Revista de Jafre n 3 desembre 2009 gener 2010

El Pedr贸 Revistade Jafre| N煤mero3 |desembre 2009-gener 2010

El Pedró CONTINGUTS>> 03 SALUTAC SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 CAMPAMENT REIAL I CAVALCADA DE REIS | 05 OFRENES A SANT SEBASTIÀ | 06 CARNAVAL | 07 HOMENATGE A LA VELLESA | 08 VISITA A L’ILLA D’AVALL | 09 PRIMERA COMUNIÓ I OBRES DE RENOVACIÓ DE LA XARX XARXA D’AIGUA POTABLE I SANEJAMENT | 10 CATIFA DE CORPUS | 11 REVETLLA D DE SANT JOAN | 12-13 II FIRA DE JAFRE | 14 TORNEIG DE FUTBOL SALA | 15 D DONACIÓ DE SANG | 16 OBRES A LA PLAÇA MAJOR | 17 IV BIENNAL DE JAFRE | 18 CASAL D’ESTIU | 19 OBRES DEL REC DE MOLÍ| 20 FESTA DE SETEMBRE| 21 SOPAR CONTRA EL CÀNCER | 22-23 FESTA DE SANT MARTÍ | 24-25 13D: CONSU CONSULTA POPULAR - LA MARATÓ DE TV3 - LA PRINCIPAL DE LA BISBAL | 26-27 LA CARDINA I ELS SEUS ESPAIS A JAFRE | 28-29 JAFRE PER LA INDEPENDÈNCIA | 30-31 UN EQUIP MÍTIC: L’EMPORDANET | 32-33 UN JAFRENC DEL MONTGRÍ | 34-35 LES LLINDES DE LES CASES D’EN SEGUER | 36-38 ENTREVISTA A... QUI QUIM BLAU | 39-44 EL CASTELL DE JAFRE | 45-46 EL MÓN RURAL | 47 RECEPTES D DE CUINA | 48 IMATGES PEL RECORD...

E Equip redactor: JJosep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, M. Rosa Carrera i Xavier Vila.

FFotografies: Núria Berga, Èlia Bantí, Josep Alabau, Martí Armengol, Valentí Fargnoli, Oriol Mas, FFoto Fidel, Xavier Vila i Feliu Antúnez EEdita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Dipòsit Legal: GI-1485/2007 D Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès D L’ L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del continggut d’aquells articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren.

/03

DESEMBRE 2009

Salutació

Joan Bonany i Rocas Alcalde de Jafre

Benvolguts jafrencs, Teniu a les mans el tercer número de la Revista de Jafre i això vol dir que ja estem en plenes festes de Nadal. És difícil no caure en els tòpics d’aquest tipus de salutacions i ja em perdonareu si finalment cometo aquest error.

Vull aprofitar aquest espai per fer una petita reflexió. Avui dia, en un poble com el nostre, un dels perills amb els que ens enfrontem és que ens convertim en una simple ‘urbanització’ d’aquestes que han proliferat en els últims anys. És a dir, que esdevinguem un simple conjunt de carrers i cases sense cap ànima, sense cap caràcter. Sí, amb tots els serveis. Sí, amb totes les comoditats. Però sense ànima. Una urbanització plena de veïns però sense veïnatge, sense esperit de poble ni de comunitat. La vacuna contra aquesta malaltia que ens pot ‘gripar’ el poble no és altra que el compromís de tots nosaltres de donar caràcter al poble, de donar-li ànima. I com ho podem fer? De segur que hi ha moltes formes, però una d’elles és participar en les activitats que la comunitat organitza: actes culturals, esportius, festius. Participar en les associacions i societats –poques per altra banda– que el mateix poble té. En definitiva participar en la vida social del poble. I aquesta és, si m’ho permeteu, l’encomana que us voldria fer: participar en la vida de la comunitat com a prevenció per a no perdre l’ànima i caràcter de poble.

En un altre ordre de coses, s’està produint un petit canvi que celebrem moltíssim. Em refereixo a la incorporació de nous veïns al poble. Nous veïns, que a més, són gent jove i en ocasions amb mainada que permet alleugerir la mitjana d’edat del poble i insuflar nova vida a aquesta comunitat. Des d’aquestes línies donem doncs la benvinguda a aquests nous veïns.

Finalment, i com cada any, és un bon moment per reiterar el meu agraïment a totes les persones que dediquen temps a la comunitat sigui en la preparació i organització d’actes, festes i altres esdeveniments culturals així com en mantenir ben vives les associacions i clubs del municipi.

Bon Nadal!

DESEMBRE 2009

04/

Fets destacats Xavier Vila i Soler

4 - 5 de gener

Campament Reial El dia 4 de gener els Patges Reials van arribar a Jafre. Aquests missatgers de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient varen aixecar un campament al pati de “Can Tomaset” i tothom els va poder anar a visitar. Els Missatgers Reials es van encarregar de fer arribar a Ses Majestats els Reis les cartes que els nens i nenes els van donar.

Cavalcada de Reis Ses Majestats els Reis Mags d’Orient Melcior, Gaspar i Baltasar, van arribar el dia 5 de gener a la nostra vila per fer les delícies de tots els veïns i veïnes de Jafre i, de forma especial, dels nens i nenes del poble. Procedents del Pla de l’Illa, Ses Majestats van arribar a la Plaça Major on van ser presentats als jafrencs i jafrenques i van ser re-

buts per l’alcalde Joan Bonany, que els va lliurar la clau màgica que obre totes les portes.

Posteriorment, Ses Majestats i els seus patges es van traslladar a la parròquia de Sant Martí on van rebre la salutació del mossèn i van continuar recollint les cartes dels infants allí congregats.

Els més petits van anar a dormir d’hora per deixar treballar més tranquil·lament als Reis, i sense oblidar-se de deixar algun senyal perquè els Reis sapiguessin que en aquella casa hi havia nens.

Els més menuts saben que la nit és molt llarga i que els Reis i els seus camells tindran set i gana, i que per això també s’ha de deixar un platet amb aigua pels camells, i un plat amb torrons i una mica de cava pels reis, com a agraïment.

/05

DESEMBRE 2009

18 de gener

Encant d’ofrenes a la Font Santa en honor a Sant Sebastià Els jafrencs van tornar a complir el vot de poble fet a Sant Sebastià ara fa més d’un segle. Com cada any, per aquesta festivitat, els veïns van a portar ofrenes al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa per agrair la intercessió de Sant Sebastià en una greu epidèmia de còlera que va afectar el nostre municipi.

Una vegada acabada la cerimònia religiosa es va fer, com és tradició, l’encantament de les ofrenes.

LES FESTES DE SANT SEBASTIÀ SE CELEBREN EN PLE FRED HIVERNAL, SEMPRE PELS VOLTS DEL 20 DE GENER, DIADA D’AQUEST SANT QUE HA ESTAT TRADICIONALMENT INVOCAT PER TAL DE PROTEGIR LES POBLACIONS DE LES DESGRÀCIES

DESEMBRE 2009

06/

28 de febrer

Carnaval El dia 28 de febrer es va celebrar un ball en honor a Sa Majestat el Rei Carnestoltes que va estar amenitzat per un grup musical. Durant el transcurs del ball es va celebrar un concurs de disfresses. El jurat va atorgar

Eva Gilabert, premi a la millor disfressa individual.

Dídac Dalmau, premi a la millor disfressa infantil.

el premi a la millor disfressa individual a Eva Gilabert. La millor disfressa infantil fou la d’en Dídac Dalmau.

“El hippies” van obtenir el premi a la millor disfressa de grup.

EL REI CARNESTOLTES El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l’aparença d’un animal o d’una persona, i llegeix el pregó amb el qual s’inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la quaresma.

“Els Hippies” premi a la millor disfressa de grup.

DESEMBRE 2009

/07

13 i 17 de maig

Homenatge a la Vellesa Aquest any, els actes d’homenatge a la vellesa van començar el dimecres 13 de maig amb una excursió al Santuari de la Salut de Terrades. Després de la visita al santuari es va anar a dinar al restaurant El Trull d’en Francesc de Boadella. Aquesta sortida fou gratuïta pels majors de 65 anys. El diumenge dia 17 de maig la festa es va iniciar a les dotze del migdia amb una missa en honor a Sant Baldiri, patró de la Germandat La Jafrenca, a l’església parroquial de Sant Martí. Aquest acte va comptar amb l’acompanyament i concert de la coral Sol Ixent. Després

El Local Social va ser el marc d’aquesta festa.

de la missa, els avis i àvies es van dirigir fins al local social, on va tenir lloc L’expedició jafrenca a la porta del Santuari de la Salut de Terrades.

un dinar de germanor. Aquest àpat es va fer al Local Social i va comptar amb la participació de cent cinquanta persones. A la tarda, sardanes a la pista poliesportiva amb la Cobla Selvamar.

Cal recordar que aquesta és la segona edició després que l’any passat es tornés a recuperar aquesta celebració que no es duia a terme des de l’any 1976.

VISITA AL SANTUARI DE LA SALUT, DINAR, MISSA,DINAR DE GERMANOR I SARDANES VAN SER ELS ACTES

DESEMBRE 2009

08/

24 de maig

Visita a l’Illa d’Avall ELS VISITANTS VAN PODER DESCOBRIR LA GRAN RIQUESA PAISATGÍSTICA, NATURAL I CULTURAL D’AQUEST SOLITARI PARATGE SEGUINT ATENTAMENT LES EXPLICACIONS DE LA BIÒLOGA ELENA PADRÓ

L’Illa d’Avall és un dels indrets més bonics i alhora més desconeguts del nostre municipi. Aquest meandre del riu Ter actua de corredor biològic, és a dir, connecta espais naturals més amplis i al llarg d’ells es desplacen nombroses espècies de fauna. Les lleres del riu i els marges, constitueixen un ecosistema d’excepcional interès. I, per si això no fos poc, també serveix per a recarregar els aqüífers de la zona. Per no parlar dels milers i milers de tones de sorra d’alta qualitat que la formen.

Tot un tresor que els jafrencs defensem de totes totes. Cal recordar que fa poc s’ha resolt, a favor nostre, un litigi que ens enfrontava amb el municipi de Foixà que en reclamava una part.

El 24 de maig es va organitzar una visita a l’Illa que va reunir un bon grup de persones procedents de vàries poblacions de la comarca interessades en conèixer aquest indret tan singular. Dins del cicle “Apropem-nos al

Atravessant un dels nombrosos canyissers de l’illa.

Baix Ter”, organitzat pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí vàrem recórrer les parts més transitables de l’illa. Fent atenció a les sempre interessants explicacions de la biòloga Elena Padró, els visitants vàrem poder descobrir la gran riquesa paisatgística, natural i cultural d’aquest solitari paratge.

Els visitants fent atenció a les explicacions de la biòloga Elena Padró sobre la fauna i la flora presents en aquest indret.

