Origen Garraf 8

Page 1



ENTORN ECONÒMIC DE LA COMARCA DEL GARRAF

p. 1 COBERTA Disseny: Ou Estudi

p. 16 GARRAF FP Mapa de la formació professional

Març 2022 ED. 8

p. 36 GARRAF GASTRONÒMIC Picnic, a Sitges



PÒRTIC

UN GARRAF AMB MAJOR DINAMISME El 4t Simposi Garraf ens ha obert un grapat d'expectatives i en cadascuna de les jornades s'ha pogut copsar un interès renovat per l'economia i l'estratègia comarcals. El Pla Estratègic d'Activitat Econòmica del Garraf ofereix unes pautes de treball que caldrà interpretar i implementar si volem anar més enllà dels discursos i les actituds. En aquest darrer Simposi hem verificat la llista de fortaleses i les oportunitats que conté la nostra demarcació. És a dir, identifiquem prou bé quines són les nostres limitacions però alhora aprovem cadascun dels nostres punts forts.

Estem en el moment adequat, en el lloc oportú i, a més, tenim l'eina adient, com és l'Agència de Desenvolupament NODE Garraf. Aquesta ja ha mostrat les seves capacitats i el seu coneixement, com a promotora organitzativa, com a mediadora, com a interlocutora i com a frontissa necessària entre els àmbits privat i públic.

Rosa Huguet Presidenta de NODE Garraf

Cal aprofitar les circumstàncies favorables i els recursos que tenim a l'abast per projectar el nostre entorn amb major dinamisme. En definitiva, ens hem de creure el títol amb el què hem presentat el 4t Simposi: El Garraf, districte empresarial.

Unes i altres, les ponències que hem pogut escoltar aquests darrers dies en els auditoris de Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú accentuen l'exigència de fer-hi molt més, entre tots i totes, començant per la coordinació comarcal i continuant per la cooperació entre les institucions, les entitats, els agents, les empreses i el conjunt de la ciutadania.

5 5


14

Quins són els elements essencials que caracteritzen el Garraf? A partir d'aquesta pregunta hem creat una portada basada en una fusió tipogràfica i cromàtica de tot allò que creiem que identifica la nostra comarca. De les imatges a la paraula. Ou Estudi

Redacció i edició: Agència de Desenvolupament NODE Garraf

GARRAF FILM CLÚSTER L’any 2021 la Gran Penedès Film Commission va gestionar fins a 207 rodatges, dels quals el 26% tenia a veure amb produccions d’espots publicitaris.

20

Av. Cubelles, 88 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 100 722 www.nodegarraf.cat

Impremta: Papyrus Amb el suport de

6

GARRAF NÀUTICA L’entitat ha culminat la remodelació de les seves instal·lacions que dota la ciutat i la comarca d’un nou equipament cultural, social, esportiu i gastronòmic.

5

PÒRTIC UN GARRAF AMB MAJOR DINAMISME

8

GARRAF CREA OU ESTUDI, EL ROVELL DEL DISSENY GRÀFIC

10

GARRAF SONA SON SOLERS, L’SLOW FESTIVAL DE MAS SOLERS

12

GARRAF ACTUA JORDI BERTRAN, EL TITELLAIRE DEL SWING

14

FILM CLÚSTER L’ACTIVITAT DE RODATGES ES MULTIPLICA

16

GARRAF FP LA FORMACIÓ PROFESSIONAL (FP) AL GARRAF

18

GARRAF FORMA L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DEL GARRAF

20

GARRAF NÀUTICA CLUB NÀUTIC VILANOVA: UN REFERENT AL LITORAL CATALÀ

22

MAPA DEL GARRAF

24

GARRAF INDICADORS ANÀLISI SOCIOECONÒMICA DEL GARRAF


SUMARI

27

34

GARRAF · TURISME Són molts els encants del Dolce by Wyndham Sitges. La vistositat de l’equipament està emmarcada en una postal mediterrània, en un turó privilegiat que atalaia el mar.

HÈLIX GARRAF El 4t Simposi Garraf va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de març, per primer cop en tres escenaris diferents, a Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

38

40

GARRAF ORÍGENS Des de 1962, el Celler de Viticultors és la cooperativa vinícola de Vilanova i de tot el Garraf. Des dels inicis, raïms de tota la comarca han arribat fins al celler situat a la carretera de L’Arboç.

27

HÈLIX GARRAF EL 4T SIMPOSI GARRAF

30

GARRAF CULTURA EL MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA

33

GARRAF REEMPRESA EL MERCAT DE COMPRAVENDA D'EMPRESES

34

GARRAF TURISME DOLCE SITGES, TOTES LES ESTRELLES MIREN AL MAR

36

GARRAF GASTRONÒMIC PICNIC CONTINUA ENAMORANT

38

VINS DEL MASSÍS FINCA VALLDOSERA, DEL MASSÍS DEL GARRAF AL MÓN

40

GARRAF ORÍGENS VITICULTORS DE VILANOVA, EL VI DE LA COOPERATIVA

42

HÈLIX GARRAF EL 4T SIMPOSI GARRAF AGRAÏMENTS

43

GARRAF CREA

VINS DEL MASSÍS Finca Valldosera es defineix com un celler familiar, elaborador de caves i vins a partir de les vinyes de la seva propietat, en ple Massís del Garraf.

77


GARRAF CREA

OU ESTUDI, el rovell del disseny gràfic ÉS COSA DE D OS. LA SEVA TRAJECTÒRIA HA SIGUT UNA MICA COM AQUELLS CONTES QUE ET FAN TRIAR DIFERENTS CAMINS PERÒ QUE ACABEN EN UN MATEIX FINAL.

La història comença amb l'Edu Sentís, que va estudiar disseny gràfic a l'EMAID de Vilanova. Ben aviat va començar a treballar per a amics i coneguts. Després va entrar al departament de màrqueting d'una gran empresa d'hostaleria de Sitges i, amb l'experiència adquirida, va fundar l'estudi de disseny Pasgràfic, amb la Viki Gallardo, amb la què van estar en funcionament gairebé 20 anys.

88

institucions comarcals tinguin un estudi que resolgui els seus problemes amb qualitat, eficiència i amb un gran coneixement de l'entorn on actuen.”

“Som un estudi nascut en pandèmia. Ja treballàvem plegats, però les circumstàncies del moment van originar una nova oportunitat. Per tant, som un estudi que encara no té dos anys. Això sí, de manera individual o integrats en altres projectes, tenim més de vint anys d'experiència.”

L’Edu i el Xavi asseguren que la seva especialitat és el disseny gràfic però els agrada posar-se en projectes en els què intervinguin altres tècniques. “Per portar-los a terme mirem d'explorar noves vies que ens permetin realitzar els projectes o col·laborar amb persones que puguin aportar els seus coneixements (fotografia, arquitectura, disseny digital...) per tal d'aconseguir el millor resultat.”

Especialistes en imatge corporativa “Fem disseny de proximitat i de qualitat. La nostra intenció és que les empreses o

D’aquesta manera poden abordar campanyes comercials o institucionals, fer exposicions i disseny editorial. Sigui com

sigui, la seva especialitat és la identitat corporativa. “Fer un logo sempre és un gran repte”.

Jordi Nin

L’any 2014 entra el Xavi Huete, que va estudiar un grau de Realització audiovisual i d'espectacles a l'EMAV de Barcelona per poder accedir al grau de Publicitat i relacions públiques a la UPF. Un cop va acabar, va picar a la porta de Pasgràfic i es va unir a l'Edu i la Viki. Després d'un reset laboral causat per la pandèmia, l'Edu i el Xavi van decidir seguir el seu recorregut laboral i van crear Ou Estudi.

