Page 1

L’Argelaga Diada de Catalunya

30 Revista d’Argelaguer Desembre 2012


Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

TELÈFONS

HORARIS DE SERVEIS

SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h. SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h. RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del ma. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72 DISPENSARI D’ARGELAGUER Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns i dimecres, de 12 a 14 h. Divendres, de 10:30 a 11:30 h. Infermera: Montserrat Perramon

Dilluns i dimecres de 12 a 13 h. Divendres d’10:30 a 11:30 h. Per visita els dimarts i els dijous es pot anar al dispensari de Tortellà o al CAP de Besalú. Extraccions: Segons i quart dijous de cada mes, de 8 a 9 h. Cal cita prèvia. DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, de 8:20 a 11 h Dimarts, de 10:30 a 13 h Dimecres de 9:30 a 11 h Dijous de 8:20 a 11.30 h Divendres de 12 a 14 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns i dimecres de 10 a 11h Dimarts de 10 a 11 i de 12 a 13 h Dijous de 10 a 11:30 h Divendres, de 12 a 13 h Extraccions: Dimarts, de 8 a 9 h Dijous (1r, 3r i 5è), de 8 a 9 h Divendres (sintrom) de 8 a 9 h Llevadora: Dijous, de 12 a 12:30 h URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú. Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h. Si necessiteu ser atesos

FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Ma, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i fesus, a les 9:15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc infanl (consulteu la informaicó dels dies als contenidors) CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h

Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)

SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h

900 900 120

Atenció a dones en situació de violència

HORARIS DE LA TEISA

BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA

Besalú - Banyoles - Olot

Banyoles - Besalú - Olot

(Besalú - Olot - Les Planes d’Hostoles)

Girona

Direcció Olot Sorda d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú Sorda d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h

d’urgència de 20 a 8 h del ma, truqueu al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot. c/ Mulleras, 15. Telèfon 972 26 18 00

Sordes de Girona

Banyoles

7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00

7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30

Besalú 8:03

Arribades a Olot 8:30

10:03

10:30

12:03

12:30

14:03

14:30

16:03

16:30

18:03

18:30

20:03

20:30

21:48

22:15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Fesu Feiner (1) Diari Fesu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

AJUNTAMENT De dilluns a divendres, de 8 a 15 h.

Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 Pàgina web hp://pobles.ddgi.es / argelaguer Correu electrònic Ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 (Avaries) 900 75 07 50 Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan) 972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 Consultori Argelaguer 972 68 76 06 Dr. Enric Bayona 608 74 14 11 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 669 886 757 Farmàcia Argelaguer Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca 972 29 40 18 Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00

Sordes d’Olot

Besalú

Banyoles

Arribades a Girona

5:45

6:15

6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15

7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45

7:30

8:00

8:30

10:00

11:30

12:00

13:30

14:00

15:30

16:00

16:30 17:30

17:00 18:00

19:30

20:00

(1) De dilluns a divendres feiners (1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: (2) Dies curs escolar Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Lecus (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Fesu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Fesu Feiner (1) Fesu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial SUMARI Serveis .......................................... Editorial ........................................ Informació municipal ................... Actualitat ...................................... Entrevista ..................................... Personatge ................................... Escola ........................................... AMPA ........................................... Esports ......................................... Àlbum fotogràfic .......................... Història ......................................... LlunaPlena ................................... Clica .............................................. Geganters ..................................... Violinada ...................................... Joventut ....................................... Argelaguer en transició ................ Salut ............................................. La recepta .................................... Pàgina oberta ............................... Festa de Sant Damas ....................

2 3 4 10 17 20 22 24 26 27 28 30 33 35 36 37 38 39 41 42 43

Hem arribat a la publicació número 30 de la revista! Sembla que era ahir mateix que sora el primer exemplar de L’Argelaga, el maig del 1998, parlant en portada dels 10 anys de la recuperació de l’escola i la nova pista esporva, al costat d’en Màssio i els capgrossos animant la festa; i tots recordareu el número 20, del desembre del 2007, en el qual sota el tol “Ja el tenim!” en la portada apareixia una fantàsca fotografia del nou camp de futbol; o el número 25, dedicat a Joaquim Badosa, en “Quim Cisteller”, que havia fet 100 anys. Han estat quinze anys i trenta revistes que han volgut recollir tot el que s’ha esdevingut al poble, que invesguen temes del passat, que expressen les inquietuds i vivències de tots els argelaguencs i argelaguenques, des del més pet al més gran. No cal insisr en el fet que aquesta publicació és “del poble i per al poble”, en la qual tots esteu convidats a col·laborar i a intervenir; de fet, sense l’esmable i riquíssima col·laboració de tots els veïns del municipi no hagués estat possible arribar al número 30 amb la força i empenta que té L’Argelaga. I ara som al 2012, i el ple de l’Ajuntament el 20 de gener de ns de tots els regidors que el muni2012 va votar per consens rís a l’Associació de Municipis cipi d’Argelaguer s’adherís per la independència. Un any, aquest, en el qual ent, un moment històric estem vivint, possiblement, singular que ens pot dur a iniciar el procés cap a la plena sobirania de Catalunya. Hem d’esperar que els resultats de les eleccions al Parlament ens duguin a iniciar aquest camí; el moment s’ho val.

El conngut dels arcles és responsabilitat dels respecus autors.

Finalment, us animem a gaudir i a parcipar en els actes ctes programats per a petss i grans els dies de la Festaa de Sant Damas!

Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER

El consell de redacció

Consell de redacció: Carles Batlle, Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Dolors Olivé.

Podeu consultar tots ots els número de L’Argelaga a:

webspobles.ddgi.cat spobles.ddgi.cat Fotografia: Francis Anaya, Carles Batlle, Josep Dorca, Dolors Figueras, Julián Marn, Montserrat Massana, Albert Nebot, Aleix Oliveras, Xavier Quintana, Eduard Saiz, Francesc Tomàs, Miquel Tort. Dibuix del programa de Sant Damas: Laia Juez. Impressió: IMPREMTA PAGES · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:

(secció Ajuntament, ament, apartat de Cultura)

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer er arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu rreu electrònic a: revistaargelaga@ gmail.com. La revistaa es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfi ficc com gramacal i a publicar-los en un número o bé el següent egüent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament. urament.

Núm.. 30 · Desembre de 2012 ·

3


Informació Municipal Modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2013 Cada any, al llarg del darrer trimestre, els Ajuntaments han d’aprovar els increments que s’han d’aplicar als impostos i les taxes per a l’any següent. El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer ho va fer en el Ple del dia 30-10-2012, i donada la situació econòmica que estem pant es va decidir no augmentar cap impost i només modificar en poca mesura les taxes d’impost de vehicles, escombraries i aigua. Tot seguit us passem a informar de les modificacions:

Taxa de subministrament d’aigua S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, d’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa. Les tarifes són les següents: Quant a l’ampliació dels trams segons el nombre de persones, es fixa la següent taula: BASE IMPOSABLE MENSUAL (m3) Consums a parr 24/03/12 0 a 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones 7 persones N persones Tipus x Coeficient

1r. Tram Fins a 9 Fins a 12 Fins a 15 Fins a 18 Fins a 21 >= 3n Protegit x1

2n. Tram De 10 a 15 De 13 a 20 De 16 a 25 De 19 a 30 De 22 a 35 >3n <=5n Ordinari x2

3r. Tram De 16 a 18 De 21 a 24 De 26 a 30 De 31 a 36 De 36 a 42 >5n <=6n Ordinari x5

4t. Tram Més de 18 Més de 24 Més de 30 Més de 36 Més de 42 > 6n Ordinari x8

Si heu de modificar el nombre de persones de l’habitatge, en relació amb els consums dels trams d’aigua, podeu adreçarvos a les oficines municipals i us n’informarem. BLOC I: De 0 a 10 m3/abonat/mes________0,6126 €/m3 BLOC II: Excés de 10m3/abonat/mes______0,6385 €/m3 BLOC INDUSTRIAL:____________________0,6087 €/m3 Conservació comptador_________0,8931 €/abonat/mes

Dret de connexió: Però atenció, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, arran de l’entrada en vigor de la nova Llei 5/2012, de 2012, de mesures fiscals, financeres i administraves que ha aprovat la Generalitat de Catalunya, s’han modificat els valors dels trams del cànon de l’aigua incorporant-se un quart tram, cosa que significa un augment considerable del total de la factura que no és atribuïble al cost municipal de l’aigua, sinó als impostos de la Generalitat que la graven. L’aplicació és la següent: 1r. Tram / Consum mensual fins a 9 m3 / Tipus protegit* x 1 = 0,4089 2n. Tram / Consum mensual entre 9 i 15 m3 / Tipus ordinari**x 2 = 0,9420 3r. Tram / Consum mensual entre 15 i 18 m3 / Tipus ordinari** x 5 = 2,3550 4t. Tram / Consum mensual superior a 18,3 m3 / Tipus ordinari** x 8 = 3,7680 (*) = 0,4089 / (**) = 0,4710

Impost de vehicles

Taxa d’escombraries

S’incrementa la quota en un 3,1%, de manera que les tarifes queden de la manera següent:

Vist l’estudi econòmic del SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública), i els costos del servei, on es reflecteixen els resultats del servei a l’any 2012, i els resultats de la implantació de la recollida orgànica, l’augment de la taxa per a l’any 2013 serà del 4%; per tant, les tarifes seran les següents:

Turismes de menys de 8 cv:____________________20,30 € Turismes de 8 a 11,99 cv:_____________________ 54,83 € Turismes de 12 a 15,99 cv:____________________115,70 € Turismes de 16 a 19,99 cv:____________________144,15 € Turismes de més de 20 cv:____________________180,21 € Ciclomotors:_________________________________6,68 €

4

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Domicilis: Habitatge__________________________________127,75 € Habitatge amb una persona jubilada_____________66,93 € Habitatge de temporada o deshabitat___________127,75 € Establiments: Bogues (fleca, queviures...)___________________127,75 € Bars i restaurants____________________________497,31 € Cases de turisme rural________________________462,34 €


Informació Municipal

Obres municipals Obra de millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer Aquesta obra, coneguda popularment com “L’avinguda arbrada”, ja s’ha acabat. L’obra ha ngut un cost d’execució total de 182.434,94 €, i compta amb una subvenció del FEDER 2007-2013 i una d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya. La resta d’obra ha estat subvencionada una part pels veïns directament beneficiats de l’obra i l’altra part per l’Ajuntament. Aprofitant els actes de la celebració de la Diada es va inaugurar l’obra i es va batejar l’avinguda. Per triar el nom de l’avinguda es va fer una consulta popular, en la qual els veïns del poble que van voler van poder escollir entre una sèrie de noms proposats per l’Ajuntament.

Millora del passallís del Guilar La millora d’aquesta part del passallís era molt necessària, ja que en qualsevol moment una crescuda del Fluvià podia trencar-lo. Els treballs han consist en consolidar l’estructura del passallís i obrir un nou pas d’aigua de 4 m2 per donar més capacitat al passallís. L’obra tenia un pressupost de 38.660,00 €, i l’execució de l’obra ha estat finançada íntegrament per l’empresa Àrids Ca l’Ornós, i l’Ajuntament s’ha fet càrrec del cost del projecte i la direcció de les obres.

Els noms més votats van ser: • Passeig de la Independència..............................24 vots • Passeig de la Llibertat........................................ 23 vots La resta de vots es van reparr entre els altres noms proposats, a raó de 4 o 5 vots per nom. El nom escollit va ser el de Passeig de la Independència, i així es reflecteix en la placa que es va destapar el dia 11 de setembre.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

5


Informació Municipal Millora de les voreres del carrer Om

Millora de la calefacció del Casal

En aquests darrers mesos i des dels serveis municipals, s’ha procedit a millorar les voreres del carrer Om, que a causa de les arrels dels arbres presentaven un estat molt lamentable. Amb aquesta actuació s’ha millorat la qualitat i l’ús de les voreres.

Al llarg del mes de novembre s’ha portat a terme la substució de la caldera del Casal d’Argelaguer. Amb aquesta inversió, a més de millorar l’eficiència del servei, es pretén potenciar l’estalvi energèc. També es canviaran els difusors de la sala per poder millorar-ne el confort.

Equipament dels serveis En aquest darrer semestre i per tal de millorar els serveis municipals s’ha comprat una màquina per fer el manteniment (raspallat i airejat) del camp de gespa arficial, i també s’ha comprat una furgoneta FORD Transit F3F-SRW d’ocasió al Consorci de Transport Sanitari Regió Girona, SA per substuir la Nissan que es va espatllar.

Altres informacions Aprovació de les festes locals per al proper calendari 2013 En el ple de l’Ajuntament de data 18-7-2012 es van aprovar les dues festes locals per a l’any 2013, que seran: • Dilluns 13 de maig • Dilluns 9 de desembre Nova campanya de presentació i difusió de la proposta de construcció de 6 habitatges sostenibles en filera Aquest Ajuntament i l’empresa SOS3S han modificat el plantejament de la promoció d’habitatges que es volien fer a la zona de Can Jan en règim de cooperava. El principal canvi és el preu, que de 184.000,00 € es redueix a 139.000,00 €, perquè es deixa el pis superior com un lo (un espai únic, sense comparments) i rebaixant l’impost de construcció. Destaquen que els habitatges tenen la cerficació energèca nivell A. S’han fet presentacions i sessions informaves d’aquesta proposta tant al municipi d’Olot com en el de Besalú, i s’ha publicitat la proposta als principals mitjans de comunicació per atreure interessats. Podeu adreçar-vos a l’Ajuntament d’Argelaguer (972 68 71 37) o a l’adreça ajuntament@argelaguer.cat o a SOS3S.girona@gmail.com.

