Vital
Pàg. Som el que ----4 naixem o la
conseqüència de l'educació?
Palamós
Pàg. ----12
Noves tecnologies en les mans de les nostres criatures - quan és addicció? - Què hi podem fer?
Pàg. Què influeix en la ----10 felicitat dels nens?
Revista promoguda per:
Pàg. Malentesos, ----20 desacords i
conflictes en la parella Pàg. 7 Claus per ----23 tenir una
autoestima sana
DETECCIÓ DE
TALENTS ACTIVITAT D'ESTIU DE 6 A 10 ANYS
Dl - Dv de 9 a 13h Programa dissenyat pel centre Cep amb la col·laboració de professionals de teatre, filologia, disseny música i psicologia. Basat en la teoria de les Intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Per la qualitat de l’activitat, l’aforament és de 10 places. Les reserves es realitzen amb la inscripció. c. Xaloc, 21 Palamós
687 645 788
Organitza:
PsicologiaPalamos.com
E qui l i br a rl ame nta ba nsdec ome nç a re l di a E s t i mul a c i óde l pe ns a me ntc r e a t i ui c r í t i c I de nt i fic a c i ói r e gul a c i óe moc i ona l Coope r a c i ó,r e s ol uc i ódec onfli c t e si ne goc i a c i ó
EDUCACIÓ
Som el que naixem o la conseqüència de l'educació? En la formació de la personalitat és important la genètica, però encara ho és més l’entorn on creix la criatura, l’educació que rep i l’amor que li proporcionen les seves persones properes.
En la formació de la personalitat d’una persona existeix una interacció entre la genètica i l’aprenentatge. Els factors hereditaris determinen la tendència d’una conducta, la intensitat de les seves respostes, emotivitat, la sensibilitat i estabilitat emocional entre altres. Aquesta part de la personalitat es innata, no controlable pel propi subjecte i es diu temperament. Però també hi ha una altra part de la personalitat que pot ser desenvolupada o modificada per l’ambient. Vital Palamós -4-
Aquí juga un factor determinant l’ambient socioeconòmic, el col•legi, els amics i, sobretot, la relació familiar. El caràcter d’una persona queda reflectit en la seva reacció habitual davant una situació, com per exemple ser una persona generosa, altruista, estricte o rancorosa. Aquesta segona part de la personalitat, s'aprèn amb la socialització, és modificable (és a dir, es pot reeducar) i a més a més, és controlable per la pròpia persona. Tot i l’existència de la interacció entre la genètica i l’aprenentatge,
les criatures són agents actius i, per tant, no cal donar tanta importància a l'herència. S’ha vist en múltiples casos de germans, i fins i tot bessons, diferències significatives en les seves personalitats. I és que la diferencia està en les abraçades que aquests reben, les paraules que escolten, les mirades que capten... les diferències perceptives són tant subtils que gaire bé no es noten, però són aquestes petites diferències les que van contribuint en la manera de ser del nen, en la seva actitud, la forma se comunicar-se, les seves respostes, les seves eleccions i la seva realitat.
EDUCACIÓ
Els primers 3 anys de la vida són fonamentals en el desenvolupament psíquic de la criatura. En aquesta edat s’aprenen moltes respostes i comportaments que en el futur determinaran la personalitat de la persona.
El vincle afectiu que el nen establirà amb la seva figura de referència serà determinant en les futures relacions afectuoses i amoroses, condicionarà les seves futures eleccions, la qualitat de les relacions afectuoses i fins i tot, quedarà reflectit en la relació amb els seus futurs fills i filles. L’estil educatiu que tenen els pares determinarà la futura responsabilitat, autoestima i la relació amb els altres. Per exemple, els nens dels pares permissius en el futur tendeixen de ser persones poc responsables, immadures i amb baixa autoestima. Dels pares amb l’estil educatiu
directiu solen ser tímids, poc constants a l’hora d’aconseguir els objectius, dependents i es mostren poc alegres. En canvi, els nens que s’eduquen en l’estil democràtic, solen tenir una bona autoestima i autocontrol, interioritzen bé les normes i tenen molt bona competència social. I finalment, les experiències vitals que tindrà el nen o la nena al llarg de la seva vida, també deixarà una empremta en la seva manera de pensar, sentir i actuar, és a dir, en la seva personalitat..
