Sant Jordi 2019

Sant Jordi 2019

Departament de Llengua Catalana i Literatura

Què ha de ser de la meva vida

Amb la mà a la terra,

sense llibertat i sense el teu amor?

amb la saviesa d’un poble;

Per la llibertat em jugo la vida

la paraula haurà de trencar el silenci.

i no hi ha la vida sense amor.

Aquesta llibertat es reflecteix en els ulls.

Un petó robat més.

Cansat d’estat quiet.

Una altra caricia sincera.

Amb la càrrega imparable de la vida

L’anhel de la teva companyia;

aquesta història que es nega a amagar

m’estripa l’interior.

aquestes ganes d’estar amb tu.

Què és la vida sense els teus ulls.

No obstant això ets lliure

Sense la teva abraçada que em dona calor;

perquè amor sense llibertat no és amor.

que és la vida sense el teu somriure

I així es perdrà el teu amor.

que em tranquil·litza.

Sempre t’enyoraré.

Oriana Montán Ventura 1er ESO A

UN SOMNI QUE VOL COMPLIR Hi havia una vegada un nin anomenat Xavier però els seus amics l’anomenaven Xavi. Ell tenia 9 anys i el seu major somni era ser actor, Xavi era de Mallorca i era un nin massa alt per a la seva edat, la seva pell era blanca, els seus cabells eren rossos i curts, els seus ulls eren grisos i grans i el seu nas i la seva boca eren mitjans. Com he dit, el seu somni era ser actor, però els seus pares volien que fos metge. Una vegada va sorgir una oportunitat increïble per ser actor, i així doncs va decidir aprofitar-la.

De sobte, se li va ocórrer la meravellosa idea de escapar-se de casa. Els seus pares es varen preocupar tant que varen decidir cridar a la policia. Ells varen començar a cercar pertot, però el que ells no sabien era que en Xavi s’havia colat en un avió per anar als Estats Units. Els pares d’en Xavi estaven cada vegada més preocupats, però en Xavi seguia pensant en el seu somni, només pensava en allò i no es va adonar de les conseqüències. Es varen posar cartells per tots els carrers i carreteres per si qualque persona l’havia vist. Fins que va arribar un home dient que l'havia vist per l’aeroport de Mallorca. L’home va començar a dir que s'havia colat en un avió però no tenia clar en quin avió s'havia ficat. Mentrestant en Xavi estava pensant el que faria amb els doblers…

Cada dia que passava era un dia més sense Xavi. En Xavi havia tardat un poc en sortir de l’avió perquè no volia que el

descobrissin. Quan va sortir va començar a cercar l’oficina del director de cinema que havia sabut que necessitava un bon actor.

Finalment, quan va arribar a l’oficina del director, el director va cridar a la policia perquè havia reconegut a en Xavi pels cartells que havia penjat la seva família. Els pares d’en Xavi es varen posar molt contents però a la vegada enfadats perquè estaven molt preocupats. En Xavi va arribar feliç a ca seva però no sabia el que l’esperava. Quan va arribar va contar-ho tot als seus pares i el varen entendre de tal manera que varen decidir deixar-lo ser el que volgués i ser lliure de prendre les seves pròpies decisions. Resumint, ells varen acabar mudant-se a Washington, Estats Units. En Xavi, en complir els 18 anys, va acabar sent el que volia. Ara és un dels actors més coneguts de tot el món.

Amb aquesta història vull que aprengueu que els somnis es poden fer realitat, dona igual l'edat que tinguis: els somnis es poden complir i ets lliure de prendre les teves pròpies decisions. Conte contat conte acabat, si no mentida serà veritat.

Ikram Mehannek Samah 1r ESO B

La llibertat d’AKNA

Els éssers vius venim de la naturalesa i

necessitam ser lliures perquè tenim un instint animal dins nostre. No podem evitar-ho, som així.

Llibertat

Sé que la meva llibertat no durarà molt, sóc un animal amb

La llibertat és inexplicable, per exemple, n’Akna mai havia molt poques esperances, algun caçador arribarà i em sentit aquesta sensació de llibertat. Quan va tenir 21 anys es matarà; sé que probablement m'agafaran i després em va casar amb un home que la maltractava, li deia coses vendran a filets, o un animal més fort que jo em menjarà; horroroses i no la deixava sortir de casa sense el seu permís. sé que no tinc esperances per a una llibertat de molts Va tardar deu anys a adonar-se que aquest home no d’anys. l’estimava, perquè si l’hagués estimada li hauria donat llibertat. També va adonar-se que no necessitava ni el

Lesly Estrella Meneses

permís d’ell ni de ningú per ser lliure.

1r C

Niria Sahoris Salazar Sánchez 1r C

Cap a la llibertat ​

Una boca oberta, una imatge llunyana,

uns ulls també oberts cercant llibertat.

Una porta tancada que no dóna pas,

Una clau rovellada que caldrà netejar.

Són dones, infants, persones que lluiten

Camins amagats que trobarem un dia

la guerra que és seva. Un esforç de pedra.

en un llibre obert de llum infinita.

