LES FORMIGUES DE GIRONA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Treball de camp: les formigues de Girona

Autors:

Tutora:

Anna Giralt Xavier Prujà Jordi Surroca Rosa Tarrés

Xon Vilahur i Godoy

1 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................3 a. JUSTIFICACIÓ .................................................................................................................................3 b. SITUACIÓ AL CURRÍCULUM ........................................................................................................3 c. OBJECTIUS ........................................................................................................................................3 d. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN ....................................................................................... 4 e. TEMPORITZACIÓ ............................................................................................................................. 5

2. TREBALL PREVI .....................................................................................................6 a. CONTEXT ............................................................................................................................................6 b. SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ ................................................................................................ 6 c. CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS, ... ........................................................................................... 7 d. PROCEDIMENTS AL LABORATORI ............................................................................................. 8 e. LLIÇONS A L’AULA .......................................................................................................................... 9

3. QUADERN DE L’ALUMNE ................................................................................. 10 a. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 11 b. ITINERARI ...................................................................................................................................... 11 c. ACTIVITATS .................................................................................................................................... 12 Activitat 1 ........................................................................................................................................ 12 Activitat 2 ....................................................................................................................................... 16 Activitat 3 ....................................................................................................................................... 18 Activitat 1 laboratori .................................................................................................................... 21 Activitat 2 laboratori ................................................................................................................... 24 d. ANNEXOS ........................................................................................................................................ 27 e. DOSSIER DEL PROFESSOR ......................................................................................................... 34

4. TREBALL POSTERIOR ...................................................................................... 38 a. REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES ............................................................................................... 38 b. AVALUACIÓ .................................................................................................................................... 38

5. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................... 40

2 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

1. INTRODUCCIÓ a. JUSTIFICACIÓ Considerem important que a primer d’ESO ja es comenci a introduir el treball científic experimental. Aquesta activitat està enfocada en treballar en el camp aspectes teòrics i sobretot en l’observació de les espècies en el seu hàbitat. Es treballaran aspectes de comparació entre espècies, observació de les relacions que s’estableixen entre elles, com viuen i com s’alimenten, introducció en el funcionament de les claus dicotòmiques, i respecte la biodiversitat, conèixer les espècies autòctones i les al·lòctones.

Aquest treball de camp és una activitat interessant i motivadora pels alumnes permetent acostar la realitat d’un grup d’éssers vius molt important: les formigues. Ajudant a que les coneguin i les respectin. b. SITUACIÓ AL CURRÍCULUM En el currículum aquesta activitat formaria part de l’apartat : “La vida a la

Terra”. Que tracta els següents apartats : ● ● ● ● ●

Identificació dels éssers vius : nutrició, relació, reproducció.

Interpretació i observació de les diferents morfologies dels 5 regnes.

Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació utilitzant claus dicotòmiques. Ús de la lupa binocular i del microscopi.

Importància de la conservació de la Biodiversitat.

c. OBJECTIUS 1. Observar i descriure la zona que estem estudiant. Consideracions sobre el temps meteorològic i el clima.

2. Ser capaç d’identificar les característiques del medi i els organismes animals que hi viuen.

3. Identificar la/les espècies que volem estudiar. Observar i entendre el seu comportament, la relació amb l’entorn i localitzar els nius.

4. Observació detallada i classificació amb claus dicotòmiques senzilles de les espècies trobades. Aprendre la morfologia de les diferents espècies.

5. Aprendre les competències característiques del treball científic.

Observació, recollida de dades i posada en comú.

3 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

d. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN Competències comunicatives : -Competència lingüística i audiovisual: En totes les activitats científiques es treballa aquesta competència que va lligada al llenguatge científic: descripció dels fets, explicacions, exposicions, definicions,.. sobre allò que estudiem.

-Competència artística i cultural: Activitats 1, 3, activitat 1 i 2 de laboratori , l’activitat de construcció de l’aspirador de formigues i l’exposició oral.

Competències metodològiques : -Competència de tractament de la informació i competència digital: Totes les activitats.

-Competència matemàtica: Activitat 3 -Competència d’aprendre a aprendre: Totes les activitats.

Competències personals : -Competència d’autonomia i iniciativa personal: Totes les activitats que es realitzen en grup Competències centrades a conviure i habitar el món : -Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: Correspon a la competència científica, es treballa en totes les activitats.