Un estudi de proximitat Els creatius d’Ou Estudi treballen per institucions i empreses de la comarca i reconeixen que en gaudeixen molt pel fet de la proximitat. Tot i així, els seus clients són força variats pel que fa a la tipologia d’empresa i els àmbits geogràfics en els quals treballen. En els últims anys, probablement arran de la seva col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, han treballat en diversos projectes culturals, que és un sector al qual es senten molt vinculats.


A l’hora de destacar algunes de les propostes gràfiques que han realitzat ens parlen de La Pregonera, la programació cultural de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sitges, i de L'Escena, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; aquest últim en col·laboració amb el Gerard Gómez. També senten predilecció pel logotip i la identitat corporativa de Woman in Fan, el projecte del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per visibilitzar el pes de les dones en la indústria cinematogràfica. El software no ho és tot Pel que fa al moment que estan vivint els professionals del disseny, Xavi i Edu opinen que “vivim en un moment en el qual moltes eines tecnològiques que fins fa poc només dominava un petit sector s’han democratitzat i popularitzat, i això és bo. Ara mateix, hi ha moltes persones que saben fer servir programes com Photoshop i altres de similars, però també ens sembla important fer entendre que l’eina no ho és tot, i que dedicar-se al

OU ESTUDI hola@ouestudi.cat www.ouestudi.cat

disseny gràfic va més enllà de saber fer servir un programa. Hi ha una experiència i un criteri que ens semblen importants. Per altra banda, el que volem transmetre als nostres clients és que hi ha una implicació personal en els projectes que una màquina mai podrà oferir.” El sector del disseny gràfic al Garraf Quan parlem de l’entorn més proper, els dos socis afirmen que el Garraf és una comarca procliu a la generació de professionals del disseny. “Hi ha molts

estudis a la comarca. Una cosa a destacar, i que creiem que també posa en valor la feina del col·lectiu, és que pots trobar projectes de molta qualitat dedicats tant a grans com a petites empreses." En el seu cas, el mercat comarcal els ha anat prou bé i n’estan contents. “El Garraf té un gran potencial a diversos nivells -cultural, turístic, patrimonial…– i comunicar bé tota aquesta riquesa també implica que hi ha necessitat d’oficis com el nostre.” 99 9


GARRAF SONA

S ONS SOLERS, l’slow festival de Mas Solers MÉS QUE UNA NIT PLENA DE MÚSICA, A SANT PERE DE RIBES EL SON SOLERS ÉS UNA EXPERIÈNCIA MULTISENSORIAL, UN AUTÈNTIC SLOW FESTIVAL PER GAUDIR RELAXADAMENT

Des dels seus inicis, el Sons Solers ha estat sempre un festival diferent a la resta dels que se celebren a Catalunya. Nascut a l'estiu de 2014, el festival que té lloc a Finca Mas Solers ha apostat per una programació de qualitat basada en la música feta al país i per una essència pròpia que el converteixen en el que els seus organitzadors anomenen slow festival. La singularitats de l’entorn El Sons Solers se celebra en l'emplaçament únic de Finca Mas Solers, seu de l'antic Gran Casino de Barcelona. Està envoltat pel bosc de Solers. Els idíl·lics jardins Mònaco i l'amfiteatre de la finca són els escenaris d'un festival que promociona el territori i fomenta el respecte per la natura. El cartell de km. 0 i el segell propi El cartell d’aquest festival de Sant Pere de Ribes aposta per la música de qualitat feta a Catalunya, d’estils molt diversos. La promoció dels artistes del territori és un dels objectius principals del festival. A més, els promotors de Sons Solers opten per un esdeveniment de qualitat: ni cues, ni massificacions, ni actuacions coincidents, ni presses... Per això el

10

presenten com un festival diferent. Com a complement de la mateixa qualitat, el Sons Solers també és una gran oportunitat per degustar l’excel·lent oferta gastronòmica de Finca Mas Solers, un referent en la celebració de tota mena d’esdeveniments.

Sons Solers www.sonssolers.cat


El calendari de festivals de la comarca Amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Agència NODE Garraf va proposar als promotors dels festivals que se celebren a la comarca que s’apleguessin per compartir contactes, proveïdors i models de gestió. A més, Garraf Sona fa promoció turística de la comarca a partir del calendari anual de festivals. www.garrafturisme.cat/cultura/festivals

11 1111


GARRAF ACTUA

JORDI BERTRAN, el titellaire del swing L’any 1977 en Jordi Bertran va conèixer un grup de titellaires de la Barceloneta, el Grupo Taller de Marionetas, dirigit per Pepe Otal, descobrint així el poder de fascinació i la capacitat de comunicació de les marionetes i els titelles. Més tard, va formar part de dos grups de titellaires, El Col·lectiu d’Animació de Barcelona (1978), dirigit per Carles Cañellas, i La Companyia Ambulant Els Farsants (1979-1987), de la què en va ser cofundador. El nostre titellaire, i alhora músic i compositor, l’any 1987 va fundar la seva pròpia companyia, la Companyia Jordi

12

Bertran, amb la intenció de difondre l’art de la marioneta i arribar, preferentment, al públic adult. Gràcies a l’esforç de molts artistes i col·laboradors, La Companyia Jordi Bertran és una de les més reconegudes i prestigioses del nostre país. Ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals. Ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més de cinquanta països i ha treballat en programes televisius d’arreu. En el vessant docent, Jordi Bertran ofereix cursos de construcció i mani-


pulació de marionetes i titelles en el seu Taller del Parc, a Barcelona. També dóna i ha donat cursos internacionals per molts països. La companyia té diversos espectacles en gira, així com formats musicals, de resultes del seu altre perfil, com a músic; així, la Bertran Swing Band i Jordi Bertran i Martinians, entre altres. Avui dia en Jordi Bertran viu a Cubelles i la seva companyia la componen, a més, Isabel Martínez, Eduardo Telletxea, Toni Ubach, Inés Alarcón, Pau Murner i Miquel Nevado.

A Cubelles, l’Exposició Permanent Charlie Rivel té en el seu fons un titella de l’il·lustre pallasso creada per Jordi Bertran, coincidint amb la commemoració dels 125 anys del naixement de Charlie Rivel. El procés de construcció del titella va tenir en compte uns dissenys del segle passat del marionetista Harry Vernon Tozer.

Garraf Actua, el catàleg artístic del Garraf L’Agència NODE Garraf promou la interrelació entre les empreses i els professionals de les arts escèniques que resideixen a la comarca. Aquest mateix propòsit s’acompanya amb l’objectiu de promocionar a dins i a fora del Garraf els intèrprets de les arts escèniques. Garraf Actua compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

13 13


GARRAF FILM CLÚSTER

L’ACTIVITAT DE RODATGES es multiplica al Gran Penedès L’ANY 2021 LA GRAN PENEDÈS FILM COMMISSION VA GESTIONAR FINS A 207 RODATGES, DELS QUALS UN 26% TENIA A VEURE AMB PRODUCCIONS D’ESPOTS PUBLICITARIS. Al Garraf i l’Alt Penedès es va rodar durant 261 dies en prop d’un centenar de localitzacions; el 73% a la via pública. Sitges encapçala la relació de municipis que van aplegar rodatges durant l’exercici 2021 al Gran Penedès. A la mateixa llista hi trobem Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Olivella, Olèrdola i Santa Margarida i els Monjos però n’hi ha d’altres i cada vegada en són més, tant a les comarques del Penedès com al Garraf. La xifra total d’enregistraments va suposar un nou rècord, molt per damunt de l’any 2019, quan se n’havien concedit 147. L’increment té molt a veure a la gestió que es porta a terme des de la Gran Penedès Film Commission, assistida per l’Ajuntament de Sitges i l’Agència NODE Garraf, en el marc del projecte de clusterització de l’activitat filmogràfica.