6

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Informació Municipal

Cuidem Argelaguer Cuidar del nostre municipi és feina de tots; per sort, molts dels nostres ciutadans ho tenen clar i des de l’Ajuntament us volem agrair aquest esforç. Però hem d’intentar millorar i col·laborar-hi tots, ja que les actuds incíviques tenen un cost tant de personal com econòmic. Aquí us deixem una sèrie de recomanacions:

Circulació Úlmament estem fent un estudi de la senyalització del municipi. Una part ja s’ha instal·lat: els senyals a cada entrada del poble de zona residencial i limitació de velocitat a 30 km/ hora. Cal que siguem prudents per tal d’evitar accidents no desitjats! Hem de recordar també que s’han de deixar lliures les voreres i respectar les zones on no es pot aparcar: a la plaça, al carrer Major (excepte zones autoritzades), zona del casc anc i a on hi ha línies grogues i sordes de garatge. El fet d’ocupar zones on l’espai queda reduït comporta problemes a la mobilitat tant a persones grans, minusvalies, cotxets i també al pas de vehicles d’emergència.

Neteja La neteja de les voreres i carrers de davant de casa nostra és responsabilitat de cada ciutadà, així també com mantenir netes i en condicions les nostres propietats, horts, parcel·les i jardins. També fer la poda d’arbres i matolls que afecten a la via pública o a propietats veïnes. Les restes vegetals resultants de les neteges i podes que no es puguin gesonar a la mateixa propietat no es poden rar als contenidors, s’han de portar a la zona que tenim habilitada al costat del cemenri. Respectant les indicacions que hi ha, separant les restes de gespa i fulles a un costat de les restes de poda i branques, que les posarem a l’altra banda. Heu de recordar a les empreses de jardineria que contracteu per al manteniment dels jardins que han de seguir aquesta mateixa normava. I per úlm us recordem que des del dia 16 d’octubre es poden efectuar cremes, però s’ha de tenir el permís que us expedirem a les oficines de l’Ajuntament.

És per això que s’ha pensat en la creació de brigades ciutadanes per treballar en la millora de l’espai públic, i així fomentar la responsabilitat ciutadana i fer veure als argelaguencs i argelaguenques que des del voluntariat i la consciència podem aconseguir una millora en la conservació dels espais públics del municipi, que s’ha pensat en la creació de brigades ciutadanes de millora de l’espai públic. Ja hem estudiat algun projecte com poden ser la millora de l’entorn de la riera o restaurar el parc infanl. Però també estarem oberts a les idees que ens aporn els col·laboradors/es d’aquestes brigades. Per tal de dur a terme aquests treballs l’Ajuntament hi posaria les eines i l’estructura, i entre tots hi posaríem el treball. Properament es farà la primera reunió amb les persones interessades; les persones que s’hi vulguin inscriure poden ferho a les oficines de l’Ajuntament, al telèfon 972687137 o a l’email Ajuntament@argelaguer.cat. Àrea de Serveis.

Noves Tecnologies L’Ajuntament ha obert un compte de facebook i twier per tal de poder obrir la comunicació a tothom que ho desitgi. D’altra banda us demanem que tots els ciutadans i les ciutadanes que vulgueu rebre la informació municipal via correu electrònic només cal que us poseu en contacte amb les oficines municipals per tal de facilitar les dades.

Brigades ciutadanes de millora de l’espai públic L’Ajuntament d’Argelaguer compta amb una planlla d’un sol operari per al manteniment, i en algunes de les feines l’ajuden tant l’alcalde com els regidors. Tot i així, el terme municipal és gran, i hi ha coses en què no hi podem desnar el temps que hi faria falta.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

7


Informació Municipal

Argelaguer en Xifres Naixements: 1 Defuncions: 0

Ismael Sidibeh Suho · 12-06-2012

Eleccions al Parlament de Catalunya. 25 de novembre de 2012

Sala de Cultura L’hora del conte En cada sessió, que s’ha fet un o dos divendres al mes, que dura aproximadament mitja hora, s’expliquen un parell d’històries. Hi han parcipat: Ana Bergaretxe, Crisna Erill, Eli Robles, Laia Juez, Jordi Puigdevall, Alba Tomàs, Margriet Coumans, Dolors Figueres, M. Ángeles Masip, Javi Montero, Joan Rodriguez, Kali, Bruna Harster, Juanita Nadal, Selene Sanabria.

8

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Juanita Nadal explicant el conte “Blanqueta, la cabra del Sr. Pascual”.


Informació Municipal Concurs de dibuix a la festa del Roser

El 18 de juliol vam fer un taller d’escriptura impart per la Crisna i en Ramon; sis adults van parcipar-hi.

Com cada any, durant la Festa del Roser (diumenge al ma), es va fer un concurs de dibuix per a nens i nenes (a parr de 3 anys). El concurs va començar a les 10.15 h del ma de diumenge dia 13 de maig. Els concursants van tenir una hora per fer les seves creacions. El lliurament de premis es va fer a les 13h, a la plaça, abans del Ball de Gegants. Guanyadors: Adrià, Cora, Ibai, Luna, Maria, Lluc, Marcel, Fatu, Berta, Liam i Ànnia.

Club de lectura Aquest esu, la Sala de Cultura, d’acord amb l’Associació LlunaPlena, ha engegat un CLUB de CULTURA per a tots els interessats a comparr lectures i intercanviar opinions. El mes de juliol, el dia 16, vam comptar amb la presència de Josep M. Benet i Jornet i vam poder comentar la seva obra Dues dones que ballen. El 7 de setembre vam xerrar sobre l’obra de Bohumil Hrabal: La peta ciutat on es va aturar el temps. El 26 d’octubre vam comentar la novel·la de Dai Sijie: Balzac i la peta modista xinesa. El dia 30 de novembre hem comptat amb la presència de Francesc Serés per parlar dels seus Contes russos.

Benet i Jornet a la Sala de Cultura d’Argelaguer.

Tallers d’escriptura Entre el dia 1 de març i el 12 d’abril, la Sala de Cultura va acollir un TALLER D’ESCRIPTURA organitzat conjuntament per l’Associació LlunaPlena i l’Ajuntament d’Argelaguer. El taller – gratuït– es va adreçar a nois i noies de Cicle Superior i va ser impart per la Crisna Erill.

Novetats a les prestatgeries Durant aquests mesos, hem incorporat els següents tols: Infanl: Oried Preussler: Nosaltres, els de Vilaximpleta, Cruïlla, Barcelona, 1996. Mercè Canela: S’ha de ser animal!, Cruïlla, Barcelona, 1995. Hans Jürgen Press: Les aventures de La Mà Negra, El Pet Esparver, 1996. Toni Matas: Un home dins del rellotge, Centpeus, Barcelona, 1993. Montserrat Massana: El meu avi no parla com abans. Argelaguer, 2011. Juvenil: Víctor Batallé: La metamorfosi d’en Vicentet, Empúries, Barcelona, 1990. Jordi Sierra: Les històries perdudes, Cruïlla, Barcelona, 1999. Novel·les: Paul Auster: Viatges per l’Scriptorium, Edicions 62, Barcelona, 2007. Antonio Salas: Diario de un skin, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 2005. Dan Brown: El gran engany, Empúries, Barcelona, 2005. Tom Wolfe: La foguera de les vanitats, Editorial Pòrc, Barcelona, 1990. Eduardo Mendoza: El misterio de la cripta embrujada, Debolsillo, Bar., 2001. Steven Conte: A siete pasos de la primavera, Debolsillo, Barcelona, 2010. Maha Akhtar: La princesa perdida, Rocabolsillo, Barcelona, 2012. Carles Batlle: Kàrvadan. La llegenda de l’impostor, Barcelona, Kimera/La Galera, 2012. Ken Follet: Los pilares de la erra, Debolsillo, Barcelona, 2010. Javier Marías: Los enamoramientos, Alfaguara, Madrid, 2011. Fernando Savater: Los invitados de la princesa, Espasa, Barcelona, 2012. Vicent Usó: El músic del bulevard Rossini, Proa, Barcelona, 2009 Oscar Wilde: The picture of Dorian Gray, Oxford University Press, London, 2000. John Buchan: The thrity-nine steps, Oxford University Press, London, 2001.

HORARIS DE LA SALA DE LECTURA: Dilluns, dimecres i dijous de les 16.30 a 19.30 h.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

9


Actualitat

Festa del Roser Concert de TruJazz

Concert d’Empalmaos

Concurs de dibuix

Ball de fi de festa

Exposició de Manu vb Tintoré A la capella de Santa Anna

En moment d’indefinició i precarietat, calen obres com les de Manu vb. Tintoré. Obres que permeten traçar un recorregut cap als orígens i cap a l’equilibri. Obres esperançadores. Vivim en un moment de perplexitat, de pors, d’inseguretats... Precisament per això la producció arsca de Manu Tintoré experimenta en els límits, tant del material (fusta, cautxú, metall...) com de la tècnica, per trobar l’expressió d’una tensió entre les formes i les emocions. En aquesta tensió notem la fragilitat i la fragmentació del món contemporani. La virtut, però, d’aquest art inquietant, rau en el fet que, malgrat el xoc entre lleugeresa i pesantor, la sotragada no aconsegueix anul·lar la possibilitat d’un camí, d’un recorregut alliberador (dins de les peces i en l’ordre de la seva juxtaposició).

10

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Ho podríem expressar així: La tristesa i la crueltat es reflecteixen en formes-gàbies, però les gàbies són cistelles, les cistelles esdevenen nius, els nius són ventres prenyats, i els ventres llàgrimes, llàgrimes que es converteixen en joies, joies que expressen l’alegria de viure. Un cicle que es tanca. C.B.


Actualitat

Ull, canvi i acció sum dels tres documentals gravats al Marroc i del documental gravat a Cuba. I també un vídeo del programa “MESTRES” de TV3. L’acollida per part dels assistents va ser molt bona, tothom va demostrar molt d’interès per aquest projecte. Ara els que van anar a Gàmbia ja han tornat i estan preparant el sisè documental d’aquesta gran experiència. Montserrat Massana i Molera

El dissabte 16 de juny al casal d’Argelaguer es va fer una Marató de documentals que formaven part d’un projecte educau que des de fa 6 anys s’està realitzant a un instut d’Olot. Aquest projecte es diu “Ull, canvi i acció”, i consisteix en tot un treball d’aprofundiment sobre diferents llocs d’origen dels alumnes de procedència estrangera del centre i en l’elaboració d’un documental per part dels nois que parcipen en el projecte. El tema central és el descobriment d’altres realitats socials, personals, culturals... a diferents indrets del món guiats per estudiants del país que es visita. Fins ara s’han realitzat tres edicions al Marroc, una a Cuba i una cinquena al Punjab, al nord de l’Índia. I aquesta sisena edició el des escollit ha estat Gàmbia. A Argelaguer es va organitzar una Marató amb l’emissió dels cinc documentals que s’havien fet, ja que a Gàmbia encara no hi havien anat. També va venir la Tona Calm, la mestra que ho organitza, i la presentació de cada documental va ser feta pels parcipants assistents. L’objecu era doble: divulgar aquest treball tan extraordinari per una banda, i per l’altra obtenir diners per ajudar a finançar l’edició d’enguany del projecte, per la qual cosa es va demanar la voluntat al públic assistent. També es van vendre samarretes i anells dissenyats expressament per subvencionar aquest viatge, i les famílies van fer passsos per col·laborar. Per a conèixer una mica més d’aquesta experiència podeu visitar el bloc hp://ullcanviiaccio.blogspot.com.es, on hi ha els enllaços dels diferents blocs de cada edició i també un re-

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

11


Actualitat

Flama del Canigó Enguany Argelaguer s’ha adherit als actes organitzats per Òmnium Cultural en mou de la Revetlla de Sant Joan amb l’encesa de la Foguera al municipi amb la Flama del Canigó, portada pels alumnes de l’escola, i amb la lectura d’un manifest.

Identitat catalana Podria dir que Catalunya és més un senment que un territori, no m’atreveixo a fixar unes fronteres, però crec que aquest senment cap a una llengua, una cultura, uns paisatges, uns costums, unes tradicions i unes maneres de pensar concretes i diferencials s’estenen allà on anem, a qualsevol lloc del món, perquè tots formem Catalunya. Per a alguns el català és aquell que ha nascut a Catalunya, per a d’altres és qualsevol que hi visqui i hi treballi; segons alguns són tots aquells que tenen arrels de família catalana, d’altres diuen que és aquell que parla català o, com hem dit anteriorment, amb el senment de senr-se català n’hi ha prou. Per diferenciar qui és català no veig necessari demanar referències ni arbres genealògics a ningú per saber en quin grau ho és, molts de nosaltres tenim branques de familiars que van venir d’Espanya o d’altres països anys enrere i evidentment no és fet per amagar-se’n ni avergonyir-se’n. Per esmar la nostra llengua i cultura no vol dir que n’haguem de discriminar d’altres. Tothom és lliure de senr-se d’on sigui i això és justament el que demano, que se’ns deixi senrnos catalans i prou, que no se’ns obligui a ser d’un lloc que no ens representa. D’aquests elements tangibles i intangibles que ens fan senr catalans, en podem donar molts exemples com són el pa amb tomàquet, el bon embot de la comarca, l’escudella i carn d’olla, la sardana, les jotes i corrandes, les havaneres, la barrena, els mossos d’esquadra, la rosa i el llibre del vint-i-tres d’abril, les xiruques, el viatjant català, el Barça, els castellers o la rumba catalana, entre d’altres. Tot i això crec que el més important de la cultura catalana som nosaltres, els catalans, els reivindicadors del “seny” català i de la feina ben feta que podríem considerar un dels referents polícs i filosòfics en el sent d’entendre del “ser” dels catalans. Tot i que hi ha diferents formes de ser català i diferents formes de senr Catalunya, el que crec és que la vull veure més lliure que mai, sense un espoli fiscal que comporta injuscies socials i sense limitacions per la cultura, la llengua i les tradicions que tant ens caracteritzen i ens esmem.

