Page 1

El Pedr贸 RevistadeJafre|N煤mero1|Desembre2007-Gener2008


El Pedró CONTINGUTS>>

03 SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 CAVALCADA DE REIS | 05 ENCANT D’OFRENES A LA FONT SANTA / CARNAVAL | 06 PRIMERA COMUNIÓ | 07 ELECCIONS MUNICIPALS | 08 CATIFA DE CORPUS | 09 REVETLLA DE SANT JOAN | 10 NOVA WEB DE L’AJUNTAMENT / TORNEIG 24 HORES DE FUTBOL SALA | 11 III BIENNAL DE JAFRE | 12-13 LA FESTA DE SETEMBRE | 14 LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ | 15 OBRES DEL 2007 | 16 EL BALNEARI | 17 MAS CASTELLÓ | 18-19 LES NOSTRES ENTITATS | 20-21 CONSERVAR REAL LA MEMÒRIA | 22-25 FA 200 ANYS... LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA A JAFRE | 26-27 ENTREVISTA EN «PITO BAGUÉ» | 28-29 EL MEU JAFRE | 30 NADAL I EL DO DE LA PAU | 31 RECEPTES DE CUINA PEL DINAR DE NADAL CONILL AMB ESCAMARLANS / COCA DE POMA Equip redactor: Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, M. Rosa Carrera i Xavier Vila. Edita: Ajuntament de Jafre Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren.


/03

DESEMBRE 2007

Salutació

Joan Bonany i Rocas Alcalde de Jafre

Benvolguts jafrencs, Saludem l’arribada del primer número de la nova Revista de Jafre. Una revista que es vol que sigui un lligam de la vida en comú de tots els que d’una manera o una altra, ens sentim vinculats a aquest poble. Pels que hi viuen, a temps complet o a temps parcial, pels que hi han nascut i ara viuen en altres indrets, pels que simplement sense viure-hi ni haver-hi nascut senten aquest vincle amb el nostre poble. En definitiva una revista per tots els jafrencs en el sentit més ample de la paraula. Aquest any 2007, Jafre ha girat un full, un simple full dels molts que té el llibre de Jafre, des de la seva primera pàgina i dels molts que encara té per passar. Aquest full l’hem passat entre tots i ara hem de mirar als que encara queden per escriure més que no pas rellegir els anteriors. Aquesta és la nostra tasca col·lectiva, la tasca de tots i cada un de nosaltres, els jafrencs, per engrescar-nos a fer que aquest poble, amb el que ens hem vinculat sigui un lloc per poder viure-hi millor, col·lectivament i personalment. Per això us demanaria que us engresqueu, cadascú amb el que millor pot aportar, amb les activitats, amb els projectes amb les idees per assolir aquest objectiu. Engresqueu-vos amb Jafre¡ En aquesta revista hi trobareu un recull del pols de la vida social de Jafre en l’últim any, descripcions sobre indrets de Jafre, històries de Jafre, opinions sobre Jafre dels d’aquí i dels d’allà, i altres articles sempre amb la base de Jafre. Penseu-hi com si aquesta revista fos un àlbum de fotografies de la família jafrenca. Un àlbum de fotos que a més, està amenitzat amb històries i condimentat amb entrevistes i altres apartats. No puc deixar de passar la oportunitat de felicitar-vos les festes de Nadal i desitjar-vos a tots plegats el millor per l’any que ben aviat encetarem. Jafre, desembre de 2007


DESEMBRE 2007

04/

Fets destacats Xavier Vila

5 de gener

Cavalcada de Reis

COM CADA ANY, SES MAJESTATS ELS REIS MAGS D’ORIENT VAREN ACUDIR A JAFRE, FIDELS A LA SEVA CITA.

Com cada any, Ses Majestats els Reis Mags d’Orient varen acudir a Jafre, fidels a la seva cita. La cavalcada de reis és la festa que celebra l’epifania del Senyor. Segons la tradició, la nit del 5 de gener els Reis Mags (Melcior, Gaspar i Baltasar) visiten les cases dels jafrencs per portar als nens les joguines que els han demanat a les seves cartes. A la matinada del dia sis trobaran les joguines que els Reis els han deixat. Aquest any la cavalcada va ser tot un èxit d’afluència de gent; els Reis van arribar al poble per carretera i després van començar a recórrer diversos carrers de la vila repartint caramels als nens. Ses Majestats van anar a la parrò-

quia on van recollir les cartes dels més menuts. A continuació tots plegats es van dirigir cap el Local Social on Ses Majestats van donar un petit obsequi a la mainada i la vetllada va continuar amb un espectacle d’animació infantil.


Encant d’ofrenes a la Font Santa

Els jafrencs van tornar a complir el vot de poble fet a sant Sebastià ara fa més d’un segle. Cada any, per aquesta festivitat, els veïns porten ofrenes a la Font Santa per agrair la intercessió de sant Sebastià en una greu epidèmia de còlera que afectava el nostre municipi. Una vegada acabada la cerimònia religiosa es va fer, com és tradició, l’encantament de les ofrenes.

17 de febrer

Carnaval Esquelets, infermeres, presoners, capellans i monges, escocesos, i un munt de disfresses més van omplir el Local Social amb la seva gràcia i una gran dosi d’humor. En una nit en la qual tot aparenta ser el que no és, els jafrencs van utilitzar tota la seva imaginació per vestir-se de forma divertida i disfrutar d’una vetllada plena de música i colors. Es van premiar les disfresses més originals, i tots plegats van tancar la vetllada recollint col·lectivament la sala on s’havia celebrat la festa.

DESEMBRE 2007

/05

21 de gener


DESEMBRE 2007

06/

19 de maig

Van rebre la Primera Comunió LA RAQUEL COS, LA JÚLIA MUNTANER I EN MARTÍ CASTAÑER, ELS TRES PROTAGONISTES D’AQUEST INOBLIDABLE DIA. El passat mes de maig , en concret el dia 19, la Raquel Cos, la Júlia Muntaner i en Martí Castañer van rebre la Primera Comunió. Feia dos anys que assistien a la catequesi, preparant-se per a la primera comunió. Van disfrutar de l’eucaristia amb els familiars i amics. Enhorabona!!


DESEMBRE 2007

/07

27 de maig

Eleccions Municipals

EL DIA 16 DE JUNY, ES VA CONSTITUIR EL NOU CONSISTORI

Les eleccions municipals es van celebrar el dia 27 de maig. L’acte de constitució del nou Ajuntament es realitzà el dissabte 16 de juny i durant el qual Joan Bonany va ser escollit alcalde amb quatre vots a favor i tres abstencions. La mesa d’edat - formada per Sebastià Alabau, com a regidor de més edat i president i per Nuri Berga com a regidora més jove - va oficiar la cerimònia i s’ocupà de demanar el vot dels regidors electes per decidir alcalde. La votació es va resoldre amb el resul-

tat de 4 vots a favor de Futur per Jafre i tres abstencions. Els dos regidors de CiU (Joaquim Carbó i Martí Costal ) i el del PSC-PM ( Manel Bonany ) es van abstenir. Sebastià Alabau, com a regidor de més edat, va lliurar la vara al nou alcalde, Joan Bonany, que pronuncià, en un to d’agraïment, el primer discurs de la nova legislatura. El nou alcalde va remarcar la responsabilitat que suposa encapçalar la llista més votada i expressà un reconeixement a la tasca realitzada per l’antic equip de govern.

