Page 1

El Pedr贸 Revista de Jafre | N煤mero 5 | desembre 2011 - gener 2012


El Pedró CONTINGUTS>>

03 SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 CAGATIÓ | 05 PATGE REIAL I CAVALCADA DE REIS | 06 OFRENES A SANT SEBASTIÀ | 07 CARNAVAL | 08 HOMENATGE A LA VELLESA | 09 ASCENS DE LA UE JAFRE | 10 ELECCIONS MUNICIPALS | 11 REVETLLA DE SANT JOAN | 12 ACTES DEL 550è ANIVERSARI DE LA FONT SANTA | 13 CATIFA DE CORPUS | 14-15 IV FIRA DE JAFRE | 16 DONACIÓ DE SANG | 16-17 V BIENNAL DE JAFRE | 18-19 CASAL D’ESTIU | 20-21 FESTA DE SETEMBRE | 22 SOPAR CONTRA EL CÀNCER | 23-24 FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ | 25 OBRES A L’AJUNTAMENT | 26-29 UNIVERSITARIS JAFRENCS | 30-31 PRESENTACIÓ D’UNA FAMÍLIA NOVA AL POBLE. FAMÍLIA DE TERESA MARQUÈS | 32-34 LES LLINDES DE LA FONT SANTA | 35-37 ENTREVISTA A... VICENTETA DE CAN CAMES | 38-45 FA 550 ANYS... CONSTRUCCIÓ DEL SANTUARI | 46-47 RECULL DE FOTOGRAFIES ANTIGUES | 48-49 UNA MIRADA CREIENT DAVANT LA CRISI | 50-51 RECEPTES DE CUINA | 52 IMATGES PEL RECORD... Equip redactor: revistadejafre@gmail.com Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, M. Rosa Carrera i Xavier Vila. Fotografies: Marta Pagès, Sebastià Alabau, Ramon Mas, Albert Vilar, Èlia Alabau i Xavier Vila. Edita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren.


Benvolguts jafrencs,

/03

DESEMBRE 2011

Salutació

Joan Bonany i Rocas Alcalde de Jafre

Aquest és el quart any de crisi i si fa pocs mesos semblava que ens sortíem, a dia d’avui les perspectives tornen a ser negatives. L’activitat econòmica torna a estar sota mínims i l’atur està castigant amb força el nostre país. Si bé afecta a tota la població, és especialment dur amb el jovent. A més, com a conseqüència o com a causa, ara la moneda única, l’euro, ens diuen que està en perill i amb ell l’estabilitat de la Unió Europea. Realment un panorama de crisi profunda. Què hem de fer entre tots? Segurament coses diferents de les que hem vingut fent. No ens en podrem sortir fent el de sempre i esperar que escampi. Ens toca a tots estar en el nostre lloc i no desertar del que la nostra consciència ens dicti de fer com treballadors, emprenedors i ciutadans per sortir d’aquesta crisi. Tots ens preguntem com hi hem arribat fins aquí. Tots estem amatents per escoltar una explicació raonable d’economistes, sociòlegs i polítics. Malauradament, al menys a nivell personal, després de les explicacions, tertúlies, documentals i articles d’opinió llegits, continuo tenint la sensació de que se’ns escapa una part fonamental en l’explicació de les causes d’aquesta crisi. Modestament, crec, que hem arribat fins aquest punt per la falta d’ètica de persones clau en la nostra societat. Segurament no per un comportament il·legal, doncs no hi ha gent encausada, sinó per falta d’ètica en perseguir el bé comú de la societat. És a dir, en contraposar el bé individual al col·lectiu. En el fons, falta d’ètica en la societat, falta de sentit comú, diguem-li com vulgueu. Mentrestant, aquest any a Jafre hem celebrat els 550 anys de l’inici de la construcció del santuari de la Font Santa. Més enllà del fet històric i del fet religiós, crec que com a jafrencs, ens hem d’enorgullir que fa cinc segles i mig, els jafrencs de l’època, tots plegats, totes les cases de Jafre, varen prendre una decisió lliurament i col·lectiva d’iniciar la construcció del santuari, tal com va quedar documentat en l’acta del 25 de juny de 1461, el primer document històric d’una decisió col·lectiva de la gent de Jafre. I se’n van sortir. I ens ha quedat el llegat de la Font Santa. A l’interior de la revista en trobareu una reconstrucció amb llenguatge actualitzat. Vull acabar aquesta salutació fent menció al fet que en aquest últims anys, el poble de Jafre ha augmentat la població, passant d’una població el 2007 de 403 habitants a 432 habitants el 2010, més d’un 7% de creixement. Això és degut a la incorporació de noves famílies que han escollit establir-se a Jafre. Des d’aquí aprofito per donar-los la benvinguda en nom de tots els jafrencs i felicitar-vos a tots plegats les festes. Bon Nadal.


DESEMBRE 2011

04/

Fets destacats

“Caga tió, ametlles i torró, no caguis arengades, que són massa salades, caga torrons, que són més bons….”

Joan Marcet i Martínez i Xavir Vila i Soler

26 de desembre de 2010

Caga tió A la tarda del dia de Sant Esteve es van sentir, fins i tot des de fora el Local Social, uns cops de bastó i una bona cridòria. Un gosset que passava pel davant es va espantar i va començar a córrer, cames ajudeu-me, no fos cas que s’escapés alguna garrotada. Però no n’hi havia per tant! Eren les nenes i els nens de Jafre que feien cagar el tió tot cantant: “Caga tió, ametlles i torró, no caguis arengades, que són massa salades, caga torrons, que són més bons….” I vinga cops de pal per fer que aquell tros de tronc encantat anés repartint tot el que portava a dins, que es va veure que era molt ja que tots van tenir regals.

Tot i així, com que era divertit, encara insistien: “Caga tió, ametlles i torró, si no vols cagar… et donaré un cop de bastó Caga tiooooooó!!” I així fins que va cagar tot el que havia anat acumulant durant totes les festes. La crònica s’acaba poc després quan, ja vuit, el van tirar al foc. Un senyor andalús que passava en aquell moment, el va saludar entre flames: “Como te quemas, tronco!”. A sobre! I és que no és fàcil ser tió, no senyor.

Les nenes i els nens de Jafre van fer cagar el tió, el dia de sant Esteve, al Local Social


El Patge Reial El patge reial va recollir les cartes que els nens i nenes li varen portar -amb la llista de regals i joguines que desitgen- per tal d’entregar-les a Melcior, Gaspar i Baltasar.

La cavalcada dels Reis d’Orient va precedida per la solemne visita d’un patge de Ses Majestats. Es tracta d’un personatge màgic que té la funció

de preparar els ànims a la quitxalla, anunciar la pròxima arribada dels Reis a la vila i recollir les cartes que els nens i nenes els porten -amb la llista de regals i joguines que desitgen- per tal d’entregar-les a Melcior, Gaspar i Baltasar. El patge reial que va venir a Jafre va aixecar el seu campament al pati de Can Tomaset i tots els nens van anar a veure’l. Alguns li varen recitar el vers de Nadal però tots, sense excepció, li van donar la seva carta pels reis.

/05

DESEMBRE 2011

2 i 5 de gener

Amb la llum del fanalet jo aniré a esperar als tres reis... perquè em portin moltes coses, pau i joia a tots els nens.

Cavalcada de Reis La nit del 5 de gener els Reis Mags d’orient varen entrar a Jafre amb tota puntualitat i majestuositat. En el recorregut pels carrers, fins a la Parròquia, passant per l’ajuntament, un reporter de la Revista de Jafre va afinar bé l’orella i, enguany, podem donar algun detall de l’interacció dels reis amb els jafrencs. No cal dir noms però sabem que a aquell nen que els va preguntar, una mica inquiet, si li deixarien tot el que demanava tot i que a casa són republicans, Melcior li va dir que estés tranquil que ells eren màgics i que, com és natural, cadascú podia ser el que volgués. A un altre nen que va preguntar si li podien donar l’adreça email, per escriure’ls  per internet, Gaspar li va dir que, de moment, preferien continuar rebent

les cartes pel sistema tradicional. I a la joveneta que demanava si li podrien aconseguir anar a sopar amb Justin Bieber, Baltasar li va aconsellar que era millor que demanés un joc de tovalloles. Després de lliurar-los les cartes, els nens i les nenes de Jafre varen voler fotografiar-se amb Ses Majestats els Reis Mags d’orient

Els nens i nenes de Jafre van anar a esperar els Reis a la font


DESEMBRE 2011

06/

23 de gener

Encant d’ofrenes a la Font Santa Els jafrencs van tornar a complir el vot de poble fet a sant Sebastià ara fa més d’un segle. A les darreries de l’any 1884 es va declarar una epidèmia de còlera a Jafre i a principis de 1885 es va instituir el vot de poble en agraïment a sant Sebastià per haver-los deslliurat de l’epidèmia. La renovació

Imatge del tradicional encantament de les ofrenes al Jardí de la Font Santa

anual del vot de poble es fa pels volts del 20 de gener. Enguany els jafrencs van tornar a complir el vot de poble portant ofrenes a la Font Santa per agrair la intercessió del sant. Una vegada acabada la cerimònia religiosa es va fer, com és tradició, l’encantament de les ofrenes.


Carnaval Durant la resta de l’any el que és un angelet és un angelet, el que és un dimoni és un dimoni i ja està. Ara bé, quan arriba el Carnaval tot pot ser completament a l’inrevés. Però aquella rossa espectacular no era ahir un senyor amb barba? Doncs sí! I aquella noia sempre tan assenyada perquè s’ha vestit com per sortir a l’escenari d’un cabaret? Ahir aquell noi era pàl· lid i ros i avui s’ha transformat en un negre bantú i aquells joves que fa tres dies vàrem veure tan plens de vida... Mare de Déu de la Font Santa!! però si se’ns han transformat en zombis desdentats! Sota el regnat del Rei Carnestoltes canvien tant les cares com els posats. Són dies en què la crítica, la

Maria Celej va guanyar el premi a la millor disfressa individual per “La núvia cadàver” la protagonista del film del mateix nom del director nord-americà Tim Burton.

sàtira i la transgressió són benvingudes. Per alguna cosa és el rei dels poca-soltes! A Jafre, com hem vist en el calendari de l’any, les principals festes les acompanyem també amb un bon àpat i Carnaval no va ser una excepció. Amb l’estómac ple, el ball de disfresses va ser el moment de fer córrer la imaginació i la disbauxa. I també aquest 2011 hi va haver premis als millor disfressats. Tots s’hi van lluir però el jurat, posats a haver de triar, va escollir Ramon Mas i Èlia Bantí pel premi a la millor disfressa en grup. I els premis a les millors disfresses individuals foren per Maria Celej, en la categoria d’adults, i per a Marta Quintana en la categoria infantil.

Ramon Mas i Èlia Bantí van guanyar el premi a la millor disfressa en grup per “Els déus de l’Olimp”.

DESEMBRE 2011

/07

12 de març

Sota el regnat del Rei Carnestoltes canvien tant les cares com els posats. Són dies en què la crítica, la sàtira i la transgressió són benvingudes.

El premi a la millor disfressa individual, en la categoria infantil, va ser per Marta Quintana que anava disfressada de sevillana.


DESEMBRE 2011

08/

1 de març

Homenatge a la Vellesa

El 28 d’abril visitaren el casc antic de Peralada i anaren a dinar a un conegut restaurant.

Aquest any, els actes d’homenatge a la vellesa van començar el dijous 28 d’abril amb una excursió al poble de Peralada. Els jafrencs gaudiren d’una visita guiada pel casc antic d’aquesta bonica vila empordanesa.

El primer de maig hi hagueren sardanes a la pista poliesportiva amb la Cobla Osonenca.

Després de la visita els excusionistes varen anar a dinar a un conegut restaurant. Aquesta sortida fou gratuïta pels majors de 65 anys. El diumenge dia 1 de maig, la festa es va iniciar a les dotze del migdia amb una missa en honor a Sant Baldiri, patró de la Germandat La Jafrenca, a l’església parroquial de Sant Martí. Aquest acte va comptar amb l’acompanyament musical de la coral Sol Ixent. Després de la missa, els avis i àvies es van dirigir fins al local social, on va tenir lloc un dinar de germanor. Aquest àpat es va fer al Local Social. A la tarda, sardanes a la pista poliesportiva amb la Cobla Osonenca.


