Revista de Jafre n 6 desembre 2012 gener 2013

Page 1

El Pedr贸 Revista de Jafre | N煤mero 6 | desembre 2012 - gener 2013


El Pedró CONTINGUTS>>

03 SALUTAC SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 CAGATIÓ | 05 PATGE REIAL I CAVALCADA DE REIS | 06 OF OFRENES A SANT SEBASTIÀ | 07 CARNAVAL | 08 HOMENATGE A LA VELLESA | 09 ASCENS DE LA UE JAFRE | 10 ELECCIONS MUNICIPALS | 11 REVETLLA DE SANT JOAN | 12 A ACTES DEL 550è ANIVERSARI DE LA FONT SANTA | 13 CATIFA DE CORPUS | 14-15 IV FFIRA DE JAFRE | 16 DONACIÓ DE SANG | 16-17 V BIENNAL DE JAFRE | 18-19 CASA CASAL D’ESTIU | 20-21 FESTA DE SETEMBRE | 22 SOPAR CONTRA EL CÀNCER | 23-24 FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ | 25 OBRES A L’AJUNTAMENT | 26-29 UNIVERSITARIS JAFRENCS JAF | 30-31 PRESENTACIÓ D’UNA FAMÍLIA NOVA AL POBLE. FAMÍLIA DE TERESA MARQUÈS M | 32-34 LES LLINDES DE LA FONT SANTA | 35-37 ENTREVISTA VICENTETA DE CAN CAMES | 38-45 FA 550 ANYS... CONSTRUCCIÓ DEL SANTUARI A... VICENTE | 46-47 REC RECULL DE FOTOGRAFIES ANTIGUES | 48-49 UNA MIRADA CREIENT DAVANT 50-51 RECEPTES DE CUINA | 52 IMATGES PEL RECORD... LA CRISI | 5 re revistadejafre@gmail.com Equip redactor: Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, Maria Rosa Carrera i Xavier Vila Eq Fotografies: Sebastià Alabau, Marc Vila, Èlia Bantí, Víctor Ramírez, Teresa Alabau, Maica Perxés, Fo Ramon R Mas, Jaume Padrosa, Agnès Guasch, Clara Carreras, Irene Burch, Marc Teixidor, Núria N Espunya, Marçal Font, Arnau Alabau, Aniol Alabau, Júlia Muntaner i Xavier Vila. Edita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Ed Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Di Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès Di L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells L’A articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren. ar Amb el suport de:: A


/03

DESEMBRE 2012

Salutació

Benvolguts jafrencs, Quin any el que estem acabant! Enmig de la crisi econòmica més profunda, duradora i colpidora, el nostre país ha experimentat un canvi de l’estat d’ànim de la gent respecte al pervenir com a nació. Ens hem aixecat i ens hem posat a caminar. El dia 11 de setembre de 2012, s’ha celebrat a Barcelona la manifestació més multitudinària de la nostra llarga història per a reclamar un estat propi dins la Unió Europea. Molts jafrencs hi vàrem assistir i vàrem viure de primera mà, el clima reivindicatiu i festiu, de fermesa i civisme, de participació individual i familiar en que es va desenvolupar la manifestació. Després han vingut les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades arrel d’aquesta manifestació. I n’ha sortit el Parlament més clarament a favor del dret a decidir dels catalans que mai hagi presenciat la cambra catalana. Ara “que tot està per fer i tot és possible”, com diu el poeta, desitgem sort als nostres representants per portar a terme el desig expressat tan clarament a les urnes i al mateix temps tinguin l’encert de dissenyar les polítiques que ens ajudin a sortir d’aquesta crisi, no perquè siguin dos temes que es contraposin, sinó precisament perquè són dues cares de la mateixa moneda. Enmig de tot aquest debat, no cal pas descuidar el que ens és més proper, el poble, la nostra comunitat. Sense oblidar el país, cal pensar també en com podem fer avançar el poble. I per això, benvolguts veïns, no és suficient pensar que l’ajuntament proveïrà ... sinó que cal la implicació de tots i cadascun de nosaltres. “Qui sinó tots - i cadascú per torna-“, com diu el mateix poeta. O no és cert que la comunitat és més que l’administració municipal, que el poble va més enllà de l’ajuntament? Per això m’atreveixo a preguntar-te, què has fet tu per la teva comunitat? què has fet tu per Jafre aquest any ? Com que sé que a aquestes preguntes, molta gent respon positivament implicant-se en la vida cultural, social, esportiva del poble sigui en la comissió de festes, l’associació socio-cultural, la parròquia, el club de futbol, la societat de caçadors, en la comissió per redactar aquesta mateixa revista, en els cursos i tota mena de diferents activitats, no em cansaré, any rere any, d’agrair-los públicament la seva implicació i esforç. Mai com ara, en temps de crisi, tenen tant de sentit el desitjos de prosperitat. Mai com ara, que la felicitat és un valor escàs, els desitjos de felicitat són més apropiats. Ara com sempre, Bon Nadal per a tothom ! Joan Bonany Alcalde


DESEMBRE 2012

04/

Fets destacats Xavier Vila i Soler

26 de desembre de 2011

Caga tió i Patge Reial Com ja comença a ser habitual a Jafre, el tió va tornar a treballar el dia de sant Esteve. Una quinzena llarga de nens i nenes van reunir-se al Local Social per fer cagar el Tió. L’Arnau, en Miquel i la Martina, en Frank, en Dídac, l’Adrià, la Marta, en Yannick, la Paola, la Isona, la Mònica, en David, en Joel, la Paula, la Xesca i en Gerard varen estomacar-lo de valent per torns al ritme de la cançó o vers oportú. Les garrotades que va rebre el tió varen ser tantes que alguns patíem per la seva salut. Però el tió es va portar bé i va cagar un regal per cada nen i nena. Tot seguit es va fer una xocolatada i quan encara no ens havíem empassat el darrer melindro va sorgir la

gran sorpresa: el Patge Reial va fer acte de presència. Més avançat que altres anys, havia plantat la seva tenda a l’exterior del Local Social i s’hi havia instal·lat amb els seus servents. En assabentar-se’n, els nens ( amb restes de xocolata als llavis) van sortir a demanar-li que comuniqués a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient la llista dels regals que volien. Alguns li varen dir de paraula i altres, més previsors, ho varen escriure en una carta. El patge els va escoltar amb molta atenció i els va regalar caramels. Quan tots els nens i nenes van haver parlat amb el patge aquest es va acomiadar i va marxar cap a Orient a complir amb el seu encàrrec.

L’Arnau, en Miquel i la seva germana, en Frank, en Dídac, l’Adrià, la Marta, en Yannick, la Paola, la Paula, la Isona, en David, en Joel, la Mònica, la Xesca i en Gerard

En Dídac, l’Adrià, la Marta i en Yannick

Aquest any, el Patge Reial va plantar la seva tenda a l’exterior del Local Social

La Mònica i la Martina amb el patge reial


/05

DESEMBRE 2012

5 de gener

Cavalcada de Reis

Aquest any, els reis varen arribar a cavall

Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Els llums que es veuen a l’Illa, la música i les carrosses amb diferents decoracions avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, embadalits, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen. El reis varen repartit caramels a tots els nens que els esperaven

Els més petits esperaven els Reis Mags amb el fanalet i la carta

Els Patges Reials passen i recullen les cartes que la mainada, plens d’il.lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos, i potser alguna justificació en el cas que no hagin estat bons minyons. Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. És tradició deixar en un balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, hi haurem de deixar una mica de menjar pels Reis i Patges, i també una mica d’aigua pels cavalls.


DESEMBRE 2012

06/

15 de gener - 25 de febrer

Ofrenes a Sant Sebastià Els jafrencs van tornar a complir el vot de poble fet a Sant Sebastià ara fa més d’un segle. Com cada any, per aquesta festivitat, els veïns porten ofrenes al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa per agrair la intercessió de Sant Sebastià en una greu epidèmia de còlera que va afectar el nostre municipi. Una vegada acabada la cerimònia religiosa es va fer, com és tradició, l’encantament de les ofrenes.

Carnaval A Jafre, el carnaval es va celebrar el dia 25 de febrer, és a dir, quan ja havia començat la Quaresma. El dissabte dia 25 a la tarda es varen fer activitats pels més petits i al vespre es va organitzar un sopar i un ball de disfresses. La principal novetat fou que aquest any no es va fer el concurs de disfresses però es va donar un regal a tots els que es van disfessar. El segon mes de l'any és curt de talla, però té un al·licient per la quitxalla, i és que quan se li canten les absoltes arriba, qui sap d'on, en Carnestoltes. Llavors tan si fa bo com si fa fresca, tothom sap preparar-se per fer gresca. Amb roba vella o nova com qui endreça, es prepara amb desfici la disfressa

per fer cap a la magna desfilada on la gent cal que vagi ben mudada. Es canta, es balla, es riu i es fa tabola ; la gent per Carnaval no està mai sola. El segon mes de l'any és curt de talla, diverteix molt a la quitxalla.

Miquel Martí i Pol


Homenatge a la Gent Gran

Els participants a la sortida una vegada finalitzada la visita

EXCURSIÓ A BESALÚ A les 10 del matí l’expedició jafrenca va sortir en direcció a Besalú per ferhi una visita guiada pel casc antic. Allà visitaren l’església romànica de Sant Pere, l’església de Sant Vicenç, els banys jueus, la sinagoga i el Centre d’Interpretació del Call, així com també el conegudíssim pont. Després varen assistir a la projecció d’un audiovisual de la història de Besalú. Després abandonaren la vila comtal i es dirigiren a la població de Montagut on dinarem al restaurant “Can Suru”. Després d’haver tastat les excel·lències de la cuina garrotxina, tornaren cap a Jafre.

A Montagut varen poder gaudir d’un dinar al restaurant can Suru

DESEMBRE 2012

/07

17 de maig


DESEMBRE 2012

08/

20 de maig

Festa Patronal de “La Jafrenca” Al migdia es va celebrar un Ofici en honor a Sant Baldiri, patró de la Germandat “La Jafrenca” a la Parròquia de Sant Martí de Jafre. Tot seguit, dinar popular al Local Social. Durant aquest àpat es va fer una recollida solidària de sucre per a entregar a l’entitat Càritas-Baix Ter. Després de dinar es va poder gaudir d’una audició de sardanes amb la Cobla Cervianenca.

En Joan Abel i la Clara es van encarregar del dinar.

DURANT AQUEST ÀPAT ES VA FER UNA RECOLLIDA SOLIDÀRIA DE SUCRE PER ENTREGAR A L’ENTITAT CÀRITAS-BAIX TER.

Més d’un centenar de persones van assistir al dinar popular d’homenatge.

El penó de la Jafrenca.

Audició de sardanes amb la cobla Cervinenca.


Catifa de Corpus Un any més, a Jafre es va mantenir viva la tradició de fer una catifa de flors per la festivitat de Corpus. La catifa és una obra d’art efímer d’una bellesa excepcional. El dia de Corpus, el Santuari de la Font Santa s’omple de gent atrafegada confeccionant les catifes amb dibuixos diversos i complicats. Al llarg del matí, les lloses del terra van prenent poc a poc un aspecte ben florit. La processó de Corpus passa per sobre els pètals de flors que, de forma delicada, han estat posats. Setmanes abans, ja han dissenyat i preparat les flors i les han col·locat formant diferents imatges. Aquest any, per primera vegada hem pogut veure imatges en tres dimensions.

EL DIA DE CORPUS, EL SANTUARI DE LA FONT S’OMPLE DE GENT PER CONFECCIONAR LES CATIFES.

CLAVELLS DEL CORPUS Clavells del Corpus, companys de la daurada ginesta, joia flairant de la festa del gran jorn de tots els anys; clavells rojencs, blancs, rosats, que sou avui, per mans fines, com ofrenades joguines damunt la Rambla escampats; clavells que solemnement voleieu a frec del rostre quan passa per davant nostre la Custòdia fulgent... Sou la flor del misticisme, màgica adoració: sou l’humanal simbolisme d’acatament al Senyor! Guerau Mutgé

DESEMBRE 2012

/09

10 de juny


DESEMBRE 2012

10/

23 de juny

Revetlla de Sant Joan De nou, en arribar el solstici d'estiu es va celebrar la revetlla de Sant Joan, el dia que disposem de més hores de llum solar de tot l’any. Però, com és habitual en aquest poble, no ens va caldre parar atenció a la posició del dictatorial Sol per passar una més que notable jornada, ja que, gràcies a la sempre brillant actitud dels nostres vilatans, l’acte es va poder allargar fins que tothom en va quedar totalment saciat.

