[
]
La paraula "felicitat" perdria el seu sentit si no s'equilibra amb tristesa.
Vam dividir la feina i vam multiplicar els resultats. Ara, tu pots gaudir d’aquesta lectura gràcies a: Ada Adrià Aina Ainoa 3 nois que es diuen Alex Arlet Arnau Carlos Danil Dídac Donato Emma 2 nois que es diuen Gerard 2 nois amb el nom Èric i un Erik Ignasi Isaac
Jan Jordi Júlia Laia Mar 2 nois amb el nom Marc Maria Martí Martina 2 noies que es diuen Nicole Nicolai Noa 2 nois amb el nom Pau Pol Valentina Yasmin
...i totes aquestes persones sumen l’existència del centre Cep.
Jo faig el que tu no pots, i tu fas el que no puc jo. Junts farem grans coses!!!
Agraïments Els autors i les autores del Petit llibre dels grans genis agraeixen a les seves famílies l’oportunitat d’aprendre tantes coses útils per la seva vida. I a tu, estimat lector o lectora, per dedicar el teu temps i llegir la seva obra.
índex Aprendre com funciona la nostra ment............................. 8 Cadascú dóna el que té dins........................................... 16 Com vols expressar les teves emocions............................ 22 Tu tries què fer amb allò que sents.................................. 26 La importància de compartir les emocions........................ 34 L’emprenyament, lladre invisible de la nostra felicitat......... 46
Aprendre com funciona la nostra ment. És important conèixer i reconèixer els nostres pensaments perquè la manera com pensem, afecta la manera com ens sentim, i la manera com ens sentim, afecta a la manera com actuem. I la manera com actuem, determina en qui ens convertim. Sabies que... Tenim uns 60.000 pensaments al dia, dels quals aproximadament un 90% són repetitius i no tenen cap impacte útil sobre la nostre vida? Pràcticament tots els pensaments són sobre el passat, que ens desperten emocions de tristesa o ràbia, o sobre el futur, que ens desperten por. Estudis revelen que tenim el triple d’experiències positives que negatives, però com que el nostre cervell està programat per sobreviure, li resulta més útil fixar-se en allò negatiu i oblidar allò positiu. És per això que... És important aprendre a observar els nostres pensaments i deixarlos passar, sense que aquests ens despertin emocions que no volem sentir. Per aconseguir això, ens pot ajudar la pràctica de Mindfulness. 8
A PEL MONO!
9
A PEL MONO! 1 capítol - “Em va costar tant controlar-me, tant... al final no vaig poder aguantar-me i li vaig dir que ara el tron era meu i que no pensava deixar-la passar!”– explicava l’amic dels pares d’en Jan. – “Total, el moment que hauria d’haver estat bonic, me’l vaig passar molt malament. L’emprenyament em va durar gairebé tot el dia. I ara, en comptes d’estar parlant amb tu d’alguna cosa bonica, estic tornant a parlar un altre cop d’aquella senyora que se’m va colar a la cua del parc d’atraccions... i només es tractava d’esperar 5 segons més... NO VAL LA PENA... ja ho veig!!! Però en aquell moment només pensava: “Aquesta de què va??? Qui es creu, la més llesta, o què??? Amb mi aquesta 10
mal educada no podrà!!!”- deia amb desesperació l’amic. - Ah si, és el mono! Si no el coneixem, ens controla i ens fa reaccionar d’una manera molt desproporcionada a les situacions. El mono és bo i està per protegir-nos, però si no el coneixem prou bé, es passa, i busca problemes allà on en la realitat no n’hi ha... - deia la mare d’en Jan serena i amigable com sempre. En Jan no podia controlar la seva curiositat – “Quin mono és aquest? Si jo el conegués, em deixaria de controlar i deixaria de tenir tants de problemes?” En Jan, un nen aventurer, no s’ho va pensar dues vegades i de seguida va sortir al carrer a la cerca del mono que ens controla.
