Catàleg Origen Garraf

Vine a descobrir, tastar i sentir

Escapades · Gastronomia · Activitats Natura · Cultura · Productes únics i singulars

índex

2

Presentació

03

Escapades amb origen

05

Pagesos, pescadors i elaboradors

06

Productes singulars

8-9

Mercat i taula

10-11

Què fer!

12-13

Propostes

14-24

Ramon Francàs

25

Valentí Mongai

26

Receptes

27-30

Garraf i més

31-33

Oficines de turísme

34

Vine a descobrir, tastar i sentir el Garraf M’agrada presentar-vos la guia que teniu a les vostres mans com una oportunitat de gaudir del descobriment de l’essència de la nostra comarca.

Des del nostre massís del Garraf fins a la nostra mar blava, des de la subtilesa del producte més modern al més tradicional, la nostra història i les nostres tradicions fan sorgir de la terra i del mar els millors productes.

La singularitat de la nostra terra, la nostra gent i la nostra cultura, fan esdevenir d’aquesta una comarca excepcional, el Garraf. Les riqueses més grans que ens ofereix la nostra comarca les posem a la vostra taula.

Així, tal com us convida el mateix títol d’aquesta guia, Vine a descobrir, tastar, sentir l’Origen Garraf.

Rosa Huguet i Sugranyes Presidenta de Node Garraf

3

Escapades amb

origen

Hi ha setmanes en què necessitem desconnectar de la rutina, del ritme frenètic de la vida diària i trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Tornar a l’origen, a la natura, als sabors essencials de la vida, a tot allò que és genuí i val la pena.

Potser necessitem aturar-nos, seure al costat del mar i deixar-nos bressolar per les onades, o passejar per vinyes i camins rurals, assaborint el silenci. O potser ens cal tot el contrari, gresca i xerinola, música al carrer, balls de festa major, festivals i copes. Hi ha qui desconnecta omplint-se els sentits d’art i cultura. De vegades ens cal descarregar energia fent BTT, esports nàutics, parapent, muntant en quad o a cavall... qualsevol cosa que ens faci pujar l’adrenalina.

Tot això i molt més ho trobaràs al Garraf, a mitja hora en cotxe de Barcelona. Sol, mar, lleure, cultura, festa, natura, tradició, gastronomia, autenticitat.

L’origen de la teva millor versió és molt més a prop del que et penses.

Vine al Garraf i assaboreix-lo!

Altres cops només volem gaudir d’una bona taula. Si pot ser, tastant receptes i productes autòctons, que ens sorprenguin i ens obrin un món nou.

OLIVELLA

CANYELLES

BARCELONA

SANT PERE DE RIBES

SITGES

TARRAGONA CUBELLES

VILANOVA I LA GELTRÚ

5

Arrelats a la terra, enamorats de la mar Per trobar el nostre jo més autèntic, cal tornar a l’origen.

A la ciutat tot és virtual, artificial, fugisser. Trepitgem asfalt, creuem semàfors, ens dediquem a feines volàtils, difícils d’explicar, on tot són informes, trucades, emails, bases de dades, arxius al núvol.

Agnes Zander Sències Can Girona.

Sitges

Àngel Llaó, de la barca La Seu

Al Garraf encara hi ha persones que toquen de peus a terra, persones que treballen en contacte amb la natura, per regalar-nos aromes i sabors oblidats. Persones senzilles, que es deixen el cor i l’esquena en una feina honesta i essencial.

Vine a conèixer els nostres pagesos i els nostres pescadors!

i deixa’t contagiar l’amor per les coses autèntiques.

Coneix tots els nostres productors

6

Sònia Agulló.

Alumne Escola d’Hoteleria IES Joan Ramon Benaprès

7

Sabors i aromes que només trobaràs al Garraf Els productes singulars del Garraf són joies gastronòmiques que es conreen o es troben a la nostra comarca. Són varietats autòctones i tradicionals, estretament lligades a la nostra cuina.

Algunes ha calgut recuperar-les i protegir-les amb carinyo.

D’escaroles n’hi ha moltes, però cap com la perruqueta.

De gambes, en menjaràs a altres llocs, però mai et podràs treure del cap les de Vilanova.

CARGOL PUNXENC ESPIGALLS

Baix en greixos i amb un gust molt fi.

Deliciós en vinagreta.

La col brotonera va estar a punt de desaparèixer, però la tossuderia dels pagesos del Garraf ha mantingut viu el seu sabor excepcional.

ESCAROLA PERRUQUETA Petita, tendra, dolça i cruixent, amb un característic color clar.

Val la pena acostar-s’hi només per tastar-les!

MALVASIA DE SITGES D’aquesta varietat de raïm se’n fa un característic vi dolç i intensament aromàtic.

8

GAMBA DE VILANOVA La distingiràs pel seu característic color vermell o rosat... i pel seu gust exquisit.

9

Del mercat cap a

taula

Mercats tradicionals i esdeveniments gastronòmics Si prefereixes comprar directament a pagès, trobaràs els productes singulars del Garraf al mercat central de Vilanova i la Geltrú, cada dia els pagesos de tota la comarca venen la seva collita del dia.

Cada dissabte primer de mes, a Sitges, hi ha el Mercat de la Terra Slow Food, amb productes ecologics i Km 0. Però de mercats amb productes de primeríssima qualitat en tenim a tots els pobles de la comarca.

A més, durant tot l’any s’organitzen xatonades i altres trobades gastronòmiques. No et perdis l’Agromercat de Sant Pere de Ribes, el Mercat del Cava de les Roquetes, la Setmana del Mar a Vilanova i la Geltrú, la Festa de la Verema a Sitges, la xatonada popular de Cubelles, ni la Fira de Santa Llúcia a Canyelles, entre d’altres.

Consulta el calendari de mercats

10

Arròs a la sitgetana

Plats per llepar-te els dits

Espineta.

