Page 1

29/5/2012

MÀSTER SECUNDÀRIA

UDG

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Treballs realitzats per alumnes de l’assignatura “Treball de camp i educació per la sostenibilitat” Tutora: Xon Vilahur i Godoy


LA BIODIVERSITAT

Treball de camp i educaci贸 per la sostenibilitat Universitat de Girona 11 de maig del 2012

Arianna Mart铆n Frigola N煤ria Prat Tur贸n

4


ÍNDEX 1. Contextualització

2

2. Fitxa professor/a

3

3. Fitxa alumne

4

4. Bibliografia

8

4


1. CONTEXTUALITZACIÓ Aquesta activitat està dirigida a alumnes de 3r d’ESO de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia. El tema d’aquesta activitat ja ha estat tractat a 1r d’ESO. Per tant, els alumnes ja tenen nocions bàsiques dels conceptes. Aquesta activitat té l’objectiu d’aprofundir i contextualitzar el contingut al nostre entorn. Per situar l’activitat dins el currículum, la podem incloure dins el bloc d’Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana. Concretament, en l’apartat d’impactes humans en els ecosistemes (Projecte curricular Espai 3, Vicens Vives 2012). L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer la importància de la problemàtica 4 sobre la conservació de la biodiversitat, tot tractant les espècies autòctones i invasores. Finalment, es discutiran les causes i conseqüències de la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn.


2. FITXA PROFESSOR/A UNITAT 9 LLIÇÓ

L’IMPACTE HUMÀ EN ELS ECOSISTEMES 9.6. LA BIODIVERSITAT

ACTIVITAT 9.6. LA BIODIVERSITAT Objectiu: Reconèixer la biodiversitat autòctona i prendre consciència de la seva problemàtica provocada pels

efectes de l’activitat humana. ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES: 1h.

RECURSOS:

Ex. 1: individual Ex. 2: en parelles Ex. 3: individual i en grup

Consideracions: Repartir les fitxes abans de l’activitat. Comprovar prèviament que es pot reproduir el vídeo, i en cas contrari, llegir conjuntament el text explicatiu del vídeo (mateixa pàgina del vídeo). Cal conèixer els casos de les espècies que es treballaran en el Memory, pels dubtes que puguin arribar a sorgir. Desenvolupament: Explicació del guió de la sessió (3 exercicis) i de l’avaluació de l’activitat, a través d’un suport digital:

Material necessari Fotocòpies de l’activitat Llapis i goma Tisores i cola

EXERCICI 1 (15min): CONCEPTES 1. Reproducció del vídeo:

ome/0,3423,1x2y,00.html

http://prezi.com/3ajm1uexjwt8/biodiversitat_ariannam_nuriap/

Material complementari Pòsters d’espècies de fauna i flora autòctones. [Poden estar penjats a la classe o bé descarregarse a: http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html? link=http://obrasocial.catalunyacaixa.com/CDA/ObraSocial/H

]

http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp? seccio=reportatge&id=10792

[Segons les necessitats del grup, és probable que el vídeo s’hagi de reproduir dues vegades]. 2. Els alumnes defineixen els conceptes individualment. 3. Es posen en comú les definicions. EXERCICI 2 (30min): MEMORY 4. Els alumnes retallen les seves fitxes del joc i es col·loquen per parelles. 5. Els alumnes fan el joc i enganxen les espècies al full classificades en les dues columnes. [Abans de posar-se a jugar, el professor recorda que cal reciclar el paper restant del full de les imatges.] [Mentre els alumnes juguen, el professor guia l’activitat i respon els dubtes que poden originar-se. ] [Abans d’enganxar les espècies al full, el professor ha de tenir en compte que ha de comentar el resultat de la classificació d’aquestes, ja que un cop enganxades no es podran desenganxar.] EXERCICI 3 (15min): RODA DE CONSEQÜÈNCIES 6. El professor comenta les causes de la pèrdua de biodiversitat. 7. Els alumnes anoten les conseqüències a l’espai destinat que es troba en el full de l’activitat. 8. Es posen en comú (utilitzant la pissarra) les conseqüències i completen la roda que tenen dibuixada. [El professor ha de dibuixar les circumferències a la pissarra i ha de fer participar al màxim a tots els alumnes]. 9. Recollir l’activitat d’avui (exercicis i autoavaluació).

Material del professor/a Suport digital Vídeo de l’exercici 1 Rúbrica d’autoavaluació

AVALUACIÓ

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Participació i resolució dels exercicis que avaluaran ells mateixos a través d’una rúbrica d’avaluació que es trobarà especificada al suport digital. [D’aquesta manera, els alumnes prendran consciència de què i com se’ls avalua].

Assegurar-nos que han assimilat els conceptes de l’exercici 1 per poder fer el joc. Fer les parelles heterogènies. Fer participar tots els alumnes en l’exercici 3 i posar els resultats a la pissarra.