Des del punt de vista d’ingressos directes, les productores van satisfer l’any 2021 un total de 326.000€ en concepte de taxes i lloguers a particulars. A més, cal tenir en compte la facturació per part de les empreses de serveis de l’entorn, com ara càterings, allotjaments, restauració, retolació, seguretat, jardineria i maquinària diversa, així com els professionals i els figurants.

Kids, H&M, Utuerqüe, Massimo Dutti, Venca, Pronovias, Marie Claire... La llista també conté els segells automobilístics més coneguts i les cadenes de consum més esteses.

Pel que fa als tipus d’enregistraments, el 36% van ser reportatges fotogràfics; el 26% van ser per al sector de la publicitat; el 21% per a programes i sèries de televisió; el 8% per a produccions cinematogràfiques i el 7% per a videoclips i documentals. Entre les anunciants s’identifiquen marques molt reconegudes, com ara Nike, Adidas, Lemonade, Armani, Zara, Puma, Levi’s Strauss, Mango, Mango

Garraf Film Clúster www.filmcluster.cat

14



GARRAF FP

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL al Garraf Tot seguit es mostra l’oferta de la Formació Professional que s’imparteix en els centres públics i privats de la comarca del Garraf en aquest curs acadèmic 2021 / 2022. S’inclouen els cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i els cicles formatius de grau superior (CFGS). S’identifiquen expressament aquells que es proposen en modalitat dual. A Canyelles l’Institut Pla del Bosc ofereix un CFGM d’Aprofitament i conservació del medi natural. A Sant Pere de Ribes, l’Institut Alexandre Galí, que es troba a Les Roquetes, professa un CFGM d’Atenció a persones en situació de dependència (Dual) i dos CFGS d’Integració social (Dual) i d’Animació sociocultural i turística (Dual). Al nucli de Ribes, a Can Puig, es poden cursar dos CFGM: Cures auxiliars d’infermeria i Gestió administrativa. A Sitges, l’Institut Joan R. Benaprès aplega un catàleg formatiu especialitzat en el sector de l’hostaleria. En el rang de CFGM conté Cuina i gastronomia (Dual); Serveis en restauració i Forneria, pastisseria i confiteria (Dual). Pel que fa als CFGS s’hi troben els cursos de Gestió d’allotjaments turístics (Dual) i Direcció de cuina (Dual). A Vilanova i la Geltrú, l’Institut Lluch i Rafecas proposa un ampli ventall de CFGM, amb els cursos de Cures Auxiliars d’infermeria; Instal·lacions elèctriques i automàtiques (Dual); 16

Manteniment electromecànic; Manteniment de material rodant ferroviari (Dual) i Manteniment d’embarcacions d’esbarjo (Dual). El mateix centre proposa dos CFGS: Automatització i robòtica industrial (Dual) i Mecatrònica industrial (Dual). A la mateixa capital del Garraf també és molt diversa l’oferta que es planteja des de l’Institut Joaquim Mir. Al calaix dels CFGM hi trobem Sistemes microinformàtics i xarxes; Activitats comercials; Gestió administrativa i Gestió administrativa (àmbit jurídic). Pel que fa als CFGS, quatre propostes més: Administració i finances; Administració de sistemes informàtics en xarxes; Desenvolupament d’aplicacions web i Comerç internacional. El degà dels instituts del Garraf, el Manuel de Cabanyes, concentra l’oferta formativa en el cicle de grau mitjà de Guia en el medi natural i de temps de lleure (Dual) i en el de grau superior d’Ensenyament i animació socioesportiva (Dual). Pel que fa a l’Escola Municipal d’Art i Disseny (EMAID), amb seu a Vilanova i la Geltrú, s’hi poden matricular alumnes en el CFGM d’Assistència al producte gràfic interactiu i en els CFGS d’Animació (videojocs i entorns virtuals); Gràfica publicitària i Projectes i direcció d’obres de decoració. També a Vilanova i la Geltrú coincideixen dos centres privats. L’Escola Santa

Teresa de Jesús ofereix els CFGM d’Activitats comercials i Gestió administrativa i el CFGS d’Educació infantil. L’Escola Pia es centra en el CFGM de Farmàcia i Parafarmàcia. En conjunt, la comarca del Garraf compta amb 21 cicles formatius de grau mitjà i 15 cicles formatius de grau superior. Del total de 36, un terç dels cicles es poden cursar en la modalitat dual. Aquest catàleg de la formació professional es completa amb els Programes de Formació i Inserció (PFI) i els Itineraris Formatius Específics (IFE) que


s’imparteixen en alguns dels anteriors centres i també en d’altres, com l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET), a Vilanova i la Geltrú, i l’Aulari Blanc, de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

Si voleu més informació podeu adreçarvos a Eva Ferriz, a l’adreça eferriz@ xtec.cat. Ella és tècnica de prospecció de la Unitat FCT – FP dual del Servei de Programes i Projectes de Foment dels Ensenyaments Professionals de la Direcció General de Formació Professional. 17 17


GARRAF FORMA

L’ESCOLA OFICIAL d’Idiomes del Garraf A la comarca del Garraf l’Escola Oficial d’Idiomes es troba a l’Institut de Baix a mar, a Vilanova i la Geltrú. La seva activitat es centra en l’oferta pública d'ensenyament d'idiomes de qualitat i amb certificacions oficials. El centre va obrir l’any 2002 i ja hi han passat 18 promocions. Pel que fa a la formació reglada, el repertori acadèmic inclou l’idioma d’Anglès, des d’A1 fins a C1, i l’Alemany, des d’A1 fins a B2.2. Les classes són de dues hores en dies alterns (dilluns i dimecres o dimarts i dijous) en horari únicament de tarda. Durant el primer trimestre també hi ha classe els divendres alterns.

18

Quant a l’oferta no reglada, conté els idiomes Francès i Italià; tots dos, des del nivell A1 fins al B2.1. A més, el catàleg formatiu ofereix cursos d’expressió oral en Anglès. Aquests cursos s’imparteixen en horari de dues hores, un dia a la setmana. Les Escoles Oficials d’Idiomes Les Escoles Oficials d’Idiomes de Catalunya són centres públics no universitaris de règim especial dedicats a l’ensenyament d’idiomes moderns que depenen del Departament d’Educació de la Generalitat. Les EOIs imparteixen els ensenyaments especialitzats regulats per la LOMCE.

Les Escoles Oficials d’Idiomes també gestionen les certificacions acadèmiques corresponents a aquests ensenyaments especialitzats. Aquestes certificacions són reconegudes arreu de l’Estat espanyol, com les úniques oficials, i es poden obtenir tant en convocatòria oficial, com en convocatòria lliure.