No hi va faltar el cremat de l’Eduard

La revetlla va començar amb un sopar al Local Social, el menú del qual era: meló amb pernil, rostit i coca –tot acompanyat amb cava i vi–, o bé, rostit amb patates i coca pels més menuts. Havent sopat, però encara entaulats, vam poder gaudir d’una alegre cantada d’havaneres a càrrec del grup Norai que, com significa el seu nom en l’argot mariner –un pilar de ferro que s’utilitza per fixar i mantenir els vaixells salvaguardats al moll–, van tocar mantenint, en el seu repertori, aquelles havaneres tan clàssiques que ja formen part del patrimoni cultural del nostre país. El grup Norai va tornar a amenitzar la vetllada.

Durant tot el transcurs de la vetllada no hi va mancar de res: ni menjar, ni música i ni tan sols alguna demostració, a petita escala, d’algun irreverent amant de la pirotècnia. Però, com tots sabem, res de tot això no hagués estat possible sense el sentiment de germanor present durant tot l’acte i la cooperació de tothom. És per això, per aquestes, aparentment, minúscules coses, que és cert i senzill afirmar que la importància a l’hora divertir-se no rau en l’acte que estem duent a terme ni com ho estem fent, sinó amb qui estem; i amb aquest nivell de fraternitat, per més rutes amb destins presumptament idíl·lics que emprenguéssim, difícilment hi toparíem enlloc.

El grup Norai va oferir el seu repertori d’havaneres


DESEMBRE 2012

/11

juliol i agost

Casal d’estiu Els mesos de juliol i agost a Jafre s’hi duu a terme l’activitat estiuenca més esperada, el casal d’estiu. Un munt de jocs, tallers i experiències ens han unit tots els matins de l’estiu dels més petits als més grans. Aquest any al Casal ens han visitat un munt de personatges molt destacats de la història de Catalunya, i hem fet tallers i activitats relacionades amb la vida d’aquests personatges; d’Antoni Gaudí a Joan de Serrallonga, de Ferran Adrià a Pep Guardiola, de Pau Casals a Salvador Dalí, etc. han desfilat per les nostres setmanes i hem après moltes coses que alguns no coneixíem. Per això l’obra final de Casal va reunir tots aquests personatges per ajudar-nos a escollir qui volem ser de grans, sabent tots els avantatges i inconvenients que comporta fer el que han fet cadascun d’ells. A banda de l’espectacle que va tenir lloc l’últim dijous del mes d’agost, hem tingut temps de fer tantes coses! Hem anat d’excursió a diversos llocs de Jafre i de les rodalies, Colomers, Verges i la Tallada –on també anàvem alguns dijous a la piscina a remullar-nos–. Hem jugat a la Plaça del Castell, als jardins de la Font Santa i a la Pista Poliesportiva, sempre després d’haver esmorzat. Ens hem pintat la cara, hem

“Qui volem ser de grans” va ser l’obra que varen interpretar els nens i nenes del casal

L’Arnau ( dret al darrera), l’Aniol, la Marta i l’Iu es varen divertir molt.


DESEMBRE 2012

12/

juliol i agost

fet manualitats, hem fet de cuiners, hem fet samarretes, hem anat d’acampada (això sí que és tota una aventura, passar una nit fora de casa compartint la tenda d’acampada amb els amics!). I l’últim dia vam acomiadar-nos amb una forta abraçada i un llibret on hi ha recollits els petons de tots els nens i nenes que hem estat junts aquest estiu!!

Cadascú es va tenyir la seva samarreta

Cuiners, bandolers, futbolistes, motius gaudinians, Dalí i Gala, músics ....

7 de juliol

V Fira de Jafre.

Cultura de la cervesa artesana i productes de la terra

El cartell de la fira és obra de l’Enric Teixidor.

Dedicada a la cultura de la cervesa artesana i als productes de la terra, la fira va aplegar divuit parades de cervesa artesana, la major part elaborada a Catalunya. Els visitants van poder escollir en votació quina era per a ells la millor i atorgar-li el reconeixement de Cervesa de l'Any de Jafre, que s'acompanya amb el premi d'una comanda per valor de 1.500 euros. El jurat popular va atorgar el premi a la marca gironina Moska. A la fira també s'hi va poder trobar verdura, oli, pa, embotits,


La fideuà popular es va preparar a la Rectoria

bijuteria i els ja famosos jafrencs, uns deliciosos panets de viena farcits de xoriço que només es preparen un cop a l'any coincidint amb la fira. El certamen també va proposar un dinar popular amb fideuada. El trasllat de la cita a dissabte, en lloc de diumenge, va permetre allargar la gresca amb música fins a la matinada. Això va agradar molt al sector més jove i no tant als veïns de més edat, que no estan acostumats a la gresca i xerinola.

No hi van faltar els productes artesans locals

Les delicioses magdalenes de la Clara

DESEMBRE 2012

/13

7 de juliol


DESEMBRE 2012

14/

6 d’agost

Donació de Sang El passat 6 d’agost, com ja és habitual, es va fer a Jafre la donació de sang. Va haver-hi molta participació,especialment de gent jove. És molt important que siguem conscients de la falta de sang que tenim a la província de Girona i en general a Catalunya. Crec que fou molt bo que el Banc de Sang enviés un correu als donants informant de la falta de sang, especialment dels grups O i A negatiu. Agraeixo la vostra solidaritat i el vostre altruisme i animo als joves a fer un petit gest. Gràcies a tothom. Teresa Alabau

9 i 10 de setembre

Festa de setembre Els actes de la Festa de setembre varen començar el dissabte dia 9 amb una bicicletada. Tots els participants es varen aplegar a la Plaça Major a les 9 del matí per prendre part en la sortida i a continuació fer la ruta indicada. A l’arribada, els esperava un esmorzar que va servir per recuperar forces. El mateix dissabte, a dos quarts de cinc de la tarda, es va fer la Festa de l’Escuma a la Pista Poliesportiva. A continuació, aquell que va voler, va poder pujar al campanar per gaudir de vistes panoràmiques del poble i dels seus voltants. El darrer acte del dissabte fou el partit de futbol amistós de la categoria cadets entre els equips del Club de Futbol Base l’Empordanet i el C.F. Vilamalla. El diumenge, a les 9 del matí, s’organitzà una baixada en Caiac pel tram del riu Ter comprès entre Colomers i Verges. Aquesta activitat fou de pagament. Al migdia, Missa Solemne al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta amb


/15

DESEMBRE 2012

9 i 10 de setembre l’acompanyament de la cobla “Els Casanoves”. La mateixa cobla oferí, a la tarda, una audició de sardanes a la Pista Poliesportiva. Ben a prop, al Camp del Padró, es jugà el partit de futbol corresponent a la primera jornada del campionat de lliga del grup 30 de quarta catalana entre els equips de la Unió

Esportiva Jafre i el Club de Futbol Corçà que va acabar amb la victòria de l’equip jafrenc per dos gols a un. Per tancar els actes de la festa es va celebrar un ball amb el conjunt “Música Tres” al Local Social. A la mitja part del ball es va fer una botifarrada popular.

La bicicletada fou el primer acte de la festa

Baixada en caiac pel riu Ter de Colomers a Verges

Cobla “Els Casanoves” als jardins del Santuari de la Fontsanta

Audició de sardanes a la pista amb la Cobla “Els Casanoves”

La festa de l’escuma a la pista poliesportiva.


DESEMBRE 2012

16/

10 i 11 de novembre

Festa Major de Sant Martí Els actes oficials de la Festa Major varen començar el dissabte dia 10 amb dues exposicions, la primera una mostra de pintures de M. Antònia Burgos que portava per títol “Els colors de l’univers”. Aquesta exposició d’acrílics es va poder veure el matí del dissabte i del diumenge a la Sala Polivalent de l’Ajuntament. En aquest mateix espai i en el mateix horari també es va poder contemplar una exposició de miniatures i cotxes antics propietat de l’Agustí Conesa. A darrera hora també s’hi varen afegir vehicles a escala de Jaume Ventura. Els més petits varen poder gaudir del castell inflable i dels “caballitos” que es varen instal·lar a la Pista Poliesportiva que es troba al costat del Local Social. Durant tot el matí del dissabte, a l’interior del local, es va realitzar un taller de Scrapbook a càrrec de Maica Perxés. El dissabte a la tarda, al Camp del Padró, es varen celebrar dos partits de futbol que

Agustí Conesa va presentar la seva col·lecció de vehicles.

M. Antònia Burgos utilitza la tècnica de la pintura acrílica sobre blonda

varen aixecar una forta expectació: el primer el varen disputar casades contra solteres amb victòria d’aquestes darreres. El segon partit el varen disputar solters contra casats amb victòria dels casats. Alguns es varen quedar amb les ganes de veure un partit entre els dos equips guanyadors. Després de tant d’esport calia reposar forces i això es va fer amb una botifarrada popular. La Nit Jove va ser l’acte amb més participació. Des de la mitjanit fins que va sortir el sol hi varen actuar Fake Electricity Pylon, Buhos, Le Pêtit Comité i el DJ Ivanote. Els actes del diumenge, diada del patró sant Martí, començaren amb un Ofici Solemne amb l’acompanyament del Cor Parroquial de la Tallada d’Empordà. A les cinc de la tarda, audició de sardanes a càrrec de la cobla “Els Rossinyolets”. A continuació l’orquestra La Montecarlo va tancar els actes amb un concert i ball de fi de festa.

Maica Perxés va dirigir un taller de Scrapbook al Local Social.


Els més petits varen poder gaudir dels inflables

La U.E. Jafre va estrenar nou himne

Cerimònia d’inauguració del nou himne de la U.E. Jafre. Els autors de l’himne, els jugadors i la junta directiva varen presentar-lo a l’afició.

El dissabte a la tarda, al Camp del Padró, es varen celebrar dos partits de futbol que varen aixecar una forta expectació: el primer el varen disputar casades (blanc) contra solteres (vermell).

Le Pêtit Comité va actuar el dissabte a la nit jove

DESEMBRE 2012

/17

10 i 11 de novembre


DESEMBRE 2012

18/

novembre

Diumenge solidari Jafre amb la Marató i l’AECC Una vegada més el poble de Jafre va mostrar la seva solidaritat dedicant un diumenge a aconseguir fons per la Marató i l’Associació Contra el Càncer. A les 11 de matí un grup format per disset jafrencs va reunir-se a la Plaça del Castell per fer una caminada per la Marató. Sota el lema “Mai caminaràs sol” els participants van emprendre el camí tot seguint els Itineraris Saludables marcats al poble. L’activitat va produir-se amb un clima càlid, assolellat i amb un ambient de germanor. Més tard, al Local Social, una vuitantena de persones van compartir un dinar solidari per donar suport a la Marató, enguany dedicada al càncer, així com també per l’Associació que comparteix la mateixa finalitat. En total van recollir-se 426 euros que seran íntegrament destinats entre la Marató de TV3 i l’Associació Catalana Contra el Càncer. Moltes gràcies per mostrar la vostra solidaritat!

Al matí es va organitzar una caminada per la Marató

Una vuitantena de persones varen participar al dinar solidari


DESEMBRE 2012

/19 L’escut de Jafre El municipi de Jafre no ha tingut mai un escut propi. Arribà el moment, seguint el desig general, de proposar-ne un a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya a fi de què fos aprovat de forma oficial. A finals de la penúltima legislatura municipal es va iniciar aquesta tasca, però la manca de temps i el canvi de mandat va fer que no s’acabés la tramitació oficial. El nou consistori va donar nova empenta a la tramitació de l’escut, així el decret de l’alcaldia de 4 d’octubre de 2010 ordena iniciar l’expedient d’adopció de l’escut municipal, cosa que es posa en marxa el dia 21 del mateix mes i any. El procés segueix el seu curs i, després d’alguns petits retocs ordenats per la superioritat, el dia 25 de setembre de 2012 el DOGC publicava la resolució sobre l’escut heràldic municipal de Jafre. L’escut és caironat semipartit i truncat. El primer de porpra (color vermell fosc) , una espasa d’or (groc) per damunt d’un bàcul de bisbe d’or en barra. El segon, faixat d’or i de gules (vermell). El tercer, de sinople (verd), una faixa ondulada d’atzur (blau celeste) rivetada d’argent (plata). Va coronat amb una corona pròpia dels pobles. Aquest és el nostre escut. Els símbols que hi figuren tenen tots una explicació històrica o geogràfica relacionada amb el poble.