Primera Comunió Durant els diumenges de Pasqua moltes parròquies i famílies es vesteixen de festa per a la celebració de la Primera Comunió dels seus fills. Un moment fonamental en el camí cristià dels nens que, en participar de l´Eucaristia, s´incorporen més plenament a l´Església.

Un esdeveniment que queda gravat en la memòria dels nens com el primer moment en què, tot i de mode encara inicial, perceben la importància de l´encontre personal amb Jesús, i descobreixen que ja poden participar de la taula del senyor juntament amb tota la comunitat cristiana.

El passat 30 de maig en Marc Vila Alabau va rebre la Primera Comunió a l’església parroquial de Sant Martí de Jafre. Feia dos anys que assistia a la catequesi a Verges, preparant-se per a la Primera Comunió.

Maig, juny i juliol

Renovació de les xarxes d’aigua i sanejament El mes de maig va començar la tercera fase de les obres de renovació de les xarxes d’abastament d’aigua potable i sanejament. Es va començar pel carrer Ferreries i es va continuar amb el tram del Carrer Major que va des de la Plaça Major fins a Can Serra. Després va tocar al Carrer d’Orient, al Carrer de la Creu i al Sector de les Eres.

Les obres sempre seguien el mateix guió: S’obria la rasa i els pous i s’instal·laven les noves canonades d’aigua potable, de sanejament i de gas. A continuació s’instal·-

laven els conductes per on en un futur haurà de passar la xarxa de fibra òptica. Llavors s’havia de tornar a connectar les escomeses d’aigua i sanejament existents i per acabar, tapar la rasa.

Com és inevitable quan els treballs comporten certa complexitat, els veïns han hagut de patir les conseqüències d’aquestes obres.

Soroll, pols, vibracions, carrers tallats, dificultat per transitar, etc. És el peatge que s’ha de pagar per poder tenir uns serveis en condicions.

Obres entre Can Pei i Can Frigola, al carrrer de la Creu.

DESEMBRE 2009

/09

30 de maig

DESEMBRE 2009

10/

14 de juny

Catifa de Corpus

La catifa d’enguany al peu dels escalons del Santuari.

La festa comença dies abans amb la preparació, quan la gent se’n va a buscar al bosc grans quantitats de flors que seran matèria primera per a les catifes. Els dies previs, també cal seleccionar i classificar totes les flors recollides, per reunir volums suficients per tal de fer la distribució de colors de les catifes.

En aquesta tasca hi participen un grup de persones que són les que mantenen viva aquesta tradició. En els darrers anys, el disseny de la catifa ha estat obra de la família Fajula Payet que mesos abans es prepara per aquesta tasca. Van a veure catifes d’altres poblacions, preparen els dibuixos, fan les plantilles i amb l’ajut de la informàtica es refà el disseny. Això permet fer-se una idea dels colors, de com es veurà des de diferents posicions, calcular la quantitat de pètals, fer petits esquemes per als dibuixants i si cal, imprimir plantilles per aquelles figures que es repeteixen o tenen formes complicades.

La catifa se sol dibuixar a mà alçada sobre un terra més o menys quadriculat i, si cal, amb l’ajut de petites plantilles de cartolina o paper.

L’entrada del Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta és el lloc escollit per fer les catifes.

DESEMBRE 2009

/11

24 de juny

Revetlla de Sant Joan La tradició explica que l’inici de les fogueres es troba en l’intent de donar força al sol, ja que s’havia observat que a partir d’aleshores el dia començava a escurçar-se. Per Sant Joan també es dóna al foc la qualitat de la regeneració o de la fertilitat, d’aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot allò que ja no volem, com un símbol de renovació, o de saltar-les per tal de regenerar-nos, tenir sort, amor o salut. També es diu que el fum de les fogueres purifica l’aire i les seves cendres ajuden a fer més fèrtils els camps. Altres, però, expliquen que el foc manté allunyades les criatures fantàstiques que surten i es reuneixen la nit de Sant Joan, també anomenada

la Nit de Bruixes.

Per celebrar aquesta festivitat es va organitzar un sopar popular al qual van assistir un centenar de veïns. La vetllada va estar amenitzada amb l’actuació musical del grup d’havaneres Voramar i amb una festa que va continuar fins passada la mitjanit on no hi va faltar la tradicional coca de Sant Joan. I amb tanta havanera no es podia acabar sense un bon cremat.

Les havaneres del grup Voramar van donar un caire mariner a la revetlla.

L’Eduard Paradeda es va encarregar de preparar el cremat.

DESEMBRE 2009

12/

12 de juliol

II Fira de la Cultura de la Cervesa Artesana i dels Productes de la Terra

No van faltar-hi els productes de l’horta local.

L’any passat, la Fira de la Cultura de la Cervesa Artesana i dels Productes de la Terra va reunir una desena de productors de Catalunya i en la segona edició, celebrada enguany, va atreure centenars de visitants a l’entorn d’una quinzena de taulells, entre productors professionals i els estrictament aficionats.

L’organització, en el tast d’experts convocat per elegir la Cervesa de Jafre 2009, va premiar Foc de Drac, una va-

riant de rossa aromatitzada amb dàtils, de la marca Bleder, una empresa de Rubí creada fa tot just quatre mesos.

Però no es va oblidar dels fabricants petits, entre els quals va distingir la bona textura de la blanca d’alta fermentació presentada per l’Estraperlo de Torredembarra. A banda del tema cerveser, hi havia moltes parades de productes artesanals: formatges, embotits, verdures de l’horta local, salaons i altres menges selectes. També

La parada dels productes reciclats dels més petits.

Diploma que acredita el títol de Cervesa de l’any de Jafre.

Elaboració dels “Jafrencs”.

Els artesans també hi van ser presents.

hi eren presents diferents artesans que presentaven les seves creacions.

En aquest apartat, ressaltar les demostracions de la manera de treballar dels cistellers. La fira es completava amb un reguitzell de parades on es venien productes d’allò més variats: bijute-

DESEMBRE 2009

/13

ria, pins, productes reciclats, minerals, roba de vestir, derivats de l’aloe vera, remeis miraculosos, objectes de decoració, calçat, productes ortopèdics, etc. Mencionar, també, que l’eugassada Mas Canals va ser l´única empresa local que hi estava representada.

La Fira va reunir una quinzena de taulells entre productors professionals i aficionats.

DESEMBRE 2009

14/

31 de juliol i 1 d’agost

Torneig de Futbol Sala En Enguany va tornar a celebrar-se una nova edició del torneig de les 24 hores de Futbol Sala de Jade fre. Aquesta edició era la vint-i-tresena, que aviat fr està dit. Cal reconèixer l’esforç i la constància per es part p de tots els que formen part de l’organització d’aquest d’ ja tradicional esdeveniment estiuenc.

La novetat més destacada d’aquest any fou la participació de 12 equips enlloc dels 16 ó 20 d’editi cions anteriors. Una altra de les novetats fou que ci per primera vegada hi havia premi per l’equip claspe sificat en tercera posició. Al final, l’equip Construcsi cions Alabau es va fer amb el títol de campió del ci torneig. t

Construccions Alabau, l’equip que va quedar classificat en primera posició.

DESEMBRE 2009

/15

5 d’agost

Donació de Sang i reconeixement a una tasca solidària Aprofitant que el Banc de Sang es va desplaçar al nostre poble el dia 5 d’agost, quatre membres de la junta de l’Associació van fer un homenatge a la meva mare Maria Oliveras i Feliu que durant 21 anys va ser delegada a Jafre, seguint la tasca que el meu pare Narcís Alabau i Perich havia iniciat ja feia uns quants anys, amb molta il·lusió.

Se li va fer entrega d’una litografia en agraïment, alhora que em van nomenar a mi nova delegada.

La donació és un gest solidari que es fa desinteressadament i no costa res. No costa res i val molt ja que la sang no es pot ni fabricar ni comprar, només la

podem donar. (Un donant em deia: ja que no puc donar res més, dono sang). És molt important que siguem conscients que tots, en algun moment de la nostra vida, en podem necessitar, donar-ne quan es pot, no costa res, ja que al cap de poques hores ja s’ha recuperat la quantitat extreta.

Com a delegada, agraeixo moltíssim la vostra solidaritat i us animo a continuar donant la vostra sang.

Moltes gràcies!

Teresa Alabau i Oliveras.

LA DONACIÓ ÉS UN GEST SOLIDARI QUE ES FA DESINTERESSADAMENT I NO COSTA RES

Després de 21 anys com a delegada local de la Germandat de Donadors de Sang, Maria Oliveras passa el relleu a la seva filla Teresa Alabau.

DESEMBRE 2009

16/

Agost, setembre, octubre

Obres de remodelació de la Plaça Major El diumenge 8 de novembre es va inaugurar la remodelació de la Plaça Major. Aquestes obres que han durat poc més de tres mesos i que han comportat haver de tallar la circulació en aquest cèntric punt del poble, amb les conseqüents i inevitables molèsties, han acabat en la data prevista.

Per a la seva pavimentació s’han utilitzat 410 m2 de pedra granítica procedent de la població gallega de Cangas. S’han posat pedres de dos tamanys diferents: una de 40x20 cm i una altra de 20x10 cm. Totes elles tenen una gruixudària de 8 cm.

Finalment, el nou espai disposa de més metres quadrats peatonals, atès que està prohibit aparcar-hi vehicles, un major nombre de bancs, mobiliari urbà i arbrat.

El cost total de les obres és de 71.326 euros que han estat sufragats pel Plan “E” (“Plan español para el estímulo de la economía y el empleo”) del govern central. L’execució del projecte de remodelació ha anat a càrrec de l’empresa Construccions Germans Alabau.

PER A LA PAVIMENTACIÓ DE LA PLAÇA S’HAN UTILITZAT 15.000 LLAMBORDINS DE PEDRA GRANÍTICA PROCEDENT DE LA POBLACIÓ GALLEGA DE CANGAS DE MORRAZO

La IV Biennal Un any més, es va celebrar la biennal. Ja fa vuit anys que aquest esdeveniment tan singular va començar a trencar la monotonia de la canícula jafrenca. Sota el títol de la biennal més petita del món, s’amaga la iniciativa personal d’un home que ens vol fer veure la vida amb uns altres ulls. I és que, cada dos anys, a principis del mes d’agost aterren a Jafre un grup d’artistes que transformen la realitat. De sobte tot sembla embogir. Et trobes tres rellotges que marquen hores diferents penjats d’una paret, al carrer. Un bon senyor comença a tirar aigua al mig del carrer, aigua portada a galletades des de la Font Santa amb l’única finalitat de crear una bassa. En un altre indret apareix una font “olorosa” que fa un tuf força impressionant. Un pa rodó de mig quilo abrigat amb una bufanda darrere d’una reixa, una colla de banderoles amb la representació dels òrgans sexuals femenins penjades al davant de la rectoria.

