PRESONER DE LA LLIBERTAT
Marc Rojas Daiana Lantigua Abdel Bahji Genís Català INS Ronda
Introducció: Durant la tercera guerra púnica(149 a.C.-146a,C.), en la ciutat de Cartago, un jove fenici fill de un dels reis, familia noble, d’aquella època va sobreviure durant l’atac de la república romana. Però el seu germà sicilià no ho va aconseguir, Aden, el fill del rei, no tenia mare ja que havia mort d’una de les moltes malalties que rondaven aquells territoris, i el seu pare, Baal, rei de Cartago, uns anys enrere s’havia casat amb una princesa: Anaid, Sicíliana, van tindre un fill: Ahinadab. CAPITOL 1: LA CONQUESTA
Per allà al final de la guerra alrededor del 146 a.C., després d’una lluita que va durar tres anys els romans van aconseguir penetrar la muralla. Van saquejar per a vendre als mercats totes les mercancies i riqueses i embutxacar-se un bon botí i la van cremar per complet. Van matar al seu germà i al seu pare perquè els van reconèixer com a família real i noble , que provenia de fenicia de Cartago, Adan es va salvar perquè havia anat a les termes amb la seva mare. Perquè els soldats romans van pensar que eren habitants romans normals i corrents i els van convertir en esclaus, esclavitzar. El famós Publi Cornelius Escipió Emilià, el Menor, que acabava de conquistar Cartago, en veure el jove, va decidir quedar-se’l com a esclau i emporta’lsel a Romà.
CAPITOL 2: NOVA LLAR Van separar a la madrastra del jove, i el fill no la va tornar a veure mai mes, a ell el van mig educar com a un pobre ensenyant-li fins als dotze anys la cultura bàsica romana com la seva religió que es traduïa en
politeista, amb un deu per a cada cosa com Júpiter deu del cel Neptú, rei del mar... També va aprendre els números segons la seva tradició al roma. El noi va madurar i poc a poc el seu amo, el coronel li anava encarat tasques mes ossades i difícils de complir, un bon dia va ajudar a construir una carreta que comunicaria amb una altra ciutat propera a Romà i facilitaria el seu comerç. Van trigar dies i dies, aquest era el procés: 1.L'agrimensor traçava el rigor una línia sobre el sòl. 2. S'excavava una trinxera i s'omplia amb una capa de grava amb morter statumen. 3. Seguidament s'afegia còdols amb argila o sorra rudus, després grava nucleus i per finalitzar el paviment de lloses pavimentum amb forma de diamant perquè es consolidaran a la grava i no es desplacessin. 4.Depenent de l’ambient o clima es construïen de diferents formes. Aquestes carreteres solien durar un segle sense necessitat de reparacions, ja que eren molt fortes.
CAPITOL 3: HONOR I LLUITA Un bon dia, quan l’esclau estava al port, va veure baixar d’un vaixell, més concretament un birrem romà, un grapat de gladiadors que anaven a lluitar al amfiteatre per riqueses, o eren esclaus i volien aconseguir la llibertat a tot preu, a Aden que seguia amb les seves labors quotidianes per al seu amo, li va preguntar:
-Escipió, em faries el honor de portar-me al amfiteatre per a veure’ls lluitar? -Si, però amb una condició, que tindràs que treballar moltes hores més durant aquesta setmana per a poder pagar-ho.-va contestar-liAdan encantat, va esforçar-se mes i bon arribat el dia, es va posar les seves millors prendes de vestir. Quan van haver arribat a les portes, Aden es va quedar bocabadat, ja que era un edifici impressionant: -Tenia dos o tres plantes amb grades per als espectadors. -També hi havia un lloc per als mes rics, ell es va tindre que seure amb els pobres. -I fins i tot un sotàn immens on es preparaven els lluitadors. Una mica fart de la vida que portava, ja que no suportava més el maltracte i aquella opressió per part del seu amo un bon dia va decidir de convertirse en gladiador i reclamar la seva llibertat, Sabia lluitar, perquè un temps enrere havia estat príncep i com a tal, li havien ensenyat a fer-ho perquè algun dia pugues liderar com el seu pare, el rei difunt de Cartago, l’únic que necessitava era la aprovació del seu amo Publi Corneli Escipió. Per això va planejar un assassinat que tenia que impedir ell mateix i que li permetria lluitar. El mati del dia següent, quan estava treballant un carro s’hauria estavellat contra ell si no fos perquè Aden l’hagués espentejat.... I així va ser com el seu amo li va concedir la seva voluntat de poder lluitar al amfiteatre per a la seva llibertat.