Composició de l’Ajuntament de Jafre

Joan Bonany i Rocas Futur per Jafre

Marta Pagès i Valls Futur per Jafre

Josep Carbó i Hugas CiU

Sebastià Alabau i Teixidor Futur per Jafre

Martí Costal i Condom CiU

Núria Berga i Ferrer Futur per Jafre

Manel Bonany i Vila PSC-PM


DESEMBRE 2007

08/

10 de juny

Catifa de Corpus Quan arriba el mes de maig, les dones de Jafre ja comencen a parlar de la catifa de Corpus. Es tracta de posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer i tot seguit es posen en marxa per pensar un dibuix que no hagin repetit cap any. Pensen el disseny i tot seguit fan els patrons amb paper d’estrassa i mentrestant s’organitzen per anar a buscar les flors. Les flors es comencen a collir en diferents indrets del poble i els voltants. Després de la recollida de flors i plantes, comença la seva selecció tenint en compte el dibuix del disseny de la catifa. Arriba el dia de Corpus al matí, i totes a punt a les 10 a la Font Santa per a començar l’obra. Primer es dibuixa a terra amb guix i tot seguit es comença a omplir de flors i material com guix, serradures o algun altre element. Un cop acabada, es dóna el vist i plau i tothom pot dir la seva, “molt maca però què us sembla si hi posem aquest ramet de flors?” o bé... “hi puc posar una mica més d’aquesta flor o d’aquesta altra?...” La catifa és trepitjada per la Processó de Corpus que recorre els jardins de la Font Santa. Anys enrere, cada carrer feia una catifa i la processó de l’altíssim durava hores.


Revetlla de Sant Joan Com és tradició, el dissabte 23 de juny es va celebrar la Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. Aquesta nit, per sopar, és habitual fer reunions familiars o bé acudir a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d’una foguera. A Jafre ja fa alguns anys que no es fa foguera però sí que aquesta festivitat es va celebrar amb un sopar en què varen participar-hi unes 175 persones. La nit més curta de l’any va ser amenitzada amb la música de la disco mòbil Xanadú. Després del sopar i de fer algunes ballarugues es va servir la típica coca de pa de pessic i fruita confitada. Els nens també varen participar en la festa brandant bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), petards que s’activen pel cop amb el terra i que de tan febles són del tot inofensius. Els més grans i alguns pares també es van apuntar a la gresca fent ús d’explosius de metxa més potents. Traques, petards i coets van omplir la nit de soroll i llum de colors.

/09

DESEMBRE 2007

23 de juny


DESEMBRE 2007

10/

30 de juny

Nova Web de l’Ajuntament L’Ajuntament de Jafre va estrenar nova web i el nou domini www.jafre.cat En aquesta web podreu trobar notícies diverses sobre el nostre poble a més de l’agenda, on s’inclouen totes les activitats que es faran en els propers dies. També es poden fer gestions directament amb l’Ajuntament o consultar el Pla d’ordenació urbanística, l’Agenda 21 - Baix Ter o, fins i tot, veure les imatges més divertides de les festes celebrades al poble. A més també hi ha un apartat on podràs conèixer més coses sobre Jafre.

27 i 28 de juliol

Torneig de 24 h de Futbol Sala SIMASI, l’equip guanyador del Torneig

Els dies 27 i 28 de juliol la U.E. Jafre va organitzar el Torneig de les 24 Hores de Futbol Sala. Enguany es va celebrar la vinti-unena edició.

La classificació final fou la següent: 1 - Simasi 2 - L’Avi Miquel 3 - Bar Rafa 4 - Bar Montanya 5 - Inter-Tar-Pala 6 - Aurosa 7 - Construccions Alabau 8 - U.E. Jafre 9 - La Curva 10 - Garrafa Killers 11 - Mas del Pi 12 - Descarats 13 - Showteam 14 - Guix i Decoració Lopez 15 - Citroen 16 - Xancletes F.C. 17 - Mont-Ras 18 - Saint Dennis 19 - At. Jones 20 - Sabat Team


III Biennal de Jafre

La tercera edició de la Biennal de Jafre, organitzada per Carolina Grau i Mario Flecha, es va celebrar els dies 11 i 12 d’agost amb la participació d’una vintena d’artistes de països de tot el món que van presentar la seva obra i les seves accions a diversos espais del poble, amb la complicitat, en alguns casos ben activa, dels mateixos veïns. Aquest és el cas, per exemple, de Miralda, que fer una recopilació de receptes de cuina del municipi. També l’argentí Edgardo Rudzniski va recórrer a la gent de Jafre per a la seva instal·lació, una peça de so que emetia el brogit de la naturalesa barrejat amb la veu i les cançons dels habitants. Jorge Machi va obrir la biennal, prenent el riu Ter com a motiu de la seva acció, consistent a deixar endur pel corrent de l’aigua del Rec del Molí, les lletres del nom del riu.

/11

DESEMBRE 2007

11 i 12 d’agost


DESEMBRE 2007

12/

LA BICICLETADA POPULAR I EL SOPAR DE FI DE FESTA S’ESTRENAVEN AQUEST ANY AMB GRAN ÈXIT. A MÉS TAMBÉ VAM PODER GAUDIR DE LA PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA «CORONEL MACIÀ», DEL TORNEIG DE PETANCA, DE L’ESPECTACLE D’ANIMACIÓ INFANTIL, DEL TEATRE, DE L’OFICI SOLEMNE AMB ACOMPANYAMENT, DE LES SARDANES I DEL BALL , TOT MOLT BEN ORGANITZAT PER LA COMISSIÓ DE FESTES

7, 8 i 9 de setembre

La Festa de Setembre El divendres 7 de setembre es va projectar la pel·lícula : CORONEL MACIÀ. Aquest acte es va fer a la pista poliesportiva. El dissabte 8 de setembre es va fer la PRIMERA BICICLETADA POPULAR que es va acabar amb un esmorzar. A la tarda es va fer el TORNEIG DE PETANCA de la Lliga de l’Amistat. Després, els més petits van poder

gaudir de l’ESPECTACLE D’ANIMACIÓ INFANTIL amb el grup “Si fa sol re’s mi fa”. A la nit vàrem poder anar al TEATRE. Els teatraires El Ratinyol de Cruïlles van presentar l’obra “Amor ... Direcció Prohibida”. Els actes del diumenge 9 de setembre van començar amb l’Ofici Solemne al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa amb l’acompanyament de la Co-


LA PRIMERA BICICLETADA POPULAR ES VA FER EL DISSABTE 8 DE SETEMBRE

ral Sol Ixent. A la tarda, sardanes amb la cobla Ciutat de Mataró. Tot seguit, va haver-hi ball amb el conjunt ELS MÀGIC’S. Durant el transcurs del ball es va fer una botifarrada. El dilluns 10 de setembre es va fer el primer SOPAR DE FI DE FESTA. Es tractava de que cadascú es portés el menjar i que el compartís amb la resta

COM SEMPRE LA GENT VA RESPONDRE EN EL PRIMER SOPAR DE FI DE FESTA

d’assistents. Tot i tractar-se d’una iniciativa inèdita al nostre poble, va ser un tot èxit si tenim en compte el nombre de participants i la qualitat dels plats que s’hi van presentar. L’organització dels actes va córrer a càrrec de l’Associació Sociocultural la Jafrenca. L’Ajuntament de Jafre va col·laborar amb l’organització.

DESEMBRE 2007

/13


DESEMBRE 2007

14/

10 i 11 de novembre

Festa Major de Sant Martí Els actes de la Festa Major d’enguany van començar el dissabte dia 10 de novembre amb l’exposició del concurs de fotografia al Local Social. El mateix dissabte, a la tarda, tingué lloc el I Campionat de Botifarra i els més menuts van poder gaudir d’un espectacle de titelles. A la nit i a l’interior de la carpa, van actuar The Miracle Band i Miquel del Roig. El programa del diumenge va començar amb l’Ofici Solemne a la parròquia, amb l’acompanyament de l’Orquestra Montgrins. Al final de l’acte, el cor parroquial va cantar els goigs en honor de Sant Martí, patró de Jafre. Tot seguit, varem poder ballar sardanes a la Plaça del Castell. A la tarda, es va disputar un partit de futbol entre els equips del Jafre i l’Escala B, al camp del Padró. Abans de l’inici d’aquest partit, es va fer un homenatge pòstum a Josep Hugas, qui fou secretari de la Unió Esportiva Jafre entre els anys 1987 i 2006 i membre de totes les juntes del Jafre. Durant l’acte es va fer un parlament i es va lliurar una placa commemorativa a la família. A continuació, sardanes al Local Social. Els actes de celebració van cloure amb un concert i el ball de fi de festa. Durant el transcurs del ball es va fer el lliurament dels premis del concurs de fotografia. Els guanyadors del qual foren Imma Bach-Esteve en la categoria d’adults i Aniol Alabau en la categoria juvenil.