Un jove artista de la comarca pinta dos plafons de fusta i els posa com a reforç de la tanca del camp de futbol. A l’exterior del local social et trobes un radiador elèctric funcionant en ple mes d’agost. Un llit amb una fura dissecada entre els llençols, una exposició de quadres amb un quadre tot en blanc. Però, aquí què passa? Tranquils, són les “collonades” dels artistes convidats per en Mario Fletxa i la Carolina Grau que sempre ens sorprenen amb les seves creacions.

Una vegada vaig veure un lema estampat en una samarreta creada per Dora Garcia, que va participar a la Biennal, que deia: “L’art és per a tothom però només una elit ho sap”.

I com que els artistes també han de recuperar forces tot es va acabar amb una bona arrossada (sense sorpreses!).

Per molts anys Màrio, gràcies.

Concert de música electroacústica amb Gabriel Bread Head.

2009. Costa Vece.

Brncic i Daniel Teruggi.

Uterus Flags Libia Castro & Ólafur Ólafsson.

Pintura democràtica.

2009. Bernat Daviu.

Incorrect times from unknown places.

2009. Pierre Bismuth.

DESEMBRE 2009

/17

8 d’agost

DESEMBRE 2009

18/

Juliol i agost

El Casal d’Estiu EL CASAL VA ACOMIADAR L’ESTIU AMB UNA GIMCANA PLENA DE REPTES QUE, AMB L’AJUDA DEL POBLE, VA PORTAR A TOTS ELS PARTICIPANTS A UN BON FINAL

Acampada del mes de juliol.

Quan l’escola tanca les classes per descansar de les lliçons, el casal obre les portes amb un munt d’activitats a les butxaques. Aquest any, setmana rera setmana, han anat desfilant els oficis que més ens agraden al nostre casal.

Vàrem ser jardiners, artistes, pintors, actrius i actors, cuiners, esportistes...i a més a més no podien faltar les excursions en bicicleta, les acampades al bosc i les sortides a la piscina de la Tallada.

També vàrem gaudir dels espais del poble on esmorzàvem cada dia i després jugàvem una bona estona, la Plaça del Castell, el Camp de Futbol i els jardins de la Font Santa.

El mes de juliol, un matí ens va venir a buscar un autocar per portar-nos a les piscines municipals de Peralada, on ens esperaven uns grans inflables dins l’aigua i ens ho vàrem passar genial! I a finals d’agost, també vàrem anar a passar un dia al “Family Fun Park” de Vilacolum, on hi havia una gran piscina, un minigolf, uns llits elàstics on no vàrem parar de saltar, i unes case-

tes de joc pels més menuts. El casal va acomiadar l’estiu amb una gimcana plena de reptes que, amb l’ajuda del poble, va portar a tots els participants a un bon final.

Taller de circ amb tots els nens i nenes que van assistir al casal del mes d’agost.

Obres del Rec de Molí La història del rec de Molí es remunta a l’edat mitjana, quan es va construir la resclosa de Colomers per derivar cabals i fer funcionar els molins fariners que hi havia a la zona.

Uns 700 anys després, el rec continua igual que aleshores, però ha passat de servir per als molins a servir per al regadiu del Baix Ter i, cal no oblidar-ho, per abocar-hi les aigües negres d’alguns municipis com el nostre.

Amb aquesta obra es maten dos pardals d’un tret: per una banda, es pot estalviar al voltant d’un 25% de l’aigua que circula pel rec –i que es perdia per evaporació o per filtració–; i per l’altra, es guanya precisió en la distribució i gestió de l’aigua des del rec cap a les artèries secundàries i els camps de conreu.

La canalització del rec hauria d’estar ja a punt per a la campanya de reg de l’any que ve. En aquestes obres es canalitzaran uns 10 quilòmetres de rec que porta aigua a gairebé 3.000 hectàrees de regadiu. La canonada va soterrada fins a més de 3 metres sota terra, i això permetrà llaurar-hi a sobre.

Però també hi ha qui no veu bé aquestes canalitzacions, sobretot entitats ecologistes, ja que al voltant del rec s’ha generat una biodiversitat i, a més, es tracta d’un patrimoni històric i antropològic. Tot i la canalització, però, es mantindrà un cabal mínim en els recs en superfície, precisament per aquests criteris. Fins i tot s’està estudiant convertir-los en un passeig cicloturístic, i recuperar patrimoni com ara els molins. O sigui, donar valor a una obra que fa 700 anys que funciona, i que segur que atrauria veïns i també turisme rural.

El Rec de Molí un dia que anava llevat.

El nou Rec de Molí anirà soterrat.

DESEMBRE 2009

/19

Setembre

DESEMBRE 2009

20/

4, 5 i 6 de setembre

Festa de setembre El programa d’actes de la Festa de Setembre d’aquest any va començar el divendres dia 4 amb un sopar popular al Local Social. Tothom va portar el seu menjar i el va compartir amb la resta d’assistents. Després de sopar vàrem recollir-ho tot i, en un tres i no res, el menjador es va convertir en una sala de ball amb la Montecarlo. Els actes del dissabte dia 5 van començar a la tarda amb el torneig social de petanca. Després es va fer un espectacle infantil a la Plaça del Castell. Els més petits van gaudir amb la Festa de l’Escuma. El diumenge la festa va començar d’hora.

A les nou del matí bicicletada i marxa

Torneig de Petanca, el dissabte dia 5 a la tarda.

En Jordi Berga ens va mostrar la seva excel·lent col·lecció.

Ball de Fi de Festa amb el conjunt Els Màgics.

a peu. Després de l’esforç, els participants varen poder esmorzar al Local Social. Durant tot el matí es va poder visitar l’exposició de minerals, fòssils i animals marins a Can Berga. Al migdia, missa solemne a la Font Santa amb l’acompanyament del grup “Samara”. A la tarda, a la pista poliesportiva, es van poder ballar les sardanes que foren interpretades per la Cobla la Principal de l’Escala. Després de les sardanes, va començar el ball de fi de festa amb el conjunt “Els Màgics”. Com ja comença a ser costum, a la mitja part del ball es va celebrar una botifarrada popular.

El grup Samara al Santuari de la Font Santa.

Sopar popular del divendres dia 4.

24 d’octubre

Sopar benèfic, Jafre amb la lluita contra el càncer Un any més Jafre, de manera solidària, Va ser un acte emotiu, ja que es deha col·laborat en la lluita contra el mostrà que tot petit gest és prou important per a una gran causa. càncer.

El dia 24 d’octubre, coincidint amb el dia de CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER, es va organitzar el sopar per donar suport a aquesta causa.

Una cinquantena de persones varen participar d’aquesta activitat i es van interessar per diferents programes que des de l’Associació es van portant a terme. El programa anomenat “MOLT X VIURE” destinat a totes aquelles persones que han patit o estan patint aquesta malaltia, així com també els seus familiars.

Al llarg de la vetllada es va poder participar, amb aportacions econòmiques i també amb la compra de loteria.

DESEMBRE 2009

/21

DESEMBRE 2009

22/

7 i 8 de novembre

Festa Major LA COMISSIÓ DE FESTES VA LLIURAR UNA PLACA COMMEMORATIVA A LA COBLA ORQUESTRA MONTGRINS EN MOTIU DEL SEU 125È ANIVERSARI

La Festa Major va començar el dissabte dia 7 de novembre al matí amb jocs infantils a la carpa. A la tarda, es va celebrar el III Campionat de Botifarra i, com a novetat, el I Campionat de Parxís. També es va jugar un partit de futbol base amb els alevins del CFB Empordanet. A la nit, van actuar els grups musicals Acció Festiva i Premium.

A la matinada, els Chemical Panxuts van fer de les seves fins que va sortir

el sol. El diumenge dia 8, els actes van començar a les dotze del migdia amb Ofici Solemne a la parròquia de Sant Martí. Aquest acte litúrgic va comptar amb l'acompanyament musical dels Montgrins. Després de l'ofici, es va fer una sardana-vermut a la Plaça Major. Amb aquest acte van quedar oficialment inaugurades les obres de remodelació que s'hi han dut a terme. A la tarda, partit de futbol

Inflables infantils a la carpa.

El grup musical Acció Festiva.

Sardanes-Vermut a la Plaça.

III Campionat de Botifarra a la carpa.

DESEMBRE 2009

/23

Els més petits van gaudir d’allò més dels inflables.

Ball de Fi de Festa a càrrec de la Cobla Orquestra Montgrins.

entre els equips del Medes Estartit i el Jafre. A la mateixa hora es va celebrar una audició de sardanes a l'exterior del Local Social. Així, gairebé podíem veure les evolucions dels jugadors al so de la cobla.

La celebració de la Festa Major va acabar amb el

tradicional concert i ball de fi de festa.

Tots els actes musicals del diumenge van anar a càrrec de la Cobla Orquestra Montgrins que aquest any compleix el seu 125è aniversari. Per aquest motiu, la comissió de festes va lliurar una placa commemorativa a aquesta històrica formació musical que durant molts anys va efectuar els seus assaigs al nostre poble. El diumenge al matí es van poder visitar dues exposicions de gran interès: la de minerals, fòssils i animals marins del col·leccionista Jordi Berga i la de tapissos fets per Carme Garcia.

La Carme és una mestra en una tècnica de brodat anomenada "puntada llarga" i tothom va poder contemplar les seves creacions.

Carme García i les seves creacions.

El brau mecànic va agradar molt a petits i grans.

DESEMBRE 2009

24/

13 de desembre

Consulta popular Marató de TV3 La Principal de la Bisbal SI LA VOTACIÓ A JAFRE HA ESTAT UN ÈXIT ÉS PERQUÈ TOTS HEM LLUITAT PEL MATEIX FI. I ÉS QUE JA ES DIU QUE... LA UNIÓ FA LA FORÇA

El diumenge 13 de desembre Jafre va ser una festa. De bon matí es va obrir el col·legi electoral a la Sala d’en Boira per recollir durant tot el dia els vots dels jafrencs i jafrenques per decidir sobre la Independència de Catalunya. Els primers votants varen poder esmorzar en sortir d’exercir el seu dret, mentre que els més tardans varen prendre el vermut. Tot seguit es va celebrar l’acte solidari anual del dinar de la Marató de TV3, aquest any

dedicada a les malalties minoritàries.

Unes 130 persones es van reunir per aquesta causa. Seguidament vam poder gaudir d’un concert de música de cobla amenitzat per la Principal de la Bisbal, que va acabar amb la interpretació de la “Santa Espina”, uns quants assistents fins i tot varen accedir a ballar-la. Sardana molt oportuna per aquest dia, ja que comença amb un...

“Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol”.