Ascens de la UE Jafre

L’equip de futbol la Unió Esportiva Jafre, que la temporada passada jugava a la tercera categoria territorial (grup 30), va proclamar-se campió del seu grup. Com a consequència d’això, aquesta temporada el Jafre hauria d’haver jugat a la segona categoria territorial però en finalitzar el campionat (al mes de maig) es va produir una reestructuració del futbol territorial. La Federació Catalana de Futbol va reduir les cinc categories que hi havia en aquell moment (Primera Catalana, Preferent, Primera, Segona i Tercera) a quatre. Aquestes quatre categories varen passar a anomenar-se: Primera Catalana, Segona Catalana, Tercera Catalana i Quarta Catalana. Això és va fer per afavorir l’ascens d’equips catalans a categories estatals (s’haurà de superar un escaló menys) i per reduir les despeses de desplaçaments. Com a resultat de tot plegat, aquesta temporada el Jafre juga a la Tercera Catalana grup 15. Els integrants de la plantilla i del cos tècnic de la temporada 20112012 són:

/09

DESEMBRE 2011

22 de març

El dia 29 de maig l’equip de l’AU Gualta feia el passadís d’honor als jugadors del Jafre que la setmana anterior s’havien proclamat campions de lliga.

L’equip...

Amorós Castro, Joan Ayadi, Oualid Bofill Testart, Josep Bueno Brugués, Marcel Burch Tarrats, Jordi Davesa Bañeras, Francesc Xavier Gil Valencia, Xavier Gironella Hernàndez, Marçal Ibáñez Pascual, Albert Morente Hugas, Àlex Pons Roman, David Padrosa Cabello, Marc Rodrigo González, Jose Sabater Vidal, Gerard San Millan Morey, Ferran Santana Martínez, Óscar Sarrouti, Abdelkhalek Silvestre Carbó, Gerard Ventura Salabert, Xavier Vila Sabrià, Nil Bruguera Viñas, Josep (Entrenador) Paradeda Martí, Eduard (Delegat) Padrosa Parals, Jordi (Auxiliar)


DESEMBRE 2011

10/

Joan Bonany (FpJ), Alcalde i assumeix també l’àrea d’urbanisme.

Sebastià Alabau (FpJ), segon tinent d’alcalde. Porta Obres, Serveis, Agricultura i Medi Ambient.

22 de maig

Eleccions Municipals

Marta Pagès (FpJ), primera tinent d’alcalde. Porta les àrees d’Hisenda, Serveis Socials i Salut.

Núria Berga (FpJ), responsable d’Ensenyament i Cultura.

El 20 de maig el poble de Jafre va decidir democràticament renovar la confiança per altres quatre anys a l’equip de govern municipal. L’agrupació d’electors Futur per Jafre (FpJ) va augmentar d’un regidor i va passar, per tant, de tenir-ne quatre a cinc. S’obria així el segon mandat consecutiu encapçalat per l’alcalde Joan Bonany, que com en l’anterior període de govern, va assumir també l’àrea d’urbanisme. La resta de l’equip repeteix també en les responsabilitats en les que ja acumulen experiència: Marta Pagès, primera tinent d’alcalde, porta les àrees d’Hisenda, Serveis Socials i Salut. El segon tinent d’alcalde va continuar sent Sebastià Alabau, que porta Obres, Serveis, Agricultura i Medi Ambient. La regidora Núria Berga també repeteix i té les responsabilitats d’Ensenyament i Cultura. Tot govern renovat necessita novetats i en aquest consistori 2.0, per utilitzar un terme de moda, trobem a la nova regidora Èlia Bantí, que s’encarrega de Comunicació i Oci. I també trobem la voluntat expressada per l’alcalde Bonany de “fer més èmfasi en alguns aspectes a destacar de la vida local”. Cal recordar que l’alcalde i els dos tinents d’alcalde formen la junta de govern. El grup de Convergència i Unió manté els dos regidors que tenia a l’anterior consistori. La novetat és que Rosa Orpina substitueix a Josep Carbó. Martí Costal, l’altre regidor de CiU, repeteix. L’altra novetat fou que el partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) deixen de tenir representació ja que no va presentar llista.

Èlia Bantí (FpJ), s’encarrega de Comunicació i Oci.

Martí Costal (CiU).

Rosa Orpina (CiU).


Revetlla de Sant Joan “La nit de Sant Joan és nit d’alegria Estrellat de flors, L’estiu ens arriba..” Així ho canta Sisa en una de les seves cançons més populars i a Jafre, és clar, la nit més curta i més màgica de l’any es va celebrar, un any més, amb una gran revetlla popular. A l’aire hi flotava l’esperit dels encanteris propis d’una nit que ha inspirat als poetes. Parlen de “la follia dels solstici d’estiu” i el mateix Shakespeare s’hi podria haver inspirat a l’hora d’escriure “El somni d’una nit d’estiu”. Els esperits benignes que apareixen en aquesta obra, Oberon, Titània, Puck, etc. bé podrien haver viscut les seves cuites a boscos com els que ens envolten. Malauradament, no hi ha constància de com van viure els solstici les criatures de la nit als territoris que hi ha més enllà del cementiri. Però sí podrem deixar constància del sopar popular dels jafrencs ben rematat amb la tradicional coca i cremat per a tothom. L’olor de la pòlvora dels petards era també a l’aire mentre sentíem com el grup Norai cantava “El meu avi” i altres havaneres. Els coets il·luminaven el cel i ens van fer recordar que aquesta era una nit de foc i de renovació. Ja ho cantava Sisa també:   “Les flames del foc la nit tornen dia, Si arribes l’amor, que dolç que seria.”

Les havaneres van a càrrec del grup Norai.

L’Eduard va tornar a preparar el seu famós cremat.

/11

DESEMBRE 2011

23 de juny


DESEMBRE 2011

12/

24 de juny

La Font Santa va fer 550 anys Els actes comptaren amb l’assistència de nombrós públic.

El santuari de la Font Santa de Jafre va fer festa grossa. El dissabte 24 de juny es van celebrar els 550 anys exactes des que els caps de família havien acordat fer-lo en assemblea. I així és com es recorda amb una placa que el mateix dissabte va inaugurar el mateix el bisbe de Girona, Francesc Pardo, després d’una missa concelebrada.

Carreras i Péra, i amb la inauguració d’una exposició fotogràfica del santuari, a més d’objectes relacionats. El diumenge, la festa commemorativa va continuar, aprofitant la diada de Corpus, amb la tradicional catifa que els veïns del poble fan a l’entrada de l’ermita. En la missa de Corpus, a la tarda, hi va haver la presència del bisbe emèrit de Girona Carles Soler, i van fer La celebració dels 550 anys del san- una processó pels jardins i la font del tuari va començar el divendres dia 23 santuari, on van cloure els actes comamb dues ponències, a càrrec de l’ar- memoratius. quitecte Joan Viñas i del mossèn Joan

D’esquerra a dreta: L’arquitecte Joan Viñas, el mossèn Joan Carreras (ponents), Joan Bonany, mossèn Planelles i Josep Alabau.

Exposició fotogràfica del santuari i d’objectes relacionats.


Catifa de Corpus Diuen que la natura imita a l’art i és evident que l’art s’inspira en la natura. A Jafre, quan arriba el mes de maig, podem veure com l’art i la natura es troben de la forma més natural i senzilla i a l’hora més captivadora. Les catifes de flors del Corpus és una de les tradicions més antigues i una de les que mou més feina i més il.lusions. La festa es comença a preparar uns quants dies abans. És el moment en què alguns veïns surten pels boscos i camins del poble a buscar grans quantitats de flors. No hi falta mai el groc de la ginesta, tan abundosa en els camps que ens envolten. El moment de collir-la s’assemblaria al que cantava el poeta, Joan Maragall, en els versos que va dedicar a aquesta flor: La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor És la meva enamorada que ve el temps de la calor. ... Jo la prenc de la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n’ha dit prou. Amb un vímet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Així és com es reuneix la matèria primera per les catifes. Bé, potser no de forma tan poètica, però el resultat és el mateix. Els poms, tot el contrari que breus, arriben on han d’arribar i un grup va seleccionant i classificant tota la matèria vegetal recollida, fins

/13

DESEMBRE 2011

25 de juny

a reunir la quantitat suficient per crear les catifes multicolors. Els dissenys ja els decideixen abans. Fins i tot s’hi treballa amb mesos d’antelació. S’arrodoneixen Les catifes són el resultat els   dibuixos i es preparen les plande moltes hores de feina i tilles tal com s’havia fet tota la vida.  d’una encertada combinació d’art i tècnica. Als últims anys la incorporació de les tècniques informàtiques permet que, quan arriba el dia de Corpus, el grup que treballa “sobre el terreny” ja tingui una idea molt clara de com quedarà tot plegat, de quina combinació de colors faran i de la quantitat de fulles i pètals i serradures que utilitzaran. El dia de Corpus comencen la feina cap a les deu del matí, als jardins de la Font Santa. Dibuixen amb guix les figures més esquemàtiques i després s’hi van posant tots els elements naturals i algun d’artificial fins que les catifes adquireixen cos, textura...   i l’olor més primaveral!  Un cop acabades totes les figures orCom és tradició, la catifa es namentals es fa evident que l’art apava fer a l’entrada del Sanrentment efímer pot ser també el que tuari de la Mare de Déu de té més capacitat de perdurar. Gràcia de la Font Santa.


DESEMBRE 2011

14/

9 de juliol

IV Fira de Jafre El 9 de juliol la Fira de Jafre va celebrar, cada cop més consolidada, la seva quarta edició. Hi va haver cervesa artesana i productes de la terra com a atractius principals, però també s’hi presentaren productes artesanals de tot tipus. Tot passejant pel poble es podien trobar formatges de vaca, ovella o cabra, embotits diversos, verdures de l’horta local, salaons i moltes menges selectes. I veure com els diferents artesans mostraven, des de les seves parades, l’art ancestral de fer els productes amb les mans semblava que hi donés un valor afegit a cada article. La manera de treballar dels cistellers, particularment, va cridar l’atenció de molts visitants.

El cartell de la Fira d’enguany és obra de l’Enric Teixidor.

Però, un any més, la gran protagonista va ser la cervesa. Se’n van poder tastar de tots gustos i colors: D’alta i baixa fermentació, altes en alcohol i de graduació menor, tèrboles, fosques, daurades i més clares... .Un plaer pels sentits! Fins i tot pels que els agrada sobretot recrear la vista ja que descobrien marques potser no tan populars però que es van fent un lloc al mercat: Moska, Keks, Atlètica, Glops, Moon, Marina, Reptilian, Popaire, Wabi, La Vella Caravana, Ausesken... Fins a una vintena

Com cada any, els membres de la comissió de festes van haver de treballar de valent.


Els productes de l’horta locals van tornar a ser-hi presents.

La manera de treballar dels cistellers va cridar l’atenció de molts visitants.

Els embotits de Can Raliu van sortir al carrer.

de cervesers participaren en la diada. Una de les novetats d’aquesta edició fou que la Cervesa de l’Any de Jafre va ser escollida per votació popular. I la que més paladars va seduir fou la Reptilian, la cervesa elaborada a El Vendrell. La música punxada per discjòquei i amplificada animava als visitants a caminar, preguntar i comprar tot senyalant que el comerç pot ser també una festa. I per a què tothom trobés alguna cosa per endur-se a casa les parades de bijuteria, pins, productes reciclats, minerals, roba de vestir, remeis miraculosos, objectes de decoració, etc van acabar de fer de la Fira un dia ben especial.

Aquest any, la Cervesa de l’Any de Jafre va ser escollida per votació popular. La que més paladars va seduir fou la Reptilian, una cervesa artesana elaborada a El Vendrell.

DESEMBRE 2011

/15

9 de juliol


DESEMBRE 2011

16/

2 d’agost

Donació de Sang

Els organitzadors volen donar les gràcies als jafrencs que, any rera any, responen a la crida solidària fent seu el missatge de la campanya “Amb una vegada no n’hi ha prou”.