Feia dècades que pels carrers de Jafre no es veia un remenament tan gran. Fressa, pols, vibracions i carrers tallats són alguns dels inconvenients d’unes obres que eren molt necessàries. Les xarxes de clavegueram, d’aigua potable i la instal·lació de les canonades de gas són infraestructures bàsiques per una població. Les antigues, feia més de quaranta anys que s’havien instal·lat i el seu estat era molt precari. Les fuites d’aigua eren constants i els desaigües es taponaven amb facilitat la qual cosa obligava a foradar els carrers massa sovint. Durant alguns dies hem hagut de conviure amb els treballs i els treballadors. Ens hem vist obligats a deixar el cotxe fora, hem hagut de demanar-los permís per poder sortir de casa i hem hagut de tancar finestres i persianes per protegir-nos de la pols en una època en què el temps convidava a fer el contrari. Però, la paciència d’uns i les ganes de quedar bé dels altres, han

fet que les coses es fessin raonablement bé. Tot i que molts veïns ja respiren tranquils perquè el seu carrer ja està fet, les obres encara no s’han acabat. De fet, en algunes zones com és el cas dels carrers de la Creu, d’Orient i altres, encara no han començat. La urbanització de la Font Santa és un cas apart. Les obres que es fan en els seus carrers semblen l’obra de la Seu. Els veïns ja fa prop d’un any que les pateixen i hom té la sensació que no s’han d’acabar mai més. I és que en aquell barri la transformació serà important : a més de les ja esmentades canalitzacions també s’hi posen fanals, es fan voreres i s’ha de substituir el paviment de tots els carrers . Confiem que no hi hagi més contratemps, que els treballs acabin realitzant-se amb la màxima qualitat tècnica i, el més important, que satisfacin les expectatives dels veïns.

/15

DESEMBRE 2007

Obres realitzades durant l’any 2007


DESEMBRE 2007

16/

El balneari. Complex hoteler i termal

El complex hoteler i termal és una de les obres que més canvis ha produït darrerament en el nostre poble i que, previsiblement, més en continuarà produint en el futur. Ja des de l’inici, va provocar una revifalla de la vida política i no són pocs els que creuen que aquesta infraestructura ha estat un dels factors que ha provocat l’alternança en el govern municipal. En la vessant econòmica, la seva construcció ha coincidit amb un augment espectacular dels preus de les finques i, un té la sensació que, amb l’especulació del sòl. Pel que fa referència a l’aspecte social, també ha coincidit amb un augment del padró municipal. Els veïns més propers a l’obra hem vist com augmentava el trànsit rodat pel davant de les nostres cases. Sobretot al matí, a l’hora de començar, i al vespre a l’hora de plegar. També hem pogut constatar com ja no es pot anar a

caminar per alguns dels camins degut al trànsit de cotxes i maquinària, per la pols o simplement perquè s’ha tallat el camí. Per altra banda, les arques municipals han registrat un augment espectacular dels ingressos i això ha permès i permetrà finançar la renovació de les infraestructures més bàsiques i crear-ne de noves. Diuen que una vegada inaugurat, donarà feina a la gent del poble tot i que mai havíem vist treballadors de tantes nacionalitats. Sembla ser, que es donaran beques als estudiants i fins i tot que ens podrem anar a banyar de franc. Renunciar a la tranquil·litat a canvi de diners. “Modernitzar-se o quedar-se ancorat en el passat”, diuen altres. Heus aquí el dilema, l’etern dilema. I és que una infraestructura que a ple rendiment allotjarà més persones que veïns té Jafre, causarà un impacte que marcarà un abans i un després en la vida dels jafrencs.


Èlia Bantí

/17

DESEMBRE 2007

Mas Castelló

EL MAS CASTELLÓ TÉ EL SEU ORIGEN EN LES VILLAE ROMANES. Aquesta edificació és un dels nuclis embrionaris de la història del nostre poble, tant pel que fa a aspectes constructius, com a la relació directa de l’amo de la casa en el desenvolupament de la història de la Font Santa. És molt possible que una part dels masos de Jafre tingui el seu origen en les villae romanes, com és el cas del Mas Castelló, que amb el temps, esdevingué una de les cases més preeminents del poble. En un principi aquest mas estava format pel conjunt de cases, actualment escindides, “can Martigrau”, “ca la Mercè” i “ca l’Àngel”, i per les seves dimensions ja constituïa un nucli completament definit i pròsper de l’època. Per aquest motiu el mas Castelló acull una de les peces més singulars que es poden trobar al poble, la llinda de la portalada principal de la casa. Una torre de castell en alt relleu i una figura humana enmig les lletres incidides “FRANCISCVS CASTELLÒ” i una data referencial “1729” que possiblement evoca a un període de restauració de la casa, ja que la seva existència ja està recollida en una hipòtesi d’organització del poble a partir dels fogatges de 1486-1553. I fins i tot amb anterioritat, als voltants de 1409, ja es coneixen notícies de la família Castelló instal·lada a Jafre. Així uns quants anys més tard, un divendres del mes de novembre de l’any 1460, mentre en Miquel del mas Castelló

estava llaurant el seu camp se li presentà un jove desconegut que li revelà la virtut de les aigües de la font santa, i com a penyora li anuncià la mort imminent d’un infant del poble. En Miquel, en tornar a casa, sentí repicar campanes de morts, fet que el commocionà en adonar-se que evidentment havia mort el fill de Bernat Dolça, i va anar directament a explicar el fet a Mn. Joan Ballester, a la rectoria de davant casa seva. A partir del diumenge següent la devoció i la confiança a les aigües de la font no van cessar, i així fins als nostres dies. Un altre element constructiu curiós del mas és la llinda del balcó superior a la portalada, la seva inscripció diu així: “QUOD TU NON VIS ALTERI NE FECERIS”, refrany equivalent al nostre “el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per ningú”, cosa que remet a una consciència moralitzadora, inscrita fins i tot a les pedres. A l’interior de la casa apareix la tercera de les llindes, registrada en propietat de Francisco Castelló (pagès), el qual apareix el seu nom en els repartiments de terres de Jafre entre el 1736-1746, i coincideix amb la propietat de l’espai del Mas Castelló. La seva ubicació interior fa que es conservi perfectament desxifrable, i ocupa un espai de la paret on es descobreix una porta cega, així aquesta llinda és l’únic vestigi de l’estructura antiga de l’habitatge.


DESEMBRE 2007

18/

Entitats Xavier Vila

Les entitats del nostre poble Grup d’Esplai Petanca Jafre

Jordi Pou

Pels voltants de 1980 uns quants amics del poble es van unir i van formar el Grup d’Esplai Petanca Jafre. El 1982 es va organitzar un torneig coincidint amb el dia de la Festa Major i des d’aleshores ha tingut lloc cada any, per la qual cosa enguany hem pogut celebrar el XXè aniversari del nostre torneig. Actualment som pocs jugadors, però amb el recolzament d’alguns amics de Colomers, de Torroella i de l’Escala encara podem formar les tripletes necessàries per poder participar als torneigs que s’organitzen en diversos pobles de les rodalies. El grup està obert per a l’acollida de qualsevol veí o veïna del nostre poble independentment de la seva edat, ja que la petanca és un esport apte per a tothom. El nostre futur depèn en part de l’entusiasme dels més joves que es van incorporant.

