Abderraman III califa i conqueridor
* * *
Marc Vera Andrei Coiduras 2n C 12-3-15
Introducció: Era un dia fred a Còrdova, corria l’any 891 i era principis de Gener, encara que, ja es notava en el clima. Abd-Al.lah an-Nàssir i una de les seves esposes, ja feia uns dies que esperaven el seu fill impacients. I finalment el dia 7 de Gener al palau de Còrdova, va néixer Abderraman III.
* * * Capítol I Ja feia mes de tres anys que havia nascut Abderraman, i els seus pares creies que era hora de contractar un professor per el seu fill i van cridar a Abdul-Alî, que era un servent d’Abd-Al.lah. El servent va tardar un any en trobar un professor per Abderraman ja que era una professió que sol era utilitzada pels rics. Abderraman s’anava fent gran, i a mesura que ho feia mostrava més interès per l’educació “militar” i pel treball del seu pare. Abderraman va complir 14 anys i segons els seus pares, ja era hora de buscar-li una pretendenta digna d’un futur califa. I els seus pares no van trigar gaire en trobar-li, però Abderraman no mostrava gaire interès per aquest tema. La pretendenta d’Abderraman ( Ablaa) provenia d’una família rica i noble de les afores i com el seu nom indicava era casi perfecta, i finalment en una gran cerimònia es van casar als 16 anys.
Capítol II Els dies següents a la seva boda el pare d’Abderraman ja li parlava de la bigàmia però Abderraman li va dir que ni parlar-ne, no volia que la seva dona estigués desatesa. Una tarda d’Agost, va arribar un missatger provinent de Bagdad cosa que tant al pare d’Abderraman com a ell, els hi feia mala espina. El missatger va dir que volia parlar amb Abd-Al.lah i al entrar a la sala on estava ( acompanyat d’un seguici de guàrdies) just en quan es va apropar a ell el missatger va treure un punyal de la bossa i va apunyalar a AbdAl.lah al coll i tot seguit els guàrdies van matar al missatger, que, havia complert la seva missió. Els guàrdies van anar corrent junt amb Abderraman III que estava desesperat i al estar davant del seu pare, ja era massa tard... n aquell moment Abderraman va pronunciar unes paraules que quedarien en la ment de molts: -Avui, he vist morir al meu pare, assessinat, a mans d’un missatger de Bagdad, però ell no sabien que el meu pare, tenia un fill, i aquest avantatge... I en aquell moment, assumia el buit que havia deixat el seu pare, i passava a ser califat de Còrdova cosa que havia vist fer al seu pare durant anys, i que ara li tocava fer a ell.
* * *
Capítol III Des de que Abderraman havia set nomenat califat, no parava, ell sabia que tenia moltes obligacions, però la seva prioritat era la venjança del seu pare, ell sabia que els seus antepassats, no havien derramat sang i suor per escapar de Bagdad, perquè ara tot quedes així. El primer que va ser, va ser cridar a Ghâzî, general de l’exèrcit d’Abderraman, i li va dir que reunís als millors homes i que es començessin a preparar per una guerra, i Ghâzî tot alarmat, va exclamar: -Quina guerra! Qui ens ataca!?!? – I Abderraman li va dir que podia estar tranquil que n o els atacava ningú però que fes el que li havia ordenat. Abderraman no podia deixar de pensar en el seu pare, la imatge d’ell desagnan-se en el terra i ell sense poder evitar-ho en aquell moment, amb els ulls plens d’ira i a punt d’esclatar, va entrar per la porta Ghâzhî, que tot suant va dir: - Ja he reunit a l’exèrcit, ho he fet el mes aviat possible. I ell va respondre: -Bon treball, pots retirar-se dema ens veiem tots al camp d’entrenament.
* * *
Capítol IV Al mat,i, a trenc d’alba, Abderraman va anar al camp, allí l’esperava un exèrcit de 1000 homes. Nomes arribar Abderraman es va a disposar a dir unes paraules: -Suposo que tots ja saveu perquè esteu aquí, demà a trenc d’alba partirem cap a Bagdad amb tot el arsenal. Bagdad no es lloc per a cobards, matarem a tot el que es mogui, sera una matança, així que demà a la batalla, vull veure a guerrers sense por, disposats a morir per una causa comú, així que venga tothom a fer cas de l’entrenament que us donarà Ghâzî. Tant Abderraman com l’exèrcit, es van passar passar tot el dia entrenant i ideant un pla. Fins que a Abderraman se l’hi va acudir un pla genial i li va explicar als soldats.El pla consistia en un atac a dos bandes. Primer entrarien dos soldats a bagdad que es farien passar per missatgers i dirien que volen parlar amb el califa, que volien anunciar la rendició de Còrdova i en aquell moment al sortir del palau hi haurien de calar foc. En aquell moment, tot l’exèrcit d’Abderraman es disposaria a entrar i arrasar amb tot. -Que us sembla? – Va dir Abderraman I gairebe tots a l’unison van cridar: -I tant, arrasarem Bagdad!!!!!
* * *
Capítol V A trenc d’alba, Abderraman es disposava a partir cap a Bagdad junt amb Ghâzî i el seu poderós exèrcit. Els homes anaven confiats i sense por. Els homs que havien de cremar el palau, abans d’arribar a Bagdad van alleugerar el pas per arriba-hi abans que la resta. I un dels soldats va cridar: -Espereu a la senyal!!! I tots van assentir. En arribar a la ciutat es van amagar als voltants i van veure com els dos soldats, encoratjats, entraven a la boca del llop. Al cap de deu escassos minuts, que es van fer eterns per Abderraman i els demes, van començar a veure el fum, i tots cridant, van entrar a la ciutat destruïn-ho tot al seu pas. Va ser una lluita encarnissada, i els soldats de Bagdad no tenien molt a fer, ja que era un atac sorpresa a dos bandes, que els va agafar totalment desprevinguts.
* * *
Capítol VI Els soldats, es disposaven a marxar a casa, victoriosos, gairebé sense cap baixa i amb un botí considerable, quan van veure, com el cos del califa de Bagdad encara es movia i Abderraman es va apropar i li va dir: - Aquesta es la meva venjança, en nom del meu pare, que en pau descansi.
I tot seguit el va matar de la manera que van matar al seu pare, clavant-li un punyal al coll i deixant que es desangrés. Aquella va ser la seva venjança personal, i el fi d’un cicle, i alhora l’inici d’una era.
FI