4


3. FITXA ALUMNE INSTITUT DE MELIANTA TEMA:

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO Curs: 2011-2012 Nom: Data:

Activitat: CONCEPTES EXERCICI 1. Mirem el vídeo:

El declivi dels amfibis (28/06/2010, El Medi Ambient de TV3) El cant dels amfibis és el so de la nit, però les nits són cada vegada més silencioses. Les espècies que eren comunes comencen a estar amenaçades, i les que estaven amenaçades ara ja estan en perill d'extinció. Link: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=10792

A partir de la informació del vídeo, definiu els següents conceptes. A continuació, comentarem les respostes. Espècie:

Biodiversitat:

Espècie autòctona:

Espècie invasora:

Espècie en perill d’extinció :

MEMORY: Espècies autòctones i/o en perill d’extinció / espècies invasores EXERCICI 2. Retalleu les fitxes que teniu al final de l’activitat i col·loqueu-vos en parelles. A continuació, jugueu al Memory:  Es juga per parelles.  Es col·loquen les fitxes dels dos membres boca avall.  Un jugador escull dues fitxes i les gira. o Si les dues fitxes són la mateixa espècie, ha de classificar-les en espècies invasores o en espècies autòctones i/o en perill d’extinció. Si l’encerta, es queda les fitxes i guanya un punt. Si no la classifica bé, gira les imatges i és el torn de l’altre jugador. o Si les dues fitxes no són la mateixa espècie, les gira i passa el torn a l’altre jugador.  S’acaba el joc quan ja no queden fitxes sobre la taula.  Guanya el jugador que té més punts. Finalment, cadascú haurà d’enganxar a la taula, que teniu a continuació, les diferents fitxes segons si es tracten d’espècies invasores o d’espècies autòctones i/o en perill d’extinció.

4


ESPÈCIES INVASORES

ESPÈCIES AUTÒCTONES I/O EN PERILL D’EXTINCIÓ

4


PÈRDUA DE BIODIVERSITAT: causes i conseqüències Exercici 3. Roda de conseqüències. A continuació, teniu les causes de la pèrdua de la biodiversitat.  Creixement de la població  Augment de residus  Urbanització  Industrialització  Pas a l’agricultura intensiva Penseu i escriviu les conseqüències d’aquests impactes sobre la pèrdua de biodiversitat. Seguidament, elaborarem conjuntament la roda de conseqüències. Anotacions:

4

Pèrdua Biodiversitat

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ


Participació

Responsabilitat individual

Assimilació de nous coneixements relacionats amb la biodiversitat Classificació de les espècies Actitud grup

vers

el

BAIX (1)

MITJÀ (2)

ALT (3)

Mínima participació i implicació en el treball en parella o grup, massa individualista. No realitzo la meva part de treball individual.

Implicació i participació mitjana.

Implicació i participació total en el treball comú, amb aportació contínua d'idees. Faig la meva part individual, compartintla amb el grup i acceptant suggeriments.

No recordo quins conceptes hem treballat i crec que no tinc l’activitat completa. No he classificat correctament la majoria de les parelles de les espècies del joc. Passivitat i tendència a crear conflictes.

Normalment treballo sense que m’hagin de recordar la meva responsabilitat, he buscat el consens amb el grup. Recordo una mica el que hem treballat i he realitzat tota l’activitat.

He classificat aproximadament la meitat de les espècies del joc. Participo en el treball.

Recordo perfectament tot el que hem treballat i tinc l’activitat correcte i completa. He classificat correctament gairebé totes les espècies del joc. Participo en el treball de manera activa, positiva i sense distraccions.

Puntuació total:

PUNTUACIÓ

4


Visó americà Ribble Rivers Trust Neovison vison

Figueres de moro Opuntia ficus-indica

Mosquit tigre Aedes albopictus

Marta Queralt Llentiscle Pistacia lentiscus

Jordi Baucells Trencalòs Gypaetus barbatus

N.torres Tortuga mediterrània Testudo hermanni

Musclo zebra Dreissena polymorpha

FlorenciGarric Vallès Quercus coccifera

Cranc de riu ibèric D. Gonzalez Austropotamobius pallipes

Ós S.bru Arenas Ursus arctos

Foto: J. Gathany/CDC

Flora de canarias

Eucaliptus Eucalyptus camaldulensis

UICN;

Llinx ibèric Lynx pardina

sierradebaza.org

Domini públic USGS

Florenci Vallès

S. Valls

Bàlsam Carpobrotus edulis

Pep i Ximo Galarza Planes

Tortuga de Florida Trachemys scripta elegans

www.rling.com

Caulerpa taxifolia

Cranc roig americà Procamberus clarkii

Espígol Lavandula angustifolia Hivernacle, servei de jardineria

Juan Carlos Calvo J. C. Calvo

Fartet Aphanius iberus

Carpa Cyprinus carpio Chris Appleby

M. Homs

Tritó del Montseny Calotriton arnoldi

Chris Appleby

Cargol poma Pomacea canaliculata

Lo carrer del riu

Alzina surera Quercus suber

Pere Crosas Canalias

Llúdriga Mark Hamblin Lutra lutra

Gambusia Gambusia holbrooki


4


4. BIBLIOGRAFIA

TELEVISIÓ DE CATALUNYA, EL MEDI AMBIENT. El reportatge : El declivi dels amfibis. Data d’emissió : 28/06/2010. Recuperat de 10 de maig del 2012, a http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=10792 VICENS VIVES 2012. Educació Secundària Obligatòria, Projecte Curricular de Ciències de la naturalesa– programació d’aula. Recuperat de 10 de maig del 2012, a http://www.vicensvives.es/DIDACLIC/descarga_recursos/docs_comuns/docs_cd/cat/eso/data/navegacion.html CATALUNYA CAIXA, OBRA SOCIAL. Territori i Medi Ambient: Pòsters “Coneix la Natura”. Recuperat de 10 de 8 maig del 2012, a http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html? link=http://obrasocial.catalunyacaixa.com/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x2y,00.html


ESTALVI ENERGÈTIC

Treball de camp i educació per la sostenibilitat Universitat de Girona 11 de maig del 2012

Anna Giralt M. Rosa Tarrés

27


GUIÓ PEL PROFESSOR UNITAT LLICÓ

ENERGIA (dins del currículum de 2n ESO) ESTALVI ENERGÈTIC

1.