El dimarts 2 d’agost, com ja és tradicional, es va fer la donació de sang al nostre poble. Aquest any, podem dir que fou un èxit, ja que a més de les persones que en donem habitualment hi va haver noves incorporacions de donants joves. Això demostra que els joves són conscients de que és la població amb més risc, a causa dels accidents de circulació i també de malalties. Varem aprofitar de fer la fotografia a algunes d’aquestes persones per a poder, de cares a l’any vinent, personalitzar la nostra pancarta. Moltes gràcies a tothom i us animo a continuar sent altruistes ja que AMB UNA VEGADA NO N’HI HA PROU.

6 d’agost

V Biennal de Jafre La Biennal de Jafre va complir 8 anys com a projecte alternatiu i innovador de les arts plàstiques a Catalunya. Les aspiracions dels organitzadors es basen a explorar les noves tendències artístiques fora dels espais urbans i integrar la comunitat semirural al discurs global, fusionant-les en el bagatge històric, econòmic i cultural de Jafre.

Amb la participació d’artistes nacionals i internacionals es desenvolupà durant dos dies la presentació d’instal·lacions, intervencions i performances a les cases i carrers del poble, amb un concert de música electroacústica sent, en la seva majoria, de caràcter gestual i efímer. Des de la primera edició de la Bien-


/17

La performance “Purga”, de l’artista finlandesa, Nastja Rönkkö a l’esplanada de la fàbrica de bigues.

La Biennal de Jafre va complir 8 anys com a projecte alternatiu i innovador de les arts plàstiques a Catalunya.

nal de Jafre en el 2003, aquesta convocatòria s’ha caracteritzat per crear una plataforma on exposen artistes de diferents generacions que units als jafrencs fan de la biennal un esdeveniment únic al món. Trobareu més informació sobre aquest esdeveniment a: http://personal.telefonica.terra.es/web/jafre

Mario Flecha i Joan Rabascall col·loquen la “Bandera Imperial” al balcó de l’Ajuntament de Jafre. Amb aquest acte es donava per inaugurada la V Biennal.

DESEMBRE 2011

6 d’agost


DESEMBRE 2011

18/

Juliol i agost

Casal d’estiu en passar-ho molt bé i compartir experiències amb altres nens i fer nous amics. La primera sorpresa va ser poder estrenar la sala polivalent, tot feia olor de nou, i tot estava per estrenar. Tots plegats vàrem procurar cuidar-la tan bé com vàrem saber, i fins i tot un dia ens hi vàrem quedar a dormir!

Els mesos de juliol i agost són per tots els nens sinònim de vacances, però també de diversió. Per això, un any més, el casal d’estiu es va instal·lar cada matí al cor de la vida jafrenca. El Casal va esdevenir, aquests dos mesos, el lloc de trobada d’aquells qui voli-

Els dimarts era dia d’excursió, per això carregàvem la motxilla amb l’esmorzar i molta aigua i anàvem a descobrir món.

El Casal d’aquest any girava entorn de la música, i com us podeu imaginar no vàrem parar d’escoltar-ne, de cantar i ballar. També vàrem fer tallers, molts d’ells relacionats amb la música, vàrem crear instruments, explicàvem contes, pintàvem músics i amb música suau ens relaxàvem. Per això al final d’agost vàrem convidar als pares, amics i tot el poble a venir a la funció “La música va tirant i jo vaig cantant”, un recorregut per la història de la música molt especial. Dalt l’escenari hi van actuar des de Beethoven i Mozart, fins els Manel, passant per els Beatles, ABBA, Bob Marley, The Kiss i els ballarins de Grease. Tot un espectacle, com us podeu imaginar!! Els dimarts era dia d’excursió, per això carregàvem la motxilla amb l’esmorzar i molta aigua i anàvem a descobrir món sense sortir pràcticament del terme de Jafre. Els més grans sí que van fer sortides més llargues, però els petitons ens cansava molt pedalar pels camins de carro! I els dijous més assolellats els pares ens portaven amb cotxe fins la piscina de la Tallada on passàvem tot el matí remullant-nos.


Dalt l’escenari hi van actuar des de Beethoven i Mozart, fins els Manel, passant pels Beatles.

El juliol vàrem acampar dins el Casal, perquè el dia que ho teníem tot preparat per anar al bosc va caure un xàfec molt gros, tot i així ens ho vàrem passar molt bé, perquè allò era un campament de cap a peus. A l’agost el temps ens va acompanyar una mica més, i vàrem poder anar a plantar les tendes al Bosquet de Can Canals, va ser molt divertit perquè vàrem estar tots junts,

del més petit al més gran, i la nit no ens va fer gens de por. L’estiu es va acabar amb la tradicional gimcana per Jafre i un bon esmorzar, per acomiadar-nos vàrem fer una gran rotllana tot cantant “L’hora dels adéus”, ens vàrem abraçar ben fort i vàrem desitjar-nos un bon hivern, esperant retrobar-nos tots altra vegada l’estiu que ve.

A finals d’agost varem convidar als pares, amics i tot el poble a venir a la funció “La música va tirant i jo vaig cantant”.

DESEMBRE 2011

/19

Juliol i agost

El Casal d’aquest any girava entorn de la música, i com us podeu imaginar no vàrem parar d’escoltar-ne, de cantar i ballar. També vàrem fer tallers, molts d’ells relacionats amb la música, vàrem crear instruments, explicàvem contes, pintàvem músics i amb música suau ens relaxàvem.


DESEMBRE 2011

20/

10 i 11 de setembre

La Festa de Setembre La festa d’aquest any va començar el dissabte dia 10 amb una bicicletada al final de la qual, tots els participants vàrem poder gaudir d’un esmorzar popular a la terrassa del local social. A continuació es va inaugurar l’exposició “Som del Barça” que es va poder veure a la Sala Polivalent als baixos de l’Ajuntament. Aquesta exposició va ser organitzada per la Penya Barcelonista de l’Eixample de Barcelona. Aquesta mostra de material culé es va poder veure fins el diumenge al migdia. A la tarda del dissabte, els més menuts van gaudir amb la festa de l’escuma a la Plaça del Castell.

Festa de l’escuma a la Plaça del Castell.

L’exposició “Som del barça” va ser organitzada per Agustí i Josep Maria Conesa.

El diumenge dia 11 el programa d’actes va iniciar-se amb la baixada en caiac pel Ter ( aquesta activitat era de pagament). Al migdia, missa a la Font Santa amb l’acompanyament de la coral “El Recés”. A la tarda, futbol (U.E. Jafre i C.F. Viladamat) i audició de sardanes amb la cobla “Els Rossinyolets”. Per cloure la festa, ball amb el conjunt “Els Màgics” i botifarrada popular.


/21

DESEMBRE 2011

10 i 11 de setembre

Sardanes amb la cobla “Els Rossinyolets” a la Pista Poliesportiva.

La baixada en caiac pel Ter.


DESEMBRE 2011

22/

11 d’octubre

Sopar per la lluita contra el càncer El dia 11 d’octubre, com cada any, es va celebrar el dia de la lluita contra el càncer amb un sopar solidari. Aquest any, però, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, ens va acompanyar amb un concert anomenat “DE MOZART A BEATLES.

Una cinquantena de persones vàrem poder gaudir d’aquest acte i a la vegada col·laborar de forma solidària per aquesta gran causa. Tothom va poder fer la seva aportació en una urna i comprant loteria. La recaptació fou de 302,30 euros. Moltes gràcies a tothom!

Una cinquantena de persones varen participar en aquest acte.


Festa de Sant Martí Festa Major Una gimcana infantil va donar el tret de sortida el dissabte al matí a la festa major de Jafre, que tot i que aquest any la comissió de festes va disposar de menys pressupost, va mantenir les activitats d’altres edicions. La vetllada per al jovent va començar a mitjanit. El grup empordanès La Puça Diatònica va ser el primer a pujar a l’escenari per donar pas tot seguit a Rauxa i la seva rumba catalana i sons mestissos. La banda va presentar els temes del seu darrer disc, “Dins d’una peixera”. La nit es va allargar amb l’actuació

/23

DESEMBRE 2011

12 i 13 de novembre

dels Mit & Offen DJ’s. Encara en clau musical cal destacar les actuacions de l’Orquestra Selvatana, que el diumenge va acompanyar l’ofici solemne, i va oferir sardanes, concert i ball de fi de festa. El programa es completà amb altres activitats, com ara el campionat de botifarra, els partits de futbol ( ens va agradar molt el de solters contra casats que al final varen empatar a 5 gols) i l’exposició de puntes de coixí, treballs fets amb boixets i altres tècniques a càrrec de les Puntaires del Montgrí.

Exposició de puntes de coixí, treballs fets amb boixets i altres tècniques a càrrec de les Puntaires del Montgrí.


DESEMBRE 2011

24/

Dissabte a la tarda es va celebrar el V Campionat de Botifarra.

L’equip dels solters.

L’equip dels casats.

12 i 13 de novembre


Obres a l’Ajuntament

DESEMBRE 2011

/25

Durant aquest any s’han realitzat obres a l’edifici de la Casa de la Vila. De fet, una part ja es varen realitzar l’any passat. Es tracta d’intervencions puntuals, per tal de reformar i condicionar l’edificació ja existent, que necessitava d’aquestes actuacions per anar modernitzant, i actualitzant les seves instal·lacions. La primera dependència que es va adequar va ser l’espai situat a la planta baixa, concretament a l’ala situada a la banda dreta de l’entrada. L’objectiu de la intervenció en aquest espai, va ser adequar-lo de manera que en aquesta

La sala polivalent, situada a la planta baixa, ha estat un dels espais que es va reformar.

zona s’hi podés ubicar una sala polivalent (per fer el casal, exposicions, fer-lo servir de col·legi electoral...), complementada amb una franja de serveis, en la que hi ha un WC adaptat, un petit magatzem i un espai per les instal·lacions informàtiques.

En l’espai reformat a la primera planta s’hi va instal·lar l’Oficina de Correus. La Maite, la cartera, obre tots els dies feiners de 9 a 2/4 de 10.

També es realitzà l’adequació de l’espai situat a la planta primera, concretament a l’ala situada a la banda esquerra. L’objectiu de la intervenció en aquest espai, va ser adequar-lo de manera que en aquesta zona s’hi poguessin ubicar les següents dependències: jutjat de pau, oficina de correus i l’arxiu, al mateix temps que es va adequar el WC existent.


DESEMBRE 2011

26/

Universitaris Jafrencs Èlia Bantí i Alabau

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Perquè crec en l’Educació com a eina bàsica en la millora social, cultural i sanitària. S’ha de millorar les condicions de vida de les persones, des de qualsevol àmbit per tal de poder ser més feliços i millors persones.

Mar San Martín i Boix, té 21 anys i estudia segon curs de Pedagogia a la Universitat de Girona.

Irene Burch i Tarrats, té 26 anys i estudia quart curs de Química a la Universitat de Girona.

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? En les experiències que porto a la pràctica, sobre tot amb els infants. Estic involucrada dintre del món de l’Educació en salut i iniciant teories des de la pedagogia hospitalària. -Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia?

Visc la vida dia a dia. El present és l’única cosa segura, i el futur és tota la resta que podem dur a les butxaques. Els meus estudis em permeten tenir il·lusió, creure en un món millor i em donen les pautes per poder fer de la meva vida, una vida amb sentit i valors. -Penses seguir estudiant? Sí, seguiré estudiant tot el que pugui, si els temps difícils que vénen m’ho permeten. Crec en una educació continuada i vital. En un futur, vull investigar i desenvolupar teories noves, sobre tot en l’àmbit de la gent gran i dels infants. -Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Sí, totalment. L’elecció dels meus estudis va venir com una llum radiant i clara.

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Quan tenia 16 anys quan feia batxillerat, l’assignatura de química m’agradava molt i aquí va començar el meu interès per aquesta. Això va fer que els 18 anys decidís estudiar la llicenciatura en química.

la química he pogut solucionar!

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? Gràcies a la química he comprès moltes coses que ens envolten diàriament. Com respirem? Com ho fan les plantes? Quines reaccions estan lligades a aquests processos?. Com són des del punt de vista estructural moltes coses que ens envolten (aire, aigua, aliments, medicaments, els éssers vius...)? Quines propietats tenen? Un infinit de preguntes sobre coses quotidianes que gràcies a

-Penses seguir estudiant? De moment no. Un cop acabi la llicenciatura deixaré els llibres per un temps! Però mai se sap... Potser a la llarga hi tornaré!

-Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia? Han fet que assoleixi els coneixements necessaris per tal de poder treballar en un laboratori que és el que sempre havia volgut.

-Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Si, ho tornaria a fer. La química és un món que sempre m’ha cridat l’atenció. Tot el que ens envolta és química!!!


volia dedicar la meva vida professional cap a ells. Fer pràctiques va fer que m’adonés, a més a més, que amb la formació que m’havien donat al llarg de la carrera no en feia prou, que necessitava formació més centrada en el món de la infància, i per això vaig decidir seguir estudiant.

Carla Hugas i Orpina, té 23 anys i és llicenciada en Psicologia i en l’actualitat està fent un màster en Psicopatologia Clínica Infantojuvenil a la Universitat Autònoma de Barcelona.

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Des de que estudiava ESO tenia força clar que en un futur voldria ser o bé psicòloga o bé advocada i recordo que em vaig decantar per la Psicologia quan vaig assistir a la jornada de portes obertes que va fer la UdG. Suposo que em devia agradar molt més el temari, les sortides professionals... A més a més la meva millor amiga també va decidir tirar per la Psicologia i suposo que això va acabar de ferme decantar. I el Màster vaig decidir començar-lo perquè em vaig enamorar dels nens quan feia les pràctiques de la carrera, i vaig veure clar que

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? L’experiència més gratificant sense cap mena de dubte han estat les pràctiques de la carrera. És on he après més. La teoria és necessària, evidentment, però les pràctiques són imprescindibles, perquè veus com s’apliquen el munt de teories i teràpies que t’han anat ensenyant. Jo tenia claríssim que les volia fer al jutjats, però a l’hora del sorteig no vaig tenir sort i li va tocar la plaça a una altra noia. Per tant, vaig entrar al segon sorteig i el meu nom va sortir dels últims, quan ja no quedaven gaires centres per triar. Em vaig decidir pel CDIAP del Baix Empordà, que és un centre que atén a la petita infància (0-6 anys) amb trastorns i disharmonies de desenvolupament (Nens amb Trastorn de l’Espectre Autista, amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, Síndrome de Down, Trastorns de Conducta....). Simplement em va encantar, d’una manera que quasi no es pot explicar amb paraules. Vaig passar 150 hores envoltada de caos! Puzles, fotos, dibuixos i colors a tot arreu! Amb uns professionals boníssims, que es veia des de lluny que gaudien moltíssim de la seva feina. Al cap d’una setmana d’estar amb ells la possibilitat de dedicar-me a la psicologia jurídica va quedar aparcada al fons d’un calaix. No ho hagués imaginat mai, que m’enamoraria tant d’aquest món. És que omple tant, el somriure d’un nen, veure’l progressar, superar-se mica en mica... veure que, treballant junts, pots aconseguir que la seva vida sigui una mica més fàcil. No té preu! -Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia? Em Canvia força la vida, la veritat. Jo vaig mar-

DESEMBRE 2011

/27

xar de casa, me’n vaig anar a viure en un pis a Girona amb l’amiga que també ha estudiat Psicologia. I és clar, t’has d’espavilar. Has de cuinar, netejar, anar a comprar... però al mateix temps et dóna molta llibertat. Decideixes tu, fas el que vols, quan vols i com ho vols. És una experiència genial! Passes mil i una aventures, et passen mil desastres... però t’ho passes immensament bé, acabes amb una bossa plena fins la bandera d’anècdotes! He tingut la sort, a més, que la meva carrera no ha estat una carrera on he hagut de passar mil i una hores a la biblioteca enterrada sota una pila de llibres, per la qual cosa he pogut gaudir al màxim de la vida universitària, la de sortir de festa i fer cafès a tota hora i a tot arreu! Han estat uns anys genials, molt divertits. -Penses seguir estudiant? De moment vaig fent el Màster, que em durarà dos anys, i quan l’acabi suposo que sí, que aniré estudiant. Una meva tia que també té estudis universitaris un dia em va dir que em tocaria seguir estudiant durant tota la vida. Que quan acabés la carrera al currículum només hi tindria “Llicenciada en tal cosa”, però que amb el pas dels anys em quedaria ple de cursets, seminaris i actualitzacions. Els temps van canviant, anem evolucionant i, per tant, els tractaments i les teràpies també. Sempre hi ha alguna tècnica nova per aprendre, sempre van sortint nous tests per aplicar... per tant m’hauré d’anar reciclant sempre. -Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Mentre anava fent la carrera, a vegades tenia dubtes. Hauré triat bé? Realment és això el que voldré fer durant la resta de la meva vida? No m’aniria més bé fent dret?... mil i un dubtes! Però llavors van arribar les pràctiques i van quedar ben enterrats! Ara puc dir clarament que sí, que tornaria a estudiar Psicologia, tornaria a triar la petita infància i, per tant, tornaria a escollir el Màster que estic fent.


DESEMBRE 2011

28/

Èlia Bantí i Alabau, té 22 anys i estudia cinquè curs d’Història de l’Art a la Universitat de Girona.

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Des del primer moment tenia molt clar que volia fer una carrera de lletres. M’agrada l’art, i m’agrada la història, però sobretot penso que la història de l’art és la meva vocació. No vaig pensar-m’ho dues vegades, encara que molta gent dubtava de si tindria alguna sortida professional. De fet, n’hi ha que encara en dubten.

teu dia a dia? Suposo que el principal és que prens una perspectiva molt concreta de les coses i acabes veient el món a través de l’art. Esborres alguns tòpics, coneixes molta gent i aprens a valorar com n’he estat d’afortunada d’haver pres aquest camí. En el meu cas, a més, m’ha suposat conèixer en Ramon, la meva parella, amb qui compartim tota aquesta experiència.

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? El fet de poder estar fent el que realment t’agrada, aturar-te i pensar: “això és el que vull”, és una de les coses més gratificants. Però al llarg de la carrera hi ha instants inesborrables, moments molt emocionants que només pot fer sentir l’art. També cal dir que els professors hi han jugat un paper molt important en aquesta sensació, sense la seva experiència i la seva humanitat, res hauria estat igual.

-Penses seguir estudiant? Estic al cinquè curs i encara no m’ho he plantejat. Aquests anys han passat volant, i no tinc la sensació d’estar acabant amb els estudis. Però els estudiants de llicenciatura som una espècie en perill d’extinció, i si volem seguir haurem d’entrar per força a nous plans d’estudis que no m’acaben de convèncer.

-Com t’han influït els estudis que curses en el

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? A l’hora d’acabar el batxillerat, no tenia massa clar què estudiar. Al final vaig entrar a geografia, i com que el primer any ja em va agradar, vaig decidir acabar-la.

Marcel Figueras i Mundó té 26 anys i està estudiant l’últim curs de Geografia a la Universitat de Girona.

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? De moment la gent que hi he conegut per què el que tothom voldria, que és una feina, encara no ha aparegut. I de moment pinta malament, no tan sols per mi sinó per les sortides laborals que han trobat els companys de carrera. -Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia?

-Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Per suposat. No m’imagino cap altra opció. No voldria perdre’m per res del món cap instant d’aquesta experiència.

Sempre els he anat combinant amb alguna feina, en el meu cas m’ha influït més les feines ( i els meus caps) que he anat fent que no pas els estudis i els professors. -Penses seguir estudiant? Ara per ara no, sempre hi ha l’opció de formarme en algun camp més especialitzat, però ara vull estar almenys 2 anys treballant. -Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Segurament no seria Geografia ni cap carrera que no t’especialitzi en alguna cosa. No dic que no serveixin, però obren poques portes, docència, administració etc. I si no t’agraden aquests àmbits laborals, quedes molt limitat.


-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Vaig escollir la carrera de turisme, ja que és una carrera que disposa de força sortides laborals i perquè és una carrera que toca molts temes interessants com economia, història, idiomes, màrqueting, etc. -Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? ... Mateu Figueras i Mundó té 18 anys i està estudiant primer curs de Turisme a la Universitat de Girona.

Jordi Carbó i Espunya té 20 anys i està estudiant segon curs de Tecnologies Industrials a la Facultat IQS de la Universitat Ramon Llull.

DESEMBRE 2011

/29 -Penses seguir estudiant? ...

-Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Aquest és el meu primer any, només porto estudiant turisme tres mesos i crec que encara és massa aviat per saber si la tornaria a fer, però pel poc temps que fa que hi estic estudiant la tornaria a realitzar.

-Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia? Els estudis m’han fet més responsable, perquè ara estudio el que vull.

-Per quin motiu vas escollir els estudis que estàs realitzant? Al pensar en quina professió vull exercir al cap d’uns anys sempre em venen moltes opcions. Aquest és el motiu pel qual vaig elegir aquesta carrera, ja que de totes les opcions que tinc al cap la majoria són d’aquesta branca i també perquè tenir aquesta carrera t’aporta moltes sortides professionals.

hi ha moltes coses que has de deixar, no només per temps sinó que ara a l’estar a Barcelona són impossibles de continuar. De totes maneres els cap de setmana acostumo a desconnectar i intento quedar bastant sovint amb els amics.

-Quina ha estat, fins al moment, l’experiència més gratificant que t’han aportat els teus estudis? Una de les experiències més interessants que he realitzat fins ara és fer un projecte complert d’un variador d’una moto. El projecte en sí és molta feina, però un cop l’has acabat i comproves que tot funciona tal i com s’havia plantejat realment és molt gratificant.

-Si tornessis a començar, repetiries l’elecció dels estudis que realitzes? Sí, tot i que no és una carrera fàcil, realment hi ha moments que valen la pena i cada cop et resulten més interessants els nous conceptes que s’introdueixen.

-Com t’han influït els estudis que curses en el teu dia a dia? Els dies de cada dia generalment hi ha molta feina i costa compaginar-se per fer altres activitats,

-Penses seguir estudiant? Segurament després del grau em trauré el màster però no crec que cursi cap altra carrera.


DESEMBRE 2011

30/

Presentació d’una família nova al poble Família Romeu-Marquès

Cal entendre que quan vàrem portar els nens a conèixer Jafre per primer cop, es van quedar ben parats: quin poble més gran! TÉ botigues! I bar! I un munt de cases!

Com a nouvinguts, en Xavier Vila ens ha demanat que fem quatre ratlles per la revista El Pedró, presentant la nostra família i explicant la nostra primera impressió de Jafre. Val a dir que nosaltres, 2 adults, 4 nens i 2 gossos, quan arribem a algun lloc –en aquest cas per viure, però fins i tot per passar unes hores—sempre tenim un lleuger complex de família Trap però sense cançons ni disciplina, més aviat amb soroll i caos: nens que criden, salten, xuten pilotes, cauen i s’aixequen, bicis amunt i avall, gossos que s’escapen… vaja, que ens costa una mica passar desapercebuts. Cal entendre que quan vàrem portar els nens a conèixer Jafre per primer cop, es van quedar ben parats: quin poble més gran! Té botigues! I bar! I un munt de cases!. I és que ells s’han criat en un poble amb 35 veïns, (vaja, que nosaltres sols representàvem el 20% de la població total) i encara tenen poc desenvolupades algunes normes

de convivència veïnal, especialment el silenci. En Jordi i jo vàrem néixer a Barcelona, però portem més de 25 anys al Baix Empordà, amb un parèntesi al Pla de l’Estany, i és aquí on s’ha desenvolupat tota la nostra vida adulta. Jo de Jafre vaig seguir amb interès el tema de l’hotel balneari, especialment fa uns anys


quan vaig estar més vinculada al turisme de salut i per la seva banda en Jordi, com agent rural, coneix bé tots els territoris de la comarca, encara que no tan bé els pobles. Els dos coneixíem Verges per què hi vivien amics, els que en el seu moment ens portaven a banyar al “petroli” que vàrem visitar força vegades a la seva millor època, sempre tard i en nits fredes, quan ens semblava més atractiu. Traslladar-se amb una família tan gran no és cosa que s’improvisi ni que es pugui decidir a la lleugera, i cal tenir en compte molts factors tant de la casa com de l’entorn. Però quan buscàvem un lloc més a prop de l’Estartit i la Bisbal, on estem treballant ara, Jafre de seguida va sumar punts: la combinació d’un poble encara petit però molt ben comunicat, la bona reputació de l’Institut-escola, la recomanació d’en Jaume Almar, que conec de fa

molts anys... Ara que ja fa uns mesos llargs que som aquí hi sumaríem sense pensar-hi el local social, amb la Carme, en Xavi i la Maite, que ens han fet sentir com a casa des del primer dia, en Gabriel que sempre té 5 minuts per explicar-nos alguna cosa del poble, la Judit, que va ser la primera persona de Jafre que va venir a casa per veure en Gerard, la gent del futbol ... Val a dir que amb la Paola –que segur que tothom té identificada-- el poble ha guanyat una seguidora exemplar tant de l’equip de futbol com de les retransmissions del Barça. A punt de fer 11 anys, li encanta seure amb la seva bossa de pipes i animar els jugadors (de vegades fins i tot de l’altre equip!!). La Heidy, amb 13 anys, és la més seriosa i responsable. Com que encara no tenim internet s’escapa al local a connectar-se amb els amics. En Gerard el distingireu perquè es passa tot el dia amb patinet a munt i avall per tot arreu, el que més li agrada de Jafre és que és gran i que han posat una estrella al campanar, i finalment en Joel, sempre corrent darrera algun dels seus germans. Cal dir que la integració ha estat tot un èxit, i malgrat que els canvis demanen un esforç, tots estem molt contents de ser aquí.

