192
Català MUSEUS
46 PATRIMONI CULTURAL El patrimoni històric i artístic de l’illa també es troba en els museus. Visites culturals recomanables són la catedral i l’entorn de Dalt Vila, les antigues cases senyorials i les esglésies. Capítol a part mereix el passeig per les poderoses murades i baluards del segle XVI. L’entrada a la ciutadella és impressionant pel Portal de ses Taules. Val la pena visitar la sala capitular de l’antic Ajuntament, que acull les exposicions del Museu d’Art Contemporani, el centre d’interpretació Madina Yabisa i el museu arqueològic, tots dos a la plaça de la Catedral, així com la fabulosa necròpolis de Puig des Molins. A Santa Eulària sobresurt l’entorn del Puig de Missa, on hi ha l’església i el Museu d’Etnografia. A Sant Antoni destaquen els museus vius de les esglésies rurals, ben igual que a Sant Josep i Sant Joan. Val la pena descobrir els secrets dels frescos de l’església de Sant Miquel i les torres de defensa que s’aixequen imponents per tota l’illa com sentinelles de l’horitzó aplomats a Es Amunts en la defensa del santuari púnic d’Es Cuieram, la cova on encara es respira l’influx de la deessa Tanit. NECRÒPOLIS DE PUIG DES MOLINS Via Romana, 31. Eivissa. T. (+34) 971 301 771 El jaciment arqueològic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1999. Es pot realitzar un recorregut entre les més de 2.500 tombes o hipogeus. És la necròpolis feniciopúnica millor conservada de la Mediterrània occidental. El confrontant museu monogràfic té prevista la seva reobertura a finals de 2011. Exposarà figures de terracota dels déus fenicis, restes de ceràmica, joies i amulets del món púnic. MUSEU ARQUEOLÒGIC Plaça de la Catedral, 3 (Dalt Vila) (+34) 971 301 231 Exhibeix les restes dels pobladors d’Eivissa des de la prehistòria fins a l’època medieval sota el domini musulmà. MADINA YABISA Major, 2 (Dalt Vila). (+34) 971 399 232 Centre modern d’interpretació que aposta per la tecnologia audiovisual i mostra la història de la ciutat, i particularment el que va ser Madina Yabisa durant l’època de dominació musulmana. L’edifici era l’antiga Casa de la Cúria. La visita és didàctica. Us sorprendrà la gran maqueta sobre la qual s’explica la història d’Eivissa.
@IBIZA 365_IDIOMAS.indd 192
CATEDRAL I MUSEU DIOCESÀ Plaça de la Catedral (Dalt Vila) La catedral actual s’aixeca sobre un turó que llança gradualment restes de l’Eivissa fenícia, romana, musulmana i renaixentista. El temple es va erigir possiblement sobre una mesquita de Yabisa. La construcció es va iniciar al segle XIII i va concloure en el XVIII. Està erigida en honor a Santa Maria, patrona d’Eivissa. En el seu interior es troba el Museu Diocesà, que exhibeix pintura, escultura, orfebreria i objectes litúrgics des del segle XIV al segle XX. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Dalt Vila. Sala Capitular de l’antic Ajuntament. (+34) 971 392 147 La seva col·lecció de pintura i gravat és internacional i reflecteix la creació plàstica vinculada a Eivissa des de 1959 fins l’actualitat. L’antic polvorí del baluard de Sant Jordi es troba actualment en obres de restauració i ampliació, de manera que les exposicions temporals es celebren a la Sala Capitular de l’antic Ajuntament. MUSEU PUGET Sant Ciriac, 18 (Dalt Vila). (+34) 971 392 137 Inaugurat el 2007, recull el llegat dels pintors Narcís Puget Viñas i el seu fill, Narcís Puget Riquer. Mostra 130 olis, aquarel·les i dibuixos sobre els costums de l’Eivissa rural a la primera meitat del segle XX. L’immoble és un magnífic exemple de casa senyorial de Dalt Vila. CASA BRONER Carreró de Sa Penya, 15. (+34) 971 399 232 Va ser l’habitatge de l’arquitecte contemporani d’estil racionalista Erwin Broner. Un exemple d’avantguarda en la concepció dels espais i la funcionalitat d’una casa. PUIG DE MISSA DE SANTA EULÀRIA I MUSEU ETNOGRÀFIC D’EIVISSA Puig de Missa. Santa Eulària des Riu. (+34) 971 332 845 El Puig de Missa és un altre museu viu. Impressiona el porxo de fusta de savina de l’església, construïda entre els segles XVI i XVII. Una de les cases del turó, la de Can Ros, ha estat habilitada com a museu etnogràfic i conté una exposició permanent d’eines de conreu i pesca, vestits, joies i altres elements ancestrals que permeten acostar-se a la cultura tradicional eivissenca. També aquí es troba el Museu Barrau, que exhibeix el llegat del pintor Laureà Barrau.
GASTRONOMIA
52
QUIN ÉS EL SABOR D’EIVISSA? XESCU PRATS Centenars de termes s’han fet servir per definir Eivissa: “platges”, “postes de sol”, “festa”, “mercats”, “natura”, “terra sagrada”, “illa blanca”, “Ítaca hippy”... Una altra visió, per a molts essencial, contempla els seus sabors extraordinaris, una mirada lúdica sorgida exclusivament del plaer sensorial i estomacal. Però, en realitat, quin és el sabor d’Eivissa? La resposta implicaria una redacció tan àmplia que no hi cabria en aquestes pàgines. Podríem lloar la terra vermella i fèrtil, que produeix fruits sucosos i verdures tendres, l’enorme varietat de peix i marisc, les antigues receptes heretades de civilitzacions exòtiques... Però encara que la gastronomia d’Eivissa i Formentera sigui única, trobaríem que les paraules no arriben a definir-la, que hi ha literatura similar en molts enclavaments mediterranis. L’originalitat dels sabors de l’illa cal vincularla a l’estat d’ànim que transmet aquesta terra a qui els gaudeix, al temps, que aquí corre més a poc a poc, a que a l’illa tot sembla concebut per a gaudir, degustar i contemplar... Per definir quin és el sabor d’Eivissa, cal posar-se en situació. Primer acte. Un diumenge d’hivern o primavera, a l’hora de dinar, sota una llum radiant i una temperatura de 24 graus centígrads, en una badia aïllada d’Eivissa. La mar en calma, tigrada de blaus, foscos, verdosos i turqueses. Els peus descalços sobre la sorra calenta, que es refreden quan els enterres. La lleu brisa escampa aromes de sal i alimenta la gana. I la mirada fuig cap als illots que esquitxen l’horitzó. El cambrer apareix amb una font fumejant d’arròs caldós a la marinera. Aromes concentrats, de peix de roca, musclos i gamba vermella. Un sabor profund, que es reparteix per la boca i reconforta per dins, com el sol ho fa per fora. La frescor i l’acidesa del vi blanc –malvasia autòctona- trenquen l’embruix i en creen un altre de nou. Els ulls es tanquen. La ment es concentra. Olfacte, gust i tacte en tensió... Irromp una simfonia de flors, pomes i cítrics. Segon acte. Mateix entorn. L’aroma de picada -all, oli, llimona i julivert-, escampat sobre la pell esquerdada d’un amfós tot just capturat, passat per la planxa i cuit, avança el festí. Ve sencer, sobre una safata platejada, envoltat de patates laminades, de tall irregular, i tomàquets trossejats, d’un vermell tan intens que sembla cremar.
12/04/11 14:25