Unió Esportiva Jafre

Jaume Padrosa

La U.E. Jafre és una entitat privada sense finalitat de lucre que té com a objectiu el foment i el desenvolupament de l’activitat física i l’esport. La seva tasca principal és el foment de l’esport del futbol i està afiliada a la Federació Catalana de Futbol. A la temporada passada, el Jafre tenia dos equips en competició, un a primera territorial i un altre a tercera. Aquesta temporada, ha passat a tenir només un equip en el grup 15 de segona territorial. Cal remarcar que la majoria de jugadors de l’equip actual provenen dels juvenils del Jafre. Són, pràcticament, els mateixos jugadors que durant la temporada passada jugaven a tercera territorial. Jaume Padrosa presideix l’entitat des del 2000. Trobareu més informació sobre les activitats d’aquesta entitat a http:www.jafre.net

Societat de Caçadors Aquesta entitat té per objecte facilitar als seus associats la pràctica de la caça dintre del més estricte compliment de les normes que la regulen. Els seus afiliats practiquen tant l’activitat cinegètica de la caça major com la caça menor i les principals espècies que son objecte de cacera són la perdiu, el conill, el faisà i la guatlla. Des dels seus inicis, aquesta societat treballa perquè la fauna que és objecte de caça no s’extingeixi. La repoblació d’espècies és una de les tasques més importants que duu a terme la societat. Francesc Espunya n’és el president. Francesc Espunya


Associació Sociocultural “La Jafrenca”

Sebastià Alabau

L’Associació Sociocultural La Jafrenca és hereva de la Germandat “ La Jafrense”. Aquesta germandat fou fundada l’any 1901 i el seu objectiu era ajudar als malalts, vetllar els moribunds i ajudar-se mútuament tots els socis. A la dècada dels anys 80, prengué el nom de Mutualitat de Previsió Social i ara fa dos anys es convertia en l’Associació Sociocultural la Jafrenca. La nova Jafrenca té per objectiu promoure, organitzar i ajudar tot tipus d’activitats esportives, culturals, socials, festes majors, festes populars i en especial, atenció a la mainada, gent jove i a la gent gran. Durant l’any 2007, l’associació ha col·laborat en l’organització de la revetlla de Sant Joan, la Festa de Setembre i la Festa Major de Sant Martí. Aquesta associació té 59 socis i la presideix en Sebastià Alabau.

Germandat de Donadors de Sang

Maria Oliveras

La Germandat de Donadors de Sang de Jafre és una delegació de l’Associació de Donadors de Sang de Girona. Aquesta entitat va néixer amb un objectiu ben definit: promocionar la donació de sang i plasma a les comarques gironines d’una manera totalment altruista, fins arribar a l’autosuficiència en sang i derivats de la mateixa. Jafre és una de les poblacions on, en proporció, es realitzen més donacions del Baix Empordà ( 73 donacions per cada mil habitants ). Enguany, la jornada de donació voluntària es va fer el dia 4 de setembre. Maria Oliveras és la delegada local de la Germandat des de l’any 1988.

Volem fer una crida a totes les persones que estiguin interessades a col·laborar en el proper número de la revista. Els interessats poden dirigir-se a l’Ajuntament o contactar per mitjà de jafre@ddgi.cat

DESEMBRE 2007

/19


DESEMBRE 2007

20/ Conservar real la memòria Carles Camps Mundó

Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948). A finals de la dècada dels 60 i començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seva obra en aquest camp en una exposició a la Sala Gaspar de Barcelona. El 1974 publica a Llibres del Mall La nuu. Contes de I’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. Ja plenament dedicat a la practica de la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), LIiçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Llibre de les al.lusions (2004) i Un moviment quiet (2004). El 2005 va rebre el VIII Premi de Poesia Parc Taulí pel llibre El contorn de l’ombra. També ha publicat un volum de proses titulat Com els colors a la nit (2006). Carles Camps resideix a Jafre des de fa trenta anys.

Quan s’altera un paisatge que hem vist sempre; quan es tira a terra una casa antiga que ens ha acompanyat al llarg de la vida per fer-hi qui sap què, però sempre de molts pisos; quan s’asfalta un camí pel qual hem passejat avis, fills, néts, com si aquell caminar fos la imatge de la successió de les generacions; quan es remodela —i ja sabem què vol dir això pels urbanistes— un barri ple de records...; sí, quan algú pel seu benefici modifica el nostre paisatge sentimental, tots —fins els especuladors quan no es tracta de la seva butxaca— sentim una tristesa molt fonda, com un esquinçament interior per allò que vivim com una pèrdua. Aleshores, els “modernitzadors” de conveniència, els profetes del progrés, els que pensen que el món només es mou endavant com si fos una línia en lloc d’una esfera, i que aquest moviment pretesament ad infinitum genera riquesa —això sí, sense mirar-se’n el cost, la “petja ecològica”, que se’n diu ara—, enrabiats per les traves que els “sentimentals” posem al seu negoci, ens acusen de nostàlgics, d’antimoderns, d’insolidaris, perquè ens retreuen sense miraments que oposant-nos al que ells bategen com a creixement ens oposem a la creació de llocs de treball —¿o n’hauríem de dir, vistes les condicions laborals actuals, d’esclavatge?—, sense ni considerar

que sovint són llocs de treball que potser sí que són pa per avui, però que segurament seran fam per demà, si tenim en compte la precarietat amb què es contracta i el que duren les empreses en un lloc determinat. Però, esclar, el demà dels altres no els importa gens ni mica. No accepten cap més sistema que el seu, el de la depredació, perquè qualsevol planificació va contra els seus interessos immediats, els únics que els valen i que al capdavall, com que tenen la paella pel mànec dels diners i les influències, són els únics que prevalen. Per això, si n’acceptem la “lògica” amb què contraataquen per silenciar la nostra queixa per la cruel depredació del territori, ens en fem còmplices. No, la nostra “nostàlgia”, la nostra resistència a veure constantment modificat el món sense cap més previsió que la del negoci rodó, no és pas conservadorisme, com ens voldrien fer creure, no és ruralisme tronat, sinó un lúcid instint de supervivència, com s’està veient cada cop més clarament amb les dades a la mà dels cada dia més amplis coneixements de l’ecologia. ¿Com no sentir, doncs, recança per la destrucció? La nostra responsabilitat d’espècie és la de preservar l’hàbitat humà, la de deixar regenerar el nostre “biòtop”, com és el món, aquest oasi enmig d’un


univers erm que és tot el que tenim. Cap altra espècie animal se suïcida liquidant el seu territori de vida si no en té escapatòria. Ens agradi o no, som responsables davant de les generacions futures, aquelles que encara no existeixen, però que nosaltres com a espècie portem implícites. I no els podem deixar tan sols futures ruïnes, sinó que els hem de preservar un espai renovadament verge, apte a la vida, perquè un bosc conservat d’aquí a cent anys serà un bosc, amb tota la seva vida; en canvi, un hotel, un bloc d’apartaments, una nau industrial, segurament amb el temps, sobreexplotats els recursos d’aigua i d’energia, no seran sinó restes abandonades, sota les quals hi haurà ente-

rrada una terra exhaurida. D’aquí ve la tristesa que sentim quan veiem aquell espai agrícola i forestal abans obert a la passejada —els nens amb bicicleta, els avis passejant-hi cap al tard, pares i fills arribant-se fins als “quatre camins”— ara ocupat per aquell esquelet tràgic d’un futur que en nom de l’enriquiment d’uns quants i amb el demagògic esquer de feina per uns altres quants, està arrasant dos territoris: el real i el de la memòria, una memòria que, si la sabem conservar com a realitat, és l’única herència que podem deixar als que vindran, amb el missatge que ells també l’han de preservar com ho hauríem de fer nosaltres.

DESEMBRE 2007

/21

«LA NOSTRA RESPONSABILITAT D’ESPÈCIE ÉS LA DE PRESERVAR L’HÀBITAT HUMÀ, LA DE DEIXAR REGENERAR EL NOSTRE “BIÒTIP”, COM ÉS EL MÓN, AQUEST OASI ENMIG D’UN UNIVERS ERM QUE ÉS TOT EL QUE TENIM»


DESEMBRE 2007

22/

Fa 200 anys...