12

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Actualitat

Estiu a la fresca Enguany, els “divendres a la fresca” han consist en el següent: · 20 de juliol. Concert del grup de reggae fusió MENSAJEM. · 27 de juliol. Cinema a la fresca. Chico y Rita, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (durant la vetllada es va votar la pel·lícula a projectar el dia 17 d’agost; va guanyar Dersu Uzala; amb tot, el dia en qüesó, els assistents van preferir deixar la pel·lícula de Kurosawa per a l’hivern i veure la que havia quedat finalista, Con la muerte en los talones d’Alfred Hitchcock.) · 3 d’agost. Ballada de sardanes amb la Cobla Rossinyolets. · 10 d’agost. Sopar popular amb cinema i ball “enllaunat” (tothom va dur el seu sopar). La pel·lícula a projectar va ser Grease, després es va punxar música dels anys cinquanta i qui va voler va ballar. Alguns anaven vests per a l’ocasió! · 17 d’agost. Cinema a la fresca: Con la muerte en los talones. · 24 d’agost. Ballada de sardanes amb la Cobla Rossinyolets. · 30 d’agost (dijous). Fandango amb el grup mexicà MONO BLANCO. Hi va haver servei de bar a totes les sessions gesonat per la Laura i en Carlos.

Disseny del cartell: Marta Rius

Fusteria Tancaments d’alumini i P.V.C. Ctra. d’Olot, 21 17850 Besalú (Girona) Tel. 972 590 184 Fax 972 591 604 falgarona@terra.es Actuació de Mono Blanco

Avinguda Girona, 2 - 17800 Olot Tel. 972 26 01 50 - Fax 972 26 98 99 www.bassolsenergia.com

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

13


Actualitat

Exposicions Exposició de Marga Ros La Marga Ros va realitzar al juny una tercera part de la trilogia que se centra en l’energia anomenada: “La Força de l’Espiritualitat”. Ha necessitat expressar mitjançant la pintura tota una sèrie d’inspiracions, de moments, d’idees que havia interioritzat. Al mateix temps, li han fluït les paraules tot escrivint missatges per transmetre al seu entorn. Ha retornat a la pintura a l’oli i ha fet servir el dit com a estri natural per poder dibuixar diferents formes: línies rectes, corbes, espirals... Ha ulitzat un color principal, després l’ha combinat amb el blanc per fer-ne una gamma i en alguns quadres ha ulitzat la barreja d’algun color més. Podem destacar la rapidesa de la creació de les obres, també l’agilitat amb què han sorgit els escrits, i també ha estat molt

dinàmica la manera amb la qual ha anat associant el quadre amb el seu missatge. Una imatge que ens ajuda a entendre les paraules que acompanya, ens clarifica el pensament. L’eix vertebrador d’aquesta exposició és l’energia. Ens apropa, amb quadres impactants, colors vius i plens de llum, a la força de l’energia de l’univers. També trobem colors més pastels que ens transmeten harmonia. La simbiosi entre la imatge i l’escrit ens fa reflexionar sobre diversos temes: Ens coneixem? Qui som realment? Preguntes que ens ajudaran a descobrir, paraules que ens donaran sent; la Marga ens dóna pistes per anar millorant com a persones. El perdó, la comprensió, l’actud posiva, la importància d’un somriure... un espai, uns moments que ens faran pensar en el nostre interior.

Exposició d’olis de Josep Giménez Bonillo De l’11 al 31 d’agost la capella Santa Anna va acollir l’exposició de pintures a l’oli del pintor Josep Giménez Bonillo. Pintor autodidacte que neix a Zurgena (Almeria) al 1946, realitzà els seus estudis a l’Instut de Huercal Overa i més tard a l’Escola de Maestría Industrial (Lorca), essent les seves assignatures predilectes el dibuix lineal i el dibuix arsc. L’any 1977 va seguir per correspondència el Curs de Dibuix i Pintura de CEAC. Uns anys després va assisr al taller del pintor Peláez Ochoa. Instal·lat al poble d’Argelaguer des de fa uns set anys, tot i que hi té relació des de fa uns vint anys, quan va començar a fer-hi estades amb la seva família. Ha realitzat diferents exposicions entre Calella, Besalú i Argelaguer, i també n’ha realitzat de collecves. Aquesta ha estat la quarta exposició al nostre poble.

14

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

En aquesta nova trobada hem pogut observar com l’autor ha anat a buscar i ha copsat indrets que quan anem a caminar, a vegades, ens passen desapercebuts. Ell els ha triat i posteriorment els ha immortalitzat a les seves teles. Ha ulitzat colors molt vius i ha realitzat uns quadres amb molts detalls. La Garrotxa ha estat la seva inspiració, tot i que també trobem altres pobles com Banyoles o Cadaqués. Les pintures ens han endinsat en aquests indrets tan ben escollits. Hem observat la natura en ple esplendor en les diverses estacions de l’any. Una exposició plena d’un gran conngut emocional que en Josep ha sabut transmetre en els seus quadres.


Actualitat

Aplec del Guilar

Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com

Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

15


Actualitat

Festa de la Vellesa 2012 El passat 12 d’octubre es va celebrar una nova edició de la festa de la Vellesa amb l’assistència d’unes 120 persones. Els actes van consisr en una missa i un dinar de germanor al pavelló, seguit de cançons populars i ball a càrrec d’en Manelic i la Maia. En el transcurs de la festa, i com a connuació de la iniciava encetada l’any passat, es va homenatjar als tres avis que enguany han fet 90 anys amb l’entrega d’una placa.

Josefa Ayats

Joaquima Subiràs

A tots els assistents se’ls va obsequiar amb una fotografia de record.

16

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Salvi Masdéu


Entrevista

Gent d’Argelaguer En aquest nou número de L’Argelaga quatre famílies més ens han obert les portes de casa seva i dels seus per contestar-nos i explicar-nos coses sobre les cinc preguntes que en l’edició anterior de la revista vam començar a plantejar a famílies que havien vingut de fora a Argelaguer; les preguntes proposades apareixen a connuació. Moltes gràcies a totes i a tots! 1. Quan vau arribar a Argelaguer, quants éreu i d’on veníeu? Quants sou ara en el nucli familiar? 2. Per què viviu a Argelaguer? 3. Hi havíeu estat abans de traslladar-vos-hi a viure? 4. Al cap dels anys, la vida al poble ha estat tal com us la imaginàveu? 5. Què és el que us agrada més i el que us agrada menys Argelaguer?

Dami Díaz, Mary Carmona, Eric i Nil Nosaltres, en Dami i la Mary, ens vam casar i ens vam instal·lar a Argelaguer el 21 de juny de 1997. Veníem de Sant Jaume de Llierca, i vam decidir venir cap aquí perquè feien coses noves, al mateix temps que ho teníem a prop de la feina i no marxàvem molt lluny del poble on havíem viscut fins al moment. Al cap de dos anys la família va augmentar, i el 21 d’octubre de 1999 va néixer l’Eric i el 21 de setembre de 2003 va arribar en Nil, i ara... junt amb les dues gossetes, formem la NOSTRA FAMÍLIA. Al principi, quan en Dami va comentar d’anar cap a Argelaguer, la Mary va dir... “Argelaguer???”. La Mary ja hi havia viscut de molt peta, tenia 8 o 9 anys, vivia a Cordonets: “Recordo que era un poble molt diferent al que és ara, però en Dami n’estava convençut i va dir... I tant, a Argelaguer!!!”. Veiem que no ens hem equivocat, que és el millor poble que podíem haver triat per veure créixer els nostres fills. La vida aquí al poble és molt agradable, tens molta relació amb els veïns i vius tot el que t’envolta amb molta intensitat, això no passa a les ciutats, ni en els pobles grans... La passió d’en Dami és el futbol; quan nosaltres vam venir aquí, la gent que ens coneixia preguntava: Si a Argelaguer no hi ha futbol, que faràs sense poder jugar? Això no va representar cap problema, ja que en Dami, juntament amb un grup de veïns, van lluitar fins a aconseguir tenir un gran camp de futbol per a Argelaguer (actualment hi ha més de 90 persones jugant amb els equips de l’Argelaguer). Ara, en Dami, rient, els diu a la gent: I tant que hi ha futbol a Argelaguer!!”. A nosaltres ens agrada tot d’Argelaguer: la gent, la quietud, la natura que ens envolta, que estem a dues passes del mar i la muntanya, i sobretot la tranquil·litat de viure en un poble on els nostres fills poden agafar la bicicleta, jugar i córrer per tots els carrers sense perill, perquè pots

preguntar a qualsevol... heu vist els meus fills?, tothom sap de qui parles i t’ajuden a buscar-los. També hi ha coses que no ens agraden tant, com serien... Carai, que dicil!!! No ens surt res... Bé, potser sí, que hi ha una cosa que no ens agrada gens, i és l’edifici que hi ha a la plaça, trobem que dóna una imatge molt lletja al nostre poble. A la nostra família, el que més ens agrada, no caldria dirho, és el futbol, el món de l’esport. En Dami és el president del F.C. Argelaguer i és el responsable que als nostres fills els agradi l’esport; sempre diu que els nens han de fer esport, el que vulguin, on s’hi senn bé, sense senr-se forçats. La Mary diu que, modestament, també hi ha col·laborat, ja que des de pets sempre els he portat a veure el seu pare a jugar a futbol perquè esmin aquest esport. Sabeu quin esport han escollit l’Eric i en Nil?, em sembla que no faria falta que us ho digués... EL FUTBOL!!! Des de l’any 1997, vivim al carrer Major 87; és una casa de 3 plantes, amb garatge i jardí. Està al costat de la pista i davant de l’escola. Ens agrada molt la nostra casa, el carrer i sobretot viure en aquest poble, que no canviaríem per res; és on han nascut els nostres fills, hi tenim amics, companys... ens senm com si entre tots forméssim una gran família. Estem molt orgullosos de ser d’ARGELAGUER... EL NOSTRE POBLE!!!

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

17


Entrevista Alberto Marn García i Ángeles Masip Campos Vam arribar a Argelaguer l’any 1998, i encara que aquí només hi vivim nosaltres dos som família nombrosa, amb quatre fills i tres néts (de moment!). Després de cinquanta anys al Canadà, l’Alberto tenia ganes de viure a Espanya i en un poble... Com que l’Àngels treballava a Olot vam buscar una casa i ens van oferir “Ca la Teta”... ens va enamorar la casa i el casc anc, i ens hi vam quedar... Abans de venir-hi a viure no havíem entrat mai al poble. La vida al poble és tal com la imaginàvem, perquè no hi ha tanta diferència entre la vida en un poble de València (d’on és l’Àngels) com en un poble de les Balears (on ha viscut molts anys) o d’Extremadura (on va passar part de la seva infància l’Alberto). Ens considerem ciutadans del món i procurem adaptar-nos a les parcularitats d’allà on ens parem, sigui Catalunya, València, Madrid o Canadà.

Ens agrada la vida de poble, ens agraden molssim els veïns que tenim, els de més a prop i els més llunyans... senm tot el poble com casa nostra i si hi ha alguna cosa que no ens agrada procurem solucionar-la, si és possible, o “passar pàgina” si no hi ha més remei.

Julián Marn i Cuesta i Núria Fluvià i Creus

poble. Amb la gent s’hi pot establir uns vincles de cooperació, d’ajuda mútua i d’amistat d’una manera més directa que en una ciutat. La gent la tens a prop.

Vam arribar a Argelaguer fa més o menys 27 anys. Vivíem a Barcelona. Vam comprar una casa per a poder passar els esus i tots els caps de setmana possibles. Però que hi vivim de debò tots els dies de la setmana, pel desembre farà un any. Hi vivim en Julián i la Núria. En Pau, el nostre fill de 25 anys s’ha quedat a Barcelona, estudiant. El Julián, ara que està prejubilat, posa ordre als seus arxius fotogràfics i connua fent fotos, sobretot als cels i als boscos. Jo ja sóc jubilada i puc dedicar-me més a angues i noves aficions: l’hort, el ganxet, la lectura…

Argelaguer té una natura que ens agrada molt: muntanyes, arbres, boscos, cels… Les persones que hi viuen hi estan molt contentes. Tant les persones que hi han nascut com les persones que hi han arribat més tard. I això ens agrada, també. A més, és un poble ben comunicat amb la platja i amb la neu.

A Argelaguer hi vam arribar perquè visitàvem sovint a uns amics nostres que tenien una casa a Sant Jaume de Llierca. Vam visitar Argelaguer una tarda del mes de setembre. No hi havíem estat mai. Hi havia dues o tres cases a la venda. Tant ens feien les mides, però pensàvem que estaríem molt contents si tenia vistes, sordeta... i habitable d’immediat… La Núria, de peta, ja volia viure en contacte amb la natura. Tot i que tenia goteres, ens vam decidir per la del número 6 del carrer de la Muralla. Per úlm, pensàvem que el fet que a Argelaguer la Teisa hi fes parada, per als que no teníem cotxe, era un servei que agrairíem. Ens agrada la tranquil·litat. No ens sedueix l’atracu de Barcelona. Valorem el pus de vida que es pot fer en un

18

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

El que ens agrada menys és que és una llàsma que hi hagi cases buides… i que la joventut se’n vagi...


Entrevista Josep Cruanyes Sóc en Josep Cruanyes i fa vint anys aproximadament que vaig venir a viure aquí a Argelaguer. Actualment visc sol, però els caps de setmana pugen al poble la meva parella i la meva filla. Vaig venir a viure aquí perquè és un poble tranquil i familiar; està ben comunicat hi ha un bon ambient.

La vida aquí és similar al que m’havia imaginat; el que no m’esperava és el bon clima que es respira amb els veïns; tothom es coneix i hi ha confiança i benestar. El que més m’agrada del poble és la tranquil·litat i la qualitat del menjar que es troba en els pets comerços; el pa és molt bo, com la carn, en el bar et serveixen un bon cafè, etc. L’inconvenient més gran que potser veig és que per a moltes de les necessitats diàries que pot tenir una família cal agafar el cotxe i arribar-te a la ciutat més propera.