2 capítol Han passat quatre llargues hores des que en Jan ha sortit a la cerca del mono. Ningú va saber com ajudar-lo. Cap dels seus amics ni coneguts li sabien explicar exactament on es podria trobar aquest mono. Excepte un, en Nil. Li va explicar que l’única cosa que sabia dels monos era que aquests normalment viuen al bosc i que pot ser si hi anés, podria tenir la sort de conèixer algun mono que li donés més informació. Dit i fet! En Jan va dirigir-se cap al bosc, ja que no era un nen que es rendís fàcilment. - “Cap, ni un!!!” - es deia en Jan després de caminar unes quantes hores pel bosc més proper – “Alguna pista haig de trobar! És impossible que no trobi res que em porti a conèixer al mono que ens controla! 11
Es impossible!” - es deia en Jan, cansat de caminar tant i desesperat per no trobar ni una petita pista. La mare d’en Jan sempre li diu: “si et costa avançar, vol dir que vas pel bon camí” i “si et canses, aprèn a descansar, però no a renunciar”. Recordant aquests consells, en Jan va decidir prendre’s un descans a sobre una mica de gespa ben acollidora que va trobar sota d’un arbre molt gran que l’abraçava amb una ombra molt refrescant.
12
3 capítol Sense adonar-se’n, en Jan va quedar endormiscat. Segurament a causa del pensament tant recurrent sobre els monos, va somiar que ell era un mono!!! Un mono que saltava d’una branca a una l’altra i que cadascuna d’elles era un pensament. En Jan, que en aquell somni era un mono, podia anar triant a quina branca saltaria; és a dir, podia escollir quin pensament volia i, depèn del pensament escollit, sentia unes emocions o unes altres. Segurament, com a fruit de la conversa de la seva mare amb l’amic, en Jan va somiar que ell feia cua per sortir al pati. Un company seu va colar-se davant seu. El seu mono, no va escollir el pensament de la branca que no importa, que
tots sortirem igual, que el problema és del nen que és impacient i que en cap cas això li afectava a ell i centrar-se en passar una bona estona amb els seus companys. Va triar tenir un pensament negatiu i, com a conseqüència, es va emprenyar amb el company. Però després d’enfadar-se, i després d’adonar-se’n que, per una cosa sense importància, havia perdut un moment bonic amb els seus companys i havia guanyat un conflicte amb un d’ells, es va sentir tan malament que de cop es va despertar. - “Un moment!” –va dir en Jan! - “Crec que he trobat al mono que buscava!!”.
13
4 capítol
“Jan, on eres? Saps que no ens agrada gens que surtis de casa sense dir-nos a on vas... estàvem molt preocupats!” – va dir la mare d’en Jan, molt amoïnada pel comportament del seu fill. En Jan li va explicar la conversa que li havia despertat tant d’interès, la seva cerca del mono i finalment el seu somni. - “Mama, digues-me que és així!!! Digues, si us plau, que l’he trobat!!! Que el mono que ens controla està dins del nostre cap i en realitat, el mànec del control el tenim nosaltres!!” - “Sí, fill, en gran part és així. Però per tenir el comandament, has de conèixer molt bé el teu mono.” 14
- “I com ho puc fer?” - Prenent consciència de les coses tal com són, no prenent tots els pensaments com a veritat, adonant-se dels pensaments i les emocions que aquests desperten... i amb paciència, curiositat, amabilitat i autocompassió, a poc a poc, aniràs adquirint el comandament sobre tu mateix, i el teu mono, es clar!
FI.
15
Cadascú dóna el que té dins El vaixell no s’enfonsa per l’aigua que el pugui envoltar, el vaixell només s’enfonsa quan l’aigua entra dins seu. Així que, no importa el que facin o diguin els altres, ni tampoc importen els esdeveniments que ens puguin succeir, el que importa és el nostre interior i com nosaltres cuidem d’ell. Recorda que... El tresor de la teva vida ets tu mateix/a. I que s’ha de fer amb els tresors? Exacte! Cuidar-los! Però no només per fora, també per dins.
16
HI HAVIA UNA VEGADA UN CUQUET...