DESEMBRE 2009

/25

ELS ASSISTENTS VAN PODER GAUDIR D’UN CONCERT DE MÚSICA DE COBLA AMENITZAT PER LA PRINCIPAL DE LA BISBAL, QUE VA ACABAR AMB LA INTERPRETACIÓ DE LA “SANTA ESPINA”

A les vuit del vespre es van tancar les portes del col·legi electoral amb un resultat satisfactori, sorprenent i molt positiu. Varen votar 227 persones, que representa el 62’02% del cens amb dret a vot (219 vots pel sí; 2 vots pel no; 5 vots en blanc i 1 vot nul).

Si la votació a Jafre ha estat un èxit és perquè tots hem lluitat pel mateix fi. I és que ja es diu que... la unió fa la força.

DESEMBRE 2009

26/ La Cardina i els seus espais a Jafre l’Albert Guash de cal Rosset

En el darrer article de la revista sobre les cardines em vaig centrar en aspectes més filosòfics que no pas descriptius, és hora doncs d’esbrinar aspectes concrets de la seva implantació a Jafre i la seva forma de vida.

Les primeres niades que es poden observar, són al pic de la primavera, no són les més quantioses però sí les més abundants, de 5 a

6 ous. Fins i tot, extraordinàriament, he observat niades de 8 per niu.

Els llocs del poble on podreu sentir-les i observar-les són bàsicament: la Font Santa, el cementiri vell (darrere l’església), el camí de les eres , als xiprers de després del cementiri nou, al camp de petanca, a l’illa de dalt on hi ha xiprers i xops ocasionalment, i a les tanques de xiprers de les cases. Com podeu veure, bàsicament nien als xiprers ja que és un tipus d’arbre que al ser molt espès els resguarda de la pluja, el vent i els depredadors.

Els nius comptabilitzats per temporada són al voltant dels quaranta i fan dues postes, al pic de la primavera (abrilmaig) i a l’estiu (juliol-agost).

La recerca de parella és una espectacular baralla entre dos o tres mascles, molt vistosa tant de colors com de sons. Un cop la femella ha escollit el mascle, comencen la recerca del lloc on niar, tot i que és feina exclusiva de la femella, doncs el mascle es manté amatent perquè no apareguin depreda-

dors o altres mascles.

Normalment la femella escull el mateix arbre i de vegades la mateixa branca any rere any. La copulació s’efectua molts cops al dia mentre dura la confecció del niu (entre tres i quatre dies).

Comencen portant herbes enganxoses barrejades amb tela d’aranya per fer la primera base, després branquetes molt fines i dúctils per poder enramar-les, tot això fent un cercle perfectament circular d’un diàmetre aproximat d’uns sis centímetres per una alçada de nou centímetres cobrint finalment l’interior amb una capa “cotó-fluix” oms.

En aquests quatre dies fa viatges de trenc d’alba al capvespre, fent aproximadament un viatge cada quatre o cinc minuts (és a dir, un total d’entre sis-cents i sis-cents cinquanta viatges). La confecció d’un niu de cardina és molt complexa i sorprèn que sense cap aprenentatge sàpiga elaborar-lo, doncs és una arquitectura rígida i flexible, rodona i tova, mesurada perquè el seu cos hi pugui cabre per covar. En fi, tota una meravella d’enginyeria.

Un cop post el primer ou, fins i tot un segon (posa un ou cada dia), no els cova, espera tenir-ne dos o tres per començar la incubació. La raó: quan neixin els pollets han de sortir al mateix dia o màxim el dia següent, perquè la diferència de temps no perjudiqui

l’últim en néixer. La incubació la porta a terme exclusivament la femella, i el mascle es cuida d’alimentar-la durant tot el procés, cinc o sis cops al dia vigilant aferrissadament el territori per donar l’alarma en cas de perill.

El catorzè dia de la incubació neixen els pollets, cecs i sense plomes, amb una gola molt vermella, fins el desè dia els segueix covant, el mascle que continua alimentant la femella, ara ha de fer més viatges perquè hi ha els petits. Quan porta el menjar, primer alimenta la femella i després tots dos alimenten els pollets.

Al catorzè dia de néixer comencen a sortir del niu i fer intents de vol, escampant-se per les rodalies sense sortir d’un radi d’uns vint o trenta metres, doncs els pares encara els alimentaran entre quinze i vint dies més.

Evidentment els localitzen mitjançant els sons. Físicament es distingeixen perquè els novells no tenen encara la màscara vermella característica, malgrat tenir ja les plomes grogues i blanques de les ales.

Els adults tenen diferents sons: la crida als pollets, el d’alarma, el de festeig, el de marcar territori... El seu cant és molt harmoniós i és molt apreciat pels ocellaires: per una cardina de concurs s’han arribat a pagar veritables barbaritats.

De les camades i els nius, el cinquanta per cent aproximadament no arriben a cap, i cada cop menys, doncs cada any hi ha més depredadors: gats, estornells, tórtores i sobretot garses. La superpoblació incontrolada d’aquests els hi fa molt mal i no els permet ampliar la seva població, ans al contrari.

Aquest darrer estiu s’ha reduït escassament a vint nius dels quals n’han reeixit uns deu.

Per acabar, les grans incògnites: Com poden fer els nius tan perfectes sense cap aprenentatge? Com saben que han de començar a covar a partir del segon ou?

Moltes vegades he recollit nius caiguts (fort vent, depredadors, forta pluja, etcètera) i els he posat en gàbies a l’exterior perquè els pares poguessin continuar alimentant-los. La història que diu que si els petits estan engabiats els pares els enverinen no és certa, doncs és tan fort l’instint, que els alimenten fins que poden volar per si sols.

Per acabar us recomano que durant la primavera i el pic de l’estiu aneu als llocs que us he indicat i podreu gaudir del seu cant que, barrejat amb el silenci, és una meravella.

DESEMBRE 2009

/27

EL CATORZÈ DIA DE LA INCUBACIÓ NEIXEN ELS POLLETS, CECS I SENSE PLOMES, AMB UNA GOLA MOLT VERMELLA, FINS EL DESÈ DIA ELS SEGUEIX COVANT, EL MASCLE QUE CONTINUA ALIMENTANT LA FEMELLA, ARA HA DE FER MÉS VIATGES PERQUÈ HI HA ELS PETITS

DESEMBRE 2009

28/

Jafre per la independència pel dret a decidir d’un poble Comissió de Jafre per la independència

13 de desembre de 2009 Es fa estrany escriure un article que sortirà a finals de desembre sense saber els resultats, ni com respondrem a una iniciativa que per a molts és absolutament nova. Poder exercir el dret d’autodeterminació, que és un dret de tots els pobles reconegut a les Nacions Unides com a dret fonamental, i encara més, perquè aquests últims anys, molts pobles a Europa ho han fet sense excessius problemes (Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovènia, Kosovo) i que països com la Gran Bretanya i Canadà no posin pegues per fer un referèndum per a la independència a Escòcia i al Quebec, ens fa pensar que trist és formar part d’un país com Espanya, aflorant sentiments de ràbia, frustració i d’una gran enveja.

Després de l’experiència d’Arenys de Munt un grup de Jafrencs nadius i no nadius de totes les edats, de diferents ideologies, gent que no ens havíem vist mai i allí estàvem, plantejant la possibilitat de fer el mateix al nostre poble. I quina va ser la nostra sorpresa! que aproximadament cent cinquan-

ta pobles es plantejaven fer el mateix, malgrat la maldestra oposició dels polítics de torn, espanyols i catalans.

Malgrat això ens aventuràrem a donar la possibilitat a la gent, d’expressar la seva opinió sense cap interès partidista, sense treure cap guany ni polític ni personal, sense interès de protagonisme, tan sols, per la satisfacció de sentir-se un ciutadà de primera i poder decidir, sense fer política de partit ni comptar amb els mateixos partits polítics.

Sabíem que ens trobaríem amb moltes dificultats i reticències, passotismes, pors històriques, enemistats de poble, indiferències, i fins i tot frustracions i desànims, però tot i així, decidírem endegar un projecte encisador i ens posàrem a treballar, amb l’incertesa no del que fèiem, sinó del resultat, i d’aquest, no ens preocupava que guanyés el sí o el no. Ens preocupava que la gent no anés a votar per indiferència o perquè ho trobés una pèrdua de temps, pensant que no serviria per res.

No sabem si servirà per alguna cosa o no, però hi ha coses o plantejaments en la vida que si no els qüestiones no avances ni com a persona ni com a poble, i la llibertat n’és un d’ells.

A hores d’ara quan escrivim aquest article hem muntat dues convocatòries informatives. Una d’elles a l’Ajuntament amb un cert èxit i una altra al Local Social amb “pica-pica”. Hem encarregat samarretes i tot el material de campanya i estem molt il·lusionats amb la tasca que ens queda per davant. Anar porta a porta a explicar què

volem fer, perquè ningú no se senti desinformat, penjar cartells, muntar l’escenari de les votacions, crear un ambient festiu i relaxat que ens permeti a tots els Jafrencs gaudir d’un dia on la nostra opinió pugui servir per quelcom més que anar a votar.

Frisem per saber com resultarà, però ens fa il·lusió veure com encara queda gent que es pot encisar pel seu país, pel seu poble i per la llibertat. Fent esment especial de la gent jove, i d’ells, uns marrecs de quinze anys, (que formen part de la comissió) aquests, de qui pensem que tan sols es preocupen de jugar amb l’ordinador i d’altres foteses, ens demostren que res no està perdut, i que el futur no és tan negre com de vegades ens pensem.

Quan llegirem aquestes ratlles, un cop passat el dia tretze, esperem poder sentir l’orgull de sentir-se una mica més ciutadans de primera i si més no, haver-ho intentat. I per finalitzar recordant un dels nostres grans poetes.

“Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra i com m’agradaria d’allunyar-me’n nord enllà.

On diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva, pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria.”

Un encoratjat VISCA CATALUNYA!!!

SALUT I SORT

DESEMBRE 2009

/29

DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA D’ARENYS DE MUNT UN GRUP DE JAFRENCS DE TOTES LES EDATS, DE DIFERENTS IDEOLOGIES, GENT QUE NO ENS HAVÍEM VIST MAI I ALLÍ ESTÀVEM, PLANTEJANT LA POSSIBILITAT DE FER EL MATEIX AL NOSTRE POBLE I QUINA VA SER LA NOSTRA SORPRESA QUE APROXIMADAMENT CENT CINQUANTA POBLES ES PLANTEJAVEN FER EL MATEIX, MALGRAT LA MALDESTRA OPOSICIÓ DELS POLÍTICS DE TORN, ESPANYOLS I CATALANS. MALGRAT AIXÒ ENS AVENTURÀREM A DONAR LA POSSIBILITAT A LA GENT, D’EXPRESSAR LA SEVA OPINIÓ SENSE CAP GUANY NI POLÍTIC NI PERSONAL...

