Concurs literari - Sant Jordi 2023

Concurs literari Sant Jordi 2023

Poesia 1r i 2n ESO

- UnapersonaSócunapersonaambdrets.

Unapersonameravellosa.

Unapersonavaluosa.

Unapersonaintel·ligent.

Unapersonadiferent.

Unapersonavalenta.

Unapersonaforta.

Unapersonaliberal.

SalmaElYahyaiLachheb

Unapersonanatural.

Unapersonaagradable.

Unapersonaamable.

Sócunapersonaquepotfertotelqueesproposi.

Inopermetréquelasocietatsem’hioposi.

Narrativa 1r i 2n ESO

PERFI

Bon dia, soc ____, i sempre hi havia volgut vestir-me amb camises curtes, faldilles, tops, shorts… Però el meu cos no és molt prim que diguem, no tinc un abdomen pla ni una cintura petita, i això em va posar molts de límits. Pensava que si anava a l'institut amb una camisa curta la resta d’estudiants es riurien del meucos. Aixíemsentia,comelscans,amarradaambunacadena com els cans quan surten de passeig. Els meus pensamentsm’estavenmenjantelcap.

CarolDayanaNavasEstacio

Quan em vaig decidir, vaig anar a l’institut com volia, amb un top i un short. Al principi tot el món m ’estava mirant (-ETS conscient del que fas? -em deien) i em va provocar molta inseguretat, els nins parlaven amb els seus amics murmurant i em pensava que estaven parlantmalamentdejo.

Vaig arribar a casa amb llàgrimes als ulls, vaig encendre la tele i em va aparèixer un canal de modelatge; hi havia dones: primes, grosses, altes, baixes, asiàtiques,espanyoles…Toteslluïenperfectes com eren, i molt MÉS. Vaig pensar quesiellesesveien guapíssimes tal com eren, per què jo no em podia sentirbé?

Al dia següent vaig anarambunafaldilla,untopiunes botes a l’institut, els estudiants seguien murmurant i rient-se com la darrera vegada. Em seguia sentint una mica malament, el pensaments dolents no desapareixen del tot, però ja no era el mateix. Ara almenys no plorava quan arribava acasa,espodriadir queeraunamicamésLLIURE.

Ara em sento lliure, com una papallona QUE surt del capoll, una nova jo, una nova vida, un nou pensament, unaperspectivadiferent.Emsentolliure. En aquell moment vaig aprendre que tots els cossos són bonics,noméss’hadetenirconfiançaenunmateix i aprendre que l'autoestima no surt d’un dia per l’altre, sinó que has de ser pacient i creure que pots aconseguir-ho.SihoCREUS,pots.

Els dies anaven passant un darrera s ’altre. Els primers dies,peracostumar-me,vaiganarambpantalonsllargs i camises curtes. Un cop me vaig sentir millor amb les camises, vaig anar amb les faldilles. Tot és un procés. Després de dos mesos, vaig acceptar el meu cos, em vestia com volia i, el més important: m ’ eren igual els comentaris dolents DEL que deien les altres persones capalmeucos.

Microrelat 1r i 2n ESO

Zixuan Ye

ElsomnidelBiel

Hi havia una vegada un nin que s ’ anomenava Biel, que tenia 14 anys. Li agradava ballarperòelsseusparesnoel deixaven perquè deien que aixòeraperalesnines.També deien que no servia per res i que no podria guanyar dinersdedicant-sealball.

Un dia en Bielse’nvaanaraunparc,onnohihavianingú, per practicar i va començaraballar.Aleshoreselseupare el va veureballantilivaprohibirsortirdecasadurantuns dies. Des d’aleshores, al matí anava a l’escola i a la tarda ballava d’amagat. Un dia en Biel va trobar una escola de ball i va veure una professora ensenyant a ballaralsseus alumnes.Vaanarapreguntarsilipodiaensenyaraballari la professora li va dir que sí. Així que va estudiar durant cinc anys fins que un dia la seva professora li va preguntar si li agradaria ballar a l’escenari perquètothom el pogués veure i en Biel va dir que sí emocionat. Llavors va ballar a l’escenari i tothom estava sorprès de veure’l, tots van dirqueballavamoltbé.Desprésesvaferfamósi els seus pares el van acceptar i van reconèixerqueelseu fillteniatalent.

A la fi en Biel havia aconseguit la llibertat que desitjava. Podriaserellmateixifertotelqueliagradava.

Poesia 3r i 4t ESO

Tincunsecretquenovulldir, peròésuncontequevolsercontat. Eltincalcor,benendins, peròellsapquevolserescoltat.

Notédracs,peròsiunaprincesaambbondat. Notéreis,peròsiunregneadescobrir.

Notécastells,peròsiuncorperconquerir. Notéherois,peròsíunprotagonistaenamorat.

