La gran historia d’un nen sense límits
Sergi Calleja, Martí Canela, Paola Cayo i Isabel Castelló
La gran historia d’un nen sense límits Capítol 1 : Un nen pobre -Treballa Felip que has de fer benefici a la família –Crida Andròmeda. -Ja treballo mare, estic preparant vi! –Diu en Felip. En Felip era un nen de 12 anys, era fill únic, va néixer a la polis de Focea. Allí vivien de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, i del comerç. Al comerç era on venien tot el que avien produït, pescat,... Els seus pares eren artesans, quan va néixer el seu pare va morir i ell té la intriga de saber qui i com era. El van enterrar amb una posició flexionada, protegit amb mantes, fulles i amb alguns dels utensilis d’us comú. Així era com els enterraven a l’època arcaica. En Felip era politeista, es a dir, que creia en molts deus, en un del que i creia mes era en Zeus (Deu del cel). Ell tenia un gran somni; viatjar a la gran ciutat d’ Empúries amb vaixell. En Felip era un nen pobre que igual i que tots tenia que anar a l’escola, però la seva economia no li permetia. S’aixecava a les 7 per tal de poder ajudar a la mare, de 9 a 12 jugava amb els amics a la plaça. Quan tornava anava a menjar i més tarda anava a vendre el que havien produït al mercat. Després anava a casa del seu millor amic en Tiberi que era un nen molt ric, per això ja sabia llegir i escriure perquè es podia pagar els estudis. Felip sempre havia volgut saber llegir i per això en Tiberi li va ensenyar. Felip tenia un gran secret que inclús en Tiberi no sabia. Era que cada vegada que comerciava s’anava guardant una moneda d’or per poder fer el seu somni realitat.
Capítol 2: El gran viatge Anaven passant els anys i Felip anava creixent fins que un dia el rei Alexandre anuncià una noticia important. Els Perses estaven disposats a atacar. Ell tenia l’edat suficient per marxar, es a dir 17 anys. En Felip va veure la oportunitat de fer el seu somni realitat, es va apuntar per marxar amb una Galera que era un vaixell de guerra amb grans veles i rems,
tenia 20 monedes d’or i ni va pagar 10 al rei Alexandre, perquè el deixes marxar amb a seva mare, i la resta se la va guardar per si algun altre dia les necessitava. El viatge va ser molt dur perquè van passar molta gana i casi cada dia hi havia tempestes i es marejava.
Capítol 3: La pesta Ell no sabia que a Empúries es passava la pesta. Una malaltia difícil de curar, just quan i va arribar, una persona li va contagiar, ell encara no ho sabia. El següent dia era molt important per continuar vivint i per ajudar a la seva mare, anava preguntant a la gent si podia treballar amb ells i ningú va dir que si, sempre li passava el mateix : - Hola bon senyor, que teniu feina per a un jove artesà? - Ho sentim, ja tenim suficient personal –Contestà. Quan va arriba a casa comença a tenir molta febre. A causa de la pesta, ell pensava que no era res important. Però al següent dia, no es podia aixecar del llit, i la seva mare Andròmeda el va cuidar, cada cop es trobava pitjor, marejos, vòmits,... fins que li van sortir les bubes a les aixelles, a la ingle i al coll. Andròmeda va anar a buscar un físic per saber que tenia en Felip. Quan ja estaven a casa... - Bon dia Felip!! Que ta passat? -Li pregunta el físic. - No ho se però me fa uns dies que no en puc aixecar del llit i m’han sortit com una mena de grans a les aixelles a la ingle i al coll. El físic es preocupa i no els i volia dir que tenia però era la seva obligació. - Senyora Andròmeda li hauria de comentar una mala noticia, el seu fill pateix la pesta! Andròmeda comença a plorar perquè sabia que era una malaltia molt perillosa. - Que em passa mare? –Preguntà. - Tens la pesta Felip! –Respongué . - I que es això mare? - Preguntà ja atabalat. -La pesta es una malaltia en la qual tens molt poques possibilitats de viure, i es contagiosa. -Mare llavors em tindràs que abandonar?