DESEMBRE 2011

/31

Traslladar-se amb una família tan gran no és cosa que s’improvisi ni que és pugui decidir a la lleugera, i cal tenir en compte molts factors tant de la casa com de l’entorn. Però quan buscàvem un lloc més a prop de l’Estartit i la Bisbal, on estem treballant ara, Jafre de seguida va sumar punts: la combinació d’un poble encara petit però molt ben comunicat, la bona reputació de l’Institut-escola, la recomanació d’en Jaume Almar, que conec de fa molts anys...


DESEMBRE 2011

32/

Les Llindes de la Font Santa Èlia Bantí i Alabau

El brollador, que estava sota una petita gruta, conserva fins a dia d’avui una pedra de tipus calcari que conté la inscripció més antiga que es pot trobar a Jafre. En aquesta peça s’hi poden llegir tres dels quatre dígits que s’hi haurien llegit en els seus orígens, la unitat s’ha esborrat pel temps i l’acumulació de molsa, però això no dificulta saber els anys que hi fou col·locada: el 144?. Així sabem que uns vint anys abans de la declaració de la font virtuosa, el brollador ja s’havia consolidat i devia ser un fet prou rellevant com per què s’hi ubiqués una pedra commemorativa. La pedra del brollador de la Font Santa conté la inscripció més antiga que es pot trobar a Jafre. (144?).

Ja que enguany s’ha celebrat els cinccents cinquanta anys de la presa de decisió de la construcció del Santuari de la Font Santa, hem cregut adient dedicar l’article de les llindes a aquest espai tan significatiu de Jafre. L’any 1461 es va decidir construir una capella dedicada a la Mare de Déu, arran dels fets ocorreguts i sobradament coneguts relatats pel pagès del Mas Castelló, tot i que des de temps immemorials a l’entrada del poble, a la banda de Colomers, hi havia una font en forma de bassa. Aquesta font era coneguda per la “Font dels Horts de Maria”, i generacions de jafrencs i viatgers havien anat a beure les seves aigües.

L’edifici del Santuari va ser construït immediatament després dels fets de l’any 1461, però els treballs s’allargaren desenes d’anys, amb èpoques més intenses pel que fa les ampliacions i la construcció dels diversos espais, o moments crítics en els quals no es podien realitzar els treballs previstos. En tot cas, les llindes ens donen algunes informacions molt precises de les fases constructives dels diversos espais del santuari. Trobem una llinda de 1601 situada damunt la finestra de la façana de ponent, doncs podem afirmar que en aquesta data la façana que avui en dia es fa més visible des de la carretera ja estava consolidada. Poc temps després es coronava la porta d’accés al cor de


la capella amb una llinda que revela el mossèn custodi del santuari la primera dècada del s.XVII. A la llinda en qüestió s’hi pot llegir: “Per † AN1604PLA † me fecit”. Les lletres que cenyeixen la data de 1604 corresponen a les inicials de Mn. Antoni Pla, un mossèn molt actiu en l’obra del Santuari ja que sota la seva presència la Font Santa fou coberta amb un teulat format per tres bigues i trenta-vuit cairats.

DESEMBRE 2011

/33 Llinda situada damunt la finestra de la façana de ponent (1601).

La inscripció de la llinda de la porta balconera d’accés al cor, fascina per la seva precisió, s’hi pot llegir: “A · dessanou · d · IANER · · ANY 1609 ·”. L’estil de pedra, de tipus calcari, els cincs anys de diferència en les dates i la grafia dels caràcters inscrits tan semblants a la llinda que es troba immediatament a la porta de sota, fa pensar que les dues van ser fetes pel mateix mestre picapedrer. Les obres a la Font Santa van continuar ben actives al llarg del segle XVII i fins entrat el segle XVIII, però la presència de l’Armada Francesa a causa de la Guerra dels Segadors en el nostre territori, va ocasionar grans desperfectes al Santuari l’any 1654. Això explica que els anys que resten de segle van ser molt productius en l’obra de la Font Santa, ja que s’havien de reparar les destruccions de causa bèl·lica. Una llinda que avala aquest fet és la que es troba a la finestra sud de la vivenda del Santuari, que data de 1760, època en què es dugué a terme la construcció del pis habitat pels mossens custodis, que en aquests anys hi visqué Mn. Antoni Vilà, procedent de Besalú. Sabem també que la majoria de les obres d’aquesta època foren encarregades al mestre Pere Verdaguer.

Llinda de la porta d’accés al cor. En aquesta llinda s’hi pot llegir: “Per † AN1604PLA † me fecit”.

La inscripció de la llinda de la porta balconera d’accés al cor, fascina per la seva precisió, s’hi pot llegir: “A · dessanou · d · IANER · · ANY 1609.”


DESEMBRE 2011

34/

Llinda situada a la finestra sud de la vivenda del Santuari, que data de 1760.

L’última llinda amb inscripció també ens dóna pistes sobre les fases constructives de la Font Santa. Es troba en una de les portes que donen a la balconada de l’atri del Santuari, en la qual es pot llegir: “IHS · MRA 25· M :1891”. És a dir, Jesús i Maria (escrits amb els respectius monogrames), 25 de març de 1891. Sabem que l’any 1891 era mossèn de la Font Santa Narcís Llach, testimoni de la col·locació d’aquesta pedra coincidint amb un dels dies assenyalats de l’any litúrgic, la festa de l’Anunciació. Finalment, trobem una llinda a la porta de la sala d’esbarjo actual, que no correspon a l’obra del Santuari en els seus orígens, sinó que fou col·locada el 25 de març de 1960. La seva procedència era la Casa Roura de les Costes de Jafre, altrament coneguda com “Can Barguetes”, una vivenda que es trobava en ruïnes en aquells moments, i que Narcís Alabau va extreure de mutu acord amb Mn. Miquel Feliu, per col·locar-la en l’espai que ocupa actualment.

Aquesta llinda es troba en una de les portes que dónen a la balconada de l’atri del Santuari, en la qual es pot llegir: “IHS · MRA 25 · M:1891”.

La llinda de la porta de la sala d’esbarjo no correspon a l’obra del Santuari. Aquesta llinda del 1771 procedeix d’una casa que estava enrunada anomenada “Can Barguetes” situada al carrer Major al costat Can Francès i Can Cucus.

Hem vist doncs, que la Font Santa esdevé un exemple rellevant de l’eficàcia de les llindes i la importància de la seva conservació per poder traçar amb una mica més de precisió la història d’un edifici. En aquest cas, les inscripcions permeten una reconstrucció de les etapes constructives del Santuari, i deixen constància de l’esforç i el treball de moltes persones que van posar el seu granet de sorra perquè aquest any haguem pogut celebrar un aniversari molt especial, els 550 anys de la Font Santa.


DESEMBRE 2011

/35

Entrevista a...

La Vicenteta Cames Maria Rosa Carrera i Campi

Na Vicenta Pons i Puig va néixer a Jafre el 10 de juliol de 1923. Filla de Joan Pons i Satlle i de Maria Puig i Puig, ambdós fills de Jafre. El pare, de Can Cames, i la mare, de Can Cucus. Van tenir dues filles, l’Anna i la Vicenta. Vam perdre la mare quan érem molt petites –explica la Vicenteta–, i va tenir cura de nosaltres l’àvia paterna, la Vicenta Satlle Hugas. L’avi va morir quan jo tenia tres o quatre anys, i es deia Martí Pons i Masó. La meva germana, l’Anna, va morir als 29 anys de part.

De què treballaven els seus pares? El pare treballava al camp, tenien terra pròpia i arrendada. També posava bombes als pous per no treure l’aigua amb galledes, així no costava tant amb la corria i la corda. Va anar a l’escola del poble? Sí, la primera mestra que vaig tenir era la Srta. Dolors. Després en va venir una altra de Vilopriu, la Srta. Matute; i una altra de jove que es deia Concepció. Més tard, ens van ajuntar nens i nenes, i teníem per mestre el Sr. Badia. Què en recorda especialment de l’escola? Que a l’escola de les nenes hi feia molt

fred i, donat que encara era molt petita, ens emportàvem una «arquilla», on es posava caliu encès i així ens escalfàvem els peus, però l’escalfor no durava gaire. Li agradava anar a l’escola? Sí, molt. Hi aprenia moltes coses, i també m’agradava molt fer labors. Recorda quan va fer la comunió? Sí, vaig fer la comunió solemne amb Mn. Suriñach. Ens feia estudiar molt. Apreníem tota la «doctrina» de dalt a baix. Juntament amb mi, van fer la comunió la Rita Hugas, la Vicenta Bonany, la Rosita Costal, etc. Entre nens i nenes, érem uns catorze o quinze.

Sí, la primera mestra que vaig tenir era la Srta. Dolors. Després en va venir una altra de Vilopriu, la Srta. Matute; i una altra de jove que es deia Concepció.


DESEMBRE 2011

36/

Un dia la meva germana i jo anàvem cap a l’era amb els fills d’en Patrici i l’Empar i ens va caure un obús molt a prop, però per sort no ens va passar res. D’altres vegades, davant el perill d’un bombardeig ens amagàvem sota les voltes de Can Joan Batlle, o bé sota la figuera que teníem a l’era.