Espigalls amb bolets i foie, all cremat, arròs a la sitgetana, sípia a la bruta, bull de tonyina, arrossejat de gambes amb all i oli, panadons de brotons...

Per postres, peres al vi de malvasia, escumes, monflons, coques de llenya o pedres del Garraf.

I, per descomptat, el plat estrella de la comarca, el xató. Tots t’estan esperant als nostres restaurants tradicionals, on podràs gaudir de la millor cuina de mercat.

David Reig.

Professor de l’Escola d’Hoteleria IES Joan Ramon Benaprès

Sípia a la bruta

Espigalls amb gambes Mel

Pedres del garraf

All cremat

Arrossejat Xató

Bull de tonyina

Ranxo mariner

11

Cultura, festa i

natura

L’experiència del Garraf va molt més enllà d’un bon àpat. De les nostres arrels surten les nostres festes. De la terra, el cel i el mar, els nostres paisatges. De les nostres tradicions, la nostra alegria de viure. De la nostra imaginació, el nostre patrimoni. No pots marxar de casa nostra sense viure tot això.

Al Garraf ho tens tot. Per descansar, navegar i passejar, platges de sorra daurada i aigües tranquil·les. Per respirar aire fresc, parcs naturals i activitats a l’aire lliure. Espeleologia per satisfer la teva curiositat i rutes gastronòmiques per fer content el paladar. Carrers encisadors, mansions modernistes, masies plenes d’encant, hotels de luxe i establiments rurals. Museus, concerts, festivals, rallies antics i festes majors.

No te l’acabaràs mai, el Garraf!

Fes un cop d’ull a la nostra variadíssima oferta Calendari de festes

12

Museus i espais visitables

Què fer aquet cap de setmana

13

Escapada rima amb

xatonada!

El millor xató és qüestió d’arrels

La perruqueta, menuda però eixerida!

Obrim la gana! Senderisme i cicloturisme al parc del Garraf

Prepara’t un bon xató... o menja’n a un bon restaurant

Ricard Huguet de l’Horta de les Casetes té el secret del millor xató a l’hort de casa seva. I és que, per fer un xató autèntic, no s’hi val amb una escarola qualsevol: cal posar-hi escarola perruqueta, l’autèntica escarola del Garraf. Gràcies a la dedicació de pagesos com els de les masies de Can Pere i Les Casetes, a Sant Pere de Ribes; Can Carreres, a Cubelles; o la Sínia Sant Gervasi, a Vilanova i la Geltrú, aquesta deliciosa varietat d’escarola no s’ha perdut i el gust original, tampoc. A Can Pere, a més, si hi vas en família, els teus fills hi podran acaronar conills, donar de menjar a les cabretes o, fins i tot, muntar a cavall!

Reconeixeràs l’autèntica escarola perruqueta pel color clar i les fulles retallades. La trobaràs a l’hivern. És una varietat cruixent i dolça, amb una textura increïblement suau.

Si l’escarola que menges normalment et deixa un regust amarg, és que no és pas perruqueta. A més, t’aporta potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Vine al Garraf a comprar-ne!

Al Parc Natural del Garraf hi trobaràs el margalló, l’única palmera autòctona d’Europa, 100% mediterrània, i podràs observar l’àliga cuabarrada, una espècie amenaçada. Et proposem fer una Ruta pel Parc Natural del Garraf. Però hi ha moltes altres activitats esperant-te. Fes-hi un cop d’ull!

La recepta tradicional és ben senzilla. Per la salsa, un grapat d’ametlles i un altre d’avellanes torrades, 4 nyores, 2 grans d’all, 2 seitons dessalats, 3 llesques de pa, oli d’oliva verge, vinagre i sal, tot ben remenat amb el morter. Però, compte, que cada població té variants particulars a la recepta.

14

Coneix tots els productors

Descobreix totes les rutes pel Parc Natural del Garraf

Saps què? Si et fa mandra cuinar, al Garraf hi trobaràs alguns dels millors restaurants de la Ruta del Xató.

Viu el Carnaval Si ens visites per Carnestoltes, viuràs una experiència inoblidable. Diumenge al matí et convidem a les Comparses de Vilanova I la Geltrú, una de les tradicions carnavalenques més originals d’Europa. Acompanya les parelles que ballen a ritme de pasdoble I participa en una dolça guerra de caramels a la Plaça de la Vila. I al capvespre, no et perdis la Rua de la Disbauxa, a Sitges! Samba, plomes, bellesa, glamour, imaginació i rialles fins ben entrada la matinada.

Carnaval Garraf Agenda d’activitats

15

Cargols mariners que no treuen banya!

Pescar de sol a sol

Cargol Punxenc

En Miquel Illla, de la barca Sol Ixent, a quarts de sis ja és al port de Vilanova i la Geltrú, disposat a capturar els cargols punxencs més grossos i deliciosos. El sol, un vell amic, surt de l’aigua i el saluda amb una carícia daurada que tenyeix les onades.

Cala les arts a unes tres milles de la costa, tal com han fet durant generacions els pescadors del Garraf; com fan encara cadascuna de les quatre barques que encara avui mantenen viu aquest art de pesca tradicional.

El cargol punxenc té molts noms: caragol de punxes, de mar, corn de tap, corn amb pues, cornet de punxa... però un sol gust absolutament inconfusible, fi i delicat. Els romans li deien múrex i el pescaven per les seves propietats colorants: se n’extreia la porpra, el tint més car i preuat, un color reservat per a la família imperial. Avui, es valora a tota la Mediterrània per la seva exquisidesa. I entre tots els cargols, el més valorat és el de Vilanova i la Geltrú, per la seva mida més gran i per la seva carn ferma i saborosa.