17
HI HAVIA UNA VEGADA UN CUQUET...
18
Hi havia una vegada un cuquet que es deia en Feliç. Li deien així perquè era el més feliç del bosc. I no era feliç perquè tenia la vida molt fàcil, no. Tot el contrari, tenia una vida molt dura i plena d’esdeveniments desagradables. Però malgrat les adversitats, en Feliç sempre intentava trobar el cantó positiu de les coses: no es queixava, no perdia temps emprenyant-se i aprenia de totes les experiències. És per això, que tots els habitants del bosc li deien en “Feliç” Un dia qualsevol, en Feliç va sortir de la seva cova per buscar menjar per ell i la seva gran família. Aquesta era la seva tasca diària.
A uns minuts de la cova, va descobrir una nova flor que acabava de néixer. Era la primera vegada que en Feliç la veia i per això la volia observar en detall. - Què mires cuc llefiscós?! Veste’n d’aquí ja, xafarder! – deia la flor. - Em sap greu si t’he molestat, no
era la meva intenció! Només et volia conèixer, perquè ets nova aquí. – ha contestat en Feliç amb una cara amigable. - Conèixer? Jo no parlo amb cucs! Sou dolents! Mengeu les fulles de les meves germanes! Fora d’aquí, ja! Lleig!!! - Doncs tu ets molt maca. El teu color és preciós, i la forma de
les teves fulles és molt original. Gaudeix del dia! – va dir en Feliç. Llavors, va continuar el seu camí. - Què, què, què? Gaudeix del dia dius? – es va sentir entre la gespa. Era la tortuga que, tota aquesta estona estava escoltant la conversa entre en Feliç i la flor. – Com pots desitjar-li bon dia després d’aquest mal tracte? - Jo perquè li haig de parlar
19
malament? - Perquè ella t’ha parlat malament a tu! - Mira tortuga, tothom dóna el que té a dins. Jo ara mateix, no tinc ni pensaments lletjos, ni emocions lletges, i sense el meu permís, ningú m’ho pot canviar. Si ella ara mateix està malhumorada o té prejudicis vers els cucs, és cosa seva. Però jo continuo compartint el que porto dins, que és felicitat, i els comentaris negatius em rellisquen. En Feliç tant feliç va continuar el
seu llarg camí, i després de recollir menjar suficient, va tornar a la seva coveta. En arribar, va descobrir que la seva coveta està tapada. Un humà l’havia trepitjat. En Feliç va notar com el seu cor va començar a bategar molt fort. Per no posar-se encara més nerviós, el cuquet va tancar els ulls i va començar a comptar: 10, 9, 8, 7, 6... Quan va arribar al 0, ja estava més tranquil i va poder veure bé la situació. Li va saber molt de greu veure la seva coveta destrossada i li va entrar una profunda tristesa. Es va quedar mirant-la, sense voler moure’s, sense voler parlar, sense voler fer res... Després d’estar una estoneta així, el cuquet va dir a si mateix en veu alta: “Vinga Feliç, pots estar trist, però no gaire estona perquè, sinó, la tristesa et xafarà i després no voldràs fer res. La tristesa és així de perillosa” – i im-
mediatament es va posar a arreglar la part malmesa. En acabar, se’n va adonar que la coveta tampoc estava tant destrossada com a ell li ha semblat al principi. I aquest dia, en Feliç va aprendre que quan s’espanta, ho veu tot més perillós del que és en la realitat.
FI.
21
Com vols expressar les teves emocions? Si no aprens a parlar de les emocions, expressant-les amb respecte cap a tu i cap els altres, acabaràs parlant des d’elles. Com que les emocions que sentim no tenen potes, no marxaran mai soles. Tu tries com les vols expressar... parlar d’elles o des d’elles.
22
CÃ’MIC
23
[
]
No es tracta d'esborrar les emocions desagradables que ens poden causar alguns fets o persones, sinรณ de reduir la seva intensitat.