DESEMBRE 2009

30/ Un equip mític: l’Empordanet

(1978-79 al 1981-82)

Sopar de rememoració del 25 de març del 2009 Joan Maria Pareta

ERA LA PRIMERA VEGADA QUE ES FEIA UN EQUIP AMB JUGADORS DE DIVERSOS POBLES (JAFRE, LA TALLADA, TOR, BELLCAIRE, TORROELLA, VILADAMANT...)

Una colla d’amics, que tots havíem participat d’alguna manera en l’equip de futbol l’Empordanet, ens vam trobar per organitzar un sopar amb tots els companys.

La feina va ser llarga però molt agradable. Recollir totes les fotografies perdudes en l’oblit i començar a fer una llista dels jugadors, directius i collaboradors, ens va motivar d’allò més i amb poques reunions ja ho vam tenir tot a punt.

Retrobada d’exjugadors de l’Empordanet

L’Empordanet, per als que ho vàrem viure, és un mite. Curt però intens.

Quatre temporades, algunes més glorioses que d’altres, van ser suficients perquè tota una colla de nois dels pobles d’aquest racó de l’Empordà ara el portem al cor.

Era la primera vegada que es feia un equip amb jugadors de diversos pobles (Jafre, La Tallada, Tor, Bellcaire, Torroella, Viladamat,...).

A Marenyà hi vam instal·lar el nostre

DESEMBRE 2009

/31

Jugadors del primer Empordanet.

camp oficial, però gràcies a Jafre, vam poder disposar d’un camp il·luminat per entrenar a les nits. I quins bons moments vam passar al bar Boira!

Aquesta era la nostra recompensa!

Estem molt orgullosos que ara, després de molts anys d’inactivitat, un altre Empordanet ens hagi pres el relleu i

torni a agrupar nois dels pobles veïns.

Al sopar del 25 de març passat ens hi vam aplegar gent que no ens havíem vist més des que jugàvem junts. Quins canvis en 30 anys! N’hi havia que costava reconèixer!

Va ser un èxit d’assitència: de 50 jugadors, hi van assistir 35. I de 12 directius i col·laboradors n’hi van venir 8.

També s’hi van afegir tots els acompanyants que van voler.

Vam passar diapositives i vàrem poder veure els articles de Los Sitios i del Punt anunciant les sancions que ens posaven, els resultats esportius, els torneigs guanyats...

Hi havia moltes fotografies dels primers equips, del públic que ens animava, dels col·laboradors preparant els dinars pels jugadors i de partits en camps de terra i pedra.

Al final, els parlaments del nostre primer president, en Joan Figueres, van arrencar els aplaudiments de tots i van fer que tots plegats ens adonéssim que havíem omplert un petit capítol, però gloriós, dels nostres municipis.

«A MARENYÀ HI VAM INSTAL·LAR EL NOSTRE CAMP OFICIAL, PERÒ GRÀCIES A JAFRE, VAM PODER DISPOSAR D’UN CAMP IL·LUMINAT PER ENTRENAR A LES NITS. I QUINS BONS MOMENTS VAM PASSAR AL BAR BOIRA! AQUESTA ERA LA NOSTRA RECOMPENSA!»

DESEMBRE 2009

32/ Un jafrenc del Montgrí Abel Font

«EM DEDICO PROFESSIONALMENT AL PERIODISME D’ÀMBIT LOCAL -DIT TAMBÉ DE PROXIMITAT-, EL QUE INTENTA FER ARRIBAR ELS FETS MÉS PRÒXIMS AL VEÍ»

“Sóc un ciutadà del Montgrí” havia dit moltes vegades quan algú em demanava d’on era. I és que sóc fill de Bellcaire, em guanyo la vida a l’Escala i vivia a Torroella amb una noia de l’Estartit. Només m’hi faltaven les Medes, per tancar el cercle. El Montgrí ha estat una referència constant a la meva vida, si bé sense arribar a l’obstinació de Josep Pla. Una anècdota de l’escriptor palafrugellenc explica que un dia, tot passejant amb uns amics seus per Moscou, es van perdre. Ell, tot decidit, els fa aturar a tots, aixeca el nas enlaire i els engalta: -No patiu.

A veure, on és el Montgrí? Us enganyaria si no us digués que em feia una certa recança allunyar-me’n, ni que fos

Abel Font i família.

els deu quilòmetres que separen Jafre de Torroella. Dubtes que s’esvaeixen quan, des del terrat, comprovo que el castell continua contemplant-nos des d’una distància prudencial.

La meva dona, l’Imma, la coneixereu més bé que a mi. Ella és néta de can Matas –Can Pinus Matas, puntualitza ella–. L’àvia Teresa –Tresina, li dieu alguns–, que ja té 87 anys, es va fer mal ja fa més de tres anys i mig. Viure sola li era tot un problema i des de llavors viu amb la seva filla, la Maria, a l’Estartit. La casa va quedar un temps buida i desangelada. Corria el perill de sumar-se a tantes altres cases velles del poble, grises i tancades, sense massa futur o sense gaire més futur

que ser restaurades per a ser ocupades uns pocs mesos l’any com a segona residència.

La vida ha volgut que nosaltres poguéssim refer el camí que havien fet els fills de la generació anterior a la nostra, que marxaren del poble per anar-se a guanyar la vida a l’Estartit, la Maria, i a Banyoles, en Martí. Vam debatre-ho serenament a nivell familiar i ens vam ben arremangar per rentar la cara a la casa. Hem viscut amb gran orgull tot el procés de rejoveniment de Can Matas i el fet de tornar-la a omplir de vida.

Em fa la sensació que els últims dos anys el temps ha volat. El maig de 2008, després d’uns mesos d’obres que es van fer llarguíssims, ens hi posàvem a viure. Quatre mesos després ens casàvem a l’Ajuntament, amb els dos fills ben presents (en Marçal va ser l’encarregat de portar-nos els anells, mentre l’Irene, donava els primers senyals de vida des de la panxa de la seva mare, quan encara li faltaven cinc mesos per néixer). Miro enrere i aviat farà dos anys que som a Jafre. I penso que el poble encara és un gran desconegut per mi. I és que el fet que tant jo com l’Imma treballem fora com les noves incorporacions a la família ens han deixat poques estones per a anar teixint lligams de poble. De vegades també penso que això no és cosa de quatre dies i que les arrels es fan amb el temps. De moment, em sento molt orgullós d’anar escampant arreu que m’he fet jafrenc, que m’hi he arreglat una casa amb la meva família, que m’hi he casat i que nou mesos justos després d’haver-hi arribat m’hi ha nascut la meva filla petita.

Em dedico professionalment al periodisme d’àmbit local –dit també de

proximitat–, el que intenta fer arribar els fets més pròxims al veí. En un món globalitzat com el que ens ha tocat de viure sovint observem en rigurós directe allò que passa a l’altra punta de món i al mateix temps ens pot passar per alt que el nostre ajuntament ha pres una decisió que ens tocarà de ple els nostres interessos. La batalla dels qui treballem en el món de la informació local és lluitar perquè això no passi i que el ciutadà tingui una finestra on poder informar-se en condicions d’allò més proper. I és una batalla no gens fàcil. Penseu només un moment, si no, la immensa quantitat de fonts informatives que podem rebre cada dia per informar-nos de fets d’abast mundial.

Premsa diària, televisió, internet... I, per contra, que poques fonts ens faciliten informació d’allò més proper, allò que passa al costat de casa...

Per això penso que és bo veure com Jafre es posa al dia en matèria informativa amb iniciatives com aquesta revista El Pedró, el butlletí d’informació municipal Ara Jafre o el web municipal. Eines que poden ser ben útils per conèixer els actes que es fan al poble, l’activitat del nostre consistori, projectes nous, incidències diverses... i també històries més particulars de personatges que han anat teixint la realitat local al llarg dels anys i personetes humanes que hi acabem d’aterrar.

I no us penséssiu pas... M’ha causat un orgull i un respecte especials posar-me a l’altra banda de l’entrevista i parlar-vos tan personalment de mi.

Serveixi tot plegat a mode de benvinguda. Segur que tindrem ocasió, sense presses, de conèixer-nos millor tots plegats.

DESEMBRE 2009

/33

Abel Font i Miàs (Bellcaire d’Empordà, 1970) és llicenciat en Ciències de la Informació i postgrau en Producció i gestió de la comunicació local per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha col·laborat en mitjans com El Observador, Nou Diari –edició de Girona–, Catalunya Ràdio, La Proa –setmanari del Baix Empordà– i ha estat el responsable periodístic de diverses revistes locals editades per JJComunicació.

Des de 1995 dirigeix Ràdio l’Escala, emissora municipal englobada en l’organisme que ara impulsa l’únic canal públic local de TDT de l’Alt Empordà, Canal 10 Empordà. Ha estat membre de la junta directiva de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.

Des de l’any 2008 dirigeix el festival Portalblau – Festival de músiques i arts de la Mediterrània que se celebra cada primera quinzena d’agost en diversos espais de l’Escala i d’Empúries.

DESEMBRE 2009

34/ Les llindes de les cases d’en Seguer Èlia Bantí i Alabau

UN DELS HABITANTS MÉS IL·LUSTRES D’AQUEST MAS FOU MARTÍ SEGUER, EL QUAL VA ACONSEGUIR, L’ANY 1669, EL PRIVILEGI DE “CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA” ATORGAT PEL REI CARLES II

El Mas Seguer, situat a mig quilòmetre al nord-est de Jafre, és una de les edificacions més rellevants i complexes, arquitectònicament parlant, d’aquesta zona. Històricament també acull nombrosos fets que el situen entre les cases preeminents del poble.

La seva existència ja es demostra en el fogatge de 1497, on es coneix amb el mateix nom que avui en dia. És durant els segles XVI i XVII que en l’edifici dels Seguer es construeix la part principal, malgrat que sembla tenir les restes d’una antiga torre de vigilància datades del segle XIII. El Mas Seguer fou escenari d’un dels robatoris del famós bandoler Joan de Serrallonga, va ser el 15 de febrer de

1623, i aquest comptà amb l’ajuda dels germans Borrullet, veïns de Jafre. Es diu que al mas encara hi ha una finestra a la qual li falta un tros de barrot a la reixa, és possible que el bandoler accedís per un petit forat en aquesta gran propietat?

Un dels habitants més il·lustres d’aquest mas fou Martí Seguer, el qual va aconseguir, l’any 1669, el privilegi de “ciutadà honrat de Barcelona” atorgat pel rei Carles II. Aquest fet comportà un pas molt important pel futur acomodat de la família i l’eminència de la seva residència. I no tan sols del Mas Seguer, ja que al nucli de Jafre, la família tenia la “Darana” (on vivia Maria Seguer, mare de Tomàs Seguer),

Una de les llindes de tall renaixentista del Mas Seguer.

la “Gavella”, llogada a un pobre solemne, i el “Mas Trobat” portat per un masover.