16

Més fresc, impossible. Vine a l’Espai Far! Els pescadors es lleven ben d’hora... però tu no cal que matinis tant! La Llotja de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú obre les portes per subhastar el peix dos cops al dia, de dilluns a divendres, a les 8 del matí i a les 4 de la tarda. Els millors restaurants es barallen pel cargol de Vilanova, per la seva qualitat i perquè surt de la mar més net que altres varietats, sense restes de sorra. A més de cargols, a la Llotja hi trobaràs més de seixanta espècies diferents de peix i marisc. Varietat marinera per a tots els paladars!

I si vols aprendre més sobre la vida dels pescadors i les diferents espècies marítimes de la nostra comarca, vine a l’Espai Far. Situat a l’antiga casa del faroner de San Cristòfo. El Museu del Mar conté tota mena de curiositats marineres, procedents de donacions de pescadors i veïns.

Bullit o al vapor, no cal res més.

Caliu nadalenc

Vols cuidar-te? Cap problema. El cargol punxenc és una menja lleugera, sense colesterol, baixa en calories i greixos. És ric en proteïnes de gran valor biològic, i també aporta iode, ferro, zinc, seleni, calci i vitamina B. I a més se’n troba durant tot l’any. Ja tens l’excusa perfecta per tastar-lo!

Si ens visites el primer cap de setmana de desembre, et recomanem acabar el dia amb una passejada per la Fira de Santa Llúcia de Canyelles, un dels tres mercats de Nadal més famosos de Catalunya. Més de 350 parades d’artesania, gastronomia i productes nadalencs.

És tan gustós que no li calen salses ni elaboracions complicades. Només et cal posar a bullir aigua, sal, una fulla de llorer i una mica de pebre en gra. Després d’afegir-hi els cargols, esperem uns vint minuts des que arrenca la segona bullida. Un cop cuits, els escorrem i els deixem uns deu minuts en un recipient amb aigua, gel i sal. Remenem amb les manes per tal que es vagin impregnant de sal de manera homogènia. Així, el cargol es contrau dins la closca i és més fàcil extreure’l per menjar-lo. I això és tot! Els podeu degustar al punt de sal o amb una salsa vinagreta. Ara, que si no et vols tacar les mans, hi ha un munt de restaurants on te’ls prepararan en el seu punt.

Canyelles és un poblet medieval encisador, d’uns 4.000 habitants, amb un castell del segle xv. El marc perfecte per comprar els torrons, les neules, el pessebre, el tió i l’arbre de nadal, per tastar una escudella i una xocolata desfeta a peu de carrer o per gaudir del so de les nadales a la cantada de corals que s’organitza al l’Església de Santa Magdalena, del segle xiv. Vine a preparar les festes amb nosaltres!

17

Indians, modernistes i

espigalls!

Rescatant la tradició

Espigalls

Viatge al Modernisme

Apici, un gastrònom romà del segle I, ja va descriure almenys sis maneres diferents de cuinar l’espigall. Per exemple, amb panses i pinyons, que encara avui és una recepta habitual. Inexplicablement, però, aquesta verdura deliciosa i tradicional va estar a punt d’extingir-se. Les modes culinàries van fer disminuir la demanda durant uns anys.

La gastronomia del Garraf deu molt als pagesos que, pels volts de 1994, van decidir donar a conèixer aquesta verdura d’intensa personalitat.

La col brotonera és molt diferent de les cols de fulla rodona més habituals als mercats. Les primeres fulles allargades, o brotons, es cullen d’octubre a novembre. Al gener, el moment de la floració, surten els espigalls, especialment delicats i saborosos, amb un gust de col molt suau.

I després d’un bon àpat a base d’espigalls, us proposem un viatge al segle XIX! Començarem al tren o, més concretament, al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, on podreu veure 27 locomotores de vapor, un dels conjunts més importants d’Europa.

Pageses com la Remei Gimeno, de la Sínia Sant Gervasi, la Montse Marcé, de la Sínia Pujadas, i molts altres agricultors de Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes que, amb la seva perseverança i fidelitat a les arrels, junt amb la implicació de Slow Food, han aconseguit que avui tornem a gaudir d’aquesta joia gastronòmica.

18

Tot seguit, engeguem motors i anem a tota màquina cap a Sitges, el bressol del Modernisme més bohemi. Al Racó de la Calma, un dels indrets més bonics de la Costa, descobrirem el Palau Maricel, una obra mestra de l’arquitectura noucentista, obra de Miquel Utrillo, el Museu Maricel, amb col·leccions que abasten des del segle X fins al XX, i el Cau Ferrat, casa-museu i antic taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol.

Saltejat d’espigalls amb alls i avellanes torrades En Xavier Soriano, col·laborador del web Flavorcook, comparteix amb nosaltres una recepta senzilla i mediterrània. Necessitarem: tres o quatre manats d’espigalls, quatre dents d’all, 50 g d’avellanes torrades, oli d’oliva verge extra, aigua i sal. Netegem bé els espigalls i en traiem les parts més fibroses. Portem a ebullició una olla amb aigua. Quan l’aigua bulli, incorporarem una mica de sal i els espigalls. Els deixem bullir durant uns 10 minuts, o fins que els espigalls estiguin tendres o més aviat “al dente”, perquè no perdin les seves propietats nutricionals.

Assaboreix la cultura!

Durant la primavera, l’Agromercat i la Fira d’Indianos de Sant Pere de Ribes ens obre el paladar amb tota mena de productes locals. Una simfonia de sabors per carregar energies, abans de completar el nostre viatge al segle XIX amb una visita teatralitzada pel llegat dels Indians al poble. Els aventurers que feien fortuna a Amèrica, sovint tornaven carregats de diners, de noves espècies de palmeres i d’imaginatives idees per a luxoses mansions, com el Redós de Sant Josep i Sant Pere.

