Argelaga 34

L’Argelaga 34 Revista d’Argelaguer Novembre 2014

Argelaguer s’aplega

Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

TELÈFONS

HORARIS DE SERVEIS

SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h.

SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h.

JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h.

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí.

(Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72 DISPENSARI D’ARGELAGUER Metgessa: Quionia Villar Infermera: Mercè Masoliver Dilluns de 12:30 a 14:00 h Dimecres de 08:00 a 9:30 h Divendres d’11:00 a 12:00 h Extraccions: El primer i tercer dimecres de

cada mes.

Hora: de 8 a 8:30 h L’atenció domiciliària es farà fora d’aquest horari.

Telèfons programació visites: 902 11 14 44 - 24 h al dia 972 59 05 73 - www.ics. gencat.cat/citaprevia/Visites.jsp De 8 a 15h de dilluns a divendres.

DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Enric Bayona Dilluns a dimecres d’11 a 12:30 h Dijous de 8:20 a 11:00 h Divendres de 13 a 14:10 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns d’11 a 13 h Dimarts d’11 a 12:30 h Dimecres d’11 a 13:20 h Dijous de 10 a 11:10 h Divendres de 12:30 a 14 h Extraccions: Dijous de 8 a 9 h Llevadora: Dijous de 12 a 12:30 h URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú.

Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h.

Si necessiteu ser atesos d’urgència de 20 a 8 h del matí, truqueu al telèfon 112.

També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot.

BENESTAR SOCIAL Assistent Social: Helena Güell CAP Besalú Dimecres de 9 a 13 h FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Matí, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i festius, a les 9:15 h.

DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos.

Ubicació: Parc infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors)

Fora de l’horari de la consulta d’Argelaguer podeu trobar la doctora i la infermera al CAP de Besalú

CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h

Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)

SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h

900 900 120

Atenció a dones en situació de violència

www.gencat.cat/ics

HORARIS DE LA TEISA

BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA

Besalú - Banyoles - Olot

Banyoles - Besalú - Olot

Girona

Direcció Olot: Sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú: Sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h HOSPITAL NOU D’OLOT: hi podreu arribar des de l’estació d’autobusos d’Olot.

TARGETA DAURADA: descompte del 25% per a jubilats a partir de 60 anys.

Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 Pàgina web http://pobles.ddgi.es / argelaguer Correu electrònic Ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 (Avaries) 900 75 07 50 Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan) 972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 Consultori Argelaguer 972 68 76 06 Consultori de Tortella 972 68 75 56 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 Farmàcia Argelaguer 669 886 757 Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca 972 29 40 18 Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00

c/ Mulleras, 15.

Telèfon 972 26 18 00

Sortides de Girona

Banyoles

7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00

7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30

Besalú 8:03

Arribades a Olot 8:30

10:03

10:30

12:03

12:30

14:03

14:30

16:03

16:30

18:03

18:30

20:03

20:30

21:48

22:15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Olot

Ajuntament De dilluns a divendres, de 8 a 15 h.

Sortides d’Olot

Besalú

Banyoles

Arribades a Girona

5:45

6:15

7:30

8:00

6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15

7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45

8:30

10:00

11:30

12:00

13:30

14:00

15:30

16:00

16:30 17:30

17:00 18:00

19:30

20:00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari

Editorial Salutació SUMARI

Aquests darrers dies del 2014 han estat uns dies per a l’emoció i l’alegria.

Serveis..........................................

2

Editorial........................................

3

Informació municipal...................

4

Actualitat...................................... 10 Gent d’Argelaguer......................... 22 Personatge.................................... 26 Història......................................... 28 Casal de la gent gran / Joventut... 31 AMPA........................................... 32 Escola........................................... 34 Esports / Geganters ..................... 35 Argelaguer en transició................ 36 Clica............................................. 38 Àlbum fotogràfic.......................... 39 La recepta.................................... 40 Salut............................................. 41 Pàgina oberta............................... 42 Programa de Festa Major.............. 43

Podeu consultar tots els números de L’Argelaga a: webspobles.ddgi.cat (secció Ajuntament, apartat de Cultura) El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.

Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER Consell de redacció: Carles Batlle, Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Josep Vilar, Dolors Olivé.

Fotografia: Carles Batlle, Magriet Coumans, Josep Dorca, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Gemma Gómez, Maria Àngels Grabuleda, Julián Martín, Adrià Nebot, Albert Nebot, Eduard Saiz, Juan Romo, Josep Vilar.

Impressió: IMPREMTA PAGÈS · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:

Per la celebració del 9N, per poder veure com els catalans vam tenir l’oportunitat de manifestar-nos mitjançant les urnes sobre el nostre futur polític.

Per haver vist el tradicional Aplec del Guilar, que se celebra el primer cap de setmana de setembre, convertit en la primera trobada d’argelaguencs i d’argelaguenques, –dels que viuen al poble amb els que ja no hi viuen.

Hem de destacar que va comptar amb una gran participació i que es van poder retrobar persones que feia més de trenta anys que no es veien; va ser una diada emocionant, plena de records i d’històries. Hi va haver jocs per a la mainada, un bon plat d’arròs fet pels arrossaires d’Argelaguer i la música d’en Manelic de Pera.

Des d’aquestes línies l’Ajuntament vol donar les gràcies a totes les persones que van participar i van col·laborar a fer d’aquest dia una jornada memorable.

En aquest Aplec del Guilar també es fa fer l’acte de presentació de les obres realitzades a l’ermita, com la restauració del campanar. Unes altres obres, ben diferents, han estat la millora dels serveis urbanístics al nucli històric, que han posat al descobert interessants restes que els mateixos arqueòlegs ens donen a conèixer a les pàgines d’història.

Finalment, entre altres novetats, us convidem a conèixer l’e-TRAM, el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet que podeu trobar al web de l’Ajuntament.

Us desitgem que passeu una molt bona festa major.

El consell de redacció

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

3

Informació Municipal

Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2015 Com cada any, i dins del darrer trimestre, els ajuntaments han d’aprovar els increments que s’han d’aplicar als impostos i les taxes per l’any següent.

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer ho va fer el dia 4-11-2014, i donat que la situació econòmica no millora, es continuarà amb la contenció dels impostos i les taxes, i es modifica només: Impost d’IBI Igual que l’any passat, l’Ajuntament ha optat per demanar al cadastre l’actualització dels valors cadastrals dels béns immobles que deriven de la darrera revisió de l’any 1986, per anar-los adequant al valor recomanat del 50% del valor de mercat.

Es preveu que el coeficient d’actualització que aprovarà el Govern per a l’exercici 2015 serà de l’1,13%.

Per aquest motiu, i per tal de no augmentar considerablement el rebut de l’IBI, aquest Ajuntament va aprovar reduir el tipus impositiu d’aquest impost del 0.58% al 0,54%.

Taxa d’escombraries D’acord amb l’estudi econòmic del Sigma, on es reflecteixen els resultats de l’any 2014, l’augment de la taxa pel 2015 serà del 2%, per tant, les tarifes seran les següents: • Domicilis: - Habitatge 136,82 € - Habitatge amb una persona jubilada 71,69 € - Habitatge de temporada o deshabitat 136,82 € • Establiments: - Botigues (fleca, queviures...) 136,82 € - Bars i restaurants 532,62 € - Cases de turisme rural 495,17 € • Fàbriques: - Desconnectades del servei 136,82 € - No desconnectades del servei * Categoria 1ª 488,15 € * Categoria 2ª 671,88 € * Categoria 3ª 1.213,95 €

Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona

Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com

4

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

MENJARS - BAR

CAN XAC

EMBOTITS I CARNISSERIA

Informació Municipal

Obres municipals Ermita del Guilar Aquest Ajuntament va assolir una nova subvenció de la Diputació de Girona de l’import de 12.000,00 €.

Amb aquesta subvenció i una aportació municipal, ja s’han portat a terme les obres de la 2a fase que han consistit en la restauració del campanar, el descegat de la finestra de doble esqueixada de l’absis i el maquillatge de les juntes de morter de ciment pòrtland de les parets de la porxada amb cals hidràulica.

L’acte de presentació de les obres va coincidir amb l’Aplec del Guilar, que enguany i com a novetat es va establir com a data de trobada d’argelaguencs.

Sobreeixidor de pluvials al cap de la xarxa de sanejament al camí de la Roda Des de fa temps que quan hi havia fortes pluges els veïns del tram final del camí de la Roda tenien problemes de rebufs a dins les cases, per això, des de l’Ajuntament i conscients d’aquest problema es va demanar a la Diputació de Girona, la inclusió del projecte de la Instal·lació d’un sobreeixidor de pluvials al cap de la xarxa de sanejament al Camí de la Roda.

Aquest projecte va ser inclòs dins del programa PEIS (Pla Especial d’Inversions Sostenibles) de la Diputació de Girona amb una subvenció de 20.176 €.L’obra l’ha portat a terme l’empresa Salvador Serra SA, pel preu de 29.800,00 € i ha permès resoldre un problema que venia de temps.

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

5

Informació Municipal Reposició, soterrament i millora dels serveis urbanístics al nucli històric Aquesta obra com bé sabeu s’està portant a terme, i donada les característiques de l’obra i l’àmbit on s’actua està comportant una gran complexitat. En aquests moments hi ha més de la meitat del projecte fet, però porta un retard considerable d’acord amb el calendari de treball aprovat degut principalment als treballs arqueològics i la trobada de restes a la zona de l’entorn de l’església.

Es preveu que les obres acabin al mes de febrer vinent.

Reforma de la coberta de l’edifici polivalent L’any 2010 quan l’Ajuntament va signar la recepció provisional de l’obra de l’edifici polivalent, la va condicionar a que durant el termini de garantia establert, l’empresa adjudicatària estava obligada a resoldre els problemes de la coberta abans de la recepció definitiva.

Els problemes de la coberta no es van resoldre i van anar persistint. Després de diferents reunions mantingudes tant amb els representants de l’empresa, com amb el director de l’obra, es va encarregar a un arquitecte independent un projecte de la reforma de la coberta perquè resolgués de manera definitiva els problemes.

Una vegada aprovat aquest projecte de reforma es va arribar a un acord per al finançament de l’obra entre les parts, sense que representi cap tipus de despesa per l’Ajuntament.

En data 3-11-2014 es comencen les obres de reforma de la coberta i es preveu que estiguin acabats a final de l’any.

Treballs arqueològics de la zona del nucli històric d’Argelaguer El 10 d’octubre de 2014 totes les persones interessades en aquests treballs van poder assistir a la reunió informativa convocada per l’Ajuntament a la sala del Casal. Els ponents van ser Almudena Garcia, arqueòloga que du a terme les excavacions, i Miquel Fradera, enginyer director de l’obra del nucli antic.

6

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Informació Municipal Aprovació de diferents adhesions El Ple de l’Ajuntament ha aprovat diferents mocions: Suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll El Ple de 18-07-2014 va aprovar donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Recollida d’Aliments Enguany aquest Ajuntament torna a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments i productes bàsics que organitza el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, juntament amb el Banc d’Aliments, Càritas i Creu Roja.

Podeu fer les vostres aportacions de l’1 al 7 de desembre en els punts de recollida distribuïts pel poble (Ajuntament, Can Xac, la Fleca i Ca la Xica).

