Page 1

L’Argelaga 38 Revista d’Argelaguer Desembre 2016

Garrell, el més tossut


Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

TELÈFONS

HORARIS DE SERVEIS

SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h. SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h. RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72 DISPENSARI D’ARGELAGUER Metgessa: Quionia Villar Infermera: Mercè Masoliver Dilluns de 12:30 a 14:00 h Dimecres de 08:00 a 9:30 h Divendres d’11:00 a 12:00 h Extraccions: El primer i tercer dimecres de

cada mes. Hora: de 8 a 8:30 h L’atenció domiciliària es farà fora d’aquest horari. Telèfons programació visites: 902 11 14 44 - 24 h al dia 972 59 05 73 - www.ics. gencat.cat/citaprevia/Visites.jsp De 8 a 15h de dilluns a divendres. DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Enric Bayona Dilluns a dimecres d’11 a 12:30 h Dijous de 8:20 a 11:00 h Divendres de 13 a 14:10 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns d’11 a 13 h Dimarts d’11 a 12:30 h Dimecres d’11 a 13:20 h Dijous de 10 a 11:10 h Divendres de 12:30 a 14 h Extraccions: Dijous de 8 a 9 h Llevadora: Dijous de 12 a 12:30 h URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú. Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h. Si necessiteu ser atesos d’urgència de 20 a 8 h del matí, truqueu al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot.

BENESTAR SOCIAL Assistent Social: Helena Güell CAP Besalú Dimecres de 9 a 13 h FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Matí, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i festius, a les 9:15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors)

Fora de l’horari de la consulta d’Argelaguer podeu trobar la doctora i la infermera al CAP de Besalú

CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h

Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)

SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h

900 900 120

Atenció a dones en situació de violència

www.gencat.cat/ics

HORARIS DE LA TEISA

BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA

Besalú - Banyoles - Olot

Banyoles - Besalú - Olot

Girona

Direcció Olot: Sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú: Sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h HOSPITAL NOU D’OLOT: hi podreu arribar des de l’estació d’autobusos d’Olot. TARGETA DAURADA: descompte del 25% per a jubilats a partir de 60 anys.

Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 Pàgina web http://pobles.ddgi.es / argelaguer Correu electrònic Ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 (Avaries) 900 75 07 50 Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan) 972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 Consultori Argelaguer 972 68 76 06 Consultori de Tortellà 972 68 75 56 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 Farmàcia Argelaguer 669 88 67 57 Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca 972 29 40 18 Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00

c/ Mulleras, 15. Telèfon 972 26 18 00

Sortides de Girona

Banyoles

7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00

7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30

Besalú 8:03

Arribades a Olot 8:30

10:03

10:30

12:03

12:30

14:03

14:30

16:03

16:30

18:03

18:30

20:03

20:30

21:48

22:15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Olot

Ajuntament De dilluns a divendres, de 9 a 15 h.

Sortides d’Olot

Besalú

Banyoles

Arribades a Girona

5:45

6:15

7:30

8:00

6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15

7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45

8:30

10:00

11:30

12:00

13:30

14:00

15:30

16:00

16:30 17:30

17:00 18:00

19:30

20:00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial

SUMARI Serveis..............................................2 Editorial ...........................................3 Informació Municipal .......................4 Actualitat .......................................13 Gent d’Argelaguer .........................20 Personatge .....................................24 Escola ............................................26 AMPA .............................................28 Àlbum fotogràfic ............................30 La recepta ......................................31 Esport.............................................32 Història ..........................................33 Salut...............................................35 Argelaguer en transició ..................36 Joventut .........................................37 Associació de veïns ........................38 Casal Gent Gran.............................39 Geganters ......................................40 Pàgina oberta ................................41 Programa de Festa Major ...............43 Podeu consultar tots els números de L’Argelaga a: www.argelaguer.cat (Secció Ajuntament – Revista)

SALUTACIÓ QUÈ PUC FER PEL MEU POBLE? Els ajuntaments petits com el nostre no tenim grans recursos econòmics ni humans. És per això que la col·laboració voluntària dels vilatans i la seva participació en el manteniment del poble, és imprescindible. Quan parlem de manteniment ens referim a les coses senzilles i quotidianes que sorgeixen en el dia a dia i, la resolució de les quals, fan que millori la nostra qualitat de vida. El nostre municipi es caracteritza per tenir un teixit social actiu i compromès que genera moltes petites accions voluntàries que volem agrair. Des del que rega les plantes que hi ha davant del casal d’avis, passant per aquells que col·laboren en les tasques de l’ADF, o els que ja són alimentadors oficials de la colònia de gats del barri vell, sense oblidar a aquells que serveixen als nostres avis el dia del seu homenatge i molts d’altres que no acabaríem d’esmentar, tots som importants i necessaris. Des de l’ajuntament seguirem fomentant i recolzant, amb mitjans, totes aquestes accions. Treballar pel poble es fa amb alegria perquè treballem per allò que tenim en comú, casa nostra. Volem ampliar el ventall de participants per tal d’enfortir els vincles entre els veïns i posar en valor la vella cultura popular d’AJUDA, tot recuperant el sentiment de pertinença a una comunitat. Tots hem de poder donar resposta a la pregunta, QUÈ PUC FER PEL MEU POBLE? Aprofito aquestes línies per desitjar-vos una bona festa de Sant Damas, un bon Nadal i un bon Any Nou, en nom dels regidors i treballadors del consistori. Artur Ginesta

El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.

Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER Consell de redacció: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Josep Vilar, Dolors Olivé i Marta Rius. Fotografia: Joan Abulí, Dolors Figueras, Carles Garcia, Artur Ginesta, Mireia Llaguna, Julián Martín, Albert Nebot, Adrià Nebot, Xevi Quintana, Marta Rius, Cèlia Roca, Juan Romo, Gemma Vila, Josep Vilar. Portada: Admiradors d’en Garrell. Impressió: IMPREMTA PAGÈS · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de L’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

3


Informació Municipal

Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2017 El Ple de l’ajuntament de data 21/11/2016, i tal com es preceptiu cada any per aquestes dates, va acordar la modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici. IBI urbana L’Ajuntament en els darrers dos anys es va acollir a l’actualització de valors cadastrals dels béns immobles per anar-los adaptant al valor recomanat pel cadastre, i anava reduint els tipus de l’impost per no incrementar el rebut de manera considerable. Aquest any l’Ajuntament NO s’ha acollit a aquesta actualització, i ha previst deixar el tipus al 0,50% igual que l’any passat, per poder valorar els resultats del procés de regularització que farà la Direcció General del Cadastre, i que a continuació us passem a informar. La Gerència Territorial del Cadastre ens comunica que aquest municipi serà inclòs en la propera resolució de la Direcció General del Cadastre per a l’aplicació del procediment de regularització cadastral previst pel gener de 2017. Aquest és un procés que ha afectat a tots els municipis de l’estat en fases diferents, i aquesta és ja l’última fase. La resolució es preveu que surti publicada en el BOE del gener de 2017. Aquest procediment té com a objecte incorporar al Cadastre tots el béns immobles tant urbans com rústics que no hi figurin i que haurien d’estar cadastrats, o incorporar ampliacions, reformes, rehabilitacions o canvis que tampoc no figuren al cadastre. La regularització cadastral no implica una nova revisió de valors cadastrals, els immobles regularitzats es valoren amb la ponència vigent i el procediment no afecta a la resta d’immobles que tributen correctament. En el cas que el Cadastre consideri que en la vostra finca convé fer-hi algun tipus d’actualització, rebreu una notificació de la Direcció General del cadastre amb una proposta de resolució amb l’acord d’alteració, i els efectes que tindrà sobre la finca. Si rebeu aquesta notificació, podreu consultar els efectes de la regularització a través de la pàgina web del

4

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

cadastre www.sedecatastro.gob.es i anar a “Consulta expedientes regularización” i entrar amb el codi de verificació que figurarà en l’escrit que podeu rebre del cadastre. Cal que tingueu en compte que disposareu NOMÉS DE 15 DIES, a comptar des del dia que rebeu la notificació del cadastre, per fer al·legacions, passats aquests 15 dies la proposta del cadastre esdevé ferma i la regularització cadastral comença a tenir efectes, això implica que es generarà una liquidació complementària de l’IBI amb efectes retroactius, de fins a 4 anys, per les diferències de valor que hagi suposat la regularització. El procediment de regularització el porta a terme directament la Dirección General del Cadastro, i implica un cost d’una taxa de 60€. Aquesta taxa només la pagaran els propietaris de les finques on sigui necessari fer-hi una actualització. Aquest Ajuntament d’Argelaguer es posa a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment sobre aquest procediment. En relació a la resta d’impostos i taxes, el Ple va acordar només les següents modificacions: Impostos: Aprovació de bonificacions i exempcions en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. S’afegeix: Els vehicles elèctrics: tindran una bonificació del 100% de la quota. Els vehicles bimodals (híbrids): tindran una bonificació del 75% de la quota. I, també es clarifica la interpretació de la bonificació de vehicle històric. A partir de l’any 2017 només es consideraran històrics aquells vehicles acreditats amb el certificat corresponent. Taxes: Es modifica la taxa de cementiri de la manera següent: La quota de manteniment del cementiri serà de 15,00€/anuals/nínxol.


Informació Municipal

Obres municipals Senders fluvials i caseta d’observació d’aus Aquesta obra estava inclosa dins del projecte comarcal "Garrotxa terra de volcans, cultura i identitat", i compta amb una subvenció del Pla de Foment de turisme de la Generalitat de Catalunya. El Consell Comarcal de la Garrotxa la va adjudicar a la Fundació la Fageda pel preu de 23.960,00 €, i ha consistit en la recuperació de senders a la vora del riu, i en la construcció d’una caseta d’observació d’aus. L’obra ja està acabada i ha permès recuperar i ampliar la zona d’observació i gaudi de la natura del nostre municipi.

Instal·lació fotovoltaica a l’edifici de l’ajuntament A principis del mes d’octubre ja va entrar en funcionament la instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum elèctric al conjunt format pels edificis de l’ajuntament (on es troben les oficines municipals, el dispensari i la biblioteca), la pista poliesportiva i el pavelló. Aquesta actuació és una actuació proposada al PAES (Pla d’acció per a l’energia sostenible), que permetrà arribar a l’objectiu de reduir un 20% les emissions de CO2 l’any 2020. Aquesta actuació dóna continuïtat a les accions que ja es van fer en anys anteriors com ara la reducció de consum de l’enllumenat públic i d’algun altre equipament, amb estalvi tant de consum energètic com econòmic. El conjunt dels dos edificis i la pista, que disposen d’un únic subministrament elèctric, tenen un consum anual d’uns 26.000 kWh anuals. La corba de consum coincideix molt amb el de

generació d’una instal·lació solar fotovoltaica en els dies entre setmana, mentre que els caps de setmana el consum és molt més baix i constant. Per aquest motiu, l’energia que no es consumeixi en aquest mateix edifici s’injectarà a la xarxa i es vendrà a les empreses elèctriques a preu de mercat. S’ha instal·lat un sistema trifàsic de 10 kW format per 40 mòduls de 270 Wp col·locats a la coberta de l’edifici de l’ajuntament. Es preveu que aproximadament un 70% d’aquesta energia es consumeixin en els mateixos equipaments municipals. El 30% restat s’injectarà a la xarxa. El cost de la instal·lació ha estat de 34.590,68 €, i l’ha efectuat l’empresa Wattia Innova, SLU. La Diputació de Girona l’ha subvencionat amb 23.232 € dins del Programa específic de cooperació municipal PUOSC 2013-2017 i amb 7.602 € dins del Pla a l’acció-2015, per lluitar contra el canvi climàtic i millorar l’eficiència energètica municipal. Amb els estalvis econòmics que s’aconseguiran, l’aportació municipal quedarà amortitzada en 4 anys. Aquesta instal·lació genera una energia elèctrica amb zero emissions de CO2 i una producció local en el mateix punt de subministrament.

Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

5


Informació Municipal Millora enllumenat de la pista poliesportiva La pista poliesportiva és un equipament que es va construir l’any 1997. En els darrers temps els focus de la pista han donat alguns problemes a causa d’impactes de pilota, incidències metereològiques... Aquests focus ja no conserven les propietats físiques òptimes i no eren segurs. Aquesta millora es va presentar a la convocatòria de subvencions pels ajuntaments per a actuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportius existents a la província de Girona, que va obrir la Diputació de Girona, i se’ns ha concedit una ajuda de 5.600 €. Es va tramitar l’expedient per a la contractació de l’obra i es va adjudicar a l’empresa Elèctric Jomi, SL, pel preu de 9.946,20 €

Canvi de lluminàries no eficients a un tram del c/ Major Es van presentar una sèrie d’actuacions de millores ambientals a la campanya de subvencions del Pla a l’Acció 2016 de la Diputació de Girona, i se’ns ha comunicat que la que ha estat subvencionada amb un import de 3.450,83 € és la del canvi de lluminàries no eficients al quadre Q6 del carrer Major, tram vell. Aquesta actuació la portarà a terme de manera directa la Diputació de Girona, mitjançant la compra agregada.

Adquisicions Finca c/ Acàcies, 1 Finalment i després de molts anys d’esforços, s’ha pogut tancar la compra de la finca del c/ Acàcies, 1, pel preu de 56.800 euros, IVA inclòs. Antecedents: A mitjans de l’any 2007 quan les obres de la construcció dels pisos del c/ Acàcies 1 es van paralitzar i els tècnics directors van renunciar a l’obra, l’Ajuntament va començar a instar els promotors perquè la tanquessin i en garantissin les condicions de seguretat. A partir d’aquest moment ja va ser impossible la comunicació directa amb els promotors. Per aquest motiu les notificacions oficials s’havien de fer mitjançant l’execució subsidiària a través de publicacions en el BOP. L’any 2009 l’Ajuntament va decretar la caducitat de la llicència. És a partir d’aquest moment que es van començar els tràmits per contactar amb l’entitat bancària que s’adjudiqués la finca, i poder iniciar-hi converses. Aquest tràmit, que el portava a terme el Jutjat d’Olot mitjançant un procés hipotecari, ha estat llarguíssim. No va ser fins el maig de 2014, que en subhasta pública, s’adjudicà la finca a una entitat bancària. Tot i tenir l’adjudicació de la finca, l’entitat bancària no en té la possessió fins a mitjans de 2016. Una vegada l’entitat bancària ha tingut la possessió de la finca, l’Ajuntament ha pogut iniciar les negociacions i arribar a un acord final de compravenda. A última hora, i sense previ avís, el BBVA ens comunica que els 56.800 euros són sense IVA (21%) i que els hem d’afegir, tot i que ens van fer certificar la solvència, En el ple extraordinari del 21/11/2016 va aprovar la compra pel nou import 56.800 euros més IVA. Terreny al costat del cementiri Els hereus del terreny adjacent al cementiri municipal ens van oferir la possibilitat de comprar el terreny del polígon 4, parcel·la 25. Es va tramitar l’expedient per a l’adquisició directa i es va pactar la compra per 4.000 € . En data 2 de juny de 2016 es va procedir a la formalització de la compravenda davant el notari d’Olot Sr. Àngel Arregui.

6

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Informació Municipal Senyalització del poble

Adequació de l’aparcament del Casal Des de l’ajuntament es creu que és una necessitat millorar les condicions de l’espai que es fa servir com a aparcament al costat del Casal. Tant la de zona pròpia de l’aparcament com la de l’urbanització del carrer Alzines i la vorera de la carretera d’Olot que estan molt fetes malbé. També es vol millorar la funcionalitat i l’aspecte de l’actual parada de transport públic. El tècnic municipal Daniel Mallarach va redactar un projecte d’obres. El qual, per adaptar-nos al pressupost municipal, s’executarà en dues fases.

Altres Revista Argelaga en format ISSUU Des d’aquest setembre en la nostra pàgina web, podem trobar la revista L’Argelaga en format issuu. Issuu.com/ajuntamentargelaguer

Fibra òptica de la Garrotxa XAFOGAR XAFOGAR és una iniciativa sorgida del Consell d’Alcaldes de la Garrotxa per accelerar la implantació d’una xarxa de fibra òptica mancomunada a la Garrotxa. L’objectiu és que aquesta xarxa acabi arribant a qualsevol llar o empresa amb independència de la seva ubicació, potenciant l’economia local i amb diversitat d’alternatives comercials. A la iniciativa s’hi han adherit empreses, operadors locals i la Fundació guifi.net. D’aquesta manera es garanteix, que la infraestructura de xarxa, en comptes de ser un actiu privat, sigui de tots. Així disposarem d’una xarxa neutral i propiciarem l’accés a operadors, sense els elevats aranzels que normalment estableixen els models convencionals. D’aquesta manera es permet que més operadors estiguin interessats a oferir els seus ser-

veis a la xarxa, i que els usuaris tinguin l’opció d’escollir entre diferents alternatives. Per més informació : http://www.xafogar.cat/

Recollida aliments Aquest ajuntament tornarà a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments i productes bàsics que organitza el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, juntament amb el Banc d’Aliments, Càritas i Creu Roja. Podeu fer les vostres aportacions del 28 de novembre al 10 de desembre en els punts de recollida distribuïts pel poble. (Ajuntament, Cam Xac, la Fleca, i Ca la Xica).

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

7


Informació Municipal Gats L’Ajuntament d’Argelaguer ha iniciat una campanya amb la intenció de promoure l’establiment de colònies de gats controlades en punts d’alimentació i aixopluc autoritzats. És per això que ha habilitat una zona al barri vell, on s’ha instal·lat una caseta, com a punt d’alimentació i aixopluc per la primera colònia controlada del nostre municipi. Parallelament, un grup de persones voluntàries s’ha organitzat per col·laborar en la gestió d’aquest punt d’alimentació. El resultat d’aquest treball en comú ha estat la captura, esterilització i desparasitació de la major part dels gats de carrer que viuen al barri vell. D’aquesta manera es pretén minimitzar les molèsties degudes a la presència de gats, evitar l’augment sense control de les poblacions de carrer i tenir una població sana i controlada. Des de l’ajuntament volem felicitar a tots aquells que d’una manera o altra ho han fet possible. Seguirem treballant en aquesta colònia i promourem l’establiment d’altres punts d’alimentació i aixopluc per gats de carrer.

Junt amb aquesta acció, també s’ha promogut la tinença responsable dels animals de companyia tot possibilitant el xipatge i registre d’aquests a l’Ajuntament. Es farà una campanya de xipatge anual per tal d’augmentar el nombre d’animals de companyia registrats. Us recordem que és obligació dels propietaris o posseïdors de gats, gossos o fures que inscriguin els animals en el registre censal del municipi de residència habitual. És també convenient que l’animal porti quelcom que l’identifiqui.

Des del grup d’alimentadors aprofitem aquest escrit per demanar: - Que es respecti la zona habilitada com a punt d’alimentació i aixopluc autoritzat. - Que aquells que passegen els seus gossos per la zona tinguin cura de portar-los lligats i que s’intenti evitar que accedeixin a l’aliment de la colònia.

8

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

-Que no es doni menjar als gats de la colònia fora del punt autoritzat. Els gats segueixen una pauta controlada que coneixen els alimentadors autoritzats. - Recordem que no es poden alimentar als gats a la via pública, si algú ho vol fer que es posi en contacte amb nosaltres. - Demanem que els que tingueu animals de companyia, els tingueu xipats, vacunats i registrats a l’Ajuntament. En cas que tingueu gats que surten a la via pública també han d’estar esterilitzats. Finalment comentar que si algú vol col·laborar amb donacions econòmiques o de pinso, ho pot fer posant-se en contacte amb nosaltres: Nuria Fluvià Creus nfluvia@hotmail.com


Informació Municipal Mosquit tigre El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent d’Àsia. És de mida petita, de color negre i ratllat de blanc. Els mascles no piquen. Les femelles, però, sí que s’alimenten de sang. Viu durant l’època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Prefereix les zones ombrívoles i és actiu, sobretot, de dia. La seva picada acostuma a ser més insistent i agressiva, i pot provocar una reacció forta i molt molesta, ja que el nostre organisme no està habituat a la saliva que injecta. Tot i que no es té constància de cap cas a Catalunya, el mosquit tigre pot transmetre malalties com el Chikungunya i el Dengue. Dipositen els ous en la paret interna de recipients que contenen o poden contenir petites quantitats d’aigua i té un radi de moviment relativament curt, d’uns 400 m del lloc de cria. Per aquests motius, si impedim que a casa nostra trobi llocs per criar, en serem els principals beneficiats. Aquesta primavera passada, l’Ajuntament d’Argelaguer es va afegir al Programa per a la vigilància, seguiment i control del mosquit tigre a la demarcació de Girona. El Programa treballa sobre dues línies d’actuació. Per una banda, s’impulsen i apliquen mesures de vigilància i control als espais públics. Això va implicar, en primer lloc, l’elaboració d’un mapa amb els punts públics susceptibles de ser llocs de cria del mosquit, bàsicament embornals on pot quedar aigua acumulada. Un cop identificats, al mes de maig es va començar un tractament mensual amb vectomax, un producte específic que elimina les larves de mosquit que hi pugui haver. Per una altra banda, es va dur a terme una xerrada informativa al Casal per sensibilitzar els veïns del poble per tal d’evitar zones de cria en els espais privats.

Recordem als veïns que si heu patit picades a casa de mosquit tigre, és perquè disposa d’algun lloc de cria a poca distància. Alguns consells útils per evitar la proliferació de mosquit tigre a casa nostra són: • Detectar els recipients que puguin contenir aigua a l’exterior de casa, com ara pots, gerros, cendrers, plats, cisternes, regadores, abeuradors... i treure’n l’aigua encara que sembli que no hi ha larves. N’hi ha prou amb llençar l’aigua a terra o a la gespa, les larves moriran immediatament. Després només cal procurar que els recipients no es tornin a omplir d’aigua, per exemple, posant-los cap per avall. • Cal tapar hermèticament, sigui amb una tapa o amb tela mosquitera, els dipòsits d’aigua. • S’ha de posar sota cobert o bé cap per avall o cobrir amb una lona les barques, carretons o remolcs. • Cal eliminar (portant-los a la deixalleria) els pneumàtics vells • És recomanable posar peixos autòctons, que es mengen les larves del mosquit, en basses ornamentals i fonts de jardí. • És recomanable netejar anualment les canaleres de teulats i terrasses.