Més tard, va venir Mn. Feliu. A casa tots anàvem a missa. El pare cantava a missa en llatí amb dos companys més. Al cap de poc temps, ja va començar la guerra... Com participava de les feines de la casa? Als onze o dotze anys anava al camp a ajudar el pare a plantar alls, collir cebes, resclinar amb l’euga, passar el roleu... La meva germana també ho feia. D’altra banda, batia el gra amb l’euga, amb el roc de batre, tot donant voltes a l’era. Després, amb la forca, calia treure la palla i amb el sedàs, garbellar el gra. Tot el que se’n treia era per al consum de la casa, així com per al bestiar. Teníem vaques, porcs, conills, una euga, gallines, etc. Com va viure la guerra civil? La recordo molt bé. Encara que reconec que vaig passar moments amb molta por. A l’inici de la guerra, van cremar tot el que hi havia a l’Església i a la Font Santa, i van dir a tota la gent que cremessin tots els objectes religiosos. L’àvia Vicenta va amagar un Sant Crist a la pallissa i així el va poder salvar. Aquells militars que estaven en el poble vivien a Can Pep Frare, que abans en deien a Can Birulés; tot i que estaven també en altres cases. Els militars eren de diverses graduacions. Donat que a Can Pep Frare toca amb la nostra casa, jo moltes vegades els sentia parlar i discutir, i no em feia cap gràcia, més aviat tenia por. Un dels objectius d’aquests militars era el de fer fortificacions a la muntanya i cap al Mas Benito. Per a poder-les fer, entraven per les cases i prenien les eines que els hi semblava. A casa se’n van endur la pala i el pic. L’àvia els deia cridant: «Catxo mi», que nosaltres els

necessitem per la feina. Però ells no feien cas de res. Amb tot, vam estar de sort, perquè en acabar la guerra el pare va anar al bosc i va trobar aquestes eines, que va reconèixer perquè hi tenia el nom escrit en el mànec. Quins van ser els moments més difícils de la guerra? Un dia la meva germana i jo anàvem cap a l’era amb els fills d’en Patrici i l’Empar i ens va caure un obús molt a prop, però per sort no ens va passar res. D’altres vegades, davant el perill d’un bombardeig ens amagàvem sota les voltes de Can Joan Batlle, o bé sota la figuera que teníem a l’era. En aquests casos ens posàvem un broc a la boca, perquè deien que anaven bé contra el soroll de les bombes. El seu pare, va anar a la guerra? El pare va ser dels últims que van cridar, però quan va ser a Girona ell i els seus companys van tornar a casa perquè els varen considerar massa grans, i la guerra s’estava acabant. A l’Església, a la rectoria i a altres cases particulars hi havia molts refugiats. En marxar els militars, vingueren els nacionals que estaven a l’altra costat del riu. Un cop alliberat el poble, se celebrà un missa a la plaça major, donat que l’Església es trobava en unes condicions molt dolentes. Quan van ser una mica més grans, què feien els dies de festa? Anàvem, tot caminant, al cinema a Verges i ens quedàvem al ball. Quan es va casar? Em vaig casar als 28 anys. Era l’any 1951, a la parròquia de Jafre amb en Josep Colomer i Castelló, fill d’Ultra-


mort. El casament va tenir lloc a les 5 del matí i el va oficiar Mn. Miquel Feliu. Vam tenir dos fills, la Maria Rosa i en Joan. La noia és perruquera i viu a Canet de Mar, i el noi és lampista i viu a Girona. Tinc quatre néts. Van anar de viatge de nuvis? Sí, a Barcelona tres o quatre dies. De què treballava el seu marit? Treballava de nit a la fàbrica de pinso UNIGSA de Jafre. I vostè? Jo vaig anar dotze anys a les tardes a l’horta d’en Bou de Torroella. Què hi feia? Arrencar planter per anar-lo a vendre als mercats. D’aquí a Jafre hi anàvem quatre dones. Jo hi vaig anar fins que em vaig jubilar. Treballava de tres a set de la tarda. Com hi anaven fins a Torroella? Ens venien a buscar i ens tornaven. Què ens podria explicar més d’anys passats? Recordo que els carrers eren de terra i quan plovia tot era fang. Els carros deixaven unes roderes molt fondes, que quan venia un home de Girona a portar vi a Can Martí Batlle –portava dues botes o bocois–, en un carro tirat per dos cavalls, s’enfonsava de tant de pes que portava. El carreter havia de fuetejar els animals per tirar endavant. Aquest senyor era un familiar dels meus avis i sovint venia a esmorzar a casa. Es deia Joan Comas. També em recordo que el dia de Nadal i el dia de Pasqua anava a buscar el tortell a casa dels avis materns, i havia de dir:

«Nadal ha vingut, si em voleu donar el tortell, Déu us doni salut». Pel ram, anàvem també a buscar la rabassa, que era com una espècie de tortell. També vull fer esment que a l’any 1940 es va desbordar el Ter i l’aigua va arribar fins als esgraons del presbiteri de la Font Santa; hi va haver moltes pèrdues. No li fa por ara viure sola? No, mentre pugui, a casa és on estic més bé. Un altre dia Déu dirà. Què en pensa de la crisi que tant se’n parla avui? Em sembla que tardarem molts anys a estar com abans. Què fa durant el dia, actualment? Al matí faig de mestressa de casa. A la tarda vaig a caminar una hora amb les amigues. Després miro la televisió... Vaig a dormir aviat. Encara em sembla veure la cara de sorpresa de la Vicenta quan li vaig dir si aquest any es deixaria entrevistar per sortir a la revista El Pedró. Jo? A mi? Per què...? Però, al mateix temps, es va disposar a col·laborar amb tot l’entusiasme del món. Us diré un secret: fins i tot va escriure alguns papers per recordar-se de tot el que ella podia explicar. Gràcies, Vicenteta, per la vostra excel·lent i alhora humil acollida i, a la vegada, per les vostres càlides i carinyoses explicacions. Ha estat un plaer per a mi conèixer-nos d’una manera més important. Per molts anys!

DESEMBRE 2011

/37

Recordo que els carrers eren de terra i quan plovia tot era fang. Els carros deixaven unes roderes molt fondes, que quan venia un home de Girona a portar vi a Can Martí Batlle –portava dues botes o bocois–, en un carro tirat per dos cavalls, s’enfonsava de tant de pes que portava.


DESEMBRE 2011

38/ Fa 550 anys...

Construcció del Santuari Josep Alabau i Coloma

grafia no és clara, no hi ha signes de puntuació i algunes paraules són difícils d’interpretar. He procurat traduir i transcriure el document en llenguatge d’ara a fi de poder-lo entendre millor i saber exactament tot el que va succeir ara fa 550 anys en el nostre poble.

Sobreeixidor de la Font Santa.

Fa 550 anys que el poble de Jafre era notícia, no sols a la comarca, al bisbat de Girona, sinó també més enllà de les fronteres del Principat. Els fets que ho ocasionen els podem conèixer gràcies als documents que es troben registrats i guardats a l’Arxiu del Bisbat de Girona en la secció 6, núm. 16 lligall 71. Són les declaracions jurades que feren diverses persones dels fets ocorreguts a Jafre. També una còpia autentificada d’aquests documents es troba en la plana 6 del Llibre de la Confraria del Roser de la Parròquia de Jafre realitzada per Mn. Baldiri Quer rector de Jafre del 1643 al 1684. Està escrit en una amalgama de llatí i català. És difícil de llegir ja que la

El document diu: “El dimarts 10 de febrer de l’any 1461 testificà i jurà a la ciutat de Girona en Miquel Castelló de la Parròquia de Jafre. Digué que en el mes de novembre passat mentre llaurava el seu camp conegut com el “Camp del Bosc” situat en la parròquia de Jafre vingué a trobar-lo un jove d’estatura mitjana, vestit amb roba de palmella fins a mitja cama. Portava als peus mitjons de palmella i sabates d’un color gris fosc. El cap el cobria amb un barret també de palmella. A la mà dreta portava una canya llarga. Segons el parer del testimoni tenia de 20 a 23 anys. Era desbarbat. Quan fou a prop del pagès li demanà com es deia. El pagès li respongué que el seu nom era Miquel Castelló. Després d’això el jove preguntà al pagès: Quantes creus hi ha en les cruïlles dels camins de Jafre? Aquest li respongué:


Solament una. El jove li diu: Que si pot, en col·loqui una en un lloc de la seva propietat o en una cruïlla de camins. Després li digué: Poso en càrrec de la teva ànima que diguis al poble de Jafre que aquella font que hi ha en el camí que va a Colomers que fa bassa, que no està ben tancada i no és tinguda en estima, havia tingut la seva aigua una gran virtut, però com que no era tinguda en estima l’havia perdut. Però si la tancaven i li tenien estima la font recobraria la virtut. El pagès digué al jove: Que si ho explicava la gent no donaria crèdit a les seves paraules. El jove li respongué: Perquè et creguin et donaré un senyal: Avui al poble morirà un nen. Aquest és el senyal que et dono i així et creuran. El pagès demanà al jove: Qui és aquest infant? El jove li respongué: Aviat ho sabràs. El jove, apartant-se del pagès, anà en direcció a Colomers seguint la riba esquerra del Ter. El pagès no sabia què fer i anà vers la vila de Jafre. En arribar a casa sentí tocar a mort per un albat i li digueren que era el fill d’en Bernat Dolça peraire de Jafre. En Miquel Castelló anà a veure a Mn. Joan Ballester rector de Jafre. Li ex-

posà tot el que li havia passat. Mn. Ballester el diumenge següent ho explicà a la gent de la parròquia des de la trona. El divendres següent en Castelló veu com molts malalts van a la font i guareixen, tal com li havia dit el jove. Una vegada llegit el present text Miquel Castelló digué que concordava amb la veritat.

La Font, engalanada per l’ocasió.

DESEMBRE 2011

/39


DESEMBRE 2011

40/

El Vicari General va concedir a la universitat de Jafre llicència per a construir en dita font una capella.

El dijous 12 de febrer del 1461 juraven a Girona: l’Honorable Bernat Guillem de Jafre, militar, (senyor del castell), domiciliat a la Parròquia de Jafre. Diu en l’interrogatori que explica veritablement tot el que coneixia. Que en la parròquia de Jafre hi havia una font que és bona per curar tota classe de malalties i que la gent hi tenia devoció i que per això hi anava. L’aigua és molt apropiada per curar diferents malalties, especialment de la vista.

En Miquel Trobat de Jafre testifica també que patia un gran mal de coll, de tal manera, que tothom que el veia tenia per mort, ja que tenia el coll molt gros.

El divendres prop passat feia tres setmanes que ell tenia un gran dolor en el costat i estava molt espantat, ja que pensava que estava a prop de la mort. Demanà que li donessin a beure aigua de la dita font. Immediatament d’haver-la begut es feu acotxar bé i suà molt i quedà guarit totalment per la gràcia de Déu. El testimoni creu que Nostre Senyor Déu l’ha guarit per mitjà de l’aigua

de la font, ell no pensava curar mai d’aquest mal. En Miquel Trobat de Jafre testifica també que patia un gran mal de coll, de tal manera, que tothom que el veia tenia per mort, ja que tenia el coll molt gros. Li donaren a beure aigua de la citada font i al poc temps millorà, atribuint-lo a la gràcia de Déu. Ara es troba ben guarit i sa. A més el testimoni, durant l’interrogatori, testifica que en Gaspar Costa d’Ullastret hi ha confirmat que a Monells hi havia 7 persones que havien begut aigua de la font de Jafre que ell mateix els havia donat. Patien de mal de costat o de coll i que tots havien curat menys una dona vella. També declarà que li han explicat que un esclau de Caramany que estava malalt i ja el tenien per mort li donaren aigua de la font i curà. El dit Caramany


ha ofert deixar-lo dos mesos a Jafre per ajudar a fer la capella a la dita font en cas que es faci. El testimoni declara també que hi ha jorns que acudeixen a la font més de cent persones. A sobre la font hi ha posat una caixeta per recollir donatius. Un dia s’hi trobaren sis sous i en un altre vuit sous i sis diners. La gent ve a la font a buscar aigua amb barrals, carbasses, botes i mitges botes. La porten a casa seva i la reparteixen i la beuen amb gran devoció. Després de llegir tot el que havia declarat digué que era correcte i que era veritat. El diumenge 25 de juny de l’any 1461 en l’església de Jafre juraren i testificaren les següents persones: el presbíter Joan Almar de Mollet. En l’interrogatori que portà a terme el vicari general, Mn. Almar diu: que és veritat que en la seva parròquia de Mollet hi ha una dona anomenada Dalmaua Redona, que ha vist moltes vegades, que no podia cloure els dits d’una mà. La dona, segons el testimoni, anà a la font i mullà la mà i després quedà amb la mà curada i la podia moure normalment. El testimoni també diu que ha vist un romeu, que segurament era d’Hongria, que tenia els dits de la mà esquerra deformats i encorbats, les ungles se li clavaven en el pla de la mà la qual tenia sense sentits. Al cap de poc temps el testimoni l’ha vist que tenia sensibilitat a la mà i podia arronsar i allargar els dits tal com ho fa una persona sana, cosa que li permeté agafar un

tràmec i cavar i fer molts altres exercicis amb dita mà. També declarà que havia vist allà a la font una noia d’uns quinze anys de la comarca de Vic que tenia la mà esquerra i la part inferior del braç sec, que mullà el braç i la mà a la font durant dotze dies. Ara l’he vista curada per la gràcia de Déu. Per manifestar a tothom que estava curada portà dos càntirs plens d’aigua de la font fins al poble. Tot això ho ha declarat el testimoni que a la vegada diu que ha vist molts altres miracles succeïts en dita font. També en aquest dia 25 de juliol de 1461 l’Honorable i distingit Sr. Dn. Bartomeu Travaset, Batxiller en els dos Drets, Canonge d’Urgell i del Reverendíssim Pare i Senyor Dn. Jaume de Cardona per la misericòrdia divina Bisbe de Girona, del qual n’és Vicari General en l’espiritual i temporal, presidí personalment en l’església de Sant Martí de Jafre una reunió en la qual hi assistí la universitat de Jafre: l’Honorable Bernat Guillem de Jafre, militar (senyor del castell), Joan Ballester rector, Jaume Raymond presbíter, Pere Gorbi clergue sacristà de dita església, Antoni Castelló, Mateu, Pere i Joan operaris de dita església, Martí Rich, Jaume Julià, Bernard Bonet, Pere Julià, Feliu Corominas, Sagarest, Pere Salvador, Pere Safont, tots de la parròquia de Jafre. Acorden que en dita font, amb el permís de l’església, construir-hi en honor de Déu una capella. El Vicari General concedeix a la uni-

DESEMBRE 2011

/41

El testimoni també diu que ha vist un romeu, que segurament era d’Hongria, que tenia els dits de la mà esquerra deformats i encorbats, les ungles se li clavaven en el pla de la mà la qual tenia sense sentits. Al cap de poc temps el testimoni l’ha vist que tenia sensibilitat a la mà i podia arronsar i allargar els dits tal com ho fa una persona sana, cosa que li permeté agafar un tràmec i cavar i fer molts altres exercicis amb dita mà.