Escola Oficial d’Idiomes del Garraf Carrer de l’Àncora, 29 (ed. Institut Baix a mar) Vilanova i la Geltrú A/e: eoigarraf@xtec.cat Tel. 938 165 992 https://agora-eoi.xtec.cat/eoigarraf/


19 19


GARRAF · NÀUTICA

CLUB NÀUTIC VILANOVA: un referent al litoral català L’ENTITAT HA CULMINAT LA REMODELACIÓ DE LES SEVES INSTAL·LACIONS QUE D OTA LA CIUTAT I LA COMARCA D’UN NOU EQUIPAMENT CULTURAL, SO CIAL, ESPORTIU I GASTRONÒMIC

El Club Nàutic Vilanova s'ha posat al dia. L'entitat vilanovina ha culminat el procés de remodelació del seu edifici principal. Aquest és un pas històric que s'afegeix a l'inici de l'activitat nàutica a la ciutat el 1920, per constituir-se com entitat nàutica el 1957 i el trasllat des del moll de Llevant a la ubicació actual. Aquesta obra ha costat 2,1 milions d'euros que ha aportat íntegrament el club de fons propis, senyal de la seva bona salut econòmica. Aquesta acció forma part del compromís del club en invertir cinc milions d'euros en la renovació de la concessió de l'explotació de la dàrsena esportiva el 2015 fins al 2040 amb Ports de la Generalitat. Junt amb aquesta inversió del nou edifici, en aquests moments el Club ja porta invertits més de quatre milions d'euros des 20

del 2015. Gràcies a aquesta concessió es gestionen 800 amarraments de 6 a 22 metres, en 14 pantalans. El nou edifici del Club Nàutic Vilanova, conjuntament amb la remodelació dels vestidors i l'ampliació de l'esplanada esportiva, deixa a l'entitat en unes condicions idònies per acollir qualsevol classe de competició de primer nivell, fins i tot internacional. Tot plegat forma part d'un seguit d'objectius estratègics del Club: ser un referent del litoral català, obrir el recinte portuari a la ciutat, amb l'essencial finalitat del foment de l'activitat nàutica i dotar la façana marítima de Vilanova i la Geltrú amb un nou equipament social, cultural, esportiu i gastronòmic.

Un edifici modern i pràctic Es tracta d'un nou edifici compacte que pràcticament concentra tota l'edificabilitat del recinte. Destaca per la seva geometria d'angles rectes i pilars que formen la seva estructura. El blanc, que predomina en tot l'immoble, contrasta amb la infinita combinació de tons grisos de les ombres que s'hi projecten, que van variant segons la posició del sol. De l'antic edifici conserva algun mòdul de l'anterior, però s'ha aixecat una primera planta, on se situa el servei de restauració, i que ha proporcionat una vista inèdita de la façana marítima tant a llevant com a ponent. Aquest és un dels grans valors que fa valer el Club Nàutic Vilanova en la seva promoció:


estar integrat a la façana marítima en una ciutat de prop de 70.000 habitants que té el tercer port de Catalunya, a només 45 quilòmetres de Barcelona, una de les ciutats més visitades del món i a 25 minuts del seu aeroport internacional.

administracions i empreses saben que poden comptar amb aquestes instal·lacions per realitzar els seus actes, en una planta baixa oberta i modulable capaç d'acollir grans esdeveniments de tota mena, com presentacions o reunions de petit format.

A la planta baixa del nou edifici es concentren totes les necessitats del club amb les oficines de Capitania i Esportiva, un espai d'escola de vela amb magatzems i vestidors, una sala de formació per impartir les formacions de vela, estratègia de les flotes i les titulacions nàutiques, una sala d'actes i un saló social amb cafeteria exclusiva del club.

L’aposta pel foment de la nàutica Una de les apostes més decidides del Club Nàutic Vilanova és el foment de la nàutica a través de la seva Escola de Vela per on passen 2.000 escolars cada any en diferents programes, com l'Esport Blau Escolar, gràcies a un conveni amb la Secretaria General de l'Esport i la Federació Catalana de Vela. A part, la formació es complementa amb acords amb centres educatius els quals part de l'activitat física reglada i avaluada la duen a terme al Club. L'objectiu és el d'aconseguir que els escolars de Vilanova i la Geltrú i el Garraf hagin provat la nàutica un cop a la seva trajectòria

En definitiva, el Club Nàutic Vilanova amb la seva voluntat d'obrir-se posa a disposició de la ciutat i la comarca aquest equipament per totes les seves necessitats. D'aquesta manera entitats,

acadèmica. També cal destacar el Campus Nàutic d'estiu i els cursos de navegació per a totes les edats i nivells. Cal destacar també el Club de Navegació, la manera més econòmica de navegar, el qual s'hi accedeix pagant una quota que dona dret a navegar i competir sense la necessitat de mantenir cap vaixell ni pagar amarrament. Aquesta entitat vilanovina té una gran activitat social i esportiva a través de les seves seccions de Creuers, Pesca, Submarinisme i l'Equip de Regates de Vela Lleugera, del qual en formen part 40 regatistes. El club organitza diferents competicions socials en cadascuna de les disciplines, però també diferents proves obertes, com la Regata Columbretes, que enguany arriba a la 42a edició, l'Open de Fotografia i Vídeo Submarí i tres proves de Vela Lleugera entre les quals destaca la Tanit, amb la participació exclusiva de dones.

21 21


22


2323 23


GARRAF INDICADORS

ANÀLISI SOCIOECONÒMICA del Garraf Demografia En aquest darrer any la població del Garraf creix i assoleix xifres records de 154.264 habitants. La taxa de creixement anual és positiva del 0,96%, per sobre de la taxa catalana del 0,2%.

Vilanova i la Geltrú concentra el 33,06% de la població estrangera total, Sitges el 31,56% i Sant Pere de Ribes el 21,40%. La distribució de la població per grans grup d’edat mostra que el col·lectiu menors de 15 anys (14,58%) és inferior al de majors de 64 anys (18,24%). Aquesta tendència és més accentuada entre les dones ja que presenten un major signe d’envelliment que els homes. En global, tenint en compte els indicadors demogràfics, els índex de sobreenvelliment i de dependència senil de la comarca són inferiors al català.

Gràfic.1 Evolució taxa de creixement anual de la població al Garraf i a Catalunya El creixement de la població és causat pel moviment migratori. El 14,78% de la població de la comarca és estrangera (22.806 habitants), dels quals el 52,36% és d’origen europeu, el 25,04% del continent americà i el 15,82% del continent africà. La variació interanual d’estrangers ha augmentat en un 2,88%.

Gràfic 2. Distribució població estrangera per municipis

24

Gràfic.3 Distribució de la població per grups d’edat La distribució d’aquesta població no és homogènia. Olivella, Sant Pere de Ribes i Canyelles tenen un percentatge de població menor de 14 anys per sobre del 15%, i Olivella té menys del 13% de la població per sobre dels 65 anys. El municipi que major percentatge de població de més de 65 anys té és Vilanova i la Geltrú, amb un 19,79% seguit de Sitges, amb un 18,90%. Mercat laboral El mercat laboral ha experimentat una clara recuperació durant l’any 2021 respecte a l’any 2020, que va ser devastador per l’economia a conseqüència de la pandèmia. El Garraf tanca el 2021 amb un descens de l’atur de més del 20%, i un augment interanual de la contractació que s’enfila al voltant del 30%. El primer mes de l’any ha presentat un descens intermensual de l’atur del 0,4%, seguint una tendència molt constant a la del darrer trimestre del 2021. No obstant, l’atur va incrementar-se al febrer un 1%, situant el número de persones desocupades en 8.000 i augmenta una dècima la taxa d’atur fins a deixar-la en el 12,3%.


El nombre de demandants d’ocupació continua amb la tendència descendent iniciada a principis de l’any 2021 i ha assolit la xifra de 10.783 persones, 16.9364 menys (-61,14%) que fa un any. El motiu d’aquest fort descens és causat per les persones afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació, que a mesura que s’aixecaven les restriccions s’incorporaven al seu lloc de treball i deixaven d’estar inscrits com a demandants d’ocupació.

La contractació va augmentar un 5,8%, amb un total de 2.643 contractes formalitzats al febrer. El sector Serveis va ser de nou l’aglutinador del gran gruix de noves formalitzacions, amb un 85,7%, seguit de la Indústria, amb un 8,6%. Després dels bons resultats intermensuals del mes de gener, el febrer dona continuïtat positiva en aquesta evolució de la contractació.