CYCOSA · INSTAL·LACIÓ D’ÀRIDS Ctra. de la Canya, s/n · 17800 OLOT Tel. 972 26 20 50 - Fax 972 26 66 67 Planta: 17854 SANT JAUME DE LLIERCA Tel./Fax: 972 68 70 35 E-mail: minguet@arrakis.es

CONSTRUCCIONS

ARGELAGUER

construccionsargelaguer@gmail.com

646 346 265

La Fleca d’Argelaguer Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

19


Personatge

Rosita “Espluga” i Pere “Vilà”, nascuts un 28 del 28 seu germà i la seva mare. Amb l’agreujant que en el moment que el seu germà va ser cridat per fer el servei militar, amb l’ambient de gran repressió i la duresa de la potsguerra, es va espantar i capficar molt, i es va llevar la vida, fet que va ser un cop molt dur per la Rosita i la seva mare. Quan es van traslladar a Argelaguer van anar a viure a una casa de la placeta de Santa Anna i més tard una casa del costat de cal Gabeller en el carrer Major. La Rosita va treballar a Olot anant a servir en famílies benestants com la Torras de la paperera i a can Monteis, empresaris tèxls. Més endavant, amb la seva mare, la Quimeta, va treballar cinc anys a la filatura de can Vilarrasa, a Besalú. També de jove va treballar a can Cabanyes, a Argelaguer mateix, on feien mitjons. Quan es va casar, la Rosita va plegar de treballar.

Efecvament, la Rosita va néixer el 28 de gener de 1928, i en Pere ho feia el 28 d’octubre del mateix any. Aquesta parella en realitat són la Rosita Costa Sala i en Pere Corominas Pagès. A la Rosita el nom li ve de l’Espluga, la casa de pagès de Sales de Llierca on va néixer. En Pere, per la seva banda, ha conservat un nom que prové de l’avi per part de mare, en “Vilà”, i ens explica que li han passat moltes coses per dir-se Vilà, com ara rebre cartes que eren per a una altra persona del poble. Amb aquesta parella que sumen 168 anys i de 84 anys cadascun parlem de la seva vida, de com es van casar, quan ja havien arribat a la quarantena, i d’anècdotes i fets que la majoria de lectors consideraran “de fa molt temps” i que per a ells són “del nostres temps”, un passat ben viu per a la Rosita i en Pere. La Rosita ens explica que va anar a escola a Tortellà i que era filla de pagesos. El seu pare, l’Esteve “Espluga”, alt i prim, feia de masover i més tard, a Argelaguer, va treballar fent jornals a cases de pagès com a can Rafaelic, a Morató o can Feliu. Van viure a l’Espluga fins al 1941, que es traslladaren a viure a Argelaguer perquè el seu pare, després de la De jove, la Rosita va anar a servir guerra, com ens diu la Roa cases d’Olot i va treballar a can sita, “va anar a la presó, va Vilarrasa i a can Cabanyes. estar a la Model durant 44 mesos”, cosa que va causar que s’ho haguessin de vendre tot per poder-li enviar cènms a la presó i poder viure ella, el

20

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Pel que fa a en Pere, era fill d’en Marcelino, nascut el 1900, i la Petronila, tots dos d’Argelaguer, i sempre ha viscut a la mateixa casa, a can Vilà, al carrer Major, el qual, com ens explica en Pere, és un anc camí ramader. Va viure en aquesta mateixa casa primer amb els seus pares i la seva germana Maria, que després se’n va anar a viure a Sant Pau de Segúries, i més endavant amb la Rosita i la seva mare.

En Pere, de jove, pescant al riu Fluvià

En Pere diu que va anar poc a l’escola: amb deu anys ja seguia el seu pare a la fàbrica de can Casabó, una fàbrica de paper situada entre Argelaguer i Besalú en el terme de Sant Ferriol i construïda el 1910. O anaven a fer carbó o a segar... A Can Casabó quan tenia 12 o 13 anys li van prometre que quan en ngués 14 hi podria treballar, cosa que van complir. D’aquests primers anys a can Casabó, en Pere recorda que sovint treballaven en el canal del Fluvià que anava fins a la fàbrica per fer funcionar les turbines, perquè les parets del canal sovint s’esgavellaven i s’havien de reconstruir: “sóc viu de casualitat”, diu en Pere, i explica que aleshores era “prim i poca cosa” i li van demanar de comprovar si les parets del canal aguantaven en el mateix moment que van obrir les comportes i l’aigua pujava ràpidament de nivell. Va tenir el temps jusssim de sorr-ne. En començar a treballar tenia, com hem dit, 14 anys, i ens explica que cobrava 75 pessetes a la setmana, quantat que en aquell temps s’havia de pagar per un litre d’oli: “a casa érem tres i, al cap de la setmana, teníem feina a arribar-hi. La mare


Personatge treballava a la filatures Brutau de Sant Jaume de Llierca, on hi anava en bicicleta”. En Pere recorda que va estar els tres primers anys anant a peu a treballar “jo i set o vuit més del poble”, i en va trigar tres més a poder-se comprar la primera bicicleta, quan tenia 17 anys. La fàbrica es va tancar el 1967, quan va ser adquirida per la fàbrica Torras de Sant Joan les Fonts. En Pere i el seu pare van anar a treballar a Sant Joan. El seu pare va treballar a la fàbrica de paper de 30 a 35 anys fins a jubilar-se, i en Pere també: es jubilà el 1988, quan tenia 60 anys, ara ja en fa 24. Mentrestant, a principis dels anys 1970, en Pere i la Rosita eren uns joves força granats que només pensaven a treballar, cuidar els pares i llurs cases i tenien l’amor molt arraconat. Amb alguna empenteta i algun consell es van anar apropant. Van parlar, van passejar i van festejar. Entre passejos cap al Passallís o a la Resclosa es van anar coneixent. Van festejar poc i el setembre de 1973 es van casar. Ella tenia 45 anys i ell estava a punt de fer-los. Van fer el viatge de noces a Barcelona i a Montserrat, i van començar una nova vida junts a can Vilà del carrer Major. Fins fa ben poc encara se’ls podia veure passejant pel riu. En parlar “d’aquell temps” ens expliquen que a més de la feina a can Casabó tant en Pere com el seu pare havien fet moltes altres feines, com fer plaques de guix, treballar en feines de pagès i també havien fet carbó de bruc per als ferrers, que era un bon substut del carbó mineral quan aquest escassejava. En Pere ens explica que agafaven el bruc cap a la banda de Riells, a Sant Ferriol, i que el bruc anava molt bé per fer carbó perquè tenia una rabassa molt consistent. Per fer-lo, primer s’espolsava tota la sorra de la rabassa, se’n col·locaven unes quantes en un forat a terra i es cremaven; després s’afogaven amb terra i un cop refredades ja tenien carbó per als ferrers. En Pere ens diu que el seu pare “havia fet de tot”: havia anat a França a collir raïms, va estar molt temps que portava carros de can Quirc, anava a desemboscar, també havia anat a segar i havia ngut porcs. I havia ajudat el vell Queliro, avi de la Nita Quelira, amb “el roldor i l’escorxa” per fer nys. Pels voltants de la Pedrosa de Morató hi havia molt de roldor; les fulles d’aquest arbust s’assecaven, després es baen i s’ensacaven, i es venien per tenyir cuir i pells, per ser ulitzades per adobar. Amb la mateixa finalitat, per als nys, pelaven aulines i feien garberes de la seva escorça, que havien de deixar-se assecar durant anys per després fer els sarrions de càrrega per vendre’ls. En Pere ens explica que durant una època el seu pare anava amb carro a les estacions de Figueres i Girona, i recorda l’anècdota que en una ocasió havia d’anar a Girona i abans d’arribar a Besalú es va adormir i quan es va despertar es va trobar a Figueres en comptes de ser a la capital... i vinga, a desfer el camí i cap a Girona hi falta gent. També parlem de l’episodi que protagonitzà el seu avi, fets que en Josep Vilar recull en el monogràfic dedicat a Argelaguer dels Quaderns de la Revista de Girona, on explica que durant l’aiguat del 13 d’octubre de 1907, entre d’altres des-

trosses i danys que va causar al municipi, va fer que els estadants del mas de can Jambó –ara desaparegut, es trobava uns centenars de metres riu amunt de la Resclosa–, quan van veure que pujava el nivell del riu, en voler fugir es van veure envoltats d’aigua, fet que ocasionà que passessin la nit enfilats a una figuera que hi havia en un turonet proper. Més endavant, l’aiguat del 1940 es va emportar casa i figuera.

El dia del seu casament, el setembre de 1973.

També recorda en Pere la figura del seu oncle, un home ja gran, solter, que feia entre d’altres feines de carboner, que vivia a la casa de Santanna i que li agradava una mica força el vi. Un dia, quan en Pere tenia sis o set anys, es va asseure a la paret del Perers prop de la plaça Major o de can Quei, anava carregat de vi, va tennejar i va caure d’esquenes al torrent, i va morir desnucat. I ens expliquen que el germà de la mare, en “Vilà”, anava a fer feixines, és a dir, anava a estassar brancs per fer feixos per ser ulitzats en els forns dels dos flequers del poble. I ens parlen d’un episodi, que també trobem recollit per en Josep Vilar, que narra que l’any 1925 uns missioners clareans van passar per Argelaguer amb l’objecu d’atreure joves per a la seva causa; van seguir-los cinc nens del poble de nou a onze anys, que passaren a estudiar a Lleida i Barbastre (Osca). Entre aquest hi havia en Pere Pagès Serra de can Vilà, oncle d’en Pere, que aviat abandonà els estudis i s’escapà de ser de les primeres vícmes de la guerra, perquè els altres joves van ser afusellats el juliol del 1936 per membres del comitè revolucionari i milicians. El jove Pere, però, no va poder esquivar la mala fi dels seus companys, perquè morí a mans dels franquistes a la batalla de l’Ebre. Va tenir mala sort, perquè després d’haver estat a les oficines de la rereguarda tota la guerra el primer dia que li va tocar anar al front un morter el va malferir. En Josep Roca del Cafè del poble, més conegut per en Pep Recuel, que es trobava en el mateix sector, el va veure malferit i va poder parlar i contar a la família el seu trist desenllaç. Aquest és un trist episodi de la Guerra Civil, que a vegades ens sembla tan llunyana, encara present en la memòria dels més grans, com també ho són la vida a pagès i les feines tradicionals. En Pere i la Rosita han resultat ser uns excel·lents narradors; són una parella amb tants de records per explicar que n’ompliríem força més, de pàgines com aquestes, plenes d’anècdotes tant tràgiques com diverdes, sempre narrades, això sí, amb opmisme, amabilitat i alegria. Gràcies, Rosita i Pere, pel vostre tesmoni. Dolors Olivé

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

21


Escola

Viatge a Gàmbia Hola, som els alumnes de Cicle Superior i de Cicle Mitjà de l’escola Montpalau i ens agradaria fer-vos una entrevista per saber com us ha anat el viatge que heu fet a Gàmbia. Us podem fer unes preguntes? - Com us dieu? Eloi Tomàs, Genís Tomàs i Ànnia Sala. - Quin curs feu? Ara fem quart d’ESO. - Quin curs fèieu quan vau fer el viatge? Fèiem tercer. - Per què vàreu anar a Gàmbia? Formava part d’un projecte que es fa cada any a l’IES Garrotxa i es fa per estudiar els països dels immigrants de la classe. - Com us van seleccionar? Ens varen fer una entrevista per saber els interessats, quins propòsits teníem i què hi podíem aportar. Després varen fer una selecció. - Què hi vau anar a fer? Vam anar a gravar un documental sobre les famílies de l’Ami i la Fatu, dues companyes de la classe. - Com vau organitzar el viatge? Després de parlar amb els pares i vacunar-nos, vam anar fins a Marràqueix i Casablanca. - Va ser molt car? Com ho vau pagar? Va costar uns 900 € cada un i vam aconseguir diners venent samarretes, anells, roses... Fent una marató a Argelaguer... - Amb què us vau traslladar? Va ser molt llarg? Primer amb autocar des d’Olot fins a Barcelona, amb avió fins a Casablanca i altra vegada amb autocar fins a Chamoi.

hepas A i B, tètanus, febre groga... Ens havíem de prendre unes paslles petes per a la malària dos dies abans, durant tot el viatge i també quatre dies després. - Què vau haver de portar? L’equipatge amb una màrfega, sac de dormir, mudes (no una per a cada dia, perquè hagués pesat massa), menjar, estris d’higiene personal, etc. Per menjar, portàvem llaunes, arròs, embots, aigua... perquè molts dies no anàvem a l’hotel. També vam portar coses per a disfressar els nens i perquè esguessin contents: nassos de pallasso, globus, etc. - Sempre vau estar al mateix lloc? No, ens vam moure. Durant tot un dia vam estar a Basse, al dia següent a Chamoi amb la família de la Fatu, després a Kulari amb els avis de la Fatu i a Banjul. - On vau anar, hi havia desert? No. Més aviat era com la sabana i com que hi havia el riu a prop, hi havia bastant vegetació. - Com era el menjar? El que més abundava era l’arròs, que és fàcil de cuinar i aguanta altes temperatures. També hi havia força peix. Nosaltres no vam menjar en cap moment el menjar pic d’allà perquè se’ns podia posar malament. - Com eren les cases i les poblacions? Allà la gent viu amb famílies bastant grans que es diuen kundes. Les cases són de fang i de palla. Dins d’una kunda hi ha l’avi i els fills, les noies quan es casen van a la kunda de l’home. Es permet la poligàmia, però no en vam veure gaires casos.

- Hi vau estar molts dies? On dormíeu? Hi vam estar vuit o nou dies. Vam dormir en un hotel amb vistes al mar, en bungalows i en una escola.

