Diari d’un passatger
Dia 1 :
Sortint del port de Ítaca, avui dia deu d’octubre de ……. comencem el nostre viatge, per les aigües del mar mediterrani. Avui es una matí solejat i viatjant per les aigües i mirant al cel, veig gavines que ens acompanyen en la mateixa direcció. Tindrem un bon viatge.
Dia 2 : Avui, emparat …..per recollir els carga ments d’oli i farina, per portar-los a Creta. També ha pujat un matrimoni amb els seus tres fills, que per poder arribar al port han tingut que caminar durant tres dies, des de el seu poblat fins a al port, carregats de bosses de menjar i gàbies amb pollastres, que volen portar a la seva família que van a visitar. A més, viatgen uns agricultors i uns ramaders.
Dia 3 : El cel està ple de núvols i fa molt mal temps ,aquest matí a començat a ploure, esperem que el temps millori. Els tres nens més petits del vaixell estan malalts, ningú sap que els passa, tenen la cara plena de grans, tossent molt i no poden respirar gairebé.
Dia 4 : Estem enmig d’una forta tempesta, i el vaixell té moltes torbonades, no para de moure’s. Molta gent s’ha marejat i està tot ple de vomitades. Els tres nens han empitjorat i no saben que fer, només poden veure aigua, ja que els altres aliments els hi senten molt malament. Hi ha hagut un petit problema mentre pescaven, entre dos pescadors han atrapat un tauró i l’han pujat a la coberta del vaixell, pensaven que ja estava mort, però seguia viu , un mariner s’ha apropat a veure si ja el podien tallar, al apropar-se, el tauró li ha mossegat la mà i se l’ha emportat, el pobre mariner a mort dessagnat, ningú ha pogut fer res.
Dia 5 : La tempesta cada dia es més forta, entra aigua per la part del darrere del vaixell. Tothom està ajudant a treure aigua ,però entra molt ràpid. Tenim un gran risc de què el vaixell s’enfonsi. Un dels tres petits ha desaparegut, una ola molt gran ha inundat el vaixell i l’ha arrossegat mar endins.
Dia 6 : La tempesta ha bolcat el vaixell i jo me quedat flotant en una tabla del vaixell que flota. No puc menjar, ni beure. Estic sol al mig del mar Mediterrani, sense cap medi de comunicació. El mar esta ple de taurons que neden al meu voltant, s’han menjat la meva motxilla i no tinc res, sol hem queda aquest diari, i la ploma, clarament.
Dia 7:
Començo a veure terra. Els taurons han desaparegut, ja estic mes tranquil. No puc dormir perquè he d’estar pendent del que m’envolta, i estic mort de son. La preocupació ha marxat, ja que hem queda menys per arribar a terra ferma.
Dia 8: Ja estava a 300 metres de la illa, tan sols hem quedaven forces per a poder arribar a l’illa i agafar algo de menjar i reposar. Dins del que cabia, tot m’estava anant be, perquè veia una illa, però algo dolent, hem tenia que passar, i just va arribar una ona que se’m va emportar, em va fer xocar contra una roca.
Dia 9: Me despertat i m’he trobat envoltat de gent, tots mirant-me fixament. Semblaven bona gent, m’han cuidat molt bé i m’han salvat de morir. La família que m’ha ajudat m’ha ensenyat el seu poble. Hi havien cases més grans i de més petites. Les més petites feien uns 5 i 20 metres de costat, tenien poques sales una o més. Les més grans feien uns 20 i 35 metres de costat estan constituïdes per més de una sala i fons i tot de pati central.
Día 10: El poble es deia Micenes. Era un poble que estava dividit en tres grups. Els guerrers tenien un bon sou , es podien pagar les seves pròpies armes i la seva armadura. L'entorn del rei, que s'ocupa de l'administració del palau i el poble, que viu a nivell local. El dia-mo, està governat per agents reals; ha de complir amb treballs comunals i pagar impostos al palau. El tercer grup són els més pobres i més humils ; treballen de la ramaderia, l’agricultura i el comerç.
Día 11 : M’han ensenyat el seu temple, pel que veig, Posidó ocupa un lloc privilegiat, sobretot en els textos de Cnosos. També es trobe una sèrie de Dames o Madones, associades als llocs de culte. Es troba una deessa Mare anomenada Diwia.
Dia 12: És una religió molt estranya, comparada amb la meva. Tenen més de un Déu, són politeistes. Tenen una divinitat extranya, la tconica, associada als terratrèmols. Després de conèixer més la seva religió, em van portar a veure com eren les fortaleses. Tota la ciutat està fortificada. estan construïdes de grans blocs que poden arribar a tenir fins a vuit metres d'espessor, apilats uns sobre altres sense argamassa per unir-les. Diferents tipus d'entrades i sortides van ser emprades: porta monumental, rampa d'accés, portes secretes o galeries bovejades per sortir en cas de setge. Ja estàvem molt cansats de les visites i vam decidir continuar-les a l’endemà
Dia 13: El primer que vam fer al despertar-nos, va ser, anar a visitar els palaus micènics, aquesta vegada ja no em vaig sorprendre tant al veure aquestes estructures. Estan organitzats al voltant d'un conjunt de patis a les quals s'obren diverses sales de diferents dimensions, entre les quals es troben magatzems i tallers, a més de zones de residència i representació.
Dia 14 : Al despertar-me estava passejant-me per la casa i em vaig trobar un gerro estrany, i li vaig preguntar a la dona de la casa : -i aquest gerro de que està fet? Sembla que tingui moltes hores de treball, es veu molt elaborat. I la dona va dir : -
El nostres gerros, estan fets de bronze.
Dia 15 : Avui mentre passejava pel poble he vist, que una dona tenia una màscara a casa seva. Al tornar cap a casa li vaig preguntar a la família, que era allò que he vist. M’han explicat que es una mascara d’or, es posava als morts a la tomba per poder arribar al món dels morts. Aquesta tarda ha sigut molt dura, hem anat a caçar, i ens ha perseguit un animal, no sé quin era, no m’ha donat temps de veure’l bé, només podia córrer.
Dia 16: Me posat malalt, jo crec que tinc la mateixa malaltia que els tres nens petits del vaixell. Vomito sang i tinc ma molt mal de cap, estic molt calent i molt cansat. Jo no sé si aguantaré molt amb aquestes condicions. Crec que tot això es de tants esforços amb pocs dies, visitar tants llocs, caminar molt i menjar poc, no es bo i m’està afectant a la salut, vull penar que dema ja hem trobaré be i no serà res greu.
Dia 17: Me despertat, i la veritat és que no em trobava molt millor. No quedava menjar per esmorzar i em tingut que anar a buscar per menjar.