24
25
Tu tries que fer amb allò que sents. No sempre podem evitar o triar què i quan sentim. Hi ha emocions agradables i n’hi ha de desagradables. Però el que realment importa no és allò que sentim sinó el que fem amb allò que sentim. Sabies que... Hi ha 6 emocions bàsiques que tothom coneix? Hi ha més de 200 emocions comuns en l’ésser humà? I hi ha més de 7.000 expressions facials? És per això que... Per gestionar les emocions hi ha moltíssimes estratègies estudiades i comprovades per la comunitat científica i els psicòlegs són les persones que te les poden ensenyar.
26
ENDEVINA, ENDEVINA...
27
or
L’A l Vols un í c fi 1 i bu 3 . g s pà
iç? el un
rta ha ting Ma feliç? V ut u a e n s , l final a l n i a f l in f
n
Ves a la
s escales de l’e r le s co xa Vols un f la i n a lf
ls
A l’ e s Vol cola su r o Vo col ca
a amb la lem ob 32 i bus sev pr pàg. ca a Ves a la iç? el a. pany m co lor a l co 2 e g. 3 i bus à p
ls
un
té un exam uè en rq . i busca e pe l 30 co l final in f
. àg
i ba
Vo ls
?
eia por ca è li f ur qu e er iq a la pàg . , p ? Ves 31 iç i el
s a la p à g Ve in
m se’n rigués d o h t ’el to la l color e e . a u c s u b i busca 31 c a
or ol
final infeli ç un
28
a molt ner vio pos s sa e V e s ? a la liç ia e f l p na color Vo ca
sempre e ena vit n a av n a U
un fina l f el iç
que va caure
un
ls Vo
ne n
Vo
final in f
El nen es va ofendre i es va emprenyar amb la seva germana, sense entendre que la diversió és una emoció molt més agradable que l’enuig.
pe rl
El nen, tot i sentir una mica de vergonya, va començar a riure també. Rient, la vergonya va marxar del seu cos i el va visitar la diversió.
e
s
ca es
?
s Ve
les
ana va c om germ a en L . ça a an l color ca e s bu 9 g. 2 i bus à p
un
color
ls
ca
iç? el
a
da
r
Hi havia un av eg a
re. u i r
29
Ves a la
a la pàg. 2 9
i
davant la seva g er m
’a Vol su n n Vol s
?
. PS4 a l n r si olo c l 30 i busca . g
És l
i d’en Carles sa r i li er e feliç? Ve iv l s a a fin l final infeli ç un
Té pensaments útils així com: “ho faré bé”, “he estudiat i ara només es tracte de repetir el que he estudiat... però, si no aprovo, no s’acaba el lor món”... co
ia que li re g tar a le an s . 31 i b u nc s g c a pà e a Ves la pà a
30
En Carles pensa: “segur que em regalaran la PS4”, però al final d’un dia tan bonic, acaba plorant sense valorar els altres regals. Tot degut a les expectatives.
No tracta els pensaments com a simples pensaments, sinó que se’ls creu. Pren els seus pensaments produïts per la por com a realitat. Evita anar per les escales i, d’aquesta manera, alimenta la seva por.
La nena medita, observa els seus pensaments i els tracta com a simples pensaments i no com a realitat. Es calma i es diu a sí mateixa: “no passarà res greu. No cauré. I encara que caigui, quin problema hi ha? Si se’n riuen, no és terrible, riuré amb ells”.
En Carles no es va crear expectatives, perquè sap que les expectatives són molt amigues de les decepcions, sempre van juntes, una rere l’altra. Va gaudir del seu dia i va agrair els convidats que vinguessin.
Té pensaments inútils així com: “segur que trauré un 0”, “els altres saben molt més que jo”, “em posaré nerviosa i em bloquejaré”... 31
Va expressar el seu malestar a la seva companya dient: “jo em sento trista quan tu em deixes de banda perquè em pensava que érem amigues, m’agradaria que comptis més amb mi”.
Va preferir no dir res a ningú, ni arreglar el problema amb la companya per la por d’empitjorar la situació. Com que el problema no es va solucionar, van seguir barallant-se cada dos per tres.
