Diari d’un comandant
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
DIA 1: Avui han declarat la guerra a Sicília. Com que jo sóc un dels comandants més apreciats m’han assignat viatjar cap a Sicília per conquerir-la. Sóc patrici, de classe aristocràtica, gaudeixo de tots els drets, posseeixo terres i formo part de la Legió. Demà, partirem del port de Civitavecchia, de Roma, cap a Sicília. La meva família, muller i fills, estan molt preocupats per mi. No volen que em passi res. La meva dona, Alexandra m’estima molt i no vol que hi vagi, per por de perdre’m. El meu fill Adrià és un jove lluitador. Ell voldria venir a la guerra, però s’ha de quedar a casa per cuidar la seva germana i la seva mare. Com a pater família, he traspassat la meva autoritat al meu fill, ara serà el cap de família, mentre jo estigui al front de la meva legió. I la filla més petita és la Clàudia. És alegre i simpàtica. Sempre està contenta. Menys avui, avui no, ella també té por. Els meus legionaris estan contents, els veterans després de lluitar durant vint anys esperen retirar-se amb una bona bossa plena de denaris, un bon lot de terres per conrear i un parell d’esclaus que els acompanyaran en la seva jubilació. Aquests homes han estat seleccionats rigorosament, són fibrosos i forts estan preparats per la invasió a Sicília.
DIA 2: Ja queda poc per sortir del port. Cada cop estic més nerviós i la meva filla no para de plorar. Ja m’he acomiadat de la meva família i ara ja estic al vaixell, anomenat Minerva, que em portarà fins al meu possible llit de mort, tot i que tinc l’esperança que me’n surti d’aquesta experiència. És un trirreme impressionant, el seu arqueig és de 100 tones i la tripulen 200 homes. Mesura 35 metres d'eslora i 4 metres de màniga. Té 24 rems llargs per banda, timó doble i una espelma quadrada. En l'ampli pont porta tota mena de mitjans ofensius. Pot agafar una velocitat de 10 nusos, el seu casc de fusta és llarg i estret. Com que la tripulació és de 200 persones, la capacitat de càrrega és pràcticament nul.la, a penes caben provisions per a un parell de dies. Normalment haurem de buscar platges segures per encaminar-nos al poble més proper per adquirir queviures. Al cap de 5 hores.....
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
El vaixell ha tingut alguns problemes amb els remers. Sembla que tots s’han posat malalts, jo crec que és per la carn podrida que els hi donen i de les males condicions en les que treballen. Hem amarrat en una illa, on sembla que no hagi ningú. En aquesta illa em sento observat, aquesta nit la passarem aquí, esperem que no passi res, i que demà tots els remers estiguin recuperats i amb forces de seguir endavant.
DIA 3: Avui ens hem aixecat molt aviat per seguir endavant i veure si els remers ja estaven recuperats. Alguns segueixen vomitant i tossin molt, semblava que s’ofeguessin. El metge del vaixell està atabalat. Hem anat a investigar per l’illa i em trobat un petit poble de cabanes. Aquella illa no era deserta, hi havia gent, potser eren carnívors, no ho sabem, així que hem agafat i hem decidit d’abordar-lo per a aconseguir alguns recursos i armes. Tot ha anat segons el previst; hem atacat per la part posterior i els hem agafat desprevinguts. Hem trobat menjar, herbes que, segons el metge, eren espècies medicinals i poques armes.
DIA 4: El dia va començar solejat, sense núvols. A mesura que anava avançat el dia el cel s’anava enfosquint i quan va arribar el capvespre va començar un plugim constant i pesat. Cap al migdia hem fet el segon àpat ràpid del dia, el prandium, una llesca de pa, viandes, formatge i un got de vi.
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
Durant la nit va haver-hi una pluja intensa i uns vents que sacsejaven el vaixell. L’últim àpat del dia, la cenae, no es va poder dur a terme, perquè estàvem tots marejats. No ens van deixar descansar, els forts sotracs de les ones que impactaven contra el vaixell.