La Guerra de la Independència a Jafre Josep Alabau i Coloma

L’Empordà és considerat un lloc de pas. Des de temps reculats, corrues de gent l’han travesssat tant des del nord com des del sud. La Guerra de la Independència no podia ser menys. -Quin sentit tenia aquesta guerra ? -Com s’originà ? Napoleó ambicionava dominar Europa i la política del Rei Carles IV era molt condescendent. Espanya, mitjançant el tractat de Sant Ildefons i la política de Godoy, entra de ple en els plans de Napoleó. L’any 1805 els exèrcits de França i Espanya lluiten contra els anglesos i són derrotats a la batalla de Trafalgar. A la cort espanyola hi ha intrigues entre el primer ministre Godoy i el príncep d’Astúries, que més tard serà rei amb el nom de Ferran VII. El príncep busca suport en Napoleó per poder mostrar la seva oposició a Godoy i s’ofereix en secret a Napoleó en la lluita que sosté contra Alemanya. El 1806 es va firmar el Tractat de Fontainebleau, mitjançant el qual Napoleó repartiria Portugal entre el Rei d’Espanya i Godoy. Aquesta va èsser l’excusa de la qual es valgué el general francès per apoderar-se d’Espanya. De totes maneres, el poble en general, desconfiava tant de Godoy com del

francès i veia amb gran despit l’entrada de tropes franceses a Espanya i creia que l’anada de tropes a Portugal era sols una excusa. Més tard tant el Rei com Godoy s’adonaren de la verdadera situació i es posaren nerviosos. El poble veié que Godoy havia venut i traït Espanya. Un gran malestar es va estendre per tot el país i una ona d’oposició contra el francès es manifestà en tots els pobles i comarques. Tenim un testimoni de primera mà d’aquest fet. Un sacerdot fill de Sant Jordi Desvalls, mossèn Anton Perich i Viader dóna testimoni del que va passar en les nostres terres durant els anys d’ocupació de l’exèrcit invasor. Les tropes franceses van conquerir, principalment els llocs més estratègics per poder portar a terme els seus projectes. El 13 de juny de 1808 un grup d’empordanesos posen setge al castell de Figueres que estava en poder dels francesos. Aquest setge i el corresponent bombardeig mogueren als empordanesos vers la rebel·lió contra l’invasor i durà fins el 7 de juliol, ja que aleshores les tropes franceses reberen reforços. Una vegada alliberats els francesos decideixen dirigir-se vers les ciutats de Girona i Barcelona. A Girona sitien la ciutat, intenten escalar les muralles, però no aconsegueixen el seu objectiu.


El 22 de juliol un exèrcit de 6.000 homes sitien de nou la ciutat de Girona. El 13 i 14 d’agost l’ataquen altra vegada i el 16 ja tenen una bretxa oberta a la muralla, però els gironins reberen nous reforços i els francesos es retiren a Bàscara, Celrà i Juià. El 6 de setembre el General Álvarez atacà a francesos a prop del Fluvià entre els pobles de Sant Miquel i Pontós. En el llibre d’Òbits de la Parròquia de Jafre el 6 d’octubre va anotar-se la partida de defunció de Josep Ribas i Almar, treballador de 40 anys d’edat. “El 7 del mes anterior el portaren a Jafre ferit, aver mort farit pels Francesos en la vora del riu Fluvià”. Aquest és el primer testimoni trobat de la Guerra de la Independència que fa referència al nostre poble. També en aquests dies uns 25.000 soldats francesos es trobaven a prop del Ter. Els rius, des de sempre, són aprofitats com a defensa. El comandament es trobava allotjat en les cases més confortables

DESEMBRE 2007

/23

de Sant Jordi, Colomers, Jafre i Verges. La tropa dormia a les pallisses o als llocs que els oferia la gent. Pensem el que representava pels nostres pobles alimentar a tanta tropa i no parlem dels cavalls i altres animals que portaven. El menjar que tenien les cases pel seu bestià era requisat i a la gent no els quedava res per donar als animals domèstics. Una defunció anotada en els llibres parroquials diu: “Morí Francisco Condom i Ferrer de 77 anys. No rebé ningun sacrament per ésser los francesos en dit poble part de dos dies”. (12 de novembre de 1808). Hem de creure que la gent es trobava mig amagada a casa seva, l’exèrcit ho ocupava tot, i quasi no deixava als veïns comunicar-se entre ells pel gran perill que hi havia. El 15 de desembre els “miquelets” espanyols vingueren per emportar-se els carros que havien deixat els francesos i demanar als homes que s’ajuntessin


DESEMBRE 2007

24/

1764 Naixament de Napoleó a Còrsega. 14 de juliol 1789 Revolució Francesa. Presa de la Bastilla. 1794 Napoleó és nomenat General. 1796 Napoleó comença la campanya d’Itàlia. 1798 Napoleó s’apodera d’Egipte. 8 de desembre 1799 Napoleó és nomenat primer Consul de la República. 12 de desembre 1804 Napoleó és coronat a parís pel Papa Pius VII. 27 d’octubre 1807 Tractat de Fontanebleau. 19 de novembre 1807 Primeres tropes franceses vers Portugal. 9 de gener 1808 Noves tropes franceses entren a Espanya. 8 de febrer 1808 Les tropes franceses ocupen Figueres.

a la llista dels nous reclutes, ja que es necessitaven 13.400 homes per poder lluitar contra els francesos. Sant Jordi, Colomers, Vilopriu, Garrigoles i Jafre havien de formar una companyia, però no pogueren reunir tanta gent. Per aquest motiu els van proposar que es fessin miquelets voluntaris i qui presentés 100 homes seria anomenat capità. Aquests pobles aconseguiren formar dos terços. També es determina fer algunes companyies de somelent i així tenir defensats els pobles. Les despeses de la guerra s’havien de cobrir i és per això que també ordenaren que es fessin pagaments periòdics de quantitats establertes segons el cadastre de cada família. A principis de gener de 1809 s’intenta de nou retenir els francesos en la zona esquerra del Ter, cosa que comportà de nou una mobilització de soldats en el nostre poble i rodalies. El llibre d’Òbits de la parròquia de Jafre diu: “El dia 6 de janer de 1809 fou enterrat Fausto Roca, fill de ciutat de Barcelona del primer terç de la ciutat de Vic de l’octava companyia. No sé si rebé sagrament algun, perque lo portaren farit en est poble i encara no fou en dit poble de Jafre fou mort”. El 12 de març el General Relles arribà a Bàscara, on féu grans provisions d’aliments, exigint a la gent que donés el que tenia. El dia 17 d’abril la divisió del General Ame s’aposentà a Camallera, Colomers, Jafre… i demanaren a cada poble bous, vi i pa, petició que s’anà repetint durant 10 dies. El 25 de maig molts soldats francesos s’establiren de nou a Sant Jordi, Colomers i Jafre. Com a nota curiosa citem que robaren al rector de Sant Jordi i el

Senyor Comandant féu restituir el soldat que fou fortament castigat. El 12 de juny passà un comissionat de Josep Bonaparte, Rei d’Espanya. Torroella, Verges, Jafre i Sant Jordi estaven obligats a tenir carros i bagatges preparats per si els necessitaven. Els dies 13 i 14 de juny comença una nova lluita contra la ciutat de Girona. El setge fou ferotge, obriren bretxes a les muralles i inutilitzaren les torres de defensa. La lluita continuà durant molts dies. A finals de novembre els francesos s’apoderen les parts de les Pedreres conegudes com el Calvari i el Conestable i altres fortificacions del voltant de la ciutat. Els francesos estaven situats a Montjuïc i prop del Ter. El dia 11 de desembre, a causa dels atacs i moltes penalitats, els gironins no poden aguantar més i els francesos s’apoderen de la ciutat. La guarnició sortí presonera i Girona passa a ésser governada pels francesos. No cal dir el que sofriren els gironins. Moltes persones moriren tant per la malaltia, com de fam o per les armes. En el llibre d’Òbits de Jafre trobem: «El 22 del mes de desembre de 1809 ofici d’enterro ÿ Hornes de Sist Pagès, lo qual morí en el siti de Girona”. Soldats francesos també caigueren en la guerra: “El 28 de janer de 1810 se ha donat en lo cementiri de la Iglesia Parroquial de Sant Martí del lloch de Jafre sepultura a Joan Berton, militar del 32 Regiment de Infanteria Lleugera del exercit de Napoleón, Rey de Italia y Emperador dels Francesos. Lo trobaren mort entre el terme de Jafre ÿ de Verges, a la part del sol hixent a la carratera que de Verges se va a Jafre


passant per la Garriga”. “El 31 de janer de 1810 se celebraren a Jafre les honras de Josep Esteva es creu que era mort a causa de la guerra”. El dia 1 de maig a Torroella de Montgrí es reuniren moltes tropes franceses. El seu objectiu era atacar a les forces espanyoles que s’havien assentat a les Medes. Les tropes invasores s’havien apoderat de quasi tot el territori del Principat i es publica una circular explicant que Catalunya des d’aquell moment seria dirigida pel govern francès i estaria dividida en cantons. En cada cantó hi hauria un Batlle, Jutge i altres oficials. Cada poble ha d’elegir un Batlle i un Sub Batlle (naturalment tots havien de ser afrancesats). El 14 de setembre els soldats espanyols ataquen la Bisbal. La gent dels pobles pensaven que era una estrategema per poder atacar Girona, però no fou així. Els soldats francesos de Torroella s’assebentaren que els espanyols eren a La Bisbal, aquells abandonen el lloc immediatament ja que tenien por d’ésser atacats. L’11 de novembre els espanyols intenten la rendició dels francesos assentats a Medinyà, cosa que no aconseguiren, ja que a Medinyà hi arribaren soldats procedents de Girona. El 14 de novembre arriba a Sant Jordi el General Salmó i feu cridar els cavallers que eren a Sant Jordi, Colomers, Jafre, Vilopriu i Garrigoles a fi d’organitzar un potent regiment d’artilleria. El 20 de novembre les tropes franceses establertes a l’Empordà veuen que no dominen la situació i demanen reforços a França.