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

9


Informació Municipal

ADF d’Argelaguer, Besalú i St. Ferriol Les ADF són agrupacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals: l’elaboració i execució dels programes de vigilància i divulgació per a la prevenció d’incendis forestals, l’execució d’accions d’ajuda a la prevenció dels incendis forestals –com ara l’arranjament de camins, neteges i manteniment d’infraestructures d’extinció– i el suport a l’extinció d’incendis forestals. Cada ADF compta amb voluntaris de dos tipus, segons la funció que poden desenvolupar. Els que tenen el carnet groc poden intervenir a la «zona calenta», i els que tenen el carnet verd, no. Aquests darrers fan tasques de desbrossament i de suport. Els del carnet groc fan suport a l’extinció, han de tenir una formació mínima certificada per l’associació, i han de passar unes proves mèdiques. Un cop admesos com a voluntaris, l’associació els té en una base de dades i sap durant tot l’any amb quanta gent pot comptar en cas d’incendi. La nostra agrupació ja fa alguns anys que està constituïda en el nostre territori. La componem els municipis d’Argelaguer, Besalú i St. Ferriol i som una de les 60 ADF de la província de Girona i 300 en tot Catalunya. Pertanyem a la federació d’ADF de la Garrotxa. Aquestes federacions són entitats sense ànim de lucre en què s’agrupen les ADF, tenen per missió oferir assessorament tècnic i administratiu, crear bases de dades dels recursos humans i materials de les ADF, gestionar-ne el finançament, definir

uns protocols d’actuació comuns i coordinar jornades de formació. Per sobre de les federacions hi ha un Secretariat (SFADF), que és l’interlocutor directe entre les agrupacions i la Generalitat. Aquest secretariat té un coordinador d’intervenció a cada comarca, a la Garrotxa és en Xevi Quintana que a més a més és membre de la nostra ADF Actualment comptem amb un grup de 35 voluntaris, que es formen en diversos tipus de formació. Una d’elles és el curs presencial que començarem aviat per al personal amb carnet verd. Una altra forma és amb sessions que es fan a distància per mitjà del portal informàtic de la fundació Pau Costa. També rebem formació impartida per altres organismes, bombers i agents rurals. Les nostres tasques se centren sobretot en la prevenció i segur que ens veureu realitzant tasques de desbrossament en línies perimetrals de seguretat, desbrossament a la zona del parc del Garrell així com en altres llocs. També més endavant farem alguna xerrada sobre la gestió forestal i com podem col·laborar en la prevenció d’incendis. Les activacions d’intervenció en incendis es fan des de la central que tenim a Torreferrusa i per mitjà del coordinador comarcal que és qui en fa el seguiment. Un cop estem a foc sempre ho fem sota les ordres de bombers. Aquest estiu el 20 de juliol, un dels dies en què es van declarar més incendis, vam col·laborar en les tasques d’extinció d’un d’ells declarat al municipi de Porqueres. La nostra finalitat és treballar per a la protecció del nostre entorn natural. Si voleu posar-vos en contacte amb la nostra ADF ho podeu fer al telèfon 676 974 467 i ens podeu seguir a facebook buscant: ADF Argelaguer Besalú Sant Ferriol

La Fleca d’Argelaguer Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49

10

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Informació Municipal

La sala de lectura Notícies Aquest semestre, a la Sala de Lectura tenim novetats. Hem estrenat un nou horari i des del mes de setembre també obrim els dilluns al matí. Els usuaris de la Sala de Lectura ja han pogut veure que hem fet una gran neteja de llibres amb col·laboració i assessorament de la xarxa de les biblioteques de la Diputació de Girona, de la qual ara en formem part. També, a partir del gener de 2017, tothom qui vulgui podrà venir a llegir el diari, ja que ens hem subscrit a El PuntAvui-Girona.

Club de lectura El 2 de juny vam fer la tertúlia sobre el llibre El nas de Mussolini de Lluís-Anton Baulenas. Al setembre, vam comentar Primavera, estiu etcètera, de la Marta Rojals. Va ser una jornada molt interessant. Actualment estem llegint el llibre d’en Jaume Cabré Jo confesso. Si algú està interessat a participar al club de lectura, es pot dirigir a la Sala de Lectura dins l’horari d’obertura al públic i demanar el llibre.

Novetats a les prestatgeries Gràcies a la Diputació de Girona, hem adquirit nous llibres com ara novel·les, contes infantils i juvenils i llibres d’informació. Us mostrem una selecció.

Novel·les Víctor Amela; La filla del capità GROC, Barcelona, Planeta, 2016. Victor del Árbol; La víspera de casi todo, Barcelona, Planeta, 2016. Premi Nadal 2016 Blanca Busquets; Jardí a l’obaga, Barcelona, Raval Edicions, 2016. Almudena Grandes; Los besos en el pan, Barcelona, Tusquets Editores, 2016.

Michel Houellebecq; El mapa y el territorio, Barcelona, Anagrama, 2011. Albert Sánchez Piñol; VAE Victus, Barcelona, La Campana, 2015. Màrius Serra; Res no és perfecte a Hawai, Barcelona, Raval Edicions, 2016. Dolores Redondo; El guardián invisible (trilogia de Baztan, 1), Barcelona, Destino, 2015.

Altres temàtiques Rafael Santandreu; Ser feliç a Alaska, Barcelona, Rosa dels Vents, 2016. Alice Hart; Nueva cocina vegetariana; Barcelona, RBA Libros, 2016. Marie Kondo; La màgia de l’ordre, Barcelona, Aguilar, 2016. Eckart Tolle; El poder del ahora, GAIA Ediciones, 2015.

Infantil i juvenil Marcus Pfister; El peix Irisat, Barcelona, Beascoa, 2012. Jae Soo Liu; El paraguas, Pastel de Luna, 2015. Lorenz Pauli; Cuida’m! Barcelona, Takatuka, 2016. Hélène Covert; A tocar de les bestioles, Barcelona, Combel, 2016. David McKee; L’Elmer; Barcelona, Beascoa, 2015. Jacob Leonhardt; En Fèlix es fica en embolics, Barcelona, Animallibres, 2015. J.L. Badal; Jan Plata, I,II, III, Barcelona, laGalera, 2013. Roberto Santiago; Els futbolíssims, Barcelona, Cruïlla, 2015.

Còmics Thor 1: Dioses errantes, Torroella de Montgrí, Panini Comics, 2008. Los vengadores, Torroella de Montgrí, Panini Comics, 2015. Tyson Hesse; Hora de aventuras, Barcelona, Norma, 2012.

Des de 1787 al seu servei

Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció Des de 1787 al seu servei

c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es

Objectes de Cementiri · Làpides · Flors artificials · Ceres

c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

11


Informació Municipal

Argelaguer en xifres

Naixements:

1

Defuncions: Maria Dolors Marquez Planas Jaume Pujol Verges Rosa Costa Sala Lluïsa Coma Subiròs

12-05-2016 11-06-2016 30-06-2016 18-09-2016

Per a més informació municipal, recordeu que podeu consultar la nostra pàgina web, a la qual us convidem a fer-vos subscriptors, així en rebreu totes les novetats. Recordeu que ho podeu trobar i consultar a la pàgina web el Portal de transparència.

17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457

12

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Actualitat

Tercera edició dels Jocs Florals

El passat 4 de juny es va celebrar l’acte de cloenda de la tercera edició dels Jocs Florals a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Argelaguer. Centrada novament en l’àmbit escolar, s’han seguit establint les quatre categories segons el nivell educatiu: així els d’educació infantil presentaven un dibuix, els de cicle inicial un dibuix amb rodolí, i els de cicle mitjà i superior un poema o narració curta; i com l’anterior edició el tema era lliure. Els membres de l’organització ens sentim realment afortunats per seguir organitzant aquest certamen literari i ho fem amb molta il·lusió per la bona acollida que han tingut fins ara, perquè respon a l’afany que tenim de voler donar continuïtat a aquesta tradició cultural pròpia i molt arrelada al nostre país i perquè creiem que els Jocs són una eina cultural fonamental per estimular l’expressió i producció escrita dels alumnes i per al foment de la llengua i la cultura catalana. Nosaltres hem materialitzat els Jocs, però no ens cansarem de recordar que aquesta celebració no hauria arribat a consolidar-se sense la plena col·laboració de l’Escola Montpalau, les mestres que s’han implicat des del començament, participant en la creació literària de l’alumnat, i a aquests fabulosos alumnes que tenen, que no negligeixen davant els reptes literaris. Us estem molt agraïts!

També volem expressar la nostra gratitud als membres del jurat, la Sra. Noëlle Marange, la Sra. Roser Fàbrega i al Sr. Joan Marcé pels seus parlaments i per la seva difícil missió de valorar les destreses creatives dels nostres protagonistes. Volem agrair a l’Ajuntament la seva ajuda en algunes feinetes i el suport que ens han donat en tot moment; i al seu alcalde el Sr. Artur Ginesta pel seu parlament en la presentació de l’acte. Enguany l’interludi de l’acte ens el van regalar l’Aixa i la Maria Aibin, que ens van tocar uns fragments de melodies en forma de comiat, ja que ens marxaven cap a l’institut. També la Sra. Assumpció Vinyoles, que ens va recitar un dels seus poemes. Moltes gràcies! També un reconeixement per als nostres patrocinadors, que recolzen aquest concurs i ens faciliten els obsequis per a tots els nens/es. Però la part més emotiva, la que ens fa aixecar de la cadira (segur que coincidirien tots els assistents) és el moment que com a colofó final els més petits ens van interpretar “La cançó de la felicitat” i després tot el grup d’alumnes ens van regalar la cançó “Pluja de sons” a tots els presents: “I sóc feliç, perquè la mare em cantava, abocada al bressol/ I sóc feliç, per les paraules, que ens regalen amor i consol.../ I sóc feliç per les melodies que ens recorden d’on i qui som./ I sóc feliç, perquè la vida sempre és la millor cançó...”. Amb el record d’aquestes veus us diem... fins a la quarta, amics! L’Organització Jocsflorals.argelaguer@gmail.com

Núm. 38 · Novembre de 2016 ·

13


Actualitat

Festa del Roser


Actualitat

Activitats d’estiu

Silleria Vergés, S.A. Crta. Brunells, s/n Tel. 902 287 277 - Faz 972 687 635 17853 Tortellà (Girona) www.silleriaverges.com joanverges@silleriaverges.com

Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

15


Actualitat

Festa Vellesa

Magdalena Masoliver, la Telena de cal Cabré, ha fet 90 anys Els geganters van acompanyar els avis el dia de la seva festa

Els geganters van acompanyar els avis el dia de la seva festa

Avinguda Girona, 2 - 17800 Olot Tel. 972 26 01 50 - Fax 972 26 98 99 www.bassolsenergia.com

16

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Actualitat

11 de setembre Hem tornat a fer història! Catalunya, per cinquena vegada, ha tornat a bategar fort en una Diada emotiva i de reivindicació, i el món... ens ha tornat a mirar. Argelaguer va començar a dos quarts de deu la commemoració d’aquesta Diada amb un esmorzar típic català a la Plaça, abans de la concentració davant l’Ajuntament, on es va llegir el manifest d’Òmnium Cultural i altres parlaments protagonitzats per veïns del poble. A continuació, es va procedir a hissar l’estelada a la rotonda d’entrada al poble i a l’Ajuntament, i es va finalitzar l’acte amb el Cant dels Segadors per part dels assistents. A un quart de tres sortia l’autocar concertat amb 60 places en direcció a Salt. Gairebé 3.000 voluntaris de l’ANC i d’Òmnium van treballar de valent amb una enorme capacitat logística perquè l’organització de les concentracions desplegades als 5 punts del territori (Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt) esdevingués un èxit, per demostrar que Catalunya és un sol poble, pacífic i perseverant en la seva lluita, que no és altra que la de construir una nova República. I aquesta veu no es pot silenciar. L’eslògan d’aquesta Diada “A punt”, un punt groc que els manifestants, amb càntics d’independència, brandaven a l’aire per formar el mosaic que simbolitzava que estem a punt per un país nou i a punt per a tots els reptes que vinguin a partir d’ara, i que no ens arronsarem mai davant els atacs constants a la democràcia. Salt va centrar els actes de la Diada a favor de la solidaritat i la diversitat i va comptar amb l’assistència del President de la Generalitat. Ultrapassant els 1,2 quilometres de recorregut previstos per l’ampli passeig dels Països Catalans, va ser la manifestació més multitudinària

que s’ha fet fins al moment a les comarques gironines. El seu manifest reclamava fer d’aquest país nou un país acollidor, defensor dels drets humans, més enllà de les barreres ideològiques i de fronteres; un país de la justícia social, del respecte a la immigració, de la convivència, de la protecció dels refugiats... Els nostres representants polítics segueixen comptant amb el suport popular per culminar el procés, sabedors que no estaríem al punt que estem si no fos per totes aquestes diades de concentracions massives de gent que surt al carrer a manifestar-se perquè anhela una Catalunya millor. 17.14 h. Les campanes de la Seu Vella de Lleida van marcar l’inici. Milers de catalans “a punt”, somriures i estelades, colles castelleres carregant pilars al so de la gralla, multitud de punts grocs, cors bategant que no renuncien al somni, perquè... venim de lluny i de raons no ens en falten. L’endemà en portada: Unitat i Urnes! ANC d’Argelaguer