JoanF.CompanyEspinosa

Elnoi,armatambunarosa,vasortiral’aventura cercantlamedicinaqueliporticura imalaltvaseguirl’esteldelterra.

Elseusomriure, patintelmaldel’enamorat, vaveureensomniselseuriure.

Téunobjectiubenclar, iunamorperdonar, silidonesl’oportunitat etfaràsentirdeveritat.

Narrativa 3r i 4t ESO

ElenaAlmarazMiralles Luana

Umm... Mai he escrit una història i menys encara a un diari. No sé comcomençar,aixíquehofarépresentant-me.El meu nom és Luana, tenc dessetanysid'aquípocseréreina.Mamarehaditquesivullserreinanecessitpensaramb el cap fred —cosa que sí faig, però ella no ho vol acceptar—, per tant, és necessari desestressar-me de qualque manera. La Celeste m'ha donat aquest diari per això, supòs que és per no rompre res i donar una imatge dolenta a ma mare. He d'actuar com ella vulgui fins que sigui reina, després faré el que vulgui. Bé, el punt. No sécomdir-vos sobre el que tracta la història. Així que em limitaré a dir que és sobre una part de la meva vida. Aquesta història comença abans del meu propi naixement —Oi que és lluny?—. Comença molt abans, amb la infància de ma mare. Quan ella va néixer, el pitjor que podia passar-li a una família de la noblesa era tenir una filla i no poder tenir més fills. És just el que elsvapassaralsmeuspadrins.Ellsvantenirunafilla,vaserlamevamare.LivandirMeredithque significa «guardiana de la mar». El nom pot parèixer bonic, fins i tot maco, però li van posar amb tota la mala intenció que tenien. Van pensar que les guardianes de la mar eren les sirenes, el principal temor delsnavegants.La

mare esvaesforçarmoltpertenirl'aprovaciómínimadelspadrins.Però,comsuposes,nohovaaconseguir.Quanes va rendir va pensar:—Si no puc fer feliços als pares, em casaré amb qualcú a qui el pugui ser feliç—. I així ho vafer.

Peròellanos'esperavacridarl'atenciód'unpríncep,elpríncepambquiesvacasarivatenirfills.Semprevaseguirla seva seguir la seva promesa, inclòs si d'apartar-me es tractava. Al palau hi ha moltíssimes normes que va haver de seguir, i jo també. El primer germà que va néixer vaig ser jo,emvandirLilith,quesignifica«maredelsdimonis».Em van dir així perquè els meus ulls tenen un reflex de color vermell —o simplement perquè m 'odiaven per ser una nina—. La mare es va espantar per si els passava el mateix que als padrins, però no va ser així. Un temps després, quan jo tenia un any i mig vaig tenir un germà, li van dir Osiel, que significa «el poder de Déu». El seu nom és paregut al de mon pare, si de significat xerrem. El seu nom és Sariel, que significa «mandat de Déu». Una de les normes del palau era que mentre els pares feien les seves feinesdereis,nopodíemestarniestardinsdelamateixa sala. Així que van deixar una criada supervisant-nos. Ella es diu Laylah quesignifica«nascudaalanit».Aquellnom a jo no m 'agradava, així que li vaig demanar, i li vaig canviar el nom per Celeste que significa «Qui va néixer al cel com un àngel», que segons lamevaopinió,ésmoltmésmaco,améstéunsignificatqueajoempareixcorrecteamb ella. Mentre ella em cuidava, també m ' ensenyava. I jo cuidava del meu germà, no volia que ningú s 'apropés a ell. Mentreanàvemcreixent,elmeugermàijovamtenireducacionsdiferents.Eraclarqueelmeugermàeraelcandidata la corona. A jo no em molestava, però al meu germà no li agradava tant la idea. Com a ell no li agradava allò, vaig decidir fer jo també les seves classes —amagada, és clar—. I en poc temps sabia tot el que havia de saber un rei, i encara més una reina. Vam créixer encara més i quan el meu germà va complir quinze, es va anunciar que seria el pròxim rei. A cap dels dos ens va fer una mica de gràcia. Nosaltres ja sabíem d'allò, és clar, però que ensconfirmin amb anuncis oficials ens va caure encara pitjor. Aquella nit el meu germàvaveniralamevahabitació,plorant.Quan el vaig veure em vaig exaltar molt i li vaig demanar què li passava. Ell em va contestar:—Germana! Tencpor,novull ser rei...—.Vaig deixar-lo passar dins de la meva habitació a on va plorar fins a adormir-se. Vaig prometre'm que ajudaria com pogués el meu germà. Tota la nit, mentre l'Osiel dormia, vaig estar pensant amb algun pla, que l'endemà vaig posar en marxa. Amb la Celeste vam sortir al poble, vam estar passejant i a la vegada, ajudant a qui