A més, més endavant els seguirem cuinant, en saltajar-los amb la resta d’ingredients. Escorrem i reservem. En una paella amb un bon rajolí d’oli d’oliva verge extra, daurem els alls prèviament tallats en làmines fines. Incorporem les avellanes trossejades juntament amb els alls i els saltegem durant un parell de minuts. Afegim els espigalls i removem perquè s’integrin amb la resta d’ingredients. I ja els tenim llests per emplatar!

19

Dolç

romanticisme!

Fent malvasia des del segle XVI En Carles Bartra, de Sant Pere de Ribes, és hereu de setze generacions de vinaters. La família Bartra i Roig es dedica a la vinya des de 1540, i la masia La Serra, que és alhora casa pairal i bodega, existeix des de l’Edat Mitjana. Són l’exemple vivent de com l’arrelament a la terra pot mantenir viu durant segles un producte excepcional com és la malvasia de Sitges. La producció s’ha anat modernitzant amb el pas del temps, però l’esperit, la qualitat i el sabor no han variat. N’hi ha prou de mirar el goig que fan els ceps vells de La Serra, disposats en bancals, tal com és costum al Garraf. I el mateix es pot dir de la resta de productors de malvasia: Can Ramon, la masia de La Roqua o l’hospital Sant Joan Baptista.

20

Malvasia de Sitges

El Garraf més romàntic

La malvasia ja es coneixia al segle XII, El seu nom prové d’un poble grec del Peloponès, a on creix des d’antic aquesta varietat de raïm. Segons la llegenda, un soldat de l’exèrcit almogàver comandat per Roger de Flor va portar a Sitges el primer sarment al segle XIV, en tornar de la campanya contra els turcs. Al segle XVIII, la malvasia de Sitges ja s’exportava a tota Europa i Amèrica, però la plaga de la fil·loxera va estar a punt d’extingir-la fa més de cent anys. El vi de malvasia és daurat, aromàtic i, en la versió tradicional, molt dolç, tot i que avui dia aquesta varietat també es fa servir per elaborar vins secs.

Si veniu a tastar la nostra malvasia, no deixeu de visitar Can Llopis, el Museu del Romanticisme de Sitges, un preciós edifici neoclàssic amb un encisador jardí romàntic. Alberga una col·lecció de 400 nines de porcellana donades per l’escriptora i pintora Lola Anglada. La família Llopis està estretament vinculada a la història de la malvasia.

L’últim de la nissaga, en Manel Llopis i Casades, va llegar les vinyes de la família a l’Hospital de Sant Joan Baptista, a canvi de que aquesta institució es comprometés a seguir elaborant malvasia.

Val la pena visitar l’hospital, un preciós edifici modernista de 1912, i fer un tast al seu celler. I de Sitges, cap a Vilanova i la Geltrú. Cap itinerari pel Garraf més romàntic estaria complet sense una visita a Can Papiol, una sumptuosa mansió d’estil neoclàssic vinculada a la família aristocràtica dels barons de Jafra. Molt recomanable la visita teatralitzada amb copa de malvasia inclosa!

Sense oblidar el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, un dels tresors patrimonials del Garraf, construïda el 1798 i considerada un cas excepcional en l’arquitectura de la Catalunya de finals de segle XVIII.

I per postres... la lluna i molt més!

La malvasia és el vi ideal per a una tertúlia de sobretaula. Marida fantàsticament bé amb els dolços tradicionals de la comarca, com ara les llunes de Vilanova, pastes seques d’avellana amb espècies, els rocs del Garraf, fets amb fruits secs banyats en xocolata, les escumes de Sitges, elaborades amb clara d’ou, ametlla, farina i llimona, les coques de Canyelles o el sabre de Sant Pau, brioix típic de Sant Pere de Ribes.

Una de pubilles, hereus i raïm No podeu deixar de visitar el Garraf entre setembre i octubre, quan les nostres pubilles prenen el carrer amb motiu de les festes de la Verema. La seva indumentària tradicional de vellut, brocat i blonda té l’ origen al segle XVIII, justament l’època del naixement del Romanticisme. Els gegants petits de Vilanova, que daten del 1771, sempre han anat vestits com hereu i pubilla.

A Sitges, les pubilles dels diferents barris presideixen la primera premsada, el most de la qual és una ofrena per a sant Bartomeu, patró de la Blanca Subur. A Cubelles, la canalla gaudeix de curses de tonells de vi, entre moltes actes activitats.

21

Vine a gambar a les nostres La pesca de la gamba, qüestió de fondària En Lluís Peña, de la barca Pilar Peña, ens explica que la gamba de Vilanova la pesca a profunditats d’entre 600 i 900 metres. Cada barca captura entre vint i cinquanta kg de gamba al dia. Per trobar-la cal fer-la sortir de la sorra: en remoure els sediments, l’animal surt a menjar. S’empra una xarxa punxeguda anomenada “bou d’arrossegament”, i pràcticament no cal destriar-la d’altres espècies: el bou pesca gamba i només gamba. El de Vilanova i la Geltrú és un dels tres ports pesquers més importants de Catalunya i la gamba vermella és una de les seves especialitzats més preuades.

22

platges!

Vermella d’orgull

Gaudeix de l’esport nàutic!

El gust de la Mediterrània és aquest

Molt més que prendre el sol

La gamba de Vilanova té un característic color vermell o rosat que la distingeix d’altres espècies. El seu nom llatí és aristeus antennatus, i només se’n troba a la Mediterrània. D’aquí que sigui tan preuada i tan diferent de les gambes oceàniques d’importació. A diferència de la gamba blanca, la gamba vermella cuida dels seus ous en el cap, que és on té el cor.

Si t’agrada la mar però no ets de passar-te el dia estirat a la platja, al Garraf tens un munt d’activitats i esports nàutics per triar.

Aprèn a navegar en veler, participa en una regata o lloga una petita llanxa motora de les que no requereixen titulació. Meravella’t amb la bellesa del fons marítim practicant snorkel o submarinisme: hi ha classes per a tots els nivells! Trobaràs activitats per a tots els gustos a l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, o als ports esportius de la comarca.

