Origen Garraf 3

Page 1



ENTORN ECONÒMIC DE LA COMARCA DEL GARRAF

Desembre 2020 ED. 3

Tot allò que ens fa singulars

p. 8 PORTADA Il·lustració del creatiu Jordi Corella, ADN Studio

p. 24 GARRAF EXPORTA Faromàtics, robotìca per a la ramaderia

p. 32 GARRAF CULTURA Fundació Stämpfli, art contemporani


4


PÒRTIC

AVANCEM JUNTS PER superar aquests moments Rosa Huguet Presidenta de NODE Garraf Ens trobem en un moment molt difícil. Sortíem d’un estiu que va ser atípic i ens endinsàvem en una tardor que ens portarà fins a un Nadal que tampoc no serà com el de sempre. No serà fàcil, però ja vam superar la primera part de l’any i això ens serveix d’experiència per saber com actuar ara i no repetir la situació. Hem avançat moltíssim, especialment en l’àmbit tecnològic. L’empresa s’ha avesat a l’àmbit virtual i aquesta tendència s’està imposant davant de qualsevol altra actuació. Això no obstant, malauradament, moltes empreses, emprenedors i autònoms hauran de tancar portes perquè no poden fer front a la situació de crisi econòmica. Però davant de la dificultat, i de tot el que vindrà, el que hi haurà de ben segur és també un ressorgiment, una reinvenció de cada un dels negocis per poder tirar endavant. I, a la vegada, s’ha d’exigir als governs posar les mesures

adients, en el camp de les noves tecnologies, i també d’ajuts i subvencions, per donar impuls al món empresarial, tenint en compte també l’impuls de la sostenibilitat. Un cop la situació passi, s’obriran moltes portes, segur, i hem d’estar a punt per projectar i impulsar noves iniciatives. Des de NODE Garraf hi estem treballant intensament, per preservar els projectes que hi ha en marxa i per crear-ne de nous. És el nostre deure davant de la situació que ens està tocant viure. És moment ara de seguir promovent la col·laboració entre les entitats públiques i les privades per seguir remant en una mateixa direcció de manera coordinada per poder superar, tots junts, el moment actual. Estic convençuda que en els propers mesos la foscor actual es convertirà en una nova llum, que ens portarà a una nova normalitat, amb noves maneres de fer, però plena d’oportunitats.

5


8

La portada: Captura l'essència Jordi Corella cavalca en una de les seves altres passions, el mar, per expressar que a l'hora de posicionar una marca el que cal fer és tot just capturar l'essència.

Redacció i edició: Agència de Desenvolupament NODE Garraf

GARRAF CREA Jordi Corella, amb el pas dels anys i en el decurs d’una excel·lent trajectòria professional s’ha fet un nom com un dels dissenyadors gràfics més reconeguts i de major referència al Garraf.

12

Av. Cubelles, 88 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 100 722 www.nodegarraf.cat agenciadesenvolupament@ nodegarraf.cat Imprempta: Gràfiques Ferpala Amb el suport de Diputació de Barcelona 6

NODE FILM CLÚSTER Amb l'impuls de l'Ajuntament de Sitges i del NODE Film Clúster s'acaba de llançar al mercat de destinacions filmogràfiques el segell Gran Penedès Film Commission.

5

PÒRTIC SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA

8

GARRAF CREA JORDI CORELLA, EL DISSENY EN EL SEU ADN

10

GARRAF SONA SITGES NEXT, INNOVACIÓ I COMUNICACIÓ

12

FILM CLÚSTER EL NOU SEGELL GRAN PENEDÈS FILM COMMISSION

14

REEMPRESA PER QUÈ ÉS MÉS FÀCIL COMPRAR UNA EMPRESA?

16

GARRAF FORMA MAPA DE LA FP AL GARRAF

18

GARRAF FORMA L’ESCOLA D'HOSTALERIA DE SITGES

20

GARRAF ORÍGENS L’ESPIGALL: A L'HORT, A PLAÇA I A TAULA

22

MAPA TURÍSTIC DEL GARRAF


SUMARI

24

34

GARRAF TURISME L'Hotel Desitges acaba de fer 10 anys. Compta amb 43 habitacions i es troba a l’epicentre de la comarca, a mig camí de tot arreu, a prop. El defineixen com un allotjament de clients d’oci i de negoci, especialitzat en client corporatiu.

GARRAF EXPORTA ChickenBoy és el primer robot avícola que ajuda a millorar el benestar animal i la productivitat de les granges. Està dissenyat a Faromatics, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

24

GARRAF EXPORTA FAROMÀTICS, ROBÒTICA PER A LA RAMADERIA

26

GARRAF INNOVA EL CENTRE TECNOLÒGIC DE VILANOVA I LA GELTRÚ

30

GARRAF ESTRATÈGIC ESCRIVIM LA PARTITURA

32

GARRAF CULTURA ART CONTEMPORANI A LA FUNDACIÓ STÄMPFLI

34

GARRAF TURISME DESITGES, EL QUATRE ESTRELLES DE SANT PERE DE RIBES

38

36

36 38

GARRAF GASTRONÒMIC Núria Lucas dirigeix El Dinou. Sis anys de trajectòria en un edifici emblemàtic i singular, a Vilanova. I se’n parla molt bé.

GARRAF GASTRONÒMIC EL DINOU, LA CUINA DE TEMPORADA VINS DEL MASSÍS DEL GARRAF PUIG-BATET, PER TASTAR I SEGUIR DE PROP

VINS DEL MASSÍS DEL GARRAF El celler Puig-Batet és una petita empresa familiar especialitzada en l'elaboració de vins ecològics; és una estrella emergent que farà moltA llum.