- Com eren les escoles? Eren totes públiques. Hi van tots els nois i només el 60% de les noies perquè les altres es queden a fer les feines de la casa. Fan set cursos com de primària. Per seguir estudiant, cal anar a l’instut. Només hi ha una universitat en tot Gàmbia. Les matèries que donen són: sarahule, matemàques, ed. sica, anglès, lectura de l’Alcorà, integrate lenguage, entre d’altres.

- Us van fer vacunar? De què? Ens van vacunar de moltes coses (perquè jo no m’havia vacunat mai), com de la malària,

Llavors hi ha les escoles d’Alcorà, on tot el dia s’estudia l’alcorà. Són molt estrictes. En una d’elles hi vam trobar un an-

- Quants habitants té Gàmbia? Té força persones per metre quadrat, però en total té menys persones que a Catalunya.

SERVEI PERMANENT A:

Olot Montagut i Oix La Canya La Vall de Bianya St. Jaume de Llierca Tortellà Oficines centrals: c/ Mulleras, 36 - 17800 OLOT Botiga: Alta Madoixa, 12 - 17800 OLOT Sales de Vetlla: Olot: c/ Pintor R Barnadas, s/n (barri mas Bernat) Sant Joan les Fonts: Sant Antoni, 13

22

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Begudà Castellfollit de la Roca La Vall d’en Bas Les Preses Sant Joan les Fonts

I ARA TAMBÉ A L’ARGELAGUER ! SERVEI 24 HORES / TEL. 972 268 864 - 607 668 999


Escola

c company, però el vam veure molt canviat, no semblava ell. Com que no teníem drets d’imatge, no vam poder fer fotos. - Vau conèixer molta gent? Com era la gent d’allà? Sí, la gent d’allà era molt familiar i amigable. Ens senem com a casa. - Vau fer molts amics? Vau trobar algun català? Molts no, perquè vam estar molt per la feina, però vàrem trobar ancs companys, en Musa i en Moha (a l’escola alcorànica). Ells eren catalans, parlaven català. Es reunien els d’Olot i parlaven en català entre ells. - En quina llengua us comunicàveu? Bàsicament en anglès. També ens parlaven sarahule però no els enteníem. Hi havia molts nens pets que, si els queies bé, t’agafaven els dits! - Quin idioma parlen allà? El vau aprendre una mica? Vam aprendre alguna paraula, com “babu” (blanc), “hotoranta? manjam” (què tal? Bé). No ens enteníem gaire. - Què us va agradar més? Que qualsevol nen que no et coneixia de res, t’agafava com si li importessis molt (Eloi). També el clima d’amistat i les hores de futbol amb els nens africans (Genís). L’hospitalitat amb què et rebien. Eren molt oberts.

Els nens jugaven amb qualsevol cosa com si fos un tresor (nosaltres necessitem tant!) (Ànnia). - Us vau comprar alguna cosa? Una cora, instrument musical com una guitarra fet amb carbassa, pell de conill i fusta (Eloi). Un djemné (tambor pet) i braçalets (Genís). Braçalets i un quadre de sorra (Ànnia). - Què destacaríeu d’aquest viatge? Hi ha alguna cosa que us va sorprendre? La compenetració amb els companys i em va sorprendre que, quan anaves amb autobús, el que veies no acabava de ser mai bosc ni poble, tot quedava enganxat (Genís). Que els nens poden rebre educació, tot i ser al tercer món. I la facilitat que tenen de ser feliços (Eloi). Veure nens que abans estaven a Olot, allà no els vaig veure tan feliços. Això em va afectar (Ànnia). - Ha valgut la pena el viatge? Sí, i tant! - Voleu afegir alguna cosa? Si voleu, us ensenyarem les fotos del que vam fer cada dia i us ho anirem comentant. Moltes gràcies per haver compart amb nosaltres la vostra experiència. Ens ha agradat molt i hem après moltes coses que no sabíem.

Manifest per a l’Escola Catalana

Lectura del manifest en contra de la sentència del Tribunal Suprem amb relació a la immersió lingüísca a les escoles catalanes.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

23


AMPA Hola famílies! Hem començat un nou curs, i com sempre volem donar la benvinguda als nous alumnes de P3 i les seves famílies i un afectuós fins sempre als alumnes de sisè. Molta sort a l’ESO!!! El divendres 15 de juny va tenir lloc la gran Festa de fi de curs al pavelló esporu: Els alumnes d’infanl, d’inicial, de mitjà i els de superior, vests amb texans i samarretes grogues, blaves, verdes i vermelles respecvament, ens van oferir un fantàsc espectacle musical que havien preparat durant tot el curs i que van anomenar CANTACOMBO. La veritat és que ho

van fer molt bé, i van fer disfrutar molt a tots els assistents. El Cicle Infanl ens van cantar la Cançó de la felicitat (Cantajocs). Al cicle inicial li va tocar Alegria (Cirque du Soleil). El Cicle mitjà ens va oferir Em dónes força (S. Dalma) i també A cop de rock (musical Dagoll Dagom). I els nens de Cicle Superior ens van cantar Dins el meu cor (Phill Collins) i T’esmo molt (Lax’n’Busto). I un tema final per ser cantat per tothom: nens, pares, avis, amics, mestres... adaptant la cançó We Will Rock You (Queen), amb aquesta lletra que anem cantussejant mentre us l’anem escrivint:

Som d’Argelaguer / del col·legi Montpalau,/ fent aquest taller / ho hem passat molt bé./ Ara estem molt contents, / Adults i nens. / Per dir-nos adéu / Tots junts cantarem: / Visca Cantacombo! Combo / Visca Cantacombo! Combo /

Per la Festa del Roser d’enguany, la nostra AMPA va collaborar amb els actes de la festa organitzant una Gimcana popular en bicicleta. La darrera vegada s’havia organitzat una cursa d’orientació infanl, recordeu? Va ser una gimcana sense compevitat, on cadascú intentava superar una sèrie de

24

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

proves d’habilitat dalt la bicicleta a través d’un circuit traçat amb senyalitzacions ple d’obstacles i dificultats. Aquestes acvitats són altament parcipaves, ja que conjuguen l’esporvitat i l’entreteniment.


AMPA

Ha anat justet que en aquesta edició us puguem comentar la nostra tradicional Festa de la Castanyada, que es va fer el passat 10 de novembre, oberta a tothom. És una festa que crea sempre un bon ambient. Castanyes, moniatos, cansalada, llom... tot molt bo! I gràcies a aquests focs que tan bé ens preparen sempre el Sr. Pere Fàbrega i el Sr. Miquel Viñas i que a més ens van fer oblidar la frescor de la tardor amb la seva escalforeta. Gràcies a ells, als organitzadors, a les famílies que han col·laborat desinteressadament donant productes per a la panera del sorteig i a tots als assistents, ja que tots fan possible que aquesta Festa sigui cèlebre a Argelaguer.

Els organitzadors amb el guanyador del sorteig.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

25


Esports

Futbol Benvolguts companys i companyes, el futbol a Argelaguer ha tornat a engegar motors, i aquest any sembla que podem ser més opmistes pel que fa a resultats. Repassem, doncs, l’inici de temporada dels equips del nostre poble: El futbol base està format per cinc equips: els prebenjamins, els benjamins del 2003 i 2004, els alevins i els cadets.

Gràcies a tots/es per fer possible un any més que el futbol connuï viu en el nostre poble i que en podem connuar gaudint.

Els prebenjamins del 2006, entrenats per en Miquel Subiràs, són els més pets del club, tot just s’estan adaptant a jugar, però hi posen moltes ganes, i segur que ben aviat en veurem els fruits.

Els alevins, actualment a tercera divisió, entrenats per en Manu, han disputat sis jornades i han obngut una victòria i un empat, estem segurs que en els pròxims parts ndran més èxit.

Els benjamins del 2004, entrenats per l’Arnau i en Sergi, són un equip de nova formació, han començat perdent els dos primers parts, però veient-los jugar dóna la sensació que ens donaran moltes alegries aquest any, és un equip que promet.

Els cadets, actualment a 2a divisió, entrenats per en Toni i en Jordi, després de sis jornades encara no han sumat cap punt. Cal dir que són els pets de la seva lliga, però tot i així esperem que no tardin gaire a oferir-nos la primera victòria.

Benjamins 2003

Alevins

Els benjamins del 2003, entrenats per l’Olga, l’Aury i la Laura, tot i tenir una planlla molt curta estan demostrant que poden fer una bona temporada. Només han jugat dos parts i han aconseguit una victòria. S’entenen molt bé dins el camp i esperem que amb una mica més de rodatge ens demostrin del que són capaços.

Prebenjamins 2006

Benjamins 2004

26

Tots aquests equips formen el futbol base del club; aprofitem des d’aquí per fer una crida a tots els nens i nenes que es vulguin animar a provar el futbol a Argelaguer. Pel que fa als nois de 4a catalana, entrenats per l’Enric, en Jordi i en Ciprian, han començat molt bé la temporada: han disputat vuit jornades i han aconseguit 14 punts, i s’han situat en la tercera posició de la classificació. Estan realitzant un gran inici i esperem que ens connuïn fent disfrutar del seu bon futbol cada cap de setmana. Hem de destacar la incorporació d’un nou fitxatge del poble, l’Alabau, que ha ajudat a fer més fort aquest equip. I, per úlm, l’equip de veterans. Ha encetat una nova temporada amb molt d’opmisme després de la bona actuació de l’any passat. Han començat molt forts i amb la punteria igual d’afinada, aconseguint una victòria per 4 a 3 en la primera jornada i una derrota per 4 a 3 en la segona. I, per tant, hem d’esperar que presentaran un equip compeu que donarà molta guerra.

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Cadets

4a. catalana

Veterans


Àlbum fotogràfic

Gent de G d veremes all R Rosselló lllló en els l anys 1930. 1930 19 30 Hi Hi ha h alguna l gent d’Argelaguer. d’A l d’A d’ Arxiu: Teresa Planas

Grup d’homes, entre aquests en Met Toni, ben jove, i en Pep Recuel. 10 d’octubre de 1948. Arxiu: Lutxi Roca Festa de Sant Antoni. Anys 1950. Arxiu: Lutxi Roca Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

27


Història

Mestres:

República, guerra i repressió (Segona part) La mestra Dolors Perramon, tot i no rebre cap denúncia, com tots els educadors va par la depuració i el control del nou ordre i també va haver de presentar els avals del mossèn del poble i de l’alcalde per aconseguir l’homologació i matrícula de mestra del nou “Magisterio Nacional”. En documentació lliurada per un seu descendent, hi trobem: El infrascrito Cura-Ecónomo de Santa María de Argelaguer, Obispado y Provincia de Gerona. Cerfico: Que Doña Dolores Perramon Sala, natural de San Pablo de Segurias y vecina de esta, desempeñando interinamente el cargo de Maestra Nacional, es persona de buena conducta patrióco moral. Está idenficada con la doctrina del Movimiento Salvador de España que infiltra en la mente de sus niños, junto con las ideas religiosas, que no teniendo cabida en su escuela, las expansiona en la parroquia tanto en la catequesis como en la parte acva que toma en las funciones religiosas y canto litúrgico en el curso del año escolar. En parcular es digno de elogio la parte que ha tomado en el Concurso Catequísco Diocesano, resultando un día de gran triunfo Catequísco-escolar en esta localidad, tanto el examen final del concurso como la velada en que sobresalieron sus niñas en la recitación y cantos escolares. Y para que conste a los efectos oportunos de matrícula en los cursillos para ingreso en el Magisterio Nacional, expido la presente firmada en Argelaguer a diez de junio de mil nueve cientos cuarenta y uno. Ferriol Planas

blo, para así pasar desapercibida, connuando su obra por la Causa Nacional. Al finalizar la guerra tomó posesión de la escuela de este pueblo, donde permanece todavía, siendo apreciada en gran manera por su trabajo constante a favor de la cultura religiosa y Patrióca. Y para que conste a efectos de peción de matrícula para el ingreso al Magisterio Nacional firmo la presente a Argelaguer 10 de junio de 1941. José Dilmé El control del nou règim era estricte i persistent sobre els mestres, ja que ells eren els encarregats de formar i adoctrinar els nens i nenes, que en definiva eren les noves generacions, amb la retòrica de la pàtria i la religió. Sembla també que els educadors havien de retre comptes al Govern Civil referent al compliment d’acvitats religioses. Una altra carta, en possessió de la mestra, ens clarifica el panorama repressor i de control religiós dels inicis de la Dictadura: La maestra de la Escuela unitaria de Argelaguer ene el honor de manifestarle que durante el empo cuaresmal con todas las alumnas hemos asisdo a los actos de “Vía Crucis” celebrados en la Iglesia Parroquial. De acuerdo con el Reverendo Cura Párroco durante el mismo empo se organizó una hora diaria de catecismo, siendo una servidora encargada de una sección finalizando una explicación oral y gráfica.