Les gambes de Vilanova les podeu tastar de moltes maneres, com per exemple, el suquet de gambes de Vilanova. Per fer-lo calen 24 gambes vermelles, 400 g de patates pelades i tallades a trossos, dues cebes mitjanes rallades, dos tomàquets grans pelats, dues nyores a talls, sense llavors, dos litres de caldo de marisc, 200 g d’arròs bullit, 1 copa de brandy, oli, sal i pebre.

Descobreix la vessant més activa i divertida de bronzejar-se a les platges del Garraf!

Hi pots ballar zumba, jugar a voley-platja, llogar un patinet o un kayak, fer classes de catamarà, aprendre windsurf o, fins i tot, un esport tan divertit com innovador, el pàdel surf. També hi ha classes dirigides de salvament, aeròbic, aquagym, GAP i, per als que busquen una mica de calma, tai-txí i txi kung. Ni un minut d’avorriment!

Les seves propietats nutricionals són espectaculars: proteïnes d’alta qualitat, vitamina A, minerals (calci, ferro, fòsfor i magnesi) i àcids grassos omega 3, que ajuden a cuidar el nostre cor i a prevenir

Fregim i flamegem les gambes a una cassola de ferro. Les retirem i, al mateix oli, daurem la ceba rallada, afegim el tomàquet i les nyores i sofregim. Agreguem les patates, el caldo i ho deixem coure durant 15 minuts. Afegim les gambes amb sal i pebre al gust i les coem amb la resta del suquet durant 5 minuts més.

I si no et vols embolicar a la cuina, pots gaudir de les gambes de Vilanova a molts dels restaurants del Garraf.

23

Brindem per la

cultura!

Un brindis pel Garraf des de fa més de 2000 anys!

Retorn a l’origen

Vins amb nom propi

Anem de tastet!

La masia de Can Ramon va ser fundada al segle XIV. Es va establir com una petita pedania on també formaven part Can Ramonet i Can Zidro. Avui, els seus hereus segueixen creant vins molt particulars, el Clos Lentiscus, amb la mateixa filosofia d’amor per la terra que els va transmetre la tieta Núria, l’alma mater de la nissaga.

L’any 2016, la D.O. Penedès es va dividir en vuit subzones que delimiten microclimes, peculiaritats del sòl i tradicions viticultores diferents. Així van néixer dos nous tipus de vins que no pots deixar de tastar: els Marina del Garraf i els Massís del Garraf-Costers de l’Ordal.

Al Garraf pots visitar cellers durant tot l’any i tastar totes les varietats de la nostra subzona: blancs, negres, rosats, malvasia, caves...

A les vinyes velles del Garraf creixen varietats autòctones de raïm com el xarel·lo, la garnatxa, el sumoll o la marcelan. La brisa del mar n’afavoreix la maduració. Els sòls calcaris, compactes, amb fòssils marítims del període miocènic, enriqueixen els nostres vins amb notes minerals i la vegetació de la zona hi aporta tocs aromàtics molt personals. Per conèixer-les millor, et recomanem fer ruta a la carretera del vi.

La carretera del vi

Viladellops

Canyelles

Torre del Veguer

Sant Pere de Ribes Clos Lenticus 24

Puig-Batet

Sitges

Per exemple, amb la Ruta dels Cellers de Sant Pere de Ribes, que et permetrà gaudir d’un entorn natural privilegiat, visitar masies centenàries i, per descomptat, assaborir vins d’autor de primera qualitat: el Petit Roc de Puig-Batet, el Muscat de Torre del Veguer, el Clos Lentiscus de Can Ramon o l’Ancestral de Vega de Ribes, entre d’altres temptacions que t’ofereix l’enoturisme al Garraf.

RAMON FRANCÀS Fa més de 2.000 anys que al Garraf s’hi elabora vi. Els ibers, els primers habitants de la comarca, conreaven la vinya i embarcaven el vi per vendre’l a poblats de la costa Mediterrània. A canvi del vi, aconseguien cereals o altres productes alimentaris amb els quals completaven la seva dieta. Anys més tard, aquest petit comerç es va intensificar. Unes excavacions realitzades l’ estiu del 2016 al Planot de la Timba de Santa Bàrbara, entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i l’Arboç, van permetre constatar que el riu Foix va ser una via d’entrada del vi fenici al Penedès durant el segle 7 a.C. Els romans, que s’establirien amb força a la zona, també van comercialitzar el vi per mar, a Roma i també a França.

La vinya va ser un dels cultius principals de la comarca fins que a les darreries del segle XIX la devastadora plaga de la fil·loxera va arruïnar totalment les vinyes catalanes. La tenacitat èpica dels pagesos per replantar les vinyes amb peus americans, per després empeltar-los amb les varietats autòctones, va assentar les bases d’una producció sòlida i de qualitat. El cava va donar un gran impuls a la vitivinicultura a principis del segle XX. Avui la vinya viu una nova empenta i està recuperant molts dels camps abandonats. Ara s’obren nous horitzons amb un enoturisme que encara ha d’acabar de desenvolupar-se plenament -tot i disposar de grans tresors com el del celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges- i la nova subzona que singularitza els vins del Massís del Garraf dins la Denominació d’Origen Penedès des de finals del 2017 després d’una llarga reivindicació i de sis anys de treballs tècnics.

Ara, amb diversitat d’estils i corrents, com el dels vins sense sulfurós afegit, el vi del Garraf viu un moment efervescent. S’hi elaboren des dels dolços i rancis a vins tranquils i escumosos L’enginyer agrònom especialitzat en viticultura Lluís Xavier Coll, membre de l’Associació Catalana de Tècnics Vitícoles, va dir que si es busca una característica visual que defineixi la zona podria trobar-se a les pedres que formen els seus marges, lloses i còdols de roques calcàries irregulars, arrencades de la roca mare i totes amb molts signes per l’erosió per l’aigua. Una altra característica de la zona és la influència marina, amb més humitat ambiental i unes temperatures més moderades gràcies a les marinades que cada dia pentinen les muntanyes. Això li permet suportar l’estrès hídric i el fan ideal per xarel·los, moscatells, malvasies, així com per d’altres varietats de zones càlides. I és que pocs paradisos vitícoles hi ha al món amb sòls calcaris, com ara el Garraf o la Champagne.