ACTIVITAT : JOC ESTALVI ENERGÈTIC Objectiu:. Conscienciar a l’alumne del consum energètic del dia a dia i l’impacte que té sobre els recursos naturals.

RECURSOS

2 h. Consideracions: Seria més adequat fer aquesta activitat durant una hora b on el grup sigui més reduït. Desenvolupament : PART 1: Disseny del joc 1. Es formaran grups de 3 alumnes 2. Cada grup dissenyarà un taulell per jugar al joc de l’estalvi energètic 3. Els grups seran de caràcter cooperatiu, amb els següents rols: a. El dissenyador (del tauler) b. El dibuixant c. L’escriptor (de les fitxes) PART 2: Juguem al joc Abans de començar el joc, cada participant dibuixarà la seva petjada en un paper 2. Cada participant triarà un botó i es col·locarà a la casella de partida 3. Per torns tiraran el dau i un company llegirà la pregunta de la fitxa de la casella corresponent 4. Segons la resposta donada s’obtindran uns determinats punts Ex: Suposant que la resposta triada val 2 punts, l’alumne pintarà del color de la casella dos espais dins de la seva petjada. 5. No es pot repetir cap casella, per tant, si durant el joc es va a parar a una casella ja feta, es saltarà el torn al següent company PART 3: Avaluem el treball fet 1. Elaboració d’una reflexió individual sobre el resultat de la petjada 2. Taula d’autoavaluació del treball cooperatiu

Material requerit Cartolina DinA3 (tauler) Cartolines de colors variats (fitxes) Llapis de colors Retoladors 1 Regle Un dau 3 botons de diferents colors Material de suport 1. Esquema de la distribució del tauler (la distribució de les caselles és lliure, els exemples són orientatius)

1.

2.

Esquema de la petjada

Material Complementari 1. 2.

Annex 1: Llistat de qüestions i respostes del joc i la puntuació corresponent a cada qüestió Graella d’autoavaluació del treball cooperatiu

DIFERENCIACIÓ Considerem que degut a la simplicitat del joc no caldria fer una adaptació específica, com a molt es podria reduir el nombre de qüestions o fer els dibuixos més senzills.

AVALUACIÓ 1. 2.

3.

Es valorarà el treball en grup i el disseny i la presentació del joc Un cop hagin participat en el joc, elaboraran una reflexió individual sobre el resultat obtingut en la seva petjada. Per fer-la seguiran la següent pauta: a. Què creus que pots canviar en els teus hàbits perquè la teva petjada sigui menor? b. Quins aspectes creus que són millorables? Com els milloraries? c. Creus que el joc t’ha servit per adonar-te de les conseqüències dels teus hàbits diaris? Autoavaluació del treball cooperatiu: FUNCIONAMENT DE L'EQUIP Tothom ha realitzat les tasques assignades Tots hem après Hem realitzat les activitats en el temps establert Ens ajudem els uns als altres Cadascú ha complert el seu compromís

Què és el què se’ns dona millor? Quins punts hem de millorar?

Cal Millorar

Molt Bé

27


Annex 1: Llista de qüestions del joc I.

desperta’t 1. Com és el teu despertador? a.Elèctric (2) b. Solar (0 ) 2. Quan et lleves, que fas? a.Obres el llum (3) b. Obres la persiana (0)

II.

A rentar-se! 3. Com et banyes? a.A la banyera (3) b.A la dutxa (1)

III.

Esmorzem 4. Com escalfes la llet? a. Amb el microones (3) b. Amb la cuina de gas (1) 5. Recicles els residus? c. No, ho llenço tot junt (3) d. Si, separo plàstics, papers i vidre. (2) e. Si, separo plàstics, papers, vidre i residus orgànics.(0)

IV.

Anem a l’escola 6. Com vas a l’escola? a. Amb cotxe particular (3) b. Comparteixo cotxe amb un veí (2) c. Amb autobús (1) d. Amb bicicleta (0) e. A peu (0)

V.

A l’escola 7. Avui toca classe d’informàtica, en acabar, què fas? a.

Apagues l’ordinador (1)

b.

El deixes en suspensió (2)

c.

Apagues la sessió i prou (3)

8. És hora de sortir al pati, l’esmorzar el portes en: d.

Una bossa de roba (0)

e.

Una bossa de paper (1)

f.

Embolicat amb paper d’alumini i dins una bossa de plàstic (2)

27


9. Quins llibres de text utilitzes a l’escola? g.

Els he comprat nous per aquest curs (3)

h.

Són del banc de llibres de l’escola (1)

VI. Lleure 10.

Quan tens uns dies de festa , què t’agrada fer? a.

Anar en bicicleta (0)

b.

Viatjar amb el cotxe (2)

c.

Viatjar amb avió (3)

d.

Descansar a casa (0)

27

*Si es desitja, es poden afegir més qüestions al joc o modificar-ne algunes.

Annex 2: Autoavaluació Autoavaluació del treball cooperatiu: FUNCIONAMENT DE L'EQUIP

Cal Millorar

Molt Bé

Tothom ha realitzat les tasques assignades Tots hem après Hem realitzat les activitats en el temps establert Ens ajudem els uns als altres Cadascú ha complert el seu compromís

Què és el què se’ns dóna millor?