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

17


Actualitat

Aplec Guilar

18

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Benvolguda gent de bon paladar! Avui la nostra protagonista, la Sílvia Casadevall, vol compartir amb nosaltres una recepta d’elaboració senzilla i de resultat deliciós que té com a ingredient principal la carbassa, aquesta hortalissa tan versàtil a la cuina de tardor i altament nutritiva i saludable. Parlem dels bunyols de carbassa, que junt amb els panellets i les castanyes són tradicionals per la festivitat de Tot Sants i ara també pel Halloween, costum forà que s’està imposant i prenent cada cop més força entre els més joves; així que les dues celebracions, la cristiana i la pagana, han acabat festejant juntes. Tenim una opció per preservar el propi: quan a la vigília de Tot Sants passin bruixes, fantasmes o esquelets per casa nostra, en lloc de donar caramels podem donar castanyes o bunyols de carbassa,

Bunyols de carbassa “Halloween” per la Sílvia Casadevall Ingredients: 400 g de carbassa tallada i pelada 25 g de llevat fresc 400 g de farina de força 3-4 cullerades de sucre (al gust del consumidor) Oli de gira-sol per fregir els bunyols Canyella (opcional) Preparació: Comencem per fer bullir la carbassa amb una miqueta d’aigua, just que quedi coberta, fins que quedi ben tendra. Quan està cuita (uns 20 minuts aprox.), es treu l’aigua i se’n guarda una miqueta en un got, que ens farà falta per a la preparació de la massa. La carbassa es tritura i es posa en un bol, juntament amb la farina i el sucre, i es barreja tot molt bé. Quan el suc de coure la carbassa es refreda, s’hi fa dissoldre el llevat, i s’afegeix a la resta d’ingredients. Es torna a remenar la barreja i es tapa amb un drap de cuina. S’ha de deixar reposar almenys una hora perquè la massa llevi. En una paella alta, es fa escalfar l’oli de gira-sol (abundant), no gaire calent perquè no es cremi la massa, i amb dues culleres es van formant boletes

que segur que venceran a aquestes criatures de la nit. A casa de la Sílvia feina tenien perquè mengés de petita, i ara de gran tot li agrada i, ves per on, s’ha convertit en una experta cuinera que gaudeix personalitzant receptes bàsiques i experimentant-hi; versions molt particulars amb resultats molt interessants. M’explica que ja està pensant a fer aquests bunyols amb taronja, o altra fruit estacional; o anar cap al salat i provar-ho amb salmó o formatge blau. Tot i que mira pàgines web de cuina, ella és una aventurera culinària, d’aquelles que entra al mercat i mira el producte que li fa més gràcia aquell dia, l’observa talment com un pintor davant el llenç blanc, i pensa en el repte que li ofereix. Preneu nota, ja veureu com us captivaran.

i es tiren a l’oli. Quan queden daurats pels dos costats es van retirant del foc i es deixen sobre paper de cuina absorbent, per eliminar tot l’oli sobrant. Es deixen refredar els bunyols i es passen per un bol amb sucre fins que quedin ben arrebossats. La Sílvia hi afegeix canyella al sucre i així tenen un gust més especiat. Ens recorda que millor menjar-nos-els acabats de fer perquè queden secs ràpidament i perden esponjositat. Diu una dita (no sé si valenciana) que “els bunyols es mengen sols”; doncs sí, és veritat....mmmmmmm que bons!!!! Dolors Figueras

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

19


Gent d’Argelaguer

Kàrvadan, la trilogia de Carles Batlle Escriptor i dramaturg, vinculat al món del teatre des de les més diverses vessants, Carles Batlle ha tancat aquest 2016 la saga d’aventures fantàstiques Kàrvadan, la primera part de la qual, Kàrvadan. La llegenda de l’impostor, va ser publicada la tardor de 2012 en català i castellà; era l’inici d’aquesta trilogia del món del fantasy doblement garrotxina: perquè l’autor és garrotxí i perquè la història se situa a l’Alta Garrotxa, transformada en el món imaginari de Carr-Mor.

Kàrvadan s’ha emmarcat dins el gènere fantasy, “fantàstic” o “fantasia”, que barreja elements de la realitat amb d’altres de caràcter màgic o sobrenatural. La història narra un viatge des de la Mare del Déu del Mont fins al Comanegra ple d’aventures i de personatges vibrants. Al punt de partida de la història hi trobem Pol Bàrsac l’estiu de 2011, que fugint de la policia que el vol arrestar per activitats de sabotatge en el marc de les mobilitzacions dels indignats vol fugir a França per l’Alta Garrotxa i en un moment determinat «traspassa» a un temps diferent del seu, on suplantarà la identitat de Kàrvadan, de qui s’espera que salvi el món, víctima d’una maledicció. Així s’inicia un viatge en què apareixen tot un seguit d’elements fantàstics, amor, perills i paranys que els protagonistes hauran de superar en la primera i en les altres dues novel·les: Sota l’ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). Quatre anys han hagut d’esperar els gairebé 5.000 lectors que es van engrescar a llegir la primera part per conèixer el desenllaç de Kàrvadan, que es publicà el febrer d’enguany. Quan comences a escriure, ja saps què passarà fins al final de la història? Tens les línies generals i hi ha altres coses que les vas decidint o descobrint durant el procés; a mesura que avances vas descobrint com resoldràs algunes coses. Per què inicies el projecte d’aquesta novel·la després d’haver escrit teatre? Era una cosa que em venia de gust fer, que em permetia relacionar-me amb l’Alta Garrotxa i caminar per la muntanya; era agafar l’Alta Garrotxa i com Vayreda a La Punyalada convertir-la en espai mític, que la gent pogués recórrer aquells llocs i pensar-los com a espai literari. Vas començar a escriure aquesta història el 2010 i la vas acabar el 2015. S’ha de seguir algun mètode de treball per estar tant de temps construint una història com aquesta? Ho has de fer sistemàticament, si ho deixes encara que sigui una setmana després saps que necessitaràs el ma-

20

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

teix temps que ho has deixat per tornar-te a situar al mateix lloc on eres. Si ho deixo una setmana necessito una setmana sencera per tornar-me a col·locar mentalment al punt on era abans de deixar-ho; per tant, perdo dues setmanes. És millor no deixar-ho, encara que siguin vint minuts al dia, per no desconnectar mentalment. Intento fer una escriptura, quan és un text tan llarg, que no s’hagi de revisar gaire, que el primer redactat ja sigui molt polit; un llibre de contes o el teatre, és una altra cosa. Quin recorregut es fa a la novel·la per l’Alta Garrotxa? Tot el que diu la novel·la, «s’enfilen aquí i veuen això», tot és real, l’orografia és la mateixa, amb noms inventats; tot el que fan ho he fet jo abans, accions com pujar cap aquí o baixar un barranc... he après a respectar que hi ha llocs perillosos. Hi ha un recorregut que comença a la banda de la Mare de Déu del Mont, i va cap al Borró, Espinau; al segon volum el viatge segueix al Bassegoda, Argelaguer, vall d’Hortmoier; i al tercer volum fins al Comanegra. Kàrvadan és una novel·la que ha entusiasmat a gent que no és incondicional de gènere fantàstic... quina pot ser la raó? No és un fantàstic de grans màgies, de coses inventades i dracs, és un fantàstic que si el món evolucionés genèticament d’alguna manera el que surt a la novel·la podria ser real... la geografia és la mateixa però més esponerosa, els rius més cabalosos... això fa que la gent ho accepti més... és una literatura fantàstica vista des d’un “cert realisme”. És una aventura clàssica on hi ha poca màgia, hi ha salts en el temps, però poca màgia. Més que en autors com Tolkien, Kàrvadan està inspirada en les novel·les de E. R. Burroughs de Tarzan, el qual arriba a descobrir civilitzacions perdudes al mig de la selva; de fet, els personatges de Kàrvadan s’enfilen als arbres com Tarzan. Creus que el fantasy està de moda? Tot va molt ràpid, està de moda i et poses a escriure i ja està passat de moda. Joc de trons hi ha ajudat. Són històries amb civilitzacions inventades, amb un medieval


Gent d’Argelaguer

La portada de la tercera part de Kàrvadan, De la sang dels blaus, amb disseny i il·lustració de Txeni Gil, és un particular homenatge a les cabanes d’en Garrell

Si us ha agradat la novel·la i us agrada caminar us recomanem LA RUTA DEL KÀRVADAN (http://karvadan.blogspot. com.es/), blog en què s’explica com realitzar diverses rutes que apareixen a les novel·les.

que no és ben bé medieval, com a Kàrvadan, amb una història d’amor, un primitivomedieval fantàstic, tot barrejat. Què t’han dit Argelaguer? Perquè de fet Argelaguer surt a la història... Al Cafè van veure que quan al principi en Pol anava al seu local el trobava ple de fum, cosa que fa molt temps que no és possible, i la raó era que en principi la història s’havia d’ambientar en els jocs olímpics de Barcelona, temps en què sí que hi podia haver fum als bars i no s’havia canviat aquest detall de fer que al bar no s’hi fumés. També hi ha gent de fora que m’ha demanat que els ensenyés el senglar del Cafè. Al segon volum, es torna a passar per Argelaguer, però en un temps fantàstic. Cal veure si ho reconeixeu (Reugalegra). T’imagines Kàrvadan a la gran pantalla? Imaginar-me-la sí, però necessitaríem molts diners. No es pot fer amb producció autòctona. La recreació de la fauna i el paisatge fantàstics costaria molt... Quins projectes tens entre mans? Una obra de teatre, encàrrecs com una novel·la de tema mitològic, i un assaig de teoria teatral, tinc en projecte un llibre de contes que va a la cua, de projectes no me’n falten. Dolors Olivé Per refrescar-vos la història o per conèixer-la si no heu llegit cap dels dos volums anteriors, la tercera part de Kàrdavan incorpora el resum dels dos primers volums i, la segona, el del primer.

El primer crític que va valorar Kàrdavan va ser en Guillem, el fill d’en Carles, que sempre ha estat el primer de llegir-s’ho tot i donar la seva opinió.