7


GARRAF CREA

J OR DI C OR ELL A el disseny en el seu ADN JO R DI CO RE L LA É S R I B ETÀ. H I VA NÉ I XE R I HI TÉ E L SEU NE GO CI. COSE S D E L’AD N. AMB E L PAS D ELS AN YS I EN E L DEC U RS D’UN A E X CE L LE N T TR A JE CT Ò RI A PR O FE SS IO NA L S’HA FE T U N NO M COM U N D EL S D IS S ENYA D O RS GRÀ FI CS MÉS RE CO NE GU TS I D E MA JO R RE FE RÈ N CI A A L G ARR A F.

adn studio, Creatius publicitaris S.L. C. Pep Ventura, 53, 3r, 3a 08810 · Sant Pere de Ribes Tel. 938 963 398 adn@adnstudio.com www.adnstudio.com

Va formar-se a l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava i va fer un màster en identitat corporativa i imatge de producte a la UAB. Ens diu que “tinc esperit d'emprenedor, amb tot el que això significa: assumir riscos constantment, equivocar-se, aprendre, divertir-se, somiar per a després adonar-te que no es pot aconseguir tot el que et proposes, caure i tornar-se a aixecar; en fi, com no podia ser d'una altra manera, després de tenir diferents treballs precaris, ben aviat vaig muntar l'agència de branding i comunicació adn studio, fins avui.” Jordi Corella pensa que cada projecte 88

és important i li agrada tractar amb la mateixa professionalitat i criteri un projecte de branding per una gran multinacional que una comunicació més modesta per a un autònom que necessita donar-se a conèixer d'una forma atractiva i entenedora. L’agència creativa del branding adn studio és l'agència creativa de comunicació experta en branding. “Tenim dos àmbits de treball diferenciats. Per una banda, ajudem les empreses a augmentar el seu valor i la seva competitivitat amb projectes integrals

de branding. Definim la naturalesa d'una marca, els seus valors i la seva essència, allò que la fa diferent i singular. Creem i construïm les seves marques, desenvolupem també l'estratègia comunicativa i la identitat corporativa, amb l'objectiu de fer-les inconfusibles, creïbles i significatives per als seus clients.” L'altre 50% de la seva activitat té a veure amb la creació de campanyes de comunicació, amb una visió particular, la d'un equip de treball que té molt present el posicionament de marca i s'ajusta als objectius de màrqueting de l'empresa,


com poden ser obrir mercats, llançar productes, augmentar les vendes, fidelitzar clients o millorar la reputació de marca. Sempre aportant una visió fresca i creativa. El creatiu de Sant Pere de Ribes afegeix: “La nostra filosofia és la de tenir una cuina petita, de primera i controlada. Els clients cada vegada són més grans. Normalment, ens contracten CEO's d'empreses que demanen posicionar i crear la seva marca, responsables de màrqueting que necessiten campanyes per impactar i créixer en vendes o products manager que requereixen donar ànima i forma o nous productes i revitalitzar la seva corba de vida de productes que necessiten modernitzar-se. També l'administració pública "compra" la visió diferenciadora que podem oferir per a les seves campanyes. Els projectes són multisectorials i de dimensions diverses. Treballem per a multinacionals, pimes en la seva majoria, fins a professionals lliures.” Comunica l’essència! Corella mostra el seu vessant més pragmàtic quan ens comenta que “el creixement d'una marca, més enllà de la publicitat, depèn de la seva capacitat d'obtenir visibilitat, de ser reconeguda i diferenciar-se, ser capaços d'oferir això en pràcticament qualsevol sector és un dels nostres principals avantatges competitius. Una marca ha d'emetre un missatge transformador per calar en la ment del consumidor. Això és exactament el que oferim.”

L’autor de la coberta d’aquesta revista assegura que “som més forts quan posicionem estratègicament la nostra marca. Es necessita molta feina, coherència, creativitat i consistència perquè una marca tingui èxit. Després de 25 anys, aquest segueix sent el nostre compromís per a tots i cadascun dels nostres clients: Treball, coherència, creativitat i molt d'entusiasme en tot el que fem.” Jordi Corella ens explica que “la nostra promesa de marca és molt senzilla: la teva marca tindrà èxit si és autèntica. Aquest és el mantra que repetim una i una altra vegada als nostres clients. El nostre eslògan, Comunica l'essència, és també tota una declaració d’intencions.” Pel que fa al mercat comarcal en relació amb el disseny, el director d’adn studio opina que “les empreses del Garraf no "compren" branding i comunicació local, de la mateixa manera que a nosaltres ens contracten empreses d'arreu de l'Estat. Aquesta idea localista ha desaparegut

amb el temps, tot i que he de reconèixer que moltes vegades ser al Garraf és un fre i acaben per no contractar-nos perquè no estem al centre de Barcelona. Recordo una vegada uns clients estrangers, després d'endarrerir-se una hora en una primera reunió, em van trucar preguntant-me on era la sortida del metro més propera. En fi, és impossible tenir-ho tot!”. 99


GARRAF SONA

SITGES N EXT festival de la innovació en comunicació S IT GES N E XT É S L A CI TA E X CLU SI VA DE L A I NNO VA CI Ó EN C O MU NI CA CI Ó PU BL IC ITÀR I A. É S U N FE STI VAL P ER A NA LI T ZAR I I M PU LSA R E L T RE BA L L D E TO TS AQ U E L LS Q UE JA E S TA N CR EA NT ELS NO US L L ENGUATGE S Q UE DE MA NE N L ES R ELA CI O NS E NT RE MAR QU E S I P ÚB LI C, AI XÍ C O M PE R INS PI RAR I GU IA R E N EL DE S COBR IME NT D E NO VE S C O NNEX IO NS ENT RE PU B LI CITAT I T EC NO LO GI A, DI SS E NY IND U S TR IA L, ART, CI NE MA, E CO LO GIA…

Des de 2015, aquest certamen anual presenta una programació de ponències, workshops i taules rodones i afavoreix la interrelació entre els professionals dels sectors implicats, El festival permet cobrir, al mateix temps, el buit que existia a Catalunya en festivals de publicitat aprofitant les sinergies i capacitats que ofereix Sitges com a seu del Festival de Cinema i d’una quinzena de festivals culturals de diferent ordre. La novetat d’aquesta darrera edició, els dies 26 i 27 de novembre de 2020, va ser el partenariat amb el Col·legi del Màrqueting i de la Comunicació de Catalunya, que va integrar al programa el lliurament dels Premis Impacte, al millor màrqueting i comunicació. A banda, el Col·legi també va aportar quatre conferències a la graella de continguts.

Sitges Next www.sitgesnext.com Twitter | @sitgesnext Instagram | @sitgesnext

10


11


GARRAF FILM CLÚSTER

F ILM CLÚS TER El nou segell Gran Penedès Film Commission A MB L'I MP U LS DE L'AJ U NTA MENT D E SI TGES I D E L NO D E F IL M CL ÚST E R S'A CAB A D E L LA NÇA R AL ME R CAT D E DE ST I NACI ON S FI LM O GRÀ FI Q U ES EL S EGE LL GRA N PE NED È S F IL M COM MI SSI ON.