Vital Palamós -5-
IMPORTÀNCIA DE LES RUTINES i 4 PROBLEMÀTIQUES HABITUALS RELACIONADES AMB L’HORA D’ANAR AL LLIT Imagineu-vos que entreu en un banc per realitzar un ingrés, i de cop, us demanen que us poseu en la pell del director i assumiu les seves responsabilitats. Sense la formació necessària, sense haver fet el camí que porta fins aquest càrrec... No tindríeu ni idea de per on començar. Amb els nens i nenes passa el mateix. Els nens que han de decidir per ells mateixos les seves rutines i hàbits es troben en una situació que no poden gestionar adequadament.
Taisya Gomonova, Psicòloga a Palamós
NEGAR-SE A ANAR AL LLIT Amb aquesta conducta el nen o la nena no tal sols es treu hores de descans tant necessària per la seva edat evolutiva, sinó que a més a més, treu les hores de descans dels seus pares. L’hora d’anar-se’n a dormir es converteix en moments d’irritació, tensió i, fins i tot, en una situació estressant, fet que contribueix negativament en la qualitat del son.
Hi ha d'haver una rutina que transmeti al nen que existeix un programa coherent i necessari pel seu descans. El nen ha de tenir clar que ell no pot canviar o manipular aquesta rutina. És imprescindible que aquesta rutina estigui envoltada per la calma, on no hi ha d’haver dibuixos animats sorollosos, ni jocs d’ordinador excitants.
Uns 10 minuts abans que comenci la rutina, l’ adult ha d’avisar al nen que s’acosta l’hora d’anar-se al llit. La rutina pot començar amb un bany ja que l’aigua calenta es un relaxant natural i molt funcional. És molt recomanable fer partícip el nen en la preparació de la rutina (per exemple: treure el tap de la banyera). Uns minuts abans d’apagar les llums, aviseu que ho fareu. És summament important fer de rellotge parlant “d’aquí un minut farem això...”, ja que és una bona pràctica d’assimilació i acceptació. I per últim, no tenir presa en acabar la rutina: el nen se sentirà emprenyat i no voldrà col•laborar amb vosaltres.
INCAPACITAT PER DORMIR SOLS El que pot començar com un petit confort quan són molt petits es pot convertir en un problema de control quan el nen aprèn a allargar el moment de separació. Aquest fet passa perquè el nen associa el moment de dormir amb la presència de
l’adult i llavors la separació es fa particularment difícil No seieu al llit, simplement digueu-li bona nit, feu-li una abraçada, tombeu el nen perquè estigui encarat cap a la banda oposada d’on sou vosaltres (evitant així el contacte visual) i seieu al costat del llit a terra. Cada vegada que intenti parlar amb vosaltres, només li heu de dir: “dorm”. Les nits següents, feu el mateix procediment però seieu cada vagada més lluny del llit i més a prop a la porta. Es més recomanable tenir la llum apagada a l’habitació i estar amb la porta oberta. L'últim pas, es asseure’s fora de la porta, amb la porta ajustada. Recordeu que esteu trencant uns hàbits i aquests cicle de dependència pot trigar una mica en marxar.
DESPERTAR-SE A LA NIT Després del deslletament no hi ha cap raó perquè la criatura no dormi tota la nit. Normalment el plor a mitja nit és per buscar el consol.
És natural que molt de tant en tant us aixequeu i el tranquil•litzeu, el problema vé quan això es converteix en norma. La tècnica del plor controlat: hi ha pares que no deixen plorar als seus nens ni un minut, i per tant, aquesta tècnica no és per totes les famílies. Respondre al plor del vostre fill és un instint natural, però tot i que es farà difícil, cal mantenir la calma. No es tracta de deixar el nen que plori, ja que li reforçaria el sentiment d’abandonament, sinó que es tracta de mostrarli que esteu a la vora però que sou vosaltres qui maneu i que ara és hora de dormir.
La clau és aprendre a distingir els diferents tipus de plor. El plor per reclamar el consol pot començar amb un
ploriqueig però es talla amb intervals mentre el nen espera el resultat. Si el plor és com una onada, es recomana esperar que es torni a adormir (tot i que per un pare o mare això pot suposar un gran esforç). Si es repeteix o el plor es sostingut acosteu-vos sense encendre la llum, sense establir contacte visual (mireu al pont del nas o a la panxa) i sense parlar, feu algun soroll calmant: “xxt” o “ssss”. Si al cap d’una estona, el nen torna a despertar-se, espereu una mica més de temps i feu el mateix procediment
FICAR-SE DINS DEL VOSTRE LLIT Hi ha una gran diferència d’opinions sobre si hauríeu de deixar que els fills es fiquin a vostre llit o no. No obstant les diferències, hi han uns inconvenients d’aquesta dinàmica que tenen molt de pes. Una d’elles és que els nens sovint dormen en diagonal, fet que influeix en el vostre confort i en la qualitat del son, i al final, un dels membres de
la parella se’n va a dormir al sofà, fet gens recomanable per l’harmonia de la parella. Deixar que el fill dormi amb vosaltres rarament és una elecció positiva i sovint és una manera d’evitar resoldre un altre problema. La clau és no entrar a debatre les raons de l’insomni. La primera vagada que el nen baixa del llit, acompanyeu-lo de nou i expliqueu-li que és hora de dormir. Després de fer-li una petita abraçada, marxeu. La segona vegada repetiu el mateix sense dir-li res. Els episodis subseqüents s’haurien de tractar de la mateixa manera, sense parlar, sense donar conversa, sense debatre res.
Heu de ser estrictes amb vosaltres mateixos i entendre les vostres emocions. No sou males persones, només esteu ensenyant al vostre fill o filla a quedar-se al llit i dormir sol.
EDUCACIÓ
Què influeix en la felicitat dels nens? QUAN SÓN NADONS el que proporciona la felicitat és la presència dels progenitors, sobre tot del cuidador principal, que en la cultura occidental normalment és la mare. La seva presència els proporciona seguretat, afectivitat i tranquil•litat. El tema de la tranquil•litat és molt important, i és que no els val tenir només un ambient tranquil, sinó que també és necessari tenir al pare i a la mare tranquils, ja que ho noten. Si no, tot i això els transmetrà inseguretat.
Si hi ha quelcom imprescindible pels nadons, a part de la cobertura de les necessitats bàsiques, es l’afecte.
LA PRIMERA I SEGONA INFÀNCIA, és l’edat de sentir i expressar les seves emocions. Per tant, sentir alegria els proporciona molta felicitat; en canvi, sentir la por, la ràbia i la tristesa, els treu la felicitat. No es tracta d’evitar que els nens sentin aquestes emocions, sinó d’ensenyar-los a gestionar-les. Fer que les emocions negatives no es quedin més temps del necessari. Continuen essent importants en la felicitat dels nens la seguretat, tranquil•litat i l’afecte, però s’hi afegeix la importància de la coherència. És important que el que els envolta, tingui un sentit, continuïtat i congruència.
A partir d’ara i en el futur, l’autoestima jugarà un paper crucial en la felicitat. Sentir-se valuós, estimat i satisfet amb un mateix contribueix molt a la felicitat. EN L’ADOLESCÈNCIA la felicitat s’associa molt amb estar bé en les relacions interpersonals, sobre tot amb les persones properes. S’ha observat, que els adolescents que són més feliços són els que tenen una bona relació familiar i els que no la tenen la busquen en altres àmbits, normalment amb els amics i amigues.
Hi ha factors transversals que influeixen en la nostra felicitat. Aquests són: l’afecte, l’autoestima, la tranquil•litat, la seguretat i la qualitat en les relacions, independentment de la nostra edat evolutiva. Vital Palamós -10-
Cap nen pot ser feliç amb la falta d’afecte.
Noves tecnologies en les mans de les nostres criatures… què hi podem fer? No s’ha de tenir por a les noves tecnologies, el que s’ha de procurar és educar els nens en l’ús adequat d’aquestes.
És necessari incorporar en la vida dels nens i nenes les noves tecnologies de manera progressiva i adequada. Vivim en una societat que no es podria imaginar existir al marge dels mitjans de comunicació i noves tecnologies. Per tant, és necessari incorporar en la vida dels nens i nenes les noves tecnologies de manera progressiva i adequada i, sobre tot, supervisada pels pares i mares, amb la finalitat d’educar-los un ús responsable d’aquestes. Però en cap cas ha de ser utilitzada per calmar al nen o nena, ja que aquestes conductes empobreixen molt la capacitat de gestió emocional, fomentant patró evitatiu davant les emocions desagradables. Quina és l’edat adequada per comprar un mòbil al fill/a? Depèn. El factor determinant serà el seu nivell maduratiu i la utilitat que pot tenir el telèfon en cada cas. Si és per diversió i distracció, és més aconsellable altres mitjans, com per exemple les consoles o tablets sense connexió, on els pares i les mares poden tenir més control sobre l’ús adequat d’aquestes. Com a norma general, els 12 anys és la edat adequada per tenir un mòbil, ja que és a aquesta edat quan comencen a sortir i augmenten les relacions socials amb els iguals. Tenir mòbil a aquesta edat permet tant la comunicació amb els amics i amigues, com l’eina de control pels pares i mares.
Els pares i mares són el model principal de la conducta dels nens i nenes, i per tant, l’ús que donen aquests al telèfon mòbil, servirà d’aprenentatge als seus fills i filles.
Vital Palamós -13-
Quant de temps és adequat passar davant les pantalles? Els nens menor de 2 anys no han de passar cap temps davant de les pantalles. Els nens a partir dels dos anys, no han de superar mai les dues hores diàries. L’explicació d’aquests límits es troba en els possibles trastorns de son que poden produir les pantalles, l’obesitat degut a la falta del moviment propi dels aparells i el deteriorament de les relacions tant socials com familiars, tant necessàries en aquestes edats. A partir de quin moment és addicció? Primer de tot, per distingir l’addició de l’ús normal, s’han de mirar les hores invertides i la prioritat que dóna el nen o la nena al seu mòbil, ordinador o la tablet. El fet d’estar connectat no pot substituir altres activitats com estudiar o la realització de les activitats més plaents com sortir amb els amics. Raonar que s’està connectat amb els amics a traves de les xarxes no és una excusa vàlida. En el moment en el que un nen renuncia a la seva vida social o familiar, preferint viure aïllat a la seva habitació amb el mòbil o la tablet, és convenient acudir a una consulta i demanar una opinió personalitzada d’un professional. És recomanable que els pares i mares disparin les alarmes quan no poden controlar les hores de Vital Palamós -14-
Els pares i mares són el model principal de la conducta dels nens i nenes, i per tant, l’ús que donen aquests al telèfon mòbil, servirà d’aprenentatge als seus fills i filles. connexió, o bé, quan a l’intentar-ho, es generi un seriós conflicte familiar.
La cultura dels superherois fomenta l’agressivitat? Doncs, sí! Sobre tot, les seqüeles negatives impregnen els més petits. Com ho senyalen diversos estudis, aquests fets passen principalment per dues raons. La primera és que les trames dels relats exposats com per exemple a Spiderman, Batman o X-men, son massa complexes per nens menors dels 6 anys, on els petits només tendeixen a copiar la conducta violenta sense fixarse en els raons morals per les quals els protagonistes s’exposen davant les baralles. La segona raó és que, el fet d’observar les baralles constants en la ficció, fa que els nens i nenes s’insensibilitzin davant de les conductes de violència reals. Fet que també queda reflectit en la indiferència que presenten nens i nenes davant l’assetjament escolar, tot el contrari del que pretén
si!
promoure la ficció dels superherois, on el més fort protegeix al més dèbil. Vital Palamós -15-
EDUCACIÓ
17 Consells per una bona preparació dels
EXÀMENS Un examen, un control o una prova escrita, és per a l’estudiant l’oportunitat de demostrar tot allò que ha après. Si s’estudia cada dia i es porta l’assignatura al dia, no caldrà estudiar, sinó simplement repassar.