Al principi, a la Carla li va saber greu cedir el gronxador, perquè ella estava allà primer. Però es va preguntar: “què és més important per mi, tenir 10 minuts més el gronxador o convertir-me en una nena generosa i fins i tot, pot ser, fer-me una amiga nova?” No s’ho va pensar dos cops.
32
a fin ca el col i bus or
t
gina 33 i bu pà sc
er iv
32
erò .P a id
g. pà
a
co
lor
feliç? V e l in sa
la
ap
al cap de poc, se li v a
ar p ro
arla. La Ca rla eia C e sd la nen i a , l i va stav e e res d qu a d e e m aa i an na ix al feliç? Ves a ne fin la
avia una ve Hi h a que l gada n a Ca u a ne rla na n u no ne co Vo Vols ls un un
Va dir que les coses han de ser justes i si ella havia arribat primera, li tocava gaudir a ella. La nena va marxar, i la Carla es va quedar sola, això si, amb el gronxador i amb la culpa.
33
assant una esto or p n ad eixés el gronxad a m d o nx o r . lt ro e li d l g r qu a
La importància de compartir les emocions Una pena compartida es converteix en mitja pena, en canvi una alegria compartida es converteix en doble alegria. Sabies... Què és la Intel·ligència emocional? Es la capacitat d’identificar i regular les nostres emocions. Els estudis revelen que la intel·ligència emocional afavoreix la salut mental, incrementa el rendiment a la feina o a l’escola, i millora les relacions tant a casa com amb els amics.
34
SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL
35
SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL Bé, us explico un fragment del meu diari sobre de la meva experiència amb el grup “supervivència emocional”. Ho sé, el nom és bastant peculiar, a mi també em va sorprendre! Però més endavant ho entendreu tot, o al menys això espero. Els meus pares em van oferir venir a aquest grup perquè algú els va explicar que aquí s’aprenen moltes coses útils per la vida... en fi, no tenia res a perdre i em vaig animar. Al grup hi ha: la Laia, l’Aniol, en Luca, l’Ona i la Natasha. Es reunien un cop per setmana, parlaven de les seves vivències, emocions, experiències, preocupacions... una mica estany tot plegat.
36
37
02.10.2018 L’Aniol ve molt decebut, explicant que va treure mala nota injustament en un examen. - Ja està bé... Crec que la mestre ni se’l va llegir!!! El meu està més treballat que el d’en Guillem i resulta que ell té millor nota que jo. Quina ràbia! - I perquè no crides a aquella emoció tant amiga de la felicitat que es diu compassió?! – li diu en Luca. - Compassió? I això què és? - La compassió la sentim quan intentem entendre les raons d’altres per comportar-se d’una o d’altre manera.- li diu l’Ona. - Exacte! Podria ser que la teva mestra estigués cansada, o de mal humor per alguna cosa que li havia passat. O potser que simplement s’hagi equivocat?! O potser que hi hagi alguna altre raó que nosaltres no podem ni imaginar. - Tu tries – va dir la Natasha - sentir emprenyament i així robar-te a tu mateix la felicitat, o sentir la compassió i ser feliç!
38
39
09.10.2018 En Luca ve callat. Sense mirar als ulls de ningú. Els companys li pregunten què li passa. Diu que res. Insisteixen. - Estàvem jugant a futbol. - diu en Luca mirant cap a baix – Jo em vaig emocionar i vaig xutar la pilota tant fort, sense cap mesura, que aquesta va anar directament al cap del porter... i no vegis quin mal. Van haver d’anar a l’hospital i tot. Ara aquest noi no voldrà ni saludar-me. - Però que ho vas fer a propòsit? – va preguntar la Natasha tota confosa. - Es clar que no! Però la culpa és meva, perquè qui la va xutar vaig ser jo. - A mi també em passava, - diu l’Ona – em sentia culpable sense culpa i no entenia que podria fer. Fins el dia que vaig descobrir que la culpa l’hem de sentir quan fem alguna cosa malament volent fer mal, i per tant hi ha d’haver càstig. Segurament és per això que ens sentim malament. En canvi, la responsabilitat que sentim quan fem quelcom malament però no volíem fer mal, no ens ha de donar raons per sentir-nos malament i no hi ha d’haver cap càstig.