-Competència social i ciutadana : Aquesta competència en l’àmbit del treball de camp es refereix a respectar l’entorn, deixar-ho tot com ho hem trobat, no malmetre plantes ni animals i no tirar deixalles en el medi natural.

4 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

e. TEMPORITZACIÓ La sortida duraria tot un matí: - IES Montilivi 9:00 - 9:05 - Anar a la UdG 9:05 - 9:20 - Explicació activitat 1: 9:20 - 9:50 (repartir fitxes) - Activitat 1 “ Mira als teus peus” 9:50 - 10:35 - Reunió supervisió 10:35 - 10:45 - Pati 10:45 - 11:15 - Activitat 2 “ A la recerca del niu” 11:15 - 12:15 - Posada en comú i repartir els grups per zones 12:15 - 12:45 - Explicació activitat 3 “ Què passa si...? ” 12:45 - 12:55 - Activitat 3 “ Què passa si...? ” 12:55 – 13:45 - Tornada a l’IES Montilivi 13:45 - 14:00

Prèviament a la sortida de camp: ●

cal fer la construcció de l’aspirador de formigues en les pràctiques de tecnologia ( 60 min.)

Posteriorment a la sortida de camp es realitzaran: ●

Activitat 1 de laboratori : Trofilàxia ( 60 min )

●

Activitat 2 de laboratori : Metamorfosi ( 60 min)

●

Exposició oral dels grups a l’aula ( 60 min.)

5 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

2. TREBALL PREVI a. CONTEXT El treball de camp que proposem està pensat per ser dut a terme en un grup de 1er d’ESO, d’aproximadament uns trenta alumnes (tot i que poden ser menys) els quals es repartiran en grups d’entre 3 a 5 alumnes per realitzar les diferents activitats, tenint en compte que l’ideal serà formar sempre un número de grups múltiple de tres ja que es treballaran un total de tres espècies diferents de formigues i així els alumnes quedaran repartits equitativament entre ells. b. SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ La zona on es desenvoluparà l’activitat de camp està situada a Girona, molt a prop del IES Montilivi, a uns 15 minuts a peu com a màxim, en una petita zona arbrada envoltada pel campus universitari de Montilivi.

S’ha triat aquesta zona perquè a més de tenir una ubicació molt accessible des de l’institut també és una zona on hi ha una important presència de formiguers, els quals corresponen a vàries espècies diferents de formigues.

El mapa que hi ha a continuació mostra clarament la zona d’estudi i com podem arribar-hi des de l’Institut:

6 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

c. CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS, ...

Segons l’Atlas Climatològic Digital de Catalunya, les característiques climàtiques d’aquesta zona comprenen temperatures mitjanes anuals entre 14 i 15ºC, amb una amplitud tèrmica que es mou de 15 a 17ºC. La precipitació mitjana anual està situada entre 750 i 850 mm i el dèficit hídric anual es troba entre els 100 i 200 mm.

Tot això es resumeix amb el següent climograma de la ciutat de Girona, on es veu que hi ha un major dèficit hídric en el més de juliol. Els mesos de més calor són el juliol i agost i els de més fred el desembre, gener i febrer. Per altra banda les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor.

Font: http://ca.wikipedia.org, a partir de dades de l’estació meteorològica de l’aeroport de Girona

La diversitat florística d’aquesta zona està condicionada per la seva ubicació, a tocar de la ciutat de Girona, es tracta d’una zona de matollars, amb una alta influència antròpica, donada per la pròpia ciutat i els diferents usos que es fa de l’espai (principalment línies elèctriques).

La singular situació geogràfica de l’àmbit dóna unes característiques diferencials a la vegetació que hi és present. S’està davant de dos únics hàbitats, amb la següent classificació: - Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà - Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa.

7 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

d. PROCEDIMENTS AL LABORATORI El següent treball de camp requereix la fabricació d’un aspirador de formigues bucal. És recomanable que la seva fabricació és faci des de l’àrea de tecnologia, ja que per tal de construir-lo és més fàcil ja que es disposarà de les eines necessàries. Només farà falta un aspirador per cada grup d’alumnes que hi hagi durant el treball de camp. El protocol a seguir per la seva construcció, com que no és una activitat pròpiament de laboratori ni de l’àrea de ciències, està inclòs en l’annex.