DESEMBRE 2011

42/ que l’Honorable Mossèn Jafre, Mossèn Ballester, Pere Roig, Martí Rich i Joan Julià puguin tots plegats o tres d’ells rebre i distribuir el recollit en dita capella i font i destinar homes a captar pel bisbat de Girona i en altres llocs a fi de recollir per edificar la capella, casa i banys. També ordena que els abans citats rendeixin comptes del que administrin cada mig any a dos homes elegits per la universitat i la parròquia. També ordena que els obrers de la Font es renovin cada any en el dia de Sant Joan de Juny. Cal assenyalar que entre els síndics hi ha sempre Mossèn Jafre i un dels citats preveres. També s’ordena que els síndics d’obres han d’invertir tot el recollit en la capella o ornamentació d’aquesta o en altres coses per tots conegudes i relacionades amb ella. També ordeno que tant com dita capella es construeixi el sagristà de Jafre col·labori en les obres (...) i redueixi els seus drets a favor de les mateixes.

versitat de Jafre representada per els abans citats i als que en poden formar part, llicència per a construir en dita font una capella sota l’advocació de la Benaurada Maria de Gràcia, així com piscines apropiades i dotades de diversos aparells per atendre les persones malaltes. També ordena el citat Vicari General, d’acord amb la universitat de Jafre

També ordeno que en Roig tingui clau de la caixa del Santuari. Per treure diners cal que hi estigui present Mn. Ballester o aquell que tingui el llibre de comptes i el que hagi de continuar els comptes. El dia 12 de juliol de l’any de la Nativitat de 1461 a la Parròquia de Jafre juraren i testificaren: Antoni Mayll i un anomenat Cavall de Bàscara. Després de jurar en foren interrogats i digueren que el dimarts passat prop de migdia era amb el seu ramat prop de la font de Jafre, lloc on hi havia gran


gentada. Tothom deia que la font s’havia estroncat. Digueren que una dona anava a agafar aigua de la font i posava la mà i el braç dintre el canal de la font. En treure el braç al cap de poc la font tornà a rajar. El testimoni també declarà que abans del migdia d’aquest dia havia sentit dir que la font havia tornat a estroncar-se. Un home de Colomers anomenat Basart que era un gran pecador i en l’últim any havia anat a Granada a portar cavalls que servien després per atacar als castellans. A més ha vist en Ferran Borcha que tenia dolors d’espatlla i no podia valerse de les mans. I un home del Camp de Tarragona que tenia un braç i la mà fets malbé, la mà la tenia cloca i no la podia allargar. A més ha vist un altre home que ha vingut a la font amb dues crosses i que sols tenia un ull bo. També vingué a la font un francès que no hi veia i no podia moure les mans. En Joan Martí de Figueres ha dit que tenia molta febre i que un francès molt enfebrat també vingué a la font. El testimoni declara que tots s’anaren curats i sans, sense cap mal.” Fins aquí la narració de la història de la Font Santa. Cal destacar unes coses importants. La primera ens presenta les diverses declaracions baix jurament que fan diverses persones que han participat o vist els fets iniciats amb en Miquel Castelló. La segona que cal destacar és la data del 25 de juny de 1461 que la universitat de Jafre assisteix a la reunió presidida pel Vicari General del Bisbat

en l’església parroquial de Jafre. El Vicari General actua en nom del Bisbe de Girona Jaume de Cardona (bisbe de Girona del 1459 al 1462). La universitat ( reunió de tots els caps de casa del poble) acorda tancar la font i per tenir-la en estima el millor que creu és construir-hi una capella. És un testimoni de democràcia i de bon fer de la població davant d’un fet tan important. El poble actua amb conseqüència i unanimitat.

DESEMBRE 2011

/43


DESEMBRE 2011

44/

Fragment del document original que recull les declaracions jurades que feren diverses persones dels fets ocorreguts a Jafre els darrers mesos de l’any 1460 i primers de 1461.

Un altre aspecte molt important és la llista de les persones que assisteixen a la reunió. A simple vista ens pot semblar poca gent, però consultant un treball de l’arquitecte Joan Viñas que té sobre Jafre trobem dades del fogatge de la població de l’any 1497. És el més proper que tenim dels fets de la Font Santa (1461). Un fogatge era una imposició de les Corts Generals de Catalunya iniciada en el segle XIV. Establien per convivença amb el rei dels estats de la corona catalano-aragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. Aquests fogatges ens donen a conèixer les cases habitades i per deducció els habitants dels

nostres pobles que eren, en aquell temps, molt diferents d’ara. El Sr. Joan Viñas trobà la documentació pertinent sobre els fogatges de Jafre a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest fogatge de 1497 ens ajuda a més de veure les cases habitades del nostre poble a tenir una visió més real del document de la Font Santa quan parla de la reunió de la universitat de Jafre i els membres o caps de casa que assisteixen a la reunió. Hem de tenir present que aquest fogatge és realitzat 36 anys després dels fets de la Font Santa i segons la mitjana de vida de l’època 36 anys són molts anys, podem dir que ja era una altra generació però a pesar de tot ens dóna a co-


nèixer com era més o menys el nostre poble. Els focs es dividien en tres classes o categories: eclesiàstics, militars i laics. Dels focs eclesiàstics i militars en trobem solament un de cada apartat: el capellà i el senyor del castell. L’apartat dels laics hi figuren 15 cases: Almar, Rafel Balle, Bonet, Joan Castelló, Miquel Castelló, Domènech, Miquel Fornés, Fortich, Maior, Bernat Oller, Pou, Rich, Roig, Saguer i Tonyà. També el Sr. Joan Viñas ens presenta en el seu treball una aproximació o hipòtesi de treball de la configuració del poble de Jafre en els anys 14861553 a partir de fogatges posteriors. La Font Santa queda molt separada de les cases que formen el poble. Un altre document del 9 de juliol de 1461 també té relació amb la construcció de la capella de la Font Santa. El Vicari General de Girona Dr. Travaset l’envia als Metropolitans de Tarragona i Saragossa a fi que els fessin arribar als bisbes sufraganis i al bisbe d’Elna. Aquest document diu així: “Als Rdms. En Crist Pare i Senyor als Arquebisbes de Tarragona i Saragossa i el bisbe d’Elna (...) Ha plagut a l’Altíssim que té gran caritat en vers els mortals, donar-nos no sols els sagraments per la salvació de les ànimes, sinó també molts remeis en la virtut de les herbes, les pedres i a les propietats de les aigües per curar les malalties del cos. Entre aquests remeis, en els nostres temps, per la seva gràcia ha estat trobada en aquest lloc de Girona, en

el terme de Jafre, una font, les aigües de la qual ragen, segons he comprovat amb diligent investigació, curen a moltes persones malaltes (...). Degut això molta gent acut a la font i ha semblat necessari construir-hi una capella en honor de la Benaventurada Verge, Mare de Crist, sota l’advocació de Santa Maria de Gràcia i que es construeixin unes piscines (...) Els veïns no poden portar a terme les citades construccions sense rebre ajuda. He pensat que era oportú, per mitjà del present escrit, concedir indulgències als diocesans que col·laborin en les obres. Als de fora del bisbat he resolt comunicar-ho a vosaltres Rdm. Srs. (...) demanant humilment que en concediu també als vostres diocesans que vulguin ajudar per poder portar a terme obra tan important. Donat a Girona el dia 9 de juliol de 1461”. Quinze dies després de la reunió a l’església de Sant Martí de Jafre el Vicari General envia aquest document adreçat als bisbes de Catalunya, Aragó i el d’Elna. Una cosa que podríem assenyalar del document és la menció concreta del bisbat d’Elna. En aquell moment el bisbat català d’Elna no tenia per metropolità l’Arquebisbe de Tarragona, depenia del de Narbona. En parlar d’Elna voldria fer un petit incís. A l’any 1534 un descendent de la família Rich de Jafre era nomenat Bisbe d’Elna. Com podem veure, aquest escrit donà a conèixer d’una manera clara la fama de la Font Santa a tot Catalunya i Aragó ara fa 550 anys.

DESEMBRE 2011

/45

Dels focs eclesiàstics i militars en trobem solament un de cada apartat: el capellà i el senyor del castell. L’apartat dels laics hi figuren 15 cases: Almar, Rafel Balle, Bonet, Joan Castelló, Miquel Castelló, Domènech, Miquel Fornés, Fortich, Maior, Bernat Oller, Pou, Rich, Roig, Saguer i Tonyà.


DESEMBRE 2011

Imatges pel record...

46/ Escola de les nenes. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras. Any 1940.

Mestra: Senyoreta Concepció Primera Filera ( d’esquerra a dreta): Pepita de Can Navarro, Maria de Can Siset Gras, Maria de Can Peret Furró, Carmen de Cal Rei, Lola de Can Diego del Mas, Manolita de Cal Boix, Pepita Oliveras, Anita de Can Milà, Maria i Pepita de Can Patrici. Segona Filera: Lluïsa de Can Casals, Maria de Cal Tit, Montserrat de Can Nando, Roser de can Serra, Lola de can Marull, Assumpció de can Felip, Marina de Cal Rajoler, Pepita de Can Martígrau. Tercera Filera: Magdalena de Can Pau, Maria Dilmé, Maria Oliveras, Maria de Can Norat, Maria de Cal Boix, Mercè de Can Xiviu, Maria de Can Tassis, Quimeta de Cal Fuster, Lola de Ca l’Àngel. Quarta Filera: Encarnació de Can Pou, Maria Tomaset, Maria de Can Puig, Pepita del Cal Carreter, Teresa de Can Bagué, Marina de Cal Hosteler, Maria de Can Batlle, Francisca de Can Tomaset, Carolina de Can Martigrau, Maria Dolors de Can Candi, Llucieta de Can Marimont, Maria de Can Cos, Siseta de Cal Boix. Cinquena Filera: Remei Pagès, Quimeta Oliveras, Teresa de Can Mates, Pepita de can Tassis, Margarida de Can Rosquilla, Maria Dolors de Cal Ferrer Padrosa, Anita de Can Casals i Caterineta de Can Farigola. Sortida al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras. Any 1946.

Mossèn: Mn. Miquel Feliu Hi hem reconegut: Quim de Can Rosquilla, Pere de Can Colomet, Esteve de Can Llorens, Joan de Cal Boix, Tribuno de Cal Frare, Lluis i Quim de Can Ballana, Rita de Can Milà, Balbina de can Puig, Asunció de Cap Felip, Manolita de cal Boix, Rosa de Can Cos, Caterina de Can Castanyer, Pepa de Can Boira, Catarineta, Rosita de Can Pauet, Baldomero, Quimeta de Cal Fuster, Joan de Can Marull, Lola de Can Marull, Teresa de Can Colomet, Lola del Mas Diego, Lluïsa de Can Casals, Montserrat del Molí, Nita de Can Pons, Magdalena de Can Pou. Carolina de Can Martígrau, Marta de Can Pei, Maria de Can Batlle, Joan del Molí, Marina del Cal Rajoler, Siset de Ca la Caterineta, Martí de Can Batlle, Modesto de Can Farigola, Jaume de Can Mero, Josep de Can Llorens, Martí de Can Boira, Salvi de Can Casals, Ferriol de Can Ballana, Martí Serra, Quim de Can Grau.