Però què ens en diuen de tot això les llindes que es perpetuen en les seves façanes?

Si ens desplacem fins al Mas Seguer, ens trobem amb quatre llindes al primer pis, tres de les quals no tenen cap data inscrita, malgrat que dues d’elles contenen relleus populars destacables. La primera, de factura renaixentista, està elaborada amb baix relleu i conté un bust humà, les sigles de Jesús i Maria (amb la creu entre els dos) i tancant el conjunt per la part dreta, un anyell. Mentre que l’altra llinda del mateix estil i amb bon estat de conservació, conté motius florals decoratius de línies exquisides. Pel que fa a la llinda datada, es tracta d’una peça que es manté mig encalçada, i que té inscrita una data clarament llegible, 1694, moment en el qual la casa era propietat de Pere Seguer.

Ara bé, com ja s’ha esmentat, les propietats dels Seguer també eren presents al nucli del poble, la “Darana”, que es correspon a l’actual casa de “Can Mont”, manté la llinda que demostra aquesta tinença. És la finestra del primer pis del carrer major, amb data de 1648 que té inscrit, “ANTONIVS · SEGUER · ME · FECIT · IO · MARTIV ·”, és a dir, Antoni Seguer m’ha fet el 10 de març. És un document excel·lent per veure com les llindes, moltes vegades, ens ajuden a puntualitzar fragments històrics que ens queden tan allunyats, amb dates tan exactes que no es troben pràcticament ni als documents de l’època.

I si encara furguem més enllà, trobem també una llinda a la finestra del pati que dóna a migdia.

Peça amb danys irreparables.

DESEMBRE 2009

/35 Llinda del Mas Saguer en baix relleu.

Aquesta descriu l’habitant anterior de la casa on residirà, anys després la mare de Tomàs Seguer. Està parcialment destruïda i amb danys irreparables, però encara s’hi pot llegir: “IOAN ISCLESIES DE CRESPIA RECTOR DE JAFRA 1621”, fent referència al que fou rector del poble des de 1601 a 1641, enterrat a la parròquia de Sant Martí, davant el presbiteri.

Pel que fa a les altres propietats dels Seguer, com “la Gavella” i el “Mas Trobat”, corresponents als emplaçaments actuals de “Cal Frare” i “Cal Rei” respectivament, no contenen dates que confirmin la tinença dels Seguer amb inscripcions a les seves llindes.

Llinda de “Can Mont” que dóna al carrer Major.

DESEMBRE 2009

36/

Entrevista a...

Quim Blau Maria Rosa Carrera i Campi

Joaquim Bonany i Tarrats va néixer a Can Blau de Jafre el 22 d’abril de 1925. El seu pare en Gabriel Bonany i Torrent, que es va casar amb la Francesca Tarrats i Hereu, de La Tallada, havia estat l’alcalde de Jafre entre el 1931 i el 1933. Era una persona que li agradava molt la lectura. Van tenir dos fills, en Josep i en Quim. El pare es dedicava a la pagesia. La mare, de mestressa de casa. Com totes les dones de pagès, si calia també anava al camp i a l’hort. Precisament, el pare d’en Quim, en esclatar la Guerra Civil, va acompanyar el rector d’aleshores, Mn. Joan Suriñach, fins a Rocabruna, perquè no li passés res.

Quim, on vau anar a l’escola?

Al poble fins als 14 anys, més o menys.

En arribar a aquesta edat, el mestre em va dir que ja no em podia ensenyar més. Però a mi m’agradava molt anar a l’escola i hi aprofitava molt el temps.

Sempre vaig tenir per mestre el Sr. Badia. Els meus millors amics de l’escola van ser en Narcís Rocas i en Salvador Martí.

Quan va fer la Comunió?

Vam fer la Comunió Solemne 28 nois.

Havíem d’anar a «Doctrina» i jo vaig anar quasi sempre al primer lloc. No em va passar mai ningú a davant. La Comunió la vaig fer en temps de Mn. Miquel Feliu.

En acabar l’escola, què va fer?

Vaig anar a fer de ferrer amb en Martí Almar, que tenia la ferreria de Can Norat, en l’actualitat a Can Berga. Aquí hi vaig fer quatre anys d’aprenentatge.

Qui tenia cura de la terra?

El pare i el meu germà gran.

d’organitzar les festes de Jafre.

Sí, ho vaig fer durant molts anys. Llogava els músics, cobrava les quotes, I vostè, on va seguir treballant? les entrades per cobrir les despeses..., Als 18 anys, vaig anar a Tordera, també i hi disfrutava molt. a fer de ferrer. Però, donat que el meu germà gran es va posar malalt fent «la I què me’n diu del futbol? mili» a Barcelona, jo vaig haver de Tota la vida he estat un gran afeccitornar a casa a ajudar al pare. Quan el onat del futbol. Havia jugat amb el meu germà es va posar bo, em va tocar Jafre i amb el Verges, fent sempre de a mi anar a fer el servei militar. davanter.

On va anar destinat?

A Puigcerdà, durant dos anys. La instrucció la fèiem a la Molina. Després, vaig estar a la guarnició de Puigcerdà ocupant-me de l’economat. Vaig estar molt bé.

Acabat el servei, què va fer?

Vaig començar a treballar amb en Carbó de Jafre. Primer de pagès i, al cap de dos o tres anys, van muntar la fàbrica de bigues. I aquí hi vaig estar treballant fins la meva jubilació. Vaig fer-hi vint anys d’encarregat. M’agradava molt la feina i hi treballava molt a gust.

Com es divertien els joves d’aquell temps?

Anàvem al cinema, primer a Verges i, més tard, a Jafre mateix, a la sala d’en Boira. A Jafre, acabada la sessió de cinema, hi havia ball, per mitjà d’una gramola. També anàvem a les festes majors dels pobles veïns, tots plegats, nois i noies. A mi m’agradava moltíssim ballar.

Com ha col·laborat amb el futbol de Jafre?

Des de la seva fundació. En Quim Pagès i jo vam ser-ne els iniciadors. La millor època de l’equip del Jafre per a mi va ser quan en Rossend Ferrer va ser-ne el president. Ell va organitzar meticulosament el que havia de fer cadascú, i tothom havia de participar-hi d’una forma o altra, ja sigui amb diners, o bé amb tasques de voluntariat. A mi, des del començament, en Rossend em va posar de delegat de camp, i ho vaig ser prop de 35 anys. Em va passar el temps volant enmig de la gent jove.

Durant aquests anys, es van fer moltes reformes al camp.

I del Barça, què me’n diu?

En sóc un fanàtic. Ja des de molt jove anava amb tren al camp de Les Corts.

En un partit que jugaven Barça – Espanyol, de tanta gent que hi havia, van baixar les grades. En aquest partit jo també hi era. Ho recordo perfectament.

Quin va ser el seu jugador preferit?

Com hi anàven a les festes veïnes?

El millor per a mi ha estat en Johan A peu o amb bicicleta. Més tard, vaig Cruyff, tant com a jugador com a entenir moto. trenador.

Tinc entès que també s’encarregava I d’en Guardiola, què en pensa?

DESEMBRE 2009

/37

LA MILLOR ÈPOCA DE L’EQUIP DE JAFRE PER A MI VA SER QUAN EN ROSSEND FERRER VA SER-NE EL PRESIDENT. ELL VA ORGANITZAR METICULOSAMENT EL QUE HAVIA DE FER CADASCÚ, I TOTHOM HAVIA DE PARTICIPAR-HI D’UNA FORMA O ALTRA, JA SIGUI AMB DINERS, O BÉ AMB TASQUES DE VOLUNTARIAT

DESEMBRE 2009

38/

LA GERMANDAT «LA JAFRENCA» ÉS UNA SOCIETAT QUE ES VA FUNDAR EXPRESSAMENT PER AJUDAR-SE ELS UNS ALS ALTRES. QUAN ALGÚ ESTAVA MALALT, SE LI FEIA LA FEINA DEL CAMP I, FINS I TOT, SE’L VETLLAVA, SI CALIA. ELS CAPS EREN EN NARCÍS ALABAU, EN JOAN OLLER, EN SEBASTIÀ VILA I JO. FA MÉS DE 100 ANYS QUE EXISTEIX

Que va ser molt bon jugador; és un bon entrenador i tot un senyor. És un «àngel». Que duri molts anys!

També li agrada molt jugar a cartes, no?

Sí, sempre he sigut un home de bar.

Si no hi vaig és perquè estic malalt...

M’agrada fer petar la xerrada i fer la partida. Abans havia jugat al «canari».

Però ara sempre juguem a la «botifarra». El pare ja ens n’havia ensenyat de petits, els vespres, a casa. Em va molt bé per fer treballar el cervell. És un joc que t’obliga a pensar i comptar. Abans la meva parella de joc sempre era en Narcís Rocas. Amb ell, fins i tot, havíem anat a campionats. Però ara no sempre faig parella amb el mateix.

Després de tanta activitat, quan es va casar amb la Joaquima Vila i Oliver?

Em vaig casar als 33 anys, el dia 11 d’agost de 1958, a la Parròquia de Jafre. Ens va casar Mn. Miquel. Hem tingut tres fills, la Neus, en Manel i l’Elvira.

Com ho van celebrar?

Amb un dinar a Can Boira, i vam anar de viatge de noces a Barcelona, Montserrat i Puigcerdà.

Troba molt a faltar a la seva filla Elvira, que viu a Alemanya?

Sí, però estic content perquè sé que estan bé. Cada dia parlem per telèfon.

Com es va organitzar la seva jubilació?

Em va costar molt acceptar-ho. Encara em trobava valent. Sort en vaig tenir que anava a ajudar el meu fill Manel,

així com també a cuidar l’hort.

En tenir la filla a Alemanya, heu viatjat força, no?

Sí, aprofitant les anades i vingudes d’Alemanya, hem visitat Suïssa, Holanda, Àustria i Bèlgica. D’altra banda, amb l’INSERSO, hem conegut tota la costa Mediterrània espanyola i Mallorca.

Li agradaria afegir alguna cosa més?

Sí, voldria parlar de la Germandat «La Jafrenca».

Què és això? És una societat que es va fundar expressament per ajudar-se els uns als altres. Quan algú estava malalt, se li feia la feina del camp i, fins i tot, se’l vetllava, si calia. Els caps érem en Narcís Alabau, en Joan Oller, en Sebastià Vila i jo. Fa més de 100 anys que existeix. En commemorar-se el 75è. Aniversari de la seva fundació, vam fer un sorteig d’una setmana per a dues persones a Tailàndia, que en aquell temps valia 12.000 pessetes per persona. Es van vendre molts números. El sorteig anava en combinació amb el número dels cecs. En vam enviar a totes les Mútues de Catalunya. Al final, però, el número premiat no es va vendre. Avui l’associació té uns 3.000 euros de fons. Estem pensant amb què els destinarem. Ara el responsable és en Sebastià. Cada any per Nadal es dóna un petit obsequi als majors de 75 anys. També, de dos anys ençà, es torna a fer la festa de Sant Baldiri el mes de maig.