Gràfic 6. Evolució de la contractació del Garraf La taxa de temporalitat a la comarca se situa en el 74,01%, 13 punts menys que fa un any. Gràfic 4. Evolució d’aturats i demandants d’ocupació La taxa d’atur se situa a la comarca en el 12,32%, per sobre de la taxa catalana i a nivells de finals del 2019.

Gràfic 5. Evolució de la taxa d' atur al Garraf i a Catalunya

La recuperació també s’ha vist en l’ocupació que creix en els assalariats, els autònoms i les empreses. En el quart trimestre del 2021 es comptabilitzen 24.224 assalariats al Garraf, un 6,23% més que en els darrers 12 mesos, la majoria dels quals es troben concentrats en els sectors dels Serveis (77,32%) i la Indústria (15,10%). Per subsectors els que més augmenten són: l’Hostaleria (+78%), seguit d’Informació i comunicacions (+55%) i Transport i emmagatzematge (+16%).

Continua a la pàgina següent

25 25


Gràfic 8. Variació interanual d’assalariats per subsectors Els assalariats cauen si ho comparem amb el trimestre anterior i es registren 455 assalariats menys.

En relació amb el trimestre anterior el nombre d’autònoms també augmenta en 102 (+0,89%).

D’altra banda, en el mateix període els autònoms sumen 11.551 treballadors, 436 més que un any enrere (+3,92%), on el 80,63% pertany al sector Serveis i el 13,27% a la Construcció. Respecte a l’any anterior hi ha un increment en tots els sectors. Per subsectors els que més augmenten són: Informació i comunicació (13,86%), seguit d’Administració pública (12,50%) i Activitats sanitàries i de serveis socials (9,19%).

També es recupera el nombre d’empreses però encara no assoleix el nivell previ a la crisi sanitària. Hi ha 3.963 empreses ubicades a la comarca, un 3,31% més que a finals del quart trimestre del 2020, la majoria de les quals són empreses de Serveis (74,89%) i de la Construcció (13,95%). Respecte al trimestre anterior, les empreses disminueixen en 164 menys (-1,59%). El major creixement interanual es produeix en l’Hostaleria (+25%), seguit d’Activitats immobiliàries (+14,29%) i Informació i comunicacions (+14,29%).

Gràfic 10. Variació interanual empreses per subsectors

Gràfic 9. Variació interanual d’autònoms per subsectors 26


HÈLIX GARRAF

EL 4t SIMPOSI GARRAF fa veure la necessitat d’atraure indústria EL CERTAMEN ORGANITZAT PER NODE GARRAF VA TENIR LLO C ELS DIES 9, 10 I 11 DE MARÇ, PER PRIMER COP EN TRES ESCENARIS DIFERENTS, A SANT PERE DE RIBES, SITGES I VILANOVA I LA GELTRÚ. DURANT LES JORNADES, AMB LA PARTICIPACIÓ D’UNA SEIXANTENA DE PONENTS, ES VA FER EVIDENT LA MANCA DE SÒL INDUSTRIAL, EL SEU ELEVAT PREU I LA DIFICULTAT DE DUR A TERME NOUS PROJECTES. Amb el títol genèric El Garraf, districte empresarial, la quarta edició del Simposi Garraf va debatre sobre el parc empresarial de la comarca. L'objectiu d'aquestes jornades d'economia i estratègia comarcals era aplegar els criteris d'experts, els referents d'altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l'espai més proper. Com cada any, s’ha editat un compendi d’aportacions i conclusions, presentat com a Quadern Grana de l’Economia del Garraf. En aquesta ocasió les jornades s'han desenvolupat amb el Pla Estratègic d'Activitat Econòmica del Garraf 2021/2025 ja aprovat. Aquest és un full de ruta absolutament necessari per avançar en el treball coordinat de tots els agents comarcals.

Alguns apunts econòmics defineixen les premisses d'aquest quart simposi. n La comarca manté factors competitius i atractius. n La indústria suposa un 5% de l'activitat comarcal. n Un major dinamisme industrial aportaria major estabilitat del mercat de treball, però caldria activar la disponibilitat de sòl i sostre industrial. n L'activitat industrial accentua la transferència tecnològica i a l'inrevés. n El Campus de la UPC podria ser coadjutor de la generació de noves empreses. n La indústria 4.0 potenciaria la retenció i l'atracció de talent, iniciatives i inversions. L'estratègia industrial exigeix l'harmonització de directrius entre els municipis.

La primera jornada, a Sitges En la jornada d’obertura els ponents van fer una anàlisi econòmica de caràcter més global considerant l'impacte de la crisi provocada per la Covid-19 i la possible petjada que deixarà la guerra a Ucraïna. A la primera taula hi van participar Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i rector de la Universitat Pompeu Fabra, i Daniel Crespo, catedràtic de Física i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. El primer va animar l'empresariat a invertir al considerar que quan els mercats estan més complicats és el moment d'invertir, o "almenys lligar els preus". El segon va dir que cal acabar amb el "desprestigi" de la formació professional. Continua a la pàgina següent

27 27


Per parlar sobre els polígons industrials van intervenir Adrià Ropero, de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, i Santi Macià, tècnic del Servei de Teixit Productiu de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona. Els tres van coincidir en el fet que els preus dels polígons han augmentat un 25%, que cal donar-los una mirada més holística i que les administracions cal que agilitzin la tramitació de projectes. En una segona taula, sobre la indústria 4.0 i la generació d'una nova tipologia d'empreses, Natàlia Mas, directora general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, va aportar que "una indústria tecnificada, tindrà un èxit sostingut i compartit" i Xavier Ferràs, doctor en Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, va dir que la Covid-19 "ha sigut una gran màquina del temps perquè ha accelerat deu anys la digitalització". La tercera taula d'aquesta primera jornada va tractar sobre els reptes de la digitalització i la sostenibilitat, amb la ponència de Jordi Berenguer, subdirector de Relacions Externes i Institucionals de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial del Campus de la UPC al Baix Llobregat, que va indicar que "les tecnologies disruptives demanen anàlisis de dades”. Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, va alertar de la necessitat d’abandonar "una reflexió lineal per assolir una societat circular". La segona jornada, a Sant Pere de Ribes A la segona jornada Carme Poveda, directora d'Anàlisi econòmica del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures 28

de la Cambra de Comerç de Barcelona, va revelar que el Garraf té un alt percentatge de treballadors autònoms; un de cada tres llocs de treball del Garraf són autònoms, dada que duplica la proporció de la mitjana catalana.