En no trobar una explicació etimològica única de la paraula Jafre calgué cercar altres fonts i així trobarem una cita del 983 que diu: ”Sant Martí de Jafre”. Aquesta ens portà a fer una al·legoria de sant Martí què és el bàcul de bisbe i l’espasa (que no és un símbol de guerra sinó de caritat ja que serví per partir la capa per donar-ne la meitat a un pobre). Segonament trobem tres barres vermelles i tres de grogues, totes horitzontals. Aquestes barres són el símbol de l’antic comptat d’Empúries. La part inferior, que és de color verd, hi figura una faixa ondulada blava emmarcada de blanc. Aquesta faixa fa referència al riu Ter ja que aquí, al sud del municipi (a l’Illa d’Avall) el riu descriu l’últim meandre en el seu curs. Des d’aquí va quasi en direcció recte fins al mar. Aquest és el símbol oficial del nostre poble. Josep Alabau i Coloma

Versions simplificades de l’escut (en vermell i en negre)

EL NOU CONSISTORI VA DONAR NOVA EMPENTA A LA TRAMITACIÓ DE L’ESCUT, AIXÍ EL DECRET D’ALCALDIA DE 4 D’OCTUBRE DE 2010 ORDENA INICIAR L’EXPEDIENT D’ADOPCIÓ DE L’ESCUT MUNICIPAL, COSA QUE ES POSA EN MARXA EL DIA 21 DEL MATEIX MES I ANY. DESPRÉS D’UNS PETITS RETOCS EL DIA 25 DE SETEMBRE DE 2012 EL DOGC PUBLICA LA RESOLUCIÓ SOBRE L’ESCUT HERÀLDIC DE JAFRE.


DESEMBRE 2012

20/

Relleu a la U.E. Jafre - Com va accedir a la presidència del Jafre? Quan la presidència del Jafre va quedar vacant per la mort d’en Miquel Castelló, ningú més va voler continuar i existia el perill que el club desaparegués. Llavors m’ho vam proposar i amb l’ajut d’en Josep Boira vàrem aconseguir fer una junta que m’ha ajudat en tot moment. - Vostè ha estat jugador, entrenador i president, ens podria dir quins són els millors i els pitjors moments que va viure en cada una d’aquestes etapes? Jaume Padrosa, president honorífic de la U.E. Jafre

El mes de setembre d’aquest any es va produir el relleu a la presidència de la Unió Esportiva Jafre. Jaume Padrosa va deixar de presidir la junta i el va substituir Ramon Mas. Atès que feia 15 anys que Jaume Padrosa presidia la principal institució esportiva del nostre poble, hem cregut necessari demanar al president entrant i al sortint que ens expliquin com ho viuen. Començarem pel president sortint. La relació de Jaume Padrosa amb el futbol va començar quan, de petit, va jugar a les categories aleví i infantil amb el Bellcaire. Després , de juvenil, va jugar amb el Verges i llavors va passar al Jafre on ha estat jugador, entrenador i president. Va entrar al 16 anys i n’ha sortit als 50 ( llevat d’una temporada que va jugar amb el Sant Pere Pescador ). Per aquest motiu la junta actual l’ha nomenat president honorífic de U.E. Jafre.

Els millors records de quan era jugador són de la temporada que en Rosendo va ser president i entrenador. A casa, em feia jugar de davanter centre ( que era el que a mi m’agradava) i als partits a camp contrari jugava de defensa central. Recordo un dia que vaig marcar quatre gols contra l’equip dels Esplais que anava primer i llavors va aparèixer un article al diari que deia “Padrosa destrona al líder”. Tot això a l’època d’en Paco Capacés. També guardo un record especial dels sopars que fèiem al Bar Boira els divendres després dels entrenos amb la Pilar de Cal Frare, la Maria Teresa, la Maria de Cal Rajoler i la Victòria del Molí. El pitjor moment que guardo com a jugador va ser aquell dia en què, durant un entrenament, en Josep Maria Agell va perdre un dit de la mà i jo l’hi vaig embolicar i el vaig portar amb el cotxe al Trueta. L’altra cosa que m’agradaria poder canviar és que ara m’adono que la meva actitud en el terreny de joc era una mica massa agressiva. M’expulsaven massa sovint. A vegades amb raó i a vegades sense, però massa sovint. De l’època d’entrenador dir que he estat president i entrenador de l’equip juvenil al mateix temps. Vàrem crear, per primera vegada a Jafre, un equip juvenil on hi havia molt jugadors del poble: en Sergi, l’Al-


DESEMBRE 2012

/21 bert Urtós, en Marc Teixidor, en Marcel Figueras, en Guillem Carbó, en Josep Caixàs, en Marc Bantí, Isaac Batllori i en Mustafà .... i va ser molt maco. Després vàrem agafar uns jugadors una mica difícils de portar però ens en vàrem sortir i en algunes temporades vaig disfrutar molt. Com aquell any que vàrem quedar segons, que només vàrem perdre el partit contra el Peralada que al final va quedar campió i va pujar de categoria.

primera territorial. Aquella nit, algunes emissores de ràdio em varen trucar demanant-me el número de telèfon del nostre porter i jo no els hi vaig voler donar.

El pitjor record com a entrenador de l’equip juvenil és d’un partit contra l’Escala que es va haver de suspendre i que va acabar amb una batalla campal. Sort que entre el públic hi havia jugadors del primer equip ( que eren de l’Escala ) i entre tots ( pares dels jugadors inclosos ) vàrem aconseguir posar pau.

-Quins consells donaria al nou president?

-Per què va deixar la presidència del Jafre? Eren molts anys. Estava una mica cansat. Calia fer un canvi total. Calia canviar tots els jugadors, l’entrenador ... Calia, pel bé del Jafre, un canvi radical. Vàrem decidir demanar-ho a en Ramon Mas i aquest va acceptar. Una de les coses que m’agraden més d’aquest nou equip és que cap jugador cobra per jugar.

Primer, dir-li que conservi aquest grup de jugadors que té. Que tingui paciència, de moment els resultats no són el més important. L’equip s’anirà fent de mica en mica. L’altra cosa que li voldria dir és que es trobarà gent que el criticaran però que no en faci massa cas.

De l’època de president tinc un record especial de la primera vegada que vàrem aconseguir l’ascens a primera territorial amb l’Enric Tarrés d’entrenador. Aquella temporada també vàrem guanyar el Memorial Ernest Mascort a Begur contra l’equip del Tossa. El pitjor moment per un president és quan el seu equip perd la categoria. -Expliqui’m alguna anècdota que li hagi succeït durant aquests anys Hi va haver una vegada que un equip volia assegurar-se l’ascens i ens va voler comprar però els jugadors vàrem dir que no. Ho varen fer d’una altra manera, varen aconseguir que es designés un àrbitre de Barcelona que va tenir una actuació tant “memorable” que encara avui és recordada. Un altre fet va ser el 15-1 que ens va endossar el Blanes el primer any que jugàvem a

Ramon Mas, nou president de la U.E. Jafre

En Ramon Mas va començar a jugar a futbol als 7 anys a les categories formatives del Futbol Base bisbalenc, i va arribar a debutar al primer equip de La Bisbal amb 16 anys, un any després va fitxar pel Sant Feliu de Guíxols per reforçar l’equip de Lliga Nacional juvenil. Amb 18 anys acabats de fer va deixar el futbol en actiu i no hi va tornar fins als 24, novament a l’Atlètic Bisbalenc. Dos anys després va anar a jugar a Verges, i al cap de dues temporades, amb només 29 anys, assumeix el càrrec de la presidència de la UE Jafre, on a més a més n’és l’actual entrenador i també un dels jugadors.


DESEMBRE 2012

22/ Com va arribar a la presidència de la UE Jafre? Doncs bé, jo estava jugant a Verges, on hi he passat dos dels millors anys com a jugador, allà hi he deixat molts amics. Quan va arribar l’estiu d’aquest any, en Jaume Padrosa va decidir buscar un relleu després de tants anys, i quan m’ho varen proposar vaig acceptar de seguida. Crec que a Jafre no s’hauria d’acabar mai el futbol, és un poble amb molta tradició. Actualment és jugador, entrenador i president de la UE Jafre, no són massa coses…? Bé, no és que sigui d’aquests que els hi agrada tirar els còrners i rematar-los ells mateixos, però d’alguna manera la situació ho ha exigit. La meva idea era ser President, sense haver de renunciar a ser jugador, però no m’hagués pensat mai que hauria de fer d’entrenador també. Corren temps difícils, i aquesta temporada no ens hem pogut permetre pagar a cap entrenador. Bé, de totes maneres crec que a Quarta Catalana, l’última categoria del món del futbol, els entrenadors no haurien de cobrar, i suposo que a poc a poc el temps m’anirà donant la raó. A dia d’avui gairebé s’ha arribat a la primera volta del campionat, quina valoració en fa? La veritat és que a dia d’avui n’estic molt content, la valoració és molt bona, tot i que hem de millorar ens alguns aspectes. És cert que a nivell esportiu les coses no ens funcionen com ens agradarien, actualment ens trobem en posicions de mitja taula cap avall, però hem de tenir en compte que aquest equip ha començat des de zero, tots els jugadors són nous, i la majoria d’ells no han jugat mai a futbol. No oblidaré mai aquest estiu, a principis de juliol vaig esdevenir President, i la veritat és que les coses no estaven gaire

favorables, calia fer una renovació, però no em pensava que fos tan radical. No obstant, crec que és el millor grup humà amb el que he coincidit mai en un vestuari, i m’enorgulleix ser-ne el President, i també l’entrenador, així com jugar a Jafre. Recordo que al juliol ningú volia formar part d’aquest equip, i a dia d’avui som 25 jugadors, i ja n’hi ha més d’un que ens ha preguntat per si hi ha lloc. Crec que l’ambient que hem aconseguit és molt engrescador, i això fa que la gent vulgui venir a jugar a Jafre. Pel que fa referència a la presidència, hem cregut convenient fer alguns canvis per incentivar la gent a seguir gaudint del futbol del poble després d’haver descendit. Per una banda, una de les mesures clau crec que ha estat posar la quota de soci a 20 euros, amb això esperem que la gent s’animi a formar-ne part i vingui el diumenge a veure’ns jugar. D’altra banda, crec que fer un himne amb la col·laboració dels jugadors, de la Junta i d’alguns jafrencs ha estat una experiència inoblidable, n’estem molt orgullosos. Aquest any, a més a més, ens hem animat a engegar una tradició perduda com és la Quina de Nadal, que enguany la farem el diumenge 30 de desembre al Local Social, amb la col·laboració de l’Empordanet, us animo a participar-hi!! Quins objectius s’ha marcat per aquesta temporada? Bé, com diuen, els objectius són els que et marques a principi de temporada, i en el nostre cas l’únic objectiu que tenim és de continuar amb el futbol a Jafre, i si pot ser, assentar unes bases prou sòlides com perquè Jafre sigui un destí atractiu per la gent. El que em faria més il·lusió és veure que tot l’esforç que hi estem dedicant tantes persones té un sentit en un futur. Xavier Vila


DESEMBRE 2012

/23 Família Tarrés Carreras

En Joan Abel, la Clara i en Yannick viuen a l’antiga Rectoria

Ens presentem: som la família Tarrés Carreras, en Joan Abel, la Clara i en Yannick de 6 anys. Fa una mica més de tres anys que una amiga ens va explicar que al poble de Jafre es llogava la rectoria i al visitar-la ens en vam ben enamorar. Amb el temps hem anat arreglant la rectoria a la nostra manera i amb una mica de tots tres i molts amics que han anat passant, hem aconseguit una llar molt acollidora. De Jafre, ens agrada la tranquillitat que s’hi respira i el bon caràcter de la gent que hi viu. Quan vam arribar tothom es va interessar per nosaltres i saber qui érem, donar-nos un cop de mà... com que vivim en una casa molt coneguda i que havia estat deshabitada de molt de temps, les veïnes properes s’acostaven per conèixer-nos més i recordar vivències seves de la rectoria i això ens va sorprendre gratament. La veritat és que estem molt contents i que tot i

que només han passat tres anys ja tenim racons i vivències que ens acompanyaran per sempre, com ara el dia que vam fer bunyols per setmana santa i vam obrir les portes de casa per compartir un bon berenar....també recordo en Yannick aprenent a anar en bicicleta a la Plaça del Castell...i ara que ja és més gran, continuem gaudint de l’entorn inspeccionant els camins i caminets de l’Empordà. Els de la revista em demanen que us expliqui alguna anècdota o record més... Recordo el primer hivern a Jafre, concretament el dia 8 de març de 2010 que ens vam despertar tranquils com sempre i en obrir la finestra queien volves de neu. -Yannick desperta’t! Mira que bonic, està nevant!!!!!! Quina emoció! Amb uns amics que també eren a casa nostra vam disfrutar de la nevada com mai durant tot el matí: jugant amb la neu i fent-nos fotos com la que il·lustra aquest text... Però cada vegada nevava més fort i semblava que n’hi havia per estona. – Ostres! – en Joan Abel de seguida va reaccionar. –Me’n vaig al “social” a veure com està la gent! Tot un llarg camí fins arribar a dalt del social i la neu cada cop queia amb més força, ja era fosc i anava equipat amb bosses d’escombraries a les cames per no quedar xop, qualsevol creia que pujava a la

muntanya més alta del Pirineu... Déu ni do quin rebombori, vam acabar cuinant espaguetis al social amb la cassola de 60 litres i portant roba per tota la gent que passava fred. Per sort tot va acabar bé i la història va tenir un final feliç: aquella nit vam dormir molts a casa, els amics de Girona, nosaltres i una família que vam acollir amb un bebè i la mare embarassada. Va ser tota una aventura, vam riure, vam espavilar-nos, vam carregar els focs de casa a tope... Durant els anys que hem viscut a Jafre, a banda d’instal·lar-nos i arreglar la casa, també hem tirat endavant una empresa de càtering i n’estem molt orgullosos. Al poble hi hem fet algunes arrossades i sempre han agradat molt. Per nosaltres, viure a Jafre és un avantatge, és un poble ben situat i a prop de tot. A més, pensem que pel nostre fill és perfecte viure en aquest entorn de llibertat i natura on també pot relacionar-se amb nens i nenes de la seva edat. Ens agrada especialment la Fira de la Cervesa, és una de les primeres coses que vam conèixer de Jafre i hi havíem estat abans de llogar la casa. Per això, el primer estiu un cop ja instal·lats, vam tenir clar que volíem obrir el pati i convertir-lo en un espai d’acollida per tothom i així contribuir a l’ambient tan maco que viu el poble per aquelles dates. Família Tarrés Carreras


DESEMBRE 2012

24/ Mots perduts i d’altres peculiaritats

ELS INTERLOCUTORS ES SORPRENIEN COM SI FOS UN FET ESTRANY QUE ALGÚ ES FIXÉS EN UNS MOTS QUE ELLS I ELLES ELS EMPRAVEN DES DE SEMPRE, MALGRAT ACTUALMENT NO SE SENTEN DIR GAIRE.

