Kratos by alfred

KRATOS I LES TERMES IBÈRIQUES E

CAPÍTOL I

n un antic poblat amagat entre les verdes valls de dues muntanyes Sicilianes recobertes amb una vegetació verda i viva com el vellut, hi vivia un humil home d’origen grec. El pobre no tenia feina i contava amb pocs recursos econòmics. De bon matí el bon individu va anar a unes proves de treball en una cantera. L’home va entrar al local on havia estat citat per a les proves de treball. Allí tal i com li havien indicat prengué seient en una cadira en la mateixa taula que un individu cobert per una capa de seda carmesí amb alguns retocs ennegrits. Es respirava prou malament. L’ambient era humit i amb una olor que et penetrava fins als pulmons. Les parets estaven ennegrides pels fongs i les cadires semblaven ser de caoba natural amb una mica de pols. La taula no feia joc amb les cadires. Més bé era d’una fusta clara com de pi blanc, com la resta de mobles. L’habitació tenia una fina capa de polseguera, la majoria provinent de la cantera. El mostrador estava bastant desgastat, sobretot per la part que el corpulent home que el custodiava fregava el descomunal i dilatat abdomen. Desprès d’esperar una innecessària quantitat de temps, aquell senyor amb desgana i indiferència li preguntà: -A que has vingut? -Vinc en busca de la plaça que està vacant per a un treball, senyor. -Bé. Nom? Aquell home parlava amb desgana. Semblava que el seu treball no el realitzava molt. Entre el pudent alè que desprenia de la seva boca, i la pudor de les seves aixelles suoroses feien que l’aire fos molt més difícil d'inhalar. -Kratos. Kratos Karnezis Amb un gest brusc va agafar una ploma d’un tinter i va escriure en un pergamí desgastat. Kratos es va veure escatxigat d’unes quantes gotes de tinta negra. -Tens experiència en el treball?- li va dir amb una veu ronca. -No senyor, sóc nou en aquest ofici. -Quins dies podries venir?- va murmurar mentre es rascava la part del davant del coll, arrencant-se costres de pell morta. -De dilluns a dissabte. -Hora? -Ara deuen ser... les dotze i mitja. Va fer un remuig enfadat. Es pensava que li estava prenent el poc pèl que li quedava.

Amb això Kratos ho va entendre. -Perdoni... de sol a sol. El senyor va escriure unes coses en el pergamí. Kratos es va atrevir a preguntar: -I... de quants dracmes estaríem parlant? -D’ 1 hemidracma per dia. No semblava gaire convençut, però en aquells temps difícils qualsevol treball valia. -Bé... suposo. -Bé. Començaràs demà. -Moltes gràcies per aquesta oportunitat. El Kratos va fixar-se en un petit gravat 0que hi havia al mostrador. -Es la seva família?- va preguntar amigable. El senyor el va mirar fixament. El nostre protagonista va interpretar que l’home ja estava cansat d’ell. -Adéu. Fins demà. L’home el va contestar amb un gemec greu i inexpressiu. Estava ocupat observant-se les pústules dels peus. Li va semblar que els ulls li brillaven.

CAPÍTOL II

n Kratos va aixecar-se a les cinc de la matinada, hora d'anar a treballar. Va esmorzar un tros de pa amb un tall de formatge què havia reservat per aquella especial ocasió. Va sortir per la porta de la cabanya i va caminar uns 500 metres cap a la cantera. En arribar, l’home de l’anterior dia es va sorprendre de veure’l allí tan aviat. Mentre el Kratos es deixava la pell a la cantera, el gerent pensava sobre ell. Era un noi amb moltes ganes de treballar, i a més a més va ser el que va extreure més pedres. L’home es va posar tan content que va pensar en augmentar-li el sou, i el va citar. -Kratos! Vine!- va exclamar l’encarregat-. En Kratos es va espantar i immediatament va acudir a l'antiga oficina que havia estat el dia anterior. Durant uns segons hi va haver un silenci en l'estança. Llavors, la veu atrevida d'en Kratos el va trencar: -Ho sento molt! Que hi ha alguna cosa que hagi fet malament?-No, no. Tot el contrari, aquest matí has arribat molt aviat i has extret més que ningú.-va dir l'home-. -Bé, senyor, no n'hi ha per tant.- va dir en Kratos-.

pedres

L'home va fer veure que no l'havia sentit i prosseguí: -Per això et vull pujar el sou a un dracma diari. A més a més has estat m'ha tret un somriure en anys. Moltes gràcies.