Aspirador de formigues

En el laboratori farem dos pràctiques després d’haver realitzat el treball de camp amb els alumnes: ●

Activitat laboratori 1: Trofilàxia

Una primera pràctica serà sobre la trofilàxia, que és el procés pel qual una formiga demana aliment a una altra, i aquesta l’hi dóna.. Per tal de poder durla a terme, el professor durant el treball de camp haurà de capturar 2 formigues per cada grup d’alumnes que tinguem. Les formigues hauran de ser de l’espècie que cada grup treballi. Tot seguit, aquestes formigues estaran dos dies o més en un tub o capsa tapats perquè no hi entri la llum, juntament amb un cotó humit per tal de que no es deshidratin, però sense donar-los menjar, ja que d’una altra forma no podrem veure el fenomen de la trofilàxia.

8 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat laboratori 2: Metamorfosi Per poder fer aquesta pràctica, utilitzarem individus de la família Messor

barbarus en diferents fases de desenvolupament, conservats en tubs amb alcohol. Caldrà ser previsors sobretot, en la captura de la formiga reina alada, ja que aquesta només la trobem durant l’octubre. Capturar una formiga reina no influeix en el desenvolupament de l’espècie, ja que es calcula que només 1/1000 formarà una colònia. Un cop tinguem tots els individus en alcohol, els tindrem conservats durant molts anys, així que no caldrà tornar-los a caçar.

D’aquesta manera l’alumne podrà observar formigues treballadores, reines amb ales i sense, ous i larves. e. LLIÇONS A L’AULA En una sessió prèvia a la sortida, s’hauran d’explicar alguns conceptes als alumnes i fer una activitat on seria recomanable utilitzar ordinadors.

En uns 30 minuts de classe, es poden dividir els alumnes en grups heterogenis per a treballar durant tota l’activitat. Degut al terreny de treball i l’activitat, es recomana fer 3 o 6 grups segons el nombre d’alumnes. La mida del grup pot variar entre 3 a 5 alumnes segons la necessitat.

L’activitat prèvia a l’aula consistiria principalment en que cada grup s’especialitzés en una espècie de formiga que es treballarà, si son 3 grups, una espècie cada grup i si son 6 grups 2 grups per espècie. Bàsicament es demanarà als alumnes que busquin les característiques següents de cada espècie: ● Nom científic ● Alimentació ● Distribució pel territori ● Estructura social ● Característiques més rellevants

9 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Les formigues de Girona Quadern de l’alumne

Dossier de:________________________________ Grup:_____________________________________

10 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

INTRODUCCIÓ Segur que més d’una vegada, tot passejant, t’has topat amb un munt de formigues, totes elles fent fila, totes molt enfeinades… i potser t’has preguntat: On van? Què fan?

En el quadern que et presentem a continuació et proposem tot un seguit d’activitats que t’ajudaran a conèixer millor un grup d’éssers vius molt important: les formigues.

Aprendràs a observar l’entorn on viuen, a localitzar els seus nius i a distingirne diferents espècies. També observaràs les relacions que estableixen entre elles, com viuen i com s’alimenten.

ITINERARI Sortirem a primera hora de l’institut i tots junts anirem caminant fins a la zona on realitzarem el treball de camp. La zona de treball de camp queda molt a prop, a uns 15 minuts a peu com a màxim. Un cop allà començarem amb les diferents activitats.

11 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat 1. Mira als teus peus!

La zona on us trobeu és una zona de bosc delimitada per un caminet asfaltat, envoltada pel campus universitari. Investigueu la zona, dins els marges que el professor tutor us indiqui.

Senyaleu en el següent mapa extret del google maps, la zona on us trobeu:

Fixeu-vos en l’entorn i marqueu la casella corresponent: Tipus de terra

 sorrenca

 llimosa

 argilosa

Humitat del terreny

 sec

 humit

 molt humit

Temperatura ambient

 freda

 temperada  càlida

12 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Observeu els diferents tipus de plantes: Tipus de vegetació arbres

escàs 

poc abundant 

abundant 

arbusts







matolls







herba







molsa







Fixeu-vos en els diferents tipus d’animals que hi ha, que s’hi poden sentir o trobar i indiqueu a la següent taula quants n’heu vist: He vist...

cap 

un 

alguns 

molts 

puput









garsa









estornell









pinsà









falcó









oreneta









rossinyol









blauet









llimac









oruga









escarabat









saltamartí









aranya









marieta









papallona









formiga









mallerenga

13 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

He vist...