_____________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________ •

Quins punts hem de millorar?

____________________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________


ACTIVITAT PER L’ALUMNE UNITAT LLIÇÓ

ENERGIA ESTALVI ENERGÈTIC

ACTIVITAT: JOC ESTALVI ENERGÈTIC OBJECTIUS : 1. Prendre consciència del consum energètic del dia a dia i l’impacte que té sobre els recursos naturals. 2. Aprendre a fer treball cooperatiu. GUIÓ PER L’ALUMNE: Treballarem amb grups cooperatius de tres alumnes que escollirà el professor. Primera part (1h): Es determinaran els diferents rols dels participants en cada grup: - El dissenyador( de l’estructura del tauler). - El dibuixant. - L’escriptor (de les fitxes). Organització de les caselles: A l’Annex 1 hi ha el nombre de preguntes (cada una corresponent a una casella) amb les respostes i la puntuació. Cada casella tindrà el mateix color que la pregunta.

Material : Cartolina DinA3 Cartolines de colors variats (fitxes) Llapis de colors Retoladors Regle Dau 3 botons de diferents colors Material Complementari Distribució tauler:

Segona part (45’): Abans de començar el joc cada participant dibuixarà la seva petjada en un full de paper reciclat (amb tantes marques com punts hi hagi en joc) Instruccions del joc : 1. Cada participant triarà un botó i es col·locarà a la casella de partida. 2. Per torns tiraran el dau i l’altre company llegirà la pregunta de la fitxa de la casella corresponent. 3. El company llegirà la fitxa i segons la opció triada tindrà un determinat nombre de punts. 4. Ex : Suposant que la resposta triada val 2 punts, l’alumne pintarà del color de la casella dos marques de la seva petjada. Tercera part (15’): Com a reflexió personal, individualment respon a les següents preguntes: a. Què creus que pots canviar en els teus hàbits perquè la teva petjada sigui menor? b. Quins aspectes creus que són millorables? Com els milloraries? c. Creus que el joc t’ha servit per adonar-te de les conseqüències dels teus hàbits diaris?

Petjada:

Al final de l’activitat hem de presentar: 1. 2. 3. 4.

El joc i les fitxes La teva petjada La reflexió personal (Annex 1) Autoavaluació (Annex 2)

27


ECOSISTEMES MEDITERRANIS

Treball de camp i educació per la sostenibilitat Universitat de Girona 11 de maig del 2012

Vanessa Seriñà Marcel Font

27


27


FITXA DEL DOCENT Unitat 3

ECOSISTEMES

3r-4t ESO

3.3Ecosistemes mediterranis

Activitats: 1-Sortida de Camp (Estany de Banyoles i Massís del Montgrí)

Objectiu: Reconeixement de les espècies característiques dels ecosistemes seleccionats en els seus hàbitats. Fer fotos i/o dibuixos.

2-Realització d’un Qui és qui d’espècies

Objectiu: Familiaritzar-se amb les espècies que han trobat a les sortides de camp de manera lúdica. Relacionar els ecosistemes amb les espècies que els determinen millor.

• •

2 dia 1-2 sessió

Al camp:Anirem tots plegat i el professor encarregat anirà explicant com es reconeixen les espècies.

Recursos: -

Espais Naturals de les Comarques Gironines (Carpetes) Les ribes del Ter (La Caseta de la Devesa) Pòster ecosistemes (Generalitat de Catalunya)

A l’aula:Grups de 2 (fitxes) Consideracions:

Material sortides:

Tasca 1 : localització dels ecosistemes al mapa.

- Material d’excursió - Quadern de camp - llapis i goma - càmeres fotogràfiques -lupes (opcional) - Guies de camp pel professor (opcional)

Tasca 2: observació d’espècies. Fotografia (dibuix recomanat) i descripció.

Material Qui és qui: Tasca 3 : fer les fitxes en grups de 2 fent ús dels ordinadors. Tasca 4: retallar les imatges impreses de les espècies i enganxar-les a una cartolina

-

Aula d’Ordinadors Cartolina Tisores Cola de barra Retolador permanent

Tasca 5: jugar per parelles al Qui és qui d’espècies. Criteris d’avaluació Elaboració fitxes (60%) Comportament a la sortida (20%) Participació en el joc (20%)

Observacions

27


Identificació de quatre ecosistemes de les comarques Gironines. 1 Sortides de camp. Com ja hem dit a classe, farem dues sortides per tal de visitar quatre ecosistemes diferents. •

Durant la primera sortida observarem l’ecosistema lacustre de l’Estany de Banyoles i l’alzinar.

Durant la segona sortida observarem una garriga al massís del Montgrí i el tram baix del riu Ter.

Il·lustració . Mapa de la regió. Googlemaps.