12


La trajectòria del primer film clúster de Catalunya ja ha cristal·litzat el projecte que va néixer per ideació de l'Agència de Desenvolupament NODE Garraf i que des del principi ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona. Des del film clúster es promou l'atracció de rodatges d'audiovisuals per a les indústries de la televisió, el cinema, la publicitat i la música. Com a objectiu subsegüent es procura que l'activitat de producció filmogràfica a les nostres comarques repercuteixi també en professionals i empreses de serveis de l'entorn més proper. Sitges és un dels municipis de Catalunya que té major jerarquia per als localitzadors d'espais. La seva trajectòria, com a plató de rodatges a cel obert, va de la mà del Festival Internacional de Cinema Fantàstic i d'esdeveniments com el Sitges NEXT, que s'ha celebrat recentment.

Com a epicentre del film clúster, l'Ajuntament de Sitges es planteja multiplicar l'atractivitat de la mateixa població i les comarques més properes, amb les quals ja s'estan promovent complementarietats a l'hora d'oferir localitzacions. El segell Gran Penedès Film Commission abanderarà una nova estratègia de màrqueting i comunicació que pretén fer-se un lloc majúscul en el mercat europeu de destinacions filmogràfiques.

ment i la capacitat de donar resposta a les sol·licituds d'activitat de rodatges a la via pública i en equipaments municipals, com també en paisatges del litoral, els parcs i d'altres indrets d'interès per a les produccions.

Els acords de col·laboració signats en el seu dia amb Enoturisme Penedès i Penedès Marítim i, recentment, amb el grup Família Torres venen a reforçar un extraordinari catàleg de localitzacions cada vegada més participades pels ajuntaments de la gran demarcació. Les expectatives de creixement de l'activitat que van quedar paralitzades per la crisi sanitària ara tornen amb major fortalesa. S'ha reforçat el posiciona-

NODE Film Clúster www.filmcluster.cat info@filmcluster.cat Tel. 938 10 07 22

13


REEMPRESA

P ER QUÈ ÉS MÉS FÁC IL comprar una empresa que crear-la des de zero? Tot i així, hi ha una branca de l’emprenedoria que es basa en emprendre un negoci que ja funciona i que té certs beneficis que cal considerar. Set motius expliquen per què és més fàcil reemprendre que crear un negoci des de zero. 1. Perquè la taxa de supervivència és més alta. Quan compres un negoci en funcionament aprofites tota la feina feta per l’anterior emprenedor/a. Des del Centre de Reempresa de Catalunya tenen calculat que prop d’un 88% de les empreses que s’han cedit a través d’aquest servei continuen funcionant anys després. Aquesta xifra és molt alta si la comparem amb la taxa de supervivència de noves empreses. 2. Perquè l’empresa ja té una estructura jurídica sòlida. Qualsevol persona que hagi creat un negoci t’explicarà que un dels passos més complicats és “la paperassa” o la gestió de tots els permisos abans de poder posar-la en marxa. Quan compres una empresa que ja té tota l’estructura jurídica t’estalvies tots aquests tràmits. Només cal dur a terme un canvi de titularitat i l’activitat segueix endavant. 3. El mercat. Quan reemprens una empresa aquesta ja té treballat el seu principal actiu: el mercat. Amb altres 14

IN ST IT U CIO NS PÚ B LI Q UE S I E NTI TATS EMP RE SA RI A L S H AN P OS AT E L “F O C U S” E N LA IMPO R TÀ NCI A D E FOM E NTA R L’E S PE RI T E MPR ENE D O R. DE S DE RE E MPRE S A ES CON SI DER A MO LT I MPO RTAN T Q U E ES CO NT INU Ï A NIM AN T A LS I L ES N OST RE S J O VES PE R PO T E NCIA R QU E T INGU I N I D E ES Q UE GE NER IN NO U S PR O DUCT E S O S ER VE I S Q UE A JU D IN A FE R AVA NÇ A R L A N OST RA S O CI E TAT I E CO NO MI A.

paraules, quan compres un negoci aquest ja té una cartera de clients, una estratègia comercial, una imatge de marca... Són elements que òbviament els podràs anar fent teus i adaptant a la línia de negoci que vulguis tirar endavant però de ben segur que t’interessarà començar amb aquesta feina feta. 4. Coneixement. Quan compres una empresa compres talent. Quan reemprens, pots pactar amb la persona cedent la continuïtat dels treballadors i treballadores que ja tingui. Un equip que ja sap el què cal fer des del primer dia, que coneixen els clients, els matisos de l’empresa, etc. 5. L’entorn. Disposar d’un entorn favorable és quelcom important a l’hora de valorar entre crear una empresa des de zero o comprar-ne una que ja funciona. Comprant-la, en la majoria dels casos, ja disposaràs de clients, proveïdors, treballadors, local, instal·lacions, etc. A més, entitats financeres, col·laboradors i assessories ja coneixeran i confiaran en el negoci. 6. Transmissió. Amb Reempresa, el cedent et passa el testimoni de la seva empresa i, si es pacta, t’acompanya durant un temps per explicar-te com gestionar el dia a dia del negoci, etc. 7. Reempresa. El setè motiu, i no menys important, és que Reempresa és al teu

costat durant tot el procés de compravenda, disposa d’un equip de més de 150 tècnics repartits en més de 80 punts d’atenció arreu de Catalunya perquè puguis reemprendre o cedir el teu negoci amb tota la confiança i seguretat. NODE Garraf és el centre de referència a la comarca del Garraf. T’atendrem al tel. 938 100 722 i, per correu electrònic, a agenciadesenvolupament@nodegarraf.cat Un exemple de cas d’èxit d’aquest procés de reemprendre el tenim amb la Libia, que ha agafat el relleu d’en Joan en aquest negoci de queviures i estanc de Sant Pau d’Ordal. La Libia no ha començat de zero; ha començat amb una cientela fidelitzada i una facturació des del primer dia. Els hi desitgem molts encerts a tots dos; al Joan, un merescut descans, i a la Libia, molta sort en aquesta nova etapa professional com a empresària. A la comarca del Garraf, t’atendrem des de NODE Garraf. Et pots posar en contacte amb nosaltres al tel. 938 100 722 o bé a l’adreça electrònica agenciadesenvolupament@nodegarraf.cat



GARRAF FORMA

EL MAPA DE LA Formació Professional al Garraf L A FO R M ACI Ó PRO F E SSI ON AL HA DE S ER PRO VE ÏD O RA D E COMP E TÈ N CI E S I A PT IT U DS P ER A L M ER CAT L A BOR AL. A I X Ò EX IGE IX L’AD EQ UA CI Ó DE L’O FER TA FO RMATI VA A L E S S IN GU LA RI TAT S I, PE R TA NT, A L A DE MA ND A, D E L ES E MPRE S ES DE L’E NTO R N MÉS PR O PE R.