UdG Maig 2012

sargantana

cap 

un 

alguns 

molts 

dragó comú









serp









eriçó









cargol









conill









Llimac (Arion rufus)

Altres animals que he vist: He vist...

cap 

un 

alguns 

molts 

























































14 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Si has vist o observat quelcom més que t’ha cridat l’atenció, anota-ho:

15 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat 2. A la recerca del niui identificació d’espècies!

Durant una estona observeu la zona i intenteu trobar un niu.

Niu de formigues sota una pedra

Niu de formigues en una esquerda

Amb l’ajuda de l’aspirador agafeu una formiga i identifiqueu l’espècie utilitzant la següent clau dicotòmica: Si brilla i és negre o té el cap vermell : Messor Barbarus ● Si no brilla i té alguna part vermella: Camponotus sp. ● Si és tota de color negre però no brilla és: Aphaenogaster sp. ● Si és tota vermella: Linepithema humile (formiga argentina) ●

Amb l’ajuda de la taula marqueu a quina espècie pertany cada niu trobat.

Niu

1

2

3

4

5

6

Brilla?

Té alguna part vermella? És tota vermella?

Espècie

16 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Si l’espècie que heu trobat no és la que us toca treballar, cerqueu un altre niu; si ho és, consulteu al professor si realment heu agafat la formiga que tocava.

Un cop esteu segurs que la formiga és de l’espècie correcta, situeu la posició del niu en la següent imatge de la zona a estudiar. Poseu un nombre en els nius que trobeu amb el color del grup.

Observeu i anoteu si hi ha més nius de la mateixa espècie aprop o no.

Situeu la posició dels nius (amb un metre calculeu la distància dels nius respecte dels extrems del rectangle estudiat i indiqueu-la a la imatge següent)

Vista aèrea de la zona d’estudi

17 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat 3: Què passa si....?

En aquesta activitat observarem el fenomen del reclutament. El reclutament és el fenomen pel qual les formigues “avisen” a altres formigues de la mateixa colònia per recollir algun recurs. Utilitza la taula que tens per introduir les dades i ajuda’t del cronòmetre per tal de controlar el temps i anotar-lo en minuts i segons.

Cada espècie tindrà un aliment diferent per l’experiment.

Messor Barbarus : Una goteta de mel.

Camponotus sp. : Larva d’insecte, en aquest cas el professor ajudarà en l’experiment.

Aphaenogaster sp: Una goteta de mel. a) Proveu a posar una mica d’aliment prop d’un niu de l’espècie estudiada (uns 5-10 cm), i cronometreu el temps que passa fins que arriba la primera formiga. b) Quan aquesta formiga torna al niu, cronometreu quants segons passen entre que la formiga entra al niu i en surten moltes. c) Conteu quantes formigues surten del niu en 30 segons després que comenci’n a sortir-ne moltes d) Repetiu els passos a,b,c, però posant l’aliment més lluny, a uns 20 cm, un cop passat uns 10 minuts del primer reclutament

18 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Omple la següent taula:

Espècie : .................................................

Aliment pròxim

Aliment lluny

Distància (cm)

Temps d’arribada de la primera formiga a l’aliment

Segons que passen entre que entra la formiga de l’aliment i en surten moltes Número de formigues que surten en 30 segons.

19 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

g) Descriviu que heu observat durant el reclutament, aquí hi ha algunes idees però podeu escriure tot el que us hagi cridat l’atenció: Han sortit moltes formigues?

Han menjat durant molta estona? Com s’han col·locat?

Heu observat algun canvi en elles?

Etc...

20 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

PROCEDIMENTS AL LABORATORI En aquest apartat veurem les diferents pràctiques que durem a terme al laboratori de l’institut, després d’haver realitzat les pràctiques de camp. Al laboratori realitzarem 2 pràctiques.

Activitat laboratori 1: Trofilàxia La trofilàxia és un fenomen que consisteix en l’intercanvi de menjar entre formigues de la mateixa colònia. Quan una formiga té gana demana menjar a una altra. Això té molta relació amb què les formigues són animals molt socials.