40
41
16.10.2018 - Aquesta setmana em sento molt incòmode amb la meva germana petita. – diu Natasha - vam discutir molt fort. - T’agradaria compartir-ho amb nosaltres? - li pregunta amb molta delicadesa la Laia. - Sí, tot i que serà una mica difícil. Bé, ja sabeu que tenim una diferència d’edat i que ella és més petita i tot això... Però clar, l’altre dia va venir enfada d’escola i va ser molt borde amb mi. Em contestava d’una manera molt desagradable i fins i tot, es va burlar de mi quan no em sortia una paraula. Com que jo me’n vaig afartar d’aquest tracte, la vaig insultar cridant. D’això fa dos dies i encara no hem aconseguit fer les paus, reconec que em vaig passar. - Això em fa pensar en l’slime. Que pot relliscar-te o pot enganxar-se. – diu l’Ona. - A veure, deixa’m endevinar! – s’atreveix l’Aniol - Vols dir que te’l tiren a tu l’slime, tot llefiscós i desagradable?! - Sí. Quan et diuen alguna cosa desagradable, és com si et tiressin un moc, com si fos slime, i tu tens tres opcions de resposta. La primera és creure’t allò desagradable que et diuen, com si el moc se t’enganxes
42
43
a tu. La segona és agafar-lo i tirar-lo retornant a la persona allò desagradable, però llavors tu mateixa quedaries embrutida també. I la tercera... - I la tercera és que et rellisqui!?- diu la Natasha, tota entusiasmada. - Exacte! La tercera és que et rellisqui. Al cap i a la fi, el mal humor d’altres no és problema nostre.
FI.
44
45
L’emprenyament, lladre invisible de la nostra felicitat La ira, el ressentiment, l’enuig... a qui fan mal, sobre tot, és a tu mateix/a. Si t’han enganyat, no han sigut justos amb tu o simplement alguna cosa ara mateix no està sortint tal com t’hagués agradat, per què castigar-te encara més i sentir emocions tant incòmodes? Al principi potser connectis amb elles involuntàriament, però de seguida que prenguis consciència, transforma-les en emocions més útils per tu.
46
EL LLIBRE DEL GENI-BUDA
47
EL LLIBRE DEL GENI-BUDA Capítol 1 - No serveixes per res! Arribes sempre tard! Ets un inútil! Aquest és de l'optimisme del meu jefe, donant-me el bon dia. - Tens pols a la taula, la cadira està trencada, has carregat el teu ordinador amb vídeos de gatets... - Però... - Ni peròs, ni peres! S'ha acabat! Ara m'ho pagaràs tot! - Com vol que li pagui amb la misèria que em paga vostè??! - Et sembla poc??? Doncs, ara et semblarà encara menys. Demà no cal que vinguis!!!
48
Capítol 2 Ja porto mitja hora fregant el terra, però quan rellisqui i caigui per terra amb la meva trampa, haurà valgut la pena. Crec que ja està bé així. A veure on està el meu ex-jefe amargat... És allà, és allà! He de sortir corrents si no m’enxamparà! Ai ai ai... [pim pam]!!! Ai! Quin mal! I això dur què és. Ui és un llibre...