Ell es va permetre comprar una petita armadura que casi no el cobria i una espasa tant afilada que no podia ni tallar un paper. S’entrenava cada dia per el matí i per la nit perquè encara seguia exercint coma esclau i a falta d’una setmana per la seva gran primera lluita, no semblava tant confiat en si mateix com en un principi. El gran dia va haver arribat i el amfiteatre estava a vessar com casi sempre que es celebraven espectacles ja que era una cosa que al poble de Roma li encantava. Quan va haver entrat per la gran porta en forma de semicercle gegant, va poder apreciar els seus contrincants: -N’hi havia de molt forts i ben entrenats. -També n’hi havia de experimentats sense força però amb molta intel·ligència. -I alguns de molt pobres i prims, que semblava que no havien menjat en un mes. Va començar la lluita i de sobte darrere de tots els soldats van aparèixer unes besties enormes, que ell havia vist en contades ocasions quan encara era príncep, eren lleons portats d’Àfrica i que havien estat sense menjar unes dos setmanes i per això atacaven amb ràbia per a devorar a les seves presses i cruspirse’l-es senceres. Entre tots es van aliar per a poder-les matar però molts d’ells van morir, el que era bo per Aden i els que quedaven perquè no els hi costaria tant guanyar. Al final sol quedaven ell i un home gran, ell no gosava a fer-li mal a un pobre vell innocent i quan menys s’ho esperava, el vell es va clavar la seva espassa a si mateix per a que Aden es proclamés vencedor d’aquella batalla. Quan l’emperador el va fer lliure, encara no tenia la vida solventada, ja que tenia que guanyar diners per a pagar el seu menjar...
CAPITOL 4: OFICI Primer va provar de ser mercader de transports marítims i per mar, però entre que no li agradava viatjar i els números mai se li havien donat bé, ni ara ni quan era príncep de Cartago i li ensenyaven matemàtiques. Després d’aquesta expeiència va probar de ser pagès i allunyar-se un rato d’aquella ciutat que tant l’aburria. Però entre que les collites sempre se li feien malbé i eren malaguanyades , no sabia com controlar els seus ramats i sempre se li escapava alguna ovella que altra, al limit de la pobresa, va pensar que lluitar no se li havia donat tant malament i que era una bona manera de guanyar bones riqueses per a després retirar-se i tindre una bona vida.
CAPITOL 5: LA MISSIÓ La seva primera missió com a corsari va ser segrestar a la filla d’un rei de Sicilia, per a exigir que abandones el càrrec i el poble romà exigis el successor al tron, van navegar en un trirem que tenia fama de ser un dels més ràpids, i al cap de poques setmanes estaven a la platja Oest de Sicila. Es van tindre que ifiltrar molt silenciosament per a que no fossin descoberts però a l’hora de la veritat el jove Aden es va enamorar profundament de la jove a la que tenia que assessinar, no va ser capaç i li va confessar que corria un enorme peill: -Sé que això et sonara estrany, però segueixme ràpid!! -No, no vull, deixa’m estar!
I de sobte va aparèixer un dels sicaris que en veure que s’aproximaba la traició d’Aden el va volguer eliminar ràpidament per l’esquena -Vigila!-va dir la princesaI ell es va girar i li va clavar l’espassa al seu antic company que tampoc no estava molt bé de cap.Ella li havia salvat la vida. -Ara em creus jove arrogant? -D’acord et faré cas.