25

Un llegat

antic

L’orígen de la major part del receptari tradicional i més popular de la comarca prové de de la cuina que practicaven a la barca els pescadors en temps passats i té molts punts en comú amb d’altres comarques fins a Tarragona.

Des de fa algun temps alguns d’aquests plats han baixat de la barca per tal de mantenir-se entre certs col.lectius que han sabut apreciar el gust de la tradició i en uns pocs restaurants que han sabut adaptar-los a les seves cartes refinant una cuina senzilla que antigament es practicava amb pocs mitjans i amb els peixos que no s’havien de vendre. És una cuina que combina diferents tècniques amb uns pocs ingredients.

La nyora i l’all són omnipresents alternant-se amb el tomàquet, alguns fruits secs com les avellanes i les ametlles, el juliverd, el bitxo, etc. En una cuina senzilla com aquesta, els ingredients principals han de ser de molta qualitat.

Els peixos són ben frescos i tant de prestigi té una humil sardina, com una elegant orada o llobarro. Alguns dels plats més emblemàtics com l’espineta, el bull de tonyina i el xató ens evoquen uns temps antics, èpoques de l’any que el peix de platja era difícil d’aconseguir i qui volia peix havia d’acudir al rebost, o a les bacallaneries, on trobava la conserva, fins i tot per les exigències del calendari tradicional com la Quaresma. en aquest context no fou casual el fet que alguns comerciants sitgetans fundaren a Isla Cristina Huelva, un centre important de comerç d’aquest tipus de mercaderies, on en l’actualitat encara es conserven testimonis d’aquest passat.

Bull de

Espineta amb cargolins i romesco

El nom d’aquest guisat prové del procés de preparació del seu ingredient principal: tripa de tonyina assecada i salada. Cal fer bullir la tripa en aigua sense sal diverses vegades. Entre bull i bull, es rasca el peix amb un ganivet o un raspall de pues fines, fins que quedi ben net de tota mena d’incrustacions. Un cop neta, la tallem a trossos mitjans.

En un morter, piquem una nyora per cap, escaldada i treta la polpa, un all cru per persona, una punta de bitxo o de pebre vermell, una llesca de pa sec (prèviament remullat en aigua i ben escorregut). El pa pot ser fregit. Afegim aquesta picada a una paella amb oli d’oliva bo ben calent i removem fins que la salsa quedi lligada. Hi afegim patates tallades a l’estil de l’àvia, o sia trencant o escapçant al final perquè la fècula ajudi a espessir la salsa. Escaldem la tonyina per última vegada en aigua sense sal, n’aboquem els trossos a la paella i remenem. Quan les patates estan gairebé a punt de desfer-se hi afegim cargols de terra cuits i fesols, també cuits i escorreguts.

L’espineta és la part de la tonyina que queda enganxada a l’espina després d’haver-li tret els grans bocins de carn. Antigament era l’única part d’aquest peix que es menjava fresca, en comptes d’en conserva.

La cuinarem amb cargolins i salsa romesco, una de les receptes més tradicionals.

Piquem al morter alls crus o escalivats, ametlles torrades i pelades, julivert, pa fregit, pebrots de romesco escaldats o passats per la paella (només la polpa) i un gotet de vi ranci. La massa ha de quedar ben homogènia.

Els cargolins els enganyarem amb aigua freda posada al foc perquè surtin i els bullirem. Opcionalment hi podem afegir unes branquetes de farigola a l’aigua de cocció. Un cop tenim l’espineta dessalada i trossejada, la sofregirem amb oli bo posat en una cassola ben calent, i hi anirem incorporant ceba tallada en petit, tomàquet madur sense pell i aixafat, patates trencades o escapçades a bocins iguals i la picada base del romesco.

Es recomana no sacsejar la cassola mentre duri la cocció, que ha de ser viva.

tonyina

Valentí Mongay Castro Cuiner i President de Slow Food del Garraf i Penedès

26

27

All

Ranxos

Es diu que l’all cremat és el suquet dels pescadors del Garraf. Hi ha diverses maneres de cuinar-lo, totes amb all, per descomptat, però no feu cas del nom al peu de la lletra: l’all mai ha de quedar cremat, perquè deixaria un gust amargant.

Una de les receptes més tradicionals consisteix a fregir en una cassola de parets altes els alls amb pell, aixafats. Un cop són ben daurats es retiren, es pelen i s’aprofiten per fer una picada, afegint al morter una molla de pa sucada amb vi, un bri de safrà i pebre negre o una punta de bitxo deixatada amb aigua. La picada també pot portar nyora o una llesca de pa fregit. Tot seguit, incorporem més alls, aquest cop laminats, dins l’oli. Un cop es tornen rossos, hi afegim la picada, remenem i deixem coure uns minuts. Si volem afegir-hi patates, aquest és el moment: les trenquem en trossos petits, ho cobrim tot amb aigua o brou de peix i deixem coure a mig foc. Un cop fetes les patates hi aboquem el peix o les gambes.

Salem el suc, mai el peix directament. Cal que quedi consistent i convé deixar-lo reposar una estona abans de servir el plat.

Podem entendre com a ranxo, ranxet, o suquet tots aquells plats que els mariners cuinaven a bord o bé a terra, abans de sortir a pescar o un cop havien arribat. Antigament els preparaven amb aigua de mar, aprofitant els peixos de poc valor o els que no podien vendre perquè havien quedat malmesos.