- No fill no ho faré! Mai et deixaria sol tenim que buscar una altra solució. -Senyor físic hi ha alguna possibilitat de que em pugi quedar mb el meu fill i ajudar-lo sense que em pugi contagiar? -Em penso que no senyora! Però podria ser que amb un drap tapant-li la boca i el nas funciones. Així ho van fer, li van posar el drap i un vestit una mica especial i es va quedar amb el seu fill. Van passar tres setmanes i en Felip anava millorant molt poc a poc. Però hi havia dies els quals semblava que s’anés a morir, com per exemple fa dos dies. El físic com cada dia l’anava a visitar, però just aquell dia va arribar una mica tard. I quan Andròmeda s’acostava al Felip no es despertava de cap de les maneres s’esperà uns minuts a que vingués el físic però no arribava, llavors va decidir cridar-lo a l’orella però res es pensava que s’havia mort. I per fi al cap de deu minuts arriba el físic disculpant-se del retard i ella li va dir: -Senyor físic ràpid que en felip no es desperta no se que li passa. -No es preocupi senyora. Llavors li va donar una mica d’aigua i li va alçar les cames durant un minut i per fi es va despertar. -Que m’ha passat. –Deia. -Que t’has desmaiat però no passa res es normal. –Digué el físic. Als pocs dies ja li havien marxat les bubes que era el que feia mes mal. Ja li faltava molt poc per estar be del tot. Al cap d'una setmana... per fi curat. Ell i la seva mare ho van celebrar.
Capítol 4: Fabricant de vi Durant aquest mes a Focea estaven atacant els perses i van guanyar la guerra. Tots els que van sobreviure a la guerra com era el cas de la família d'en Tiberi, els van anar decapitant. Ara tenia que tornar a buscar feina. Buscant i buscant va trobar un amable senyor que acabava d'obrir el negoci, i el va acceptar com a fabricant de vi artesà.
Treballava dia i nit per tal de poder guanyar suficients monedes d'or per poder viure la seva mare i ell. Un dia que estava treballant molt dur va anar una noia molt guapa a la botiga que en Felip treballava. -Bon dia jove artesà! -Digué la noia. -Bon dia senyora! -Digué en Felip. -Que tindria una mica de vi blanc? -Si, de quina marca l’agradaria? -Contestà en Felip amb les galtes roges com un tomata. Llavors se li caigué la botella al terra, els dos van acotxar-se a agafar-la però la van agafar els dos a l’hora, tocant-se la mà. En Felip no s’ho pensa dos vegades i digué el que sentia. -Quan te vist m ’enamorat de tu i si et plau, t’agradaria ser la meva esposa? – Li digué en Felip. S’ho pensa una estona i va dir: -Li hauries de preguntar al meu pare perquè ja saps que les dones no tenim dret a escollir, i el meu pare em sembla que es molt estricte en aquest tema –Li digué la noia. -No et preocupis deixeu a les meves mans, i per cert com et dius? –Digué en Felip. -Safo, soc la filla del mercader Marius. Mes tard Safo va agafar el vi, va pagar i va marxar.
Capítol 5: La gran pregunta Al següent dia la Safo va anar a veure al Felip a la botiga. En Felip tenia una cosa pendent per fer i era que tenia que anar a casa de la Safo per preguntar-li al seu pare si es podia casar amb ella. Però en Felip li va dir a Safo que tenia que anar a casa d’un amic i que era molt important. Llavors ella li digué: -Ja em quedo jo aquí a vendre el vi tu ves a casa del teu amic. Ell mes content que unes pasqües va anar a casa de la Safo, però abans de res va resar perquè vengués molt vi.
A casa de la Safo... Toc, toc, toc, en Felip trucava a la porta. Uns segons mes tard va obrir un senyor molt alt i amb una barba blanca molt llarga. -Hola bon dia em dic Felip, que es vostè en Marius, pare de la Safo? –Preguntà Felip. -Si soc jo que passa? -Doncs miri que ahir a va vindre a la meva botiga i me’n vaig enamorar! I he vingut per demanar-li la seva ma. -Com?? M’estàs dient que ahir va conèixer a la meva filla i ja vols casar-te amb ella? -Si exactament! -Doncs la meva resposta es que no! -Però senyor Marius deixi’m almenys una possibilitat si us plau. -D’acord d’acord... –Digué el pare de la Safo que era un home molt comprensiu i savi. -Moltíssimes gracies -Digué en Felip. -Derrés! Bueno doncs llavors passa. -Molt bé, doncs per on ens aviem quedat... a si doncs que m’agradaria casarme amb la teva filla. -Exacte! Doncs primer m’agradaria saber a que et dediques, quines riqueses tens, quines terres,... -Doncs em dedico a la fabrica de vi artesà i no tinc ni riqueses ni terres. -Doncs a primera vista em sembles un mal partit però... hi a alguna cosa en tu que no em deixa dir-te que no, em penso que es perquè veig lo molt que t’ha agradat a simple vista, perquè em penso que ets molt bon venedor i perquè sembles molt bona persona, per això et proposo una mena de tracte, mira et dono una setmana per convencem, el que hauràs de fer es demostrar-li tot l’amor a la Safo i passar tot el temps possible amb ella i durant aquest temps jo us estaré observant. – Va dir en Marius. -D’acord moltíssimes gracies!! Gracies per la gran oportunitat!!!