Dues formigues intercanviant aliment

Material: 2 plaques de petri aiguamel en un comptagotes tub

21 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Procediment: 1. El professor us donarà a cada grup un tub amb 2 formigues de l’espècie que vau treballar a les pràctiques. Aquestes formigues van ser agafades i guardades dins d’un tub, que també contenia un cotó fluix humit, per tal de que disposessin d’aigua, però en cap cas se les ha alimentat.

2. Quan continueu amb l’experiència, agafeu 2 plaques de petri.

3. Prepareu en un tub una dissolució d’aiguamel (1 part de mel i 3 d’aigua).

4. Poseu una gota d’aiguamel en una placa de petri.

5. Poseu una formiga en la placa amb aiguamel. Serà la formiga A. Tapeu la placa.

6. Deixeu que la formiga A begui aiguamel fins que en tingui prou. Si està nerviosa o fa molt poc que l’hem capturat no beurà.

7. Poseu una altra formiga en l’altre placa. Serà la formiga B, però sense posar-hi aiguamel.

8. Poseu la formiga A en la placa on tenim la formiga B. 9. Observeu què fan les dos formigues al cap d’una estona. Observarem el fenomen de la trofilàxia.

Preguntes: 1- Què hem observat?

22 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

2-Dissenyeu un experiment que demostri que la trofolàxia només passa quan una de les formigues té falta de menjar.

3-Què creieu que passaria si poséssim l’aiguamel més concentrada? Com influiria en el temps que dura la trofilàxia? Per què? Si sobra temps, podeu provar-ho amb dues formigues més.

4-Observeu algun comportament amb les antenes durant la trofilàxia?

Què creieu que vol dir?

23 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat laboratori 2: Metamorfosi L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les diferents fases de la metamorfosi en les formigues.

Com ja sabeu les formigues són insectes que per esdevenir adults han de passar per una etapa de metamorfosis. Si trobem nius de formigues enterrats sota terra, dels quals només veiem el forat d’entrada, és molt complicat que puguem veure larves o ous, i destrossar el formiguer no estaria bé perquè hem de ser respectuosos amb la natura. A més a més, algun tipus de formigues com les reines en la seva fase alada, només surten del niu durant l’octubre, per tal de poder-se aparellar.

En aquesta pràctica, el professor us passarà varis pots a cada grup, on conservat en alcohol, veurem individus de l’espècie Messor barbarus en diferents fases de desenvolupament.

Un cop tingueu els tubs que contenen els individus, llegiu i contesteu les següents qüestions: a) Dibuixeu en el quadern tot el que veieu. Podeu guiar-vos pels següents elements: -Número de potes -Número d’antenes -Número d’ulls -Color -Mida -Presència d’ales

24 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

b) A continuació ompliu la taula següent: Nom

Nº de

Mida en mm

Mobilitat

individus

A

B

C

D E

F

25 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

c) Busqueu la metamorfosi del grill o del saltamartí. Hi trobeu diferències?

26 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

ANNEXOS Annex 1- Aspirador de formigues Abans de la sortida de camp,

des de l’assignatura de tecnologia s’ha de

construir un aspirador de formigues per a cada grup de treball de camp.

Eïnes: -Trepant -Pistola de silicona o cola Material: -Filtre o airejador d’aigua (ho podem trobar en ferreteries) -Pot de 50 ml ( ho podem trobar en farmàcies) -2 prolongadors (els típics de sistemes de rec) -2 tubs de plàstic flexibles de 8-12 mm.

Procediment: -Primer amb el trepant fem dos forats en la tapa del pot de 50 ml. Han de tenir separació entre ells.

-Encolem una prolongació de rec a una reixeta de metall. Serà el filtre per on aspirarem, i evitarà que els insectes entrin a la nostra boca.

27 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

-A continuació encolem els dos prolongadors de rec als forats de la tapa. La reixeta ha de quedar cap a dins del pot.

- Inserim els dos tubs de plàstic. És útil que els tubs siguin transparents perquè així podem notar la intrusió de cossos estranys. Caldrà marcar amb un permanent o una cinta adhesiva el tub per on aspirem per tal de no equivocarnos.

-Per un dels tubs aspirarem, pel que té filtre, mentre que l’altre l’introduirem en el lloc d’on vulguem aspirar els insectes. En el treball de camp podem portar varis pots, amb només una de les tapes foradades, de manera que quan aspirem, desenrosquem el pot, i li posem una tapa que no estigui foradada, per a continuació, posar un pot nou en la tapa amb forats i tubs per tal de poder tornar a fer una nova aspiració.