DIA 5: Em vaig aixecar cansat només havia dormit unes hores. Vam decidir donar als remers algunes herbes medicinals que vam trobar a l’illa. Arribat el migdia una gran part dels remers es trobaven millor i van poder seguir remant, però com havien perdut uns quants remers el vaixell no avançava amb tanta força com el primer dia. Ara, potser ja són les cinc de la tarda. Ja veiem terra, esperem arribar el més aviat possible. Acabem de desembarcar a Messina , ara començarem a muntar el campament . Cada vuit legionaris formen un contubernium o grup que ha d'aprendre a conviure, ja que els vuit faran vida en comú com si d'una família es tractés. Cada contubernium té una mula que carrega amb la pesada tenda de campanya de cuir, el molí per moldre blat i les eines i estris comuns. Tota la resta ho porten els legionaris a sobre. Precisament per això se'ls anomena "les mules", perquè qualsevol que els veu marxar creu que allò més que soldats són mules. En l'exèrcit romà hi ha dos tipus de mules: les que tenen quatre potes i només carregen i les que tenen dues cames i més de carregar lluiten. Els legionaris han començat a muntar el nostre campament amb les tendes de campanya de cuir. Han començat a tallar trocs per fer palissades i uns quants barracons de fusta confortables per nosaltres. Altres estan cavant el fossat que rodejarà el campament, han de mesurar de 4 metres d’amplada i 3 de profunditat, amb la terra excavada aixecarem un terraplè defensiu, l’agger.
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
DIA 6: Estic molt cansat, tinc els peus destrossats a causa de què les caligae, no han esmorteït els rocs del terreny. El meu barracó està situat al carrer Cardo. Tot el dia he supervisat les feines dels meus legionaris. Ara em rentaré una mica i aniré a la cenae, és únic moment del dia que podem menjar sense presses, i gaudir de la companyia dels companys. Menjarem tortes de cereals, pa, verdures i carn de caça que han caçat. Oloro aquests aliments i se’m fa la boca aigua, i tot això, regat amb vi i mel. Després de sopar, planificaré amb els centurions el dia de demà per acabar d’enllestir el campament i començar la invasió.
DIA 7: Avui hem acabat de muntar el campament, estem quasi llestos per poder atacar. Tenim previst atacar abans però a causa de les malalties dels remers, vam arribar més tard del que teníem planificat. Un dels nostres soldats, s’ha escapat, ha desertat. Perquè tenia por a la mort, de moment no l’hem trobat, no volem deixar sol el campament per si els contraris ens divisen i ens prenen el campament. Ens em separat en tres grups, un dels grups encara no ha tornat, s’han endinsat al bosc i està començant a enfosquir-se el dia. Esperem que tornin aviat, si no es així, enviarem un altre petit grup a què els busquin. Al cap de 2 hores ....
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
El segon grup ha tornat, però sense el primer. Tenim por de que els hagin descobert o que alguna fera salvatge els hagi atrapat. De ser així, estarien perduts , segur que acabaran morts, si els segresten els torturaran i ho passaran molt malament, si el agafa una fera serà dolorós però la mort seguirà sent tràgica.
DIA 8: Ens vam despertar, era un dia nuvolat i trist, el legionari que havia fugit rebrà els seu càstig. Ell va jurar la lleialtat de l'exèrcit i l’obediència als superiors i de no desertar de la batalla. El càstig és aplicar la pena de mort, morirà degollat. La nit anterior li havíem donat uns quants cops entre tots. Avui, era el dia de la condemna. El dia va transcorre amb intranquil·litat. El soldat no parava de plorar i somicar penedint-se del que havia fet. Vaig escoltar un soroll molt fort, ens vam vestir tots i vam sortir a veure que passava. Una flota de vaixells ens estava atacant i nosaltres, en un auto reflex, vam sortir corrents cap al vaixell, agafant tot el que vam poder trobar pel camí. Quant vam estar tots dintre, alguna cosa ens va sacsejar; l’enemic havia atacat contra nosaltres, i la primera reacció d’alguns soldats va ser llançar-se a la mar. Uns quants ens vam quedar, els esclaus cridaven per poder salvar la seva vida, amarrats amb aquelles cadenes de corda i fins i tot, feien pena. Però no hi havia temps, teníem que salvar-nos nosaltres, els esclaus van començar a intentar treure les cordes dels canells contra les fustes del vaixell, però... Ells ja sabien que era la seva hora. Vaig caure estès a terra sense saber perquè, inconscient, i quant em vaig recuperar la consciència, l’aigua m’arribava al coll. Hem va agafar un atac de pànic, per un moment no sabia que fer, intentava escalar per les fustes dels costats, agafar-me contra els pals i flotar amb les caixes dels aliments. Escoltava als tripulants, als soldats, i a alguns esclaus cridar per les seves vides, Què podia fer? Res.
DIA 9: M’ he despertat estès en un llit. No sé ben bé on sóc. Crec que estic en un campament romà. ( El comandant es va donar un cop molt fort al cap i tenia amnèsia). He donat una volta per la casa, he observat que hi ha una habitació central, oberta i porticada, déu ser l’atri. Hi ha un menjador d’estiu a la zona més ombrívola, per fugir de la calor. El meu dormitori o cubicula és senzill, no hi ha riqueses en la decoració. He seguit el soroll de l’aigua hi he trobat un bany termal on brollaven les fonts a dins de la bassa. Hi ha uns mosaics molt bonics.