El 26 de gener de 1812 Napoleó I mana que el Principat de Catalunya es divideixi en 4 departaments: el del Ter amb capital a Girona; el de Montserrat amb capital a Barcelona; el de les Rocas de l’Ebre amb capital a Lleida i el del Segre, la capital del qual era Puigcerdà. El 18 de febrer de 1813 els francesos demanen a Jafre, Colomers i Sant Jordi si hi ha terres per a cultivar a fi de poder-hi sembrar farratges per alimentar a les cavalleries, ja que els manca menjar. Tots tres pobles responen negativament alegant que no era temps de sembrar. El 10 de juny de 1813 a la platja de l’Escala fondajaren 10 vaixells anglesos que foren atacats pels francesos. En la lluita moriren molts soldats que foren sepultats a la mateixa platja. El 10 de març de 1814 el general espanyol Copos demana parlamentar amb el comandant de la ciutat de Girona i davant la negativa ataca la ciutat amb gran quantitat de tropes. Veient els francesos que no podien aguantar l’assalt sortiren en direcció a Figueres i França. Havien governat la ciutat durant 4 anys i 3 mesos. El dia 18 de març de 1814 la guarnició de la ciutat de Girona torna ésser espanyola. El 24 de març Ferran VII arriba a Girona i el 10 de maig a Madrid i a poc a poc es retiren les restes de les tropes franceses que en petits grups i mig amagats encara van restar a la Península. Aquesta és una part d’història del nostre poble i comarca que van viure i patir els nostres avantpassats ara fa 200 anys.

DESEMBRE 2007

/25 23 de març 1808 El General Murat arriba a Madrid. 12 d’abril 1808 El Rei Ferran VII marxa de Madrid. 2 de maig 1808 El poble de Madrid s’aixeca contra els francesos. 19 de juliol 1808 Batalla de Bailén.

10 de desembre 1809 Capitulació de Girona. 22 de gener 1810 Mor el General Álvarez. 19 de març 1812 Constitució de Càdis. 10 de març 1814 Entrada de les forces espanyoles a Girona. 24 de març 1814 El Rei Ferran VII arriba a Girona. 1814 Napoleó és traslladat a l’illa d’Elba. 1815 Napoleó torna a França i poc després és deportat a l’illa de Santa Elena, on va morir.


DESEMBRE 2007

26/

Entrevista

En «Pitu» Bagué Mª Rosa Carrera i Campi

En Josep Bagué i Grau va néixer a Jafre el 19 de març de 1924. Eren família numerosa: va ser el segon de nou germans, sis nois i tres noies, tot i que un dels nois -en Pere- va morir prematurament als tres anys del «garrotillo». També va passar aquesta mateixa malaltia en Siset, un altre dels germans. La seva mare, cansada que el metge tant al matí com al vespre vingués a casa a posar injeccions, va agafar un escuradents amb cotó fluix moll d’oli i petroli i li va ficar coll avall. Des d’aquell dia es van acabar les malaties. Actualment són cinc germans vius: dues dones i tres homes. En Josep és una persona senzilla, de tracte molt agradable, tarannà més aviat tranquil i molt assequible a l’hora de tenir-hi una conversa. A les trobades que hem tingut amb ell, ens ha explicat la seva pròpia vida, així com la vida del poble de Jafre d’uns quants anys enrere. Abans de tot, cal preguntar-li com està de salut, després d’haver estat sotmès a una operació de cor.

Va passar por? Donat que em trobava tan malament, el que volia és que em fessin el que fos el més aviat possible. Em van operar el 31 de juliol.

No massa, perquè el mestre era una mica dur. A l’any 1936 vaig plegar d’anar a l’escola. Ja dos anys havia començat a treballar la terra ajudant el pare.

A què jugaven de petits? A l’hora del pati anant a l’escola Ha notat millora? Sí, i tant! Ara no em canso. Vaig jugàvem a boles, a amagar, a pasarribar que no podia fer un pas. sar l’anell -això més les nenes-… M’ofegava molt. I sortint de l’escola? Cap a casa, perquè hi havia molta Havia fumat, o fumava abans? Sí, fins al 64 anys, i molt! D’aquí feina. A l’estiu anàvem a engegar ànecs. Començàvem a treballar de em ve el mal. molt joves. Pot menjar de tot? Més o menys sí, encara que faig De joves, on anaven els dies de festa? una mica de règim. Jo anava amb bicicleta al «cine» Ens alegrem molt que hagi su- de Verges -cinema mut!- amb perat aquest entrebanc amb l’Esteve Martí i en Martí Teixidor. valentia i coratge. Ànims i en- Alguna vegada ens havíem arribat davant! Ara m’agradaria que fins a Torroella. m’expliqués coses de la seva infantesa i joventut. Va anar a No anaven a ballar? Jo no, no m’agradava el ball. l’escola? Sí, aquí al poble, amb el Sr. Badia. Anàvem tots junts, nois i Per què moltes vegades porta noies. Amb la República hi havia barretina? dos grups: els grans i els petits. Per aturar el fred i perquè m’agrada Com us trobeu, Pitu, d’ençà de Recordo també una mestra, la portar-la. Tot i que les barretines l’operació? que ara venen no són gaire bones. Sra. Viñas. Molt millor. Una mica més i la N’havia tingut una de reversible, «dinyo». M’he aprimat deu qui- Guarda bon record de la seva es- vermella i negre, que es podia girar per anar als enterraments. los. tada a l’escola del poble?


De quina manera celebraven les festes majors? Les celebràvem molt i eren molt esperades. La del 8 de setembre i la de l’11 de novembre. A casa venien familiars de Mollet, Verges i Palamós. Després nosaltres anàvem a les seves festes. Abans de la Guerra hi havia dos balls: un a can Serra i l’altre a can Boira. A can Serra era d’esquerres i a can Boira, de dretes. Però, amb tot, es feien les sardanes a la plaça major amb les dues cobles juntes que tocaven a cada ball. Les festes majors sortien cares. Es deia: «Als pobres els hi costa una setmana de treball i als rics un vedell». On va fer el servei militar? Em va tocar a l’Àfrica, en un campament que es deia R. Gaya, i que es trobava a set o vuit quilòmetres de Tànger. Sóc de la quinta del 45. En acabar la Segona Guerra Mundial vaig anar destinat a Rincón de Almedich, entre Ceuta i Tetuan. Era del Regiment d’Artilleria número 49. Els dos últims mesos vaig estar a Ceuta, fent l’ordenança del general Utrillo. En morir aquest vaig fer-ne del general Mariano Ugarte Roura. Tot plegat vaig fer 32 mesos de «mili» i vaig tornar a Jafre l’any 1948.

ha estat al bosc, tallant pins, arrencant oliveres i netejant. Ho vaig fer fins als 70 anys. Fins i tot vaig treballar tres mesos a l’Aragó. Era l’any 1956; ho recordo molt bé perquè aquest any edificaven el camp del Barça. Allà vaig haver d’aprendre a cuinar, però no m’agradava haver de parlar en castellà. La feina del bosc m’ha agradat molt. Sempre que puc, vaig a passejar-hi. Ja de jubilat, vaig tenir un disgust quan em van robar la màquina de serrar que la tenia dins el cotxe allà baix a la Font Santa. Ho van fer mentre jo treballava a l’hort. Encara guardo algun xerrac i altres eines d’anar a bosc. També haig de dir que els estius ajudava a casa a segar i a batre. Això últim es va fer amb animals fins a l’any 1945. Després venia una màquina del «Menut» de Vilopriu. Fins i tot, m’hi vaig llogar anant a batre per altres cases. M’agradava perquè es guanyaven força «calés» i les mestresses de cada casa donaven molt bon menjar.

Fèieu la matança del porc a casa? Sí, cada any. Encara em sembla que sento aquella olor de greix que se’m fica al coll… Recordo molt bé que la mare, després de la matança tenia una feinada a rentar els draps! Perquè queQuins treballs ha fet al llarg de dessin blancs ho feia amb aigua calenta i cendra. Fer la matança la seva vida? A banda d’ajudar el pare al camp, del porc estalviava haver d’anar vaig treballar a la bòbila i, en a comprar carn, tot i que a Jafre acabar, vaig estar tres mesos al se’n venia a dos llocs: el xai, a la Mas Benito. Però el treball que plaça major, a la carnisseria d’en realment he fet durant molts anys Pep Martí; la gallina, a can Pauet.

DESEMBRE 2007

/27

De vedella no en vèiem gaire, per no dir gens. Tinc entés que us agraden molt les sardanes. Sí, m’agraden molt. Seguia tots els aplecs dels pobles veïns i les ballava totes. A més, a les sardanes no se sent mai cap paraula en castellà. Tota la vida m’he sentit molt catalanista. Us agrada la política ? Sí. M’agrada estar al dia, però no m’hi he volgut embolicar mai. Recordo els alcaldes que havia tingut Jafre abans de la Guerra. Eren d’esquerres. En Sebastià Roc, en Tianet Pey i en Candi. Després de la Guerra, van venir els de dretes. En Venanci Grau, en Martí Batlle i en Josep Grau, fins que ha entrat ara el noi de Can Marull que es diu Joan Bonany i Rocas. Com veieu les millores fetes al poble aquests últims anys? Han estat moltíssimes. Tenim aigua i llum, carrers arreglats… La manca de tot això vosaltres no ho heu viscut. Voleu acabar amb alguna anècdota divertida? Recordo en Paulino Muxó. Tenia una tartana i portava gent a Girona al mercat dels dissabte. Es va casar amb l’Agneta de Besalú. I sempre deia: «Joves no us caseu per calés, que els calés m’han marxat i la boja m’ha quedat». Us agraim de tot cor l’amabilitat i la paciència que heu tingut per les diverses vegades que us hem vingut a casa per fer aquesta entrevista. Que visqueu molts anys!


DESEMBRE 2007

28/

Col·laboració

El meu Jafre Joan Marcet

M’ho han preguntat moltes vegades. “I com és Jafre, el poble on vius?” M’ho ha demanat gent que conec en viatges, gent amb qui xerro una estona, amb qui ens expliquem la vida i després perdo de vista, de vegades per sempre. El tema del lloc on es viu és recurrent. I com és Jafre? No ho acostumo a dir en veu alta, però en aquells moments Jafre em fa recordar el que sempre expliquen els escriptors llatinoamericans quan els parlen del realisme màgic: “Tota aquesta exhuberancia de caràcters , personatges i situacions existeixen i sovint encara més fantàstiques del que descrivim. Es més, moltes vegades ho hem de reduir per fer-ho creible”. A mi em passa igual amb el poble que vaig escollir per viure ja fa gairebé quinze anys. Jafre és un poble de realisme màgic. Una de les coses que més em fascinava els primers anys de viure-hi era l’entorn natural. A la primavera els camps reverdeixen i les plantes van florint tant ràpidament i sobtada que canvien el paisatge d ‘una setmana a l ‘altra. Pels qui venim d’ aires més contaminats, mirar el cel a la nit, estirat al terrat de casa, ens fa descobrir de nou el firmament. I ja no parlem de veure’l des del brollador d’aigua calenta i sulfurosa al bosc. Precisament la deu

calentona ha estat una sorpresa que he reservat a molts amics i amigues que han passat per casa aquests anys: Un bany al capvespre enmig del bosc, entre els vapors de l ‘aigua calenta. Impossible trobar el moment de sortir a l ‘hivern quan la gelada arriba ran mateix de l’aigua. Mai cap dels meus convidats a la bassa del “petroli”, com també n’he sentit a dir, n’ha sortit decebut. Malgrat, segons em consta, molta gent del poble ho considerava un lloc brut i fins i tot repulsiu, jo ho vaig convertir amb una atracció turística local pels meus convidats. I d’allà recordo situacions surrealistes i trobades amb personatges curiosos, talment trets d’un conte de Calders. A tall d’exemple, un dia de final de Copa d’Europa de futbol, vaig coincidir amb un grup que hi va prendre posicions amb un televisor portàtil, per tal de no perdre’s el partit mentre gaudien de dins de la bassa. Una vegada vaig conèixer una parella jove, acampats allà, que feien un recorregut buscant els manantials d’ aigües termals de tot Europa, també vaig coincidir amb una parella de Colombo, a Sri Lanka... que encara no entenc com hi havien vingut a parar. També un dia vaig coincidir amb una família musulmana que va esperar pacient que tothom marxés per banyar-se sols, ja que les senyores no

podien compartir l ‘espai amb els homes. Hi anava gent de tot tipus, certament. En general hi havia des de persones de la tercera edat que cercaven una cura miraculosa per a qualsevol malaltia, a amants de la natura, i fins i tot amants de tota natura. Estic segur que res d’això hagués pogut prosperar en un lloc endressat i vigilat. I per això precisament m ‘agradava, perquè era lliure, imprevisible i una mica salvatge. Però també perquè per a mi era un indret literari, no només ple de personatges i de llegendes sinó també ple de converses fugaces i misterioses. Qui sap si el balneari nou oferirà situacions tan diverses. Però el més important d’un poble és la seva gent. I en aquest sentit Jafre em va tornar a sorprendre. Tot i que de vegades es pot travessar el poble sense topar-te amb ningú, cosa que sempre deixa perplex al visitant ocasional, la gent es mostra sempre receptiva. Quan hi vaig arribar per primera vegada estava una mica desconfiat pensant que potser trobaria reticències amb els que veníem “de fora”. M’havien explicat experiències negatives d’altra gent, en altres pobles no llunyans. Però va ser tot ben al contrari. A Jafre la gent saludava, amb interès, no sense respectar sempre la privacitat. Els


jafrencs - se’n diuen així- han estat al meu parer uns fonambulistes experts en aquesta matèria: trepitgen bé la frontera entre la intimitat i la col·lectivitat. Respecte als meus veïns, val a dir he tingut un patrimoni de luxe. En Pitu Bagué, sempre amb un acudit i una frase lapidària digna del millor calendari del pagès i amb el millor ull del món per endevinar si ha de ploure o no. La creixent família Alabau amb un somriure afable i un pa amb tomàquet a punt. La Sílvia, tres cases més amunt, que em va autoritzar a desfermar el seu gos, en Clay, per a que m’acompanyés a diari a fer footing al bosc ( llàstima de la passió assassina d’en Clay cap als felins de petit tamany). Però potser no és lloc per passar llista amb el desgreuge de no citar algú, fruit de la meva desmemòria i no de res més. A més, els anys que passen se’n porten veïns amb qui vaig compartir xerrades llargues i que ara em vénen com una glopada de record. Els recordo sovint. En Quim, de la botiga de queviures, en Joan, el fuster... Si m’ he atrevit a titular aquest escrit “el meu Jafre”, no ha estat en

cap sentit de propietat, ni molt menys amb cap ambició de destacar en res en aquest poble que m’ha rebut amb calidesa. És el “meu Jafre” per que el sento com el poble que m’espera quan arribi el moment d’afluixar una mica en el ritme de rodamón. I perquè és el lloc on he trobat els millors sentiments i la millor gent. Ja té gràcia! Jo que he viscut i he voltat durant anys a llocs ben llunyans, a Jafre és on vull anar a raure. Però, com explicar aquestes coses a la gent que m ‘ho preguntava a Mèxic, per exemple, o que m’ ho demana ara, al Marroc, des d’on escric aquest esguard al meu enyorat món empordanès? No sempre tinc el temps ni tinc tampoc la sensació que les meves paraules faran justícia. Per això, quan em pregunten, no parlo mai de realisme màgic, ni dels meus veïns, ni dels amics, dels que hi són i dels que ja se’n van anar. Ho acostumo a resumir així “Jafre.... Jafre és un poble molt tranquil, rodejat d’una natura amable…no gens espectacular però que et va calant de mica en mica”. I somric discretament i em dic per dins “Ui si ho sabessin tot !”