-Recordem que cal ser curós amb el medi ambient. Només agafant aquells animals que necessitem. Agafant de 5 a 10 formigues per aspiració n’hauria d’haver prou. Les formigues un cop estudiades, cal retornar-les al formiguer d’on les hem tret.

28 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Annex 2- Tipus d’artròpodes i altres animals de la zona

TIPUS D’ARTRÒPODES INSECTES

FORMIGA

ABELLA

ESCARABAT

BERNAT PUDENT

PAPALLONA

SALTAMARTÍ

INSECTE PAL

VESPA

MARIETA

TISORETES

ARÀCNIDS ESCORPÍ

ARANYA

29 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

MIRIÀPODES

CENTPEUS

MILPEUS

ALTRES ANIMALS : AMFIBIS

GRANOTA

RÈPTILS

LLANGARDAIX

CRUSTACIS

PORQUET DE ST. ANTONI

SERP

MOL.LUSCS

CARGOL

LLIMAC

30 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

OCELLS

PARDAL

PIT ROIG

CUCUT REIAL

ESTORNELL

GARSA

PINSÀ

TÒRTOLA

ORENETA

TALLAROL CAPNEGRE

FALCÓ

GAIG

PUPUT

31 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

MELLERENGA BLAVA

UdG Maig 2012

MALLERENGA CUALLARGA

MALLERENGA EMPLOMALLADA

http://www.xtec.cat/~jgurrera/exp/5/practica10.htm http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/animals.htm

32 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Annex 3 – Descripció de les tres espècies de formigues estudiades

Aphaenogaster sp.

Mida és la més petita Color negre Brillantor és mat Cap petit Tòrax estilitzat Abdomen estilitzat Potes llargues

Camponotus sp.

Mida és la més gran Color vermellós Brillantor és mat Cap gran Tòrax estilitzat Abdomen arrodonit, gran i vermell

Messor barbarus Mida és mitjana Color negre i potser amb cap vermell.

Brillantor és brillant Cap petit Tòrax arrodonit Abdomen arrodonit

33 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

DOSSIER PEL PROFESSOR OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT DE CAMP: ●

Aprendre les competències dels treball científic experimental.

●

Que l’alumne sigui capaç d’observar, descriure i contextualitzar la zona a estudiar i a localitzar l’espècie d’interès.

●

Conèixer i identificar les diferents espècies de formigues de la zona i amb l’observació directa comprengui el seu comportament.

●

Capacitat dels alumnes per experimentar i recollir correctament les dades.

●

Aprendre a construir el propi aspirador de formigues.

●

Realitzar treball al laboratori i aprendre a treballar en equip.

ZONA: Zona arbrada dins del campus de Montilivi a 15 minuts caminant des de l’institut.

ASPECTE CLIMATOLÒGIC A DESTACAR: Es recomana realitzar l’activitat entre abril-maig i sobretot que faci sol i que no hagi plogut massa.

TEMPORITZACIÓ: Activitat prèvia : Construcció de l’aspirador de formigues ( 60 min.) classe de tecnologia.

Treball de camp: 9:00 a 13:45 Activitats posteriors de laboratori : Trofilàxia (60 min.) i Metamorfosis (60 min.)

Exposició oral dels diferents grups (60 min.)

GRUP D’ALUMNES: 25-30 alumnes i 3 professors.

34 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

MATERIAL NECESSARI: - Aspirador de formigues - tubs d’assaig, cotó i aigua - Lupa - cronòmetre - cinta mètrica - Dossier de l’alumne - Mel, larves d’insecte i agulles.

- Roba còmode i gorra o barret per protegir-se del sol - Entrepà i beguda

35 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

ACTIVITATS AL CAMP: Activitat 1 – Mira els teus peus!

En aquesta activitat es demanarà a l’alumne que observi la zona on es troba, la vegetació, el terra i que principalment miri si troba alguna formiga o insecte per la zona. Aquesta activitat seria totalment d’introducció a la zona per part de l’alumne, per veure si pot localitzar per ell mateix alguna formiga o algun niu.

L’alumne disposarà d’una fitxa molt pautada per anotar tota la informació possible de la zona: tipus de terra, humitat, temperatura., vegetació,... i principalment l’observació dels animals de la zona.