L’Albert de can Rosset a la recerca dels mots perduts

És evident que el llenguatge és evolutiu, que no es parla igual com en segles passats, sigui per influències alienes -imposades a voltes per la força (prohibició del català en èpoques franquistes)-, i a voltes per les influències dels mitjans de comunicació i les xarxes socials (diaris, televisió, música, internet, etcètera), i per allaus de gent d’altres països i cultures. Xerrant amb la gent, potser la gent més gran i sàvia, aquella saviesa que donen els anys, amb aquella cultura popular que a vegades no estimem ni valorem prou, he anat descobrint una sèrie de mots que quasi no s’empren, o que tan sols la gent gran utilitza i sovint ho fa amb una certa recança, com si a l’emprar-los fossin “poc moderns” o semblessin excessivament “rurals”.

Tot i que les aportacions lingüístiques d’altres cultures són enriquidores, sap greu que es perdin uns mots que representen el nostre llenguatge popular. Si fóssim conscients de la riquesa que representen, ens hauríem de resistir a aquesta globalització tan cruel amb les identitats dels pobles, les seves llengües i les seves cultures.

Vaig començar a recollir-los en una llibreta, mot a mot, la seva pronunciació i el seu significat. Els interlocutors es sorprenien com si fos un fet estrany que algú es fixés en uns mots que ells i elles els empraven des de sempre, malgrat actualment no se senten dir gaire.

He fet un recull d’alguns mots, tant dels que es fan servir quotidianament com els que gairebé no s’usen, ja que als nouvinguts a l’Empordà ens han sorprès i els hem integrat al nostre vocabulari quotidià, ja sigui d’una manera totalment espontània com per a intentar conservar aquesta identitat tan preuada que sovint perdem.


Junei

Genoll

Passar per ui

Caure per un forat

Bastarral

Altell

Mustiua

Mústia, moixa

Sitrell

S etrill

Foraniu

Forat

Xarnera

Frontissa

“Es caba de perdre” Molt prima

Culots

Calces

Flasca

Bleda assolellada

Manyac

Bon noi

Berbegàlia

Xerrameca

Corrives

Corries

Pasca

Pasqua

Cabeis

Cabells

Boits

Boig

Corriu

Correu

Irà a l’ideia

Li agraden els nois

Seveu

Seieu

Esbarrambat

Tarambana

Pois

Polls

Burrangona

Burra

Mal forgat

Mal vestit

Empairar-se

Oblidar una cosa

Empleiat

Empleat

Era mort i passió

Excessiva lentitud

Recalcada

Recaiguda

Que l’hi va a l’ajuda Donar la raó

Aixurit

Guapo

Escabolat

No es tallat recte

Ja iré

Ja aniré

Bleda beneïda

Persona parada

Poc que

Negació

Cavia

Queia

DESEMBRE 2012

/25

De ben segur que n’hi ha moltes més, però tan sols ha estat un petit recull fet per una persona encuriosida, sense cap ànim lingüístic, destacant la gran riquesa de vocabulari que podem perdre si no estem amatents. Tots els agraïments a les persones que han col·laborat i suportat “al pesat de la llibreteta”. L’Albert de can Rosset


DESEMBRE 2012

26/ Músics de Jafre - Ens pots explicar com va començar la teva afició a la música? Va començar quan en un viatge a Irlanda vaig veure a una noia tocant l’arpa en uns penyasegats. Tenia 6 anys i des de llavors que la música ha format part de la meva vida.

Júlia Muntaner i Vila, té 14 anys. Toca l’arpa des dels 6 i actualment està a la Flauta Màgica de Figueres cursant tercer de grau mitjà

- Quin instrument o quins instruments toques habitualment, i què et va portar a la seva elecció? Només l’arpa. Tot va començar, com ja he comentat quan vam anar de vacances a Irlanda on hi havia una noia tocant l’arpa. Al cap d’uns mesos els meus pares em van apuntar a l’Escola de Música a Torroella on vaig fer “roda d’instruments” i el primer que em va tocar va ser l’arpa. Vam decidir buscar una professora d’arpa i la vam trobar a Peralada i des de llavors, l’Abigail Prat ha sigut la meva professora. - Quin tipus de música t’agrada més interpretar? És la que més habitualment escoltes, també? Suposo que interpretar, la clàssica ja que és la que tens més varietat per escollir dintre de tot el poc repertori per arpa que s’ha escrit. No, normalment escolto música pop o rock, tot i que la clàssica també, sobretot per llegir i relaxar-me. - Quina ha estat la millor experiència que has tingut amb la música? Quan vam anar a tocar al Liceu de Barcelona amb el grup de 4X5 (quatre arpes per a cinc arpistes) i altres arpistes, per el memorial de Robert Gerard, un compositor de música contemporània on cada una tocàvem peces diferents al mateix temps mentre de fons, unes ràdios antigues ens acompanyaven amb sorolls extravagants. - Una recomanació final... Sobretot, que tothom triï el seu futur com més li agradi ja que el que preval és ser feliç fent el que facis. Hi ha gent que troba la felicitat en la música, com molts dels músics del planeta, però també hi ha altres artistes que la troben amb la pintura o amb la lectura.

- Ens pots explicar com va començar la teva afició a la música? La meva afició a la música no va començar de manera gaire especial, els meus pares em van apuntar a l'escola de música quan devia tenir 4 o 5 anys i encara segueixo anant-hi.

Aniol Alabau i Serra, té 17 anys. Toca la trompeta, el piano i la guitarra. Estudia el cinquè curs de grau mitjà. Actualment forma part del grup Acció Festiva amb el qual ha realitzat una vuitantena de concerts arreu de Catalunya i ara està enregistrant el seu segon disc.

- Quin instrument o quins instruments toques habitualment, i què et va portar a la seva elecció? Habitualment toco la trompeta, el piano i també la guitarra per passar l'estona. A l'escola de música fèiem roda d'instruments, cada mes durant dos anys provàvem un instrument diferent, ens ensenyaven les quatre nocions bàsiques i a tocar-lo una mica. Al cap d'aquests dos anys havies de decidir quin instrument t'agradava, i em vaig decantar cap a la trompeta. El piano el vaig començar a tocar quan ja feia uns anys que tocava la trompeta, crec que és un instrument fonamental, la majoria de músics saben tocar-lo. A part d'això sempre m'havia agradat i tenia ganes d'aprendre'n. La guitarra l'he començat a tocar més tard com una afició, perquè també és útil saber-ne i al principi no és tan difícil com d'altres instruments. - Quin tipus de música t’agrada més interpretar? És la que més habitualment escoltes, també? Principalment m'agrada interpretar música moderna com jazz, funky, blues i fusió. Però també


DESEMBRE 2012

/27 altres estils com el reggae i el rock. La música clàssica tampoc em desagrada, tot i que deixa menys llibertat a l'hora de tocar. Si, podríem dir que toco el que escolto, perquè habitualment escolto molts estils de música, tan clàssica com moderna, des dels compositors barrocs fins a la música electrònica més actual. - Quina ha estat la millor experiència que has tingut amb la música? La millor experiència que he tingut amb la música ha estat sens dubte formar part d'un grup, tenir la oportunitat d'enregistrar un disc, i ara estar-ne preparant un segon. Poder fer concerts i tocar davant de la gent és la millor experiència que es pot tenir. - Una recomanació final... La meva recomanació seria que no fa mal a ningú saber tocar un instrument, que és molt interessant i mai és tard per començar!

- Ens pots explicar com va començar la teva afició a la música? Des de petit, ja jugava amb els instruments de joguina a fer música. - Quin instrument o quins instruments toques habitualment, i què et va portar a la seva elecció? El Piano, perquè sempre m’ha agradat tocar el piano. - Quin tipus de música t’agrada més interpretar? És la que més habitualment escoltes, també? La clàssica. Escolto gairebé de tot. - Quina ha estat la millor experiència que has tingut amb la música? El dia que vam fer una obra de teatre amb l’escola i jo vaig fer la música i vaig tocar el piano en directe. - Una recomanació final... Que el piano, al principi, sembla molt fàcil, però després, es va complicant. I els altres instruments al principi és molt difícil i després es va fent més fàcil.

Marçal Font i Elias, té 10 anys. Toca el piano i canta a la Coral Mitjans de L’Escola de Música de Torroella de Montgrí. El curs passat va acabar el grau elemental i actualment estudia primer de grau professional.

- Ens pots explicar com va començar la teva afició a la música? Vaig començar quan tenia només 4 anys a l'escola de música de Torroella de Montgrí, al principi no m'agradava gens i hi anava per obligació. Als més petits els obligaven a fer classes de cant, que eren d'allò més avorrides. Vaig començar fent iniciació, després preparatori, llenguatge musical i aprofundiment o grau mitjà que és el que estic fent actualment. - Quin instrument o quins instruments toques habitualment, i què et va portar a la seva elecció? Principalment toco la trompeta, la vaig triar perquè a l'escola de música es fa la roda d'instruments. La roda consisteix en assistir a 2 o 3 classes de cada instrument, per així poder saber quin se't dona millor i quin t'agrada més. I la trompeta va ser l'instrument que més em va agradar. També el vaig triar perquè el meu germà la toca, i era l'instrument que veia més sovint, i el fet de que ell em pogués ajudar també em va fer portar a aquesta elecció. També toco la gralla, des de fa uns 2 anys, però no vaig a classes, la vaig aprendre a tocar a través d'internet. - Quin tipus de música t’agrada més interpretar? És la que més habitualment escoltes, també?

Arnau Alabau i Serra, té 14 anys. Toca la trompeta i la gralla. Actualment està fent el tercer curs d’aprofundiment.


DESEMBRE 2012

28/ M'agrada interpretar tot tipus de música, però principalment m'agrada més la música moderna o la més actual, i no la música clàssica. També coincideix força amb el tipus de música que escolto. - Quina ha estat la millor experiència que has tingut amb la música? Poder tocar amb alguns grups de música com la Big Band de l'Escola de música de Torroella de Montgrí, o amb l'Escola de Cobla del Gironès ha estat una de les millors experiències, ja que així coneixes gent nova, aprens a tocar en grup, a vegades fas concerts i et guanyes un bon sopar... - Una recomanació final... Recomano que si es vol començar a fer música, com més aviat millor, ja que resulta molt més fàcil aprendre les coses i encara que al començament es faci pesat i cansat, no deixar-ho, perquè en algun moment t'acabarà agradant.

- Ens pots explicar com va començar la teva afició a la música? Si he de ser sincera, no era a mi a qui li agradava la música sinó als meus pares: la meva afició per la música va ser “imposada” per ells. Des de ben petita, mentre els meus amics sortien a jugar a l’hora del pati, jo havia d’anar a cantar a la coral de l’escola i a les tardes el meu pare em cronometrava una hora diària d’estudi de piano, i no sortia de casa fins que no l’acabava. Era com un càstig: es feia etern i sovint insuportable! Però a mesura que passava el temps m’adonava que tot allò donava fruits, que se’m donava prou bé i que com més en sabia, més disfrutava. Ara per ara, la música forma part de mi i no ho canviaria per res. Agnès Guasch i Mercadé, té 23 anys. Té la titulació professional de piano pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Va formar part, durant 6 anys, del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya.