l'únic que

En Kratos es va quedar mol impactat al saber que el primer dia li havien augmentat el sou. Durant els pròxims mesos en Kratos va augmentar la producció de la cantera en un 50 per cent. Tant va apujar la producció, que amb els beneficis es va tenir que comprar un nou terreny. L'home hi parlava molt sovint amb en Kratos. Es deia Adelphos i la seva família havia mort. El seu pare i el seu germà van caure a la guerra, la seva mare havia mort d'una malaltia i la seva dona es va tenir que separar d'ell. En Kratos també li va explicar una mica la seva vida. Ell era originari de Grècia, però va tenir que anar a Sicília per a buscar treball. Fins feia uns mesos treballava en un forn de pa, que van haver de tancar perquè l'edifici estava en molt mal estat. Després va estar unes setmanes aturat fins que el van acceptar a la cantera. Ell volia tenir suficients diners per anar a visitar la seva germana a Grècia.

CAPÍTOL III

ràcies a l'augment de diners d'en Kratos gràcies als beneficis proporcionats a la cantera, el nostre protagonista pogué adquirir el seu propi local, això sí, sense oblidar-se d'Adelphos.

La seva tenda estava dedicada a les termes. La gent anava al edifici i encarregava que elaboressin la innovadora construcció. Degut a que les termes eren una novetat, va causar gran expectació a la població i el negoci es va anar estenent per tota Roma. Tal i com augmentaven les demandes de la construcció, augmentaven els diners d'en Kratos, podent-se permetre capritxos d'allò més extravagants. La novetat va ser tan aclamada pel públic que pràcticament tots els països propers a Roma van socombre a la colonització cultural. Però radere els milers de compradors impacients per provar la novetat, hi havia algú entre les sombres de les enormes monedes de plata. Res més que el mateix Publi Corneli Escipió, que al veure que hi havia una gran inversió a Roma, una invasió en el moment just seria genial per causar una gran crisis. I així ho va fer. Un dematí Kratos estava ideant una nova estructura per les seves termes i va sentir un fort soroll. Sonava l'alarma. Ràpidament, es va córrer la veu de que s'havien divisat uns grans monstres a la llunyania, alguns savis els denominaven elefants. Es va córrer la veu de que estaven a l'exèrcit del temible Escipió i sense pensar-s'ho dues vegades va agafar tots els diners que tenia, ho va carregar tot al seu cavall, va muntar-se i va fugir cap al port. Allà hi havien nombrosos vaixells salvavides per evacuar l'illa. Kratos va aparèixer allà, amb els dos sacs plens de tetradracmes i talents i, és clar, com estava la situació tan confusa es veuria atracat en un tres i no res. Va girar cua i es va amagar. Llavors, desesperat, sense saber què fer, el temps anava corrent i els elefants estaven més a prop del petit poblat. A punt de embogir per la cobdícia, una mà gruixuda i plena de durícies va topar amb la seva espatlla. Es va gelar del pànic, i lentament, esperant el pitjor, es va anar girant. Totes les seves pors es van trencar quan va veure la cara de l'Adelphos.

-Vinga, Kratos, segueix-me.- va dir l'home-. No hi ha temps per explicacions.

CAPÍTOL IV En Kratos i l'Adelphos van entrar en un vaixell d'aparença vella. En Kratos va expressar:

-Que hi fem aquí? Perquè m'has portat a aquest vaixell podrit, vell i

pudorós?

-Vull que sàpigues que aquest vaixell serà la nostra salvació. En Kratos es va estranyar. Aquell vaixell seria incapaç d'escapar de les mans d'Escipió. Però sorprenentment l'Adelphos va tallar la corda, l'única cosa que els mantenia units al port. -No!!! Però es pot saber què estàs fent??!!- va exclamar en Kratos-. -Salvar-te.- va dir l'Adelphos-. -No!! Quedem-nos, lluitem pel que es nostre!!!- va dir en Kratos. Durant uns segons hi va haver un silenci. L'Adelphos el va trencar: -No es pot lluitar contra Escipió. En Kratos es va girar i va sentir-se com un nen petit al que l'han pres la seva joguina preferida en veure com la seva estimada vila es destruïa i es cremava lentament.

