La invasió D’Aníbal.
Capítol 1: La reclamació de Titanus Era un dia solejat, però amb alguns núvols que de tant en tant enfosquien el cel. On en un petit poble de muntanya, hi vivia una família que es guanyava el dia treballant. Era una família pobra que no es podia pagar el aliment si que se’l fabricaven ells mateixos: amb llet feien formatges, iogurts i altres tipus de làctics, però també feien pa amb les collites de cereals, i també carn amb les vaques que ja no els hi produïen llet.
Aquesta família era la més pobra no tenia diners i es fabricaven la roba amb llana. La família vivia en una vilae (era la casa on vivien els pagesos) que estava mol descuidada i que no tenia quasi finestres per a la il·luminació. Aquesta era una família agnacia que significava que el pare tenia el dret de tots els seus familiars. El nom del pare era Titanus, la mare Jowita i el fill Aelianus.
Un bon dia Kizar se’n va entera de que Aníbal va entrar pel sud de Hispania. Kizar li va dir a Titanus: - Titanus m’han dit que has d’anar a ajudar als ibers del centre a combatre contra Aníbal. -li va dir Kizar - Però si jo ja fa ,molt que no practico amb les armes no n’hi sé quasi bé – li va explicar Titanus- Però hi tens que anar! – li va exclamar Kizar- sinó morirem tots quan Aníbal passi pels Pirineus. - Està bé ! Hi aniré tot sigui per no perdre les meves pertinences. - va dir Titanus amb veu de soldatTitanus va agafar la seva vella espasa, va arreglar-li la empunyadura, va agafar menjar, el seu escut i cap a Segovia.
I més tard amb un cavall va galopar camí cap a Segovia on allí l’estarien esperant els altres ibers per a la lluita contra Aníbal.
Capítol 2: El viatge de Titanus Titanus va sortir del petit poble muntanyenc i va posar-se direcció cap a Segovia. Titanus tenia un viatge llarg fins arribar a Segovia mes o menys 400 km amb cavall i amb solsament amb 32 dragmes. El primer dia va recórrer uns 75 km, va arribar a un petit poble que no tenia quasi bé cases i que sol tenia un petit hostal on va passar-hi la nit. Al dia següent Titanus va partir al capvespre, amb menjar i aigua va partir en direcció contra Segovia però durant el trajecte uns lladres li van sortir al pas. Eren tres homes robustos i forts que tenien cicatrius de cremades i ferides que semblaven profundes. Tenien la roba desgastada i trencada. El cap dels tres bàndols li va dir a Titanus: - Tu! Si no vols problemes donants tot el que tinguis! Titanus es va quedar paralitzat durant uns instants fins que va respondre: - A mi no m’espanteu amb amenaces si em voleu fer alguna cosa aqui em teniu! Els bàndols no s’ho van pensar i van atacar a Titanus que amb un moviment es va treure l’espasa i va combatre els tres enemics. S’havia de reconèixer que els tres bàndols lluitaven bastant bé però no per combatre contra Titanus que amb un moviment fort d’espasa va deixar desarmat a dos dels tres bàndols, al final només quedaven el cap dels bàndols i Titanus els dos van esperar que algú fes el primer moviment. El que va cedir va ser el cap que va embastí Titanus amb una gran força i velocitat, ell però va fer un contraatac que embastí també el cap dels bàndols. Era una lluita molt igualada cap dels dos no li permetia a l’altre fer un moviment que els pogués perjudicar. Però en un moment donat de la lluita el cap li va permetre a Titanus un cop d’espasa que el va ferir. Ell estava en
molt mal estat ja que el cop d’espasa l’havia tocat de ple en el braç on subjectava l’espasa. Titanus ja estava decidit a donar-li el cop de gràcia quan de sobte el cap dels bàndols li va dir: -No senyor siusplau, no! No em mati! Titanus li va respondre: -Has estat tu el que t’ha buscat el teu destí -No jo sol volia alguna cosa de menjar.- li va explicar el cap dels bàndols que encara era a Terra-Ja però de totes les maneres m’has intentat robar hi has de morir!li va sentenciar Titanus-No siusplau tot menys això, l’ajudaré en el que vulgui – va dir-li el cap-El que vulgui? -va respondre Titanus-Sí, sí el que vulguis- va afirmar el cap dels bàndols que encara era a Terra-Doncs el que vull es que m’acompanyeu cap a Segovia fen-me de protecció contra altres bàndols com vosaltres -va dir Titanus-D’acord l’acompanyarem fins a Segovia. Però abans siusplau ajudim amb la ferida que m’ha fet.- li va suplicar el cap dels bàndols que ara estaven a càrrec de Titanus- Titanus va ordenar als companys del cap que li curessin la ferida i que el posessin al seu cavall per anar en direcció a Segovia.
Capítol 3: Cap a Segovia Titanus va encaminar-se cap a Segovia amb el tres bàndols. Durant el viatge Titanus els hi va preguntar: -I vosaltres com es que sou bàndols? -Nosaltres érem antics esclaus que vam fugir perquè ens tractaven malament. I per això el vam atacar a vostè, per aconseguir menjar i algo de diners -li va dir el capTitanus se’l va mirar bé de d’alt a baix i li va preguntar: -I com os dieu vosaltres? -Jo em dic Marc i els meus dos companys es diuen Ròmul i Antoni- li va aclarir el capTitanus va assistir amb el cap i va prosseguir el seu viatge cap a Segovia. Quan ja era de nit Titanus i els seus tres bàndols van aconseguir arribar a Segovia que estava poblada per antics soldats o actualment soldats ibers. Titanus va deixar el seu cavall i va anar acompanyat dels seus tres bàndols cap a la tenda on estava allí reunit el que era el general Indíbil i el seu company Mandoni. Allí Indibil va dir: -Home Titanus quan temps sense veuret! -Mandoni que fas tu per aquí? – va penguntar Titanus-Doncs res ara sóc el que dirigirà la batalla contra Aníbal.-Va dir IndibilTitanus va veure que Indibil li feia un gest amb el cap per a que el seguis. Tot seguit Indibil va sortir juntament amb Mandoni i Titanus els hi va dir a Marc, Ròmul i Antoni: -Si quan torna us heu mogut no durareu molt amb vida!
Els tres bàndols ho van entendre a la perfecció i no es van moure del canto del cavall. Titanus va seguir a Indibil i Mandoni que es posaven per un bosc frondós que donava por. Titanus tenia estava una mica preocupat i neguitós perquè no sabia on la portaven. Al final van arribar amb un lloc muntanyós i pantanós. Indibil es va girar cap a Titanus i li va dir -Aquí es on li plantarem cara a .... Aníbal.
CAPITOL 4: La invasió d’Aníbal: Titanus no estava convençut de la estratègia d’Indibil i estava molt nerviós i inquietant. No veia que la estratègia d’Indibil funcionés per a combatre Aníbal, sabent que ell tenia un exèrcit molt poderós i nosaltres no teníem quasi bé 200 soldats-. Al dia següent Titanus va anar a la tenda d’Indibil i Mandoni