L’alcalde, José Dilmé Vila, de ca l’Àngel, si fa o no fa cerficava el mateix: (...) consultados sus antecedentes, se ha comprobado ser persona COMPLETAMENTE ADICTA AL GLORIOSO MOVIMIENTO NACIONAL. Antes del mismo observó una conducta espléndida, siendo un modelo de virtudes y religiosidad sobresaliendo su amor a la Patria, siendo siempre fiel a la ideas Nacionales, asimismo todos sus familiares. Durante el periodo revolucionario, siendo tan mal conceptuados sus familiares y teniendo algunos de evadirse a la España Nacional, tuvo que marchar lejos de su pue-

28

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

La Senyoreta “Dolores” a inicis dels anys 1940. Arxiu: Perramon


Història

El Sr. Juanola amb la mestra. Anys 1940

El dĂ­a 23 de marzo se celebrĂł en el local escuela una â&#x20AC;&#x153;velada infanlâ&#x20AC;? puramente religiosa. El dĂ­a 4 de abril, ďŹ esta de Nuestra SeĂąora de los Dolores, se cumpliĂł el precepto Pascual obsequiando a las alumnas con un desayuno de los fondos recogidos de la velada anterior. La carta queda tallada aquĂ­ i no nâ&#x20AC;&#x2122;hem pogut esbrinar la data, però deu ser entre els anys 1940 a 1943. Al ďŹ nal de la guerra hi va haver molt de descontrol a tots nivells, i lâ&#x20AC;&#x2122;ensenyament seâ&#x20AC;&#x2122;n va ressenr molt. Arreu prevalia lâ&#x20AC;&#x2122;insnt de supervivència. A lâ&#x20AC;&#x2122;escola van deixar-se de fer classes. Va ser ulitzada de magatzem de material farmacèuc i mèdic i durant la rerada de les tropes republicanes van ser destruĂŻts els pertrets i cremada lâ&#x20AC;&#x2122;escola. Acabada la guerra, Catalunya era un paĂ­s sense mestres. El mestre de nens del poble va ser el mossèn Ferriol Planas i Alsina. Va ser nomenat el 31 de maig de 1940 i va cessar el 12 de novembre del mateix any. Va ser substuĂŻt el mateix dia pel mestre Pere Juanola Masdevall, que era un excombatent del bĂ ndol guanyador. Va serne ďŹ ns lâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1942. Posteriorment va ser mestre i director de lâ&#x20AC;&#x2122;escola de BesalĂş i tambĂŠ alcalde. Era conegut

com en â&#x20AC;&#x153;Peret Titolaâ&#x20AC;?. Va rellevar-lo el mestre Joaquim Bosch, que va estar-sâ&#x20AC;&#x2122;hi un parell dâ&#x20AC;&#x2122;anys. La mestra Dolors Perramon va estar dâ&#x20AC;&#x2122;educadora a Argelaguer, oďŹ cialment del 16 de setembre de 1939 ďŹ ns al 31 de desembre de 1943. Va substuir-la la mestra Victorina JanĂŠ Orz. Falgars de Bas ĂŠs un pet veĂŻnat de poques cases escampades entre la muntanya, dins el termenal de la Vall dâ&#x20AC;&#x2122;en Bas, a tocar amb Osona. Es troba en un extens alplĂ , entre cingleres, de prop de mil metres dâ&#x20AC;&#x2122;alçària, a sobre el poble dâ&#x20AC;&#x2122;Hostalets de Bas, en plena muntanya del Collsacabra. En els anys de la postguerra no hi havia ni carreteres ni llum, i sĂ­ un clima fred i rigorĂłs. AllĂ­ van desterrar el mestre dâ&#x20AC;&#x2122;Argelaguer, a lâ&#x20AC;&#x2122;escola de Falgars, en una peta caseta a tocar lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de Sant Pere de Falgars. El mestre Dabau va sorr-ne ben parat. Va ser valent amb els descĂ rrecs. La sentència va ser de â&#x20AC;&#x153;traslado forzoso dentro la provincia por dos aĂąos de inhabilitaciĂłn. Orden de 12 de abril de 1941â&#x20AC;?. Josep Vilar i VergĂŠs F : â&#x20AC;&#x153;Lâ&#x20AC;&#x2122;E  â&#x20AC;?  S  M , J F  D P . M   Q   R   G .

Núm. 30 ¡ Desembre de 2012 ¡

29


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer Hola amics de les llunes! Enguany per Sant Jordi vam tornar a organitzar l’acvitat “Corre i vola un conte per l’escola” per a tots els nens de l’escola. Per als més pets vam relatar del llibre d’A. Gardella Bèses petes la narració del poll; també el conte Els bons amics; i, per acabar, del llibre d’E. Manzano i M. Guérrez Receptes de pluja i sucre vam preparar, ajudats per la bruixota “pota-torta”, la curiosa recepta de la por. L’escenificació i la teatralitat amb què vam guarnir les històries va fer riure molt a tots els nens. Per als més grans, després d’explicar-los la història d’éssers mitològics com el minotaure, els guardians del foc dels indis Navajos, el drac xinès, la deessa egípcia Nuth i finalment la Medusa, vam fer-los treballar una mica la seva imaginació i formant grups van crear els seus propis éssers mitològics mostrant a la resta la seva imatge, el nom, l’origen, els seus poders i la seva història, i el resultat va donar éssers amb elements anatòmics de diferents animals en un de sol. Van ser tan creaus que, per qui ho vulgui veure, aquests dibuixos encara estan exposats a la Sala de Cultura.

30

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer Per la Festa del Roser, concretament el dia 11 de maig, Llunaplena, juntament amb Anafen Produccions, va organitzar una nova edició de la ja popular JAMPO, però aquest cop va ser molt especial, ja que es va retre homenatge a les cabanyes d’en Garrell i al seu creador, el Sr. Josep Pujiula, agraint-li la tasca que va portar a terme ell sol amb enginy i voluntat des dels inicis dels anys 70 en la creació del “Parc selvàc” construït a Argelaguer, un projecte autodidàcc conegut arreu amb molt ressò mediàc que per a molts ha esdevingut una veritable obra d’enginyeria construcva, amb les seves esveltes torres i passadissos laberíncs i que ha fet disfrutar a tants i tants. Toni Carbonell, en el llibre que van editar al 2001 recollint les petes memòries d’aquestes hores d’entreteniment del Josep, deia: “... Quan entres al parc, et converteixes en espectador i actor d’una obra de teatre-exposició viva, que dia a dia es desenvolupa sense un guió establert...”, els decorats s’han mogut, han canviat, han millorat, s’han desfet i tornat a fer. Després de moltes representacions i gran afluència de públic, ara definivament s’ha baixat el teló. En reconeixement a ell i “al seu poblat”, aquesta Jampo ha decorat l’escenari amb fragments d’aquestes construccions, i un grup de persones d’Argelaguer que porten aproximadament un any treballant en la formació d’un grup de teatre han volgut realitzar la presentació interpretant una obra amb component shakespearià referint-se al fet que el món sencer és un teatre i els homes i les dones només són actors, i ho han fet posant-se sota la pell dels animals per observar els homes. Així, la Selene Sanabria feia de gata, el Joan Oromí feia de cuc (O. Wilde va dir que el món és un teatre, però l’obra té un reparment deplorable), l’Isard Camps feia de ratolí, en Marcos Marnez de gall, la Crisna Erill de gallina i en Ferran de gos dàlmata. Van ser molt aplaudits. I la Jampo va connuar amb la parcipació d’arstes, rapsodes, admiradors del Garrell i amants tots de la poesia.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

31


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

I durant l’esu Llunaplena va seguir acva, i a les nits de lluna plena escoltàvem com la Pepa Contes relatava “les mil i una nits”, allà a l’Era: aquesta antologia de contes orientals, relats que sorgeixen l’un de l’altre, històries tancades en altres històries i explicades per la Pepa. Volem imaginar que el seu talent com a narradora no difereix gens de Xahrazad.

“La Catrina” (calavera de la mort), personatge que coqueteja amb els mortals i els invita a desafiar-la. Enguany s’han exposat diferents altars (obra d’arstes del poble i forans) plens de símbols, colors, olors i sabors. Hem ngut actuacions musicals mexicanes i d’altres per part d’en Panxito i la Montserrat Massana; i el grup “Les Encantadores” també han amenitzat l’acte amb les seves cançons. I no han faltat tampoc les lectures i contes sobre la mort per part dels assistents i les “calaveritas” literàries, aquests versos populars i sarics de la mort.

I arriba Tot Sants! I tornem a celebrar la vigília amb la celebració del “Dia de morts a la Mexicana”. Per segon any consecuu la Selene Sanabria i la Laia Juez s’han engrescat a presentar-nos aquesta fesvitat tan arrelada a la tradició mexicana amb tots els seus significats i la representació de

Muntatge de la Laia Juez

Composició de la Kersn Orth

Altar de la Selene i la Rafaela

V CONCURS PÚBLIC LOCAL DE PESSEBRES!!! LlunaPlena, conjuntament amb l’Ajuntament, volem tornar a organitzar aquest concurs i confiem en la vostra parcipació en aquesta proposta de creació arsca i tradicional. Com l’any passat, un jurat qualificador passarà per les vostres cases per veure el pessebre i avaluar-lo en cas que hi vulgueu parcipar. Cap als volts del Nadal esgueu atents als cartells anunciadors del concurs que distribuirem pel poble, on hi haurà tota la informació. Animeu-vos!!

32

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Clica S’ha constuït ja el grup de cinema d’Argelaguer (CLICA), vinculat a l’Associació LlunaPlena. Tot just aquest esu, amb les projeccions de cinema a la plaça, el CLICA ha iniciat la seva acvitat. S’ha generat un bloc per rebre consultes i propostes i per divulgar convocatòries (i per ampliar el grup). Useu-lo i apunteu-vos-hi!

cineargelaguer.blogspot.com Es va fer una enquesta als veïns del poble que va tenir molt bona acollida. Es van rebre una trentena de respostes, déu n’hi do! Vet aquí els resultats: Gèneres: sembla que no agraden el “Terror” i el “Western”; per contra, hi ha força demanda de “Comèdia”, “Documentals” i “Cinema històric”. Al mig, més o menys empatats, es barregen gèneres com ara “Cinema negre”, “Aventures”, “Ciència ficció”, “Animació”, “Musical” o “Espionatge”. Franges horàries: guanya divendres a la nit (i, molt a prop, diumenge tarda o nit); després, per ordre, dissabte nit, dissabte tarda i diverses opcions entremig de setmana. Països: agrada sobretot el cinema francès, seguit del nord-americà, l’anglès i el català. Més avall, però encara força puntuats, l’espanyol, l’alemany, el japonès i l’argen.

Llista de les pel·lícules proposades pels parcipants (és realment sorprenent veure que ningú no en repeteix cap –tret de “Bagdad Cafè” i “L’intocable”, que tenen dues creuetes–; quins gustos més variats!!) · Els raïms de la ira (1940), John Ford · Cizen Kane (1941) ,Orson Welles · Set núvies per a set germans (1954), Stanley Donen · La gran escapada (1963), John Sturges · América, América (1963), Elia Kazan · 2001 Odissea a l’espai (1968), Stanley Kubrick · Mort a Venècia (1971), Luchino Viscon · Roma (1972), Federico Fellini · Amarcord (1973), Federico Fellini · Dersu Uzala (1975), Akira Kurosawa · La ciutat cremada (1976), Antoni Ribas · Grease (1978), Randal Kleiser · Blade runner (1982), Ridley Sco · París Texas (1984), Wim Wenders · Regreso al futuro (1985), Robert Zemeckis · El fes de Babee (1987), Gabriel Axel · Bagdad Cafè (1987), Percy Adlon · Quan Harry va conèixer la Sally (1989), R..Reiner

· Tomàquets verds fregits (1991), Jon Avnet · Tan lluny tan a prop (1993), Wim Wenders · Atrapat en el temps (1993), Harold Ramis · Blau (1993), K. Kieslowski · Antònia (1995), Marleen Gorris · The Pillow Book (1996), Peter Greenaway · Cinema Paradiso (1998), Giuseppe Tornatore · De deus i monstres (1998), Bill Condon · Despertant a Ned (1998), Kirk Jones · Més enllà dels somnis (1998), Vicent Ward · El show de Truman (1998), Peter Weir · El club de la lluita (1999), David Fincher · Matrix (1999), germans Wachowski · Avui comença tot (1999), Bertrand Tavernier · Els espigadors i l’espigadora (2000), Agnès Varda · Gladiator (2000), Ridley Sco · Ayurveda (2001), Pan Nalin · P Good by Lenin (2003), Wolfgang Becker · Primavera, esu, tardor... (2003), Kim Ki-duk · La casa de la fi del món (2004), Michael Mayer · La història del camell que plora (2004), B. Davaa · Els nens del cor (2004), Christophe Barraer · The Edukators (2004), Hans Weingartner · El senyor dels anells (trilogia), Peter Jackson · El jardiner fidel (2005), Fernando Meirelles · Quixot (2006), Albert Serra · V de Vendea (2006), James McTeiguee · Un franc, 14 pessetes (2006), Carlos Iglesias · Persépolis (2007), Vincent Paronnaud · Juno (2007), Jason Reitman · Gran Torino (2008), Clint Eastwood · El lector (2008), Stephen Daldry · Frozen River (2008), Courtney Hunt · El canvi (2009), Wayne Dyer · Les vides de Mr Nobody (2009), J.V. Dormael · Watchmen (2009), Zack Snyder · Millenium (trilogia) · Karate Kid (2010), Harald Zwart · Pa Negre (2010), Agus Villaronga · The Arst (2010), Michel Hazanaviciuss · Cavall de guerra (2011), Steven Spielberg · Chico y Rita (2011), Fernando Trueba · L’intocable (2011), Eric Toledano

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

33


Silleria Vergés, S.A. SUPERMERCAT J.VIDAL CARNISSERIA - FRUITERIA - CONGELAT FLECA I PEIXATERIA c/ Can Batlle, 1 - BESALÚ - Tel. 972 590 369

Crta. Brunells, s/n Tel. 902 287 277 - Faz 972 687 635 17853 Tortellà (Girona) www.silleriaverges.com joanverges@silleriaverges.com

Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com

Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona

MENJARS - BAR

CAN XAC

EMBOTITS I CARNISSERIA

34

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com


Geganters

Aquesta festa la farem gegant! La celebració dels 15 anys del nostre gegant Màssio omple de festa el nostre poble. L’hem encetat amb un dinar popular organitzat pels geganters el passat 21 d’octubre. En Màssio també s’ha col·lat a l’escola, on la mainada hi ha estat realitzant diverses acvitats parnt de la llegenda del nostre patró. En una festa a l’escola, els infants li han entregat un regal que lluirà per les festes tot cofoi. I com que farem una exposició a l’ermita de Santa Anna, estem endreçant els records i coneixent als qui ara formem part de la seva història. Ja som trenta-tres famílies associades als geganters, de diverses edats i esls, ja que els gegants entusiasmen a tots i totes. Per la festa de Sant Damas els geganters la volem fer ben grossa. El dijous s’inaugurarà l’exposició a Santa Anna, on s’hi recollirà la història dels geganters però també els mites i les llegendes. La capella es converrà en l’estança d’un moliner del segle IV, un viatge sensorial i oníric que encisarà a grans i pets. El divendres hi haurà jocs de cucanya, on la farina, matèria prima del nostre moliner, serà la protagonista… Bé, els protagonistes seran les cares enfarinades dels qui s’acosn a jugar! I, com que és un aniversari de gegant, enguany hem convidat a gegants de la contrada perquè vinguin a celebrar-ho amb en

Màssio. L’esmorzar geganter de diumenge començarà a les 9.30 h al Casal i la cercavila s’iniciarà a les 11.00 h però parrà des de prop de l’església de Santa Anna, ja que allà s’hi estarà allotjant la faràndula. La passejada gegantera estarà amenitzada per la presència de les colles de Tortellà, Sales de Llierca, Montagut, els almogàvers d’Olot amb els seus grallers i tambors, la dida Talena de Sant Jaume, entre d’altres. Alguns d’ells faran el seu ball de gegants a la plaça de la Generalitat, i també ballaran la dansa de l’Enfarinada la nostra faràndula, en Màssio acompanyat de l’hereu i la pubilla, en Toni del Porró, en Gervasi Cassoles, en Santanàs i les cuques. Voltes, voltes i més voltes… Visca la festa! Una abraçada ben enfarinada de gegant! Gegantersdargelaguer.wordpress.com Agraïments: Frigorífics Gelada i als Arrossaires d’Argelaguer.