La terciarització de l’economia del Garraf ha condicionat el catàleg dels cicles formatius que s’imparteixen a la comarca, per bé que no tota la formació professional està orientada als serveis. Un total de 9 centres proposen fins a 35 cicles formatius, entre els de grau mitjà (18) i grau superior (17). De tots aquests cicles, 6 tenen l’opció de modalitat DUAL. Us oferim un recull dels cicles formatius que s’estan impartint a la comarca del Garraf en aquest curs acadèmic 2020 / 2021. Els cicles formatius del Garraf L’Institut Lluch i Rafecas, a Vilanova i la Geltrú, té un cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) en Instal·lacions elèctriques i automàtiques; un altre de Manteniment electromecànic i conducció de línies; un tercer en Manteniment de vaixells (DUAL); un quart en Manteniment de material rodant ferroviari (DUAL) i un cinquè de Cures auxiliars d’infermeria. A més, programa un cicle formatiu de grau superior (CFGS) en Automatització i robòtica industrial (DUAL) i un altre en Mecatrònica industrial. També a Vilanova, l’Institut Joaquim Mir ofereix formació professional de grau mitjà en Gestió administrativa; Gestió administrativa de l’àmbit jurídic i, un tercer, Sistemes microinformàtics i xarxes. Pel que fa als graus superiors, proposa alternatives de Administració i 16

finances; Comerç internacional; Administració de sistemes informàtics i xarxes i Desenvolupament i administració de pàgines web. El degà dels instituts de la comarca, l’Institut Manuel de Cabanyes, proposa un CFGM de Conducció d’Activitats fisicoesportives al medi natural i un CFGS d’Animació d’activitats físiques i esportives. Sense sortir de la capital del Garraf, el Col·legi Santa Teresa de Jesús gestiona un CFGM de Gestió administrativa (DUAL) i un altre d’Activitats comercials (DUAL). A més, compta amb un CFGS en Educació infantil. Per la seva banda, l’Escola Pia ha entrat a la formació professional amb un grau mitjà de Farmàcia i parafarmàcia i un grau superior de Documentació i administració sanitàries. Encara a Vilanova, l’Escola Municipal d’Art i Disseny (EMAID) té un catàleg de formació de grau mitjà en Assistència al producte gràfic interactiu i tres opcions de grau superior: Animació. Disseny de videojocs i entorns virtuals; Gràfica publicitària i, el tercer, Projectes i direcció d’obres de decoració. A Sant Pere de Ribes, l’Institut Alexandre Galí, a Les Roquetes, ofereix un gran mitjà d’Atenció a persones en situació de dependència i tres graus

superiors: Animació sociocultural i turística; Integració social i -pendent d’atorgament- Eficiència energètica i energia sola tèrmica. Al nucli de Ribes, l’Institut Can Puig conté un grau mitjà de Gestió administrativa. Finalment, l’Institut Joan R. Benaprès, a Sitges, està especialitzat en el món de l’hostaleria, amb tres cicles de grau mitjà: Cuina i gastronomia; Forneria, pastisseria i confiteria i, el darrer, Serveis en restauració. Amplia la seva oferta amb un CFGS d’Allotjaments turístics (DUAL) i un altre cicle de grau superior en Direcció de cuina. El debat és recurrent. Tenim un mapa de la FP adient a les característiques de la comarca? És suficient l’oferta de formació professional a la comarca? S’ajusta a les necessitats dels mosaic empresarial? Es tenen en compte les prioritats de l’alumnat potencial? Tenim instal·lacions adequades? Com estem implementant les modalitats de formació en alternança?


17


GARRAF FORMA

L’ ESC OL A D ’H OSTA LE RIA de Sitges

18

Al principi es van fer cursos transnacionals. Els alumnes completaven el seu aprenentatge a les aules amb una estada de pràctiques a Anglaterra. Els primers professors de l'escola van ser en Josep Maria Matas i en Florenci Martínez.

són els cicles de Direcció de Cuina i Serveis de Restauració i de Gestió d’Allotjaments Turístics. A banda, l’oferta formativa inclou un Programa de Formació i Inserció (PFI). El cicle de Gestió d’allotjaments turístics adopta la modalitat dual.

Avui dia, a l’Escola d’Hostaleria de Sitges s’imparteixen tres cicles formatius de grau mitjà: Cuina i Gastronomia; Serveis en Restauració i Forneria, Pastisseria i Confiteria. De grau superior

En total, són 270 alumnes matriculats en els diferents cicles formatius. L'alumnat procedeix de Sitges i de diferents municipis de la rodalia. Quan acaben els estudis els alumnes no tenen gaire difi-

cultat per incorporar-se al món laboral. En general, es cobreix la demanda existent, tret del cicle de Serveis de Restauració perquè falta alumnat per cobrir tota la demanda dels establiments. Des de l’Institut es pretén un nou cicle de Guia Turístic atès que aquest podria ser un bon complement de l’oferta formativa ja existent i perquè, a més, respon al creixement d’aquestes activitats professionals i empresarials a la comarca.


Escola d’Hostaleria de Sitges Institut Joan R. Benaprès Camí de la Fita, s/n 08720 Sitges Telèfon: 938 943 712 https://agora.xtec.cat/iessitges/

L'E SC O LA D'H OS TA L E RIA DE SI TGE S VA COM E NÇAR FA 27 A NY S. UN GR UP D E PRO FE SS IO NA L S D E LA R ES TAU RA CIÓ D E S IT GE S H O VA N P RO MO URE PE RQ U È TR OB A VEN A FALTA R A Q U ESTS EN SE N YA ME NTS, MO LT MÉ S E N U NA V IL A DE V O C ACI Ó T U RÍ ST IC A I D’ENO R MES PO T EN CI A L S PE R A L E S AC TI V ITATS RE L ACI ONA DE S A MB L A RE S TAU RA CI Ó I L’A L LOTJA MENT.