Moltes gràcies, Quim, per la seva amabilitat i paciència.

DESEMBRE 2009

/39 El Castell de Jafre Josep Alabau i Coloma

El castell de Jafre, en el decurs de la història, no ha estat un castell emblemàtic com ho poden ser els de Foixà, Bellcaire… però també té la seva història.

Sabem poc del seu edifici en general, però sí l’emplaçament, les poques restes perduren encara… El nom i moltes dades dels seus senyors són coneguts.

El castell es va edificar sobre un turó rocós en el centre de l’actual poble.

Ocupava l’espai conegut actualment com la plaça del Castell i part del solar de l’església edificada en el S. XVIII. El lloc era estratègic, quedava defensat pel desnivell rocós del terreny pels sectors, Nord, Oest i Sud. Sols s’hi podia accedir amb relativa facilitat per l’Est, però la gran muralla amb espitlleres d’aquest sector, conservada en part en els nostres dies, el feien un bastió inexpugnable. És una muralla de pedres treballades, d’una mesura

EL CASTELL ES VA EDIFICAR SOBRE UN TURÓ ROCÓS EN EL CENTRE DE L’ACTUAL POBLE. OCUPAVA L’ESPAI CONEGUT ACTUALMENT COM LA PLAÇA DEL CASTELL I PART DEL SOLAR DE L’ESGLÉSIA EDIFICADA EN EL S. XVIII

DESEMBRE 2009

40/

A PARTIR DEL S. XVI EL CASTELL PASSA A SER EL CENTRE D’UNA EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA PORTADA PER JOERS, JA QUE ELS SENYORS NO HI RESIDEIXEN PER MOTIUS D’ENTRONCAMENTS MATRIMONIALS AMB ALTRES PATRIMONIS IMPORTANTS I ESTAR ÍNTIMAMENT RELACIONATS AMB LA CASA REIAL.

Vista de la Plaça del Castell des del campanar.

regular que estan disposades en fileres. A pesar de les reformes es conserven encara algunes espitlleres. A la part Sud-est de la plaça adossada a la muralla es conserva una edificació que pertany a l’església parroquial que sembla que formava part del castell.

L’actual plaça del Castell i part de l’església parroquial era el solar sobre el qual s’edificaren les diverses estances del castell.

L’any 1616 la porta que donava a la rampa que hi havia on avui hi trobem l’escalinata que puja del Carrer Major a l’església tenia gravada a la seva llinda la data de 1592 i els veïns l’anomenaven la porta vella del Castell. És

possible que a principis del S. XVII s’obrís una porta per un accés més fàcil a l’Est de la plaça enderrocant part de la muralla.

Si bé es desconeix la data de l’origen de l’edifici i la família que donaria nom al poble, sembla que ja existia al 895. Documentalment s’ha comprovat que en aquest temps, sota el regnat de Carles el Simple (879-929), Rei dels Francs, hi ha un N. Jacfre. De ben segur era el senyor del territori de Jafre el qual deixà en testament a la Canonja de Girona son alou de Jafre.

(Alou vol dir domini ple. Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu). En la reconquesta catalana

A L’ANY 1607 EL REI CONCEDEIX A JULI LA JURISDICCIÓ CIVIL I CRIMINAL DEL CASTELL DE JAFRE QUE FEIA POCS ANYS QUE LA CORONA HAVIA ADQUIRIT AL INCORPORAR EL POBLE A LA BARONIA DE VERGES. ELS VEÏNS DE JAFRE S’HI OPOSAVEN I ACUDEIXEN ALS TRIBUNALS PERÒ LA CORONA ES MANTÉ FERMA I RESOL AL 1616 A FAVOR DE JULI.

Detall de l’antiga muralla del Castell.

a l’establir-se el Comtat d’Empúries el territori de l’actual poble de Jafre quedava no lluny de la frontera d’aquest comtat i el de Girona.

Era necessari defensar-la, és per això que possiblement es construís o reconstruís el castell en un lloc que dominava la plana i el Ter. La nissaga dels Jafre d’origen militar i que pertanyien a la mitjana noblesa catalana en foren els senyors.

Un supòsit que podria donar una mica de llum sobre l’origen del castell i de la parròquia és la dedicació d’aquesta a Sant Martí de Tours, cosa que fa pensar que la fundació és franca o que el lloc havia quedat abandonat abans

DESEMBRE 2009

/41

de la reconquesta i seria després repoblat. Sant Martí de Tours que té tants temples dedicats en la nostra diòcesi és una advocació que arriba a la Marca Hispànica procedent de les Gal.lies portada pels exèrcits francs. És el jove soldat, bisbe i sant símbol de l’època. L’església parroquial romànica era, en aquest temps, l’església del castell i parròquia, tal com succeïa en diferents pobles de la comarca: Verges, Albons, Sant Jordi…

Del Segle XIII fins al S. XV trobem la noble família dels Jafre residint en el seu casal i exercint de veritables senyors feudals.

A partir del S. XVI el castell passa a

DESEMBRE 2009

42/

EL DELME ERA L’IMPORT DEL DEU PER CENT SOBRE ELS PRODUCTES DE LA TERRA QUE ES PAGAVEN A L’ESGLÉSIA. LA SEVA PERCEPCIÓ ERA JA ORDENADA A L’ANTIC TESTAMENT. EL TROBEM JA EN EL SEGLE VI A FRANÇA I D’AQUÍ PASSA A CATALUNYA AMB LA RECONQUESTA.

ser el centre d’una explotació agrícola portada per joers, ja que els senyors no hi resideixen per motius d’entroncaments matrimonials amb altres patrimonis importants i per estar íntimament relacionats amb la casa reial.

Al 1618 en no viure a la mansió dels Jafre decideixen vendre el castell, l’adquireixen els veïns del poble, cosa que fa que l’edifici encara es deteriori més.

A finals del S. XVI Francesc de Marimon va deixar la senyoria del castell al seu fill Juli que havia viscut, en quedar orfe de mare, al castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès. L’any 1607 el rei concedeix a Juli la jurisdicció civil i criminal del castell de Jafre que feia pocs anys que la corona havia adquirit en incorporar el poble a la baronia de Verges. Els veïns de Jafre s’hi oposaven i acudeixen als tribunals, però la corona es manté ferma i al 1616 resol a favor de Juli. Els habitants de Jafre no volien estar sotmesos i menys jutjats per un senyor que no residia al poble i per resoldre el problema proposen comprar els drets que el senyor del castell tenia sobre les seves persones, cases i terres. Eren els drets feudals que gràcies a Déu van desaparèixer totalment fa anys. Amb molt d’esforç ho aconsegueixen el 17 de març de 1618 en signar la venda del castell a favor de tots els veïns de Jafre i drets que li corresponia per part d’Alexis Marimon i de Jafre germà petit de Juli i successor seu. El preu acordat era de 6.000 lliures barceloneses a pagar en tres terminis. Adquirien tota l’heretat

Explorant les sitges trobades.

del castell i la meitat del delme de la parròquia. El delme era l’import del deu per cent sobre els productes de la terra que es pagaven a l’església. La seva percepció era ja ordenada a l’Antic Testament. El trobem ja en el segle VI a França i d’aquí passa a Catalunya amb la reconquesta. La parròquia de Jafre pagava la meitat del delme al senyor del castell i des d’ara ho rebrien

els veïns del poble. Per poder pagar el deute contret calgué manllevar la major part dels diners a base de censals.

El censal és un dret a cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat. S’acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a les hipoteques. Era la manera d’encobrir un préstec usurari prohibit per la legislació. El tipus de

pensió solia ser del 5 per cent anual i podia arribar fins al 10. El censal era redimible. En reduir-se la pensió dels censals al S. XVIII aquesta forma de pagament va decaure en desús fins a gairebé desaparèixer. El darrer pagament al senyor del castell es portà a terme el 2 de setembre i anà acompanyat d’un acte públic de presa de possessió de la propietat per part dels

DESEMBRE 2009

/43

DESEMBRE 2009

44/

BIBLIOGRAFIA Alberch, Ramon i Viñas, Joan. Jafre. Quaderns de la Revista de Girona núm. 83. Sèrie: Monografies locals. Diputació de Girona 1999.

Arnau, Maruja. Jafre i el Santuari de la Fontsanta. Gràfiques Taberner Girona 1974.

Arnau, Maruja. Per les terres del Baix Empordà: Jafre I. Revista de Girona núm. 80. Tercer trimestre 1977.

Arnau, Maruja. Per les terres del Baix Empordà: Jafre II. Revista de Girona núm. 82. Primer trimestre 1978.

Bolós, Jordi. Catalunya Medieval. Pòrtic. Barcelona 2000.

Els Castells Catalans.

Vol. II. Obra dirigida per Pere Català i Roca.

Editorial Rafael Dalmau.

Barcelona 1991.

Sobrequés, S. i Sobrequés, J. La Guerra Civil Catalana S. XV. Volum II

caps de casa de la població. Per poder pagar van vendre terres i algun edifici a particulars. D’aquesta manera l’heretat del castell es va desmembrar i els afortunats foren les cases més benestants del poble.

Els nous amos continuaven exercint de senyors tal com ho havien fet els membres de la família Jafre fins a la desamortització del 1835.

Els joers que residien a l’edifici ara no hi viuen, sols hi tenen els animals.

Als nous amos no els interessa el gran casalot sinó el domini de les terres.

L’edifici estava abandonat i part del seu conjunt era un veritable perill per la gent que s’hi atansava. En dóna testimoni una partida de defunció d’un noi que mor en caure-li a sobre una paret del castell. Les estances que estaven en bon estat es van arrendar com habitatges i la resta venuda a Sadurní Marimon, aquest l’any 1709 la va vendre a Salvador Pujol. També en aquest any es comenta l’edificació dels tres habitatges adossats a la part exterior de la muralla del sector Est. Aquestes cases actualment es troben en molt bon estat de conservació.

L’any 1716 l’edifici del castell és considerat com un lloc deshabitat cosa que donà pas a enderrocar parets i començar a donar vida a la plaça que coneixem ara.

El Visitador General Rd. Guirch Molar, l’any 1739, ordenà la construcció de la nova església de Sant Martí enderrocant la vella i aprofitant els murs del castell que romanen “forts i bons”.

L’església es va poder construir de nou a expenses de la fortalesa mig ensorrada que havia donat al llarg dels segles sopluig a la senyorial nissaga dels Jafre. El lloc on hi havia el castell queda dempeus l’església parroquial, i la part de la muralla del sector Est, el demés quedà convertit en una plaça que al 1921 és coneguda com a Era del Castell ja que hi batien les famílies del centre del poble que no disposaven de lloc propi per a tal afer.