1.1 Localitza les zones visitades al mapa superior.

Una vegada siguem als diferents ecosistemes, haurem de localitzar tots plegats algunes deles espècies vegetals i animals de la taula següent:

27


Ecosistemes

Espècies vegetals

Espècies animals

Ecosistema lacustre (Estany de Banyoles)

Vern (Alnus glutinosa)

Ànec de coll verd (Anas platyrhynchos)

Pollancre (Populusnigra)

Libèl·lula

Freixe (Fraxinusangustifolia)

Tortuga d’estany (Emysorbicularis)

Font: gencat.cat

Polla d’aigua (Gallinulachloropus)

(Iris pseudacorus)Gatell (Salix

Fotja (Fulicaatra)

Om (Ulmusminor)

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

Àlber (Populus alba)

Nàide

Plàtan (Platanus x hispanica)

Babosa de riu (Salaria fluviatililis)

Lliri groc (Iris pseudacorus)

Carpa (exòtica)

Cua de cavall (Equisetum arvense)

Peix sol (exòtica)

Balca (Typhalatifolia)

Perca americana (exòtica)

Canyís (Phragmitesaustralis)

Cranc de riu americà (exòtica)

Jonc (Scirpusholoschoenus) Falguera

Liucioperca (exòtica)

Llúdriga (Lutrinae) Rata d’aigua (Arbícolasapidus) Macroinvertebrats

Macròfits Alzinar

Alzina (Quercusilex)

Esquirol

Alzina surera (Quercus súber)

Porc senglar

Roure (Quercusrobur) Rogeta(Rubia peregrina) Llentiscle (Pistacealentiscus) Font: google imatges.

Eriçó Gaig Merla Geneta

Aladern (Rhamnusalaternus)

Ratolí de bosc

Estepa (Cistussp.)

Tudó

Heura (Hedera helix)

Mussol

Arítjol (Smilaxaspera)

Guineu

Teixó

27


Boix (Buxussempervirens) Galzeran(Ruscusaculeatus) Arboç (Arbustusunedo)

Ecosistema fluvial (Riu Ter)

Font: gencat.cat

Volantí (Myriophyllumspicatum) macròfita

Gambeta d’aigua dolça

Lliri groc (Iris pseudacorus)

Cloïssa asiàtica (exòtica)

Salze (Salix alba)

Cargol aquàtic

Àlber (Populus alba)

Nàiade xinesa (exòtica)

Freixes (Fraxinusexcelsior i Fraxinusangustifolia)

Anguila

Gatell (Salixcinerea)

Gambúsia

Om (Ulmusminor)

Llisa calua

Pollancre (Populusnigra) i els seus híbrids

Visó americà

Sarga (Salixeleagnos) Tamarius (Tamarixsp.) Vern (Alnus glutinosa)

Cranc de riu americà (exòtica)

Carpa

Rossinyol bord Martinet de nit Tortuga de florida (exòtica) Bavosa de riu Invertebrats

Garriga

Pi blanc (Pinushalepensis)

Porquet de Sant Antoni

Garric (Quercuscoccifera)

Corb

Romaní (Rosmarinusofficinalis)

Còlid/Merla blava

Lleteresa vera(Euphorbiacharacias)

Font: Victor M. Vicente Selvas

Tallarol Conill

Esparraguera (Asparagusofficinales)

Serp verda

Càdec(Juniperusoxycedrus )

Cargol

Ungla de gat (exòtica) Farigola (Thymusvulgaris)

Falcó pelegrí/xoriguer

Aranya Llagosta

27


Argelaga(Genistascorpius)

Papallona

Estepa blanca (Cistusalbidus)

Perdiu

Estepa negra (Cistusmonspeliensis)

Àguila cuabarrada Llangardaix Escarabat Formiga

1.2 Farem una fotografia a cada una de les espècies que veiem durant la sortida. Per a que les fotografies siguin científiques, cal que compleixin un mínim de requisits: que sigui clara (emprar l’opció macro de la càmera si està disponible ben a prop del vegetal en qüestió); que sigui representativa de l’espècie; si és un vegetal, que contingui sempre que sigui possible flors i fruits.

Il·lustració 2. Exemples de fotografiesde natura. A l’esquerra: libèl·lula (sense macro); al mig flor (macro); a la dreta Zigòpter ( caballito del diablo). Font pròpia.

Il·lustració 3. Exemples de fotografies de natura. Corb marí, salamandra, papallona, planta carnívora, lliri blau. Font pròpia.

1.3 Apunta al teu quadern una breu descripció amb un dibuix (opcional però molt recomanable) de cada una de les espècies que hem anat veient i fotografiant.

27


Il路lustraci贸 4. Alumnes fent fotos i prenent notes a les seves llibretes de camp. Font: xtec.cat

27


2 Qui és qui? 2.1 Una vegada a classe, emplena les fitxes que venen amb aquesta activitat amb els noms de les espècies i una breu descripció de les característiques principals que s’han apuntat durant la sortida. Amb el programa informàtic Gimp, Photoshopo Paint, inserta la imatge o fotografia que hem fet durant la sortida. T’hauria de quedar una cosa semblant a això:

27

Il·lustració . Exemple de fitxa.

2.2 Retalla i enganxa aquestes fitxes a una cartolina. Una vegada ho tinguis fet, ja estaràs preparat per a poder jugar al Qui és qui?!

Instruccions del joc: -

Es juga per parelles, cadascú de vosaltres tindrà el seu plec de fitxes amb 6 espècies de cada ecosistema. Un total de 24 fitxes.

-

Es col·loquen les fitxes sobre la taula destapades.

-

S’agafa una de les fitxes dels del 4 ecosistemes.

-

Es comença a fer preguntes a la parella sobre les espècies que conté o no el seu ecosistema pel tal d’esbrinar-lo.

-

Guanya qui primer encerta l’ecosistema del company.