19


GARRAF ORÍGENS

L’ESPIGALL: a l’hort, a plaça i a taula NO FA PA S GAI RE Q U E AQ U E STA V E RD URA TA N NO STR AD A H AV IA E NT RAT E N L’O BL IT, TA NT A L ES CA SE S CO M, E N CAR A MÉ S, AL S R ESTAUR AN TS. La Montse Marcé, de la Sínia Pujadas, a Vilanova i la Geltrú, apunta que tota aquesta moguda dels espigalls tenia un gran objectiu: que no es perdessin. Vet aquí que un grupet de la pagesia més entusiasta s’hi va posar de valent, amb un segon propòsit: millorar el vegetal, fer-lo més arrissat, més verd, melós i més suau al gust.

20

De la mà de NODE Garraf i la Fundació Miquel Agustí es van ajuntar intencions i esforços; també amb el suport de la Diputació de Barcelona. Els resultats no es van fer esperar i avui dia l’espigall ha guanyat adeptes i ja no és estrany trobar-lo a les cartes dels restaurants del Garraf, sobretot en aquells establiments que es decanten de veres pel producte de proximitat.

Les successives campanyes de promoció de l’espigall l’han donat a conèixer de debò. “Ara ja es coneix i es demana, a plaça i a taula”. L’Associació d’Espigalls del Garraf aplega un nombre discret de productors que, com ara la Montse i la Remei, encomanen l’entusiasme per aquesta verdureta de temporada. A la tardor


i a l’hivern pren el brotó d'espigall; a la primavera és quan ja podem parlar d’espigall.

maneres amb les què es poden preparar els espigalls. No es podria fer millor a l’hora d’innovar amb un producte autòcton i proclamar-lo com es mereix.

Els de l’Associació són els artífexs d’aquest resorgiment. L’Escola d’Hostaleria de Sitges també en fa bandera i li dedica jornades gastronòmiques en les què l’alumnat descobreix el catàleg de

21


2222


23


GARRAF EXPORTA

FAROM ÀTIC S, robòtica intel·ligent per al sector ramader

Faromatics Rambla de Sant Jordi, 1-3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 931 597 999 www.faromatics.com 24


A Faromatics combinen sensors, intel·ligència artificial i big data per obtenir coneixements totalment nous sobre les aus i les seves necessitats. Treballen amb empreses productores de dos mil milions de pollastres anuals. La seva cartera inclou un 8% de la producció global de pollastres. A mitjà termini, l’estratègia de Faromatics podria estendre el seu camp d’apli-

cació a les granges porcines i bovines, com també aportar nous sistemes per obtenir un major nombre de dades. Faromatics exporta a la Unió Europea, Regne Unit i Ucraïna, tot i que asseguren que tenen clients que ja estan esperant a d’altres països. La prudència, però, els convida a fer passes curtes i trepitjar amb fermesa, a cada pas.

La companyia que dirigeix Heiner Lehr va tenir el seu embrió a Neàpolis, a la capital del Garraf. Avui, molt a prop, les noves instal·lacions apleguen una plantilla de 17 persones. La coincidència del campus de la UPC, també amb seu a Vilanova, ha afavorit el creixement d’aquesta companyia tecnològica, sobretot per la provisió de talent.

25


GARRAF INNOVA

EL C EN T RE TEC NOLÒGIC de Vilanova i la Geltrú E L CE N T RE TE CNO L Ò GI C DE VI LA NO VA I LA GELT RÚ CT V G VA INI CI A R L A SE VA ACT IV ITAT L'A NY 1998 D E R ESU LT E S D’U N CO NV ENI ENT RE L A U NI VE RS I TAT P O LI TÈ CNI CA D E C ATA LUN YA I L'AJ UN TA ME NT D E VIL A NO VA I L A GE LT RÚ. L’O BJ E CTI U FU ND A C IO NA L E RA IM PULS A R L A I NV ESTI GACI Ó I FA CI L ITA R L A RE LA CIÓ E N T RE L A UN I V ER SI TAT I E L S E CT OR IN DU S TR IA L.

_ Craax Els grups de recerca que formen part del CTVG són: Grup de recerca en Anàlisi de Materials i Patrimoni Cultural (AMPC) Està especialitzat en l’estudi de materials de patrimoni cultural: en la caracterització dels materials, estudi dels processos d’envelliment i d’alteració, i de les tècniques artístiques i de producció. L’interès d’aquests estudis va més enllà de la pròpia anàlisi i pretén aportar informació d’interès per a historiadors, conservadors, restau26

radors d’art i arqueòlegs utilitzant metodologies d’anàlisi i caracterització convencionals (SEM/EDS, FTIR, DRX,...) i també aprofundir en les metodologies d’anàlisi utilitzant grans equipaments com ho són les tècniques basades en llum sincrotró. Càtedra d’Accessibilitat (CATAC) La Càtedra d'Accessibilitat (CATAC) està especialitzada en la gestió de projectes relacionats amb l'accessibilitat universal, el disseny per a tothom i la discapacitat. CATAC aporta el seu valor afegit

en la identificació de necessitats, recursos i aliances per garantir la correcta consecució dels projectes aglutinant la participació de diversos actors (sector públic, sector privat, entitats representants de persones amb discapacitat i la mateixa UPC). També acompanya a les organitzacions en les decisions relacionades amb l'accessibilitat universal i amb la inclusió socio-laboral de les persones amb discapacitat.


Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú Campus de la UPC Rambla de l'Exposició, 24 08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 938 967 200

Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD) Recerca i innovació en els àmbits de moviment humà, robòtica social i salut mental. Treball fonamentalment en aplicacions tecnològiques de salut i benestar (e-health). L'entorn de recerca principal del CETpD està centrat en el desenvolupament de nou coneixement en l'àmbit de les tecnologies hardware - software centrades en les persones amb l'objectiu de contribuir a la millora de qualitat de vida de malalts crònics, persones amb necessitats específiques i/o amb diversos graus de dependència. Un dels àmbits més específics de treball es concentra en la recerca de nous paradigmes relacionats amb el moviment humà, principalment en la detecció i actuació compensatòria de les disfuncions del moviment.