ho necessitava. La idea era guanyar-me el cor de tothom perquè protestessin el dia de la coronació i així poder convèncer els meus pares que la reina havia de ser jo. Vaig fer això pel pròxim any. Una nit, abans d'anar-nos a dormir, ens van atacar. Tothomesmoviad'altabaixambmoltapressa.Moltpreocupadaperl'OsielilaCeleste,vaig córrer a cercar-los. Quan vaigestarapropd'ells,vaigsentircritsquedeien:—PríncepOsiel,heudecercarlesarmes i defensar el vostre poble com futur rei—. Sabia que el meu germàestavaaterrit,itambésabiaquenosobreviuriaa l'atac. No volia que li passàs res, vaig seguir-los al lloc on tenien les armes i armadures. Quan van sortir tots, vaig entrar jo. Vaig anar a la zona més apartada, on estava la meva arma i armadura, me les va regalarunferrerdesprés de salvar la vida de la seva dona. Me les vaig posar i vaig anar el més ràpid possible al camp de batalla. Quan vaig arribar em va espantar que tot estava destruït, vaig intentar ignorar-ho el millorquevaigpoderivaigcercarelmeu germà. Mentre caminava em vaig desfer de qualcuns atacants. Vaig trobar elmeugermàapuntdeserapunyalatper undelsenemics,peròvaigarribaratempsperaturar-ho.Vaserunabatallaintensa,quannomésquedavenunspocs, em vaig acostar al líder d'ells per lluitar, el vaig desarmar i li vaig dir:—El meu nom és Luana! Si vols fer mal al meu poble, t’hauràs de barallar amb jo!—. Ell, desesperat, va mirar per tot cercant els seus. No n’hi quedaven molts,tots estaven barallant amb un o més dels nostres guerrers. Seguit d'allò, em va mirar i digué:—Luana «donzella de batalla» un enemic a tenir en compte... Retirada!—. No estava molt segura què volia dir amb allò, i em va posar nerviosa. Vam guanyar, però ens havíem de recuperar de tot allò. Després de tot aquell desastre, el poble va demanar que jo fos la reinaielsmeusparesvanacceptar—nomésperquènoenteniend'altra—.Iaixíéscomestica punt per ser reina. La meva vida no només ha estat així, hi ha hagut més coses importants, com per exemple: com vaig fer els meus amics, o, com va conèixer el meu germà al seu nòvio —spoiler, va ser cosa meva—. Potser hauria d'escriureunllibre,s'anomenaria:Luana,lareinadeKestramore.

Microrelat 3r i 4t ESO

permoltsperills,vaarribaralacovadeldracis'hi vaenfrontar.Eldraclivadirquepodia

emportar-seelllibresiliresponiaunapregunta: Quèéselquemést'agradallegir?Elcavallerva

LauraAngueNze

Elcavallereraungranlector.Liagradavallegir

totamenadellibres,desdenovel·lesfinsa

assajos.Undia,esvaassabentarquehihaviaun

llibremoltespecialqueconteniaelsecretdela

felicitat.Elllibreestavacustodiatperundracal

capdamuntd'unamuntanya.Elcavallernohova

dubtariesvaposarencamí.Desprésdepassar

pensarunmomentivadir:Elquemésm'agrada llegiréselfinalfeliçd'unahistòria.Eldracva somriureilivalliurarelllibre.Elcavallerelvaobrir ivaveurequeestavaenblanc.Llavorsva

comprendrequeelsecretdelafelicitateraescriure lasevapròpiahistòria.

Poesia Batxillerat

LLIBERTATCONTRASOCIETAT

Ensdictenlesnormes,leslleis,lesconvencions, ensfancreurequeelqueésdiferentésdolent, quesinosomcomlamajoria,somunsmarginals, isinohofeim,ensmarginen,ensfansentirsols.

Peròjodicprou,proudelesimposicions, proudeseguiruncamíquenoéselmeu, vullserlliure,vullpensar,sentir,decidir, vullviurelamevavida,nolaqueemdiulasocietat.

Vullserdiferent,serúnic,serautèntic, vullexplorarcaminsquenoestantraçats, vullviurel'aventuradeserjomateix, Inodeixarquelasocietatemdictielquehedefer.

M'aixecodelllit empreparo, m ’eixugolesllàgrimes.

Unavegadamés… T’hedecebut.

Perquèm'esforço?

Nohoentenc.

Quanentendréquecadascúhadesercomés?

quemaim’acceptaran?

queencaraquem’hanensenyatasercomelsaltres jonopuc?

seràpernodecebre’t,mare. Intentosercomelsaltres, quem ’acceptis. Hoheintentat, hetreballat im’heesforçat.