Domingo Hernández, d'Edificacions Vilanova, Josep Lluís Roca, del Grup Roca Gómez, i Ramón Otal, promotor, van parlar sobre l'oferta de sòl i sostre industrial al Garraf i no se’n van estar de carregar contra les administracions per la normativa, el poc sòl qualificat i la


EL GARRAF, DISTRICTE EMPRESARIAL

4 4T T S SIIM MP PO OS SII G GA AR RR RA AF F

manca de finançament per a projectes. A la tercera taula de la jornada van intervenir els regidors d'Urbanisme de consistoris de la comarca: Rosa Huguet, per Canyelles; Rosa Fonoll, per Cubelles; Marta Verdejo, per Olivella; Fran Perona, per Sant Pere de Ribes, i Xavier Serra, per Vilanova i la Geltrú. Es va fer evident la necessitat que la Generalitat de Catalunya agilitzi el procés de revisió urbanística que permeti activar la disponibilitat de sòl industrial. La tercera jornada, a Vilanova i la Geltrú La tercera jornada va incloure la intervenció de Francesc Rica, secretari general de la UGT a l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf, i Albert Rodríguez, coordinador de CCOO a la comarca del Garraf, que van parlar de l'espai industrial en termes d'ocupabilitat. El primer creu que cal cuidar la indústria de la comarca perquè no marxi i el segon va advocar per la concertació per fer valer les potencialitats de la comarca. Per parlar del Campus de la UPC com a revulsiu van intervenir Jordi Ros, vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC, Marisa Zaragozá,

directora del campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, i Valentí Guasch, director de l'Àrea de Recerca i Transferència Tecnològica de la UPC, que va explicar que l'escola universitària genera deu empreses a l'any de base tecnològica. El mateix divendres pel matí es va projectar el vídeo El Garraf, districte empresarial en el què es recull el parer de 14 directius i directives en relació amb els avantatges, les febleses i els atractius de la comarca per a les empreses. Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles, Jacob Capardon, regidor de Contractació i Participació ciutadana de Cubelles, Marta Verdejo, alcaldessa d'Olivella, Ana Herrera, regidora de Desenvolupament Econòmic, Patrimoni i Ocupació de Sant Pere de Ribes, Guillem Escolà, regidor de Promoció Econòmica de Sitges, i Jordi Medina, regidor president de l'Àrea de Promoció Econòmica, Ocupació i Innovació de Vilanova i la Geltrú, van mostrar els projectes quant a promoció econòmica dels ajuntaments que representen.

JORNADES D'ECONOMIA I ESTRATÈGIA COMARCALS DEL 9 A L’11 DE MARÇ DE 2022

tat de Catalunya, qui va lloar la tasca de Node Garraf, dient que "confio en iniciatives que brollen de la diversitat, descentralització i l'autonomia.

La jornada i el simposi van cloure amb la intervenció de Jaume Giró, conseller d'Economia i Hisenda de la Generali-

2929 29


GARRAF · CULTURA

EL MUSEU DEL FERROCARRIL de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú Què li han fet al Museu? El Museu ha estrenat el 2022 una nova etapa arran de la finalització de les obres de rehabilitació d'edificacions i d'accessibilitat dels darrers anys. Un cop restaurades i unides les històriques naus dels orígens del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, que suposa un increment de 1.700 m2 d’espai expositiu, cal destacar la intervenció a les zones

d'accés, amb l'adaptació de rampes, baranes i escales i la pavimentació de diferents recorreguts, seguint les directrius marcades d'accessibilitat per als museus de Catalunya i que han estat dirigides per l’arquitecta vilanovina, Irene Raya. Per altra banda, una recreació infantil de l’estació de Vilanova i la Geltrú dóna

la benvinguda a les famílies i permet accedir a un món màgic on descobrir alguns dels principals atractius de la ciutat i dels trens de diferents èpoques. La nova àrea d'acolliment, obra de la dissenyadora Elena Feliu, es situa a la planta baixa, a tocar de la zona de recepció, que també és un nou punt d’informació turística de Vilanova i la Geltrú.

ESTEM DAVANT D’UNA NOVA ETAPA DEL MUSEU DEL FERRO CARRIL DE CATALUNYA. MOLT MÉS QUE UN CENTRE PATRIMONIAL DE REFERÈNCIA A VILANOVA I LA GELTRÚ, AQUEST ÉS UN ACTIU POTENT I INNOVAD OR D'O CI EXPERIENCIAL, DIVULGATIU, CULTURAL I TÈCNIC AL SERVEI DE LA CIUTADANIA.

30


El doble objectiu que persegueix el Museu amb la creació del nou àmbit, anomenat Estació Petita de Vilanova, és la presència de la capital del Garraf des de l'inici de la visita -l'equipament es troba situat en el que va ser l'antic dipòsit de locomotores de vapor de la ciutat- i que actuï com a vehicle de comunicació dels seus atractius i de l'esperit emprenedor de la seva població, que va fer possible

l'expansió del ferrocarril i un salt definitiu a la modernitat. Noves àudio guies per a famílies i més accessibilitat En el sentit d’incrementar els nivells d’accessibilitat i d’inclusió, amb el nou espai amb il·lustracions de la Vilanova actual comença també un nou recorregut autoguiat interactiu familiar

confeccionat en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i en llengua de signes, subtitulació i audiodescripcions. El Víctor i la Carlota són els personatges que condueixen els nens pels tretze punts de l'itinerari per descobrir les històries de la cultura ferroviària, amb un llenguatge adaptat a famílies i nens entre 5 i 11 anys. Continua a la pàgina següent

Museu del Ferrocarril de Catalunya www.museudelferrocarril.org

31 31


GARRAF · CULTURA

Aquest projecte ha estat possible per l'interès d'aprofundir en el procés de transformació del Museu del Ferrocarril de Catalunya per part de la Fundació dels Ferrocarrils, entitat que el gestiona, i potenciar les instal·lacions ferroviàries històriques com a actiu lúdic de divulgació. La col·laboració del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de la ciutat ha estat decisiva per construir el nou espai familiar. L'ajuda del Departament de Cultura a través del programa de subvencions i els nous acords de cooperació del Consistori amb el Museu del Ferrocarril de Catalunya permeten una visita especialment atractiva per a tots els públics. La reciprocitat amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú A finals de 2021 es va celebrar el 140è aniversari d'un dels fets que més ha marcat la història contemporània de Vilanova i la Geltrú: el transport amb tren de persones i mercaderies i la construcció a la ciutat d'instal·lacions ferroviàries de gran rellevància. Aquest esdeveniment que va marcar el procés de modernització de la ciutat va tenir com una de les seves actuacions principals l'acord històric amb l'Ajuntament

32

i la Fundació dels Ferrocarrils, que gestiona el Museu del Ferrocarril de Catalunya. El conveni valora la riquesa patrimonial que guarda aquest equipament històric i l'atractiu turístic que suposa per a Vilanova. L'acord recull la vocació de cooperació institucional amb què es va gestar el Museu. La mateixa disposició aglutinadora i de vocació de servei a la ciutadania és la que ha facilitat que una part del Museu hagi estat al 2021 i a començaments del 2022 centre de vacunacions massives i que el mes de març hagi donat la seva ajuda a les famílies refugiades ucraïneses a través de l’aportació de materials lúdics a les persones que arriben en tren al nostre país. El museu, l’endemà La directora del Museu, Pilar Garcia, ens explica les directrius de futur de l’equipament. D’una banda, es proposa l’establiment de nous vincles de col·laboració i participació del Museu del Ferrocarril amb les institucions del país. Pel que fa al mateix complex museístic, es vol avançar en el conjunt d'obres i

projectes per a la modernització del conjunt, accessibilitat de les instal·lacions i rehabilitació de les edificacions patrimonials. Es pensa en un concurs arquitectònic d'idees per a la cobertura de la zona on hi ha 18 vehicles històrics i l'execució de la nova museografia. Quant a la visita, es vol potenciar el Museu com a actiu lúdic amb la incorporació d'elements interactius, generant relats participatius per obtenir experiències gratificants. Es posa l’accent en la digitalització i es reforça com a plataforma creadora de continguts en línia per la divulgació de diferents aspectes del ferrocarril. La directora pensa que “El Museu ha marcat el repte de convertir les instal·lacions del dipòsit de vapor de Vilanova i la Geltrú del segle XIX en un Museu del segle XXI: accessible, saludable, inclusiu, experiencial, lúdic i pedagògic”. És un bon pretext per custodiar i difondre una part significativa de la memòria tangible i intangible de la Catalunya contemporània i per incrementar-ne la potència com a actiu del territori.