_ Cdal

_ Lab Centre de Disseny d’Aliatges Lleugers i Tractaments de Superfície (CDAL) El CDAL és un grup de recerca consolidat (GRC) amb experiència en recerca i transferència de tecnologia en els àmbits de la fabricació de components, en especial per als sectors aeronàutic, de l'automòbil i indústries transformadores. El CDAL desenvolupa la seva recerca en dues grans línies, una centrada en els Aliatges Lleugers i l'altra en els Tractaments de Superfície i Recobriments. Dintre de la primera línia de recerca una de les àrees més importants en el grup és el desenvolupament i optimització de processos de conformació en estat semi-sòlid (SSM), mentre que en la segona línia el CDAL està duent a terme l'obtenció i optimització de recobriments resistents al desgast i a la cor-

rosió, comptant per a això amb una planta pilot pròpia d'obtenció de recobriments per projecció tèrmica d'alta velocitat (HVOF). En ambdues línies s'estan duent a terme vàries tesis doctorals. L'interès del grup està dirigit a la transferència de tecnologia. Centre d’Investigació d’Arquitectures Avançades de Xarxes (CRAAX) El CRAAX és un equip multidisciplinari (TIC, medicina, matemàtiques) que treballa activament en el desenvolupament de tecnologia intel·ligent a aplicar a diferents verticals. Les principals àrees de treball són la gestió de xarxes (noves arquitectures de xarxes), cloud i fog computing (particularment en la seva

integració), seguretat (particularment en IoT/edge/fog/cloud i aplicada al sector de les infraestructures crítiques), gestió de dades (adaptades a l’entorn IoT) i l’adaptació de noves solucions per facilitar el desplegament del paradigma IoT a diferents verticals (medicina, automoció, indústria 4.0, smart cities, smart transportation, etc.). L’equip treballa no tan sols en el disseny i implementació en codi de les solucions proposades sinó també en el modelat analític i optimització dels escenaris i solucions plantejats. El CRAAX ha desplegat un testbed que emula una smart city on s’avaluen i validen les diferents tecnologies desenvolupades en el grup. L’activitat del CRAAX es manté amb 27


_ Sarti

_ Sarti la participació en diferents projectes europeus i nacionals i també a partir de contractes amb empreses TIC líders en el sector.

en els sistemes, les metodologies i les estratègies d'aplicació d’eines multimèdia i audiovisuals al disseny i a la formació tecnològica.

Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrónica (GAECE) L'activitat científica del grup GAECE es centra en l'estudi de motors, generadors i accionaments elèctrics amb commutació electrònica, així com en la fabricació assistida amb polsos de corrent i per vibració mecànica. Les principals capacitats tecnològiques es corresponen a la concepció, anàlisi i posada en servei de noves estructures de màquines elèctriques alimentades a través de convertidors de potència, la modelització i simulació de accionaments elèctrics amb commutació electrònica, el desenvolupament de software pel càlcul assistit d’accionaments elèctrics, els estudis d’estalvi energètic en accionaments elèctrics, la possibilitat de desenvolupar accionaments elèctrics, així com equips auxiliars adaptats a unes necessitats i aplicacions concretes, la realització de proves, assaigs i tests de diagnòstic accionaments i el desenvolupament de nous processos de fabricació convencionals amb polsos de corrent i vibració mecànic.

Laboratori Aplicacions Bioacústiques (LAB) Aquest laboratori d'investigació està composat d'un equip d'enginyers, matemàtics, físics i biòlegs. Es tracta del primer laboratori europeu que té com a objectiu principal l'estudi i el desenvolupament de solucions tecnològiques per contribuir en un desenvolupament responsable de les activitats marítimes des d'una perspectiva multidisciplinària. D'aquesta manera es dóna resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i internacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació acústica marina.

Innovació en Sistemes per al Disseny i la Formació en l’Enginyeria (INSIDE) El grup d’investigació INSIDE té com objectiu la innovació, el desenvolupament i la investigació relacionades amb els sistemes de aprofitament energètic sostenible i ergonòmic. Així com I+D+I 2828

Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) Grup format per personal de diferents departaments de la UPC. Amb el nom de Tecnoterra és, des del 2001, Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, l’Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El seu àmbit d’actuacions se situa en el desenvolupament científic i tecnològic d’equips i sistemes d’adquisició remota de dades i el tractament d’aquestes, emfatitzant la instrumentació virtual i oceanogràfica, incloent mètodes de simulació i anàlisi estadística i, fent ús de les tècniques d’avantguarda en dis-

seny electrònic transfereix tot aquest coneixement a la indústria. La seva recerca es centra a l’OBSEA, el laboratori submarí, instal·lat a 4 km de la platja de Vilanova i a 20 m de profunditat, que permet recollir informació de diversos paràmetres ambientals amb els quals estudiar efectes del canvi climàtic. Disposar d’aquesta infraestructura, el fet que sigui un dels pocs observatoris cablejats que existeixen i que, per tant, permet tenir dades en temps real, ha portat a SARTI a formar part de diversos projectes europeus des de 2014. Sistemes Electrònics de Potència i Control (SEPIC) La investigació bàsica es centra en l’estudi del control no lineal de sistemes, i específicament en el control no lineal de convertidors i sistemes de l'electrònica de potència. Les estratègies de control desenvolupades es realitzen per mitjà de controladors electrònics, mitjançant solucions analògiques o digitals basades en processadors digitals de senyal. La investigació també està orientada envers la implementació de microcircuits específics per al control de convertidors. Aquest grup d'investigació està especialitzat en diverses aplicacions de l'electrònica de potència, com ara els sistemes distribuïts d’alimentació, sistemes d'alimentació ininterrompuda, filtres actius, convertidors multi-nivells, etc.. L'equip d'investigació transfereix els resultats de la seva investigació a les empreses, mitjançant projectes i contractes.


29


GARRAF ESTRATÈGIC

Escrivim la partitura ES TR AT ÈGIC A D EL GAR R A F E L ME S D’O CT UB R E E S VA A CT IVA R E L P RO CÉ S DE RE DA CCI Ó D E L P LA E S TR AT È GIC D’A CT IVI TAT E CO NÒM IC A DE L GAR R AF. L’E XE RCI CI P RO V É D’UN A D IRE CT RI U DE L PA CTE PE R L’O CU PA CI Ó DE L GA RRAF I ESTÀ CO O RD INAT PE R L’A GÈ NCIA NO DE GA RR A F, PE R E NCÀ RRE C D EL CON SEL L CO MA RC A L. A L WE B W WW.PL AES T RATE GIC.C AT E S PR O PO S A U N ESPA I D E D’A PO RTA CIÓ O BE RT A LA CIU TA DA NI A I L ES ENT I TAT S.

Com a pas previ a la redacció del document estratègic, el darrer trimestre de l’any 2020 s’ha dedicat a promoure la participació d’experts, professionals i coneixedors de diferents aspectes que es consideren clau, sempre en relació amb l’entorn comarcal. Fins a una vintena d’entitats gremials, intersectorials, professionals i sindicals han convocat els seus membres per parlar del Pla Estratègic i captar les seves impressions en relació amb les febleses i les fortaleses de la comarca del Garraf. 30

Una altra modalitat de participació ha estat l’organització de focus grups en els què s’abordaven temes monogràfics amb experts en cadascun dels àmbits de debat.


S’ha parlat de connectivitat, ecosostenibilitat, economia blava, economia taronja, dependència, turisme, polígons, infraestructures i mobilitat, entre altres. A banda, l’etapa participativa del Pla Estratègic troba altres escenaris de diàleg en els mitjans de comunicació. A la televisió comarcal, el programa Debat a bat ha dedicat un cicle

al voltant de l’economia comarcal. També les emissores de ràdio de Cubelles i Vilanova i la Geltrú han programat espais per parlar del mosaic econòmic del Garraf. Mitjançant els diferents apartats que s’ofereixen en el web www.plaestrategic.cat es pot fer seguiment diari de les novetats del procés de participació, amb fotos, enllaços, podcasts i, a més, les transcripcions textuals de totes les aportacions recollides, tant en les sessions de treball com en els programes de ràdio i televisió. En el mateix web, l’apartat Opina convida a deixar comentaris que es tindran en compte en la redacció de la partitura estratègica. També es pot fer arribar l’opinió a l’adreça garraf@plaestrategic.cat

El 3r Simposi Garraf Previstes pels dies 16 i 17 de març, a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, les ponències de les 3es Jornades d’Economia i Estratègia Comarcals també nodriran la redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf. Una seixantena de ponents aportaran criteri en relació amb el títol proposat: El Garraf, nous escenaris per a una nova realitat. D’aquí en sortirà el Llibre Verd de l’Economia del Garraf, que servirà de preàmbul al document del Pla Estratègic. El document final del Pla Estratègic d'Activitat Econòmica del Garraf es presentarà la primera quinzena de juny de 2021, després de la fase de redacció, contrast i avaluació que ocuparà els primers mesos de l'any. 31


GARRAF CULTURA

Art contemporani a la F UNDACIÓ S TÄ MPF LI A S IT GES HI T RO BE M U N E SPA I EXP O SI TI U D’ART CO NT EMP O RA NI TA N RE L LE VAN T CO M PO T SE R D E SCO NE GU T. D ES D’AB R IL DE 2011, LA FU ND A CI Ó S TÄ MP F LI O CUPA L’E DI FI CI D E L’A NT IC ME RC AT DE L PE IX, A MB LE S A DVE RT ID ES SI NGU LA RI TAT S.

El fons de la Fundació Stämpfli està format per més de 90 obres de 60 artistes, de 22 nacionalitats diferents. Són obres cedides a la Fundació i, per tant, al poble de Sitges, per part dels seus autors, descendents o galeristes. El corpus global de la Fundació permet dibuixar un escenari plural de l’art contemporani internacional dels últims 50 anys, que recull diferents tendències i expressions creatives. Qui és Stämpfli Peter Stämpfli (1937) és un artista conegut, valorat i cotitzat especialment a França, Suïssa, Bèlgica i els Estats Units. La seva obra forma part de les col·leccions públiques i privades més destacades d’Europa, els Estats Units, Japó o Corea. Ha realitzat una seixantena d’exposicions individuals, entre les quals, al Centre Pompidou i la Galeria Nacional Jeu de Paume, a París, i unes 230 col·lectives al llarg de la seva trajectòria. L’artista suís, casat amb una catalana, va ser nomenat Fill Adoptiu de Sitges l’any 2004. L’activa vinculació que el matrimoni Stämpfli ha mantingut amb aquesta població es remunta al 1977, quan van organitzar les primeres Festes del carrer d’en Bosc, on hi tenen la 32

seva residència, amb alternança amb París. Des d’aleshores, els Stämpfli han realitzat constants iniciatives culturals i de mecenatge a la vila. L’espai Stämpfli A punt de celebrar el seu desè aniversari, l’espai Stämpfli proposa una programació continuada d’exposicions i activitats paral·leles. Veí de Casa Bacardí, l’equipament està dotat amb un auditori, sala de documentació i terrasses. L’any passat es va fer una ampliació de les instal·lacions, tot incorporant un edifici sencer, al carrer d’en Bosc, 5, conegut com Can Serramalera, datat al 1890. Ha estat una reforma integral, tot i que s’han mantingut les façanes, que formen part del Catàleg del Patrimoni de Sitges.


Fundació Stämplfi Pl. Ajuntament, 13 · 08870 Sitges Tel. 938 940 364 info@fundacio-stampfli.org www.fundacio-stampfli.org @MuseusDeSitges museusdesitges @MuseusDeSitges

33


GARRAF TURISME

D ESITGES el quatre estrelles de Sant Pere de Ribes

Hotel Desitges C. Xarel·lo, 2 (Urb. Els Cards) Sant Pere de Ribes Tel. 938 965 966 | 938 964 964 reservas@hoteldesitges.com www.hoteldesitges.com @hoteldesitges @hoteldesitges

A C ABA D E F E R 10 A NYS. CO MPTA AM B 43 HA B I TA CI ON S I E S TR OB A A L’E PIC ENT RE D E L A CO MAR CA, A MI G CA MÍ DE TO T ARR EU, A P RO P. EL DE FIN E IX EN CO M U N AL L O TJA ME NT D E CL IE NT S D’O CI I DE NE GO CI, E SP E CI AL I TZAT EN C LI ENT COR PORATI U.

34


L’Hotel Desitges compta amb sales de reunions i acompanyament des de la preparació fins a la celebració d’esdeveniments. Hi ha facilitat d’aparcament gratuït davant l’hotel i també pàrquing privat vigilat. Disposa de piscina però també d’un servei de transfer gratuït -en temporada alta- a les platges de Sitges i Vilanova, així com a la vila de Ribes. Desitges, allò que li agrada al client La principal singularitat, però, és el tracte amb el client. El mateix nom Desitges denota aquesta vocació d’adaptar-se als desitjos. Aquí no hi ha estàndards. L’hotel adapta serveis, espais i horaris a les necessitats de cada client. “És important que el client se senti acompanyat i que percebi que ens preocupem perquè la seva estada a l’hotel sigui el més satisfactòria possible”, ens diu Cristina Subirana, la directora de l’establiment. Un actiu que destaca es la tranquil·litat, l’entorn natural i verd que envolta l’immoble. Es transmet la llum i la calma a través dels grans finestrals que hi ha, tant a les zones comunes com a les habitacions. Clients corporatius allotjats, i d’altres que no ho estan, treballen des de les mateixes instal·lacions. Es poden concentrar i relaxar mentre treballen, com si fossin en una oficina. L’hotel ofereix un bon catàleg d’activitats complementàries, com ara