Activitat 2 - A la recerca del niu i identificació d’espècies Si ja s’ha localitzat alguna formiga ( que esperem que si) o fins i tot algun niu, es demanarà que dibuixin els nius a un mapa de la zona que haurem proporcionat prèviament als alumnes amb el quadern. És important que pugin veure alguna diferència d’espècies entre formigues i que els nius al final tinguin una numeració igual per a tots els alumnes, per tant al cap de un temps de recerca es posarien en comú totes les “troballes”. En aquest cas seria interessant que marquessin diverses coses al mapa. Primer de tot el color del grup, segon, la posició dels nius que van trobant al mapa i assignació d’un número al niu.

Amb un aspirador agafaran un o varis individus de cada niu i amb la clau dicotòmica del quadern (molt simple) els alumnes hauran de diferenciar quina espècie és.

Tot seguit a cada grup d’alumnes se li assignarà una zona de treball d’acord amb l’espècie assignada a classe.

Es pot marcar el niu amb una bandereta o estri similar. Amb un metre es calcularà la distància del niu respecte els extrems del rectangle estudiat

36 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

Activitat 3 - Què passa si...

Aquí podrem treballar diferents coses perquè els alumnes experimentin una mica amb les formigues. En aquest cas depenent dels grups i dels nius localitzats, podrem observar varies reaccions similars de les formigues segons el material que col·loquem.

Segons l’espècie estudiada per cada grup d’alumnes, es donarà un aliment diferent per a cada espècie.

Messor barbarus : En aquest cas es posaraà una goteta de mel.

Aphaenogaster sp. : En aquest cas es posarà una goteta de mel.

Camponotus sp. : En aquest cas es col·locarà una presa viva, es recomana alguna larva obtinguda prèviament a una botiga d’animals. Es recomana evitar preses molt grans com saltamartins. Seria molt aconsellable utilitzar la fase larvaria de Tenebrio molitor o cuc de la farina, fàcilment obtinguda a botigues. En l’experiment millor que el professor subjecti amb una agulla la larva al terra per provocar una reacció més gran de les formigues.

ACTIVITATS AL LABORATORI: Per tal de que l’activitat de la Trofilàxia surti bé, és recomanable que entre l’activitat de camp i la pràctica al laboratori passin almenys dos dies.

Les dues activitats del laboratori (Trofilàxia i Metamorfosi) es realitzaran en parelles tot i que després el quadern s’haurà de presentar individualment.

37 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

4. TREBALL POSTERIOR a. REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES Es va fent durant la posada en comú un cop finalitzades les activitats. b. AVALUACIÓ o Exposició o presentació sobre l’espècie estudiada en la pràctica ■ Per grups es demanarà una exposició oral a classe amb un suport digital

que contingui la informació cercada anteriorment pels alumnes. Es demana que com a mínim l’exposició tingui les següents diapositives amb la informació adequada i duri entre 10 minuts i 15 minuts ■ Portada - Nom dels alumnes, títol activitat (1 diapositiva) ■ Espècie i distribució (1 diapositiva) ■ Característiques interessants (1 diapositiva) ■ Alimentació (1 diapositiva) ■ Què es va observar al camp? (1 diapositiva) ■ En les parts de característiques interessants i què es va observar al

camp es poden augmentar les diapositives utilitzades.

Rúbrica d’avaluació de l’exposició: Molt bé (2 punts)

Bé (1 punt)

Malament (0)

S’ajusta al temps Explica informació demanada Presentació agradable Claredat exposició Equitativitat al parlar Diapositiva “Què va passar” correcte Total : ........

38 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

o Entrega del dossier de pràctiques amb les activitats de camp i les de laboratori Rúbrica d’avaluació dels dossiers : Molt bé (2 punts)

Bé (1 punt)

Malament (0)

Presentació i faltes Claretat de les dades Dibuixos i/o fotos Explicacions Funcionament del grup ( al camp ) i parelles ( al laboratori ) Total : ........

39 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca

UdG Maig 2012

5. BIBLIOGRAFIA http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/curriculum_eso.pdf http://hormigasamarillas.blogspot.com.es/2012/02/construccion-de-un-ant-catchero.html

40 MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT Treball de camp i sostenibilitat

ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA