Concurs literari Sant Jordi 2021
-LA LLIBERTAT ÉS ... La llibertat és caminar descalça a la vora del mar,
La llibertat és escoltar molt fort la música,
Llepar-me els dits després de menjar xocolata
Lligar-me un llaç vermell al cap
I no tenir por de fer-me gran.
I ballar despullada sota la lluna plena.
Buscar petxines a la sorra,
Beure’m la vida fins la darrera gota,
Escoltant com bufa el vent de llevant.
Entre les rialles dels més petits.
Restar desperta tota la nit i
Riure i riure fins a perdre les forces i
Triar qui i com vull estimar.
Tenir sempre molts bons amics.
Admirar l’albada sense pressa
Aprendre a dir no, si fa falta, i
Tot acaronant el meu gat.
Tenir tot el temps per ser feliç.
Marina Lombardero Bolea- 1r ESO B
HA TINGUT POR DE PARLAR Com qualsevol dia jo tornava a casa després de l'escola. Quan vaig entrar a casa vaig veure la meva mare molt rabiosa, trista i espantada. Me la vaig quedar mirant i ella ho sabia, però no em va mirar i no em va dir ni hola, això em va estranyar molt ja que sempre que arribava a casa em saludava amb dos petons. Després d'uns segons em va mirar i va mirar cap a la meva habitació, com dient que me’n vagi. Jo ho vaig entendre i vaig entrar a la meva habitació. Més tard, després d'estar pensant tota l'estona en això, vaig recordar que abans no m’havia adonat que el meu pare no era a casa. Just després d'això, vaig escoltar la porta de casa obrir-se, vaig treure el cap a la porta i vaig veure el meu pare entrar, anava a sortir a saludar-lo, però hi havia la meva mare esperant-lo, el meu pare estava molt enfadat. Jo em vaig quedar mirant sense que em veiessin, però ells no van dir ni un hola. El meu pare se'n va anar a l'habitació, la meva mare es va quedar al saló. Després d'uns minuts vaig sortir de la meva habitació per curiositat, li vaig preguntar a la meva mare perquè s’havien comportat així, ella em va mirar amb por als ulls, jo seguia sense entendre el que passava, la meva mare em va enviar cap a la meva habitació sense explicar-me res, jo me'n vaig anar directament al llit.
A l'endemà al matí, li vaig tornar a preguntar, ella ja sense saber què fer m'ho va explicar tot. El que passava era que ella i el pare ja feia dies que anaven malament amb la seva relació, que aquest dia s’havien barallat molt fort i que el meu pare li havia aixecat la mà a la meva mare.
En aquest moment, el meu cos es va omplir de ràbia. Jo li vaig dir molt furiosa que el fes fora de casa, el denunciés i que li demanés el divorci perquè jo no anava a acceptar el que havia fet el meu pare. La meva mare tenia molta por, llavors després de dies de viure amb por, jo vaig ser qui va fer tot això. El meu pare va marxar de casa i es va divorciar de la meva mare, em va mirar amb cara molt dolenta el meu pare, però a mi no em va importar. Després d'una estona vaig mirar la meva mare i li vaig dir que mai més tinguis por de parlar si tornava a tenir problemes així.
Victoria Farima - 1r ESO C
🐰 SER LLIURE DE TOT 🍄 L’aire movia els meus cabells lentament, en aquest camp em sentia completa, lliure, amb petits animals al meu costat, la natura i jo, una combinació perfecta, veritat?
NO TENIA POR DE SER JUTJADA PER LA SOCIETAT
Record tot allò que havia fet malament, voldria tornar enrere però sé que no puc…. I, mentre, jo, en silenci, gaudia dels raigs de sol, l’últim entreteniment que tenia abans de desaparèixer i ser lliure de tot …
Isabel Funes arrom - 1r ESO D
Isabel Funes arrom - 1r ESO D
UN AMOR PROHIBIT M'enamora perdudament la seva mirada. La conquistaré amb versos. Però si no aconsegueixo tenir-te. Seguiré enamorat de tu. Vull conquerir el teu cor. Vull conquerir una nació per tu. Vull conquerir la teva mirada. Vull ser algú en la teva vida. Vull que es recordi d'aquest dia. Vull que es recordi d'aquest mes. Recordeu-vos d ́aquest noi que et vol. Estic disposat a fer-ho tot per tu. Vull volar cap a les estrelles amb tu. Només li demano una nit. Només vull fer-te feliç Amb tot el cor et dic, t'estimo.
Dennis Sergio Frías - 4t D
Mart i Jupiter Mart era una noia misteriosa per a molts, considerada com una al·lota rara en l’institut . Diuen els rumors que el seu nom és a causa que la seva família, sobretot la seva mare, és una aficionada a tot el relacionat amb l'astrologia, donant-li així el seu sobrenom com “llunàtica”. Mentre aquests rumors seguien, Mart cada vegada es tancava en el seu propi món ignorant les persones. Mart per dins es sentia sola per no tenir a ningú al seu costat i la seva tristesa cada vegada era més gran, però, de sobte, una noia es va apropar a ella donant-li tranquil·litat al seu dolor. El seu nom era Júpiter i a l’igual que a Mart també era considerada una altra noia rara. Quan varen començar a estar juntes, moltes de les persones reien i els feien bromes de molt mal gust, només pel fet que es volien. Per a algunes persones que no es ficaven amb elles tenien la teoria que el seu amor era més gran que la maldat de la gent o en forma d’un conte de fantasia, els planetes Mart i Júpiter s’estimaven sempre malgrat les adversitats, des de fa milions d’anys.
Luana Silva- 4t A
ELLA Mirar-te orgullós i dir, és ella.
Tant de bo despertar i dir és ella.
Ella és meva per sempre.
Tant de bo riure, plorar i dir és ella.
No em penedeixo de dir
Tenir-te al meu costat i dir
És ella
és ella
Aquesta dona és Estrella. El meu suport incondicional.
Ella, qui em dóna l'oxigen per viure. És ella, la que sempre em treu un somriure, és ella
Óscar Pérez Trujillo - 1r Batxillerat B
Tant de bo em preguntin Qui és aquesta dona que t'ha canviat la vida? I jo dir. És ella
La covid i jo Vaig estar tres mesos sense sortir de casa i encara que ningú no em cregui, he de dir que tampoc vaig sentir-ne la necessitat. No vaig ser d'aquells que anaven a comprar cada dia, ni d'aquells que varen començar a fer esport, però tampoc d'aquells aïllats dins una bombolla, perquè estava ben assabentada del que ocorria. Ara, després d'un any, crec que ja m'he acostumat a això... amb una única excepció, cada vegada, en sortir, sempre dic el mateix: "ostres, la mascareta".
Maica Zambrana - 1r A