-Bueno doncs ja ens veurem la setmana que be. -D’acord adéu! –Va dir en Felip -Adéu –Afegí en Marius!
Capítol 6: La gran setmana Durant la setmana que li concedir en Marius, en Felip va estar molt ocupat. Tots els dies quan ja havia treballat a la botiga, marxava als pobles propers ver comerciar, així el seu jefe guanyava mes diners i podia pagar millor al Felip. El seu jefe li va oferir ser socis i així en Felip podria pagar una casa mes digna per a ell, la seva mare i mes endavant per la seva esposa. Després per la nit anava a veure a la seva estimada i li explicava tot el que li havia passat durant tot el dia, els seus somnis i fins i tot coses sobre el seu millor amic en Tiberi ( ell no sabia que l’havien decapitat). I el pare de la Safo estava content de veure que en Felip s’esforçava en guanyar mes diners per fer feliç a la seva filla. Passada la setmana el pare de la Safo va donar el consentiment pel casament. I la Safo encara no sabia res.
Capítol 7: Vols casar-te mb mi? Al cap d’una setmana la Safo va anar a la botiga a veure al Felip, però quan va entrar estava tot fosc, i en Felip apareixia i tampoc podia obrir la llum i es va espantar. Quan menys s’ho esperava es van obrir les llums i sortí en Felip i digué: -Safo la dona que vaig coneix un bon dia, t’agradaria casar-te amb mi ? -Clar que vull però el meu pare no em deixarà –Va dir la Safo Llavors van sortir la mare d’en Felip i els pares de la Safo. -L’altre dia en Felip va vindre a casa i vam parlar sobre el tema i vaig accedir-hi -Digué en Marius. -Que be moltíssimes gracies pare ara per fi em puc casar amb l’home que realment estimo!! -Va dir la Safo. I tots ho van celebrar amb una mica de vi!
Capítol 8: La boda Al següent dia es va fer la boda, van invitar a tots els seus amics i coneguts i no oblidem als familiars. I va arribar el moment mes important:
-Safo, vols estimar per tota la teva vida
Capítol 9: Viatge inesperat Passaven els dies i la pesta anava creixent; la dona d’en Felip ja l’havia passat igual que ell, a les hores estaven immunitzats. Però la seva mare Andròmeda la va agafar just després del casament d’en Felip i la Safo. Els dos la van cuidar però la pobra va morir als pocs dies; a ella també la van enterrar igual que al seu home, es a dir, amb una posició flexionada, protegida amb mantes, fulles i amb alguns dels utensilis d’us comú. Safo es va quedar embarassada i llavors van tenir por de que el seu fill agafes la pesta al néixer. Amb les 10 monedes d’or que li quedaven va pagar el viatge de tornada cap a casa seva, per a ell i la seva dona. El viatge va durar deu mesos, per tan la Safo es va posar de part pel camí. En Felip i la Safo van ser pares d’un nen molt eixerit, i la seva mare li va voler posar-li el nom de Felip com el seu home. Felip era l’home mes feliç del mon. Quan ja faltava poc per arribar, unes setmanes aproximadament. El vaixell en el que viatjaven va ser atacat tots els homes de la tripulació van morir. Felip va agafar al nen i a la seva dona i els va amagar en a una de les habitacions, i ell va lluitar i el van matar. Van trobar a la Safo i al seu fill Felip amagats. El capità es va enamorar de la Safo i la va salvar. La Safo va ser feliç amb aquell capità, però al seu fill sempre li va parlar del seu pare i de la seva avia Andròmeda, el nen va jurar que quan tindria 17 anys aniria a Empúries com el seu pare però primer va jurar anar a veure al Tiberi (encara no sabien que el van decapitar).