Mapa de Carr-Mor, realitzat per Montserrat Mallol

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

21


Gent d’Argelaguer

Ombres xineses amb la Gemma Gómez La Gemma Gómez Boix va néixer a Olot i fa 12 anys que viu a Argelaguer; el nom de la seva petita companyia és Murmuri; ens explica que presenta els seus treballs com a «contes amb llum». El seu objectiu és acostar els infants al món dels contes «amb un toc de llum i de color». Treballes amb titelles i una pantalla en petit format? Com funciona? Per una inquietud personal per acostar el màgic món de les ombres xineses als nens més menuts, vaig construir un petit teatret. Un format així em permetia poder actuar en espais reduïts tals com llars d’infants, aules d’escola o fins i tot cases particulars. Es tracta d’una caixa de fusta que quan es desplega conté una pantalla i un petit espai al darrere on col·loco un punt de llum i on puc manipular els titelles. Les ombres es projecten i sembla que els contes prenguin vida. On vas aprendre aquesta tècnica? Vaig estar treballant uns anys amb la Companyia de Teatre professional Animamundi Teatre. És una companyia que treballa amb titelles d’ombres xineses en tots els seus espectacles, a més d’utilitzar altres tècniques com titelles de guant i treball d’actor. A partir d’aquest moment, vaig començar a apassionar-me per les ombres i va ser la Kerstin Vonporat, una gran titellaire, qui em va ensenyar i encara m’aconsella sobre tot el que fa a l’art i la tècnica de construcció i manipulació d’aquest tipus de titelles. Quins espectacles has fet fins ara? On has actuat? Dir-ne espectacles sona molt gran, però tampoc sé com ho definiria! En el fons no sé si s’ajustaria més dir que són «Contes interpretats». Fins ara he fet tres contes: el tradicional La Rateta que escombrava l’escaleta, El Ratolí i els vents (d’un conte d’Arnold Lobel) i l’últim que he creat és En Patufet. He actuat, entre altres, en la mostra de teatre d’Olot El Petit Format que es va fent des de fa dos anys. A llars d’infants, escoles i també en festes particulars, majoritàriament per les comarques gironines. La meva projecció és petita com el meu format! Sempre has fet ombres xineses o has fet algun altre format o tipus d’espectacles? Podria dir que des de l’adolescència he tingut algun lligam amb el món del teatre, tant en l’àmbit amateur com en el professional. He estat en grups de teatre, he participat en recitals de poesia i lectures dramatitzades, he tastat el món del doblatge... Majoritàriament per un públic adult, gairebé mai havia fet coses pel públic infantil.

22

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

L’espai de treball està format per una pantalla i un petit espai al darrere amb un punt de llum.

De fet, no havia viscut mai al món dels titelles però va ser introduir-m’hi i quedar-ne fascinada. Ara és gairebé l’únic que faig. De moment em dedico al públic infantil, per nens de 1 a 6 anys (més o menys). A aquestes edats és més complicat mobilitzar els nens cap als teatres, sobretot els infants de les llars. Jo els porto les ombres al seu espai sense necessitat de moure’s. Pot semblar un públic massa petit, però els contes són molt visuals i els captes molt l’atenció. Ells s’ho passen bé, i jo també! No descarto fer algun conte per més grans... ja es veurà. Treballes sola? Quantes hores setmanals hi dediques, fas tu mateixa les titelles i tot el material? No visc de les ombres i tinc una feina que m’ocupa unes quantes hores al dia. Treballar sola ha sigut un avantatge per mi per poder fer realitat aquest petit projecte personal. Els contes neixen i creixen al meu taller. Jo mateixa em construeixo els titelles, els elements d’atrezzo,... la música, els efectes visuals,... Els titelles són laboriosos i el procés de construcció és lent. Des que penses el conte (idear les escenes, dibuixar, construir els personatges, els complements...) fins que el pots interpretar, requereix de-


Gent d’Argelaguer dicar-hi bastant de temps. No tenir una rutina d’horaris i treballar sola em permet poder esgarrapar petites estones lliures per baixar al taller. Estàs preparant alguna cosa ara? Tens projectes de futur? Projectes de futur... mai deixo de tenir-ne! Abans d’estrenar un conte ja començo a pensar quin serà el següent,

busco, llegeixo, imagino. Ara estic immersa en el món de les ombres per infants, per mi és un món totalment enriquidor en l’àmbit personal i penso que també a nivell social. Intento portar un granet d’art i cultura als més petitons amb un toc de llum i color, és molt màgic... Dolors Olivé

En Patufet és el tercer «conte interpretat».

La Rateta va ser el primer treball de Murmuri.

Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

23


Personatge

Josep, Garrell... estàs entre nosaltres El passat 2 de juny va morir en Josep Pujiula, en Garrell, “l’home de les cabanyes”, “en Tarzan d’Argelaguer”... poques coses podem afegir del que ja s’ha dit de tu, Josep. La teva obra i el teu tarannà de poques paraules i molts fets parla per si mateix. Això ens fa pensar que això és el que necessita el nostre... poble, “país”, món?... Persones amb constància, esforç, coherència (i no demagògia) i sobretot aquest esperit llibertari que des de la individualitat s’ofereix a la comunitat per DONAR (el que has sabut fer, i molt bé), il·lusió, somnis, fantasia,... art, poesia. Res, absolutament res del que has creat ha estat balder. Les persones que hem tingut el privilegi de conèixer-te i les que han conegut la teva obra puntualment, hem tingut l’oportunitat de travessar el mirall... i tornar a ser nens i nenes, persones d’altres èpoques o personatges de pel·lícula... i els que han sabut valorar la teva obra d’art han conegut una tècnica i una capacitat de creació extraordinària i difícilment comparable amb d’altres artistes. El reconeixement a la teva obra t’ha arribat tard, però sortosament les institucions volen mantenir el teu llegat i, malgrat el que s’acabi decidint, tu sempre restaràs entre nosaltres, perquè els moments feliços (els que tu ens has regalat) són els que configuren els nostres records i la nostra història i tu ja formes part de les nostres vides i d’una miríada de persones. A l’entranyable acte de comiat que es va fer el dia 2 de juliol a les cabanes, amb família, amics i representants dels ajuntaments i associacions, la plataforma “Salvem les cabanes” va llegir el següent manifest:

24

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Personatge

Fins la propera Garrell! Estimat Garrell, Tu deies que eres un comunista, un “okupa” que feies tot això perquè la gent s’ho passés bé. Deies que de petit ja jugaves en aquests mateixos boscos i que de gran d’alguna manera encara ho feies. Això sí a la teva manera. Deies que s’ha de ser respectuós amb els altres però que també s’ha de ser legal a tu mateix. Clau a clau i branca a branca ens has ensenyat coses impor tants: honestedat, constància, perseverança... Moltes persones properes i llunyanes hem valorat el que feies, hem vingut amb el nostres fills i hem parlat amb tu... i t’hem estimat... i associacions com Salvem les Cabanes i moltes altres t’hem pogut ajudar a salvar un bocí de la teva gran obra de les institucions que t’ho volien cremar i tirar tot a terra. I ara per fi se’t reconeix arreu del món. Ens has mogut emocions profundes i ens has transmès innocència i sensibilitat... i amb la teva absència se’ns desper ta un sentiment de què poc t’hem fruït! I com ens hem deixat perdre haver-te fruït més! Però sabem que has tingut una bona mor t, fent el que més t’agradava, després d’haver fet tres precioses torres i acabar la cova, després d’haver rebut els nens de l’escola i no sé si aquell ocell que li donaves de menjar. I els més atrevits ens tornarem a enfilar a les torres que facis allà on siguis per mirar des de dalt amb ulls de nen un món nou. Estimat Garrell, fins la propera! Els teus amics de Salvem les Cabanes

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

25


Àlbum fotogràfic

26

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Salut

El gluten i la Celiaquia Darrerament s’està parlant molt del gluten i, com sempre que un tema es posa de moda al món de la salut, no totes les informacions que ens arriben són contrastades. Tot i que és un tema una mica complex, intentarem aportar uns punts d’informació:

Taula 1

• El gluten és una proteïna que es troba als següents cereals: el blat, l’ordi, la civada, el sègol, l’espelta el kamut i el triticale. (Taula 1) • Hi ha persones que tenen una malaltia que es diu celiaquia i que no poden menjar gluten. És un trastorn autoimmune que provoca una destrucció de les vellositats de l’intestí prim, que és la zona on s’absorbeixen els aliments. Això només els passa si mengen gluten (imatge 1).

Imatge 1

• La malaltia es pot manifestar a qualsevol edat i pot provocar pèrdua de pes, retard del creixement i diversos símptomes: diarrees, distensió abdominal, restrenyiment, vòmits, alteracions del caràcter, infertilitat, anèmia,... Però també pot no donar cap o molts pocs d’aquests símptomes, no és fàcil de diagnosticar només per la clínica. • A qui afecta? 1 de cada 100 persones a Europa pateix la malaltia celíaca. També hi ha uns 2-5% de persones que no toleren bé el gluten sense patir la malaltia, amb diferents nivells de tolerància. Per tant podem dir que més del 95% de les persones no tenen cap problema amb el gluten.

Taula 2 ALIMENTS PERMESOS (NO Contenen gluten amb tota seguretat)

• Com es diagnostica? Seria un tema llarg d’explicar. Bàsicament dir que hi ha una analítica que ens ajuda, però que en adults s’ha d’arribar a fer una biòpsia de l’intestí per confirmar la malaltia. • Quin és el tractament? L’únic tractament és la dieta sense gluten. La dieta ha de ser molt estricte sense gluten i de per vida. Es pot menjar tot tipus d’aliments naturals que no continguin gluten com ara: carn, peix, ous, llet, cereals sense gluten (arròs, blat de moro, tapioca, blat sarraí, entre d’altres), llegums, tubercles, fruites, verdures i hortalisses. A més, existeixen aliments específics per celíacs, elaborats amb cereals aptes. (Taula 2)

ALIMENTS NO PERMESOS (Contenen gluten amb tota seguretat)

• I la moda de la dieta sense gluten per a no celíacs? Hi ha persones que asseguren que ajuda a sentir-se menys pesats, a controlar el pes,... Evidentment si canviem pizzes i pastisseria industrial per verdures i fruites anirem millor, però no pel fet de treure el gluten. Per altra banda, si no ets una persona celíaca i berenes un tall de pa amb tomata, serà millor que un producte prefabricat sense gluten, als quals moltes vegades han d’afegir sucres i greixos per millorar el seu gust. En resum, si no patiu aquesta patologia, el gluten no us farà cap mal.

Joan Cabratosa Metge de Família Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

27


Escola

Com volem el nou pati P3 i P4

P5 i Cicle Inicial

28

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Escola

Cicle Mitjà

Cicle Superior EL PATI que jo vull! Ahir la Gemma, la nostra mestra, ens va donar una notícia espectacular: ens va dir que aquest any faríem reformes al pati, de fet té raó perquè ja fa anys que està “sosu” i no té quasi res de divertit. Jo he proposat que podríem posar: més arbres, serien arbres casi tan alts com la muntanya de l’Everest i sobretot que siguin de fulla perenne, així el pati es veuria més alegre i bonic. També he proposat de posar unes tirolines tan llargues com d’una punta de Madrid a l’altra. També m’agradaria molt que posessin una mena de piràmide de cordes, o alguna cosa per enfilar-s’hi i fer veure que som el “tarzan”. A més a més, els gronxadors. Hi ha gronxadors a quasi tots els patis menys al nostre i estic segura que ens agradaria a tots, això sí, que n’hi hagi més de dos i que siguin de ferro, serien súper “guais”! I l’última cosa, uns tobogans, però no dels normals, uns tobogans que siguin una closca de cargol llarga i cargolada, i que siguin bastant alts. I ja està, jo demano tot això.

