LA BATALLA DEL RIU GUADALETE
ALUMNES: Martí Canela, Alba Parejo, Uidad i Anna Solé GRUP: 2n-A ESO CURS: 2014-2015
Era l’any 711, la filla de Julià (governador de Ceuta) es rentava al llac de l’Infern. Quan un home alt i bastant grassonet es va apropar a Flora i va començar a parlar amb ella, tot preguntant-li coses sobre el seu passat. La noia una mica estranyada, va anar contestant les preguntes. Quan de cop i volta, aquest se li aproximà i se l’endú cap al seu cos. La violà. Al cap d’uns dos dies, Flora tot plorant li va explicar al seu pare lo succeït aquella tarda. Julià va anar personalment a casa de Tariq (un gran lluitador) i la va dir: -Tariq, amic meu, necessito la vostra ajuda! -Julià, faré el que em demaneu. Expliqueu-me! -Fa un parell de dies, la meva filla, s’estava rentant en un llac quan de cop i volta Roderic la va violar. Tu i el teu exèrcit, teniu que atacar per sorpresa als visigots i deixar-los-hi clar que la meva filla no es toca. -D’acord, t’ajudaré. D’aquí uns dies marxarem del poble i anirem a deixar-los-hi clar tot el que no han de fer. -Moltíssimes gràcies, de veritat, te’n dec una vell amic! Al cap de dues setmanes, l’exercit de Tariq va atacar als visigots. Aquell primer enfrontament va esser molt fort ja què Roderic i els seus homes encara no estaven preparats. La guerra, havia començat! L’exèrcit de Roderic es va allotjar en un bosc on hi havia una gran explanada on van fer un petit campament per poder descansar després dels dies de guerra. També van construir una gran torre de vigilància. A la vegada, l’exèrcit musulmà va parlar amb els habitants del poble i els hi van demanar si podien allotjar-se a les seves cases i fer servir el campanar de l’església com a mirador de vigilància. Els vilatans del poble, van acceptar. La batalla, continuà. La tarda del segon dia de guerra, Roderic va enviar un dels seus homes amb una carta escrita per ell mateix tot dient-li: -Tariq, no sé el motiu d’aquesta guerra que cada vegada va augmentant més i més.
M’agradaria quedar i poder parlar amb vostè. Seria un gran plaer que m’expliqués el perquè. Si pogués quedar amb mi demà a les set de la tarda, li agrairia que em respongués la seva opinió. Salutacions cordials. Roderic. El matí següent, el missatger de Roderic li va entregar una carta, era la contestació de Tariq. Hi deia:
-
Roderic, accepto la vostra proposta. Avui, a les set, al riu Guadalete. Atentament. Tariq.
A les set en punt, com havien previst, Tariq i Roderic es van trobar. Roderic va començar a parlar: -Bé, ara ja m’ho pot explicar, veritat? -Doncs si, amic Roderic, estic aquí perquè un amic important que tinc m’ho ha demanat. Vull que sàpigues que el perquè de l’atac es perquè Julià l’ha acusat de la violació de la seva filla Flora. En realitat, he estat jo. Però com que ningú ho sap a excepció de vostè i tampoc tenim proves, no em passarà res. Què perquè no paro d’atacar-vos? La veritat es que m’he acostumat a això. -Sabia que en aquesta història hi havia gat amagat... Doncs que sàpigues que no et sortiràs amb la teva Tariq.
Van tornar al seu lloc d’estància, Roderic estava molt enfadat, s’havia que això no podia acabar així. Els quatre següents dies, la guerra va continuar, els dos exèrcits anaven bastant igualats. El cap dels Visigots, durant aquells dies pensava en com venjar-se de Tariq, havia arribat a la conclusió de conquistar a l’esposa de Tariq per posar-lo gelós. Un dissabte per la tarda, Roderic va anar buscar llenya pel bosc per fer una foguera. Quan estava tallant una branca d’un roure cremat, va veure que lluny
hi havia una preciosa noia vestida amb un vestit blanc de seda. Era preciosa, era perfecta. Roderic no creia en l’amor a primera vista però en aquell moment va canviar de pensar. Aquest, es va apropar i li va dir: - Preciosa dama, on va amb aquesta bellesa pel món? -Primer de tot, bona tarda jove. Moltíssimes gràcies per aquestes paraules tan boniques! Em dic Arcadia i soc la muller de Tariq, i vostè, com es diu? Roderic va pensar que el seu pla no podria sortir be de cap manera perquè s’havia enamorat de veritat, desconcentrat va dir: -Jo em dic Roderic, soc el cap dels visigots, m’imagino que ja saps de qui parlo...Et semblarà estrany però t’he vist i m’he enamorat de tu, no podia marxar d’aquí sense dir-t’ho, sé que segurament creuràs que es una trampa, però et puc ben assegurar que no. -Tinc que marxar ràpidament d’aquí, no em convenceràs. Arcaida va marxar corrents amb totes les seves forces. -No! Espera Arcaida! No és cap trampa! Però Roderic no hi va ser a temps, Arcaida havia desaparegut d’aquell bosc. Quan ella va arribar a la casa on ella i Tariq s’allotjaven, li va explicar tot. Tariq no es creia el que li deia, estava molt enfadat, tenia que acabar de totes maneres amb ell. Per altra banda, Roderic va tornar al campament cap cot, s’havia enamorat d’una manera impressionant, com mai havia fet. Si a la llarga no podia estar amb Arcaida moriria, no sabia com treure-se-la del cap. Aquella nit mentre Roderic dormia, Tariq va anar al seu campament i directament va entrar a la seva tenda. Aquest va cridar: -RODERIC! QUÈ PENSES QUE FAS? A LA MEVA DONA NO LA TOCA NINGÚ, QUE EM SENTS?! Roderic es despertà d’un ensurt i va dir: -Mira Tariq, el que sento per ella no ho pot explicar ningú. I jo he estat sincer i he confessat el que sentia. Tariq va treure una espasa i acorralant a Roderic li va dir: -Si no deixes en pau a la meva esposa, moriràs. -Però....
-No hi ha peròs que valguin, la meva dona només és meva. -Estàs advertit, ara me’n vaig d’aquí. Tariq amb moviments molt bruscs i violents va marxar del campament cap a casa seva. Durant aquells dies la guerra va continuar, semblava que els musulmans guanyessin ja que quedaven el doble d’homes que els visigots.
Roderic estava perdent molts homes perquè no estava al cent per cent, estava enamorat i sabia que aquell amor era impossible. També estava trist i no tenia amb qui parlar per consolar-lo. Tot i així durant aquells dies Arcaida també havia pensat en ell, era el major enemic del seu marit però potser deia la veritat. Aquesta veritat se l’estava començant a creure ella, tenia que veure’s amb Roderic el més aviat possible. Però Roderic aquella mateixa matinada va marxar, no tenia destí. El que volia era deixar el seu amor en banda i continuar la vida com ho havia fet abans. Necessitava deixar de sofrir per allò que ell es pensava que seria impossible. La batalla va ser guanyada per Tariq i els musulmans. Aquests van tornar-se’n ben feliços cap a les seves cases. Al cap de tres dies, Arcaida va deixar a Tariq una carta dient-li que se’n anava a buscar el seu amor verdader, Roderic. Avui en dia, ningú sap si es van trobar o no els dos amants, això si, l’amor que sentien els uns als altres era infinit.
FI.