Tothom en menjava de la gibrella o cassola col·lectiva, amb una llesca de pa a la mà.

Preparem un brou lleuger sofregint ceba, alls tallats i julivert. Afegim peixos amb espines o caps d’altres peixos, reservant els talls de carn per a més endavant. Cobrim amb aigua i bullim. Mentrestant, al morter piquem alls, carn de nyora escaldada i rascada, fruits secs i una llesca de pa (sec, fregit o xopat amb aigua o vi). Seguidament, a una cassola amb oli, sofregim ceba tallada, alls a làmines o sencer i, tomàquet a trossos, amb l’olla tapada i a foc lent. Hi aboquem el brou i unes patates escapçades. Quan la patata ja és a mig coure, hi afegim la picada i després els talls bons del peix.

Acabem de coure fins que les patates estiguin al punt.

cremat

28

mariners

Sípia a la bruta Per què “a la bruta”? Hi ha dues teories diferents sobre el nom, tan original, d’aquest plat típic del Garraf.

Uns defensen que es diu així perquè antigament la sípia es cuinava amb restes de tinta. D’altres asseguren que el nom prové del costum de posar tots els ingredients en cru, tallats o sense tallar, directament a la cassola i deixar-los coure amb l’olla ben tapada. De fet, també se li diu sípia ofegada.

La sípia ha de ser grossa. Cal treure-li els dos tels que té per dins i per fora. Així, ben repelada, la tallem a trossos i la barregem a la cassola amb patata escapçada, alls sense pell, ceba a rodanxes, tomàquet madur a trossos, oli d’oliva i julivert, tot en cru. Opcionalment podem incloure-hi llorer, farigola o romaní. S’hi afegeix aigua freda, es remena i es posa a bullir tota la barreja a foc lent, ben tapada. La cocció dura uns tres quarts d’hora, però el plat es considera que està llest quan les patates ja son cuites. Uns minuts abans d’apagar el foc se li tira una mica de sal. Hi ha qui hi afegeix all i oli o, fins i tot, una mica de xocolata negra!

Rossejat

mariner

Aquest és un plat daurat, rep el seu nom del color ros dels fideus o l’arròs que hi emprem en la seva elaboració.

El preparaven a la barca els mariners que passaven més d’un dia pescant fora de port.

Per una banda, es prepara un brou de peix.

Sofregim ceba, alls, tomàquet madur, pebrot vermell o verd i un raig de vi o brandi. Hi afegim un litre d’aigua ben calenta per cada kilo de peix net i rentat. El bullim durant una hora com a mínim. Cal colar-lo bé per desfer-se de qualsevol resta d’espines. A una paella com més ampla millor, amb oli ben calent, fregim els fideus o l’arròs (90 ó 100 g per persona) fins que adquireixen un característic color daurat. Aleshores els cobrim amb el brou de peix, aproximadament el doble de la quantitat de fideus o d’arròs que cuinem, i els coem a mig foc durant 10 minuts (en el cas dels fideus) o 15 minuts (en el cas de l’arròs). Cal tenir en compte que els fideus necessiten una mica menys d’aigua. El rossejat s’acostuma a acompanyar amb un all i oli.

29

Arròs a la

Què més pots fer al Garraf

Aquest plat de mar i muntanya es remunta, com a mínim, a mitjans del segle xix, tot i que avui dia se n’han adaptat alguns ingredients als gustos actuals. Els nostres besavis i rebesavis en gaudien a establiments com la Fonda d’en Carcolse, al carrer de les Parellades. La recepta és fàcil, però requereix una mica de temps i paciència.

Comencem amb la picada. Després la rebaixem amb una mica de brou.

A una cassola rostim les costelles, incorporem la sípia tallada a dauets i deixem coure. Tornem a afegir la costella i hi incorporem les primeres verdures: pebrot verd, vermell i ceba. A mesura que es vagin sofregint, agreguem el tomàquet i un rajolí de malvasia. Quan s’evapori l’alcohol, afegim brou de carn i peix a parts iguals, juntament amb els pèsols.

Un cop el brou entri en ebullició, afegim l’ingredient estrella, l’arròs. Després d’un parell de remenades suaus, incorporem la picada que hem preparat al principi. A mitja cocció rectifiquem de sal... i ja hi podem posar la salsitxa, les gambes o escamarlans i les rossellones o cloïsses! Enllestim la cocció mirant que l’arròs no quedi sec, sinó més aviat un xic caldós. Es pot acabar en els darrers minuts posant-lo al forn.

El Garraf, a foc lent

Tot fantàstic, i el cinema, també

Quan l’agricultura és cultura

Del Garraf, cadascú en pot gaudir al seu ritme. Per exemple, passejant sobre la gespa del pitch and putt Portal del Roc, a VIlanova i la Geltrú, o del club de golf Terramar, mentre practiquem un dels esports més saludables del món. O a cavall, triant qualsevol de les rutes urbanes o rurals que ens proposen les hípiques de Canyelles, Sitges o Vilanova i la Geltrú. Els més innovadors tenen a l’abast un mitjà modern i relaxant: les rutes amb Segway, una manera còmoda i divertida de visitar els nuclis urbans o endinsar-nos en el cor del Parc Natural del Garraf, tot descobrint indrets màgics com les ruïnes de l’església de Jafra o el monestir budista de Sakya Tashi Ling, ubicat a un encisador palau modernista.

A la comarca del Garraf hi trobaràs activitats culturals tot l’any: teatre, circ, poesia, música, dansa...

Hi ha molts llocs on comprar les verdures, però no és fàcil trobar-ne uns de tan autèntics com Can Girona o Can Pere de la Plana. A aquests masos ho ténen tot: encant, tradició, hortalisses ecològiques i una agrobotiga on trobareu verdures, conserves casolanes, formatges artesanals i altres productes d’elaboració pròpia. Tot ecològic i directe de l’hort a casa vostra!