I que jorefovrmuell!s i l’Ajuntament ens EL PApT ati necessita

El nostre € per fer-les. s de bàsha donat 2.000 uessin cistelle g ha hi e qu na ria una tirolina bo A mi m’agrada stic resistent, là p de n ui g si quet, que ferro. rda que fos de co guin caa L a. st fu i de fusta i que tin de rs o ad nx ro uin més També uns g es perquè sig rd co de s te mp hi ha als denes en co e de les que id m irà p a un bé al pel també un tend resistents. Tam , le b xi fle a rd de co ent perquè no parcs que són r blanc i resist lo co de l o tb pengin les camp de fu rquè no se’ns e p i p ca al l ens toqui el so ol.. àsquet pilotes de futb cistelles de b s le e qu at lid ob poa nos mal al ca També m’he rfe no r e p a tova tinguin espum important. l cos que sigui de c peques i llo l vo se al qu dues: una pels in g ha hi n’ e grans De tirolines, qu ls peques una petita i pels Pe . una pels grans si pot ser, és clar. reforrga, una bastant lla .000€ per fer 2 s no rna do etits s per ls grans i els p e Moltes gràcie a ar t, to r e ràcies p ses noves. mes al pati. G b totes les co am ir rt ve di ens podrem

Núm. Núm Nú ú 38 · Desembre D b de d 2016 20 6 ·

29


AMPA Hola famílies! Tornem a començar un nou curs i això vol dir que donem la benvinguda als més petitons de l’escola, aquests nous alumnes que ompliran d’energia l’aula de P3. I també vol dir que hem de dir adéu als alumnes de sisè, que enguany només són l’Aixa i la Maria Aibin, tot desitjant-els-hi molta sort a l’institut! També volem recordar a la mestra Montse Portas, que el curs passat es va jubilar deixant una empremta de molts anys als seus alumnes. Des d’aquestes pàgines li volen desitjar molta sort en la seva nova vida fora de l’escola. • Aquest curs l’Ampa continua oferint servei d’acollida matinal, i també el servei de tardes (dimarts, dimecres i dijous) que aglutina acollida i extraescolar, fórmula que fa uns quants anys que funciona amb la monitora M. Àngels Grabuleda. Aquest curs a més, els dimarts, gràcies a l’Ana Bergaretxe i en Jordi Puigdevall, es comencen a preparar els Pastorets. Sabeu què vol dir? Doncs que aquest any tornarem a tenir dimonis, àngels i pastors corrent pel poble!

• Partint de les propostes de les famílies i la bona acceptació per part de l’escola, l’Ampa va poder tirar endavant el projecte de reutilització de llibres. És un projecte del qual les famílies n’estan molt agraïdes i per aquest motiu us en volem fer cinc cèntims: Durant el curs 2012/2013 va sortir la demanda per part de les famílies de reutilitzar els llibres que no entraven en el programa de llibres de reutilització de l’escola d’Argelaguer. La quantitat de llibres que s’havien de reutilitzar a nivell de l’AMPA eren entre dos i tres llibres als cursos de 1r fins a 6è. Per poder començar durant el 2013/2014, les famílies van haver d’omplir unes enquestes i fer una donació (dels llibres que tenien els seus fills en aquells moments) que

30

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

després se’ls bonificaria mitjançant llibres. Gràcies a les famílies es van recollir 143 llibres. Amb aquest banc de llibres i amb la compra de nous, es va poder iniciar el projecte de reutilització durant aquell curs. Actualment, és el quart curs que s’està portant a terme el projecte i del qual en gaudeixen una gran majoria de famílies que els permet estalviar uns 50-70 € per curs/ alumne de l’Educació Primària. Aquest programa també ens ajuda a posar el nostre granet de sorra en el món actual, i així poder reduir, reutilitzar i reciclar. Des de la Junta volem agrair a totes les famílies que en aquests quatre cursos han fet possible que aquest projecte es convertís en realitat i que han col·laborat en l’aportació de llibres, en l’organització, per folrar, en l’etiquetatge... • Aquest curs passat l’AMPA ha continuat fent activitats per l’escola, però també activitats que s’obren a la participació del poble: Per St. Damas amb sortejos i paneres; la tradicional castanyada amb moniatos, llom i cansalada!; ens hem divertit disfressats i arrebossant-nos de confeti per carnaval; hem fet un any més la parada de St. Jordi que, tot i caure en dissabte, va ser un èxit de venda de llibres, roses i sobretot plantes; tampoc ha faltat la col·laboració pel berenar de la Festa del Roser i el berenar/sopar per la festa de final de curs, en la qual els alumnes ens van fer passar una divertida estona amb les seves obres de teatre. Mireu, mireu!!


AMPA

Així ha passat un curs i ja n’enllacem un altre, una Junta plega i en comença una de nova amb tanta o més empenta que les altres. L’AMPA any rere any ha fet i seguirà fent grans coses per enriquir la qualitat de l’escola, i pels seus petits GRANS alumnes. Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

31


Història Aquest treball va ser publicat a la revista Les Garrotxes, número 17 de la primavera-estiu de 2016, dins el dossier “Botigues de tota la vida”.

Ca la Xica Botiga centenària d’Argelaguer Sense saber-ho, aquest encàrrec sí que va ser de proximitat. Quilòmetre zero. Hectòmetre zero. Josep, pots fer la crònica de la vella botiga d’Argelaguer? I tant. La botiga es trobava al carrer Major, 29 i un servidor va néixer al carrer Major, 28. Cinc metres de separació. Ca la Xica és una casa carregada d’història, amb una portalada de volta amb llinda del 1747. Però, la casa segur que és més vella. Havia tingut una dependència que era la presó municipal i en el primer pis havia encabit les escoles, pels volts del 1850. Situada estratègicament en el carrer Major del poble, que abans del 1870 havia estat el camí ral de Besalú a Olot. Una via molt transitada per traginers, mercaders i carruatges i també era i és camí ramader. Un carrer que era ple d’hostals, ferrers i ferradors, esclopers i quadres per al repòs de matxos i mules. Un camí que va vertebrar el poble d’Argelaguer, abans amb l’allargassat carrer Major i a partir de la construcció de la carretera nova, pels volts del 1870, amb el nou carrer de la Carretera. Però la crònica és la història centenària de la botiga de ca la Xica. Va començar gràcies a en Francesc Rabert i Sitjà (18721957), que era d’una bona casa del poble, però en no ser l’hereu va haver d’espavilar-se per regentar un negoci. Els pares i ell van optar per obrir una botiga de queviures i confiteria a la vegada. Un germà seu, en Prim, va optar per obrir una fleca al nou carrer de la Carretera, pels vols del 1910. En Francesc de ben jove va anar a Barcelona d’aprenent de confiter a la pastisseria “Forn de Sant Jordi” i també a la pastisseria “la Cubana” de Figueres. L’any 1893, amb 21 anys, va obrir la botiga. Es va casar per aquells anys amb una noia del poble, els pares de la qual regentaven un hostal al nou carrer de la Carretera, l’Hostal de can Salvi, on ara hi ha la fleca. La noia era la Francisca Serrat i Bonaventura, més coneguda per la “Xica”, d’aquí ve el nom de la botiga, que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Era una botiga moderna en el seu temps, amb nombrosos armaris plens de queviures, amb prestatges de fusta decorada i amb més de quaranta grossos pots de vidre plens de diversos productes com caramels, que ells mateixos es feien, pasta, bicarbonat, midó, magnèsia i blau, entre altres. A més tenien la confiteria amb un obrador i un petit forn. Feien bracets de gitana, tortells, bunyols i confits. Pel desembre feien uns torrons d’ametlla i avellana molt bons i valorats. En Francesc, pels volts de Nadal, havia de llogar un home de poble, un tal Roca, que sempre duia barretina, per tal que a peu i a

32

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Inauguració de la nova botiga, el 1965, amb en Cisquet i el fill gran, en Toni. l’esquena portés llaunes de torrons a vendre a una fira que es feia en el Santuari del Collell, per la banda del Torn i seguint sempre camins de muntanya. En el registre de la contribució industrial de l’ajuntament, del 1893, surt com l’única botiga del poble, classificada com a “Tienda de Ultramarinos” i pagava 79 pessetes, molt més que els nombrosos hostals, classificats com a “Bogegón”, que només pagaven 19 pessetes. El matrimoni va tenir set fills. Va seguir el negoci una filla, la Maria Rabert (1903-1991), que es va casar amb un noi del poble, en Martí Cordonets, l’any 1928. La Guerra Civil ho va trastocar tot. En Martí va haver d’anar al front. La botiga va ser intervinguda. Els productes bàsics van ser escassos. Tot i així no van tancar mai el comerç. Passada la guerra es van


Història refer. Van tornar a fer confits, tortells i uns reputats “bollos” de crema; a més de vendre de tota mena de queviures i vins, també venien espardenyes. El fill de la Maria i en Martí, en Francesc Cordonets, va seguir amb el negoci. Era la tercera generació. Nascut el 1929, i més conegut per en “Cisquet de ca la Xica”, encara continua al peu del taulell amb la seva muller. En Cisquet es va casar el 1958, amb la Maria Dolors Selva de Garriguella, però amb lligams familiars al poble. En els anys 1960, tocava adaptar-se als nous temps, modernitzar-se. La moda ho marcava. Van aterrar la vella botiga i van construir-ne una de ben nova amb més obertures, llum i amb un mobiliari minimalista dels anys seixanta. La inauguració va ser per la festa del Roser del 1965. Hores abans encara hi treballaven, paletes pintors, fusters i electricistes. El paleta del poble era el meu pare. Van incorporar una nevera

com a gran novetat a la botiga. Per descomptat, ningú del poble tenia nevera, a l’estiu s’anava a comprar els sifons, a l’hora de dinar per tenir la beguda i el vi més fresc. A casa hi anàvem. En aquells anys encara venien ciris per Setmana Santa i dolços de sucre amb figures en forma de rosari, cistells, ànecs o rosquilles per enganxar a les palmes de la mainada en la benedicció de la diada de Rams. En Cisquet, en els anys seixanta i setanta, també venia gra i pinso, ja que en el poble encara hi havia força pagesos menuts. En el carrer hi havia un gros rètol lluminós que deia “Piensos Cordonets”. Encara recorden quan venien a la setmana dos rams de més de doscents plàtans cada farcell i que per tal que no maduressin tan ràpid els guardaven dins un cove al fons del pou. També venien nombrosos cercles d’arengades. Del meu record, era el temps dels ciris, arengades, sifons i plàtans penjats. Però la mainada només ens fixàvem en els refrescos, caramels, sidral, pipes i els gelats, només a l’estiu. A la botiga sempre hi havia un viacrucis de mainada que hi deixàvem pocs cèntims. A fora hi havia una paperera pels papers dels gelats i caramels i també hi havia, penjada a la paret, una màquina que treia un xiclet de bola i de colors variats per una pesseta. Era un servei de necessitat per les 24 hores del dia. El 1976 va passar a tenir l’estanc del poble, pel tancament de la botiga i estanc de can Quei de la plaça. També en aquells anys van vendre pa, en tancar la fleca de can Prim, de la mateixa família. A l’actualitat la botiga la porta la seva filla, la Maria Elena Cordonets, la quarta generació, amb la ajuda dels pares. Amb la implantació de les grans superfícies, i la globalització tot ha canviat. Ara la botiga va fent la viu-viu. “Sort en tenim de l’estanc, de vendre begudes i fruita. De poc en poc, durant el dia fem un jornal i ens és una distracció. Trobaríem a faltar el tracte amb la gent”. Més que una botiga, ara és un servei públic, una institució. Cent vint-i-tres anys de portes obertes i esperem que força més.

La botiga a l’actualitat amb en Cisquet, la Maria Dolors i la filla, la Maria Elena.

Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com

Josep Vilar i Vergés

Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com

Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

33


Esport

Associació Esportiva Atlètic Llierca Benvolguts veïns, socis i simpatitzants, Aquest any l’Associació Esportiva Atlètic Llierca ha reduït a un equip els tres que vam inaugurar la passada temporada, en concret els benjamins de futbol 7 i els juvenils segona divisió han estat retirats de la competició. El cas del juvenils, no ha estat una decisió fàcil, però, vistos els antecedents de la temporada passada, el problema per trobar jugadors i sobretot entrenadors que vulguessin sacrificar el seu temps per entrenar aquests joves han precipitat els esdeveniments. Tot hi així esperem que els voluntariosos juvenils esdevinguin jugadors de l’equip amateur i tinguem un equip cohesionat per una dècada al poble. Malgrat tot hem mantingut l’equip amateur, no amb gens menys dificultats, però l’empenta dels joves membres de la junta I les ganes que els jovent pugui utilitzar les magnífiques instal·lacions que disposa l’Ajuntament d’Argelaguer hem fet un sobreesforç per mantenir econòmicament l’entitat.

Malauradament hi ha moltes despeses associades al funcionament normal del club i la veritat és que la Federació Catalana de Futbol no facilita la viabilitat de les entitats amb una dura burocràcia instaurada en el si de la federació i cada vegada més requisits per inscriure els equips a competicions oficials. Potser hauríem de crear una lliga comarcal paral·lela a l’oficial on els equips tinguessin més facilitats per poder competir en un lliga amateur; la veritat és que creiem que la FCF no fomenta la pràctica de l’esport entre els joves. Això ho fonamentem en el fet que molts equips graven els jugadors o pares de les categories inferiors per finançar les elevades taxes que cobra la Federació a tots els equips dels mateixos clubs. Per aquest motiu volem fer una crida a tots els amants de l’esport i les entitats altruistes perquè col·laborin directament amb la gestió del club o aportin un petit gra de sorra fent-se soci o assisteixin a les quines que tindran lloc els pròxims dies 25 i 26 de desembre i 6 de gener al polivalent municipal d’Argelaguer a les 18 hores. Entre tots ho farem possible! Força Atlètic!

I Torneig de Veterans Memorial Josep Pujiula El passat 3 de setembre es va celebrar el primer torneig de veterans “Memorial Josep Pujiula” en memòria d’en Garrell, l’home que durant diverses dècades va construir i destruir un gran nombre de cabanes, torres i laberints al nostre municipi, deixant-nos un llegat artístic que ha obtingut el reconeixement internacional. Josep Pijiula i les seves construccions són representacions del que s’entén com Art brut, l’art que es fa fora dels límits de la cultura oficial. La idea dels veterans va ser retre un sentit homenatge no només a l’home públic sinó també al veí d’Argelaguer, tot honorant la seva família. En el torneig van participar l’equip de veterans de Montagut, el de Castellfollit i el d’Argelaguer. La Teresa, dona d’en Josep, va fer la sacada d’honor. El torneig va tenir com a premi-record tres magnífics trofeus de l’artista local Eduard Granados. Els veterans de Castellfollit van quedar en primer lloc, seguits dels de Montagut i els d’Argelaguer, que van quedar en tercer lloc. Va ser una diada única amb molta assistència de públic i amb un final molt emotiu a l’entrega de premis que va fer la Teresa.

34

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


ARG en Transició

Capacitat de càrrega La capacitat de càrrega explica la necessitat d’un ús sostenible dels recursos naturals, ja que, per a qualsevol espècie, l’única possibilitat que té de perpetuar-se de manera indefinida en un medi depèn del fet que consumeixi els recursos naturals més lentament que la capacitat que aquests tenen de reposició. Font: Wikipèdia A casa, com a totes les cases, tenim un determinat nombre d’ingressos anuals i unes determinades despeses. La cosa és que des de 1971 (sí, 1971) a casa nostra les despeses superen els ingressos, i no només això sinó que a més a més cada any la diferència és cada vegada més gran. De manera que aquest any el dia 8 d’agost (l’any passat va ser el 13 d’agost) ja ens havíem gastat tot el pressupost d’enguany. Us preguntareu que com ens ho fem per viure d’aquesta manera. La resposta és ben senzilla. Utilitzem dos mecanismes que fins ara ens han anat molt bé. D’una banda, estirem dels estalvis. No, no és que nosaltres tinguem molts estalvis, són els estalvis dels nostres pares, dels nostres avis i dels nostres rebesavis; i, de l’altra, recorrem al deute. Ei, però no us penseu que ens endeutem nosaltres, no. Són deutes que carreguem als nostres fills, als nostres néts i als nostres besnéts. Què us sembla la nostra manera de funcionar? No direu que no està ben pensada. Aquest comportament no és exclusiu de casa, és el comportament habitual de TOTS nosaltres. L’any 1971 vam sobrepassar per primera vegada la capacitat de càrrega del nostre planeta i des de llavors cada any aquest fet es produeix més aviat. Enguany, el 8 d’agost hem utilitzat més del nostre planeta que el que la Terra pot regenerar. Això passa perquè hem emès més diòxid de carboni a l’atmosfera del que els nostres oceans i boscos poden ab-

sorbir, i hem esgotat pesqueries i talat boscos més ràpidament del que poden reproduir-se i tornar a créixer. Estem i seguim esgotant i malbaratant recursos (estalvis) de tota mena a un ritme molt superior a la capacitat de la Terra de regenerar-los. Des d’aigua dolça fins a terres cultivables i boscos, des de minerals fins als combustibles fòssils. I estem i seguim abocant (deute) residus de tota mena que són els causants del canvi climàtic i que tardaran segles a ser absorbits si és que ho són mai i promovent la reducció accelerada de la biodiversitat. Aboquem contínuament i de forma massiva des de CO2 fins a plàstics o materials radioactius. Un comportament que no dubtem a qualificar d’estúpid i egoista. Superada la possibilitat d’evitar el desastre, tot indica que ens hauríem de centrar a intentar mitigar els efectes. Però ni això sembla que estiguem disposats a intentar. Sens dubte serem qualificats pels nostres fills i néts com la generació més estúpida de la història. Ens resta, com a individus però també com a comunitat, la possibilitat de ser modests exemples del canvi radical que cal fer, cosa que ens donaria una mica de dignitat quan siguem interpel·lats. Miquel Tort

Núm. 38 · Novembre de 2016 ·

35


Joventut

Brigada jove Aquest any, durant el mes de juliol, s’ha tornat a organitzar la Brigada Jove 2016-17. Hi hem participat la Francina, en Nico, l’Andreu, en Jordi, la Mireia, en Jan, en Pau, en Martí, la Lucia, i jo mateix, en Nil. La novetat d’aquest any era que hi teníem monitor, en Ritxi. Hi havien moltes propostes per fer (tallar herbes dolentes, senyalitzar on hi ha les cabanyes d’en Garrell, fer casetes per als gats, pintar el mur de fora de la escola i les portes). Fèiem l’horari de 8 a 11h. Vam començar amb les males herbes del passeig de la Independència. Després vam fer totes les males herbes de tota la carretera, i el carrer del Pi. El que ens va donar més feina va ser pintar el mur de l’escola;

mentre uns estàvem pintant el mur o les portes de dins l’escola, els altres estaven traient les males herbes de les pedres de la pista poliesportiva. El mur està fet de diferents colors, (groc, vermell, taronja, blau...) , i amb unes lletres grans que diuen ”Escola Montpalau”. Els dimecres de cada setmana, anàvem al Borró, o a la piscina amb bicicleta. I com tots els anys, com a premi de final de Brigada, vam anar al Parc Aquàtic Aquabrava de Roses. Ens van acompanyar en Ritxi i l’Aniol Nebot. Va ser una brigada dura, però molt divertida!! Nil Díaz

Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona

MENJARS - BAR

CAN XAC

EMBOTITS I CARNISSERIA

Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

36

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Associació de veïns

Resum de l’activitat de l’Associació de Veïns 2016 L’Associació de Veïns va promoure l’enderroc de l’obsolet transformador elèctric de la plaça. Argelaguer compta ara amb una plaça més agradable sense aquesta torreta elèctrica, i que millorarà amb l’enderroc de l’edifici inacabat. Com que el Consistori de l’Ajuntament té l’objectiu d’articular la participació dels argelaguencs i les argelaguenques en els afers públics, hem treballat en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana per fer-lo possible. Ens hem reunit a Girona amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per fer el seguiment dels abocaments incontrolats de terres i runes per l’empresa Salvador Serra per les obres al casc històric, a la Riera del Vinyot, amb el carrer Muralla i Can Jan. Al setembre de 2015, l’AVA, l’Ajuntament i l’ACA vam tenir una reunió, on se’ns va comunicar el compromís adquirit, per totes les parts, de la reposició d’aquest espai natural, amb la redacció d’un projecte tècnic; estem esperant el document, que segons l’ACA ha de redactar l’Ajuntament. Hem demanat al Consistori que retingui la devolució de l’aval núm. 2110002284, dipositat en concepte de garantia per l’empresa Salvador Serra SA, de 26.770 €, fins que no es resolgui l’abocament de les terres. Ens hem reunit amb la Diputació per demanar el document “Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible” (PAES), el teníem demanat des del 16 de març de 2015 al Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa (SIGMA); el Tècnic d’Infraestructures i Energia s’havia compromès a lliurar-nosen una còpia, però comprovat que no tenia voluntat de complir amb el compromís Girona ens ho ha facilitat, i el tenim a disposició de tots els veïns interessats. Hem demanat a Bassols Energia d’Olot que retiri els 8 pals elèctrics de formigó abandonats a diferents llocs del poble, que en temps passats foren usats per mantenir les línies de subministrament, avui inservibles. Amb l’objectiu de tenir un poble més net i donar una bona imatge, per a nosaltres mateixos i per als visitants en general. Hem demanat al Consistori de l’Ajuntament que demani formalment la sol·licitud per a la retirada d’aquestes instal·lacions en desús, ja que estan en propietat pública municipal. La Comissió de Festes d’Argelaguer ha demanat a l’Associació, i a altres entitats del poble, propostes per a la

Festa Major del Papa Sant Damas I, fill del municipi, per al dia 11 de desembre d’aquest any. Hem acordat proposar com a activitat cultural dedicar el Consultori Mèdic a la primera metgessa anestesiòloga a Catalunya, amb una placa record, a Maria Oliveras Collellmir (Argelaguer 1910 - Barcelona 2009), pionera de l’anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya. Ara mateix estem treballant en l’abastament domiciliari d’aigua; hem demanat al consistori poder consultar el contracte públic entre l’Ajuntament i la companyia Prodaisa, i, així mateix, el “Reglament Regulador del Servei Municipal d’Aigua Potable a Argelaguer”, per conèixer la gestió de la xarxa municipal d’aigua, i per ser informats periòdicament de l’analítica de l’aigua potable que es realitza al poble. Com a cloenda, cal afegir que hem de celebrar que després que l’Associació de Veïns hagués promogut i participat activament en la reclamació veïnal de l’enderroc de l’edifici de la plaça Generalitat, on es va posar una pancarta com a reivindicació i recordatori, el consistori hagi fet el pas de la compra, i esperem el seu definitiu enderroc, per poder dignificar i fer molt més acollidora la plaça del nostre poble, per poder tenir i fer, MÉS POBLE. Fins aquí hem fet memòria de les tasques que hem realitzat; n’hem deixat al tinter altres, però no volem excedir l’espai, segons ens han demanat des de la redacció de L’Argelaga. Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA)

Núm. 38 · Novembre de 2016 ·

37


Casal Gent Gran

Casal de la gent gran “Germandat de Sant Narcís” El Casal de la Gent Gran d’Argelaguer durant aquest període hem gaudit d’unes activitats i trobades que fan que puguem compartir vivències i, per sobre de tot, companyonia.

