Bernat de Ventadorn
Sergi
Estela Pérez Trullenque Anaïs López Cláudia Castel
Bernat de Ventadorn va arribar al castell del vescomte i de la seva dona. Ell, componia cançons per els vescomtes. Va agafar el seu equipatge i va entrar. Seguit per un servent va arribar fins a la seva habitació.Va passar tota la tarda a la habitació i en arribar la nit es va preparar per assistir al banquet del sopar. Va assentar-se a la taula i va esperar a veure la actuació del joglar. Durant el sopar va observar els presents. Va fixar-se en la dona del vescomte i li va semblar preciosa. Margarida de Turena estava sentada al costat del seu marit a la taula principal. U observava tot encantada. Va girar el cap i va fixar-se en el nou trobador. Bernat i Margarida es van mirar i van somriure.Ell va pensar que era el somriure més bonic que havia vist mai i es va quedar embadalit observant-la. Margarida, per una altra banda, també, trobava que el trobador tenia un somriure bonic. El sopar va acabar i Bernat va tornar als seva estança, però aquest cop una mica més enamorat. Durant els següents dies Bernat va començar a compondre cançons, que parlaven d’amor, totes dedicades a Margarida de Turena. Cada cop que parlaven o es veien, Bernat és trobava més fascinat per aquella increïble dona i, el mateix li passava a ella. Però Margarida, sabia que aquell amor no era possible, ja que estava casada amb el vescomte. Però això no impedia que l’amor que sentia Bernat s’anés tornant cada dia més gran. Bernat passava les setmanes en companyia del seu amic Tristany, un altre trobador, però constantment enyorant i pensant en Margarida. I així van anar passant els dies, les setmanes i els mesos fins que un dia, el vescomte es va adonar que entre la seva esposa i el trobador existia algo més que una simple amistat. El vescomte enfadat va tancar la seva dona en una cambra i va fer fora al trobador. Bernat destrossat perquè Margarida no havia fet res per impedir que el fessin fora va escriure una cançó en que explicava la seva historia i el seu amor no correspost.
Però, no tenia més remei que acceptar el que havia dit el vescomte, així que va recollir el seu equipatge i es va anar a acomiadar del seu amic Tristany.
Destrossat i dolgut, Bernat va viatjar fins a Normandia i es va fer la promesa de no tornar a escriure composicions. Bernat pensava en tot el que havia passat, durant el viatge, estava molt trist i no pensava en poder-se enamorar de cap dona més com s’havia enamorat de Margarida. En arribar Montluçon, com que era fosc va decidir parar en una casa a descansar i a passar la nit, i com que tenia gana va anar al menjador i va demanar si li podien preparar el sopar. En acabar el sopar va pujar a la seva habitació i es va adormir.