Sitgetana

30

Si ens véns a visitar a començaments de la tardor, tens una cita ineludible amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb seu a Sitges. Hi participen més de 180 llargmetratges, i més de 100.000 espectadors passen cada any per una de les quatre sales de projecció d’aquesta trobada mundial per a cinèfils. L’ambient del Fantàstic es respira a tot Sitges, amb aparadors temàtics a les botigues i activitats obertes com la ja tradicional desfilada de zombis.

31

Tresors de sorra amagats

Homenantge a Charlie Rivel

Les platges tranquil·les de la Costa Barcelona del Garraf, són ben conegudes per la seva sorra suau i les seves aigües càlides i poc profundes.

Les platges urbanes de Sitges, Cubelles i Vilanova i la Geltrú presumeixen d’accessos senzills, excel·lents comunicacions, nombrosos serveis per als banyistes i una netedat impecable. Per alguna cosa són tan populars.

El que no tothom sap és que els amants de la solitud, dels llocs agrestes i dels racons poc explorats també poden gaudir de racons excepcionals, gairebé secrets, al Garraf. Indrets per practicar el naturisme, com la cala Morisca, la platja dels Balmins, les cales de Roses i de l’Home Mort o la platja Desenrocada. Racons per fer un bon àpat amb vistes excepcionals, com la platja dels Capellans o de Sant Gervasi.

O platgetes familiars com la de les Gavines, amb aigües poc fondes, ideals per als infants.

Els artistes itinerants són una mica d’aquí, d’allà i de tot arreu. L’atzar va voler que en Josep Andreu i Lasserre, clown mundialment conegut amb el nom artístic de Charlie Rivel, nasqués a Cubelles. Els seus pares, que ja treballaven al circ (ell com a còmic i ella com a funambulista), eren de gira per la nostra comarca.

32

Amb una cadira, una guitarra, els seus gestos melancòlics i el seu udol commovedor, en Charlie feia riure els nens i somriure els grans.

Fotografies, documents i objectes personals s’hi exhibeixen a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel, a la seva ciutat natal, que l’artista va triar també per passar els últims anys de vida. Els més petits s’ho passaran d’allò més bé amb el taller de maquillatge de circ.

Museu i biblioteca, dos en un

Deixa’t guiar i gaudeix el doble!

La biblioteca-museu Víctor Balaguer va ser fundada pel polític i escriptor que li dóna nom al 1884, i fou un dels primers equipaments d’aquestes característiques a Espanya. La col·lecció de llibres és impressionant, amb més de 40.000 exemplars, alguns del quals daten del segle XVIII. Pel que fa als quadres, hi trobareu un tresor rere l’altre: obres del Greco, Goya, Murillo, Ribera, Sorolla, Fortuny, Casas, Rusiñol, Mir i Anglada Camarasa, entre altres noms de primera línia.

A l’hora de conèixer la nostra comarca, no t’oblidis de visitar les oficines de turisme de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles o Sant Pere de Ribes i pregunta per les visites guiades que s’organitzen a cada població.

Descobreix la Vilanova de Joaquim Mir, gaudeix d’obres dels escultors Josep Llimona i Frederic Marès a la Ruta de les Ànimes, admira la masia senyorial de Can Rovirosa, que data de 1623, reviu el Modernisme amb les diferents rutes dels Americanos, juga amb els teus fills a trobar pistes de bandolers amb la ruta del Rastrejador o corona la jornada amb una visita nocturna a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre moltes altres propostes.

33

Informaçió turística

Agraïments

Ajuntament de Canyelles www.canyelles.cat promocioeconomica@canyelles.cat T. 34 938 973 011

El nostre agraïment per a la seva disposició a fer de protagonistes espontanis i per la seva aportació amb relats, apunts i la cessió de fotografies.

Oficina d’Informació Turística de Cubelles www.cubelles.cat turisme@cubelles.cat T. 34 938 952 500 Oficina de turisme de Sant Pere de Ribes www.santperederibes.cat/turisme turisme@santperederibes.cat T. 34 938 967 300 Oficina d’informació turística de Sitges www.sitgestur.cat info@sitgestur.cat T. 938 944 251 Oficina d’informació turística de Vilanova www.vilanovaturisme.cat turisme@vilanova.cat T. 34 938 154 517 La Pleta Oficina d’informació del Parc del Garraf i Olèrdola www.diba.cat/parcsn p.garraf@diba.cat T. 34 935 971 819 Centre d’Informació del Parc del Garraf “La Sala” d’Olivella www.olivella.cat turisme@olivella.cat T. 34 938 968 465 / 34 938 968 000

34

Ajuntament de Canyelles Ajuntament de Cubelles Ajuntament d’Olivella Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ajuntament de Sitges Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Associació Espigalls del Garraf Biblioteca Museo Víctor Balaguer Can Pere de La Plana Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes Clos Lentiscus Confraria de Pescadors de Vilanova Estació Nàutica Vilanova Federació d’Associacions pel Carnaval Flavor Cook Fundació Miquel Agustí Hospital Sant Joan Baptista IES Joan Ramon Benaprès Museu del Ferrocarril Nootka Kayak & Paddle Surf Restaurant La Cucanya Ruta del Xató Thinkstock Slowfood Garraf Penedès Vega de Ribes

Àngel Llaó Agnés Zanders Carla Coca Carles Bartra Carles Castro David Reig Fina Fuster Josep Maria Mates Miquel Illa Montse Marcé Lluís Peña Ramon Francàs Remei Gimeno Ricard Huguet Sònia Agulló Valenti Montgay Xavier Soriano

Disseny adn studio Impressió Gràfiques Ferpala

Av. de Cubelles, 88, 08800 Vilanova i la Geltrú, Barcelona | Tel +34 938 100 722 agenciadesenvolupament@nodegarraf.cat | www.nodegarraf.cat 35

www.origengarraf.com