Continuem amb les activitats començades: gimnàstica setmanal, taller de memòria, exercicis i caminades saludables i fer bosses de roba per al gran recapte. Poema dedicat a la Magdalena Masoliver i a totes les persones que tenen la sort de poder complir els 90:

Una sortida a Barcelona

Festa del soci

Ensenyaràs a volar… però no volaran el teu vol. Ensenyaràs a somiar… però no somiaran els teus somnis. Ensenyaràs a viure… però no viuran la teva vida. Ensenyaràs a cantar… però no cantaran la teva cançó. Ensenyaràs a pensar… però no pensaran com tu. Però, sabràs que cada vegada que ells volin, somiïn, visquin, cantin i pensin… Està en ells la llavor del camí que els heu ensenyat i que ells han après. Mare Teresa de Calcuta

Pujada al Guilar Altres moments:

El casal de la Gent Gran d’Argelaguer s’uneix al condol de les famílies per la pèrdua, durant aquest últim període dels nostres socis Joaquim Vilanova, Eudald Abulí, Rosa Costa, Lluïsa Coma. Descansin en pau.

38

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Geganters

Un diàleg de gent molt alta • Iep!!! Veïns i veïnes del poble més bonic de la contrada! Què tal? Com esteu? Esperem (en Màssio i jo mateix, Satanàs) que molt bé, gaudint d’aquests dies de tardor primaverenca... i és que Màssio, d’aquí poc més d’un mes tornarem a sortir a fer ballar i acompanyar els vilatans del nostre estimat poble per la Festa Major. Esteu a punt? Doncs ja podeu anar escalfant motors, que s’acosta i us necessitem per fer-la ben grossa! • Màssio, recordes la Festa del Roser, que vam tenir mala sort i va ploure? No vam poder fer la cercavila pels carrers del nostre poble, tan que ens agrada! • Sí, ho recordo Santàs! Però tot i així...no ens va fer la guitza! La gresca i la xerinola la vam traslladar al Pavelló. Recordes que ens van fer passar per aquells portals tan grans del Pavelló? Hi havia una boirina baixa i en aquell moment feia la xim-xim. Al fons s’intuïa el Mas Morató, era una estampa ben bonica envoltada de certa màgia i tot! • Sí, la pluja no va deslluir gens ni mica la Festa! Dins al Pavelló hi havia gent de totes les contrades, petits i grans, i els músics afinant els instruments, entonant les primeres notes. I també hi havia els Burrets! Com els hem trobat a faltar! La Pubilla, L’Hereu, en Toni del Porró i en Gervasi Cassoles! Tota la família ens vam retrobar de nou! Tot i el dia gris a l’exterior del Pavelló, dins d’aquest hi havia un caliu, es respirava un ambient d’alegria. Tot estava llest per passar una molt bona vetllada amb música i ballaruca! • Màssio! Vols saber un secret? Però és secret eh! Et parlaré fluixet perquè no se n’assabenti ningú. Em van venir a trobar uns quants joves del poble, i saps què? • Què Satanàs? • Doncs que volen arreglar l’Argericó! Què et sembla? Quina gran notícia, no? • Satanàs, Satanàs això és fantàstic, fantàstic, meravellós! Això ho hem de dir als quatre vents i que aquests ho escampin per tota la Vall! Ni secret ni res! Que tot el poble en vagi ple! És una notícia magnífica! M’has fet molt feliç Satanàs! A veure si ja ens pot acompanyar per la Festa Major! • Ah per cert, Màssio, aquest any hem sortit un dia extra, ho recordes? • És veritat! Vam acompanyar a la gent gran del poble en el seu dia, el Dia de la Vellesa. Quin dia més bonic, dolç i tendre! Quina cercavila més lluïda! Normalment ens observen als ulls de nens i aquest cop ens acompanyaven els ulls més savis del poble! Quin repte! Va ser un gran plaer acompanyar-los durant el transcurs de la caminada de l’Església al Pavelló! • I Màssio, no et deixis els músics que hi van posar la dolça melodia perquè nosaltres poguéssim ballar i fer més amena la caminada! Moltes gràcies família Tomàs-Massana! • Tens tota la raó, dimoniet! Argelaguencs i argelaguenques us convidem a la propera Festa Major a venir amb nosaltres a passar un molt bon ratet i amb molt bona companyia! Penseu que aquests geganters ballen, mengen, passegen per tot el poble i s’ho passen pipa! ANIMEU-VOS! VISCA LA FESTA MAJOR! Els Geganters d’Argelaguer Núm. 38 · Novembre de 2016 ·

39


Poligaris

L’arqueria com a teràpia alternativa Resulta desconcertant pensar que un arc i una fletxa poden ser una porta d’entrada a les nostres reserves mentals i no una simple eina destructiva. La pràctica del tir amb arc, igual que els altres esports, requereix d’una preparació física i mental moderada. La part física implica exercitar el to muscular i mantenir una correcta postura corporal, la part mental implica exercitar la concentració i la relaxació. Tot plegat aconsegueix desestressar la persona que el practica proporcionant una agradable sensació de tranquil·litat. El tir amb arc és un esport individual que requereix del grup per continuar evolucionant i permet la introducció gradual de la individualitat a una dinàmica de grup. S’han incorporat al nostre club persones amb diferents problemes d’àmbit físic, psíquic o social aconseguint un alt grau d’integració. En l’àmbit físic, l’arqueria és un dels esports que necessita menys adaptacions per a la persona que el practica. Al nostre club, hi tenim arquers amb diferents graus de discapacitat, des de dificultats de mobilitat per problemes articulars o ossis fins a distròfies musculars o malformacions òssies. En altres clubs hi ha arquers que tenen problemes de ceguesa o de sordesa o que han d’anar amb cadira de rodes. En l’àmbit mental s’aconsegueix un creixement personal potenciant la concentració i aconseguint un estat de re-

40

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

laxació important. Estem aconseguint bons resultats amb persones amb retard mental lleu, amb depressió nerviosa i amb autisme. En l’àmbit social, l’arqueria permet la integració de persones amb problemes de sociabilitat en iniciar-se com una pràctica individual que necessita del grup per a poder evolucionar; aquest fet permet la integració gradual al grup a mesura que la persona es veu capaç d’augmentar el nivell de relació. En aquesta situació hem ajudat a la integració de persones que anteriorment havien tingut problemes quedant socialment aïllades. www.poligaris.org poligaris@poligaris.org


Pàgina oberta

Sopar del futbol 2016 (els d’abans) El passat 8 de juliol, vam tornar a celebrar el sopar i trobada de la gent del futbol del poble dels anys 1970 i 80, al Cafè d’Argelaguer. Aquest any es va celebrar la desena trobada i es va lliurar una placa commemorativa a en Jordi Badosa i Bosch, que ha assolit l’edat de vuitanta anys i que ha participat a molts dels sopars. En Jordi ha estat tot un referent en el futbol del poble; de nen va fer d’aplegapilotes, va ser jugador i també porter, va fer d’àrbitre en partits amistosos, i també d’entrenador. Sempre ha estat soci i membre de diverses juntes. Per molts anys. Joan de ca la Lluïsa Josep de ca la Remígia

Núm. 38 · Novembre de 2016 ·

41


Pàgina oberta

Entranyable font!!! Era un indret humit i fred, quan de sobte la remor de l’aigua em va aturar. M’assec al seu costat, l’olor de l‘herbatge, la fluïdesa del seu doll, la frescor del matí, em van fer passar la suada d’haver-hi pujat. Davant meu LA FONT DE LA BORADA emboscada, brolla entre paratges, tot omplint la pica amb un to suau. Era en un paratge, ple de fullatge, rodejada de corriols, ombrívols i molt sols. Pins i alzines, romegueres i boixos, li feien costat. Quin goig! gaudir per una estona, de la placidesa del lloc. LA FONT DE LA BORADA quina trobada!! L’ORRI (Sales de Llierca) Assumpció

L’argelaga (III) Aprofitant la seva vulnerant espinescència, l’Argelaga es posava damunt de les parets dels corrals, per tal que no hi entraren les raboses i d’altres salvatgines. Tinguts per fortíssims i bellíssims són els gaiatos i garrots d’Argelaga; i amb el nèctar de les seves flors elaboren les abelles una mel finíssima i de gran qualitat. Cal, a més, comptar amb l’interès ecològic de l’austera Argelaga d’Argelaguer que adoba la terra que ocupa, gràcies a la relació simbiòtica que manté, com les restants lleguminoses, amb uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric que colonitzen les seves arrels. Encara caldria afegir que l’Argelaga és, actualment, la prova inicial que posa la muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant així una prudent autoselecció.

Qui puja la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s’encén i s’apaga, albó, romaní i Argelaga. El sol s’apaga i s’encén, farigola, romeguer. Bartomeu Rosselló-Pòrcel La veritat és que hi ha Argelagues tan formidables i tan eriçades que topades de trascantó no saps si volen traure’t a ballar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar ben entravat d’Argelagues pot esdevindre una tortura, sobretot si es fa al pic de l’estiu quan se sol portar pantaló curt i la secor fa més punyents les punxes. Però normalment el seu ràpid refrec, ran de senda, és més aviat un esperonador de l’ànim del caminant i un bon estimulant de la circulació sanguínia de les cames.

Conec aquests turons. El verd rusc del romaní, l’altre punxent de l’Argelaga, aquell entorcillat de l’antiga olivera, els verderols dels pins. Els conec. Josep Piera El nom actual d’Argelaguer prové aquesta planta, i ha anat canviant amb els segles, el primer es troba l’any 957, i l’últim en 1855: Agelaga, Argelagarios, Argelagario, Argelaguerio, Galagario, Argilagarios, Argilarios, Dargilaguer, Argelagaris, Argilagueriis, Argileguer i Arfielaguer. Juan R Lejarza de Cal Músic

42

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Programa de Festa Major

Sant Damas d’Argelaguer Diumenge 4 desembre de 2016 9:00 h CAMPIONAT TIR AMB ARC INDOORSALA Trofeu Associació Catalana de Tir Lliure 2016 Organitzat pels Poligaris

21:00 h Al Casal ,

Pere Hosta nit jove

Teatre

Dijous 8 22:00 h Al Pavelló, 10:00 h repic de campanes 11:00 h Bicicletada popular i vermut Diumenge 11 al barri del pont 17:00 h Sala de Lectura

9:30 h Al Pavelló:

Taller de postals de Nadal

Esmorzar popular

19 h

PATINATGE AMB EL CPA OLOT

amb l’actuació de les campiones del món Divendres 9 22:00 h Al casal - JAMPO Organitzat per Lluna Plena.

Dissabte 10 Tot el matí, a la plaça de Sant Damas,

FIRA DEL DONAR Organitzada per Argelaguer en Transició

Vermut electrònic

12:00 h Al pavelló Organitzat pels joves

Arrossada popular

14:00 h Al pavelló Organitzada pels joves

batucada

16:00 h fins a la Terrasseta de la Violinada (c/Santa Anna) on hi haurà

cafè-concert amb música en directe 17:30 h Al Casal - Teatre familiar

La Bleda 18:30 h

Berenar infantil Organitzat per L’AMPA

Organitzat pels Geganters

Cercavila

11:00 h Carrers del poble. Inici del recorregut davant l’Ajuntament.

Missa cantada

amb la Coral 12:00 h Tribana, Presidida pel Bisbe de Girona, i petit concert a la sortida. 13:30 h Plaça Generalitat

Ballada de Gegants Capgrossos i Burrets 17:00 h Al Pavelló Sardanes amb la cobla Vila de la Jonquera 19:00 h Al Pavelló

Havaneres i rom cremat a càrrec del grup Les Anxovetes

Dilluns 12 11:00 h Al Casal - Petit Cinema Peli sorpresa amb suc i crispetes. Organitzat per CLICA

A LA CAPELLA SANTA ANNA, EXPOSICIÓ DE LA MARGA ROS Núm. 38 · Desembre de 2016 ·

43


Argelaga 38  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you