Al dia següent, Bernat va baixar a esmorzar i a pagar la seva estança. Va sortir al carrer i va passar per els carrerons estrets fins arribar al centre de Bordeus, on hi havia un mercat. Va passar per les diferents parades, n’hi havia de tot des de menjar i queviures fins a teles i gerros. Es va parar en una parada de pa. Va demanar al home de la parada quan costava un tros de pa per comprar-lo. L’home, un tal Paul, va ser molt amable i li va vendre amb molt de gust, després es va acomiadar i va seguir passejant per el mercat. Va arribar el migdia i Bernat va anar a dinar en alguna casa. En arribar la tarda Bernat va decidir que era hora de començar a treballar, així que va anar cap el castell per a intentar formar part de la cort de la duquessa. En arribar allí, es va presentar dient que era trobador i que si podia formar part de la cort. El guàrdia que vigilava porta va marxar a preguntar i, poc després va tornar dient que el anterior trobador havia marxat i que ell podia ocupar el seu lloc. El guàrdia el va acompanyar fins a la seva habitació i el va deixar sol perquè s’acomodés. Després de col·locar-ho tot al seu lloc va baixar i va decidir anar donar una volta per el castell. Va arribar als jardins i es va quedar molta estona embadalit observantho tot. Quan anava a tornar a la habitació va sentir dos veus parlant,
empés per la curiositat es va acostar cap a les persones que conversaven. Eren un dona i un home, la dona semblava de la noblesa per com anava vestida i el home era un guàrdia perquè portava l’uniforme. Bernat es va presentar i va explicar que era el nou trobador de la cort, i ells li van explicar qui eren. L’home era un guàrdia de la cort reial i la dona era l’Elionor d’Aquitània, la duquessa de Normandia. Després de presentar-se i conversar durant una estona, Bernat va tornar cap a la seva habitació. Durant els següents dies Bernat s’els va passar passejant per el castell i per el mercat. Al mercat, cada dia anava a la parada del Paul i comprabava el pa, després dinava i durant la tarda passejava per els jardins del castell en busca d’inspiració. Als jardins constantment es trobava amb Elionor, amb la qual establaven una bona conversació. I així van anar passant les setmanes, seguint la rutina de cada dia. Amb el temps, Elionor i Bernat es van fer molt amics i confidents, fins arribar al punt en que Bernat es va tornar a enamorar. Bernat pensava que aquell amor si que era definitiu i que no tornaria a passar el mateix que amb Margarida, però el que ell no sabia, es que Elionor ja estava promesa amb el rei Enric II d’Anglaterra. Els mesos van anar passant fins que un dia Elionor i Bernat es van trobar al jardí per parlar. Elionor li va parlar del seu compromís amb Enric II d’Anglaterra i el seu imminent compromís. Bernat estava encara més destrossat que l’altra vegada, ell sabia que no tenía sort en l’amor, però es que allò era molt, inclús per a ell. Va marxar cap a la seva habitació i es va tancar en ella. Els següents dies s’els va passar tancat a la seva habitació, component cançons de desamor. Al final d’aquestos dies va decidir que era hora de marxar, que no podia seguir allí, veient a Elionor tots els dies, quan sabia que ell i ella no podien estar junts. Així que, va recollir tot el que tenía i va emprendre el viatge, però abans va passar per el mercat a comprar pa i a acomiadar-se del seu amic Paul.
Va viatjar durant dies fins que va arribar a Tolosa. Allí coneixia a Ramon V, el compte de Tolosa.Així que es va dirigir cap al seu castell. En arribar va demanar a un guàrdia si podia cridar a Ramon V, que necessitava parlar amb ell. Poc després el guàrdia va tornar acompanyat de Ramon V, en veure’s es van abraçar i Bernat li va preguntar si es podia quedar a viure amb ell, al seu castell. El compte va acceptar encantat i el va conduir fins a la seva habitació. Allí, Bernat va ordenar totes les coses i després va baixar a saludar als presents i a Constança de França, la dona del compte. A l’hora del sopar va haver un magnífic banquet i Bernat el va poder passar en companyia dels seus amics. Van passar dies, setmanes i fins i tot anys, i Bernat havia pogut oblidar els seus desamors, ara portava una vida plàcida i tranquil·la, en companyia del compte. El compte, durant l’estança de Bernat, es va tornar a casar amb una altra dona, Riquilda, la vídua de Ramon Berenguer de Provença. I així van passar els últims dies del compte, fins que un dia morir. Bernat destrossat per la mort del seu amic, va decidir tornar a marxar,va fer l’equipatje i va tornar a marxar. Aquesta vegada, però, no va anar a viure a cap cort, va decidir entrar a l'orde de Dalon, una abadia. Allí, no va passar els seus millors anys, però va estar tranquil i amb una vida relaxada i de tant en tant escrivint composicions. Es va fer amic dels altres residents, i al final allí al 1170 va acabar morint. Bernat va passar una vida plena de desamors, tristesa i enganys, però al final dels seus dies, va poder descansar en pau per fi.