Ecosistema lacustre (ESTANY DE BANYOLES)

GARRIGA

27

Ecosistema fluvial (Tram baix RIU TER)

ALZINAR

Webgrafia: Les ribes del Ter (La Caseta de la Devesa) http://www.girona.cat/caseta/materialdidactic/29termd.pdf Pòster ecosistemes (Generalitat de Catalunya) http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.1f64984433a93acf3e9cac3bb0c0e1a0/? vgnextoid=d0c0ae520d597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d0c0ae520d597210VgnVCM100 0008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=426a882cf808e210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


LA MÀQUINA DE FUMAR

Treball de camp i educació per la sostenibilitat Universitat de Girona 11 de maig del 2012

Xavier Prujà Jordi Surroca

27


27


FITXA DEL PROFESSOR CURS

3er ESO

UNITAT

3

LLIÇÓ

Contaminació i medi ambient

ACTIVITAT: Contaminació i la màquina de fumar

Agrupament:3 Persones

Recursos

Objectiu: La pràctica busca que els alumnes aprenguin com treballar amb rigurositat al laboratori. Mitjançant l’experiència del tabac, busquem la conscienciació dels alumnes sobre els efectes immediats que té el tabac i altres fums contaminants, com ara el fum dels cotxes, sobre els nostres pulmons i organisme.

Materials: Cigars,

Temps: 2 h (1 hora per part 1 i 2 i començar la 3) (1 hora perquè exposin)

Material suplementari: Procurar tenir un laboratori on hi hagi un ordinador i un projector

Consideracions: Durant la pràctica, s’ha d’assegurar una correcta ventilació del laboratori. Una altra opció es realitzar la pràctica al aire lliure un cop es té tot el material preparat.

Desenvolupament: Els alumnes llegeixen en grup el protocol de la pràctica curosament. La pràctica la dividim en 3 parts: Una primera part d’obtenció en un cotó, de substàncies que conté el fum del tabac. Una segona part on els alumnes responen les preguntes. Una tercera part on hauran d’exposar oralment i/o utilitzant una presentació. Part1: Els alumnes en els seus grups, col·laboren per muntar el pulmó artificial que fabricarem amb l’ampolla de plàstic. Un cop muntat l’experiment, el professor els encendra una cigarreta que posaran en el tub de vidre. Tot seguit, ells continuaran amb la pràctica tot punxant la base de l’ampolla, per on sortirà aigua provocant la força de succió. D’aquesta primera part, han d’obtenir el cotó brut de residus del fum del tabac. Seria interessant no deixar que es buidi l’ampolla, per tal de que hi quedi aigua. Part2: En aquesta part els alumnes contestaran les preguntes (A) i (B): (A):Què li ha passat al cotó fluix en acabar la pràctica? Observa’l i olora’l. Què ho ha causat? (B):Què observes en l’aigua que encara queda en l’ampolla? Part3: En aquesta part els alumnes, juntament amb els seus grups, realitzaran una exposició oral que parli dels efectes de la contaminació ambiental per part de fum de tabac, automòbils, fàbriques, etc. És important que abans llegeixin la notícia del següent link: http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/10693/1/Contaminacion-y-tabacoriesgos-para-la-salud-infantil/Page1.html# En el cas de que l’aula no tingui ordinadors, és cal que el professor porti la notícia

ampolla de plàstic, tub de vidre, cotó, encenedor, vas de precipitats, alcohol i fogonet, punxó, plastilina.

27


impresa. Tots han de contribuir en l’exposició. La presentació pot ser feta amb power point o prezi, o programes similars. Pot tenir les parts: 1- Portada i noms dels integrants dels grup 2- Primer apartat 3- Segon apartat 4- Tercer apartat 5- Conclusió final 8-Bibliografia (si se n’ha utilitzat)

AVALUACIÓ Utilitzarem les següents rúbriques

27 Puntuació

:Treball al laboratori

0p. Gens

1p. Adequat

2p. Molt bé

Segueix el protocol Fa bon ús del material de laboratori Treballa adequadament a l’aula

Exposició

Puntuació 0p. Gens

1p. Adequat

2p. Molt bé

Es reparteix la feina Exposa amb claredat Explica el tema demanat Presentació correcte Bibliografia o exposa d’on ha extret la informació

Preguntes i Qüestions Pregunta A

Pregunta B

1p-

2p-

1p

2p

Donar una resposta bfeu sense argumentar què ha passat

Explicar amb claredat la resposta i el possible motiu del canvi en el cotó

Contestar breument la resposta sense contestar què ha passat

Explicar amb claredat la resposta.

DIFERENCIACIÓ Es requerirà d’una ajustada, demanant una mica de menys nivell en cada un dels apartats. Es valorarà molt positivament el treball en equip i el fet de exposar el temari demanat en la presentació ( tot i que potser no amb molta claredat).

FITXA DE L’ALUMNE


CONTAMINACIÓ: LA MÀQUINA DE FUMAR 1. INTRODUCCIÓ L’hàbit del tabaquisme constitueix el principal problema de salut susceptible de prevenció en els països desenvolupats. Els adolescents espanyols es fumen el seu primer cigarret al voltant dels 13,5 anys segons els últims estudis. El percentatge de fumadors en l’ESO està augmentant amb l’edat i es situa al voltant del 30%. També cal dir que en el nostre ambient hi ha moltes altres emissions de gasos que també respirem i que ens són perjudicials. Per aquest motiu és de vital importància conèixer els efectes d’aquests gasos sobre la salut.

2. Objectiu: Aprendre a treballar en laboratori, apreciant l’ordre la neteja i la rigorositat en el treball. L’experiment en sí, dona a conèixer un mètode senzill amb el qual es pot entendre una mica més com funciona la respiració així com l’efecte perjudicial per a la salut que té el tabac i altres fums contaminants.