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

35


Violinada

La violinada d’Argelaguer i altres sonades Argelaguer és a hores d’ara un veritable planter de música d’arrels. Des de l’Associació La Violinada ens en volem fer ressò i aprofitem aquestes ratlles de la nostra revista per felicitar-nos d’aquest fet. Segurament quan sur la revista ja haurem celebrat una reunió informava amb veïns, entats i amics per intentar donar-nos a conèixer, obrir-nos més al poble. Tenim molt a punt la sisena trobada de corda fregada, que es realitzarà com de costum a mitjans de febrer, enguany els dies 15, 16 i 17. Segurament hi ha persones que els faria gràcia estar més a prop de l’esdeveniment. Ens encantaria que tothom qui vulgui s’hi pugui senr implicat i no se n’esgui, i per això la millor eina és la comunicació. I no només volem parlar de la Violinada, que hi ha molta més música al poble: per la festa van actuar al pavelló dues formacions musicals que compten amb alguns integrants veïns nostres, dos grups formats per joves músics garrotxins d’un nivell arsc més que notable. El primer, TruJazz, està format per en Dani López, saxofonista d’Olot; Koldo González, diatonista de la Vall d’en Bas; Julià Ruiz, pianista de La Cometa; i Joan Tomàs, contrabaixista d’Argelaguer. Aquests quatre joves coincideixen en diversos projectes musicals, com ara Ministrers d’Olot i Stukat del Bolet. Però en aquesta ocasió van sorprendre a part del públic perquè potser no s’esperaven una proposta d’aquest pus i qualitat en un entorn de Festa Major. El pavelló va demostrar la seva bona acúsca, com també l’empresa de so la seva professionalitat. Amb l’ajuda d’aquests elements, i sobretot gràcies a la seva manera de fer van convèncer a tots aquells que van seguir el concert. La segona part va anar a càrrec d’Empalmaos, un grup que malgrat ser conegut i consolidat de fa temps encara no havíem pogut disfrutar al poble amb les bones condicions que garana aquest concert. La formació especialitzada en rumba pirinenca i gèneres afins va poder mostrar el repertori de collita pròpia, defensat amb gran convicció i un nivell interpretau de primer ordre. L’Aniol, en Miki, en Marçal, en Sergi, en Pau i en Ferri ens van encomanar la rumba fins a altes hores de la nit i van contrastar amb el primer grup, força més inmista. Uns mesos després Empalmaos han protagonitzat a la Sala Torín d’Olot el seu concert de comiat, envoltats d’una colla de celebritats. Desitgem que aquests músics tan extraordinaris segueixin endavant amb les seves carreres i nguin èxit personal i arsc. Al final de l’esu ens ha visitat el grup Mono Blanco, que van fer un

36

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

concert i fandango en acúsc al Casal que va ser un èxit rotund. Aquests dinamitzadors del “son jarocho” són pioners i capdavanters d’un moviment cultural que trenca fronteres. És el segon cop que visiten Argelaguer i tots plegats en guardem un bon record. La presència de Mono Blanco va formar part a la vegada de les programacions a la fresca de l’esu i de les jornades de cultura jarocha a Catalunya, amb actes a Barcelona, Girona i Salt. I no tan sols pels concerts diem que Argelaguer s’està convernt en un lloc musical de referència. Hi ha molts músics al poble, i alguns d’ells força en acu. Els notres veïns Samfaina de Colors han estrenat l’espectacle nou, “Càpsules”, que es presenta a la Sala Planeta de Girona, i també aquesta temporada en Xavi Múrcia ha presentat el seu segon disc, “A contrapeu”, amb una festa molt lluïda a casa seva, i el senrem en concert a la sala Torín d’Olot el 15 de desembre. Igualment en Guillem Ballaz ha editat un treball discogràfic, el “Projecte Pandero”, a través de micromecenatge. La Marta Rius està també preparant el seu disc en solitari. Stukat del Bolet també ha enregistrat un CD i s’ha presentat al Premi Sons de la revista Enderrock a la Fira Mediterrània de Manresa. D’altra banda, anunciem que la Cooperava CLAU SCCL, empresa de serveis culturals amb seu a Argelaguer, ha entomat el repte de gesonar l’AulaTradi de Salt, el projecte formau de la música tradicional, popular i folk a les comarques de Girona impulsat pel Departament de Cultura. I finalment comentem que a la sala del Casal s’ha estat cuinant aquesta temporada una Folkestra Addicional, formada amb els músics de Les Violiles i Stukat del Bolet, que es presentarà a començaments d’any al Fesval Tradicionàrius del barri de Gràcia

de Barcelona i tot seguit a la Violinada d’Argelaguer. Esperem que parcipeu tots plegats amb entusiasme a la VI trobada de violins i intruments afins, del 15 al 17 de febrer.


Joventut

Sóc jove i en mi qui hi pensa? Fent una anàlisi dels joves del nostre poble ens vam adonar que la franja d’edat d’entre dotze i disset anys era la que es trobava menys atesa. Per aquest mou es va fer una reunió amb ells i va sorgir la idea de fer un taller mensual. Els joves van desvetllar diferents inquietuds i a parr d’aquestes es van anar desgranant els diferents tallers. Aquesta acvitat es va iniciar el mes de juliol i va connuar el mes d’agost; després, per mou de les vacances, s’ha fet una pausa i es reacvarà el mes d’octubre. Per tal que la interacció sigui més fluida i ràpida s’ha obert un blog: www//argelaguerjove.blogspot.com en el qual s’exposen totes les coses relacionades amb els joves.

Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció

c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es

Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com

Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

RESIDENCIA CASA DE PAGÈS Argelaguer (Girona) - Tel. 972 68 70 13 - Mòb. 608 26 07 99

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

37


Argelaguer en transició Argelaguer en Transició som una colla de veïns d’Argelaguer i rodalies que ens hem posat d’acord per fer actuacions contra els canvis socials que ens tenallen... Bàsicament per fer front a la crisi econòmica, al canvi climàc, a la crisi energèca, a l’atur, a les retallades,... Som un col·lecu amb interessos comuns, estem convençuts que quan es comparteixen les experiències i les idees sempre en sorgeixen de noves. Tot això ens ajuda a preparar-nos per a un creixement més sostenible i més respectuós amb el medi que ens envolta. Argelaguer en transició assumeix, en el seu document de constució, quatre supòsits bàsics: 1) Que és inevitable viure amb un consum d’energia molt més baix, i que és millor planejar-lo en lloc de ser agafats per sorpresa. 2) Que les nostres comunitats han perdut la capacitat de superar situacions dicils o adverses (resiliència) que els permetria adaptar-se al previsible canvi de model que acompanyaran al descens de la disponibilitat de energia abundant i barata (peak oil). 3) Que hem d’actuar col·lecvament, i cal fer-ho ara. 4) Que alliberant la nostra creavitat i capacitat col·lecva podrem construir noves formes de vida més enriquidores, més connectades al comunitari i més sostenibles.

Des que ens constuïm ara fa sis mesos aproximadament hem fet grans avenços. Hem consolidat les reunions mensuals del grup que fem cada tercer dissabte de mes de 10 a 12h al Casal; hem organitzat dues conferències i en tenim programada una altra pel novembre; hem fet una excursió mensual; hem organitzar un taller per aprendre a fer llevat mare, un de sabó casolà i un d’economia domèsca; hem constuït un grup de consum per comprar de forma conjunta; hem seguit publicant un post en aquest bloc setmanalment; hem creat un espai web per comparr i intercanviar serveis i arcles i un altre per comparr cotxe; etc. Tot això és molt important i es complementa amb moltes iniciaves individuals que prenent com a referència Argelaguer en transició s’han anat també desenvolupant. Des de la recuperació d’horts i galliners fins a la instal·lació de sistemes de recollida d’aigua de pluja, el retorn a fer-se un mateix reparacions petes, recuperar l’hàbit d’estalviar i de posar ordre en l’economia de casa o elaborar productes a casa com formatge, sabó, cervesa o xampanyet de saüc, entre d’altres. També s’han creat nous lligams i noves relacions entre els veïns, cosa que cal valorar com un veritable tresor per a Argelaguer. A tota aquesta dinàmica que segueixen les iniciaves en transició com la nostra caldrà incorporar en un moment o altre els Ajuntaments, donat que són les instucions que gesonen els municipis i la seva implicació i col·laboració seran imprescindibles per avançar cap al nou model de societat que anirà desenvolupant-se. El progressiu deteriorament de la situació global i local es farà cada vegada més evident i serà també cada vegada més necessària la implicació de tots els ciutadans, associacions i Ajuntaments en un front comú per trobar i instaurar solucions als problemes que aniran apareixent sens dubte en els propers mesos i anys. La previsió d’augment de l’atur, la disminució d’ingressos de parculars i administracions locals i les dificultats creixents per desplaçar-nos i per adquirir productes i serveis obligarà a aquest treball conjunt. Oferim la nostra experiència i col·laboració a tots els veïns i a l’Ajuntament d’Argelaguer per treballar conjuntament en aquesta tasca de conscienciació, capacitació i acció que des d’Argelaguer en transició portem desenvolupant per preparar-nos per a un món sostenible sense creixement econòmic. Així, per exemple, serà molt profitós que conjuntament treballem per trobar solucions a les necessitats d’espais per a horts familiars, de garanr l’accés a un treball remunerat a tothom, de potenciar formes de reciclatge i un pla de descens energèc, de fomentar l’intercanvi d’arcles i serveis o de promoure una alimentació sana i local, etc. Animem doncs a tots els veïns a incorporar-vos acvament a les nostres reunions i acvitats i a l’Ajuntament a fer una trobada per explorar possibles vies de col·laboració i treball conjunt. hp://argelaguerentransicio.wordpress.com argelaguerentransicio@gmail.com

38

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Salut

I després, què? “Et prometo que et seré fidel en la riquesa i en la pobresa, en la malala i en la salut fins que la mort ens separi” Aquest jurament, que es fa en un moment d’exaltació passional o no (a vegades és la necessitat de trobar companyia, la seguretat econòmica, el desig de tenir fills, sasfer les expectaves dels pares o la societat, la necessitat de seguir la tradició i altres principis o valors culturals), és dicil de complir quan la realitat de la vida quodiana s’instaura en la parella i apareix la monotonia i la desídia.