- Quin instrument o quins instruments toques habitualment, i què et va portar a la seva elecció? En realitat no vaig ser jo qui ho va triar. El meu germà ja tocava el piano i cantava a la coral, i com a conseqüència de ser la germana petita “em va tocar” fer el mateix que ell per una qüestió d’economia de recursos (quin remei!). - Quin tipus de música t’agrada més interpretar? És la que més habitualment escoltes, també? Ja que no m’hi dedico professionalment, per mi la música ha esdevingut un hobbie, una eina clau per alliberar emocions quan més ho necessito, i és per aquest motiu que prefereixo interpretar música clàssica (sobretot la pertanyent al romanticisme) ja que té molts més registres que les músiques actuals i em permet escollir els sentiments que necessito extreure en cada moment determinat. Sovint escullo peces amb les que pugui tocar i cantar alhora. Tot i això, escolto i m’agrada música de tot tipus, des de l’òpera més passional, passant pel gospel i el rock català fins a la “canción del verano” més patxanga. Tot depèn de l’estat d’ànim! - Quina ha estat la millor experiència que has tingut amb la música? La música dóna molt bones experiències en general, però la que sé que me’n recordaré tota la vida és haver format part del Cor Vivaldi Petits Cantors de Catalunya. Tot i ser una coral d’escola, va assolir un alt reconeixement internacional i, des de ben petita, em va permetre no només fer diverses gires arreu d’Europa i del món sinó també tenir l’oportunitat de cantar en grans escenaris com el Gran Teatre del Liceu. Ah, i tenir l’oportunitat de composar el nou himne de la Unió Esportiva Jafre també ha estat una experiència memorable! - Una recomanació final... No he sentit mai que la música tingués efectes negatius sobre les persones. El concepte música, així com tot l’art en general, es relaciona gairebé sempre amb connotacions positives: emocions, sentiments, harmonia, pau, ritme, alegria, energia, alliberació, melancolia, entreteniment, diversió... En definitiva, la música fa despertar la nostra vessant més humana. Escolta-la; fes-la teva; sigues feliç i fes feliç als altres.


DESEMBRE 2012

/29 Reconeixement a l’excel·lència El passat 18 de setembre la Comissió Sectorial d’Artesania va concedir el diploma de Mestre Artesà Alimentari a Josep Burch (de Can Raliu ) per haver excel·lit en l’exercici de la seva professió i haver-se distingit pel mestratge i la transmissió del coneixement de l’ofici cansalader-xarcuter.

Josep Burch en el moment de recollir el diploma que l’acredita com mestre artesà.

L’acte de lliurament dels diplomes de Mestre Artesà 2012 va tenir lloc el passat 29 de novembre al Palau de la Generalitat. El guardó va ser rebut de mans del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en funcions, Josep Maria Pelegrí. El Diploma de Mestre artesà alimentari s’atorga a aquells artesans que reuneixen determinats mèrits de creativitat i coneixements. Significa, per tant, el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya

En Josep i la Maria Burch varen anar al Palau a recollir el guardó.

del mestratge excepcional amb què l’artesà exerceix el seu ofici. La família Burch es dedica, des de fa molt temps, a la carnisseria i la xarcuteria. Josep Bonany (avi d’en Josep) va fundar, a l’any 1947, la primera carnisseria de la família a Jafre. La seva filla Vicenta i el seu marit Miquel Burch van treballar, amb sacrifici i molta il·lusió, per tirar endavant aquell petit negoci familiar. D’en Miquel i la Vicenta van néixer en Josep i la Maria. Josep Burch va començar a dirigir el negoci l’any 1979. El 1986 van obrir una petita carnisseria a la Bisbal d’Empordà i no hi podia faltar al capdavant l’altra filla de la família i germana d’en Josep: la Maria Burch. Ja començat el 2000, s’incorporà a l’empresa una altra generació de la família, en Jordi, fill d’en Josep i l’Imma.

En Josep i la Maria (en segon terme) en el seu establiment de la Bisbal d’Empordà.


DESEMBRE 2012

30/ Fa 948 anys: Jafre i el monestir de Sant Miquel de Cruïlles

Fa 948 anys que el nom de Jafre es troba en els pergamins del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. En el segle X el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles era un dels llocs més importants de la comarca, i les seves possessions s’extenien per tot el que més tard serà la comarca del Baix Empordà.

ésser en espècie o monetària. Això és el que varem conèixer, encara, els més grans com a censals (censos), també moltes persones buscaven refugi en el monestir i feien jurament d’entrega personal, per acceptar el refugi que els oferia aquest…

Aquestes possessions o dominis es devien a diverses causes: unes eren simples deixes, altres per serveis que el monestir prestava, altres per propietats familiars que tenien els monjos al ingressar en el cenobi, i passaven a ser de la comunitat; altres eren préstecs monetaris que feia el monestir a particulars per poder comprar béns a canvi d’una paga estipulada que podia

L’historiador, investigador i professor Elvis Mallorquí localitzà a l’any 1995 a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, uns rotlles de pergamí acabats de catalogar del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, procedents de l’antic Arxiu del monestir. Dels 161 pergamins transcrits i resumits pel citat Mallorquí, cal indicar que 18 fan referència o citen Jafre.


Dels dominis que el monestir tenia al poble de Cruïlles el segon en importància era Jafre. Una cosa m’ha cridat l’atenció, estudiar el treball del Sr. Mallorquí, i és que fins aquest moment no havia trobat enlloc la gran influència del monestir de Sant Miquel de Cruïlles sobre el lloc de Jafre. M’ha semblat oportú fer-ne un estudi ja que considero important la gran quantitat de noms de persones i llocs, cosa que permet fer un estudi de l’onomàstica i toponímia de Jafre en cada època dels pergamins.

(C) En aquest cas trobem :home propi és el que té per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor. Home sòlid: que estava sota la dependència d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres. (D) El nom de sa Vall no ha de portar-nos a una confusió a que faci referència a Sant Pere de la Vall, ja que aquest indret no ha estat mai de Jafre, encara que el terme municipal arribi quasi fins a l’església de dit lloc.

Pergamí és una pell prima d’ovella, cabra…preparada que permet d’escriurehi. De cada pergamí donaré primerament el número de catalogació, i la data en que fou escrit (A); un resum del que tracta (B); si cal aclarir algun concepte (C); relació de noms de persones que hi figuren (D); i en últim terme els noms de lloc (E). (A) Pergamí nº 7 – 27 de gener 1064-. (B) Sagramental del testament de Guitard, levita i jutge, jurat sobre l’altar de Sant Just de Sant Feliu de Girona. Deixa l’alou de Sant Martí de Jafre al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. (C) Alou: domini ple i lliure, franc de servei sobre béns immobles. Sagramental: jurament al davant de l’altar. (A) Pergamí 61 -1 de juny de 1243(B) Guillem sa Vall, fill de Pere sa Vall de Jafre es fa home propi i sòlid del monestir de Sant Miquel de Cruïlles en mans del prior Bernat, a qui hi fa homenatge i hi promet ser fidel envers el monestir i els seus béns.

(A) Pergamí 62 -6 de juny de 1243-. (B) Bernat, prior de Sant Miquel de Cruïlles, estableix a Guillem sa Vall, fill de Pere sa Vall de Jafre, la batllia d’honor que el monestir té a la parròquia de Jafre, amb tots els agrers i drets, a canvi d’una alberga i la prestació d’homenatge. (C) Aquest document està relacionat amb l’anterior ja que el pare es fa home propi del monestir i pocs dies després el fill n’obté la batllia d’honor. El batlle tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’un altre, en aquest cas, del prior del monestir.

DESEMBRE 2012

/31


DESEMBRE 2012

32/ Els agrers són les persones que, en aquest cas treballen els camps del monestir. Alberga és el dret que tenia el senyor d’allotjar-se a la casa d’un vassall, per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import a les despeses que ocasionava l’esmentat allotjament. (D) Guillem sa Vall, fill de Pere sa Vall. (A) Pergamí 76 -13 de desembre de 1252-. (B) Artal de Bordils, cavaller, la seva muller Geralda i el seu fill Ponç de Bordils a Andreu Sunyer de Girona el mas Umbert on viu Gener de Salvatat, situat a la cellera de Jafre, el mas on viu Berenguer Ferrer amb la ferreria que hi té i la meitat del mas que fou de Guillem Ferrer i que ara té Bernat Major, tot a la parròquia de Sant Martí de Jafre, amb tots els drets corresponents pel preu de 60 sous barcelonesos.

(C) La cellera o sagrera són els noms amb els quals es designa el circuit sacralitzat (sagrat) en torn d’una església. Tota violència ocorreguda en aquest sagrat lloc era considerat com un sacrilegi, pel qual s’havia de respondre davant d’un tribunal anomenat pel bisbe, fet que originà que fossin llocs segurs. Al quedar aquest lloc protegit hi construïren cellers, d’aquí ve el nom de celler. (D) Artal de Bordils; Geralda; Ponç de Bordils; Guillem Ferrer; Bernat Major; Berenguer Ferrer. (E) Salvatat. Actualment encara existeix aquest lloc. A) Pergamí núm. 83 – 14 d’octubre 1263. B) Arnau Vall de Jafre reconeix el prior Graufred tenir per al Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, a la Parròquia de Jafre, el camp de Camprodon, mig

Biga romànica policromada procedent del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles ( inici del segle XII). Actualment s’exposa al Museu d’Art de Girona.


camp més, una feixa a Monar i una altra a Fontanella i presentar al monestir un anyell, i dues gallines, a més de la tasca, el braçatge i mitja calcatura pels camps i la tasca de les vinyes, pel preu de deu sous barcelonesos. C) Braçatge és la prestació d’una part de la collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta. Calcatura és la prestació que el pagès de remença pagava al senyor consistent en una onzena part de la collita o el seu equivalent en moneda. D) Arnaldus de Valle, marit d’Ermesenda i pare de Bernat de Jafre. Berengarius Segaril, Berengarius Ferrarii, Ermesenda filla de Ramon de Jafre, Guillermus Guspertus, Pere de Font, Pere Berengarii, Raimon. E) Camp Rodon, Pinario, Roca, Munar. A) Pergamí 84 – 9 de gener 1263 B) Artal de Bordils, la seva muller Geralda i llur fill Ponç de Bordils, venen a Andreu Sunyer un bosc situat entre el Ter, el bosc del monestir de Santa Maria d’Amer i el tamarigar d’Artal de Bordils i el rec que passa per allí, tot a la parròquia de Sant Martí de Jafre, amb els arbres i drets pertinents pel preu de 225 sous barcelonesos. C) S’ha de tenir present que Colomers era en aquell temps un priorat fundat el 840 de Santa Maria d’Amer i per això trobem aquí el bosc del monestir d’Amer. Tamarigà forma antiga que indica lloc de tamarius. D) Andreu Sunyer, Arnal de Jafre.

E) Aquí presenta el nom antic del Ter=Ticeris. A) Pergamí 86 – 22 de juny de 1264. B) Arnau d’Ullastret ven a Gaufred, prior de Sant Miquel de Cruïlles el mas o borda d’Adelaida Vendrell i del seu fill Bernat Vendrell de la parròquia de Jafre, que havia comprat a Artal de Bordils pel preu de 210 sous barcelonesos. A) Pergamí 103 – 15 de juliol de 1270. B) Andreu Sunyer, ciutadà de Girona, ven a Gaufred, prior del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles el mas Umbert on viu Girona, vidua de Gener de la Salvetat, el mas de Berenger Ferrer amb la ferreria i la meitat del mas que fou de Guillem Ferrer en el qual vivia Bernat Major, tots a la parròquia de Jafre, juntament amb el bosc situat entre el Ter i el bosc del monestir d’Amer, amb el rec que hi discorre i amb el camp des Clot, tot pel preu de 1200 sous barcelonesos. C) Andreu Sunyer, Girona, Gener de la Salvetat, Berenguer Ferrer, Guillem Ferrer, Bernat Major. D) Mas Umbert i Camp del Clot. A) Pergamí 106 – 4 de juny de 1271. B) Bernat d’Empúries ven a Ramon de Canònica del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, les prestacions que rep per les cases i l’alberg de Pere Pellicer de Jafre, per una feixa de Guillem Vall, per una altra de Bernat Pellicer de Jafre, per una feixa de Guillem Vall per una altra de Bernat Pellicer pel mas de Pere Ramon, per un hort de Berenguer

DESEMBRE 2012

/33


DESEMBRE 2012

34/ Ferrer, per l’era de Ramon Estevana pel clos d’Umbert, per l’hort de Maria Teixidor, per l’alberg de Joan Teixidor, per l’hort d’Arnau Poca de Jafre, per l’alberg de Castelló Ferrer, i per l’era o clos de Ramon Pere, tot a la parròquia de Sant Martí, per 300 sous barcelonesos. C) Aquí trobem com el monestir compra diverses terres o possessions en la parròquia de Jafre. En aquest temps els municipis no existien tal com els actuals, però sí que existien les parròquies com a delimitació del terreny que les formava. Un cop comprades les terres pel monestir les cedia perquè les treballessin a canvi d’un impost que podia ser monetari, material o serveis, així el monestir tenia un rendiment del capital invertit. D) Pere Pellicer, Guillem Vall, Bernat Pellicer, Pere Ramon, Berenguer Ferrer, Ramon Estavena, Umbert, Maria Teixidor, Joan Teixidor, Arnau Poca, Castelló Ferrer i Ramon Pere batlle de Jafre.