GARRAF · REEMPRESA

REEMPRESA, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses ÉS UN NOU MODEL D’EMPRENED ORIA I CREIXEMENT EMPRESARIAL: UN MECANISME PROFESSIONAL PEL QUAL UN O MÉS PERSONES REEMPRENED ORES ACCEDEIXEN A LA PROPIETAT D’UNA EMPRESA D’ALTRES, EN FUNCIONAMENT, PER A FER-LA CRÉIXER SENSE HAVER DE PASSAR PER LA FASE DE CREAR-LA. EN LA MAJORIA DE PIMES, I EN TOTES LES EMPRESES PERSONALS, AQUEST PRO CÉS SIGNIFICA L’ASSUMPCIÓ DE LES TASQUES DE DIRECCIÓ I GESTIÓ PER PART DE LA PERSONA REEMPRENED ORA. En estructurar el procés de Reempresa es mantenen tots els actius de l’empresa i aquesta continua en funcionament, mantenint els llocs de treball, les instal·lacions, els clients i proveïdors i donant valor a tota la història, especialment a l’esforç desenvolupat en la creació i desenvolupament inicials de l’empresa. A més, amb la cessió d’empreses es reforça el teixit empresarial actual i de futur i es promou un mercat susceptible de provocar creixement econòmic. És evident que l’empresa en funcionament ordinari té moltes més possibilitats i capacitats de generació de

recursos que una nova empresa que comença de zero, i evita la conflictivitat i judicialització dels processos empresarials de tancament. La missió de Reempresa és la consecució d’un entorn favorable per a la transmissió d’empreses entre persones empresàries i persones reemprenedores. Aquest procés es realitza mitjançant el nostre acompanyament a ambdues parts i és un servei gratuït. Des de NODE Garraf al llarg d’aquests anys s’ha aconseguit la salvaguarda de 153 llocs de treball amb una inversió induïda de 2,1M€.

En els següents gràfics es poden apreciar dades curioses. Un 73% de les persones que compren una empresa està en actiu; per tant, deixa la seva feina per emprendre la seva pròpia empresa. El 40% de reemprenedors té estudis superiors. Això reforça que el Garraf és una comarca emprenedora. Àmbit territorial: Canyelles, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Olivella Reempreses d'èxit: 56 Projectes cendents: 165 Projectes reemprenedors: 200 Inversió induïda: 2,1M€ Llocs de treball salvaguardats: 153

33 33


GARRAF TURISME

DOLCE SITGES, totes les estrelles miren al mar SÓN MOLTS ELS ENCANTS DEL D OLCE BY WYNDHAM SITGES BARCELONA. LA VISTOSITAT DE L’EQUIPAMENT ESTÀ EMMARCADA EN UNA POSTAL MEDITERRÀNIA, EN UN TURÓ PRIVILEGIAT QUE ATALAIA EL MAR.

Amb categoria 5 estrelles, des de 2004 aquest equipament és una de les insígnies de l’hostaleria sitgetana, amb un total de 263 habitacions dotades de llum natural i terrasses privades. La seva versatilitat li atorga capacitats per a acollir còmodament des de parelles que desitgen gaudir d'una estada romàntica i tranquil·la fins a famílies i grups d'amics. Això contrasta favorablement amb 34

el fet que aquest és un dels centres de convencions i reunions empresarials més atractiu i més ben dotat de la península. Les quatre piscines exteriors envoltades de palmeres i obertes des de principis d'abril fins a finals d'octubre són ideals tant per a nens com per a adults. Compten, entre d'altres, amb un bar,

obert en l'època estival, Pool Bar, on gaudir d’una gran varietat de còctels, gelats i smoothies. El wellness i el fitness A més d'unes instal·lacions úniques i ben equipades, Dolce Sitges té molt més a oferir al visitant. Dolce Vital Spa, el seu espai wellness, d'accés lliure per a tots els hostes i sota pagament per a


visitants, permet gaudir de moments de relaxament en la seva zona d'aigües amb piscina, jacuzzi, sauna finlandesa, bany de vapor i solàrium amb vistes panoràmiques al mar.

El seu restaurant gastronòmic, Esmarris, acosta als clients la possibilitat de degustar una exquisida cuina d'avantguarda a base de productes frescos i de proximitat.

A més, compta amb una exclusiva zona amb vuit sales de tractament, on els hostes podran contractar i gaudir de sofisticats massatges i tractaments. Per a aquells que desitgin mantenir-se en forma, l'hotel té una zona fitness amb modernes màquines cardiovasculars per a tots els hostes, oberta les 24h.

Els seus moderns bars, ddb Dolce Deli Bar i Malvasia, oberts tot l'any, i el Alea Lounge Chill Out, obert en època estival, completen l'oferta gastronòmica de tot un 5*.

Les propostes gastronòmiques La deliciosa gastronomia mediterrània és un altre dels punts forts de Dolce Sitges. L'hospitalitat i els detalls marquen la diferència. Per començar el dia, un magnífic bufet lliure amb fruita fresca recentment tallada, servit en el restaurant Verema amb terrassa amb vista al mar.

Els complements de categoria Tots els hostes, a més, poden gaudir, entre altres, d'un servei de recepció i de servei a les habitacions de 24 hores, pàrquing gratuït, taulell d'informació turística i servei de trasllat gratuït a la platja en l'època estival. Amb una de les millors puntuacions dels hostes entre els hotels de la seva categoria, sens dubte, el més destacat de l'hotel Dolce Sitges, és el servei. Dolce

Sitges cuida fins al més mínim detall per a aconseguir experiències memorables.

Dolce Sitges Av. Camí de Miralpeix, 12 Sitges www.dolcesitges.com info-sitges@dolce.com Tel. 938 109 000 dolcesitges dolcesitges

35 35


GARRAF GASTRONÒMIC

PICNIC continua enamorant

El PicNic de la pel·lícula El restaurant PicNic és hereu de l’Orxateria Valenciana i del Brollador, que va ser el primer que es va muntar, l’any 1931. En Josep Maria Matas ens explica que “el pare el va agafar a cavall dels anys 1955 i 1956 i li va posar el nom de PicNic, perquè tenia en el pensament la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per William Holden i Kim Novak, de la qual n’estaven enamorats quasi tots els homes d’aquella època”. El PicNic més proper Quan parla d’aquest mirador gastronòmic aturonat davant la platja de Sitges, en Josep Maria, admirable con36

naisseur de la cuina d’arreu del món, ens explica que “som uns grans defensors dels productes nostrats i els de proximitat. Els cuinem en molts dels nostres plats. Utilitzar tots aquests productes no sempre és possible però amb pagesos de la comarca, com són la Remei i la gent de Sènsies i els pescadors del pòsit de Vilanova hi tenim una molt bona sintonia.” La restauració a partir de la pandèmia El nostre interlocutor dels germans Matas no amaga que “la pandèmia ha arruïnat molts establiments per les mesures estrictes de protocol aplicades als restaurants de la comarca, com si fóssim veritables diables.”

Això ha estat una llàstima perquè tot just ha coincidit amb un revifament de la gastronomia del Garraf gràcies als seus productes i la seva professionalitat. La cuina del mar i de la terra En essència, les especialitats del PicNic són hereves de les antigues cuines marineres i de pescadors, sense defugir aquells plats que estimen els clients, de manera que es pot parlar d’una simbiosi del mar i de la terra. “Venen de tot arreu a tastar el nostre arròs amb popets i carxofes”.


PICNIC Passeig Marítim, s/n Davant Av. Sofia Sitges Tel. 938 110 040 restaurantpicnic@matasarnalot.com www.restaurantpicnic.com

Un PicNic per a cada moment Fem una cuina que agrada gairebé a tothom, dins un marc immillorable davant la mar, amb diferents ambients pel gaudi dels nostres clients. Es pot esmorzar, fer el vermut, picar de tapes, menjar un bon arròs, prendre un còctel digestiu i establir una tertúlia amb bona companyia a la zona de chill-out.