Vital Palamós -1 8 -
Què cal fer? 1. Dormir. A l’època d’exàmens la son juga un paper fonamental. Procura dormir com a mínim 8 hores diàries. 2. Menjar. Els àpats han de ser de fàcil digerir però amb aliments rics en hidrats, proteïnes i vitamines. 3. Cuidar el lloc de treball. Estudis mostren que les persones que ho fan tenen més motivació i menys estrès. 4. Estudiar cada dia. Adquisició del coneixement necessita constància. 5. Fer pauses. Igual que els nostres músculs quan es cansen perden la força, el nostre cervell també perd la seva capacitat. 6. Prendre apunts conscients. No prenguis els apunts com si fossin dictats, això serveix només per distreure’t; apunta frases resumides en forma d’esquemes. 7. Preguntar. Cada paraula que no entens forma un buit en el teu procés d'aprenentatge. 8. Ampliar els apunts. Amb llibres i altre material, complimenta els teus esquemes agafats a classe. 9. Utilitzar diferents sentits sensorials. Grava’t i després escolta’t. Apunta paraules aïllades repetides vegades. Passeja mentre estiguis llegint els teus apunts. 10. Fer que el nou aprenentatge sigui significatiu. Associa la informació amb experiències viscudes, pel•lícules o cançons. 11. Repeteix. Repetint, creem nous camins neuronals on es consoliden els coneixements.
Què no cal fer? 12. No estudiar fins les 3 de la matinada. No és recomanable estudiar per les nits, però encara ho és menys si és la nit abans d’examen. Primer, perquè a aquestes hores el nostre cervell rendeix ben poc i segon, perquè arribaràs a l’examen cansat/da i amb poca concentració. 13. No venir en dejú. Per a que la ment estigui en forma, el nostre cos també ho ha d’estar. L’equilibri del nostre estómac repercuteix moltíssim en la nostra ment i sobre tot en l’atenció. 14. No escoltar la música mentre s’estudia. Sí, la música pot servir-nos com a motivació, però encara més de distracció si s’escolta a l’hora d’estudiar. No podem fer varies coses a la vegada, per cada estímul afegit perdem un 30% del nostre rendiment. Si vols motivar-te, millor que la escoltis just abans d’estudiar, però mai mentrestant. 15. No deixis tot per a l’última setmana. No portar el contingut al dia et donarà inseguretat, el que sens dubte deixarà impremta en el resultat. 16. No agafis manies, ni als professors, ni a less matèries. Percebre les assignatures en negatiu només et fa mal a tu mateix/a. 17. No prenguis estimulats sintètics. Red bull, i altres marques, t’estimulen d’una manera poc natural. Estudis mostren que aquestes begudes t’activen d’una manera exagerada i poc útil al principi, però al cap d’hores, la concentració i l’atenció baixen d’una manera dràstica. Vital Palamós -139
ELENA SIDOROVA. Graduada en enfermería por Universidad de Girona Especializada en las terapias naturales Centro de terapias naturales “CABINA DE MASAJES” en Playa de Aro
SABER ESCUCHAR NUESTRO CUERPO Antes de que aparezca el dolor, el cuerpo nos manda las señales que pasan normalmente desapercibidas tales como el cansancio excesivo o el malhumor ¡No esperéis nunca que aparezca el dolor! Por las estadísticas de mi centro la mayor parte de las personas que han aprendido a “escuchar su cuerpo” vienen a mi consulta con la frecuencia de 2-4 semanas para el mantenimiento de su salud y bienestar. Para “escuchar nuestro cuerpo” simplemente debemos prestar la atención a nosotros mismos y olvidar por un momento todo lo que pasa en el exterior. Algunas pistas para aprender a “escuchar nuestro cuerpo”: si estáis cansados o os cansáis antes de lo habitual, falta de energía vital, cuesta levantarse por la mañana, estáis desanimados y de mal humor, sentís alguna molestia a nivel muscular…¡Os toca visitar el terapeuta y disfrutar de un buen masaje!
¿Con que frecuencia se debe uno hacer un masaje? Es una de las preguntas más frecuentes en mi consulta. Es difícil responder con una frase o con un número. En la antigua Unión Soviética, los masajes terapéuticos formaban parte de la seguridad social como prevención de enfermedades. Se hacían 10 sesiones cada 24-48h una o dos veces al año, preferiblemente en otoño y primavera. El resto del año, se hacía uno cada 2-4 semanas. Aplicar esta práctica a día de hoy sería lo ideal para nuestro bienestar físico y mental y a la prevención de muchas enfermedades. Pero existen muchos factores que nos impiden realizar dicha frecuencia de terapias: Factor económico. Cada persona tiene su estado económico y por desgracia la mayoría de la población no puede permitir se realizar terapias con dicha frecuencia. Pero como profesional debo decir que “lo barato sale caro”. Simplemente supongamos una baja laboral por lumbalgia con sus debidas consecuencias. En este caso no solamente hablamos de dinero sino también de incomodidades a nivel cotidiano, dependencia de otras personas y el dolor que uno pueda sufrir.