A) Pergamí 112 – 13 de novembre de 1275. B) Gaufred, prior de Sant Miquel de Cruïlles, reconeix a Arnau Vall de Jafre la compra que ha fet al cavaller Berenguer de Palol del mas on viu, situat a la parròquia de Jafre, juntament amb tots els drets sobre els homes i les terres del mas. C) Aquí trobem un exemple de com s’establia la possessió, en aquell temps. Les persones estaven lligades al mas i a la terra i no podien marxar-ne sense uns requisits especials. En canviar d’amos ells no quedaven alliberats i han de romandre en el lloc i passen a dependre del nou amo amb tot el que això representa. També presenta el document tota la problemàtica que tindria si la muller queda viuda o vol deixar les terres. D) Arnald Vall, Berenguer de Palol, Berenguera, Guillem Romei. A) Pergamí 115 – 14 de febrer de 1276.

A) Pergamí 109 -19 de desembre de 1273. B) Arnau de Bordils, cavaller de Jafre, i la seva mare Geralda venen al prior de Cruïlles, el camp situat a la Parròquia de Sant Martí de Jafre, al Palol, per 200 sous melgoresos. C) La moneda melgoresa és encunyada els segles XI-XII i XIII a Magalona, ciutat i seu episcopal de Septimania, antiga ciutat de Llenguadoc al voltant de Beziers. D) Gerarda mare d’Arnald de Bordils, Arnald Ponç, Ramon Pere, Berenguer de la Font, Arnald de Jafre i Arnald Pere. E) Palol.

B) Ramon Ferrer de Jafre reconeix al Prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenir per ell a la parròquia de Sant Martí de Jafre la meitat d’una terra als Vinyals, una feixa i dos camps al Puig de Sant Miquel, un camp al Canet, un clos al Pas, una feixa a sa Garriguella, una feixa al Perer i una altra a la Jasseda, per les quals paga diversos censos al monestir. C) És una declaració de propietat del monestir i que Ramon Ferrer treballa a canvi de diversos censals que paga al monestir. D) Arnald Jofresa, Bernat Major, Bernat Bofill, Bernat Simenta, Ramon Pere, Pere Palau, Ramon sa Vall, Ber-


nat Estaban, Pere Berenguer, Arnal sa Vall, Massot. E) Torrent del Puig, Torrent de les Feixes. A) Pergamí 116 – 25 d’abril de 1276. B) Arnau de Bordils, cavaller de Jafre, reconeix a Gaufred, prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, les diferents escriptures de venda fetes pel seu pare a Andreu Sunyer, ciutadà de Girona i les d’aquest al monestir de Cruïlles sobre els diferents masos, camps, bordes, boscos i molins situats a la parròquia de Sant Martí de Jafre. C) Aquest document acredita i certifica la legalitat de les vendes realitzades a favor del monestir de Cruïlles de vàries finques situades a la parròquia de Jafre. Hem de tenir present que en aquest temps els molins i els seus recs tenien gran imortància. D) Artal i Geralda són pares d’Arnau de Bordils i de Ponç. Gerònima és muller d’Artau, Arnald de Jafre. Ferran Valentí. E) Mas Umbert situat a la Salvetat en el que habita Gerònima amb el seu fill Arnal. El mas de Guillem Ferrer. Mas de Bernat Major. Borda de Bernat Vendrell. El Clot. A) Pergamí 119 – 29 de maig de 1277. B) Arnau de Bordils reconeix a Gaufred, prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, la venda del delme de Jafre realitzada pel seu pare Artal i per la seva mare Geralda, juntament amb altres escriptures. C) A Catalunya en els segles XIII-XVI, el deu per cent dels productes de la

terra que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials, és el delme. El pagès de remença estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos. D) Pere Prat de Torroella, Benet d’Aiguaviva. (A) Pergamí 126 -25 de maig de 1281-. (B) Ferrer, prior de Sant Miquel de Cruïlles, estableix a Guillem Font de Jafre un camp situat en aquesta parròquia, sota diferents pactes i condicions. (C) Un dels pagaments, el que es fa en gra, es realitzarà per Sant Feliu i la mesura serà la de Mitgera de Monells. Monells tenia una unitat de gra que fou molt emprada per tota la comarca. Encara ara hi ha a la plaça d’aquest poble una reproducció d’aquesta mesura de l’edat mitjana. (D) Elisenda esposa de Guillem Font, Arnal Ponç, Bernad d’Empúries, Père de Colomers, Guillem de Vall, Pere de Palol, Bernad Mareny, Pere de Puig. (E) Clot d’en Manel, Cam Pla, Feixa Plana, Mas de Pere Jaspert, Quadra del Rec i de les Feixes, Camp Rodó. (A) Pergamí 128 -16 de febrer de 1282(B) Bernat Pasqual de Colomers ven a Arnau Coloma de Jafre una vinya situada al lloc Codalet, salvant el domini directe de Sant Miquel de Cruïlles, pel preu de 30 sous barcelonesos. (C) La vinya pot canviar d’amos però el dret primer del monestir de Cruïlles no es perd i per això aquest continuarà rebent els censals corresponents. (D) Bernat Pasqual de Colomers, Arnau Coloma, Bernat Palau, Pere Berenguer.

DESEMBRE 2012

/35


DESEMBRE 2012

36/ (E) Codalet. (A) Pergamí 142 -....1290-. (B) Joan de Bisanya oficial del bisbe de Girona, arbitra la controvèrsia entre el prior de Sant Miquel de Cruïlles i Ramon Pere de Jafre, sobre l’enfranquiment de Ramon Pere i del seu mas fet per un prior anterior i sobre els censos i prestacions que s’han deixaat de pagar al monestir. (C) Enfranquiment vol dir deixar lliure d’una càrrega, i per tant en Ramon Pere quedava lliure de pagar segons l’anterior prior, però ara li reclamen tot el que no ha pagat. Davant del conflicte demanen al bisbat de Girona que actuï com a àrbitre i així trobar una solució. (A) Pergamí 160 -....1300-. (B) Capbreu de diferents masos i peces de terra situades a diferents indrets de la parròquia de Sant Martí de Jafre a domini directe del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. (C) Capbreu és un document on figura la relació o declaració feta per una persona al sebyor directe per tal de servar memòria i prova dels drets que el senyor té sobre els béns que hi figuren. En aquest cas es refereix al domini del Monestir de Cruïlles en diferents indrets de Jafre. En aquest pergamí inclouré juntament els noms de les persones i els dels llocs ja que estan íntimament relacionats i poden ajudar-nos a localitzar (amb molt d’esforç) els llocs que indiquen. (D/E) Mas d’Arnal Umbert, Camp dels Tamarius, Tremoleda, La Feixa de la Coma, Camp del Puig, Camp del Clot, Camp d’en Palol, Camp de Guillem Jas-

pert, Cuadró de la Ribera (del Ter), Cuadró de les Roques, Camp d’en Berenguer Isern, Camp de la Font, Vinya del mas Umbert, Camp del mas Raset, Coromina de l’Artau, Camp de les Estretes que afronta amb el Camp d’en Pelegrí i de Pere Esteve (d’aquest n’és propietari de la tercera part el senyor). Camp Rodó que afronta amb el Camp de Berenguer de Puig. Camp de les Planes que té també feixes de vinya i bosc. Feixa de Viladamont que afronta amb el Mas de Pere Esteve i el Mas Saguer. Camp que afronta amb la Feixa del Mas de Pere Batlle. Camp d’en Palol que afronta amb la Feixa del Prat i el Camp d’Arnal de Verges. En Bernat Major declara la casa, el faraginal i el Camp de les Planes de Munt que afronta amb el d’en Palol, el d’en Bernat Arnau de Verges, el d’en Bernat Ferrer, amb la Vinya de Ramon Auger. També té la Feixa Crous que afronta amb el Puig de Sant Miquel i el Camp de Bernat Isern, el Camp de la Clota, la Coromina que afronta amb el Camp de Bernat Vensell i el de Guillem de Raset. Aquest resum de possessions del monestir de Sant Miquel de Cruïlles a Jafre ens dóna a conéixer noms de persones i llocs que en aquell temps es relacionaven amb Jafre. Alguns topònims encara es conserven: Planes, Clot, Canet..., altres han desaparegut. Els noms de persona són en part diferents dels actuals, però alguns cognoms han tingut importància a Jafre: Batlle, Major, Pou... No he intentat fer-ne un estudi complert ja que comportaria molt de temps, però sí veure el que tenia el monestir de Cruïlles a Jafre, i els noms dels jafrencs d’ara fa molts anys. Josep Alabau i Coloma


Quatre llindes amb ofici Sastre, Teixidor, Pagès, Ferrer, Sabater, Fuster, Flequer, Mercader i un llarg etcètera, són alguns dels oficis que han donat els cognoms més habituals de la nostra llengua. No és en va que comenci apuntant l’extraordinària relació que existeix entre un fet i l’altre, ja que en molts casos, si ens remuntem en els orígens dels cognoms que ens identifiquen hi trobem com a principal motiu l’ofici que duien a terme els nostres avantpassats. La importància que antigament es donava a aquest fet ha quedat palès, també, en els motius de les cases -sobretot en entorns rurals-, que encara avui en dia mantenen la denominació segons l’ofici a què es dedicava l’amo, els fills del qual solien seguir d’una generació a l’altra. A Jafre hi trobem els casos de Cal Fuster, Cal Ferrer, Cal Carnisser, Cal Frare, Cal Rajoler, Cal Carreter, Cal Flequer, Cal Ferrer Petit, Cal Barquer i Cal Hostaler, que en donen bona mostra.

ben conservada, presenta la següent inscripció: “PERE·PLA·TIXADOR·DELLI” sota de la qual hi apareix la data de “1627”. Per tant estem davant una peça d’inicis de segle XVII que deixa escrit intencionadament qui era l’amo de la casa en el moment de la seva col·locació i també l’ofici a què es dedicava. L’ofici de teixidor era, en aquella època, un dels més practicats ja que només existia la feina manual per poder elaborar peces de roba que després serien confeccionades pel sastre. Però Pere Pla deixa dit clarament que la seva tasca anava destinada al lli, perquè així es diferenciava sobretot de teixidors d’altres matèries com la llana o el cànem. I no només hi havia una diferència de matèria primera sinó que això implicava una diferència de tarifes. Doncs ara ja sabem que fa gairebé 400 anys a Cal Rei hi vivia un teixidor de lli molt orgullós de mostrar el seu ofici a tothom qui passés davant de casa seva.

Malgrat que en aquestes cases citades no hi hem trobat cap element constructiu que il·lustri els oficis que denominen, sí que existeixen quatre llindes on hi apareixen els oficis de les persones que les van fer construir.

Llinda de cal Rei

El primer cas, cronològicament parlant, es troba en una porta situada a la planta baixa de Cal Rei que dóna al carrer de la Creu. La llinda, molt

No gaire lluny de Cal Rei, al mateix carrer de la Creu, s’hi troba un altre testimoni en pedra de l’ofici de teixi-

DESEMBRE 2012

/37


DESEMBRE 2012

38/ que trobem inscrit a la llinda, el qual va heretar del seu parent, com a mínim, l’ofici. Això ens ratifica la tradició molt estesa de transmetre els oficis de generació en generació.