Van passar molts dies a la deriva menjant algues i una mica de peix si tenien sort. Als trenta-tres dies de viatge en Kratos va saltar d'alegria al veure terra. -Espera... jo conec aquesta terra. Es Ibèria!! Aquí tinc alguns familiars a la d'Ilerda, però em sembla que estem a Empúries.- va dir l'Adelphos-.

ciutat

-Aquí podrem començar de nou. Obrir un nou negoci!!- va dir en Kratos-. -No. Jo no puc, he d'anar a ajudar a la meva família, a Ilerda. Suposo que adéu.- va dir l'Adelphos-. -No. Només és un a reveure.

CAPÍTOL V

això es un

n aquells moments, la ciutat era com un mercat gegant. El comerç movia l'economia en aquell indret. En Kratos estava perdut. Va anar a la Palaiápolis, en un poblet de la popular ciutat.

Tothom se'l mirava amb una cara de sorpresa i curiositat. Alguns nens s'amagaven darrere les túniques dels seus pares, que no semblaven molt convençuts de la nova presència. Però no per això deixaven de fer la seva vida. Es va apropar cap a un edifici gegant, que semblava que es concedien llocs de treball. Hi havia una descomunal cua, i per això, va tenir que esperar unes hores. Quan li va tocar, va entrar. Una frescor li va colpejar a la cara, i un perfum de safrà va penetrar fins als seus pulmons. Va estossegar unes poques vegades per la impressió, i va continuar per un passadís decorat amb exquisits retocs de marbre. Va arribar a un mostrador. Una amable dona el va atendre. -Bon dia!- va exclamar amb vitalitat l'encarregada-. -Bon dia. Vinc a buscar algun treball, si és possible. -I tant!- tot seguit es va girar per agafar uns documents. Un dolç perfum li va arribar. La dona semblava molt arreglada-. Bé. Li interessa algun camp en particular? -Sí, si us plau, alguna matèria relacionada amb l'arquitectura o la mina de pedres... -Bé, tenim un treball en una cantera. Si li interessa...- va suggerir la dona. -Perfecte. -Vostè té alguna experiència en aquest camp? -Sí, vaig treballar durant uns anys en una altra cantera a Sicília. El somriure de la dona es va trencar. -A... a Sicília?- va murmurar. -Sí... Hi ha algun problema? Com si no hagués escoltat la pregunta, la dona va continuar: -El meu marit treballava en una cantera. Es deia Adelphos. En Kratos es va paralitzar. No s'ho esperava. -Doncs aquell home...- sense deixar-lo continuar, la preocupada dona afegí: -El coneix? Està bé? Li ha parlat de mi?- va assaltar a en Kratos, que estava perplex per la sorpresa. -Calmi's senyora... Si, era el meu superior. Ell i jo ens portàvem molt bé. És més, gràcies a ell ara estic viu. La dona, sobresaltada, va dir:

-Ens vam tenir que separar fa uns vint-i-tres anys. Qüestions familiars. He sentit que Sicília està sent envaïda per Corneli Escipió.- "Si que ha corregut, la notícia!", Va pensar Kratos-. Bé, hi ha una cantera que es diu "Petra". A l'entrada principal, camini uns cinquanta metres i allà està. No té pèrdua. -Quan podré començar? -Dins d'uns quants dies, hem d'arreglar uns papers. -D'acord, moltes gràcies.

CAPÍTOL VI

eia un fred gèlid que penetrava fins als pulmons d’en Kratos. No podia dormir. Era mitjanit quan va presenciar com una ombra dintre la boira s’anava apropant cap a ell. No li podia veure la cara, tenia una túnica amb una cosa anomenada caputxa que li cobria el cap. En Kratos es temia el pitjor, quan es va treure la caputxa en Kratos es va tranquil·litzar en veure el rostre de la dona que li havia donat la feina. Ella li va donar menjar i refugi a la seva casa. Al cap d'uns quants dies en Kratos va arribar a la nova cantera, on, igual que la anterior va pujar molt la producció. El cap de la cantera no era tan amable com l'Adelphos. Ell va extreure més pedres que ningú i va arribar aviadíssim. Ell el va renyar: -Vull que facis més feina novençà!!!! En Kratos va suar i plorar molt fins que va poder obtenir els dracmes suficients per a poder-se comprar un nou terreny. Allà va tenir que treballar molt més per a aconseguir construir l'edifici, això va costar molt, ja que el cap era insuportable, tenien converses com aquestes cada dia:

-Bon dia.-deia en Kratos-. -Ni bons dies ni bajanades, a treballar!!!! O altres exemples eren: -Adéu.-deia en Kratos.-No ara et quedes treballant aquí!!!!!-li cridava-. -Perquè? Que he fet? -Parlar-me!!!!-li cridava A en Kratos li semblava molt injust tot això i per tant volia reunir els diners tan ràpid com pogués per a abandonar aquell lloc, i així va ser...