Què passa quan la passió i l’enamorament s’acaben? Que moltes vegades apareix la infidelitat d’un o dels dos membres de la parella. La infidelitat és trencar el pacte tàcit de mantenir relacions sexuals exclusivament amb la persona que hem triat lliurement com a parella. També pot ser emocional. Les explicacions o jusficacions de la infidelitat són diverses: a. Busquen relacions sexuals fora de la parella perquè creuen que pot ser una forma indirecta de millorar la relació, en compensar algunes de les seves limitacions o sasfer certes necessitats que no poden graficar a casa. b. Una excusa, més o menys conscient, per trencar amb la parella, per experimentar més autonomia o per cridar l’atenció i forçar l’afrontament d’una situació conflicva. c. Els que busquen “l’amor perfecte”, o el senment de ser especial per a una altra persona, de ser desitjat, de senr-se més atracu/va, més masculí o més femenina. Busquen ser escoltats i compresos. d. Altres, per personalitat, busquen l’aventura, el risc, el perill i les emocions intenses. e. Finalment, els que desitgen “l’úlma oportunitat”, els que s’han de demostrar a si mateixos que encara són joves. La infidelitat és un fet cultural i també les reaccions de gènere són diferents: L’home se sent enrabiat, ferit en la seva virilitat, li costa entendre-la. No pot fer una anàlisi racional de la situació, només per l’acció immediata i violenta. Expressa el seu dolor agressivament. S’ubica com a vícma. Li costa molt perdonar. Vol separar-se per protegir la seva autoesma, però connua revenjant-se. Dóna més importància a la infidelitat sexual. La dona sent més preocupació, amenaça i ansietat alta davant la infidelitat emocional. Autoesma baixa, però més disposa-

da a perdonar davant la infidelitat sexual. La primera reacció és l’evitació, la no confrontació del problema. La infidelitat provoca un intens dolor emocional, genera senments d’ira, vergonya, culpa, por, incredulitat, desesperança, traïció, desconfiança, indefensió, abandonament i desorientació. D’una banda, senten l’insult de la traïció, però, de l’altra, la confessió els sembla una falta encara major de consideració cap als seus senments. Aparentment, la jusficació del cònjuge que revela la seva relació amorosa extramarital es fa en funció de voler ser autènc i honest, d’intentar salvar la relació, però en el fons del que es tracta és d’expiar el propi senment de culpabilitat. Malgrat tot això, no ha de significar el final de la relació de parella, és possible reconstruir la relació. La infidelitat és el resultat de conflictes no resolts en la parella. I són els membres de la parella i ningú més els que han de decidir si acabar o connuar amb la relació. És preferible evitar prendre una decisió precipitada mentre tots dos esguin afectats, perquè podrien equivocar-se; és millor donar-se un temps per analitzar el que va passar i senr-se disposats a reparar el mal o a propiciar un trencament sa. Malgrat el greu que ens sembli aquesta falta, és bo tenir present que sempre tenim dues opcions: a. Connuar amb la relació i en aquest cas és important praccar el perdó, per sanar les ferides emocionals i evitar que el dolor es converteixi en ressenment dintre de nosaltres i estar disposats a passar pàgina, que significa trencar amb el cercle viciós en què podem caure en recordar constantment el que va passar. En aquest cas és aconsellable buscar ajuda d’un professional per aclarir els dubtes que els assalten, tant a l’enganyat com a l’enganyador, i perquè els guiï durant el procés de recuperar l’amor i l’harmonia de la relació. b. Separació. Fina Rodríguez Psicòloga

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

39


Salut

Dietes miracle Existeixen les dietes miracle? Moltes vegades hem sent a parlar de dietes originals que ens asseguren perdre pes en poc temps i d’una forma senzilla. La dieta Dukan (hiperproteica o amb excés de proteïnes), la dieta dissociada (no es poden barrejar aliments), la paleodieta (o dieta dels homes de Cromanyó), la dieta de l’escarxofa, la de la llimona... Realment són úls i bones per a la salut? O, dit d’una altra manera, quina és la millor dieta per perdre pes? Per intentar contestar aquestes preguntes, les societats cienfiques espanyoles relacionades amb el tractament de l’obesitat van elaborar fa uns mesos un document de consens que van anomenar “Recomanacions nutricionals basades en l’evidència, per a la prevenció i el tractament de l’obesitat i el sobrepès”. La importància d’aquest document és que, tal com diu el seu nom, volen evidència cienfica de les seves recomanacions, és a dir, que el que s’afirmi esgui demostrat amb estudis previs ben fets. Unes quantes afirmacions del document. Us resumeixo unes quantes afirmacions recolzades per estudis cienfics: • Les persones adultes que mengen força verdures i fruites s’engreixen menys a la llarga. • L’elevat consum de carn i processats carnis (per exemple embot) incrementa el guany de pes i el perímetre abdominal. • Una alta ingesta de fibra (provinent d’aliments d’origen vegetal) s’associa a un millor control del pes en els adults. • L’oli d’oliva i els fruits secs no s’associen a un augment del pes a la llarga. • Les dietes amb major conngut d’hidrats de carboni complexos (els hidrats de carboni complexos es troben a les farines, l’arròs, els llegums, la patata...), s’associen amb pesos més baixos i es recomanen. • El consum de fast food de forma habitual (més d’una vegada a la setmana) pot contribuir al guany de pes i a l’obesitat. • El consum freqüent de begudes ensucrades (refrescs) està associat amb l’obesitat i es recomana limitar-les. • No es recomanen les dietes hiperproteiques. Poden incrementar a la llarga el risc de mortalitat total i per malales cardiovasculars, sobretot quan la proteïna és d’origen animal.

Cosmètica Natural Aromateràpia

17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457

40

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Una de les conclusions principals de l’estudi és que l’alimentació (el que mengem cada dia) ha de ser equilibrada. Això no vol dir res més que s’ha de menjar de tot. S’ha de menjar aliments amb hidrats de carboni complexos (el que més), aliments amb proteïnes (més peix que carn) i aliments amb greixos sobretot d’origen vegetal (oli d’oliva i fruits secs) més que d’origen animal. A més hem de menjar fibra (verdures, fruites, llegums i cereals integrals). I si els aliments són frescos, millor que els processats, doncs ens aportaran més vitamines i minerals. Així doncs, per perdre pes es recomana una dieta equilibrada i hipocalòrica (baixa en calories). Fixeu-vos en una cosa: Per perdre pes, hem de menjar menys calories de les que ulitzem, de les que cremem, és així de senzill. Per tant, és fonamental acompanyar la dieta amb exercici. Cal que en faci cadascú dins les seves possibilitats. Perdre pes sense fer exercici és realment dicil. I el cafè, què? Recentment s’ha publicat un estudi molt important, tant per la seva durada com per la gran quantat de parcipants més de quatre-centes mil persones. Asseguren que el cafè és bo per a la salut i que disminueix la mortalitat. Bones nocies per als qui els agrada el cafè.

Joan Cabratosa i Pla Metge de família

ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL

c/ Mossèn Bartomeu, 13 Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11- Tel. mòb. 617 43 75 02 17857 SANT JOAN LES FONTS


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? En aquesta dèria per divulgar felicitat gastronòmica, entre els nostres cuiners/ res no podia faltar la Sra. Paqui Romero. Té fama de bona cuinera a Argelaguer, i conegudes són les macroarrossades i les fideuàs que cuina per encàrrec a parculars. Però en aquesta ocasió ens ha volgut preparar un dels seus millors plats i que ha cuinat especialment per a la nostra revista: els peus de porc amb salsa. Els peus de porc, o “mans de ministre” com també la gent els anomena, al contrari del que pugui semblar, és un menjar molt sa, té molt poc greix i molt ric en col·lagen (teixit conjunu). D’aquest plat, dins la cuina tradicional catalana, se n’han fet moltes receptes, i és un producte curiós perquè o t’agrada molt o no t’agrada gens. A la Paqui l’afició per la cuina (menys fer postres, que no li agrada) li ve des de molt jove i ningú no li n’ha ensenyat. Podríem dir que tot ho treu del seu cap, per pura intuïció. Té molta habilitat per improvisar i inventar a la cuina sense tenir en compte barreres ni cànons establerts, sols la seva imaginació. Però tenim un problema: mai fa el mateix plat igual, i cada vegada que es disposa a cuinarlo hi fa una sèrie de variacions que ni ella recorda com s’ha preparat, ja que va enriquint i fent més sàvia la recepta. Diríem que és una cuina feta d’inspiracions sobtades i, en no anotar-les, es llencen a l’oblit les seves reflexions mentre cuina. Li haurem de dir a la Paqui que en deixi constància escrita, no per a ella, que no perdrà aquest insnt, sinó per quan vulgui passar el relleu; així que, amics, guardeu bé aquesta recepta. Els que tenen fal·lera pels peus se’n lleparan els dits (sí, sí, aquests dits enganxosos quee deixa la textura gelanosa), i pels que no, que ho provin, ja que nc fe que inscriurà nous conversos.

Peus de porc amb salsa, per Paqui Romero Ingredients (6 persones) • 6 peus de porc crus tallats a quarts • 2 cebes • Un pebrot vermell i un pebrot verd • 2 tomates madures • All (3 grans) • Sal, pebre i oli (al gust) • Aigua (1 got) (guardarem l’aigua de bullir els peus) • 2 fulles de llorer • Per la picada: All (1-2 grans), julivert (un ramet) i ametlla (100 g)

Preparació: Es posen a bullir els peus amb aigua abundant i sal dins una olla a pressió durant uns 45 minuts. Amb una olla normal trigarà el triple de temps. Si cal, els haurem de socarrimar una mica per eliminar algun pèl que els hi pugui quedar, però els podeu trobar ja bullits a la carnissenisseria. Caldrà anar traient l’escumaa que fan fan. I quan esguin tous, rerem i deixem refredar. Guardarem l’aigua de bullir-los per després. A part, en una cassola enrossirem la ceba (prèviament tallada a trossets). Després hi rarem els pebrots (tallats a la juliana), i quan veiem que estan a punt hi afegirem la tomata a daus. I un cop fregit tot, ho passarem pel túrmix fins aconseguir una crema líquida. Si s’espesseix molt hi podem rar una mica d’aigua. Tot seguit hi afegirem els peus, la sal, el pebre i el llorer, i també una mica del brou de bullir els peus. I que vagi fent la xup-xup a foc lent durant una mitja hora aproximadament.

c/ Major, 7 17850 Besalú Tel. 972 59 01 63 info@sibi.cat

Prepararem la picada amb l’all, el julivert i l’ametlla i l’afegirem a la cassola. Recfiqueu de sal al vostre gust i deixeu que s’acabi de coure. Salut i bon profit! D. Figueras

Núm. 30 · Desembre de 2012 ·

41


Pàgina Oberta

Sopars de futbol A finals dels anys 1970 i a principis dels 1980 era costum que la gent lligada al futbol de l’Argelaguer, jugadors, junta, socis i simpatzants fessin alguns sopars de germanor en el Casal del poble. La tradició va durar fins que es va acabar el futbol al poble, la temporada 198788. Per sort el futbol va tornar a renéixer amb força una dècada més tard. I per sort, més o menys, aquell grup de gent va tornar a celebrar el sopar del futbol.

Sopar en el Casal. Principis dels anys 1980.

El 2007 va ser el primer retrobament. Alguns ja no van poder assisr-hi, com en Joan “Xoroi”, en Jep Cabanyeta, en Pere de la Casica, en Pedro el “Manyo” o en Josep Arbat. Els altres, més granats, catxats i esclarissats de dalt anem aguantant. Enguany ja hem celebrat el sisè de la nova tongada, tots en el Cafè del poble. Se sol celebrar pels volts del segon divendres de juliol. Esperem que sigui per molts anys.

Joan Badosa Josep Vilar

Pensaments

(Influïts per les lectures de les obres de Rabindranath Tagore) Quan perdis el teu cor en el polsós camí del món, mira les estrelles, elles tenen el teu secret. Quan se t’acabi el camí, vianant no defalleixis, sempre hi ha un racó en el món on algú t’espera. Després de la tempesta torna la calma, el vaixell lluita i no s’enfonsa, el mariner busca el port. Sempre hi ha alguna estrella que està al teu costat. Encara que no la vegis, ella sempre hi és. Assumpció

42

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Sopar del 13 de juliol de 2012.

Des de 1787 al seu servei

Des de 1787 al seu servei

Objectes de Cementiri · Làpides · Flors artificials · Ceres

c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013

VOLS ESTALVIAR MOLTS DINERS EN LES TEVES ASSEGURANCES? Assegurem el teu vehicle a tercers des de 200 € i a tot risc des de 300 € PORTA’NS LA TEVA POLISSA ACTUAL I ET FAREM UN ESTUDI COMPLETAMENT GRATUIT I SENSE CAP MENA DE COMPROMIS. OFICINA: Camí de la Roda, 1 - ARGELAGUER - Tel. 972 688 307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades. CORREU-E: argelaguer_assessors@yahoo.es


Programació

Festa de Sant Damas 5, 6, 7, 8 i 9 de desembre de 2012

Dimecres 5 23h. Jampo, sessió poèca oberta (organitza Llunaplena i Anafen Produccions)

Dijous 6 12h. Assaig de geganters (a la Plaça) 13h. Campanes i petard (a la Plaça). Inici oficial de la festa

16h. Campionat de bofarra (al Casal, organitza el col·lecu “Arran”)

18:30h. Xerrada: “La viabilitat d’una Constució catalana” (al Casal, organitza el col·lecu “Arran”) 20h. Inauguració exposició: “Geganters d’Argelaguer. 15 anys d’en Màssio” (Capella de Santa Anna)

22h. Sopar d’arròs i bofarra (a 8 euros, al Casal, organitza el col·lecu “Arran”)

24h. Concert i Pd’s amb Tortellinis i Rescat (al Casal, organitza el col·lecu “Arran”)

Divendres 7 11h. Jocs de cucanya per als nens (a l’Era, organitza Geganters)

16h. Tarda d’escacs (al Casal, per a totes les edats, amb el suport del Grup Escacs Olot)

18:30h. Cinema (al Casal, John Carter, aventures al planeta Mart, organitza CLICA)

21:30h. Sopar popular. Al Casal. (cadascú s’ha de dur menjar, plats i coberts). En acabat, Karaoke.

Dissabte 8 10:30h. Gimcana per a joves i adults (a la Plaça, organitza AMPA).

16h. Futbol. Grans. Amistós contra Cornellà de Terri. 16h. Espectacle infanl: “El General Bum Bum”, Quimet Pla, espectacle de carrer amb canonades i rondalles (convocatòria a la Plaça).

20h. Concert/ Ball: Els Cecs d’Esterri (el grup de música d’El gran nord, de TV3) (al Pavelló).

23:30h. Concert. Calvari Rumba i Nadies + el dj ye & sherpa i el dj swing brothers (al Casal)

Diumenge 9 9:30h. Esmorzar de Geganters (al Casal). 11:30h. Cercavila, acompanyats per les colles de Montagut, Tortellà, Sales de Llierca i els Almogàvers d’Olot (sorda des de la Plaça Santa Anna, Geganters) 12h. Missa amb cor. 13h. Ball de gegants a la Plaça. 16:30h. Audició de sardanes. Cobla Rossinyolets (a la Plaça).

19h. Teatre: “Invasió subl i altres contes” de Pere Calders. Companyia Gataro. Teatre Almeria de Barcelona. Direcció: Víctor Álvaro (al Pavelló). (Es prega silenci durant l’espectacle).

L’Ampa organitza una Tómbola al Casal d’Avis dissabte i diumenge.

ORGANITZA: Comissió de Festes d’Argelaguer • COL·LABORA: Ajuntament d’Argelaguer i Entats del poble.


44

Flama del Canigó

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 30  

Argelaga 30  

Advertisement