Estado físico, alimentación y la salud de la persona. Las personas con enfermedades crónicas y/o metabólicas deben ser valoradas por un terapeuta de manera individual. En algunos casos necesitaran consultar con su médico para realizar terapias manuales. Edad. También es un factor que variará la frecuencia de los tratamientos. A las personas mayores no recomendaría hacer masajes cada día. Y el beneficio obtenido después del masaje es notablemente menor en comparación con las personas jóvenes debido a las diferencias en su metabolismo. Quizá para una persona de 80 años se necesite 3 sesiones para obtener el mismo resultado que una persona de 25 años con una sola sesión. Tipo de masaje. Existen muchos tipos de masajes cada uno con su diferente objetivo. Para reducir el estrés y relajarse se puede conseguir con un par de sesiones de masaje relajante, pero para liberar la tensión o contractura muscular tendremos que hacer varias sesiones de masaje terapéutico + estiramientos y ejercicios en casa + tratamiento médico + mantenimiento. Un deportista profesional durante una competición puede que reciba hasta 3 masajes al día. Todos estos y muchos más factores afectaran a la frecuencia de sesiones. Pero recuerda de la regla aplicable para todo el mundo, una regala que yo la llamo “Escuchar a nuestro cuerpo”.
TIMA AUTOES
INDICADORS D’UNA BAIXA AUTOESTIMA: • Extremada sensibilitat a la crítica • Desig de complaure als demés • Dificultat a dir “no” • Por a quedar-se sol/a • Insatisfacció d’un mateix/a • Necessitat constat de ser acceptat pels altres • Indecisions • Culpabilització • Hostilitat • Irritabilitat • Pessimisme • Autocrítica permanent
7 Claus per tenir una autoestima sana Stop a l’auto-tortura. Qualsevol persona ha de ser compassiva amb els altres però, sobre tot, amb sí mateixa. Per tenir una bona autoestima és summament important l’autocompassió. Tracta’t a tu mateix/a com tractaries al teu millor amic. Si un amic teu t’explica que s’ha equivocat, què li diries? “Ets tonto/a”, “Sempre ho fas tot malament”, “Un altre cop....”, o el tractaries amb molta més compassió? Respecta les teves emocions, conductes i pensaments. Cuida’t. Para de satisfer els altres. Recorda les indicacions que ens donen a l’avió, “primer posa’t la mascareta a tu mateix/a i després als altres”. Si tu no estàs bé, no podràs contribuir en el benestar dels altres. Cuidar-se’n d’un mateix no es egoisme! Cuida el teu espai. Esta demostrat que l’entorn físic que ens envolta influeix en el nostre benestar emocional. Procura mantenir ordre, decora l’entorn al teu gust amb detalls significatius per a tu i estigues orgullós/a de la feina feta. Fora les relacions tòxiques. Posa límits a xantatges emocionals. .
Sigues respectuós/a, però ferm/a amb els demés. Busca nous grups amb els que puguis compartir els teus interessos i aficions. Envolta’t de les persones amb les que estiguis còmode i amb les que pots ser tu mateix/a sense preocuparte per l’acceptació. Expressa el que realment sents i el que necessites, sense por a ser jutjat/da o rebutjat/da. No podem agradar a tothom, però si podem ser nosaltres mateixos, únics i valuosos. No generalitzis. Si no et surt bé alguna cosa, no vol dir que totes et surtin malament. No et comparis. Tothom té problemes, absolutament tothom, encara que tu no els vegis. Ningú es perfecte. Tots tenim qualitats bones i d’altres que no ho són tant.
Ningú ens pot apujar l’autoestima. Són les nostres creences i, per tant, som nosaltres els principals responsables en canviar-les.