DESEMBRE 2011

/47

Els nens petits de l’escola de Jafre durant la guerra. Any 1938. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras.

Mestra: Senyoreta Concepció. D’esquerra a dreta ( filera de dalt): Nita de Can Milà, ?, Martinet de Can Serra, Diego de Can Font, Joan del Molí, ?, Martí Barquer, Martí de Can Quelillo, Miquel de Can Mateu. Segona filera: Caterineta de Can Farigola, Maria de Can Tassis, Marina de Ca l’Hostaler, Lluïsa de Can Casals, Paquita de Can Feliu, Maria de Ca la Mercè, Teresa de Can Mates, Anneta de Can Cames, Senyoreta Concepció. Tercera filera: ?,?,?, Francisqueta de Can Tomaset, Maria de Can Diego del Mas, ?, Lola de Can Marull, Pepita de Ca la Mercè ( que té assegut a la falda en Quim de Ca la Xica), Quim de Cal Flequer, Martí de Can Grauet, Eduard Padrosa, ?. ?, ?, ?, ?, Ferriol Ballana, Joan de Can Mates, ?, Joan Tins, ?, Ricardo Martigrau. Sortida al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras. Any 1944.

Mossèn: Mn. Miquel Feliu Hi hem reconegut: Teresa de Can Casals, Maria Dolors de Can Candi, Pepita de Ca la Mercè, Maria de Ca la Mercè, Lluïsa de Can Casals, Maria de Can Norat, Magdalena de Can Pou, Maria Dolors Padrosa, Rita de Can Milà, Maria de Can Cos, Tribuno de Cal Frare, Pep de Can Xiviu, Joan de Can Puig, Mn. Miquel Feliu, Lluís de Cal Barquer, Pere de Can Colomet, Quim de Ca la Xica, Marta de Can Pei, Maria Vinyes, Narcís Puig, Margarida de Can Rosquilla, Balbina de Can Puig, Francisqueta de Can Tomaset, Mercè de Can Xiviu, Nati de Can Puig, Josep de Can Joanic, Josep de Can Llorens, Martí i Jaume de Can Mero, Siset de Ca la Caterineta, Tet de Cal Gall, Pere de Ca la Xica, Salvi de Can Casals, Pepita de Can Font, Margarida de Can Roc, Loreto de Can Grauet, Martinet de Can Martigrau.


DESEMBRE 2011

48/

La mirada creient davant la crisi Mn. Joan Boadas

Cal desterrar la queixa i la lamentació estèril que no porten a res. El món mai gira al revés, sempre va endavant i no ens podem quedar enrere.

Ja tinc una certa edat, 51 anys, i la paraula crisi l’he sentida alguna que altra vegada. Fins ara ens n’hem sortit de totes i les podem explicar. Que no és poca cosa. Les crisis ens treuen de la nostra còmoda monotonia i ens presenten nous reptes que cal afrontar. Aquesta no pot ser menys.

acabat i tornen a casa fracassats. Cal tornar a Jerusalem, no s’ha acabat res. No podem sentir-nos fracassats. Se’ns demana una mirada nova i serena per contribuir a construir la nova realitat. De fet, hem de mirar què havíem perdut quan crèiem que anàvem tan i tan bé. Segur que hem perdut un grapat de valors, que si els redescobrim i els No pretenc fer un exhaustiu estudi reinterpretem correctament seran el econòmic, ja que no tinc la preparació desllorigador que ens permetran enfoper fer-ho, ni és el lloc adient. El que car-la i encaminar-nos cap a la sortida pretenc és fer una mirada des de la fe i i resolució de la mateixa. El redescoel sentit comú. Serà doncs una mirada briment d’aquests valors universals i esperançada. Els cristians d’això n’hem fer-los presents, no vol dir tornar a de ser mestres. No hem d’oblidar que fórmules antigues i caduques. Els vala nostra història s’inicia a la Creu. De lors són universals però s’han d’encarfet, els deixebles d’Emaús ho veuen tot nar en cada persona, en cada cultura i en cada moment històric. Aquest és el que ens toca viure a nosaltres i acceptem el repte amb joia. Els creients tenim molt a dir i a fer. Cal desterrar la queixa i la lamentació estèril que no porten a res. El món mai gira al revés, sempre va endavant i no ens podem quedar enrere. Aquests valors ja s’han definit i mai pel camí dels mínims, són de màxims i no admeten rebaixes. Són universals i atenyen a tots els homes, a totes les societats i tots els grups humans


sense cap excepció. La Declaració dels Drets de l’Home de la ONU em sembla que són adients. Però no només ens val la paraula Drets, també ens cal la paraula Obligacions. Tenim drets i no hem d’oblidar que també tenim obligacions. Una comporta l’altra. La persona humana concreta i amb lligams socials és el centre. Les ideologies sortides del hegelianisme, com són el marxisme i el capitalisme, el centre no és la persona, sinó l’economia i les relacions econòmiques. Un cop caigut el marxisme, ara li toca la caiguda del capitalisme bèstia que ha imprimit la nostra societat occidental. De persones hem passat a ser consumidors. I com a tals ens tracten. L’accent no es troba en el ser sinó en el consumir. Això causa moltes desigualtats i violència. No podem passar-ho per alt, en som els causants amb la nostra col· laboració necessària. No podem mirar cap un altre costat i dormir tranquils. Des de la nostra posició cal que ens hi impliquem. Sabem que molts productes que consumim estan elaborats a països on hi ha treball neo-esclau, mà d’obra infantil, ... i no fem res. Hem de treballar per la veritable llibertat de les persones. Que ens sentim partícips i responsables. Cal que canviem el cor i les nostres actituds i iniciem el camí de les virtuts. L’educació no és l’acumulació de molts coneixements, sinó fer persones adultes i responsables, i ciutadans compromesos. També cal vetllar per la dimensió espiritual i transcendent de la persona humana. La religió no és només una esfera individual, ans té connotacions

socials que cal recuperar, no es pot imposar, però no es pot menysprear. Els poders públics han de respectar i potenciar la llibertat i pluralitat religiosa, sense implicar-se en les seves decisions i instrumentalitzar-les. Ens cal ser humils, austers i partícips. Que les qualitats i els béns personals tenen una funció social. Hem de saber treballar bé i compartir. No hem de construir contra els altres sinó amb els altres. Hem de respectar la natura, no sols des d’un punt de vista bucòlic pastoral, sinó com un bé comú que hem d’administrar, cuidar i passar a les noves generacions. Cal defensar la família i la seva unitat. És el lloc on aprenem a viure el bé més preuat: La gratuïtat de l’amor. Cal construir una cultura de la vida. Des de la concepció fins la mort natural. Una societat que veu natural l’avortament i l’eutanàsia, és una societat malalta. Una societat que defineix les persones per les relacions econòmiques i les veu com a consumidores, està greument malalta i no té cap futur. La visió cristiana de l’home pot aportar llum en aquest moment. La persona humana ha estat creada a imatge i semblança de Déu i redimida com a filla de Déu i hereva del Cel. Aquest món és fugisser. Estem en aquest món però no som d’aquest món. L’hem d’estimar i ens hi hem d’implicar. I hem d’anunciar la Bona Nova de la Salvació que Crist en ofereix a tots per la mediació de l’Església.

DESEMBRE 2011

/49

També cal vetllar per la dimensió espiritual i transcendent de la persona humana. La religió no és només una esfera individual, ans té connotacions socials que cal recuperar, no es pot imposar, però no es pot menysprear. Els poders públics han de respectar i potenciar la llibertat i pluralitat religiosa, sense implicar-se en les seves decisions i instrumentalitzarles.


DESEMBRE 2011

50/

Receptes de Cuina

Teresa Alabau i Oliveras

Espatlla de xai farcida Rosa Reixach

INGREDIENTS -1 espatlla desossada -1 botifarra de sal i pebre -2 ous -50 o 60 gr. de pinyons -1 llesca de pa sucat amb llet -Farigola -Julivert -1 fulla de sàlvia fresca -100 gr. pernil salat -Cebetes petites -Rovellons -1 cullereta de mel -Conyac

PREPARACIÓ En un bol, hi posarem la botifarra desfeta, barrejarem els ous, els pinyons, el pa amb llet, una miqueta de farigola i julivert tallat ben petit, el pernil tallat també ben petit i les cames dels rovellons. Untarem l’espatlla desossada amb oli d’oliva i hi posarem tot el farcit a sobre. Després la lliguem amb molt de compte i la posem en una plata al forn, primer a 250º durant 15 minuts i després baixarem el forn a 180º uns 40 o 50 minuts. A part, courem les cebetes i els rovellons que ens serviran per a decorar el plat. Al suc d’aquestes cebetes, hi afegirem una mica de conyac, 1 cullereta de mel i una mica d’aigua tot ben passat. Aquest suc ens servirà per anar pintant amb un pinzell l’espatlla fins que estigui cuita. Per saber si està ben cuita, la punxarem amb una agulla. Desitjo que us agradi. Bones Festes a tothom!!!


DESEMBRE 2011

/51 “Plum cake” Margarida Muxach

INGREDIENTS -100 gr. mantega -100 gr. sucre -2 ous -200 gr. farina -1 cullereta llevat Royal -Mig got (50 ml) de rom -75 gr. fruita confitada tallada a daus -50 gr. panses

PREPARACIÓ Poseu a remullar les panses amb el rom. En un recipient calent bateu la mantega fins que quedi tova, afegiu-hi el sucre. Remeneu-ho ben remenat, incorporeu-hi els ous d’un en un. Quan la massa ja estigui lligada, afegiu-hi la farina, el Royal i el rom. Seguiu-ho treballant fins que us quedi una pasta esponjosa. Poseu en un altre bol la fruita confitada i les panses i les enfarineu. Després unteu el motlle amb una mica de mantega. Tireu una capa de massa del plum cake al motllo; barregeu les panses i la fruita enfarinades amb la resta de la massa. Empleneu el motllo amb la resta de la massa i poseu-ho a forn baix fins que estigui cuit. Quan el punxem i l’agulla surt seca, ja està cuit. Si quedés massa cuit de fora i cru de dins, podeu posar un paper de cuina mullat a sobre del pastís i torneu-lo al forn tantes vegades com calgui. Traieu-lo del forn i deixeu-lo refredar. Desemmotlleu-lo i escampeu el sucre llustre al damunt del plum cake. Bon profit!


Imatges pel record...

Escola dels nens. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras. Mestre: Sr. Badia. Filera de dalt ( d’esquerra a dreta): Sebastià de Ca la Gerònima, Candi, ?, Siset de Ca la Caterineta, Salvi de Can Casals, Jaume i Martí de Can Mero, Lluis de Cal Barquer, Martí de Can Grauet, Josep de Can Joanic, Lluis de cal Flequer. Segona Filera : Jordi de Can Diego del Mas, ?, Quim de Ca la Ramona, Antonio de Ca l’Hostaler, Josep de Can Llorenç, Jordi i Joan de Can Berga i Quim de Ca la Xica. Sol ( assegut) : Josep de Can Diego del Mas Tercera filera ( els més petits ) : Candi de Ca la Maria, Pere de Can Sisetgras, Martí de Can Matas, Joan de Cal Frare, Pere de Can Generós, Xicu de Can Pons, Enric de Can Bagué i en Josep del Mas Benito.

L’hora de la lectura. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras D’esquerra a dreta: Lluïsa de Can Casals, Mercè de Can Xiviu, Paquita de Can Feliu, Senyoreta Adelaida, Maria de Ca la Mercè, Nita de Can Milà, Maria de Can Puig, Maria de Can Tassis i Roser de Can Serra.

Partit de Festa Major. Fotografia cedida per la Quimeta Oliveras Drets (d’esquerra a dreta): Pitu de Can Meli, Quim de Can Castanyer, Siset de can Tomaset, Quim i Pitu de Cal Blau, Martí de Can Batlle, Joan de Can Saboia, Pitu de Can Prats, Josep Padrosa “Avi Ferrer”. Ajupits: Sadurní Pagès, Josep de Can Boira, Eduard Padrosa i Pep de Can Xiviu.

Revista de Jafre n 5 desembre 2011 gener 2012