DESEMBRE 2007

/29

Joan Marcet Martínez (Barcelona). És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Barcelona. Pertany a l’equip periodístic de TVE des de fa més de quinze anys. Abans va col·laborar amb els diaris El país i La Vanguardia, entre altres. A TVE va cobrir de manera especialitzada l’impacte de la banda terrorista ETA a la dècada dels noranta. Ha seguit, pràcticament, tots els aspectes de la informació nacional espanyola. Ha estat enviat especial de TVE en els principals aconteixements internacionals. Va cobrir el conflicte d’Afganistan, el conflicte de l’Irak, durant cinc mesos, des de diferents fronts: Kurdistan turc i iraquí, Kuwait i Bagdad. També va cobrir l’aniversari dels atemptats de l’11 de setembre, des de Nova York; la revifalla de la segona intifada des de Jerusalem i Ramala; les crisis de Veneçuela i Argentina i la revolta d’Haití. Va ser nomenat corresponsal de TVE per a Mèxic i Centreamèrica el desembre de 2003. Ha tractat aspectes de la realitat mexicana així com les eleccions de Guatemala, El Salvador i Panamà. Ha entrevistat, de forma personal, a diversos presidents centreamericans i a Vicente Fox, ex-president de Mèxic. Altres figures que ha entrevistat són el fundador de Microsoft, Bill Gates, els premis Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel i Rigoberta Menchú, el president de Venezuela, Hugo Chávez, i personalitats de la cultura i l’espectacle com Carlos Fuentes, Claudia Cardinale o Glen Close. En l’actualitat és el corresponsal de TVE al Marroc. Té una segona residència al carrer Major de Jafre des de fa quinze anys.


DESEMBRE 2007

30/

Nadal i el do de la Pau Mn. Joan Planellas

Un dels missatges que més es pregona durant les festes de Nadal és el de la pau. És l’expressió d’un desig particular, col·lectiu i universal alhora. Però el nostre món sembla moltes vegades que es trobi immergit en una espiral de violència, i això és molt preocupant. Aquest no és el món que ens ha vingut a portar Jesús, ell que és la «Pau» del cel que ha baixat a la terra. Què podem fer, doncs, per potenciar la pau? Sens dubte que, a nivell col·lectiu, hem de donar el nostre suport als partits polítics i a les iniciatives que la cerquin sincerament. Una pau, que només serà autèntica, si es fonamenta en la justícia i en el respecte a la dignitat de les persones. Però, abans de tot, ens hem de convèncer que, per canviar el món, hem de començar per canviar-nos nosaltres mateixos. La crítica més eficaç i més sincera és el propi testimoni. Podem recordar algunes actituds que són llavor de pau: - Saber respectar les diferències. Acceptar que l’altre pugui ser diferent de mi. Resolguem les desavinences a través del diàleg i mai per la imposició. També, evitem els prejudicis i les valoracions col·lectives: «els magrebins, els llationamericans…, o els

d’aquella casa o aquella família… són així». Les generalitzacions sempre esdevenen injustes. - Ser molt conscients que les coses no són sempre tal com jo les veig, perquè cadascú les veu tenyides amb el color dels seus prejudicis, propis dels ambients en què es mou. No siguem d’aquells que només admeten dos punts de vista: el seu, sempre correcte, i tots els altres, sempre equivocats. - Sapiguem utilitzar el seny. En totes les qüestions col·lectives, si no vigilem, hi entra massa el sentiment. Però llavors els judicis no són objectius, perquè estan deformats per la passió. - Intentem ser justos, sense voler-nos mai aprofitar dels altres ni exigir-los allò que jo no estic disposat a complir. - Saber perdonar. Sense capacitat de perdó mai no podrà haver-hi pau. Els qui ens sentim cristians no volem una pau qualsevol, sinó la de Crist. I aquesta té, com a ingredient essencial, el perdó. - Per damunt de tot, allò que és l’autèntic fonament de la pau, és el respecte a la dignitat de les persones. El convenciment absolut que qualsevol persona de qualsevol ideologia, llengua o raça, mereix un respecte. Tots som, sense excepció, imatges de Déu. Si falléssim en això, enca-

ra que participéssim en moltes manifestacions a favor de la pau, ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. I Déu ens podria dir amb tota raó: «Hipòcrites!». Per totes aquestes coses, hem d’adonar-nos que la pau difícilment pot existir en el si de les societats, de les institucions i de les mateixes famílies, si prèviament les pesones que les integren no en són portadores. En canvi, quan la pau ens acompanya i experimentem el goig i la bondat de la seva companyia, llavors ens adonem de la capacitat de fortalesa interior que ens dóna. En aquestes festes de Nadal podríem demanar a Déu que cada persona del nostre poble es deixi visitar i acompanyar per aquest do de la pau. Llavors, la seva mirada serà més transparent, la seva paraula més dolça i convincent, les seves actituds més coherents i les accions s’inspiraran en la generositat. Llavors també, l’hospitalitat serà la porta de la nostra llar i l’estel lluminós de la pau ens encaminarà cap al pessebre. Allà hi adorarem el Déu que és amb nosaltres – la «Pau» del cel vinguda a la terra-, i en obrir els ulls de la nostra ànima il·luminats per la fe, ens adonarem que la mirada de l’Infant de Betlem es reflexa en la de cada ésser humà.


/31

DESEMBRE 2007

Receptes de Cuina pel dinar de Nadal

Conill amb escamarlans

Isabel Bagué

Ingredients per a 4 persones: 1 conill, 8 escamarlans, 2 sepiones petites, 1 cabeça d’alls, 1 pot de salsa de tomata, Botifarra de sang prima, Caldo de carn, Farina, Sal, Pebre vermell dolç, 1/2 got de vi blanc, cava o cervesa. Preparació: Tallem el conill en 8 talls, el passem per farina i el posem a la cassola amb l’oli ja calent fins que està rosset. El traiem de la cassola i en el mateix oli hi posem una cabeça d’alls trinxats. Quan agafa color daurat, hi tirem el pot de tomata. Un cop tenim aquest sofregit lligat, hi afegim una culleradeta de pebre vermell i ho remenem de seguida, després hi tirem el ½ got de vi blanc. Ara podem posar-hi el conill que quedi mig cobert o sinó hi tirem una mica de brou. Amb la mitja cabeça d’alls que ens queda farem un allioli negat i li tirarem per sobre que faci la xup-xup durant 30 minuts. Salem els escamarlans i els posem també a la cassola. Uns 10 minuts abans de treure-ho del foc, hi posarem la botifarra de sang a rodelles. BON PROFIT!!!

Coca de poma

Pepita Oliveras

Ingredients: 1 kg de pomes, 1 got de llet, 1 got de sucre, 1 got i mig de farina, 2 ous sencers, 1 paquet de llevadura i melmelada d’albercoc Preparació: Barrejar en un recipient, la llet, el sucre, la farina i els ous i treballar-ho tot amb el triturador fins que quedi una pasta homogènia, afegir-hi per últim el llevat. La meitat d’aquesta pasta s’ha d’estendre en una llauna d’anar al forn, sobre aquesta meitat posar la poma tallada ben fina, reservant-ne uns 40 talls en forma de lluna per posar al damunt de tota la coca. Abocar la resta de la pasta que queda en una segona capa i adornar el damunt amb els talls de poma reservats. Posar la llauna al forn uns 35 minuts a 180ºC. Quan la coca ja és freda, estendre a sobre la melmelada d’albercoc.


Revista de Jafre n 1 desembre 2007 gener 2008