teambuilding o experiències de tot tipus a la mateixa comarca del Garraf i a la ciutat de Barcelona. Inclou la visita a cellers i passejades pel parc del Garraf –si es vol amb bicicleta elèctrica- com també el descobriment del temple budista de Plana Novella. A més, activitats aquàtiques, esportives, gastronomia, museus... Tot sembla previst per agradar al client. El Biosphere, declaració d’intencions Un altre valor rellevant és el respecte al medi ambient. El Desitges ho acredita amb el segell Biosphere. “Considerem que es pot gaudir de la naturalesa amb respecte. Per això l’hotel dona suport a l’esport. Per una banda, ens uneix aquest sentit de respecte al medi ambient que envolta el món de l’esport i, per l’altra, l’esperit emprenedor que també tenen els esportistes; ells són empresaris del seu esforç.” Cristina Subirana afegeix que “els esportistes són molt semblants al client corporatiu, persones molt rigoroses, exigents, que necessiten ordre i puntualitat. I és així com acollim sovint grups d’esportistes que venen a entrenar o a competir, i els donem el màxim suport perquè la seva estada sigui el màxim profitosa possible. Des de fa un parell

d’anys estem patrocinant l’equip Unió Ciclista Vilanova.”

Posats a fer, posem-nos al dia Al Desitges inverteixen en noves tecnologies i procuren oferir als clients tots aquells serveis més avantguardistes. Són partners de l’empresa Abitari, startup que té una diversitat de productes aplicables a l’hostaleria, com és el control del housekeeping i check-in digital. Recentment han dotat leds habitacions de l’hotel amb tablets, de manera que el client, a banda de tenir tota la informació de l’hotel, pot contractar els serveis nostres i també els dels nostres col·laboradors.

35


GARRAF GASTRONÒMIC

EL D INOU la cuina de temporada NÚ RI A L UC A S D I RIGE IX EL DI N OU. S IS AN YS D E T RA J EC TÒ R IA E N UN E DI FI CI EMB LE MÀTI C I S INGU L AR, A V I LAN OVA. I S E’N PA R LA MO LT BÉ.

Aquest va ser un projecte fet a la seva manera, sense més additius que la seva expertesa, després de 12 anys donant tombs per diferents cuines fins que va decidir posar-se pel seu compte. Núria Lucas va estudiar a l'Escola d'Hostaleria de Sitges; primer va fer un any de pastisseria; després, dos de cuina, i, per últim, un curs de forn de pa. La carta del seu restaurant és la seva millor targeta de presentació. “No penso que s'hagi d'apostar pel producte de proximitat, crec que només s'hauria de fer servir producte de proximitat en el cas que fos possible i fer servir producte de temporada.” 36

I és així com El Dinou ofereix cuina de mercat i plats del temporada, en un entorn en el què l’embolcall del temps passat hi té molt a veure i en el què el futur es presentarà per deler del comensal: que s’hi trobarà com a casa i tastarà emocions en tot allò que l’envolta i allò altre que li serviran a taula. Construït a finals del segle XVIII, el palauet en el què està ubicat el restaurant fou residència de la família Cabanyes; és la casa on va néixer el poeta romàntic Manuel de Cabanyes, a tocar de la plaça de les Cols de Vilanova i la Geltrú.


Restaurant El Dinou Carrer del Comerç, 2 1er Vilanova i la Geltrú Tel. 938 143 302 whatsapp: 661 942 233 www.eldinou.cat info@eldinou.cat Horaris: De dilluns a dissabte, de 13h a 16h De dijous a dissabte, de 20:30h a 23h 37


VINS DEL MASSÍS DEL GARRAF

P UIG- BATE T, per tastar i seguir de prop E L CE L LE R P U IG BAT ET ÉS UN A PE T ITA E MPRE S A FA MI LI AR E S PE CIA LI TZ ADA EN L'E LA BO RA CIÓ D E VI NS E CO L Ò GI CS; ÉS UN A E ST RE LL A E ME RGE NT Q UE FAR À MO LTA LL UM.

Amb el conreu de la finca del Corral d'en Massó, a Sant Pere de Ribes, han recuperat unes vinyes centenàries i varietats autòctones en unes terres properes al mar i la muntanya. La tradició vinícola es remunta a l'any 1920, quan la família Puig-Coll va adquirir la finca actual i les seves terres on s'havia incoat el conreu i l'elaboració del vi fins al 1982.

No va ser fins al 2010 quan la tercera generació, creient en el potencial de les vinyes, va reprendre l’activitat del celler familiar amb l'elaboració i la distribució dels vins. Ara se’n cuiden de tot el procés, seleccionant el millor raïm recollit a mà per produir un vi totalment artesanal. En total, la família Puig-Batet acarona 26 hectàrees de vinya pròpia, repar-

38

tides en el mateix Corral d’en Massó i a Solers, a la Vilanoveta. Pel que fa a les varietats, festegen amb Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Sumoll, Merlot, Ull de llebre i Samsó. Així posen al mercat sis ensenyes, totes elles sota la DO Penedès: el Xic (blanc); Fer el Trago (rosat); el Vibacu (negre jove); el Petit Roc (criança) i les dues últimes novetats, dos negres, el Xarlatà i


una edició especial, 100% Samsó, dedicada al pare i avi, Joan Puig Coll. En total, són devers 11.000 ampolles de tiratge anual, amb clara tendència a l’alça. En clau d’enoturisme El celler Puig-Batet ofereix diversitat d’opcions per al visitant, des d’una passejada per les vinyes i conèixer el celler fins a un tast dels seus vins o un maridatge de formatges i xocolates. A més, hi ha una proposta ideada per als més petits a partir d’uns tallers en els què fan tot el procés d'embotellar i etiquetar la seva ampolla personalitzada.

Un altre encert de Puig Batet és la seva participació en La Carretera del Vi, iniciativa enoturística que uneix l’Alt Penedès i el Garraf.

Celler Puig-Batet Any de fundació: 2010 Director: Xavier Puig Comercial i enoturisme: Natàlia Puig Adreça: Corral d’en Massó, BV 2111 (direcció a Olivella) 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 648 130 196 / 679 565 967 www.puigbatet.com puigbatetsl@gmail.com 39


40


41


42