3. Material: -1 ampolla d’aigua -un suro o tap foradat -cotó fluix -1 cigarreta -llumins -pinces -punxó -tub de vidre -plastilina

4. Procediment: 1-Escollir un tap o suro que encaixi perfectament amb l’ampolla 2-Realitzar un orifici en el suro amb el punxó (no cal en el cas del tap foradat). 3-Introduir el tub de vidre en l’orifici del tap o suro procurant que quedi un tancament hermètic. Recobrim la junta amb plastilina de manera que quedi el més hermètic possible. 4-Amb l’ajut de les pinces introduïm un trosset de cotó fluix en el tub de forma que no impedeixi el flux de fum a través del tub. 5-Introduim la cigarreta de manera que aquesta quedi després del cotó fluix. 6-Emplenem l’ampolla d’aigua i tanquem amb el tap que conté el tub de vidre, el cotó i la cigarreta. 7-Encenem la cigarreta 8-Punxem amb el punxó la base de l’ampolla 9-Observem

27


Preguntes i qüestions: (A)Què li ha passat al cotó fluix en acabar la pràctica? Observa’l i olora’l. Què ho ha causat?

(B)Què observes en l’aigua que encara queda en l’ampolla? 27

(C) Llegeix la notícia del següent link: http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/10693/1/Contaminacion-y-tabaco-riesgos-para-lasalud-infantil/Page1.html# A continuació, fes una petita exposició amb presentació amb el teu grup de treball, on cada un en faci una part, explicant l’experiment i la notícia i la relació que hi ha entre tots dos. Pots utilitzar, les següents idees per orientar-te: -a què creus que equival l’ampolla? I el tub de vidre? -relaciona cada part de la màquina amb l’estructura de l’aparell respiratori -Ens afecta la contaminació ambiental (fum del tabac, de cotxes, de fàbriques...)

PRESENTACIÓ TREBALL Realitza la presentació amb power point o prezi ( o programa similar). Es demana un mínim de diapositives (6). Un exemple de format: 1- Portada i noms dels integrants dels grup 2- Primer apartat 3- Segon apartat 4- Tercer apartat 5- Conclusió final 6- Bibliografia


APRENEM A RECICLAR

Treball de camp i educaci贸 per la sostenibilitat Universitat de Girona 11 de maig del 2012

Neus Pueyo Mireia Ylla

27


UNITAT LA SETMANA DE LA SOSTENIBLITAT ASSIGNATURA CIENCIES NATURALS

CURS

1r ESO

ACTIVITAT: APRENEM A RECICLAR OBJECTIU: Aprendre com reciclar els residus domèstics d’una forma engrescadora. Aprendre a treballar en parelles. Aprendre a redactar una carta formal amb bona presentació. Desenvolupar habilitats de reflexió, associació i anàlisis.

RECURSOS

2 h. CONSIDERACIONS: Sempre que sigui possible, és recomanable que el professor faci les parelles amb l’objectiu que complementin els nivells. És a dir, aparellar el que té més facilitat i rapidesa amb el que en té menys i sol anar més lent.

MATERIAL NECESSARI Llapis i goma Fitxa de l’activitat Internet ESQUEMA FITXA. ACT. 1: Enigma: A quina casa no es recicla correctament?

DESENVOLUPAMENT: 1. INTRODUCCIÓ (20’): • Vídeo introductori sobre les 3R: (5’)

• • 2. • • • 3. •

http://www.youtube.com/watch?v=gKB_7MUPxT4 ( Duració: 2.45’. Llengua castellana, dibuixos animats i seguint el ritme d’una cançó)

Diàleg socràtic sobre què en pensen sobre la necessitat de reciclar, qui de la classe ho fa, com ho fan, etc. (15’). ACTIVITAT 1 (40’): Es fan les parelles per treballar (10’) Resoldre l’enigma de l’activitat 1. Els alumnes han d’investigar quina família ha reciclat malament. (30’) Posada en comú dels resultats de l’enigma entre tota la classe. Discussió dels resultats. (20’)

ACT. 2: Escrivim una carta a la família.

ACTIVITAT 2 (40’) Amb les mateixes parelles, els alumnes s’han de posar en paper de l’ajuntament del poble i redactar una carta a la família explicant el què no han fet bé i les conseqüències si continuen reciclant malament. (40’).

AVALUACIÓ

DIFERENCIACIÓ

En funció de cada professor els %.

Assegurar-nos que els dos membres de la parella treballen a bon ritme i que entenguin el perquè dels les coses.

• • • •

Participació i bon comportament a classe. (10 %) Cooperació amb els companys. (20%) Bona presentació de la carta sense faltes. (30%) Contingut correcte. Enigma resolta correctament. (5%)

Que hagin entès què ha fet malament la família i com ho haurien d’haver fet bé. (Sàpiguen com reciclar) (35%)

27


ACTIVITAT 1: Llegeix la carta que hi ha a continuació: Divendres, 11 de maig, de 2012 Benvolguts alumnes de 1r d’ESO,

Des de l’ajuntament de Llagostera, un poble del Gironès, ens dirigim a vosaltres perquè ens han dit que sou experts en reciclatge, alhora que bons investigadors. Així que volem que ens ajudeu a resoldre l’enigma que s’exposa a continuació.

A Llagostera reciclem molt, de fet tothom està obligat a reciclar. Als carrers no tenim contenidors negres o grisos on s’hi poden abocar les bosses d’escombraries amb tots els productes barrejats, sinó que tan sols tenim contenidors verds (vidre), grocs (llaunes i plàstics), blaus (paper i cartó) i marrons (pel rebuig). En el veïnat que us descrivim a continuació, algú esta reciclant malament. Contínuament trobem bosses negres amb plàstics, papers, llaunes i menjar tot barrejat en un abossa negra d’escombraries que l’aboquen a qualsevol contenidor, però no aconseguim descobrir de quina família es tracta.

