INDICADORS
EL GARRAF, competitiva i amb moltes opcions de millora Els darrers anys el volum de mercat i d’activitat també ha estat un dels punts forts de la competitivitat comarcal. Ara, però, el menor ritme de creixement demogràfic ha fet que la comarca perdés un dels pilars de la seva competitivitat. El Garraf es posiciona com la segona comarca de Catalunya amb millor accessibilitat als mercats de clients i proveïdors. La seva posició central respecte a la xarxa viària de gran capacitat amb vies com l’autopista Pau Casals (C-32), l’Eix Diagonal (C-15) i l’autopista del Mediterrani (AP-7) fan que el Garraf es trobi en una posició privilegiada per a accedir tant al mercat català com als mercats espanyol i europeu. Durant el 2019, el Garraf ha perdut competitivitat en cinc de les 10 dimensions analitzades, ha millorat en tres i s’ha mantingut estable en dos. És destacable com les millores competitives s’han donat en aquelles dimensions en les què la comarca presenta majors mancances -la sostenibilitat social i mediambiental i la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica- mentre que els retrocessos han tingut lloc en dimensions en les què la comarca presenta certs avantatges competitius. És el cas de les infraestructures de transport i comunicacions, la disponibilitat de pols de desenvolupament, la innovació, el volum de mercat i el dinamisme empresarial. 20
Les millores registrades en l’àmbit de la sostenibilitat social s’han donat gràcies al creixement de la relació entre el nombre de llocs de treball i la població en edat de treballar de la comarca, la reducció de la taxa d’atur, l’augment de la contractació indefinida i la reducció de la sinistralitat laboral. Tot i això, la comarca continua tenint un caràcter eminentment residencial, amb la segona relació llocs de treball-població més baixa de Catalunya i la cinquena taxa d’atur més alta. L’esfera mediambiental també ha millorat, passant de la 31a a la 29a posició. Aquesta millora ha estat fruit de l’augment del percentatge de residus industrials valoritzats, els quals han arribat al 77,4%. Alguns dels altres indicadors que conformen la dimensió mediambiental, en canvi, han patit retrocessos importants. És el cas del consum d’aigua tant de les llars com de l’activitat econòmica o de la generació de residus industrials. En qualsevol cas, els aspectes mediambientals encara tenen un important marge de millora a la comarca. L’últim dels factors que ha millorat la seva competitivitat ha estat la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica. Aquesta dimensió ha passat de la 38a a la 37a posició gràcies a una millora relativa de la quantitat de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable. No obstant, durant el 2019 el preu del sòl ha seguit creixent, fins
a situar-se com la segona comarca de Catalunya amb el preu del sòl més elevat, un fet que contrasta amb l’elevat percentatge de sòl urbà vacant, que amb un 47,1% situa al Garraf com la segona comarca catalana amb més percentatge de sòl urbà disponible. Entre els factors de producció s’han donat dos retrocessos. El primer ha estat el de les infraestructures de transport i comunicacions, que han passat de l’11a a la 13a posició. El canvi de posició ha estat causat per un desplegament de la xarxa de fibra òptica més lent durant aquest darrer any. Tot i ser una de les comarques amb major cobertura d’aquesta tecnologia i arribar al 86,8% de la població, l’increment del percentatge de cobertura entre el 2018 i el 2019 ha estat molt baix, fent que altres comarques passessin pel davant del Garraf. El segon retrocés s’ha donat a la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, també caient dues posicions fins al 15è lloc del rànquing. La davallada ha estat causada per un menor creixement de