CAPÍTOL VII

urant els següents dies en Kratos va adquirir un finca a les afores d'Empúries. Aquella finca vella i buida ràpidament es va convertir en un edifici nou i luxós, fet de pedra i marbre, en part de la cantera que havia treballat. Allí les termes no van ser molt famoses al principi. Només hi anaven uns quants clients, va ser temps que es fessin populars entre rics i persones d’alta i mitjana classe.

Un matí que semblava com qualsevol altre hi va aparèixer un individu que preguntava per ell: -Perdoni, coneix a un tal Kratos Karnezis? -va preguntar l’individu. -Sí, soc jo, desitja alguna cosa en particular? -li va respondre en Kratos. -És clar, voldria que m'acompanyéssiu a palau, el monarca us vol conèixer.- va dir-li En Kratos es va quedar de pedra. No sabia que fer. -Vinga, home que es per avui!- va exclamar l’individu. En Kratos no va dubtar més i el a acompanyar.

Va entrar en una estança de pedra amb retocs de marbre. Al final de la sala hi havia un tro d'or i seda vermella. En ell hi havia assegut un home de mitjana edat. En veure'l en Kratos es va agenollar. -Moltes, gràcies. Com ja deus saber sóc el monarca -va dir l'home-. He sentit parlar del teu magnífic invent, les termes -va afegir-. Encara t'estaràs preguntant perquè t'he cridat. Doncs vull donar-te un fons per a que l'inverteixis en remodelar les termes i fer una gran inauguració el pròxim mes -va dir-li el monarca.

En Kratos es va quedar de pedra. Encara no es creia el que estava passant: el remodelés les termes i fes una gran inauguració.

monarca volia que

-Vull afegir que podràs dormir a palau fins la gran inauguració. -Mo... Moltes gràcies senyor -va murmurar en Kratos. -I ara acompanya'm, que et vull presentar a la meva filla... -va dir el impacient i enigmàtic.

monarca en un to entre

CAPÍTOL VIII El jove l'acompanyà. Va recórrer uns passadissos recoberts de preciosos tapissos de vellut, enormes gerres ricament decorades i grans mosaics darrera els quals hi havia dies de treball. De tant en tant trobava petites terrasses amb columnes i vistes esplèndides, perfectament ordenades i organitzades. Es van dirigir cap a una cambra. Al entrar, en Kratos es va quedar parat. Pels laterals, l'habitació estava adornada amb nombroses estàtues; Atenea, deesa dels coneixements, Mart, déu de la guerra, Cronos, déu del temps, Zeus, rei dels deus, Poseidó, rei dels mars... però el que realment destacava era l'enorme taula de pedra treballada que omplia el buit de l'acollidora sala. Allí va veure uns quants homes d'avançada edat, una dona amb una túnica blanquíssima de puntes adornades amb retocs daurats, un seient buit (que devia de ser del Rei) i... de cap de taula una bella jove, molt arreglada per a l'ocasió. Tots els individus se'l van quedar mirant estranyats, però a ell no li va importar. És més, no se'n va adonar; estava emocionat per la bellesa d'aquella dona. Ella feia com que no el veia, però quan el va mirar va caure enamorada d'ell. Durant l'important sopar, Kratos va parlar als presents sobre la nova construcció i les seves idees, i que el rei estava a favor d'impulsar aquella construcció tan innovadora. Els savis afirmaven que aquella teràpia portava nombrosos beneficis a la salut i a les articulacions, i a tots els presents la idea els hi va convèncer. La filla semblava encantada de l'invitat; era culte, menjava bé, parlava bé, era atractiu... Aquell dia la idea d'en Kratos va ser impulsada pel rei. Va construïr termes a palau i el negoci es va extendre per tota la península. Ell i la princesa, que es deia Ademia, van formar una agradable i educada família. El rei es va fer amic d'en Kratos i s'ho passaven d'allò més bé junts. En Kratos, per fi era feliç. Però al seu record sempre hi havia lloc per una cosa; la destrucció de la seva petita vila i l'odi cap a qui la va ocasionar: el temut Escipió. Van sonar les alarmes. L'exercit d'Escipió s'apropava. Però aquest cop en Kratos no volia fugir...