Suport a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9-11-2014 El Ple extraordinari de 21-09-2014 va aprovar donar suport a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del dia 9 de novembre de 2014.

Pla de protecció Civil El Ple de l’Ajuntament de data 9-10-2014 va aprovar l’actualització del Pla de protecció civil del municipi, redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA), que inclou: • Document bàsic, revisió 01 • Manual bàsic d’actuació, revisió 01 amb cartografia corresponent.

• Plantilla multirisc: Manual d’actuació per a riscos especials (sismes, inundacions, incendis forestals i nevades), accidents en el transport de matèries perilloses, amb la cartografia corresponent.

• Annexos Generals amb la cartografia corresponent.

• Programa d’implantació i manteniment.

Amb aquesta actualització aquest Ajuntament compleix amb la normativa de Protecció Civil.

DECLARACIÓ DE BÉ D’INTERÈS CULTURAL I LOCAL DE L’OBRA ARTÍSTICA I L’ESPAI DE LES FONTS DE LA RIERA DE CAN SIS RALS D’ARGELAGUER El Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa de data 16-102014 va aprovar declarar bé cultural d’interès local (BCIL) l’obra artística creada pel Sr. Josep Pujiula i Vila (Garrell), i l’espai de les fonts de la riera de Can Sis Rals d’Argelaguer.

CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT ÉS MÉS FÀCIL, PODEU ADREÇAR-VOS-HI LES 24H VIA TELEMÀTICA A TRAVÉS DE LA PLATAFORMA E-TRAM: L’e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC. L’accés a l’e-TRAM es fa des del web de l’Ajuntament www.argelaguer.cat

Fusteria Tancaments d’alumini i P.V.C. Crta. d’Olot, 21 17850 Besalú (Girona) Tel. 972 590 184 Fax 972 591 604 falgarona@terra.es

Els tràmits a dia d’avui accessibles des de l’e-TRAM d’Argelaguer són: • Instància genèrica • Cita amb càrrec electe o tècnic municipal

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

7

Informació Municipal

Notícies de la Sala de Cultura Club de lectura Vam fer la tertúlia sobre La senda del dragon, de José Luis Sampedro, el 12 de juny; el 26 de setembre vam comentar el llibre La botiga dels records perduts, de la Anjali Banerjee.

Ara estem llegint un llibre de l’escriptor francès Jean-Michel Guenassia, El Club dels optimistes incorregibles.

Notícies La Maria Aibin, la Sara, la Martina i el Lluc ens van explicar el conte “El gall de les botes grogues” el dia 28 d’abril.

El 22 d’octubre La Marietta Contacontes va venir a explicar i cantar contes per a petits consumidors, ofert per l’oficina de Consum d’Olot. TV-Olot va venir a filmar-ho i vam sortir al les notícies.

A partir del mes d’octubre els alumnes del cicle infantil i primària ens fan una visita mensualment; presenten uns contes sobre temes com ara la tardor.

Novetats a les prestatgeries Infantil Mira Lobe El rei Tunix ; Barcelona, Cruïlla, 1985 Juvenil Emili Teixidor L’ocell de foc; Barcelona, Cruilla, 1989 Glòria Llobet Què t’angoixa Núria? Barcelona, Columna, 1996 Núria Pradas A carn, a carn! Barcelona; La Galera, 2002 Josep Torrent El príncep de Vilamaniscle; Barcelona, Cruïlla, 1995 Tessa Duder La cursa final; Barcelona, Cruïlla, 1990 Novel·les Isabel Allende Paula; Barcelona, Plaza&Janés, 1998 Alessandro Barico Oceà; Barcelona, La Magrana, 1997 M. Àngels Anglada Quadern d’Aram; Barcelona, Columna, 1997 Elisabeth Kübler-Ross La rueda de la vida; Barcelona, Grupo Zeta, 1997 Carles Batlle. Sota l’ombra del drac de pedra. Barcelona. La Galera. 2014.

Ens van arribar molts llibres d’auto-ajuda, d’espiritualitat etc. que són molt interessants!

8

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Informació Municipal

Argelaguer en xifres Naixements

Porcs senglars i cabirols morts pels caçadors d’Argelaguer del 2007 al 2014

Albert Brossa Picart 19/04/2014

Defuncions Salvi Masdeu Mular 17/07/14

Silleria Vergés, S.A.

Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com

Crta. Brunells, s/n Tel. 902 287 277 - Faz 972 687 635 17853 Tortellà (Girona) www.silleriaverges.com joanverges@silleriaverges.com

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

9

Actualitat

Festa del Roser

Concert de presentació del disc “No em deixis caure” de la Marta Rius

Pianíssimo Circus del Circ Confetti

Espectacle teatral Animals de Companyia, d’Estel Solé. Direcció de Marilia Samper

10

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Actualitat

Exposició de dibuixos a la Plaça

La Campana Llibertat va ser present durant L’Enfarinada i les festes del Roser d’Argelaguer gràcies a la col·laboració entre l’ANC d’Argelaguer i l’Ajuntament d’Argelaguer Lliurament de premis al balcó o finestra més ben guarnit

Cercavila de Gegants i Ball de Burrets i Gegants

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

11

Actualitat L’Enfarinada i el Roser, una suculenta combinació

Ha estat un encert celebrar la Fira de la Farina i de l’Artesania en el marc de les Festes del Roser, doncs es retroalimenten de manera que llueixen ambdues. Mentre en Màssio es passejava amb tota la faràndula i dansaven els burrets, les parades donaven color i sabors als carrers amb els seus productes artesanals i les seves exhibicions.

El bon ambient és una de les característiques d’aquesta fira que s’està convertint en punt de trobada per als amants de l’artesania i els productes naturals, i per als que desitgin passar un diumenge lúdic i curiós en companyia de la família.

Una novetat d’aquest any ha estat ubicar la part d’artesania no alimentària al casc antic. Els Poligaris amb el tir amb arc ocupaven els camps que envolten el carreró que condueix a la Capella Santa Anna. D’ara en endavant, aquest club participarà a l’Enfarinada i en d’altres trobades a Argelaguer. A la plaça Santa Anna també hi descansava la campana de la llibertat, exposada a la vila en aquesta ocasió, que dringava quan algun menut o menuda s’hi acostava i s’atrevia a fer-la sonar. Ben a prop, al costat de la capella de Santa Anna, els rogencs de la ceràmica encesa deixava bocabadats als participants del taller de rakú (tècnica japonesa d’esmaltar la ceràmica).

A l’antiga Capella de Santa Anna, ubicada al centre antic de la població, es va realitzar l’exposició “El pa: del camp a la taula” amb el recull d’instruments, fotografies, tradi-

12

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

cions i costums del passat fariner recuperats per diversos argelaguencs. En aquest escenari es van realitzar activitats per a la mainada i el cicle de xerrades destinades als professionals de l’artesania i de la panaderia. Els contes sobre la farina amanits amb música a càrrec de Pepa Contes i Montserrat Massana entre d’altres van engegar les activitats per a la mainada. Tot seguit, va obrir el cicle la xerrada “Cooperatives i suport mutu.

Una alternativa real” a càrrec de la comissió FiraCIC de la Cooperativa Integral Catalana, co-organitzadora de la fira. El Forn La Fogaina, elaboradora de pa artesà i ecològic a la Garrotxa, va compartir la seva experiència amb la xerrada “La materialització d’un somni: artesania i ecologia a l’obrador”, juntament amb la participació de Víctor Garcia, gerent de Triticatum, que va parlar sobre els blats antics, les seves qualitats i particularitats. Mentrestant, els geganters van enfarinar a tots els presents amb els Jocs de cucanya tradicionals amb farina al parc.

La Fira va comptar amb prop de cinquanta artesans distribuïts en una àrea d’artesania i una altra d’alimentació artesanal. Entre ells es trobaven disciplines molt diverses:

Actualitat

“El pa, del camp a la taula”, exposició d’eines a la Capella Santa Anna

L’Enfarinada sorgeix amb l’ànim de recuperar la tradició i la memòria farinera de la zona, i alhora de fomentar les activitats artesanals com a alternativa econòmica. A banda les parades d’artesania –algunes d’elles amb demostracions–, la fira va comptar amb activitats dirigides a la família, i també als professionals del món de la farina, durant tot el dia.

Laia Juez

Tir amb arc amb els Poligaris

ceràmica, joieria, pelleteria, embotits i patés, formatges, sabons i ungüents, plantes remeieres, instruments musicals, nines de feltre, rellotges, làmpades, joguines de fusta, cristalls, barrets, roba infantil, llaminadures, horta ecològica i ous... Aquesta vegada, un dia ennuvolat va fer que alguns visitants es tiressin enrere, però els que hi van assistir van quedar-ne molt satisfets.

La Fleca d’Argelaguer Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

13

Actualitat

Primera edició dels jocs florals

balls. Així, els d’Educació Infantil, amb 11 participants, van haver de fer un dibuix relacionat amb Sant Jordi; el Cicle Inicial, amb 9 participants, van elaborar rodolins inspirats en la primavera; el Cicle Mitjà, amb 9 participants, podien optar per fer un poema o fer una narració sobre

El dissabte 17 de maig va tenir lloc l’acte de cloenda dels primers Jocs Florals a Argelaguer. Per aquesta edició es va limitar el certamen literari a l’àmbit escolar, per la qual cosa vam comptar amb la implicació de l’equip de mestres de l’Escola Montpalau i amb la participació de tots els seus alumnes.

La Sala del Casal es va preparar per aquesta festa!: sota un escenari decorat amb elements artesanals expressament treballats per aquest acte literari, ordenadament per categories segons el seu nivell educatiu, els mateixos autors guardonats procedien a les lectures dels seus tre-

14

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Actualitat els castells; i finalment el Cicle Superior, amb 11 participants, també podien fer un poema o narració al voltant del tema “Com fer un món millor”. Tots els treballs correctament presentats amb el format dels Jocs es van penjar a la Sala perquè el públic pogués llegir-los.

La presència dels membres del jurat va donar molta notorietat a l’acte. Volem expressar el nostre agraïment al Sr. Carles Batlle, la Sra. Mª Noëlle Marange i al Sr. Josep Vilar, persones molt acreditades dins el món literari en els seus camps respectius, pels seus parlaments i la seva feina gens fàcil de connectar amb la sobrada imaginació dels escolars i entrar després en el complex procés selectiu (volem recordar que els treballs estaven sota pseudònim perquè no se sabés en cap moment de quin alumne es tractava a fi que aquest procés fos just i transparent).

Agraïm també la col·laboració i suport al projecte del batlle d’Argelaguer, Sr. Josep Dorca, i la directora de l’Escola, Sra. M. Àngels Mir, que van ser els encarregats de fer l’entrega de premis als guanyadors i finalistes.

Alguns nens de l’escola van aportar amenitat a l’acte, que entre categoria i categoria van fer col·laboracions

musicals en directe amb els seus instruments. Concloïa la festa entre ovacions, repartint diplomes i obsequis a tots i cada un dels nens i nenes, gràcies a les donacions d’una desena de patrocinadors amb què comptaven aquests Jocs Florals; una foto de grup, com podeu veure en aquesta pàgina, per donar estrena a l’àlbum dels jocs... i, com no podia ser d’altra manera, un berenar per tots els assistents.

Hem de remarcar que tots els treballs del certamen, les fotografies de l’acte i la relació de guanyadors i finalistes romandrà a la vostra disposició a la Sala de Cultura de l’Ajuntament per qui hi estigui interessat. A la Biblioteca de l’Escola també hi haurà una còpia dels treballs perquè els alumnes la puguin llegir. I també hem de dir que s’editarà la versió digital de tots els treballs. Les persones interessades a tenir-ne una còpia només haureu de posar-vos en contacte amb l’organització.

L’equip que hem organitzat els Jocs Florals a Argelaguer n’hem tret un balanç positiu per la bona acollida rebuda i per la il·lusió que els nens i nenes ens van transmetre en el certamen; i estem satisfets de no haver estalviat esforços logístics i organitzatius per impulsar aquesta tradició popularitzada en la Renaixença i que ens ha il·lusionat incorporar al bagatge cultural del nostre poble. La llavor està plantada i esperem noves flors a la propera primavera.

Des de 1787 al seu servei

Gràcies a tothom i un fort aplaudiment als alumnes de l’Escola Montpalau!

Des de 1787 al seu servei

L’Organització jocsflorals.argelaguer@gmail.com

2EMHFWHV GH &HPHQWLUL Ã /jSLGHV Ã )ORUV DUWLÀFLDOV Ã &HUHV

c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL

c/ Mossèn Bartomeu, 13 Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11- Tel. mòb. 617 43 75 02 17857 SANT JOAN LES FONTS

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

15

Actualitat

Estiu a la Fresca

Jazz Jam session, a Argelaguer

16

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Actualitat

Exposicions de l’estiu

Exposició d’olis de Josep G. Bonillo

Exposició “L’energia de l’Univers”, de Marga Ros

Exposició de dibuixos i pintures de Montserrat Mallol i Maria Serrahima

Exposició “Altredus”, d’Eduard Saiz

Avinguda Girona, 2 - 17800 Olot Tel. 972 26 01 50 - Fax 972 26 98 99 www.bassolsenergia.com

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

17

Actualitat

1a. Trobada d’argelaguencs/ques L’Aplec del Guilar també ha estat enguany la Ia Trobada d’argelaguencs i argelaguenques. Va tenir un gran èxit de participació i reuní més de tres-centes persones que participaren en el dinar i les activitats organitzades. Els assistents s’acomiadaren amb ganes de consolidar aquest primer

diumenge de setembre com un dia de trobada de la gent d’Argelaguer, dels que viuen al poble, dels que viuen fora i de la gent que un moment o altre han estat vinculats al nostre municipi.

Homenatge a la Vellesa

Maria Carmen Creus Pardos també rebé l’homenatge pels 90 anys

18

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Rosalia Masó Coll rep l’homenatge pels seus 90 anys

Actualitat

11 de setembre El clam d’un poble Una Diada sense precedents! La Diada del 300 aniversari del 1714 centenars de milers de persones emocionades, orgulloses i expectants es van mobilitzar en un massiu clam pacífic, festiu i democràtic per manifestar poder votar i a favor del dret a decidir. Un clam que va arribar a les pantalles i als diaris d’arreu del món, amb la imatge d’una gegantina senyera formant una “V” que recorria dues de les principals artèries de Barcelona: La Gran Via i la Diagonal, simbolitzant la via de la nostra voluntat de votar per vèncer.

I tot gràcies a la capacitat logística de l’ANC, el suport de l’Òmnium Cultural i la força de la gent, pel que aquest 11 passarà a la història com una data clau en la recuperació de les nostres llibertats.

Argelaguer no va faltar a aquesta cita. L’Ajuntament junt a l’ANC local van organitzar com és habitual els actes institucionals de la Diada, que enguany va concloure amb tots els assistents formant una “V” a l’entrada del poble. Tot seguit amb l’autocar n. 24 concertat per l’ocasió o ja sigui amb cotxes particulars, els argelaguencs van enfilar amb les samarretes vermelles o grogues cap a Barcelona a posicionar-se al Tram 17, on estava coordinada la nostra comarca per tenyir un trosset del mosaic de la gran senyera.

L’Estat espanyol, sumant un greuge més a la llista, menysté el que va passar i minimitza l’èxit de la mobilització. I amb la seva negativa a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes, va donar un nou cop de porta a la democràcia.

Com era previsible, el TC espanyol va admetre a tràmit els recursos presentats pel govern contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria del 9N i va suspendre la consulta de manera cautelar.

El dia 30 de setembre a les 19h, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya impulsats per l’ANC i OC es van concentrar davant els seus respectius ajuntaments amb l’objectiu de començar la campanya unitària “Ara és l’hora” en defensa de la consulta del 9N. Argelaguer tampoc hi va faltar a donar suport al procés, tot fent onejar estelades i senyeres. La campanya que engloba totes les activitats de la societat civil fins el 9N (inclosa la V), té com a principal objectiu garantir que la consulta es faci, i vol esdevenir l’eix a partir del qual s’articuli tota l’activació civil per a la construcció d’un país lliure.

La següent fase d’aquesta campanya que ja ha arrencat és l’anomenada “Gigaenquesta”, amb la mobilització de mi-

“V”a Argelaguer

Manifest davant l’Ajuntament 30 setembre

lers de voluntaris amb l’objectiu d’arribar a totes les llars del país, porta a porta, a fi de recollir les impressions de la ciutadania que voluntàriament es presti a expressar quin és el país que volen. Una altra fase és tacar Catalunya de groc, situant aquest color de la campanya en l’espai públic, per deixar ben clara la voluntat dels catalans a favor de l’Estat propi com a demostració d’opció majoritària. I una darrera fase seria el desenvolupament d’actes arreu (festius, gastronòmics, xerrades, concerts....) fins al 9N. Al nostre municipi grups de voluntaris ja han començat a dissenyar accions per dur-les a terme. Com diu C. Forcadell, “volem guanyar amb les eines de la democràcia”.

Mentre s’escriu aquest article, sabem que s’ha esquerdat la unitat política i que la consulta no referendària no es farà i que serà substituïda per un procés participatiu similar a la consulta. Es parla d’unitat tècnica per garantir el millor 9N possible, i també d’anar obrint carpeta a les plebiscitàries.

Bé, els fets es precipiten, i el futur esdevé incert davant un camí gens planer. Però si hi ha una certesa és que el sobiranisme social català no pensa desistir i el seu alè seguirà marcant el rumb a les institucions fins la fase decisiva. La voluntat d’un poble és imparable!

ANC d’Argelaguer

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

19

Actualitat La Diada a Barcelona. Tram 17 a la Diagonal

NOMÉS FINS AL 31 DE DESEMBRE 20 % DE DESCOMPTE EN LA TEVA ASSEGURANÇA DE VIDA I OBSEQUI D’UNA TARJA DE COMPRA “EL CORTE INGLÉS” (import mínim pòlissa 250 €) ESTUDI COMPLETAMENT GRATUÏT I SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS

OFICINA: CAMÍ DE LA RODA, 1 - ARGELAGUER - Tel. 972 688 307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades CORREU-E: ARGELAGUER_ASSESSORS@YAHOO.ES

20

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Actualitat “Les cabanes han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local” La Plataforma Salvem les Cabanes d’Argelaguer agraeix la declaració de l’obra de l’artista Josep Pujiula com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) Fa uns dies va sortir a la premsa que els diferents partits polítics representats al Consell Comarcal de la Garrotxa es van reunir el 16 d’octubre al vespre a Olot per aprovar en Ple la protecció de les Cabanes d’Argelaguer. L’obra artística i l’espai de les fonts del Rec de Can Sis Rals d’Argelaguer construïda per en Josep Pujiula va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

La Plataforma Salvem les Cabanes d’Argelaguer va ser testimoni presencial d’aquest acte politicoadministratiu tan important per a nosaltres. Durant la celebració del Ple, l’alcalde d’Argelaguer, Josep Dorca, va exposar davant els consellers comarcals que l’obra del Garrell és molt estimada per la gent i que s’han recollit nombroses signatures de recolzament, tant a nivell nacional com internacional. També va explicar que havia generat moltes publicacions i diverses filmacions. Seguidament, el president del Consell Comarcal, Joan Espona, va cridar a votar als representants polítics (Convergència i Unió, Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes de Catalunya) i aquests ho van fer favorablement i per unanimitat.

Va finalitzar així el procés administratiu que va endegar l’Ajuntament d’Argelaguer, a instància de la demanda social, que es va materialitzar en la constitució de la nostra Plataforma i la recollida de signatures de veïns i simpatitzants d’arreu del món. El mes de juliol passat, el Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer va aprovar també per unanimitat una resolució que instava al Consell Comarcal

de la Garrotxa a legalitzar, protegir i preservar les actuals restes de les Cabanes d’Argelaguer.

L’aprovació del BCIL suposa el reconeixement oficial de l’obra d’en Josep Pujiula, com a patrimoni cultural i artístic a protegir i a dinamitzar, com un element identitari de la vila d’Argelaguer.

Des de la Plataforma Salvem les Cabanes d’Argelaguer volem expressar la nostra alegria i el nostre més sentit agraïment a totes i cadascuna de les persones que en aquests més de 45 anys han gaudit i reconegut el valor de l’obra artística d’en Josep Pujiula. Volem destacar els artistes, arquitectes, periodistes, cineastes, professors i historiadors que han contribuït amb les seves intervencions a la visualització i reconeixement de les Cabanes d’Argelaguer. Volem fer una menció especial a la Doctora Jo Farb Hernández, de la Universitat de l’Estat de Sant José, Califòrnia (EUA); al Sr. Carles Vila; a l’equip de Solànum Films, pel seu extraordinari documental “Garrell, El Tarzan d’Argelaguer”; al jove director de cinema Jordi Morató, per la seva premiada pel·lícula “Sobre la Marxa”; i als polítics de l’Ajuntament d’Argelaguer i del Consell Comarcal de la Garrotxa, que han permès la Declaració del Bé Cultural d’Interès Local.

Per celebrar aquesta excel·lent notícia, Salvem les Cabanes d’Argelaguer estem treballant en la possibilitat de la celebració d’una gran festa la propera primavera.

Plataforma Salvem les Cabanes d’Argelaguer Més informació a: http://homedelescabanes.wordpress.com/

Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

21

Gent d’Argelaguer

Alisis Coneixes altres grups d’Argelaguer? Quins t’agraden?

Em sembla que qui més qui menys d’Argelaguer i de fora d’Argelaguer coneix els músics del poble. La majoria d’ells tenen una certa projecció i són músics professionals o semiprofessionals que viuen de la música.

De qui em sento més proper, musicalment parlant, és d’en Javi Garrigós pel fet que la música que fa té més punts en comú amb la que m’agrada.

Alisis és un grup format per quatre amics que després d’un llarg període d’inactivitat decideixen tornar a assajar i a composar nous temes. La seva música beu directament del post-punk i de bandes sinistres dels anys 80 com The Cure, Sisters of Mercy, Bauhaus,... tot i que també reconeixen influències de grups com Smashing Pumpkins, Pixies, Editors, Sonic Youth,... i de formacions més properes com és el cas de Kitsch.

El grup està format per en Vicenç Bosch (veu i bateria), Carles Guillamet (baix), Albert Roset (guitarra) i Pere Ventura (guitarra), que viu a Argelaguer des del 2004 (de fet Argelaguer és el poble dels seus avis paterns i on va néixer el seu pare).

Fins al moment Alisis ha publicat 2 treballs: Dies Estranys (Autoeditat, 2010) i La força finita (Autoeditat, 2013).

EL 2013 llancen a verkami la petició de micromecenatge per a enregistrar el segon treball; al cap de 2 mesos ja aconsegueixen reunir els diners que els calen. Les peces d’aquest treball es poden escoltar al seu bandcamp.

Així es promocionaven a verkami: “Sonaran guitarres punxagudes i brutes, baixos metàl·lics, bateries contundents i unes veus clares i greus. Tot per trobar el que busquem... el so Alisis”. “Les lletres vessen tristesa, amor, rancor, ràbia, desamor, passió, tendresa,... parlen del que vivim, del que ens afecta, del que ens importa, del que sentim.”

Conversem amb en Pere Ventura del grup i dels seus treballs...

22

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

D’on ve el nom del grup?

El nom del grup el traiem d’una de les lletres del nostre primer treball que es diu l’autopista dels alisis. A la cançó es parla dels alisis (que són uns vents que bufen relativament constants i amb la mateixa força) com a metàfora de seguir endavant. Ens va atraure la idea de calma constant, persistent i en una direcció definida.

Qui fa les cançons?

Els quatre membres del grup composem les cançons d’Alisis. De vegades algú porta una idea o un petit esbós al local i a partir d’aquí l’anem desenvolupant. Altres vegades un arriba amb una cançó acabada de casa i altres cops a partir de la improvisació composem un tema conjuntament.

Els dos treballs que heu fet fins ara, quin ressò han tingut? Ha estat com us esperaveu?

Les expectatives del grup són les que són i ni volem ni pretenem aspirar a més del que ens pertoca. Som plenament conscients de les nostres possibilitats. Toquem en un grup per passar-ho bé i per canalitzar la nostra part creativa o artística, fent la música que ens agrada. Res més. L’objectiu és passar-ho bé, com aquell que va a jugar a futbol cada dissabte a la tarda o el que es dedica a pintar o a fer ganxet a estones.

El ressò dels dos treballs ha estat molt més gran del que esperàvem perquè no n’esperàvem. En aquest sentit ho teníem molt fàcil.

El que perseguíem amb Alisis és arribar a gravar un disc i poder fer algun concert en condicions. Ja hem gravat dos treballs, a més d’una versió per un disc de tribut a Kitsch (un dels nostres referents musicals) i hem tingut la sort de fer de taloners d’aquests últims. No podem demanar res més.

Per tant, estem molt satisfets del que hem aconseguit. Amb això en fem ben bé prou.

Vull destacar que el segon treball s’ha materialitzat perquè

Gent d’Argelaguer molta gent va col·laborar en el verkami. Aquesta resposta de la gent també és un èxit que valorem. Sense l’aportació de cada una d’aquestes persones hagués estat molt més difícil editar La força finita. Aprofito per tornar a donar les gràcies a tots els que van participar en la campanya de micormecenatge.

Qui creieu que escolta la vostra música?

Quin és el seu perfil?

La nostra música l’escoltem nosaltres quatre, les nostres famílies que ens estimen molt, algun dels nostres amics que es deixa enredar fàcilment i algun despistat. Aquests últims (que no són gaires) no sé quin perfil deuen tenir però suposo que són gent amb uns referents musicals similars als nostres.

Plans de futur del grup... penseu ja en el tercer treball?

En aquest moments estem en estat d’hivernació, així doncs, ja falta menys perquè tornem a despertar.

89_93 Avui que la força finita es desentén del cos, estèrils excuses no eviten entrar en repòs.

Avui que no és possible deixar-ho estar i tot s’enfonsa per moments. les hores passen dements.

Tremolen records, besses els noms, desvies el pols, revius altres mons.

Lletra i música: Pere Ventura Lletra de la cançó (89_93), que tanca el segon disc i de la qual hem extret una frase per titular el treball.

Contacte: alisisgrup@gmail.com alisis.bandcamp.com Web: alisisgrup.wix.com/alisis

Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

23

Gent d’Argelaguer

Les Argecletes L’Eduard Granados Mateos ja fa un any du a terme aquesta imaginativa i fantàstica iniciativa destinada a cedir bicicletes de manera gratuïta a persones que no es poden permetre comprar-ne una, amb l’única condició que es facin servir per a activitats bàsiques com ara anar a treballar o dur la mainada a l’escola. nada. Si no està molt malmesa i arriba a les meves mans, aquella bici té l’oportunitat de viure una altra vegada.

Aquest és el perquè vaig començar, el dubte és saber què fer amb totes les bicis, d’aquí va sorgir el nom Argecleta.

Ara, la definició d’Argecleta seria: L’Argecleta és una bici que es deixa a qui la necessiti, per un temps indefinit.

Treballes al poble mateix?

Tinc el taller a Sant Jaume de Llierca.

Quina és la teva feina i quina relació té amb les Argecletes?

Fa quinze anys que treballo amb bicicletes, vaig començar pintant bicicletes amb el ciclista Pere Muñoz. Ara la major part de la feina que faig és per a una empresa de Girona que munta bicicletes per a supermercats (Carrefour, El Corte Inglés...), o per a la seva marca pròpia, Megamo.

Aquestes bicis que pinto i en faig la retolació són mostres per a fires o bé perquè el client vegi com queda la bici acabada. Després totes les bicis es fabriquen a la Xina, s’envien tots els components a Girona i allà es munten en cadenes de muntatge. Abans de fer les Argecletes, feia arracades i collarets. De fet, en tinc molts per acabar, però fa falta plata i en tinc molts de fets, encara.

Com t’arriben les bicicletes?

Les bicis me les donen, ja sigui sense res a canvi o bé amb algun intercanvi. Per exemple, un noi de Tortellà em va portar una bici per refer i una guitarra per pintar; a canvi m’ha portat unes 7 bicicletes. Algunes altres m’han arribar per mitjà d’internet. De totes maneres, jo sóc qui decideix si faig o no l’intercanvi, ja que tot porta feina i el més fàcil és que me les donin.

Quins tipus de bicicletes acceptes?

Pel que vaig veient, podria recular uns 15 a 20 anys, per determinar el màxim d’antiguitat de la bici, però millor més actual, ja que per fer argecletes com més bé estiguin,

M’han comentat que agafes bicicletes velles i les deixes com noves i que són molt originals.

Al principi de remenar bicis les desmuntava i un cop pintades les barrejava, per això ha quedat alguna bici diferent.

Què és una Argecleta?

Hi havia una vegada… una bici estintolada al contenidor de deixalles, al fons d’un garatge o senzillament abando-

24

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Una Argecleta abans i després

Gent d’Argelaguer

Escut de la n. 3, cedida per una noia de Banyoles, que és la mateixa que ens mostra l’Eduard en la fotografia inicial

millor. També estaria bé recuperar bicis de mainada, que canvien de talla molt de pressa.

Quin és el procés que fas fins a deixar-les com noves?

La veritat, com noves no hi queden. Les desmunto totalment, trec la pintura vella i en poso de nova. De vegades pinto altres peces com el manillar o els parafangs. Després es torna a muntar tot, si pot ser els components que ja portava i si no poso peces d’altres bicis. Tot net i polit. Poden ser de molts colors, i el que tenen en comú és que duen el nom d’”Argecleta” totes amb la mateixa tipografia.

Quantes hores hi dediques?

Tot el procés porta molta feina, tenint en compte que em trobo amb molts desperfectes. És molt més fàcil muntar una bici amb els components nous que tornar a muntar els vells. No sé quantes hores hi dedico, però una bici es podria fer, si fos tot seguit, en 2 dies.

Argecleta anomenada Correcamins, que podeu trobar a Argelaguer. També hi ha Argecletes amb el nom Belladona, Noé, Marc o Com Nova

de l’expropietari. És important saber que ni jo mateix sóc propietari de les Argecletes; un cop tenen aquest nom no són de ningú (les numerades), però jo les cuido. Les persones que es beneficien de la bici no en són tampoc propietàries, sinó que firmen un contracte per un any, en el qual la bici es “deixa” a la persona que ho necessita.

La bici es revisa al cap de l’any i si la vol més temps, doncs apa.

Com se’t va acudir de posar el nom d’ARGECLETES? Sempre m’agrada combinar paraules, per exemple faig servir com a nom d’empresa EDU-ART, que fa referència al meu nom i a la feina que faig, només canviant la D per una T. Argecleta fa referència al poble on visc i a bicicleta.

Estaria molt bé que hi haguessin Argecletes a tot arreu, encara que no estiguessin fetes per mi. La paraula Argecleta definiria una acció, jo no en diria solidària, tan sols una acció... que per a mi, busca contagiar a tothom una altra manera de fer les coses.

També m’han explicat que et porten bicis per transformar en argecletes amb finalitats benèfiques? Com funciona?

L’Argecleta ja volta per Banyoles (en volien dir Banyoleta!). Vaig comentar que feia Argecletes a un botiguer de Banyoles i me’n va dur 15. A partir d’aquí el botiguer va contactar amb Benestar social de Banyoles i ja n’han entregat 3 a persones que la necessiten.

Aquestes Argecletes són les més serioses de totes, ja que estan numerades, amb un escut al frontal, que posa qui ha cedit la bici. Per exemple, si un particular em dóna una bici jo la transformo en Argecleta i el nom del particular surt a l’escut, si vol. Així doncs, veiem el número i el nom Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

25

Personatge

Marcel·lino Vilar i Paquita Badosa una parella ben avinguda Els trobareu a la darrera casa de la carretera d’Olot a mà esquerra anant a Besalú, acompanyats de fills i néts; nascuts als anys trenta del segle passat, amables i feliços gaudeixen d’una ben merescuda jubilació.

En Marcel·lí, a qui tothom coneix com en “Marcel·lino” Vilar Balateu va néixer a Argelaguer l’11 de maig de 1931, la diada de la festa del Roser d’Argelaguer, a ca la Núria, on ara viu la seva filla. Aquesta casa, a l’altra banda de la carretera d’Olot, s’anomenà amb el nom de l’àvia, que provenia de la Teuleria de Sant Ferriol, on feien teules i rajols. La Núria havia vingut a viure a Argelaguer quan aquesta casa li va tocar d’herència i es va casar amb Jaume Vilar.

En Marcel·lino –que té un altre germà, en Joan, més gran, i dues germanes, la gran, la Rosita i la petita, la Margarita–, de la seva època com a escolar, passada la guerra, recorda que feien les classes a dalt del cafè amb mossèn Ferriol, perquè l’escola havia estat cremada. I ens explica

que, com es feia en aquella època, hi havia un alumne esquerrà a qui lligaven el llapis a la mà dreta perquè canviés de mà en escriure.

Dels anys de la fam també recorda com sucaven les llesques de pa a l’oli del trull d’en Quirc, situat al carrer Major. I que els dies de la retirada hi havia un cotxe que es cremava i hi havia bales al voltant del cotxe i la mainada hi jugaven, i en Marcel·lino ens explica com tiraven les bales a dins i que alguna va esclatar en la cuixa d’una nena. I que els dies de més agitació s’havia parlat, fins i tot, que volien cremar ca la Núria, fet que finalment no va ocórrer.

En Marcel·lino va començar la vida laboral com a aprenent de paleta a Tortellà amb en Sidro Torrent, i treballà com a paleta uns vint anys, dos dels quals els passà a Arles-sur-Tec, a França, on van fer una colònia de vacances.

En l’època que treballava a França anava amunt i avall amb una motocicleta de matrícula francesa, una Terrot de quatre temps i 125 de cilindrada. Va tenir la moto tots els anys que treballà a França.

Fa la mili a l’Alt Empordà, i a primers dels cinquanta durant un permís de tres mesos se’n va a Mallorca per treballar amb un paleta de Besalú en un hotel a l’Arenal d’en Riu d’Olot; eren els primers anys de turisme europeu de sol i platja. Per tornar de Mallorca cap a Catalunya fa el viatge amb avió.

Com a paleta ens explica que també va treballar com a encarregat en l’enderrocament de les muralles de Roses, feina que li suposà cert rebombori perquè hi havia gent que hi estava en contra.

Casament a l’església d’Argelaguer

26

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

El 6 d’octubre de 1954 el seu germà Joan es casa a Tortellà amb la Remígia, que era d’aquest poble. En aquest esdeveniment coincideix per primera vegada amb la Pa-

Personatge Tant la mare d’en Marcel·lino com més endavant la seva dona van vendre peix fresc de Roses, els dijous i els diumenges, que en “Peret”, que quasi era de família perquè “s’havia criat a casa”, li portava de Roses. La Paquita, per poder continuar venent peix, els dijous feia festa de la feina amb en Brugués.

Fills: Carles, nascut el 1961 i els bessons nats el 1964, la Margarita i l’Albert

quita, que recorda que amb les seves amigues en observar els dos germans es preguntaven: “qui és el nuvi?

Van vestits del mateix color...”. En aquells moments en Marcel·lino treballava de paleta arreglant l’església de Tortellà, i de seguida s’interessa per la Paquita, amb qui mirarà de coincidir al cinema i amb qui començarà a festejar el primer d’any del 1955.

La Paquita Badosa Costa, nascuda el 8 de setembre del 1937, és filla de Tortellà; va néixer a Mas Marrui, a Tapioles; el seu pare era fill de can Parella a Tortellà i la seva mare era filla de la Miana. La seva mare es quedà vídua amb set fills quan la Paquita tenia dotze anys. Foren uns anys durs en què tothom va haver de treballar. La Paquita amb tretze anys comença a treballar a can Fontfreda a Tortellà fent espardenyes; hi treballarà durant deu anys.

Com dèiem, comencen a festejar el 1955 i es casen a Argelaguer el 17 de setembre del 1960; fan el tiberi a can Toni de la Roba, al carrer Major, a la sala gran, i la tia Teresa els fa de cuinera. De seguida arriben els fills, i la Paquita plega de treballar. El fill gran, en Carles, neix el 1961, i al cap de tres anys arriben els bessons, fet que esdevingué tota una sorpresa, ja que no s’esperaven de cap manera que en poguessin néixer dos.

Quan els bessons tenen dos anys en Marcel·lino deixa la feina de paleta i comença a treballar a can Bassols, on el seu pare havia treballat durant 45 anys. En Marcel·lino, se n’hi estarà un total de 25, fins a la jubilació, al 1991.

A banda de la feina a can Bassols, en Marcel·lino i la Paquita fan de ca la Núria un espai per a vendre-hi butà, ser els representants de Philips i vendre neveres i altres electrodomèstics; així és com en Marcel·lino es convertí durant uns anys en el lampista del poble. La Paquita, quan va tenir els nens més grans treballà embalcant cadires amb en Vergés i cinc anys a càrniques Brugués, on es jubilaria.

Al costat dels estris de cuina i mobles fets per en Marcel·lino

Des de fa uns 30 anys viuen a la confortable casa on s’estan a la mateixa carretera d’Olot, que anaren construint i arreglant durant uns deu anys abans d’anar-hi a viure; en Marcel·lino es va jubilar al 1991, i estan en contacte amb fills i néts: el seu fill gran, en Carles, és casat amb la Carme de Sant Jaume i tenen un fill, en Joaquim, que treballa a Suïssa. La Margarita viu a Argelaguer, a ca la Núria, és casada amb en Miquel Terrades i té un fill, en Josep, i una filla, la Mireia. L’Albert, per la seva banda, és solter i viu a casa amb els seus pares.

Durant gairebé vint anys han fet tots dos d’arrossaires anant amunt i avall, i en Marcel·lino té una afició que li ocupa moltes hores, l’elaboració de mobles com tauletes, bastons, culleres i estris de cuina diversos fets amb fusta de boix i altres fustes que confecciona als baixos de casa seva.

Dolors Olivé Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

27

Història

Intervenció arqueològica al nucli Històric d’Argelaguer 2014 Les obres d’urbanització del nucli històric d’Argelaguer es van iniciar a finals de maig d’enguany i amb elles els treballs arqueològics que han posat al descobert nombroses restes arqueològiques. Malgrat les incomoditats generades per l’obra i pels mateixos treballs arqueològics, en general estem convençuts que la nostra intervenció ha tingut una bona rebuda per part dels veïns, que s’han mostrat molt interessats per les descobertes i comprensius amb la nostra tasca. Aquestes restes, lluny d’haver sigut una sorpresa per a ells, ens han ofert l’oportunitat de donar a conèixer quina és la feina dels arqueòlegs, i esperem que amb aquest article quins són els resultats obtinguts durant els dies que ens han vist treballant al voltant de l’església.

Durant les tasques de control no vam tenir les primeres evidències arqueològiques fins arribar a la Plaça del Castell, on es realitzaren les primeres troballes durant l’obertura de la rasa de serveis, situada ben arran dels habitatges. Passat l’estiu, les obres continuaren al voltant de l’Església de Santa Maria i, com era d’esperar, va ser el lloc on la densitat de restes arqueològiques fou més elevada. D’aquestes, les més importants pertanyen al cementiri parroquial d’Argelaguer.

Com sabem, les esglésies medievals tenien un espai delimitat a tot el voltant que s’anomenava sagrera; per a delimitar-lo es comptaven trenta passes a tot volt. Aquest espai, com indica el seu nom, era un espai sagrat i protegit, on no s’hi podien dur a terme segons quines activitats “mundanes”, com barallar-se, o fins i tot el senyor feudal no hi podia exercir la seva potestat. Per la mateixa raó, sovint s’utilitzava com a rebost de gra, vi o oli. Però sobretot, aquest espai estava destinat a l’enterrament de la població.

La primera notícia que tenim de l’església de Santa Maria d’Argelaguer data de l’any 1004, és a dir que al seu voltant s’hi va enterrar com a mínim des del s. XI i ininterrompudament durant deu segles. La tipologia més antiga de tombes que hem pogut evidenciar en la nostra intervenció sembla confirmar-ho, atès que es tracta de

28

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

tombes en caixa de lloses, un tipus d’estructura habitual en les necròpolis medievals.

De tombes en caixa de lloses n’hem pogut documentar 47, ben organitzades a la banda nord de l’església i en tot el carrer Església. Malgrat el deteriorament lògic pel pas dels segles, de la seva construcció se’n desprèn una factura molt acurada. Les tombes estan formades per lloses disposades verticalment als laterals i cobertes amb lloses planeres, totes amb roques originàries de la zona, com el xalió i algunes calcàries. A la base, però, no hi havia cap llosa, de manera que el difunt es dipositava sobre el mateix substrat de graves i sorres. Un fet interessant que hem pogut observar és l’existència, en alguns enterraments, d’una pedra sota el crani que feia la funció de coixí funerari, utilitzat per a mantenir aquesta part en posició anatòmica. En d’altres ocasions, encara que no es trobi la pedra, és la mateixa posició del crani la que ens indica l’existència d’un coixí d’alguna mena de material que no ha perdurat.

Vista del Conjunt d’Enterraments 68-70. Procés d’excavació

Pel que fa a la fesomia de la necròpolis, sabem que les tombes tenien algun tipus de senyalització en superfície, com una creu o làpida. Un altre aspecte interessant és el reaprofitament de les tombes, que, en algunes ocasions, contenien restes desarticulades d’esquelets que havien ocupat la tomba amb anterioritat al darrer esquelet en connexió. Tots aquests fets ens informen de l’organització interna de la necròpoli, ja sigui mitjançant la senyalització externa de les tombes, com el registre de la població enterrada i també dels possibles vincles familiars dels esquelets dipositats en una mateixa tomba.

Història Totes les tombes estan orientades seguint l’eix est-oest, amb els esquelets estirats i el cap a l’oest, com és preceptiu del ritual cristià. Únicament hem documentat dos individus amb una petita variació d’aquest eix, en direcció NO/SE i SO/NE. Com dèiem anteriorment, no hem localitzat cap mena d’objecte d’acompanyament ni d’ornamentació en els enterraments, els cossos es dipositaven a la tomba únicament embolcallats amb un llençol, sense cap mena de vestimenta. Aquesta constant s’explica dins l’ideari d’austeritat com a element identificador del bon cristià, que es presenta davant l’Altíssim sense vestits ni joies, sinó només amb la seva vida com a credencial per entrar al paradís.

Vista de l’enterrament simultani en fossa simple, 8.1 i 8.2

Vista de les tombes 16, 17 18, 19 i 21 un cop excavades

A banda d’aquests enterraments en caixa, hem pogut excavar també 14 enterraments en fossa simple, és a dir, simplement col·locats dins la fossa excavada en el mateix subsòl de graves i sorres. Malgrat no poder-ne precisar la cronologia per manca de material arqueològic, creiem que no poden ser posteriors al s. XV, tant per la seva localització en relació al Castell, en el cas d’alguns, com pel ritual d’enterrament observat, molt similar als de caixa de lloses. En qualsevol cas esperem que les datacions de C14 previstes ens ajudin a establir una cronologia més precisa. D’aquests enterraments volem fer esment que la gran majoria són d’individus infantils i únicament n’hem excavat 3 d’adults, dos dels quals eren un enterrament simultani d’home i dona, amb superposició dels colzes i els caps girats mirant-se l’un a l’altre, indicant-nos un possible vincle familiar.

Un cop entrem a l’època moderna el ritual d’enterrament va patint variacions, tal com hem comprovat davant de la porta d’accés i de la façana sud de l’església. En aquests casos, associats a l’esquelet es van poder recuperar ob-

jectes d’acompanyament religiós, com rosaris o medalles i, fins i tot, restes de vestimenta, com botons i sivelles de sabates, amb els quals eren enterrats els difunts. D’època moderna i contemporània, hem pogut documentar 11 enterraments datats entre el s. XVIII i el s. XX. En aquesta part trobem una superposició més freqüent dels enterraments i sabem que es feien en caixa de fusta per les restes de claus de ferro presents al voltant dels esquelets.

L’orientació continua sent d’est-oest excepte en algun cas de la zona sud, ja situats a principis del s. XX, i que, probablement respon a condicionants d’espai.

A grans trets, la població enterrada presenta un perfil de mortalitat típic de l’època medieval i moderna, amb una mortalitat infantil elevada i una longevitat només puntual de la població adulta, tal com és habitual en èpoques preantibiòtiques. Hem de tenir en compte que l’esperança de vida en època medieval era de 30 anys en néixer, i que molt poques persones superaven la maduresa i arribaven a ancianes.

Durant la nostra intervenció no només hem documentat els cementiris sinó també altres restes arqueològiques que no estan relacionades amb aquests. Al costat oest de l’església es van localitzar dos murs lligats entre si formant un angle de 90º, als quals se’ls adossava una escala, segurament relacionats amb el desnivell de la Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

29

Història plaça respecte al carrer que passava per sota l’arc. Per darrere de l’escala, vam localitzar una estructura de planta rectangular de la qual desconeixem la funcionalitat i també un mur que parteix de la part baixa de la paret de l’habitatge situat al número 1 de la Plaça. Totes aquestes estructures les podem datar entre finals del s. XVIII i principis del s. XIX, i en el cas de l’escala i els murs de contenció creiem que serien posteriors a aquestes, funcionant des de principis de segle XX fins ben entrat el segon terç. Finalment, al costat nord de l’església hem pogut veure les restes d’un mur i dos dipòsits amb les parets revestides de ciment ràpid lliscat, la qual cosa ens indica que la seva funcionalitat era contenir líquids i que van ser construïts al s. XX.

Vista dels treballs d’arqueologia i antropologia

Vista dels murs de contenció i l’escala a l’angle nord-oest de l’església

A dia d’avui, el control arqueològic no ha finalitzat, atès que les obres tot just continuen per la Plaça de Bons fins a la capella de Santa Anna. Fins al moment, però, aquestes obres, a banda de constituir una millora significativa dels serveis i l’estètica de la població, han constituït

30

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

una molt bona oportunitat per a conèixer el patrimoni arqueològic local, que d’altra manera hagués continuat sent una troballa anecdòtica entre els veïns de la zona.

Tanmateix, el projecte d’urbanització ha condicionat els nostres treballs i l’afectació de les obres ha estat alhora la nostra raó de ser i el nostre límit, de manera que encara resten moltes estructures per descobrir i estudiar a Argelaguer, ja sigui en el marc d’altres obres o en el marc immillorable d’un projecte de recerca.

Almudena García, Bibiana Agustí, Rafel Rosillo Arqueolític Terra-Sub, SL

Casal de la gent gran / Joventut

Germandat de Sant Narcís El dia 3 de juliol de 2014 es va fer el canvi de Junta del Casal de la Gent Gran d’Argelaguer.

La Junta està formada per les següents persones: Presidenta: Assumpció Viñolas Costa Secretària: Igna Costa Duran Tresorera: Angelina Albrich Danés Vocal: Dolors Fàbrega Canal Vocal: Pepita Pintado Blasi Vocal: Rosa Roca Orri Vocal: Pere Oliveras Portella Vocal: Joan Balateu Masó Vocal: Marcelino Vilar Balateu Tots els que formem aquesta Junta hem agafat el relleu amb molta il·lusió i ganes de continuar la tasca començada per les persones que formaven l’anterior.

També volem agrair a la Junta anterior aquests vuit anys que han estat al capdavant d’aquesta entitat. Han portat a terme molt bé totes les activitats que han realitzat al llarg d’aquests anys. MOLTES GRÀCIES!!!!!!

La Junta

ACTIVITATS • Es continua fent una hora de gimnàstica cada setmana, els dijous, i de forma gratuïta per als socis.

• Es va fer la 8a. pujada al Guilar, el dia 8 de Setembre.

Tot seguit, un berenar.

• Xerrada sobre “Com afectarien les pensions en cas d’aconseguir la Independència?”16-10-14.

• Festa del patró SANT NARCÍS, el dia 25 d’octubre: dinar de germanor i un recital de cuplés de la Càndida Pérez.

Ens el van oferir la Rocío Romero i l’Elisa Planagumà.

Brigada Jove

Un any més, al llarg de la segona quinzena de juliol, s’ha portat a terme el projecte “Brigada jove”.

Aquest projecte està dirigit als joves del poble d’entre 12 i 16 anys.

L’objectiu és fer que els adolescents participin en les tasques de manteniment del propi municipi fomentant així l’estima pel propi poble i el valor de la responsabilitat.

Aquest any s’han pintat jocs al terra de l’escola amb la finalitat que els més petits puguin jugar-hi a les hores d’esbarjo, s’han escombrat les fulles d’alguns carrers i s’ha fet una xerrada de prevenció sobre drogues.

La recompensa ha estat una sortida amb segway per Santa Pau. Cal agrair l’esforç que tothom ha fet per poder dur a terme aquesta activitat: joves i Ajuntament.

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

31

AMPA

Hola famílies!

Comença un nou curs i els alumnes de 6è ja han fet cap a l’institut, han fet un nou pas endavant en les seves vides i des de l’AMPA els desitgem tota la sort del món.

Mentre que uns ens deixen d’altres arriben, i aquests són els més petits de l’escola. Una classe de P3 amb nous alumnes fa que l’escola, any rere any, no deixi de créixer; benvinguts a tots ells des de l’AMPA.

la seva festa habitual de final de curs. Hem de felicitar les mestres pel bonic espectacle que ens van oferir: cançons i petites representacions teatrals excel·lentment interpretades pels alumnes, que ens van fer riure i passar una molt agradable estona a tots els espectadors.

• Una setmana abans de tancar les portes per començar les vacances d’estiu, el dia 13 de juny, l’escola va celebrar

Finalitzades les actuacions, l’AMPA va oferir un sopar de pa amb tomàquet i embotit al porxo del pavelló aprofitant el bon temps, i no oblidem donar les gràcies a tots els pares que van omplir la taula de postres boníssimes, coques, dolços ben curiosos, fruites, etc. També donem les gràcies a Josep M. Corbalán per amenitzar la festa i fer ballar tothom amb la seva música.

I encara no acaba la festa!!

• Tots aplaudim, l’espectacle infantil de circ s’ha acabat i ara... a berenar! Aquest any per la Festa del Roser ens proposen que repartim la coca amb xocolata i els sucs de fruita al Parc de Salut del costat de l’Ajuntament; plou a bots i a barrals i s’acaba berenant aixoplugats a la sala anterior a la biblioteca on, tot s’ha de dir, més d’un arriba xop com un ànec.

32

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

AMPA • La Marga, la mestra de 1r i 2n s’ha jubilat!!! Tenim un record bo i molt emotiu de la festa que el divendres 26 de setembre l’escola va organitzar per dir-li adéu. Els nens i les mestres van llegir bonics textos de comiat, van fer-li regals, van ballar capgrossos i el gegantó i també vam berenar. Per part de l’AMPA se li va fer un pastís de “xuxes” (que sabem que li agraden molt), es va llegir un text

donant-li les gràcies per la feina ben feta i els somriures que ha aportat a l’escola durant aquests anys i se li va fer un regal d’una caixa de pintures perquè experimenti amb les seves dots artístiques, ara que tindrà tot el temps del món.

• Volem fer un petit esment al programa de reutilització de llibres que s’està duent a terme des de l’any passat a l’escola. Ens sembla una tasca molt important i amb grans avantatges per a les famílies, i que gràcies a la bona acollida de l’escola i la implicació de tots els pares ha pogut ser i segueix sent, un curs més, una realitat.

• Si tinguéssim més pàgines, podríem mencionar un per un els pares que passen per les aules durant tot el curs i aporten els seus coneixements, mitjançant contes, tallers, experiències, etc. als nostres fills. Són activitats diverses que ajuden a enriquir l’escola i que moltes vegades passen molt discretament. Gràcies a tots ells i dir-vos que les portes de l’escola estan obertes a totes les propostes.

Us animem a tots a col·laborar; un granet de sorra és d’un gran ajut per a l’Ampa que som tots!

Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com

Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció

c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

33

Escola

Comiat a Margarida Demiquels El dia 26 de setembre alumnes, pares, mestres i amics vam acomiadar la nostra mestra Marga en el seu darrer dia de la seva vida laboral.

La “senyo”, Margarida Demiquels i Pagès, va néixer el 27 de setembre de 1954 a Olot. Ja des de petita era vital, alegre i trapella. Cursà estudis de primària a les monges de la Divina Providència i, més tard, a l’Institut Montsacopa.

Seria cosa del destí, donat que sempre que podia pujava al terrat de casa seva i jugava a mestres, on els testos eren els alumnes i una paret molt llisa la pissarra, i els repetia les lliçons que li havien explicat.

Més endavant, treballant i estudiant, va obtenir el títol de mestra d’Educació General Bàsica i, amb el diploma sota el braç, marxà a Madrid com a parvulista. Des de llavors no parà de treballar fins aquest setembre.

Per descomptat que ha passat per altres escoles, així el 1983 va aprovar les oposicions de la Generalitat i obtingué destinacions provisionals a Girona, Blanes, Arenys i com a definitiva a Montgat, on restà fins el juny de 2001.

Per motius personals, va decidir tornar a la Garrotxa i, vés per on, qui ho havia de dir, seria mestra d’aquella escola tan petitona que veia quan anava amb la TEISA i també seria la seva última destinació.

En el transcurs del temps ha conegut molta gent i diferents maneres de fer i pensar que li han aportat riquesa personal i professional, però la frase que sempre la va fascinar i que ha estat la locomotora de la seva feina és: “la docència és l’única professió que crea a totes les altres professions, estigues orgullosa de ser mestra!”.

Però com que tots els trens en algun moment han de parar, després de trenta-cinc anys treballats dels quals tretze a l’escola Montpalau d’Argelaguer, ha decidit jubilar-se de la feina de docent; això sí, portant els vagons plens d’amics, records i emocions.

Volem que gaudeixi de totes les coses que hi ha a la vida en companyia dels que s’estima. Per una part, ens sap greu perdre una companya de l’escola, però al mateix temps sabem que s’ha guanyat una jubilació com cal i li pertoca gaudir-ne.

Moltes gràcies pel teu treball, pel teu caràcter alegre que sempre ha donat un to agradable en el dia a dia de la vida de l’escola. Ja saps que sempre tindràs les portes obertes per venir, és la teva escola.

34

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Esports / Geganters

Futbol Tornem a començar una nova temporada, aquest any equip de quarta regional entrenat per en Romero i en Ciprian, s’ha renovat; casi tota és una plantilla jove, amb il·lusió que juntament amb la veterania de jugadors de l’any passat es van fent lloc per poder fer un paper important en aquesta categoria.

Continuem treballant per al futbol base, comptem amb els equips de prebenjamí 2007, entrenats per L’Eric i en Pol; el prebenjamí 2006, entrenats per en Miquel i en Juanjo; els alevins 2004, entrenats per en Juan i en Carles; i els alevins 2003, entrenats per en Quini i per en Quim. Estem molt contents del que han après aquests anys, i tenen molta il·lusió per jugar cada setmana; us animem a venir a veure’ls.

També tenim l’equip dels veterans, que juguen cada 15 dies; aquest equip el porta en Josep Maria. Esperem que aquest any continuïn gaudint del futbol. Voldríem aprofitar aquest escrit per animar als veïns que encara no són socis per ajudar-nos a tirar endavant. És una sola quota de 38 euros anuals o anunciar-se al camp. No us oblideu de comprar loteria del futbol, aquest any pot ser el nostre!!!

Si algú també té ganes d’entrar a la directiva i ajudar-nos, aquí us esperem!!! Recordeu els dies de la Quina: 26 de desembre, 1 de gener, i 4 de gener a les 6 de la tarda al pavelló. Com cada any hi haurà magnífics premis, servei de bar i passarem una estona junts. Gràcies als jugadors, pares i mares aficionats, socis i seguidors pel vostre suport; entre tots fem equip, salut i bona festa.

Benvingudes i balls amb olor de pa Finalment, la sorpresa que els geganters tenia guardada va ser revelada. Un integrant nou arriba a la comparsa gegantera d’Argelaguer. El burret “Confetti” ha vingut a alegrar les cercaviles i a acompanyar al nostre gegant en les seves tasques. La passada festa del Roser, coincidint amb la segona “Fira de la Farina “ va ser presentat el simpàtic burret, que va ser molt ben rebut pel poble i sobretot per la mainada, que estava desitjosa de poder portar-lo. Confetti és el primer del “ramat”, a poc a poc i amb paciència aniran arribant més burrets per unir-se a la colla gegantera.

La construcció del burret no hagués estat possible sense l’ajuda dels alumnes de l’Escola d’Art d’Olot, que sota la supervisió de la professora Xus Ferrusola es van encarregar de fer el motlle que donarà vida a tots els burrets.

També s’ha de donar les gràcies a tots els que han participat en la seva construcció i reconèixer Kerstin Orth per la idea de crear-lo.

També vam presenciar l’acte simbòlic de canvi de president, en què Joan Rodríguez deixà aquest càrrec després de diversos anys de dedicació al capdavant del grup. Entre aplaudiments, va passar el comandament a la nova presidenta, Selene Sanabria, que amb gran alegria va recollir el testimoni i que marca l’inici d’una nova etapa dels Geganters.

En fi, que passat el Roser i un estiu plujós estem ja a la tardor, esperant amb impaciència la celebració de les festes en honor de Sant Damas. Diumenge, dia 14 de desembre estarem disposats a continuar gaudint i ballant amb els nostres gegants, capgrossos i el nostre acabat d’estrenar burret d’Argelaguer.

Geganters d’Argelaguer

I bé, com us explicava, Masio va estar encantat en aquesta edició del Roser tan especial, passejant entre farines, pans i coses boniques, com a ell tant li agrada. Va ser una festa completa, en la qual Satanàs, com sempre, va fer de les seves i se’l va veure corrent entre les parades de la fira i els carrerons del poble, espantant i divertint a petits i grans.

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

35

Argelaguer en transició Argelaguer, setembre de 2030 Aquest any l’estiu ha estat molt estrany. No ha fet pràcticament calor i ha plogut gairebé cada dia. Per una banda ha anat bé, no hem hagut de regar i aigua no ha faltat a les cases ni als pous ni al safareig públic. Però d’altra banda la collita de tomates ha estat un desastre, massa humitat a l’ambient ha fet que fins aquesta setmana pràcticament no hem pogut collir cap tomata.

Com cada matí, m’he llevat amb el sol i després d’esmorzar una infusió i una mica de pa i melmelada feta a casa he agafat les eines i he anat cap a l’hort del Molí. Un dels primers horts que fa ja molts anys conreem de forma collectiva una quarantena de famílies del poble.

Va ser una excel·lent iniciativa que vam començar la primavera de 2014 i que s’ha anat ampliant en nombre de metres quadrats conreats i de famílies implicades. Quan arribo, sempre trobo algú més matiner que ja hi treballa. Avui hem collit pebrots, albergínies i mongetes i aviat podrem collir alguna col. Hem fangat dos bancals i emplenat els dipòsits d’aigua. Tota la feina la fem de forma manual des de fa anys. Després d’un parell d’hores he anat una estona a treballar a l’hort familiar, on sempre hi ha alguna cosa a fer.

Pel camí m’he trobat en Joan, que anava a veure l’Òscar, que s’havia torçat el turmell. En Joan havia treballat molts anys com a fisioterapeuta i ara “arreglava” ossos i regirades que amb tant treball manual eren molt habituals. A casa, la Carme també feia estona que s’havia llevat i estava donant menjar a les gallines i els conills. Fa un

36

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

parell de setmanes que van néixer pollets i això suposa una feina extra.

A Argelaguer les coses han canviat molt els darrers 10 anys. Totes les cases estan habitades i la població s’ha incrementat fins als 600 habitants. Quan van començar de veritat els “problemes” i la gent va prendre consciència del fet que no millorarien, molts van abandonar les ciutats grans com Barcelona, Girona o Olot i van anar a viure als pobles amb els parents o amics que ja hi vivien o llogant les cases que encara estaven buides. De treballar gairebé tothom fora del poble, ara gairebé ningú hi treballava. De fet, la majoria de feines que es fan són sense remunerar amb diners i l’intercanvi, compartir i fins i tot regalar és habitual.

Després d’acabar la feina a l’hort de casa he anat amb en Jordi i el seu fill petit, en Bernat, a buscar llenya al riu. Encara que en tenim ja força per aquest hivern, sempre que podem fem un “viatge” i portem 300 o 400 kg, puix que és molt costós tallar-la a mà i portar-la fins al poble en el carro d’en Javi que, si no està ocupat, ens deixa sempre.

A la tarda, si no plou, anirem a buscar bolets. A la Carme li agrada molt anar-hi i sempre trobem qui ens acompanya. Aquest mes podem trobar cualgres, terrandossos, camagrocs, cames de perdiu, rossinyols i potser alguna llanega. Si la collita és gran, els portarem a l’Òscar, que els durà a vendre a Besalú demà que és dia de mercat.

Aquest dissabte tenim assemblea de veïns. La reunió la fem al Casal del poble el tercer dissabte de cada mes des del 2012!! Inicialment hi participaven molt pocs veïns,

Argelaguer en transició però ara normalment ens trobem unes 60 o 80 persones i debatem entorn de problemes que cal resoldre i estudiem propostes per avançar en l’adaptació individual i comunitària a la situació que es va generar amb l’inici de l’escassetat del petroli fa ja 12 anys. En l’assemblea d’aquesta setmana serà d’especial interès l’organització d’un espai per compartir eines. En finalitzar farem, com sempre, un dinar conjunt –normalment una arrossada amb verdures i hortalisses de l’hort comunitari i un o dos pollastres que un o altre sempre porta. El dinar el prepararan el Juanito i el Julián amb l’ajuda d’uns quants voluntaris, que tampoc mai falten. En acabar el dinar, sempre hi ha una mica de ball i música en viu, doncs Argelaguer és poble de músics.

Aquestes assemblees són molt importants, ja que suposen un espai per augmentar la confiança entre nosaltres i l’esperança d’un futur millor després de l’ensurt que van tenir molts en haver de renunciar a moltes comoditats sobretot quan van començar les restriccions de gasolina i electricitat fa vuit anys. Ara, a totes les cases s’han recuperat habilitats i coneixements que ens ajuden a mantenir un nivell de vida acceptable i digne a tots els veïns. A casa fem sabó per gairebé tota la comunitat, a casa l’Albert i l’Antònia preparen la major part del planter que necessitem per als horts comunitaris, a casa d’en Francesc i la Montserrat arreglen roba, en Juan i l’Eva fan formatge, en Marcos i l’Ana fan de pastissers i la Cristina fa el pa per aquells que no poden fer-se’l a casa. A casa l’Arturo i la Teresa fan ratafia i mel i l’Arturo ajuda sempre amb els seus consells quan cal fer alguna reparació o obra en alguna casa... El Frederic i la Carola que estiuejaven a Argelaguer des de finals dels 80 fa cinc anys que viuen a Argelaguer. En Frederic s’ha encarregat de supervisar

la recuperació dels pous i del sistema de reg que abans existia al poble i que portava aigua a totes les cases i la Carola s’ha ocupat d’ensenyar-nos com fer conserves i melmelades de tota mena i col·labora amb l’escola fent classes de castellà i francès als nens i nenes.

La veritat és que sense pràcticament petroli –el poc que es disposa el gestiona l’Ajuntament i es fa servir únicament per garantir el manteniment i funcionament de serveis bàsics com la recollida i tractament de residus o transport de malalts a l’hospital d’Olot, entre altres– ens n’hem sortit prou bé. Cal molta feina encara, però a poc a poc tothom va entenent que cal funcionar i relacionar-nos d’una altra manera diferent a com ho havíem fet els darrers anys. D’altra banda, els més joves ja no coneixen cap altra manera que la que estem vivint ara, pel que no els és gens complicat.

El més difícil ha estat renunciar al tractament i cura d’algunes malalties que el sistema actual no pot resoldre.

Però aquest és un tema que els més joves tampoc veuen, perquè no tenen coneixement de l’alt grau de sofisticació i tecnificació que havia arribat a tenir el sistema de salut, que permetia que la gent és recuperes de malalties que ara no tenen cura. Bé, avui soparem en família, la Laura que viu a Besalú vindrà amb l’Àlex, el seu company, i els seus dos fills i es quedaran a dormir. Soparem una bona amanida de tomata i ceba, pebrots fregits i conill rostit.

De postres un pastisset d’en Marcos i ratafia de l’Arturo.

Que un dia és un dia, caram!!

Miquel Tort

Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

37

Clica

Fem Cinema a Argelaguer Últimes projeccions Dissabte 17 de maig “Origen” Divendres 18 de juliol, “Arriety” Divendres 25 de juliol “Moonrise kingdom” Divendres 8 d’agost “Cantando bajo la lluvia” Divendres 15 d’agost “La vida secreta de Walter Mitty”

Actualment cicle de cinema asiàtic (21 h Sala de Cultura d’Argelaguer) “Hero” - divendres 24 d’octubre “Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera” - 15 nov.

“El meu veí Totoro” - dissabte 13 de desembre “Air doll” - dissabte 17 de gener

Doneu-vos d’alta al bloc: http://cineargelaguer.blogspot.com.es/ si voleu seguir les noves propostes fins a la Festa del Roser.

38

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Àlbum fotogràfic C

B

D

A

A. Vermut al Casal de gent del futbol als anys 1970. Arxiu: Jordi Badosa (a) Bitxo.

B. Jugant a cartes davant de can Xac als anys 1960. Arxiu: Ignasi Aulinas.

C. En Nasi de la Mata travessant el riu Fluvià a sota Morató quan encara el riu passava per allà. Agost de 1963. Arxiu: Ignasi Aulinas.

D. Joves a l’entrada del cine del poble en el Casal. Els nois son en Falgarona, en Joan Masmitjà amb ulleres, en Corrales amb barretina i en Nasi de la Mata amb pipa. Anys 1960. Arxiu: Ignasi Aulinas Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

39

La recepta

Què es cuina a Argelaguer?

Hola amics llaminers!

Prestatgeries nodrides d’una selecció variada i àmplia de llibres de cuina, tot un estol de professionals, prestigiosos cuiners i receptes que inspiren el nostre protagonista fins acabar creant un receptari propi. En aquesta ocasió el nostre xef és el Joan Terradas, que ens presenta unes postres que s’han convertit en un dels grans clàssics de la pastisseria francesa, a partir de la coneguda errada de les germanes Tatin a finals del segle XIX, i que té la peculiaritat d’elaborar-se del revés (“renversé”), i no és altra que el Pastís Tatin de poma, del qual s’han fet moltes versions. És l’especialitat culinària del Joan, però no l’única, no us penseu, perquè les faves estofades i sobretot la sarsuela de peix li surten boníssimes, i d’això en dóna fe la seva dona, la Carme.

A la cuina s’hi ha aficionat de gran, però el cuc possiblement li vingui de molt abans, donat que a casa seva eren flequers. El Joan és molt metòdic i li agrada tenir ordenades les seves receptes, com té classificades les conserves d’elaboració pròpia, i com no podia ser d’altra manera, com ha disposat ben arrenglerats els grills de la poma sobre el caramel en el pastís que ara ens ocupa. Utilitza les receptes, però acaba fent variacions sobre aquestes, improvisant fins a trobar-li el punt d’exquisidesa. Sabedor que les possibilitats d’innovació són infinites, i de les moltes variants d’aquestes postres, té clar que un bon Tatin és un tatin ben farcit, que la fruita (sigui poma o altra fruita) s’hi ha de notar.

Rememorant menjars familiars, ens queden olors fixats a la memòria, i plats que formen part de la història de cada família, com aquestes postres en la família del Joan. I si no, que li preguntin al seu nét, que ja va pensant quin pastís li ha de fer l’avi per al seu aniversari.

El tatin és el seu pastís favorit, perquè, com diu, la poma i la mantega li donen un gust molt especial, i és tendre i melós per al paladar. Preneu nota de com el prepara i ja no caldrà anar a comprar el pastís del diumenge. Ah! I, per cert, hi ha algú que encara pensi que un home a la cuina fa més nosa que servei?

Pastís tatin de poma per Joan Terradas Ingredients (8 persones): · 5 Pomes (varietat reineta o golden) · 70 g de mantega · 150 g de sucre · Una base de pasta de full o brisa (la pasta brisa o trencada es pot fer fàcilment a casa) · ½ Canó de canyella · Unes ametlles i panses (com a guarnició)

Preparació I així va explicant com ell el prepara amb algunes recomanacions: “El motlle on farem les pomes al foc ha de poder anar al forn després. Jo l’he fet amb una paella que té el mànec desmuntable. Posem al motlle la mantega i el sucre a desfer; i quan el caramel estigui fet, vigilant que no es torri gaire, perquè llavors amarga (es pot posar caramel preparat), posem les pomes pelades a quarts, una al costat de l’altra, amb la part del cor cap a baix (com es veu a la foto), i la canyell, a foc mig baix durant 10 minuts, sense tocar-les.

Passats aquests 10 minuts, les girem amb compte, hi posem les panses i les deixem 10 minuts més, també sense tocar. Quedaran toves i d’un color marronós (foto). Apartem el motlle del foc perquè es refredi una mica i traiem la canyella.

40

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Escalfem el forn a 190º i anem posant la pasta a sobre les pomes, prement la massa que entri bé pel voltant del motlle. La massa sobrant la doblegueu com si fos un cordó. Posem el motlle al forn durant 30 minuts a la safata del mig del forn, fins que la massa agafi color.

Ho deixem refredar i per girar el pastís posem sobre el motlle un plat de la seva mida i girem com quan volem girar una truita.

I per últim hi escampem les ametlles trencades, i ja la tenim a punt de menjar! Es pot menjar tebi o a temperatura ambient, ja que de qualsevol manera és molt bo”.

Ja veieu, té una “pinta” irresistible! No sé si desequilibrarà la vostra dieta, però per al meu règim és apte... El tastem?

Dolors Figueras

Salut

Sobrepès i emocions Què és l’obesitat? Normalment es defineix com a excés de pes. I cada vegada les xifres de les estadístiques sobre la seva incidència són més elevades, la qual cosa està provocant preocupació entre els ciutadans; per un costat, per la “moda” d’estar prim/a i, per l’altre, pel coneixement dels riscos que l’excés de pes poden tenir sobre la salut, per exemple diabetis, hipertensió, varius, artritis, problemes circulatoris i cardiovasculars. L’obesitat no es pot considerar un fenomen simple, sinó com un producte de la interacció de factors biològics, genètics, socioculturals i psicològics que poden afectar no només els hàbits d’alimentació, sinó també a la percepció de la pròpia imatge corporal. Entre els factors biològics s’ha de considerar que per a algunes persones pot ser perillós intentar reduir pes més enllà dels límits que el seu organisme marca. Efectivament, pot passar que l’objectiu ideal de pes estigui marcat per pautes culturals però no saludables.

Entre els factors socioculturals destaquen les premisses errònies com ara: a) l’obès menja més que el no obès; b) l’obès menja més ràpid que el no obès; c) l’obès respon més a estímuls externs associats al menjar que el no obès; d) l’obesitat és un problema d’aprenentatge en el qual no s’ha de considerar problemes emocionals.

Els psicològics comprenen estats d’ansietat, depressió, quadres psicòtics, obsessions-compulsions relacionades amb el menjar i les idees encobertes o pensaments o frases que la persona es diu a si mateixa i que fan que mengi en excés: “L’haig”: Haig de ser la millor, haig de perdre pes totes les setmanes.

“El tot o res”: No he estat capaç d’estar-me de menjar un dolç, ara ja és igual que m’afarti!!

“El fatalisme”: No crec que aquest tractament funcioni.

“El no poder”: No puc deixar de menjar pastissos per berenar.

“Les excuses”: Demà començaré; total, per un que me’n mengi...

Per tant, abans de començar qualsevol tractament és necessari dur a terme una avaluació individual que permeti determinar fins a quin punt els factors abans esmentats

estan incidint en l’aparició i manteniment del sobrepès.

Les estratègies més triades per aconseguir perdre pes solen ser menjar menys i fer més exercici físic. Malgrat això, és bastant freqüent que aquest objectiu no s’aconsegueixi o que en poc temps es recuperi el pes perdut. Segons un treball realitzat pel Consumer Reports Nacional Research Centre dels EUA, s’hauria de prestar atenció al paper que juguen les emocions en el guany o pèrdua de pes.

Entre les estratègies essencials per perdre pes i no recuperar-lo hi ha la comprensió i el maneig dels comportaments i emocions relacionades amb el control de pes, mantenir una rutina d’exercici regular i escollir els aliments adequats com a claus per fer front a l’objectiu. La principal barrera per a la pèrdua de pes és el “menjar emocional”.

En general, quan hi ha un augment de pes, també hi ha algun problema emocional.

La majoria de psicòlegs especialitzats en aquest tema identifica la teràpia cognitiva (identificar i abordar els pensaments i emocions negatives que condueixen a comportaments no saludables), la solució de problemes i el mindfulness (és una qualitat de la ment o més aviat la capacitat intrínseca de la ment d’estar present i conscient en un moment determinat, en un moment en què cos i ment se sincronitzen totalment en un instant de realitat present), com les millors estratègies per perdre pes.

Aconseguir un major autocontrol sobre les conductes i les emocions relacionades amb l’alimentació és clau per assolir amb més probabilitat l’objectiu proposat.

Els resultats de l’estudi abans esmentat mostren l’important paper que tenen les emocions en la pèrdua de pes, del que es deriva que qualsevol programa d’aprimament ha d’integrar l’alimentació saludable, l’exercici físic i la intervenció psicològica amb estratègies per regular les emocions.

Fina Rodríguez Psicòloga

Núm. 34 · Novembre de 2014 ·

41

Pàgina oberta

Sopar dels de futbol 2014 (els d’abans) Com cada estiu, vam celebrar el sopar i trobada de la gent del futbol del poble dels anys 1970 i 80 en el restaurant de “el Cafè”. Aquest ja era el vuitè sopar de la nova tongada.

Enguany es va lliurar una placa als membres de més d’edat, que ja han superat els vuitanta anys i que no ens han fallat mai. Són els germans Joan i” Marcel·lino” Vilar, de 85 i 83 anys. Esperem que ens acompanyin força anys més. El sopar el celebrem el segon divendres de juliol. Companys, reserveu la data del 10 de juliol de 2015.

Joan de ca la Lluïsa i Josep de ca la Remígia

Ell és diferent Perdut al mig del bosc, entre Sadernes i Can Gustí de Riu, l’he trobat.

Ell és especial.

Les seves branques semblen dir-me tot el que ha hagut de suportar.

A cada una, un senyal del pas del temps.

Però, al seu tronc, desviat horitzontalment per les ferides rebudes al pas dels anys, se li formen petites bassetes d’aigua com si, malgrat tot, demanés poder viure.

42

Ell és diferent.

Està a l’obaga, sensació de fred quan els vianants travessen torrents i l’avancen pels corriols costeruts.

Res els atura.

El sol es pon. Quietud a la nit.

Ell perdura.

Comença de nou a clarejar, el bosc torna a ser una festa, els ocells l’envolten...

Un nou dia l’espera.

I jo, de bon matí, a prop seu

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

escolto el seu murmuri.

Em sento segura. Sensació de pau.

Aquest és el meu faig.

Assumpció

Programa de Festa Major

Sant Damas d’Argelaguer Divendres 12 de desembre

2/4 de 8 de la tarda a la Capella de Santa Anna. Inauguració de l’exposició Mirades de vida, a càrrec d’Amaru, Angelita, Bruna, Cesc i Marisol.

Cap a 2/4 de 9 del vespre a la Capella de Santa Anna. Amor y pan, titelles mexicanes a càrrec d’El Topil teatro, amb Dalí M. Blanch i Fandango Jarocho, música tradicional mexicana, amb la comunitat “jaranera” de Catalunya.

2/4 de 12 de la nit

Nit Jove al Casal

Diumenge 14 de desembre

A les 10 del matí Esmorzar de Geganters A les 11 del matí Cercavila de Gegants (sortida des de l’Ajuntament) A les 12 del migdia Missa amb cobla.

Cobla Vila de la Jonquera A la 1 del migdia Ball de Gegants i Burrets d’Argelaguer

Dissabte 13 de desembre

Futbol: A les 10 h Benjamí 2004-Bell-Lloc A les 11 h Benjamí 2003-At. Olot A les 11 h Prebenjamí 2006-At. Olot A les 12 h Prebenjamí 2007-Les Preses A les 4 de la tarda Futbol: Argelaguer-Castellfollit De 2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda Jocs Gegants “Medievàlia” al Pavelló A 2/4 de 5 de la tarda Berenar infantil a la peixera del Pavelló (AMPA) A 2/4 de 7 de la tarda Cinema El meu veí Totoro d’Hayao Miyazaki (CLICA), per a tots els públics, a la Sala de Cultura.

A 2/4 de 10 del vespre Teatre (no infantil). Grup Groc Llimona: Terror i misèria del primer franquisme, de José Sanchis Sinisterra i Jaume Melendres, al Casal.

A 2/4 de 2 de la tarda Tres sardanes a la Plaça de la Generalitat.

Cobla Vila de la Jonquera A 2/4 de 6 de la tarda CircLos, al Pavelló (preu simbòlic, 1 euro per persona)

“PROCÉS PARTICIPATIU DEL 9N A ARGELAGUER” Votants: 235 (73%)

No: 4

Sí-Sí: 212 Blanc: 4

Sí-No: 5 Nuls: 5

Sí-blanc: 3