenguer va donar la ordre d’assassinar-lo a canvi de diners, el van assassinar en aquest bosc . El seu cadàver va ser traslladat a Girona on va rebre sepultura .El sepulcre va ser col·locat inicialment en la galilea del temple, sent traslladat a l'interior de la nova nau gòtica per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Eda al assabentar-se de la mala noticia, es va sentir molt culpable, igual que al moment de la mort de Diot. Va anar corrent fins al castell de Berenguer Ramon plorant i li va dir: -
Berenguer, em sento molt culpable per la mort del meu marit...Tu creus que es culpa meva? Es culpa dels dos, tant teva com meva, d’aquí no te’n rentaràs les mans. Un personatge com ell, que maltracta a la seva dona no es mereix viure, ni molt menys tenir-te a tu. Potser si que tens raó. Però ara estic sola, molt sola. Sol tinc a la sirventa i les riqueses del meu marit, però no em serveixen de res. Em tens a mi, i jo et tinc a tu. Podem demanar alguna cosa més? –Va dir Berenguer tot agafant-li la mà. No, no es pot demanar res més. Promet-me que no em faràs mal.
Daniela Carranzani Borot
-
Promès. – Va jurar ell acostant-se a ella. Es van fer un petó fins que va arribar la sirventa cridant. Berenguer, t’he de dir una cosa! Ahir van vindre al palau uns nobles catalans i t’han acusat de l'assassinat del teu germà... És la llufa! –Va dir Berenguer, pegant tot el que es trobava. Berenguer ells saben que vas ser tu...- va dir la Eda molt espantada i nerviosa jugant amb els seus petits dits. Alfons Vl de Lleó no em culparà, el meu germà va ser comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, de Carcassona i de Rases...Tenia molt poder “El cap d’estopa”... Eda i la sirventa van callar deixant a Berenguer pensatiu en la seva immensa habitació, ja que si alguna de les dos parlava, ell les pegaria, més pels nervis que per incomplir la seva promesa. Van passar molts anys, i el Berenguer i l’Eda van estar junts fins que la cort d’Alfons Vl de Lleó a finals de 1096 el va cridar per aclarir el cas de la mort del seu germà, ja que ell era el principal sospitós. Aquell dia Berenguer estava molt nerviós, ja que ell sabia que era el culpable. Se’n penedia, a pesar de tot era el seu germà, havia passat molts anys amb ell, compartint rialles, plors i sobretot compartint idees i consells, intentant-se ajudar. Ara que s’havien fet grans ja ni se’n recordaven dels moments bons, sol buscaven la mínima raó per estar enfadat l’un amb l’altre, per la riquesa. Es van arribar a odiar, però Ramón mai hauria estat capaç de matar a Berenguer, per molt malament que es portessin, no seria tan mal germà, en canvi Berenguer va actuar com un egoista sense pensar abans de fer les coses. Eda encara estimava a Berenguer, tot i que havia canviat. Tot i que al principi no li semblava malament que matessin a Ramon, ara també se’n penedia, però se’n va rentar les mans d’aquest assumpte. Pensava en el futur fill que podien haver criat junts, cuidat i estimat com a res. Ara ja no podia formar una família com ella volia, tenia que formar-la amb l’home que havia matat al seu marit mal tractador. Van sortir del seu palau per anar a veure la cort d’Alfons Vl de Lleó, Eda estava molt nerviosa, no volia anar-hi però Berenguer la va obligar, ja que ell li deia que ella era tan culpable com ell. Van arribar puntuals i la cort va començar a interrogar-los, Alfons Vl sol veure’ls es va donar compte que eren culpables, per l’expressió de culpabilitat que transmetien. Des de aquell dia tothom el va començar a dir Fratricida, per la acusació dels nobles catalans, la cort de Alfons Vl. Despres de la seva acusació van decidir anar a viure amb la seva sirventa a Rodez, que és un municipi francès, situat al departament d'Avairon i a la regió de Migdia-Pirineus. Van allotjar-se al palau d’un tiet
Daniela Carranzani Borot
de Berenguer. A l’arribar allà, Eda va començar a notar contraccions fortes, era l’hora. Berenguer va cridar a Guiomar perquè els ajudés. En aquella època abans del part, perquè la dona pogués suportar les contraccions, li donaven un caldo fort i després la banyaven en aigua calenta. Al part, per norma general, li assistien dues dones. Una llevadora i una assistent. La Obstetrícia era únicament tasca de les dones. Els metges, a l’igual que el pare del nen, no tenien permís per entrar a l'habitació on es duia a terme el part, així que Berenguer es va tenir que esperar al jardí molt nerviós. Després del part Guiomar li va tallar el cordó umbilical. El nen va ser banyat amb pètals de rosa i mel i per a la neteja dels ulls, orelles i nas del nadó va ser utilitzat oli d'oliva. Després el cos del nen va ser cenyit amb lli, que també va ser submergit en oli d'oliva anteriorment per evitar deformitats. Guiomar, va fer tot això amb l’ajuda d’una llevadora i una assistent a les quals van demanar ajuda uns minuts abans de donar a llum. Es diu que les llevadores i també les assistentes tenien l'obligació de rentar-se les mans abans del part i també tallar-se les ungles per no ferir el nadó. Eda va patir hemorràgies i ferides causades pel part. Al final tot va sortir bé, la dona es va estirar al llit i van cridar a Berenguer. La mare va decidir anomenar al seu fill com al seu exmarit mort, tot i que no n’estava del tot segura de que allò els hi donaria bona o mala sort. Berenguer va dir molt content: -
Que maco ha sortit! Es igualet al meu germà...Em recorda tant a ell! Quan comencin a obrir-se els ulls del nadó podrem veure si l’hi han tocat els ulls de la mare o els del pare! Espero que els del pare, ja que eren blaus. Que contenta estic!
Van viure feliços fins que Berenguer va marxar a Jerusalem, on va morir en pau. Eda es va quedar amb el fill cuidant-lo el millor possible .