CAPITOL 6: EL NOU PLA Uns dies mes tard de que s’haguessin escapat ell i la jove, encara estaven a sicilia i per això Aden va creure que era millor que fugessin cap a Romà un altre cop, que fessin una petita fortuna i creesin una familia entre els dos a Cartago, però…. Un dels amics de Publi Scipio, home que havia conquistat Cartago i esclavitazat al seu príncep sense saber-ho, el va informar de que hi havien dos princeps i ell sol n’hi havia matat un: -Sap vostè, que fa uns anys va conquistar Cartago? -Si, i que passa? -Doncs que hi havien dos princeps… -I m´ho dius ara!? -Es que no ens ho han confirmat fins avui en dia, una serventa que ens ha desrit el aspecte de l’altre príncep. -I que proposeu que fem ara? -Doncs anar a matarlo per a que no puguir reclamar el tron i donar mes problemes dels que ja te a Roma. Els dos joves sense adonarse’n conte van anar a petar a la gola del llop, la ciutat de Romà….
CAPÍTOL 7: LA PERSECUCIÓ Van passar unes setmanes molt alegres i tranquiles, la jove princesa ja no volia retornar cap a Sicilia, o almenys en aquell moment no, ja que s’havia enamorat del princep Aden vivien en una petita casa campestre tot feliços sense saber de que els estaven espiant de forma continua per a aprofitar el millor moment per a eliminar a Aden i eliminar per sempre la familia noble de Cartago. Un bon dia quan Aden i la jove siciliana, van anar a comprar al mercat d’una plaça bastant popular durant aquells temps a Roma, quan estaven en mitat de la calçada romana, un sicari despiadat i sense escrúpuls contractat per Publi Scipió correia cap a el jove com un boig, sort que ell ja s’en havia adonat comte, i va ser temps de fer un moviment ràpid per a llençar l’espassa del sicari ben lluny i que no els pugues malferir amb ella. La princesa siciliana va insistir a Aden que fugis amb ella pero ell li va dir que ara aniria que volia esbrinar un parell de coses… Va agafar al sicari i se’l va emportar cap a una garita en la que frequentava gent de poca mena, el va lligar a una cadira i al cap d’uns minuts el va començar a interrogar: -Que em volies fer a mi? -Doncs es obvi jove marrec, assasínart-te-va contestar ell entre riatlles-. -I qui et va contractar per a que o fessis? -…………….-no va contestar-. -D’acord tornare dintre d’uns dies però mentrestant tu no menjaras ni beuras! -el va amenaçar-. Van passar uns quants dies en els que cada mitja tarda el jove anava a veure al sicari però ell no li contestava, fins que el cinquè dia no va aguantar més aquella tortura infernal:
-D’acord t’ho dire, crec que era un general famós, un tal Publi Scipio, crec que es deia. -Ara ho entenc tot-va contestar ell-. I va pensar d’anar assessinant un per una tots els que havien arrasat Cartago i matat al seu germà o s’havien mofat d’ell per que fos quan encara era un esclau.
CAPÍTOL 8: MORT O LLIBERTAT Primer va planejar quan es podia trobar amb Scipió i els seus secuaços i resulta que havien quedat tots per anar a veure una obra a l’opera una nit un tan fosca. Durant el descans de la mitja part de l’obra hi hauria un accident provocat per un obrer expressament, que havia contractat el jove Aden i llavors aprofitaria l’apagada general per a distreure i confondre la gent i en mig de tot el barull, eliminaria a Scipio d’una vegada per totes. Però va resultar ser un fracàs, tot havia sortit perfectament bé ,massa i tot, i quan ja tenia localitzat al general va cridar al seu amic que l’hauria ajudat a fer-ho tot posible per acabar però llavors, quan li anava a clavar l’espasa al general per l’esquena, ell va girar-se i va acabar amb tragèdia, els dos van morir aquell dia i es que la venjança sol et redimeix al que et va fer una o diverses coses dolentes i per això Roma, es rigia en uns príncipis fundamentals.
fi