49
Capítol 3 - Hola Jaume! - Qui ets? Estic parlant amb un llibre? Uf... sí que estic malament, quin cop més fort m’he donat... - Si estàs malament i per això he vingut! El teu superior t’ha ferit, t’ha dit coses molt desagradables. - No sé com ho saps, però bé, sí! És així, és molt mal educat! - I que ell sigui mal educat de qui és problema? - Seu! - Exacte! Però si tu, com a resposta a la seva mala educació, tries enfadar-te, de qui serà el problema? - Meu! Perquè jo estaré passant-ho malament. Estaré patint. - Exacte. Que una persona sigui mal educada, que s’enfadi amb el món o simplement sigui desagradable, és problema seu. Però si tu tries enfadar-te amb ell, és com si fiquessis la mà al seu problema i n’agafessis una mica d’aquest problema per a tu! - Wow!! Moltes gràcies per venir i fer que me n’adoni d’això. La veritat és que això em passa molt. M’enfado amb la gent quan en realitat el problema el tenen ells. Jo ja en tinc de meus i no val la pena agafar-ne els que no ho són. - Però no he vingut només per dir-te això. També vull parlar de la 50
51
teva venjança. - Sí. És que ja estava molt fart d’ell. D’acord, ara veig que, si el problema és seu, el millor que puc fer és passar d’ell i no enfadar-me pels seus problemes... Però és que volia castigar-lo!!! - I a qui has castigat al final? - Bé, m’ha sortit el tir per la culata, i sí, al final m’he castigat a mi mateix. - Mira, Jaume. Quan triem enfadar-nos amb algú i li desitgem mal a aquella persona, a qui en realitat estem castigant és a nosaltres mateixos. Perquè tenir ira cap a una persona és com si prenguessim el verí nosaltres mateixos i esperéssim que es mori l’altre. A qui estàs enverinant amb mals pensaments i emocions és a tu mateix. A l’altre, al cap i a la fi, li és igual què està passant pel teu cap i pel teu cos. - Tens raó! Però per què em passa això? Per què no puc evitar d’enfadar-me amb els altres? - Els humans estem aquí per sobreviure, i sobreviurem millor si ens focalitzem en els problemes. Quan no n’hi ha de problemes reals, i la vida està protegida dels perills reals, el cap s’inventa aquests problemes i agafa els que no són teus. - Hi ha alguna solució? - Si! Primer de tot, acceptar que les ments funcionen així i prendre 52
més consciencia de la situació real: realment hi ha algun problema o la ment se l’està imaginant per protegir-te? Per això, quan vegis que t’estàs enfadant, pregunta’t: quin problema real per la meva vida hi ha? Veuràs que la majoria de les situacions en les que t’enfades, l’únic problema real i l’únic perill per la teva vida és que a l’enfadar-te, t’estàs robant la felicitat. Segon pas, substituir els “hauria” per “m’agradaria”. Algun dia ja parlarem amb més detall sobre aquest tema. I finalment, per no enfadar-te tant, seria convenient que aprenguessis la paraula “vacuïtat” - Que? - Mira, la realitat de cadascú és diferent. Tu veus les coses d’una manera, i et sembla fantàstic, però l’altra persona les veu d’una altra manera i també li sembla el més correcte del mon. Però les coses en realitat són buides del sentit, el sentit li atribueixen els ulls que ho miren. Per exemple, per tu, aquest llibre que has trobat i tens a les teves mans pot ser que tingui molt de valor, una font d’aprenentatge, de molt d’estima i de molta ajuda. Però pot ser, pel teu amic, quan li ensenyis aquest llibre, serà una tonteria insignificant. En realitat, el llibre en sí es vacu, és a dir, buit... la importància, el valor i el sentit li posa cada persona en funció de la seva percepció, de la seva necessitat o de la seva capacitat... 53
- I això com pot ajudar-me? - Entendre que les coses no són com tu les veus sinó que poden ser diferents per cada persona pot ajudar-te a no enfadar-te amb els altres quan aquests no pensen igual que tu.
54
Capítol 4 - “I què em recomanaries per... hola?! Estic parlant sol?! Ei, geni, buda o no sé qui ets... on ets?” – en Jaume, desesperat estava remenant el llibre...
{
}
Estigues agraït cada dia pel simple fet de poder gaudir de l’apreciada vida humana
És l’únic que hi havia escrit en aquell llibre tant_____________. El final, escriu-lo tu, perquè les coses son vàcues.
[
]
No ploris perquè s'ha acabat, somriu perquè ha arribat a succeir!