Llinda de l’habitatge del que abans era la pallissa d’en Patrici

Llinda de cal Jesús

dor. És curiós que de quatre llindes on apareixen oficis citats, dues facin referència al mateix ofici, amb això ratifiquem la freqüència d’aquesta dedicació. Doncs la llinda de la pallissa d’en Patrici (c. Creu núm.14) ens permet de llegir, en la mesura del possible, les següents lletres: “RROCH BARNVSELL TEXIDOR DE LLI · ME FECIT ALS 6 DE MARS DE 1773”. El nom del propietari de la llinda era doncs en Roc Barnosell, d’ofici teixidor de lli, que va ser molt minuciós a l’hora de descriure la data de la seva execució ja que ens especifica l’any, el mes i, fins i tot, el dia (6 de març de 1773). L’única referència que trobem del cognom Barnosell en la documentació històrica de Jafre és el lloguer d’una propietat al veïnat de la Salvetat de Gerònim Rich. El llogater era un tal Pere Barnosell que també està citat com a teixidor, per tant, molt probablement es tracta d’un avantpassat del Roc Barnosell

A recés d’una balconada, i coronant la porta principal de Cal Jesús, hi trobem el tercer testimoni d’aquesta sèrie de llindes que destaquen els oficis dels seus propietaris, que alhora ens aporta informació sobre el constructor de l’habitatge -que en aquest cas és la mateixa persona-. “GERONIM BILAR MESTRE DE CASES ME FET ALS 23 ABRIL DE 1770”. Tenim doncs una peça elaborada el dia de Sant Jordi que pertany a l’habitatge del mestre de cases Gerònim Bilar. La denominació “mestre de cases” prové de la tradició medieval i és equivalent al que actualment coneixem com a arquitecte. Malgrat que conté uns matisos respecte les funcions que s’atribueixen habitualment a aquest ofici. El mestre de cases és aquella persona que coneix l’art de construir, projectar i dirigir la construcció d’edificis, per tant podem confirmar que Gerònim Bilar es troba a mig camí d’ésser arquitectecontractista-paleta a ulls d’un ciutadà del s.XXI. I finalment, observem una de les peces més rellevants del nostre poble pel que fa a la producció de llindes amb inscripcions, es tracta de la llinda que corona la porta d’entrada de can Quim Blau i que va ser descoberta l’any 1990 sota l’arrebossat de la façana. El tret diferencial de la peça recau en l’estil d’inscripció que és elaborat en relleu en comptes d’estar incidit a la pedra. S’hi pot llegir “1776 · JOSEP CONDOM Y BIDAL ME FECIT” a la part superior del qual hi destaquen les il-


lustracions de l’ofici que representa. Unes tenalles, un mall i una enclusa enmig de dues ferradures gairebé simètriques són el conjunt d’eines que simbolitzen l’ofici de ferrer. Aquestes peces defineixen perfectament l’ofici a què es dedicava Josep Condom i Bidal, sens dubte, era treballador del ferro. Alhora les ferradures que conté la llinda recullen de manera intrínseca la tradició molt nostrada de penjar ferradures prop de la porta d’entrada de les cases per atraure la fortuna i com a senyal de bona sort. Doncs amb aquests quatre testimonis descobrim nous fragments de la història de Jafre i detalls personals dels que hi visqueren fa molt temps que no

Llinda de can Quim Blau

trobarem a cap llibre d’història. Només cal passejar pels carrers del nostre poble i estar atents a les paraules que ens han deixat inscrites a les pedres, que de ben segur descobrirem coses insospitades. Èlia Bantí

Les memòries d’en Paulí Poch i Font “Paulí Moixó” A principis del segle XX va viure a Jafre una persona el record de la qual ha perdurat en la memòria dels jafrencs i dels veïns dels pobles del voltant, en Paulí Poch i Font conegut per Paulí Moixó. En Paulí era el segon de quatre germans. El seu pare era en Martí Poch i Falgueras i la seva mare la Magdalena Font i Fuster, tots dos veïns de Jafre. En Paulí vivia a la Plaça del Castell, a la casa que en l’actualitat és el núme-

ro 5. Avui, en aquesta casa, hi viuen En Sebastià i la Maria Dolors i fins fa ben poc encara se’n deia Can Paulí. Al pis de dalt hi havia una sala on s’hi feia ball amb un “manubrio” i a la planta de baix, que donava al carrer major, hi venia queviures i tabac. Encara avui hi ha qui recorda que tenia una palangana de xufles en remull i “Les ametlles d'Arenys que fan tornar les dones prenys”. A vegades, quan la

DESEMBRE 2012

/39


DESEMBRE 2012

40/

Carnestoltes de 1926. A Jafre, en aquella època, les festes i les celebracions es feien de forma separada. Les classes populars ho celebraven d’una manera i les classes benestants d’una altra. La fotografia està feta davant de l’avui desapareguda pallissa d’en Norat. Per Carnestoltes, en Paulí recitava els seus versos des del balcó de l’Ajuntament.

gent hi entrava per comprar alguna cosa, ell els cridava des la cuina: “vosaltres mateixos”. Expliquen que una vegada va rebre la visita dels carabiners, fruït d’una denúncia. Al mig de la planta hi havia un pilar de totxanes en què hi havia un forat tapat amb un calendari. En Paulí hi guardava el tabac de contraban amagat. Mentre els agents buscaven el tabac, ell s’estava a la vora del foc i si els carabiners s’acostaven al pilar, ell deia sense mirar “calent, calent” i quan s’allunyaven deia “fred, fred”. No li varen trobar el tabac. En Paulí es va casar amb una noia d’una casa benestant de Fares, l’Anneta Pujiula Campderich. Referent al seu casament , molts anys més tard en Paulí recitaria: ”boja per boja, que tingui diners, però els quartos han marxat i la boja m’ha quedat”. El matrimoni va tenir cinc fills: tres noies i dos nois. Cap d’ells va arribar a adult. Quatre van morir abans de complir tres anys i en Joan, el més petit, va morir als 17 anys víctima d’un desgraci-

at accident mentre treballava al Molí. Aquests fets varen marcar la vida d’en Paulí. Malgrat tot, en Paulí era una persona molt alegre que tenia una habilitat i un do per fer poesies i escrits satírics. A banda de les memòries que es citen més avall, se’n recorden d’altres dedicades a afers com la política municipal o unes dedicades a la Quima Sastre... En Paulí va intentar rendibilitzar aquesta vessant poètica i va fer imprimir els seus poemes i escrits i ell mateix els venia. Però, de la mateixa manera que la resta de negocis que va intentar emprendre, no li va anar bé. Va marxar de Jafre i se’n va anar a viure a Verges. Llavors es guanyava la vida venent caramels, xufles i cacauets a la sortida del cinema de Verges i també per les festes majors dels pobles dels voltants. A continuació us oferim les memòries que en Paulí recitava pel pregó de Carnestoltes des del balcó de l’Ajuntament de Jafre .


DESEMBRE 2012

/41 MEMÒRIES D’EN PAULÍ POCH QUE NO HA ESTAT MAI CAPELLÀ D’ENLLOC NI EN SERÀ TAMPOC. Germans del cor; jo no sé com ho he de fer per tornar la devoció a aquest poble borratxó, model abans de bondat i avui tot entregat al partit del bolxevisme. No veieu l’infern i el cataclisme que ben segur us esperen, si el vostre cor no s’esmena i no demaneu tots perdó a la santa religió i a en Paulí Poc i Moixó? Amb el propòsit formal de viure altre cop com cal, freqüentant els sagraments, fent dir misses pels parents, obeint sigui el que sigui. Això, estimats germans, ho porten escrit els sants. Que una nació “ditxosa” també ha de ser religiosa, ha de resar tres cops al dia el credo i la lletania, ha de fugir de llibres i diaris i de papers estrafolaris. Al capdavall no feu més que treballar per l’interès, dir mal de bisbes i papes i publicar dones maques. Per què la Rússia és tan “feliça”? Perquè allà tothom va a missa i el poble honrat, només fa el que diu el capellà. Per què la França així no ho és? Perquè aquí tot va al revés, i la pobra religió la tenen tots al racó, com una olla foradada o una camisa esparracada.

Estimats germans, no ho dubteu: si mengeu pa i beveu vi, m’ho deveu tots a mi. Et penses papanates, que menjaries patates, ni mongetes ni cigrons, ni pèsols ni llenties, ni naps ni xerevies, ni cogombres ni carbassons, si el teu capellà Paulí, resant o encomanant-se a algun sant, no us beneís el pla i la serra i us fes produir la terra?. I vosaltres, fariseus, de quin “modo” m’ho pagueu? Deixant-me l’església sola, veniu aquí per a fer tabola, amb les calces vermelles, -que us hauria d’estirar les orellesper escoltar els disbarats, dels joves esbojarrats. Ara que ve la quaresma, quins sereu que tindre esma de venir al confessionari? L’àvia de l’apotecari, la criada del vicari, tres o quatre sordes, tres o quatre xafarderes, aquest, o aquell altre i fins tu, però que es confessi bé, ningú. Així, estimats germans, per a confessar-vos bé, heu de seguir els nostres “passos”. Pecats, en féu a cabassos, i no de petits, no, sinó d’aquells que fins fan por; que per “renta’ls”, com qui diu, necessiteu molt de lleixiu. Poble perdut! Joves desencaminades!

Noies desendreçades! Joves escandalosos! Dones gentilment escotades! No seria molt millor que escoltéssiu el predicador, i fugíssiu “pressurosos” d’hostals pecaminosos, que us malmenen la carn flaca i us escuren la butxaca? No seria molt millor, digueu, que els diners que us gasteu, en balls, cines i “risses”, els gastéssiu fent dir misses i amb actes edificants, fent llum als mateixos sants’? I sense veure cap ciri encès, això estimats germans, espero, que tots acabeu per fer-ho; perquè de tot el que he dit, si ho féu, en traureu profit. Doncs creieu-me a mi: no balleu. Escolteu tots la meva veu. Prou lectures escandaloses, prou xivarris, prou escandalitzar els barris, prou tractes i tonteries i conversacions impies. Renoveu els temps antics i torneu a ser bons amics. Si sabeu fer força “duros”, a l’església mai falten “apuros”; porteu-los tots cap aquí. Compreu calendaris i fulls a mi i així seguireu pel bon camí, vosaltres anireu bé i el vostre capellà Paulí, també.

Sebastià Alabau Teixidor


DESEMBRE 2012

42/

En Martinet de can Martí Grau En Martí Hugas i Oliveras va néixer a Jafre el 23 de gener de 1922. Fill de Miquel Hugas i Oller i de Maria Oliveras i Verdú. El pare era de Jafre i la mare del Mas de Dalt de Verges. A Jafre, sempre han viscut en aquesta casa? Sí. I segons l’arquitecte que ens va fer el projecte de la seva renovació, és la primera o segona casa més vella de Jafre. De què feien els seus pares? Eren pagesos. El pare també feia de procurador d’en Torravadella de Garrigoles. Un cop a l’any, havia d’anar a Barcelona a donar comptes. La mare feia de mestressa de la casa. Hi havia aviram i ella en tenia la cura. En canvi no anava mai al camp. Més tard, vam tenir dues eugues i, posteriorment, sis vaques. Cada any matàvem el porc, tot i que no el criàvem. El pare va morir als 82 anys i la mare als 94. Quants germans són? Érem sis germans. Un servidor; la Pepita, que vivia a casa i va morir als 17 ó 18 anys; Mn. Pere; la Carolina, vídua d’en Martí Condom; en Ricard, solter i que viu a casa; i la Joaquima, que viu a la Roqueta. Va anar a l’escola del poble? Sí. Amb el Sr. Badia. Què en recorda? Que era una mica cridaner i, de tant en tant, ens picava.

Quins eren els seus més bons amics? En Lluís de Can Pou, en Pitu Blau, en Pep Xibiu, en Sadurní Pons, en Joan Puig i en Pitu Prats. A què jugaven a l’hora del pati? A boles, a cartrons i a futbol. Més d’un cop vam trencar els vidres de l’escola. Quan va fer la Primera Comunió? Vaig fer la Comunió amb el mateix grup d’amics de l’escola. De noies, hi havia la Lola Milà, la Teresa de Can Colomet, la Lola de Ca l’Àngel, la Pepita de Can Font... Quin mossèn hi havia al poble? Era Mn. Joan Jordi Casadevall. De més grans, on anaven? Al cinema a Jafre, a Verges i a Flaçà. També, a Flaçà hi anàvem a ballar. Com hi anaven? Normalment anàvem amb bicicleta fins a Sant Jordi i allà agafàvem el tren. A Flaçà hi havia una sala molt petita que hi tocaven tres o quatre músics. On va conèixer la Maria, la seva dona? La vaig conèixer a Sant Jordi. Era l’època del


servei militar i tornàvem de Torroella. Allà a Sant Jordi la vaig veure a la carretera... On va fer la mili? Primer a Barcelona, a Pedralbes. Aquí també hi havia en Pitu Blau i en Lluís Pou, però ells estaven destinats en una altra companyia. De Barcelona em van traslladar a Santa Coloma de Farners. Aquí moltes vegades em feien patrullar de nit. D’aquí vaig passar a Girona, a la caserna de Sant Domènec. Aquí m’hi va fer entrar el Sr. De Ros de Les Olives. Servia en una companyia de transmissions. Finalment, em van llicenciar a Mataró . Sóc de la quinta del 43. Quan es va casar amb la Maria? Em vaig casar a Sant Jordi Desvalls. Jo tenia 30 anys i ella 24. Ens va casar Mn. Pere, el meu germà, cap al migdia. La Maria Saballs i Fornells, la meva dona, era de Can Llenç de Sant Jordi. Com ho van celebrar? Vam fer un dinar familiar en el cafè del poble. I vam anar de viatge de nuvis a Barcelona i a Montserrat. Quants fills han tingut? Hem tingut tres fills: la Carme, que viu a Banyoles; en Miquel, que viu a Verges; i la Lourdes, que viu a Torroella de Montgrí. Tenim set néts i cinc besnéts. De moment, tots nois. A on va treballar? Primer a casa, ajudant al pare de pagès. Més tard, vaig començar a tenir cura de la granja de porcs que el Sr. Grau tenia a Can Rich. Hi vaig treballar fins als 65 anys, quan em vaig jubilar. A més, també nosaltres teníem una granja d’uns 400 porcs, a sota el camp de futbol, i que la portàvem jo i la meva dona. Té una altra cosa important per a explicar o recordar? Quan tenia 50 anys vaig contreure la meningitis. Va ser molt forta. Primer em van portar a la Residència de Girona, on van pujar –pagant-los– dos metges de Barcelona. D’aquí em van portar a l’Hospital de Santa Caterina, on hi vaig estar un mes. La medicació també la vam haver de pagar tota. Abans de sortir de l’hospital, vaig haver d’aprendre a cami-

nar. Més tard, també em van haver d’operar del pàncrees. Aquesta vegada va ser a Palamós. Ho vaig passar molt malament. I la seva Sra., la Maria, de quan està amb cadira de rodes? Fa uns tres anys. Té manca de calç als ossos i això li dificulta la mobilitat. Tenen algú que els ve a ajudar? Sí. Tenim una noia que ve tres vegades a la setmana per aixecar-la, vestir-la, dutxar-la i posar-la al llit. Una altra noia ens ajuda els altres dies. Però de cuinar, rentar els plats... ho faig jo mateix. Cal dir que la Maria, molt cofoia, manifesta que està molt contenta de com en Martinet la cuida tant a ella com a en Ricard. Què en recorda de la Guerra Civil? Que van tirar una bomba des del pont de Verges, que anava dirigida al campanar de Jafre i va passar arran de casa. Va anar a parar a Can Boix (Francisca Matas). Es van trencar tots els vidres de casa i ens vam espantar molt. En moments com aquests, ens solíem amagar sempre sota unes voltes de casa mateix. I això de la crisi, com ho veu? Malament. Si ara ens traguessin la paga, estaríem ben apanyats! Com passa el dia, ara? Estic molt a casa i cuidant la Maria. També miro la tele, algunes estones juguem a cartes o al dominó. Van a dormir molt tard? No. Després de les notícies de la tele, ja anem a dormir. Ha estat una experiència molt grata per a mi poder entrevistar en Martinet, una persona bona i senzilla, i amb un cert temor de no saber què explicar. Acompanyat sempre per la seva dona, la Maria. Tampoc no puc deixar d’anomenar el meu amic Ricard, que sempre en té alguna per explicar o dir. Gràcies a tots. Ha valgut la pena poder-vos tractar amb tanta familiaritat i amabilitat. Maria Rosa Carrera i Campi

DESEMBRE 2012

/43

Entrevista a...


DESEMBRE 2012

44/

D’esquerra a dreta i de dalt a baix : Lola de Can Marull, Maria de can Batlle, Pepita de can Patrici, Maria de cal Tit, Quimeta de cal Fuster, Pepita de ca la Mercè, Maria de can Norat, Senyoreta Maria Grande, Dolors de can Candi, Carolina de can Martígrau, Montserrat de can Nando, Maria de can Patrici i Maria de cal Forró. Irene de can Vellana, Paquita de can Martí Ferrer, Maria de can Sarà, Lucia López, Pepita de cal Rei, Victória de can Pei, Teresa de can Raimundo, Pepita de can Sarà, Lluïsa de ca la Xica, Pilar de ca l’Hostaler, Maria de ca l’Esteve Cardina, Maria de ca la Ramona. Teresa de cal Forró, Quimeta de can Martigrau, Manolita de cal Boix, Loreto de can Grauet, Assumpció Felip, Pepita de can Navarro, Marta de can Pei, Benita, Pepita de can Caterineta i l’Antonieta de la Font Santa. Fotografia cedida per Pepita Oliveras

Secretari personal del bisbe Matias, Mossèn Miquel, Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Matias Solà (bisbe de Colofon), Pare Climent, Lluís de cal Flequer, Quim de can Costal Josep de can Llorenç i Quim de ca la Xica. Fotografia cedida per Pepita Oliveras


/45

DESEMBRE 2012

Imatges pel record...

D’esquerra a dreta: (drets) Ponç Pagès, Quim de la Bòbila, Lluís de can Casals, Roc de cal Rajoler, Martí Pibernat i Sadurní. (Ssseguts) Manel de cal Fuster, Lluís de can Mates, Pitu de ca la Xica i Miliu de can Candi. (Dins de la barca) Xicu de l’Àngel, Martí de can Tricall i en Fonso de can Tins. Fotografia cedida per Pepita Oliveras

Excursió a Montserrat D’esquerra a dreta: (Dretes) Carmen de can Raimundo, Quimeta de cal Frare, Dolors de cal Ferrer Petit, Neus de can Cardina, Angela Pals, Martí de can Cardina. (Assegudes) Maria Teresa de can Puig, Pepita de la Vall, Dolors de can Prats , Victòria de cal Ferrer Petit, Lluïsa de can Petiua, Carmen de cal Carnisser, Anita de can Puig. (A sobre del vehicle) Xicu Pals i el conductor. Fotografia cedida per Pilar Feliu Teixidor


DESEMBRE 2012

46/ Nadal, en l’any de la Fe

Nadal és més que una festa, ni que sigui la més universal del calendari popular. De fet, és un conjunt de festes i celebracions que omplen de sentit la vida humana, que ens ajuda a fer el camí que ens correspon tant personalment com col·lectivament. En aquest escrit us convido a pensar en alguna de les actituds humanes que ens proposa el Nadal (descobriu-ne d’altres i les hi afegiu). És com fer un ram, amb diferents elements que, tanmateix, lliguen perfectament. És com aplegar un pomell de flors boscanes, amb el grèvol vermell sobre les fulles de verd fosc, i embolcallar-ho tot amb les fulles caigudes dels arbres quan es despullen a la tardor, amb aquell to groc o marró, pàl·lid, tímid, si no brillen un dia de sol d’hivern. Aquests colors conviden a contemplar silenciosament el bell i sobri paisatge tardoral... Enguany, però, la tardor, ens ha portat el fred molt aviat, com si fóssim a l’hivern. Així ens arriba el Nadal d’aquest any. Mirem que no sens glaci el cor, el sentiment, la capacitat d’estimar..., tot buscant l’escalfor material a la vora del foc o amb bona calefacció.


NADAL FAMILIAR? Nadal es pot viure i celebrar de diferents maneres i a nivells diversos. A casa nostra el Nadal s’accentua el la dimensió familiar. Per Nadal cada ovella al seu corral. És una ocasió pel retrobament familiar i tots procuren no faltar-hi. També creixen els sentiments de pau i es busca de pal·liar les guerres de tota mena. Hi ha divergències i trencaments de grups petits (familiars o no), i hom busca perdonar, reconstruir i fer possible la bona relació. També hi ha guerres civils i internacionals, amb milers de víctimes i la bona diplomàcia busca treva i pau; la justícia, sobretot pels febles. Avui dia la crisi econòmica ens ha portat la fam. Ja no és un drama de Països del tercer món, s’ha instal·lat a la nostra terra, i durarà anys. Fa impressió mirar la campanya del Banc d’Aliments! I sort n’hi ha de la generositat de la gent, que som tots nosaltres. I a la fam cal afegir-hi les retallades de sanitat i d’educació, l’atur (especialment dels joves que han de marxar a buscar feina o els immigrants que s’entornen), els desnonaments amb famílies i infants que s’estan amb els estris i l’abrigall que poden, fins i tot matalassos, esperant en ple carrer, i els que arriben amb barca però no tenen papers (que és com no ser persones), i els hauran de tornar a facturar... Tot això també és Nadal i ens exigeix viure amb senzillesa (perquè altres, senzillament, puguin viure)... ORIENT I OCCIDENT Festa cristiana des del principi, el Nadal es celebrava a nivells diferents i s’enfocà amb criteris diversos a l’Església Oriental (cristians grecs i es-

laus) i a la Occidental (el món romà i germànic). Els cristians d’Orient la vinguda del Salvador la celebren com l’entrada d’un home jove que inicia la seva missió, partint del Baptisme de Jesús al Jordà (manifestació, epifania). En canvi a Roma, com a relleu de la festa pagana del naixement del Sol, s’instaura la festa cristiana del naixement del Fill de Déu fet home com nosaltres (Nadal). L’infant, el portal pobre, l’exili a causa d’Herodes i la vida senzilla de Natzaret, desvetllen en nosaltres sentiments de tendresa, d’amor generós, d’agraïment i perdó universal. ACTITUDS I OPCIONS L’any de la fe que hem iniciat, ens convida a optar per les actituds més essencials com a cristians o, simplement, com a persones anant a fons del què és Nadal: - Rectificar i revifar el concepte de Déu, que és Algú proper a nosaltres, que ens ha estimat i vol salvar-nos. - Déu no és un estrany en la nostra vida, ja que ens ha donat Jesús, com a germà i mestre. - Nadal ens fa pensar en un compromís seriós amb els pobres (fam, desnonaments, immigrants, etc.) - No tenir por: ni de Déu ni de la crisi, però reaccionar amb amor, solidaritat, servei. Cadascú ho sap. - El model el trobem en Maria, que acompanya i ajuda els germans del seu Fill (que som nosaltres), fins que arribem al terme. Malgrat el camí feixuc i els nostres fracassos, la vida val la pena! Bon Nadal! Mn. Joan Busquets

DESEMBRE 2012

/47


DESEMBRE 2012

48/

Receptes de Cuina

Filet de llenguado al forn amb salsa d’ametlles i ceba carmel·litzada

INGREDIENTS - 4 Filets de llenguado - Oli - Sal

PREPARACIÓ Partim els filets per la meitat (al llarg) i els enrotllem sobre si mateixos i els assegurem amb una broqueta o escuradents. Els marquem en una paella amb una mica d’oli i els reservem.

Per la salsa - ¼ de litre de Fumet de peix - Ametlles torrades - 150 ml. de Crema de llet - Sal - Pebre

A la mateixa paella on hem marcat els rollets de llenguado hi preparem la salsa d’ametlles. Afegim un quart de litre de fumet de peix i ho deixem reduir. Un cop aconseguida la consistència desitjada, hi afegim unes quantes ametlles i ho passem tot pel turmix. Un cop triturat, ho tornem a posar a la mateixa paella i ho lliguem tot amb una mica de crema de llet.

Per la ceba caramel·litzada - 4 Cebes - Pinyons - Sucre - Sal - Mantega

Per la ceba caramel·litzada, en una paella posem una mica de mantega i hi afegim la ceba i els pinyons a foc fort perquè agafin color. Un cop comenci a posar-se marró, abaixem el foc i hi afegim la sal i el sucre. Ho deixem coure a foc lent fins que tingui una textura de melmelada. Acabarem de coure els filets al forn, a 200º durant 10 minuts. Per la presentació, posem la salsa al fons del plat, els rotllos de llenguado sobre la salsa, i ho acabem amb la ceba al damunt del filet. Marc Texidor


DESEMBRE 2012

/49 Ulleres

INGREDIENTS -1 Làmina de pasta de full rectangular - 1 Ou - Sucre

PREPARACIÓ 1- S’estén la pasta de full fent un rectangle pintant-la amb l’ou i tirant-hi el sucre per damunt. 2- Es cargola un costat curt del rectangle fins arribar al centre, llavors l’altre costat també fins al centre, pintant-los amb ou. Ha de quedar un cilindre. 3- Tallar en porcions ( en surten unes 16) i coure al forn a 180 graus uns 15 minuts Bon profit !!! Núria Espunya


Imatges pel record...

(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) (Drets) ?, Llorenç Matas, ?, Fino de cal Frare, Lluís de can Matas, Pere de can Canet, ?, Martí de can Tomaset. (Asseguts) ?, Virolet, Pep de cal Carnisser, Xaliacu de can Calvera. (Asseguts) Julio, Roc de cal Rajoler, Pitu de ca la Xica, Xicu de can Pei, ?, Joan Barquer, ?. (estirats al terra al davant) Miliu de can Candi i Enric de cal Carnisser.

(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) Martinet Serra, Pere Tit, Pere Curt, Joan Bagué, Esteve Llorenç, Joan Jepserra, Joan Fuster, Pere Colomet, Pere Martigrau. Martí Xiviu, Ferriol Ballana, Josep Tomaset, Josep Boira, Ernesto Roc, Martí Barquer, Pitu Marull, Eduardo Padrosa, Joan Ramió, Siset Quelillo, Miquel Mateu. Ricardo Martigrau, Joan Generós, Siset Xuriguera, Modesto Frigola, Martí Batlle, Martí Quelillo, Quim Grau, Ricardo Esteve-Cardina, Senyor Badia. Pere Mateu, Jaume Mero, Josep Serra, Tià Gerònima, Martí Mero, Martí Curt, Lluís Flequer, Martí Boira, Quim Costal, Albert Grau, Salvi Casals, Lluís Barquer ( mig amagat), Miliu Rajoler, Carmen Badia. Quim Flequer, Tianet Curt, Joan Joanic, Josep Joanic, Enric Bagué, Martí Cona, Martí Grauet, Joan Roc-Rajoler, Joan del Molí i Pitu Marimont.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.