Les restes del castell de Jafre van ser declarades Bé d’Interès Cultural al Butlletí Oficial de l’Estat de 5 de maig de 1949.

Amb el pas del temps s’han arranjat la plaça i els seus accessos. La rampa del sector Oest s’ha convertit en una àmplia escalinata des dels anys 40 del segle passat. Més modernament s’ha arranjat el terra i plantat arbres.

Fins aquest moment després de dies de molta pluja o de forta tramuntana es podia veure en el terra de la plaça els fonaments de diverses parets que emmarcaven les estances del castell.

En fer l’arranjament últim, no sé si es feien excavacions o estudis per veure com era el castell i l’època de la seva construcció. Recordo que en les obres es van trobar unes sitges que estigueren algun temps visibles fins quan les obres van estar finides. També fou abolit el frontó del sector Sud adossat a la paret de l’església. El joc de “pilota a saco” tal com era conegut pels jafrencs havia fet les delícies a joves i no tan joves de Jafre i rodalies durant vàries generacions.

DESEMBRE 2009

/45 El món rural Mn. Joan Planellas

Els cristians ens sentim urgits a sostenir, en tota circumstància, la causa de la persona humana. Per aquest motiu, ens han de preocupar els temes que afecten avui el món rural, perquè és un àmbit que sembla menys determinat que abans al nostre país, però que és el gran referent per a tothom, donat que del sector primari en depenem tots, ho volguem o no. Dels 935 municipis que té Catalunya, 830 no arriben als sis mil habitants. I del mateix total, 375 no arriben al nombre de 500 habitants.

Per tant, una part importantíssima del nostre país queda marcada pels trets peculiars del món rural. Cal tenir una especial atenció als pobles i parròquies més petits, a tothom qui hi viu i treballa, especialment els agricultors i ramaders, així com els cristians preocupats pel servei religiós i la transmissió de la fe en aquests ambients.

Viure de la feina de pagès, avui, requereix poder conrear considerables extensions de terra i alhora combinarho amb ramaderia o amb granges. Requereix també, com en la indústria, un estat permanent d’inversió pel que fa a la maquinària i a altres ingredients i comptar amb renovats coneixements professionals. Ha anat desapareixent el pagès modest o petit. Subsistir, sols és possible gràcies a una saturació d’hores de treball.

D’uns anys ençà, amb l’ajuda de diferents institucions, hi ha hagut un avenç en infraestructures. Els consells

comarcals i la perícia dels ajuntaments certament que hi han ajudat. Però en els pobles petits hi continuen mancant serveis bàsics, des del transport públic, a la botiga per poder adquirir les primeres necessitats, o una atenció més acurada de la gent gran, dels qui viuen sols o aïllats.

L’Església també està obligada a contribuir en el món rural amb totes les seves energies espirituals i socials.

De les 2.237 parròquies que hi ha a Catalunya més de la meitat no tenen rector resident. Certament que hi ha parròquies amb poquíssims habitants i que un sol municipi petit pot tenir fins i tot tres o quatre parròquies. Però això no justifica la desatenció. La missa del diumenge és la principal expressió comunitària de la fe. En algunes parròquies molt petites ja és l’únic acte col·lectiu que hi ha. I és encara real i molt valorada la reunió veïnal i de tertúlia abans i després de la missa.

Mancada d’altres institucions, l’Església s’ha centrat dins el món rural en la parròquia i ha descansat principalment en la figura del rector, protagonista, de vegades solitari, de moltes activitats religioses i socials. De cara al futur, però, cal avançar, a crear en cada parròquia un nucli comunitari en el qual el rector i els laics assumeixin les diferents responsabilitats. En aquest sentit, cal més entusiasme i constància per aconseguir trencar la inèrcia i la passivitat de molts cristians.

VIURE DE LA FEINA DE PAGÈS, AVUI, REQUEREIX PODER CONREAR CONSIDERABLES EXTENSIONS DE TERRA I ALHORA COMBINAR-HO AMB RAMADERIA O AMB GRANGES. REQUEREIX TAMBÉ, COM EN LA INDÚSTRIA, UN ESTAT PERMANENT D’INVERSIÓ PEL QUE FA A LA MAQUINÀRIA I A ALTRES INGREDIENTS I COMPTAR AMB RENOVATS CONEIXEMENTS PROFESSIONALS

DESEMBRE 2009

46/

PEL QUE FA A TOTS ELS CIUTADANS, HEM D’APRENDRE MÉS A CONSUMIR RESPONSABLEMENT, DONANT PRIORITAT A LES NECESSITATS HUMANES PER A TOTS. SIGNIFICA APRENDRE A CONSUMIR EL NECESSARI EVITANT EL MALBARATAMENT, TOT CUIDANT DE NO DETERIORAR DE MANERA IRREPARABLE EL MEDI AMBIENT

A un altre nivell de coses, el fet de pertànyer a la Unió Europea, ha suposat tot un seguit de problemes en bastants sectors del món de pagès, als quals les distintes administracions moltes vegades no han estat prou sensibles, atesa l’habitual marginació del món rural. Polítiques de preus, ofertes i demandes, plans de reconversió sense orientacions clares per al futur...

Hi ha hagut improvisacions i fallades.

Cal evitar el perill que el món rural es consideri una realitat secundària o fins i tot oblidada, cosa que aniria en detriment dels elements fecunds d’ordre social, econòmic i espiritual que el caracteritzen. La mateixa Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) en la Conferència Internacional tinguda a Porto Alegre (Brasil) el 2006, deia que «un dels límits de les polítiques i intervencions a favor del món rural és l’absència de referència a les estructures tradicionals, als valors morals i a la capacitat d’acció i autonomia de les persones i comunitats».

Tot plegat, fa avinent que és necessari canviar les regles del comerç i dotar els intercanvis d’un nou marc.

Cal una modificació substancial de l’Organització Mundial de Comerç que prioritzi la producció local i regional enfront de l’exportació; que autoritzi els països a protegir-se de les importacions massa barates; que permeti uns ajuts públics als agricultors, sempre que no serveixin directa o indirectament per exportar a baixos preus; que garanteixi l’estabilitat dels preus a nivell internacional, per mitjà d’uns acords de control de la producció. Es necessita un nou ordre econòmic que

exerceixi un major control de les activitats financeres especulatives, en especial les que afecten els preus dels aliments. Seria necessari aconseguir que els aliments no entressin mai en l’especulació de la Borsa.

Finalment, pel que fa a tots els ciutadans, hem d’aprendre a consumir més responsablement, donant prioritat a les necessitats humanes per a tots. Significa aprendre a consumir el necessari evitant el malbaratament, tot cuidant de no deteriorar de manera irreparable el medi ambient. Avui el món rural té una responsabilitat de cara a la conservació de la naturalesa, així com envers el respecte a l’equilibri recíproc dels seus diferents ecosistemes. L’ús de les tècniques modernes respectuoses i el progrés constant de la investigació per evitar els components químics que perjudiquen la naturalesa i la pròpia salut, donen confiança en aquest sentit. Però cal també que els ciutadans anem canviant els nostres hàbits de consum, per poder capgirar progressivament els criteris de producció i comercialització. Si comencem a comprar productes locals i de temporada, si optem progressivament per productes ecològics o naturals, si fem la compra més sovint i comprem menys..., obligarem a la llarga a un canvi en aquests criteris de producció i comercialització i serem més responsables i respectuosos amb el nostre món rural. Els qui ens considerem cristians i vivim en el món rural hauríem de ser els primers en col·laborar en aquest nou model, donat que tenim el deure de ser instruments prolongats de la creació i de no posar en perill l’ordre natural volgut per Déu.

/47

DESEMBRE 2009

Receptes de Cuina Teresa Alabau i Oliveras

Lioneses

Mª Carme Vila Ballell

Ingredients: 1/4 de litre d’aigua 125 g de farina 100 g de mantega 4 ous petits 1 pessic de sal

Preparació: Poseu en un cassó l’aigua freda amb la mantega a trossos i un pessic de sal. Escalfeu i aneu remenant fins que la mantega es desfaci i quedi unida a l’aigua abans que aquesta bulli.

Tan bon punt l’aigua arrenqui el bull, remeneu amb el batedor i tireu-hi la farina tot d’un cop.

Feu-hi una remenada forta amb el batedor i acabeu de remenar amb una cullera de fusta o una espàtula. Ha de quedar una pasta unida i compacta.

Un cop fora del foc, tireu-hi dos ous sencers i remeneu fins que la pasta torni a quedar unida i compacta. Després afegiu-hi els altres dos ous i torneu a barrejar de la mateixa forma. La pasta ha de quedar unida i que li costi de baixar.

Agafeu la pasta i poseu-la en una mànega pastissera i aneu fent petits munts de pasta damunt d’una plata d’anar al forn, molt poc untada. Pinteu-los amb ou i poseu la plata al forn, més aviat fort, uns 25 minuts.

IMPORTANT: Un cop les veieu cuites, heu d’apagar

el forn i deixar-les a dintre, amb la porta oberta de 5 a 8 minuts. Així es van refredant poc a poc i no es desinflen.

Quan ja són fredes, s’agafen i es tallen per la meitat, farcint-les de nata, crema o trufa, poseules en una plata i empolsimeu-les amb sucre fi.

Tindreu unes postres per llepar-vos els dits.

Si les voleu per aperitiu, feu-les una mica més petites i les podeu farcir de foie-gras amb melmelada, sobrassada, pasta d’anxoves,... Us quedaran uns aperitius diferents i molt saborosos.

Ànec a la taronja

Mª Dolors Bach-Esteve Gich

Ingredients: 1 ànec 3 taronges Licor de cointreau Cebes Alls Farina Sal i oli

Preparació: Tallarem l’ànec a quarts, una vegada plomat i net el salarem i després el posarem en una cassola amb oli d’oliva, a foc ràpid fins que quedi daurat.

Quan sigui ben ros el traurem de la cassola, i amb el greix que hi hagi quedat farem un sofregit al qual hi afegirem les cebes, els alls i la pela de taronja tallada a la juliana.

Procurarem que la ceba no se’ns cremi, i hi tirarem una cullerada de farina i una mica d’aigua.

Tornarem a posar l’ànec a la cassola i tot seguit hi afegirem el suc de dues taronges i una mica de licor de cointreau. Després el cobrirem amb aigua i el deixarem coure durant una hora aproximadament.

Quan estigui cuit tornarem a treure l’ànec de la

cassola, agafarem la salsa i la passarem per la batedora.

Per acabar posarem l’ànec i la salsa a la cassola amb unes rodanxes molt fines de taronja pel damunt i ho deixarem coure uns cinc minuts més.

Abans de servir-lo a taula és recomanable que reposi uns quinze minuts.

BON PROFIT!

Imatges pel record...