37 37


VINS DEL MASSÍS DEL GARRAF

FINCA VALLDOSERA, del Massís del Garraf al món FINCA VALLD OSERA ES DEFINEIX COM UN CELLER FAMILIAR, ELABORAD OR DE CAVES I VINS A PARTIR DE LES VINYES DE LA SEVA PROPIETAT, EN PLE MASSÍS DEL GARRAF En Jordi Valls, l’enòleg, ens explica que “els nostres vins són elaborats, únicament i exclusiva, de les nostres vinyes”. La finca anomenada Les Garrigues, al terme d’Olèrdola, abasta un total de 25 hectàrees de vinya, envoltades per 160 hectàrees de bosc mediterrani. “Per a nosaltres és molt important la convivència de la vinya amb el bosc, ja que això comporta beneficis importants, influint en el desenvolupament de la vinya i els vins que posteriorment s'elaboren.” La biodiversitat que hi ha a la finca ajuda a mantenir les vinyes sanes i aporta complexitat als seus vins. Del Massís del Garraf al món Finca Valldosera es va fundar l’any 1980 i sota la mateixa marca elaboren vins blancs, rosat i negre i escumosos de llarga criança, dins la DO Cava, fins a completar un tiratge de 40.000 ampolles anuals. El 50% de la producció s’exporta a mercats cada vegada més exigents, com ara Japó, Estats Units, Canadà i algunes destinacions gurmets d’Europa. Pel que fa a les varietats blanques, feinegen amb xarel·lo, macabeu, parellada, subirat parent i chardonnay. Quant a les negres, treballen amb syrah, monastrell, ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon.

38

A l’hora de triar un dels productes més rellevants, en Jordi ens parla del Cava Subirat Parent Brut Nature. “Es tracta d’un cava de llarga criança, Brut Nature

monovarietal, elaborat amb el raïm subirat parent. Únic, sorprenent i singular. Criat durant més de 70 mesos.” Els apunts de tast descobreixen un color intens, groc ataronjat, molt ric en aromes florals, fruita madura, albercoc i torrats. Molt ampli en el paladar, amb unes bombolles petites, molt fines i agradables. Sec en boca, perfecte equilibri i molt persistent. Un microclima excepcional L’enòleg de Finca Valldosera ens obre el catecisme del celler: “Creiem que els caves i els vins han de ser el reflex del territori i les mans d’on procedeixen. Procurem vins amb caràcter i singulars, que mostrin la mineralització del Garraf, el caràcter mediterrani i la frescor que li aporta el microclima especial que es dona a Finca Valldosera”. Del tot, és una aposta per l’elaboració de vins amb estil i personalitat, potenciant les varietats autòctones, amb l’objectiu d’obtenir vins i caves que expressin el terrer singular del Garraf. La mateixa proximitat del mar, el paisatge escarpat, les tècniques de viticultura

i el control en el procés d’elaboració permeten oferir productes diferenciats, de qualitat i personalitat pròpia. El celler es pot visitar en horaris convinguts prèviament. El visitant pot completar el coneixement dels processos i les particularitats de les instal·lacions fent un cop d’ull a la botiga.


FINCA VALLDOSERA Director Martí Escofet Enòleg Jordi Valls Adreça: Masia Les Garrigues, s/n Urbanització Can Trabal · Olèrdola www.fincavalldosera.com general@fincavalldosera.com Tel. 938 143 047 39 39


GARRAF · ORÍGENS

VITICULTORS DE VILANOVA, el vi de la cooperativa DES DE 1962, EL CELLER DE VITICULTORS ÉS LA CO OPERATIVA VINÍCOLA DE VILANOVA I DE TOT EL GARRAF. DES DELS INICIS, RAÏMS DE TOTA LA COMARCA HAN ARRIBAT FINS AL CELLER SITUAT A LA CARRETERA DE L’ARBO Ç. Els seus socis estimen la terra i la treballen a consciència per cuidar el nostre entorn i paisatge. Treballen el cep per extreure’n la millor qualitat. El cep, que necessita atenció tot l’any, creix amb l’inici de la primavera i va madurant el raïm fins al grau òptim de maduresa, moment en què es cull per a poder elaborar uns bons vins. Les característiques del microclima i les terres calcàries de la nostra zona costanera afavoreixen les varietats com el xarel·lo, que és la predominant. Els vins que s’elaboren al Celler tenen una qualitat base cava i són 100% xarel·lo. En varietats negres predominen el merlot i el cabernet sauvignon, provinents de les vinyes de la rodalia. Aquests vins elaborats a Vilanova també es poden trobar a granel a l’Agrobotiga, situada al mateix celler. A més, hi trobareu caves elaborats amb vi base cava procedent del celler sota la denominació Viticultors de Vilanova. Model de cooperativisme agrari Des dels anys 80 el Celler de Viticultors forma part de Cevipe, un grup cooperatiu de 15 cooperatives catalanes al Penedès, el Garraf, el Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i Les Garrigues. La seva missió és la d’oferir recursos tècnics i humans per millorar la renda econòmica dels viticultors gràcies a l’organització de forma cooperativa, orientant els seus objectius en un 40

procés de millora contínua de la qualitat des del cultiu de la vinya a l’elaboració i comercialització dels vins i caves. El compromís amb el territori és un actiu exclusiu, emparant els seus productes sota el distintiu de qualitat de les diferents Denominacions d’Origen de Catalunya i de la Denominació d’Origen Cava. La salvaguarda del paisatge, l’esforç constant i la lluita per preservar la presència de la vinya al territori, esdevé clau per a CEVIPE. El Celler està vinculat a Castell d’Or, una empresa embotelladora on les cooperatives que hi formem part aposten per unir els seus esforços i coneixements en els processos de producció, elaboració, envasat i distribució de vins i caves elevant l’estàndard de qualitat dels seus productes fins a obtenir el reconeixement i el prestigi de les seves marques arreu del món.

El raïm no ho és tot. Bona part dels socis també tenen oliveres, sovint als vorals de les mateixes vinyes. A partir d’aquestes olives s’elabora l’oli al molí de CEOLPE, a Llorenç del Penedès. Des de Ceolpe s’atenen les necessitats actuals per a l’òptima elaboració d’oli de primera qualitat de les 14 cooperatives que el componen.


CELLER DE VITICULTORS DE VILANOVA Ctra de l'Arboç, km. 0'67 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 930 964 cellerdeviticultors@gmail.com @agrobotigacellervilanova

panorama nacional i internacional. L’artesania i el respecte per la terra en l’elaboració del vi unit al coneixement tècnic dels viticultors i enòlegs que s’esforcen per oferir un producte únic i amb personalitat, junt amb la incorporació de les instal·lacions més innovadores, dóna com a resultat un grup que es consolida com una de les empreses referents en el món del vi i el cava en el

No deixeu de visitar l’Agrobotiga d’aquest modest celler. Us rebrà una mostra de vins cooperatius i de proximitat de Vilanova i la Geltrú i de Catalunya.

41 41


HÈLIX GARRAF

EL 4t SIMPOSI GARRAF Agraïments Amb el suport de

Coproducció

Amb el patrocini de

BUFET GRUP QUATRE

Amb la col·laboració de


GARRAF CREA Les cobertes de les vuit edicions d'Origen Garraf Raúl Ramos, Pink Morro

Lluís Garcia Ribes

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Jordi Corella, ADN Studio

Mireia Bertran, Artrivity

Vinyet Paretas, Mavi Disseny

David D'Eboli

Dolors López, Yellotee

Ou Estudi