Senyal de victòria. El dia és a prop.

Sons alts i rugents de dones perdudes,

La nit se’ls allunya. Són com diamants

d’infants solitaris que es moren plorant.

colors que somien, brillen i llueixen

La terra promesa uns homes els neguen,

cap a la llibertat.

un lloc que no arriba, un mal que l’esfondra.

Catalina Mba i Camilo Jiménez

4t A

Una família fragmentada

A Marcus li agradava posar-se faldilla, li agradava molt

maquillar-se, posar-se botes, etc. perquè per ell això era

Una família passejava per una

decent, ja que així és com ell li agradava ser i així és com se

platja immensa. La mare truca per

sentia bé. Així era lliure, perquè així era ell, però per als seus

telèfon. El pare contesta que ha

pares no era decent i els avergonyia.

perdut el fill. La mare diu: -De quin nin parles? Si nosaltres

Finalment, en Marcus va poder sortir com ell se sentia millor,

no en tenim cap, de nin. -I, ara que me’n record -diu el

però de camí a la festa, va sorgir un problema. Ens varen

pare-, jo no tenc dona!

aturar un grup d’adolescents que anaven a la festa, només es

varen dirigir a Marcus i li varen pegar fins que va acabar al

Kevin Cela

terra. Jo, espantat, intentant defensar-lo vaig acabar també al

4t A

terra, però em vaig poder aixecar i el vaig ajudar. ➿➿➿➿➿➿➿➿➿➿

Després de mirar-lo als ulls, vaig adonar-me de dues coses: la

Era un dia d’hivern, estava esperant al meu millor amic,

primera, que li varen pegar a ell per com anava vestit i la

Marcus, per sortir de festa i poder celebrar que havíem

segona, que la societat encara no accepta la llibertat

acabat bé el curs de segon de batxillerat. Però, com

d’expressió.

sempre, els seus pares no el deixaven sortir si no es vestia

Paolo Gamalier

“decent”.

4t C

Imminent

Ser jo ​ La foscor m’apropa a l’abisme

I a poc a poc s’esgota l’aire

Forçós és el sospir de la soledat que m’acompanya,

No hi puc veure amb claredat

inútils els sorolls alleujats que moren sens grillar.

No hi ha temps per lluitar

No és suficient la carícia d’un buit que no em danya

si una veu m’esquinça per dins, sense brollar.

Vull sortir d’aquesta habitació Vull córrer vull cridar vull lluitar

Puc sentir el vent en els meus braços.

Vull poder volar... anar lluny

Un vent artificial que em fa espurnes a la pell.

Vull poder pensar i descobrir el món Mentre jo pens que això és interí i sense enllaços,

Cau la nit i arriba el monstre

em vull convertir en la imatge d’un somni vell.

El monstre de la ignorància

El temps s’escapa, sanglotant, dels meus braços

Que m’agafa que m’atrapa i ni tan sols la mort mereix un xiuxiueig.

Vull ser lliure

vull ser jo

Manuel Salvador Borrego

Sarah Fernández

2n-A

2n-B

La meva llibertat

Els raigs del Sol s’infiltraven per les reixetes de la persiana. El dia era càlid. Me’n vaig adonar en sortir al carrer.

El vent no bufava gaire fort. El seu ritme era lent i jo perseguia aquell ritme, a la vegada que era dirigida per ell. El vent era tan lliure com les orenetes que volaven, encadenades a aquella cadència.

Veia el Sol brillar, tant com els diamants. Brillava amb tant d’esplendor, tan lliure i lluent!

Passava a prop del mar i mirava les onades moure’s amb tota la seva calma. No tenien gens de pressa d’arribar a la vorera.

Em sentia relaxada de veure el paisatge, amb aquella aigua que es trobava en el seu punt de tranquil·litat i comoditat.

Em veia en el mirall pensant en totes aquelles coses que em transmetien la sensació de pau i de llibertat, però jo sentia que encara no era lliure. Aleshores, no sé com, em vaig adonar que podia ser-ho si m’acceptava a mi mateixa. En aquell moment vaig descobrir la llibertat.

Jean Carla Guarachi González 2n-B

Un tigre sense color

Fa molt de temps, en un país molt

llunyà, hi va haver un tigre molt

Som una societat lliure?

famós. Aquell animal era ben especial perquè no tenia color. Milions de persones anaven a conèixer aquell tigre i artistes molt coneguts tractaven de pintar-lo, però cap d’ells no se’n sortia. Un dia un nen petit petit

Un dia vaig preguntar a la llibertat què volia ser de gran i em va respondre que volia ser realitat.

va voler anar a pintar el tigre. Es va plantar davant l’animal i li va murmurar una cosa a l’orella. El tigre va

Abigail Quiroz Crespo

començar a omplir-se d’uns colors mai vistos de tan bonics. Molta gent s’apilotava entorn del nen i el tigre.

Volien saber allò com havia anat. Llavors el nen va contestar que només li havia dit que demà seria lliure.

Sammy Chiza Benalcazar 2n-A

2n-B

Logo Sant Jordi, Annetta Bentley​, ​Ash 3r ESO D