Unavegadamés, m’heesforçat, peròencaraaixí, t’hedecebut.

Totelquevaigfer, hefet, ifaré,

Encaraaixí, emrenyaràsquantorniacasa, nom ’acceptaràscomlatevafilla, iapesardepensarquenopucdecebre’tmés, sempredescobreixounaaltraformad’aconseguir-ho. Unavegadamés, hosento,mare…

Narrativa Batxillerat

IkrameMehannekSamah

POTSACCEPTAR-ME?

Hi havia una vegada una ninaquenomiaPaula.Eraunanoiade13anysdepellbruna,cabellsrossosiondulats,amb uns ulls verds blavosos i una estatura mitjana, és a dir, ni massa alta ni massa baixa. Paula era una nena bastant hiperactiva i molt alegre. Elsseusparessemprel’haviencriadaperquèfoselméssemblantalaperfecció,encaraque a Paula li molestaven algunes actituds dels seus pares quan ella cometia qualqueerror.Elsseuspareslacastigaven sis’equivocavaiellanomésobeïaperquèsemprehaviaconsideratqueellstenienlaraóiperporasercastigada.

Però la història comença ara. Na Paula ha viscut sempre una vida molt tranquil·la i ella sempre estava feliç, malgrat que els seus pares no l’aturaven de molestar. Un dia, tornant de classe, es troba els seus pares cridant-se, una situació bastant estranya en la seva casa perquè sempre han practicat la conversa quan hi ha hagut qualque

problema. Ella, curiosa, decideix quedar-se observant-los fins que es varen adonar que estava escoltant. Intenten dissimular el millor que poden i segueixen com si res hagués passat. Paula va començar a sospitar i va decidir indagar més. Els seus pares, com ja s’ha dit abans, sempre l’han educat perquè fos la millor versió d’un ésserhumà, encara que això li ha dut problemes a l’escola amb els seus companys. A poc a poc, per les tensions familiars, començava a comportar-se diferent. Sempre estava deprimida, descuidava l’escola i faltava a classe. Fins que aquestscanvisesvarencomençaranotarielprofessorvademanarunatutoriaambelspares.

En tornar a casa, els pares, enfadats, varen renyar a Paula i ella, per primera vegada, s’hi va enfrontar i va decidir parlar amb ells.Lamare,completamentdecebuda,novaescoltarlasevafillaiesvatancarenbanda.Encanvi,elseu pare la va comprendre i va decidir suportar-la sempre que pugués. “Però… Què passarà amb la mare, pare?” -va dir Paula- Ell contestà dientques’encarregariadetotiquenoespreocupés.Paulatinament,lasevamarevacomençara deixar de parlar amb ella i a ignorar-la. Sempre li demostrava com de decebuda estava per haver baixat el seu rendiment escolar, per haver-se rebel·lat contra ella i per no acceptar la seva educació. Malgrat que Paula havia intentat apropar-se a ella, la seva mare sempre l’havia rebutjada des del seucanvid’actitud,perquèhaviadeciditser com ella volia i anul·lar qualsevol estereotip o prototip que els seus pares havien creat. Un dia, Paula, farta de l’actitud de la sevamare,vadecidirenfrontar-shi,peròacabàsofrintunatacdepànicilasevamare,espantada,cridà l’ambulància.

Finalment, la seva mare es va adonardelsseuserrors,vademanarperdóaPaulaiesvacomprometrequeapartirde llavorsnotornariaajutjar-lail’acceptariacomés.NomésvolquePaulasiguiunanoiasanaifeliç.

Microrelat Batxillerat

SashenkaN.ValenciaEspárraga

Elpasseigdelavida

Devegadespensoquesócl'únicapersonaconscient,veigtotelmónpassarperuncamípredeterminat ino adonant-sedelquehihaalseuvoltant.Totssegueixenunmateixcamí,peròjonopucevitarmirarels costats,veureigaudirdelabellesaqueensenvolta.L'únicavegadaqueveigelsaltresmiraraunaltre costatésquanemmirenami...peraixòmalgratquem'agradamiraralscostatshedemirarcapaldavanti seguirelmateixavorritcamí.

SOMÚNICS?

Sietsunapersonaafortunada,tensunapersonaqueespreocupadetu.Gràciesaellaestàsenaquestmón,et sustentait’educacomhofantoteslesaltres.Peròsitoteslesmaresfanelmateix,significaquenoetsúnicen aquestmón?

Microrelat FPB

SergiPons

Eldiferent

S’esforçaperferlescosesbé.Intentasercomlaresta,perònoéscomelsaltres,téalgunacosaqueelfa diferent,algunacosaqueelfaúnic.

Poesia PALIC

Valery Guimac Moya

Enhorabonaimoltesgràciespercompartirlavostracreativitat!