Per tant, volem descobrir quina família és per posar-nos en contacte amb ells i avisar-los i comunicar-los que han de respectar la normativa del poble i per tant han de reciclar. Us donem totes les dades per a que resolgueu l’enigma. Us descrivim tot el que sabem sobre les sis famílies del barri en qüestió, i us direm què hem trobat dins de la bossa negra amb tots els residus barrejats per a que vosaltres pugueu pensar i intentar descobrir, com a bons detectius que sou, de quina família podria ser.

Estarem molt agraïts de que ens doneu la vostra ajuda. Esperem les vostres notícies!

Atentament, L’AJUNTAMENT de Llagostera

27


27


DESCRIPCIÓ DE LES FAMÍLIES DEL BARRI:

CASA DE BOB ESPONJA: Informació que tenim: -

S’ha comprat un gos petit, com un Chihuahua.

-

Menja molta pinya.

-

Li agraden molt els xiclets.

-

Li agrada molt anar a la platja.

CASA DE DORA LA EXPLORADORA: Informació que tenim: -

No té gos.

-

Menja molta verdura crua.

-

Li agrada molt explorar i fer excursions.

-

Cuida sovint als seus animals que a vegades són bebès.

CASA DELS SIMPSON: Informació que tenim: -

Tenen un gos i una gat.

-

El pare Simpson li agrada massa beure cervesa.

-

Li agraden molt els xiclets.

-

Li agrada molt anar a la platja.

27


CASA DELS PICAPEDRA: Informació que tenim: -

Tenen un dinosaure.

-

Tenen una nena, la Pebbles.

-

Els agrada molt tallar la gespa.

-

Són una família molt sostenible, gairebé no gasten energia, i reciclen molt.

CASA D’EN GARGAMEL: Informació que tenim: -

Té un cavall i un gos.

-

Li agrada molt el menjar en llauna, les sardines en llauna per exemple i altres conserves.

-

Menja molta Nocilla.

CASA DE PHINUS I PHERB: Informació que tenim: -

Tenen un gos i una gat.

-

Li agraden molt els xiclets.

-

Els agrada molt llegir.

-

Tenen una peixera amb peixos.

27


DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT DE LES TRES BOSSES IGUALS D’ESCOMBRARIES QUE S’HAN TROBAT: Escombraries 1: -

Trobem una espècie de sac, es veu que es de pinso no sé sap de quin animal però perquè s’han esborrat les lletres, llaunes grosses (més grosses que un got de vidre d’aigua), uns prismàtics trencats, també un bric de llet i un de suc de taronja.

Escombraries 2: -

Trobem paquets de xiclets buits, trobem restes de gespa i altres branquillons, trobem un pot que semblaria de menjar de peix i trobem també una lupa trencada, i uns joguets també trencats (semblaria com si algú hagués fet neteja). 27

Escombraries 3: -

Ostres! Trobem un altre bossa que semblaria de pinso de gos, si que menja!!! Trobem restes de verdures, ous, i fruites. També hi hem trobat un pot se salsa de tomàquet, restes de cabells llargs i més llaunes.

Esbrina la família que ha reciclat malament! Pots fer servir la resta de full per a fer-te un esquema sobre el contingut de les bosses, que et sigui útil per a la teva investigació.

ACTIVITAT 2:


A continuació redacta una carta a la família explicant què ha fet malament i perquè. Comenta a quin contenidor hauria d’haver anat cada objecte erroni. Per escriure la carta, has d’utilitzar totes aquestes paraules:

normativa - contenidor blau - multa- contenidor verd - contenidor groc - residus - reciclar agraïm - si us plau - respectin - dubtes - ajuntament

....................................................................

27 Benvolguda família ...................................., ......................................................................................................................................................... ........................... .............................................................................................................................. ...................................................... ................................................................................................... ................................................................................. ........................................................................ ............................................................................................................ ............................................. ....................................................................................................................................... .................. ......................................................................................................................................................... ........ ................................................................................................................................................. ................................... ...................................................................................................................... .............................................................. ........................................................................................... ......................................................................................... ................................................................ .................................................................................................................... ..................................... ............................................................................................................................................... .......... .........................................................................................................................................................

............................................, L’AJUNTAMENT de Llagostera


Els tres treballs restants no s’han pogut incloure en aquest document, un d’ells perquè no s’ajustava al que es demanava als alumnes de l’assignatura. Els altres dos treballs están en formats que no s’han pogut incloure en aquest issuu. El treball de “Una depuradora casolana” de Carles Vilallonga i Manel Ortega està disponible a la següent web: http://prezi.com/oqm2fqaqi3zd/activitat-educacio-ambiental/ El treball anomenat “El moviment R” de Clara Nierga i Montserrat Pórtules està disponible en el següent issuu: http://issuu.com/xvilahur/docs/els_residus_i_la_seva_gesti___clara_n_i_montse_p.

27

Gràcies a tots els alumnes del màster que heu volgut compartir els vostres treballs i m’heu permès publicar-los a la xarxa.

Xon Vilahur i Godoy


Maig 2012

27

ACTIVITATS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL  

Diverses activitats d'educació ambiental per a realitzar amb alumnes d'ESO. Les activitats han estat elaborades pels alumnes del màster de s...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you