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
A la part del darrera hi ha les habitacions dels esclaus que fan les tasques agrícoles, són unes cellaes grans on hi ha els catres al terra. L’ estable dels animals anomenats stabula, hi ha els cavalls, bous,... hi ha una atmosfera carregosa. Surto a l’exterior , la vil.la esta edificada al peu d’un turó, està protegida de les inclemències del temps i dels vents hostils. Veig els prats conreats, oliveres i ceps. Més lluny veig el mar. Estic desorientat i no sé on sóc. Em trobo de sobte amb una noia tota vestida de blanc, li he donat un ensurt. Ha començat a cridar a la seva família. Tots han vingut corrent. M’han explicat que em van trobar estabornit a la platja i em van portar a la vil.la. M’han donat menjar, un plat de puls, farinetes de farina de blat, olives i un got de vi especiat. Tenia molta gana. M’han aconsellat que torni al llit perquè he de descansar i més tard ja parlarem. Estic al llit i no tinc temps de pensar en res, després del tip de menjar m’envaeix la son, i em quedo com un soc.
DIA 10: Per esmorzar he menjat sopes de pa i vi. Aquesta gent em cuida i es preocupa per la meva salut. Són bona gent. Ja els hi he dit que haig de marxar que he de continuar la meva lluita i tornar al campament. Però no volen que marxi amb el meu estat, he de recuperar les forces. El pare m’ha explicat que estan farts dels cartaginesos, del seu control i per això van demanar als romans que els ajudessin a expulsar-los de la ciutat. El comandant li ha dit que pertany a l’ajuda militar dels romans i que tenen poca experiència en batalles navals, són inexperts. Però després d’aquesta derrota he decidit dissenyar unes passarel·les de fusta acabades en garfis, i així els legionaris podrem creuar fins a les naus enemigues. Els cartaginesos saben gestionar millor les seves trirrems, però els seus mariners no estan preparats per combatre cos a cos, en canvi, els meus homes sí, estan entrenats. Després d’aquesta conversa hem decidit que demà m’ajudaran a tornar al meu campament i reunir-me amb la meva legió.
DIA 11: He marxat de bon matí, tot just començava a clarejar. Amb l’ajuda d’un cavall i dos esclaus he arribat al meu campament. La batalla va estar ferotge i van matar força legionaris, però encara queden soldats per dur a terme les meves decisions. Un grup d’homes s’han endinsat al bosc i han començat a tallar arbres per poder fer les passarel·les amb els garfis. Quan tornin atacar-nos els cartaginesos estarem preparats i els vencerem.
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
Un altre grup s’han posat a reparar les destrosses del vaixell, amb la fusta de cedre i de roure, l’han reparat. Ha estat un dia dur de treball però estem satisfets.
DIA 12: Avui l’esclau que em va dur al campament ha tornat malferit, duia el cos ple de ferides, els peus plens de llagues per haver de caminar sense parar. Estava extenuat i m’ha explicat tot el que ha passat a la vil.la dels seus amos. Els cartaginesos han anat a la vil.la de bon matí, tot just començava el dia. Han matat a tots els homes i han fet presoneres a les dones. L’esclau s’ha fet el mort i ha pogut escapar després que els cartaginesos han marxat. Tot això ha passat perquè s’havien assabentat que aquesta família havia ajudat a un romà. Estic molt trist, que per culpa meva hagi passat això. Em sento molt culpable. He de fer alguna cosa per salvar a les dones. M’he reunit amb els meus oficials per decidir quina tàctica hem d’emprendre per salvarles.
DIA 13: Amb un grup de soldats a plena nit hem arribat a Messina, ens hem camuflat amb la foscor i hem arribat on tenien presoneres les dones. Hem entrat sigil·losament, no ens han sentit els guàrdies i hem pogut alliberar-les. Hem fugit ràpid i ara estan al nostre campament protegides. Amb els oficials hem fet una petita reunió per planificar la batalla contra els cartaginesos. Estem segurs que vindran les represàlies per haver rescat a les dones. No tenim por estem preparats. A les 12 de la nit ens han atacat, però ja els estàvem esperant. Els hem vençut i ara ens sentim molt forts som capaços de dur a terme tot el que ens proposem.
DIA 14: Hem d’acabar de Hem salpat amb el poder abordar als
derrotar als enemics, els cartaginesos. nostre vaixell i les passarel·les per vaixells dels cartaginesos.
Anem tots vestits amb malla, a sota la túnica cinturó que subjecta el l’espasa esmolada.
l’uniforme compost per una cota de vermella i els pantalonets de cuir i un punyal. Tenim els escuts preparats i
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
Fins ara hem tingut molt mala sort, tot i que tenim un gran predomini naval, no estàvem preparats per lluitar contra els cartaginesos. Els déus no ens han acompanyat, hem tingut massa derrotes i tempestes. Però ara estem preparats, hem reconstruït la nostra flota i hem aprés dels nostres errors. Ens hem enfrontat amb els cartaginesos, no s’ho esperaven. El nostre vaixell s’ha col·locat al costat del vaixell cartaginès, Hem col·locat el corvus o el pont d’abordatge, els garfis s’han clavat a la borda del vaixell cartaginès, i els soldats han passat pel pont i han pres el vaixell enemic. Ha estat una batalla acarnissada, però nosaltres som forts i hem lluitat cos a cos com lleons. La meitat dels tripulants cartaginesos ha estat capturada. Les passarel·les ens han ajudat a poder fer un bon abordatge i hem aconseguit el triomf definitiu a la costa occidental de Sicília, a les illes Aegates.
DIA 15: Després de la victòria d’ahir hem signat el Tractat de Lutaci, anomenat així per ser Gai Lutaci Catul, qui el va oferir, pel qual els cartaginesos han sofert dures conseqüències: retornar els presoners, evacuar l'illa de Sicília que esdevenia així la primera província romana, i s’obligava a pagar 3.200 talents d’or a Roma en 10 anys, en concepte d’indemnització de guerra. Avui ha estat un dia ple d’eufòria pels romans i pels habitants de Messina, s’han lliurat del control dels cartaginesos. A la tarda he retornat al campament, he anat a veure a les dones del meu amic sicilià i els he explicat que retornaran a casa seva i podran viure tranquil∙les. He intentat resoldre la injustícia que van cometre els cartaginesos contra la família de la vil.la.
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
DIA 16: De bon matí hem marxat amb les dones i un grup de soldat cap a la vil.la. Estan tristes per retornar al lloc on van passar la desgràcia de perdre tots els homes estimats però han de continuar amb la seva vida. He comprat esclaus perquè les ajudin a tirar endavant la seva explotació agrària. La filla aviat es casarà amb el seu promès i estaran protegides. Jo he de tornar amb la meva família, la meva tasca aquí a l’illa de Sicília ja ha acabat. He ajudat als sicilians a recuperar el control de la ciutat i que els cartaginesos surtin de les seves terres.
DIA 17: Hem decidit reparar el vaixell dels cartaginesos i portarlo a Roma . Totes les proes dels vaixells capturats als cartaginesos han de ser enviades a Roma per adornar la rostra del fòrum romà, d'acord amb la tradició que s'havia iniciat després de la batalla de Milas. Jo seré l’encarregat de portarlo a Roma i allí viatjaré cap a casa amb la meva família. Avui hem celebrat una cerimònia religiosa en honor als deus i a la divinitat oficial Roma eterna, per agrairlos la nostra victòria davant els cartaginesos i que ens han lliurat de la mort. Aquesta festa religiosa ens ha servit per fugir de la rutina diària i de la disciplina als legionaris. Aquesta és la última missió que m’encomanen els meus superiors, he dedicat la meva vida al servei per la meva pàtria, després de vinticinc anys lluitant seré llicenciat amb honor. Ara podré gaudir dels meus drets i privilegis com a ciutadà i veterà. Ho faré juntament amb la meva família. Tinc moltes ganes de retrobarme amb els meus, veure créixer als meus fills i fer companyia a la meva dona.
DIA 18:
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés
M’he reunit de bon matí amb el centurions i els oficials del meu campament. Hem acordat que demà partiré amb el vaixell de tornada cap a Roma. Hem enllestit tots els acords de funcionament del campament. Hem menjat tots junts i m’he retirat a la meva cambra per preparar les meves pertinences. Dono gràcies als déus perquè demà marxo. DIA 19: Estic a la coberta, tinc la vista mirant endavant, el vent em pica a la cara i em fa onejar els cabells. Tinc moltes ganes d’arribar, estarem uns quants dies per atracar a la meva pàtria. Farem unes quantes parades a la costa per proveir de provisions d’aigua, vi i menjar. El meu cor bategar molt fort perquè estic content per haver aconseguit que Sicília estigui en mans romanes. Espero que em rebin amb honors. Adéu Sicília!
Alba Parejo, Guillem Barta, Júlia Giralt i Paula Cortés