NEUROCIÈNCIA
Amb que somien els nadons? Segons la hipòtesis proposada per en David Foulkes, psicòleg especialista en el son infantil, els nadons mentre dormen creen noves vies neuronals. Aquestes vies neuronals per una part ajuden a processar tot el que el nadó aprèn, i per l’altra, preparen nous reptes que vindran després, com per exemple, el desenvolupament
del llenguatge. És a dir que mentre dormen processen tot allò que van captant mentre estan desperts. Els seus somnis estan plens de sorolls sense connexions, ombres que s’apropen i s’allunyen, olors, gustos, sensacions... percepcions bàsiques a partir de les quals el nadó tractarà d’entendre aquest món tant complex.
El cervell està en el procés de canvi constant El cervell humà està sota la investigació constant i la seva plasticitat avui en dia és innegable. El nostre cervell canvia amb cada cosa que fem, amb cada experiència, per molt insignificativa que sigui i, fins i tot, amb el que es pensa però no es diu. La qüestió està en com guiem aquests canvis, és a dir, en com esculpim el propi cervell, rodejant-nos d’influències que ens aportin el millor.
Vital Palamós -24-
L’amor s’enfronta a la por L’oxitocina, també anomenada com l’hormona de l’amor, afavoreix les relacions socials, sexuals, amoroses i està present en el part i el procés de lactància. Però a més a més, en situacions que provoquen sensació de por, l’oxitocina permet actuar utilitzant raonament i serveix com a calmant natural.
Beneficis que aporten les amistats des del punt de mira científic. Desenvolupa l’empatia i ensenya a escoltar El fet de compartir els seus sentiment i emocions, problemes i punts de vista, fa que les persones siguin menys apàtiques.
Segrega l’oxitocina L’hormona tan necessària per relaxarnos, sentir l’alegria i benestar, ens la pot proporcionar una simple mirada càlida o una abraçada sincera.
Potencia l’autoestima El fet de formar part d’un grup ens dóna força per la superació i ganes de gaudir de cada moment. El centre emocional del cervell fomenta els sentiments d’il•lusió, serenitat i equilibri.
Vital Palamós -25-
Malentesos, desacords i conflictes en la parella
Taisya Gomonova, Psicòloga a Palamós
Vital Palamós -26-
Absolutament totes les parelles afronten les discussions, siguin aquestes degut a malentesos, desacords o conflictes més problemàtics. A priori, les discussions són saludables per la relació, ja que redefineixen el patró relacional, donen oportunitat d’expressar-se, contribueixen en l’evolució de la relació, incrementen la capacitat de resoldre les dificultats i afavoreixen a la intimitat emocional. Però les discussions mal portades no tant sols inhibeixen a les persones, sinó que, a més a més, aporten una dosis d’agressivitat que degrada i, fins i tot, dissol les relacions amoroses.
Com podem facilitar la resolució del problema?
Quan apareix el problema? El problema apareix quan els conflictes són repetitius, no hi ha cerca de solució i quan es crucifiquen i es converteixen en pautes disfuncionals i retraïments.
Què es el que provoca aquest problema? Desvalorització, despreci, crítica destructiva, ofensa, inflexibilitat i desqualificació de les emocions i sentiments d’altra persona.
1.
La disponibilitat al canvi. Tot és canviant: l’entorn que ens envolta, la parella i la nostra relació també. No vol dir que hem de perdre la nostra identitat, però si adaptar-nos a aquests canvis.
2.
Afrontar el problema. Per molt petit que sigui, és indispensable afrontar-lo. Totes dues persones han de tenir la inquietud de resoldre el problema de tal manera que tots dos surtin guanyant. Vital Palamós -27
3.
4.
Comunicació en ambient propici. Si el lloc no és l’adequat, hi ha altres persones, presa o molt de soroll, es deixaran de dir coses que podrien resultar fonamentals. Reparació post conflicte. Un cop el conflicte sembla que està resolt, és recomanable tornar a parlar sobre aquest amb la nostra parella. La conversa post conflicte pot mostrar si el conflicte realment està resolt o si hi ha ressentiment, emocions negatives o malentesos. És summament important ja que els conflictes cronificats són molt destructius. Preguntar si la nostra parella s’ha quedat satisfeta amb la Vital Palamós -28-
resolució del conflicte li mostrarà, també, que el seu benestar ens importa.
5.
Regulació emocional. En el moment de la ràbia, per exemple, és important saber identificar l’emoció que estem sentint i acceptar-la. Evitar parlar des d’aquesta emoció i parlar sobre aquesta emoció, sense posar la responsabilitat a les persones sinó a les situacions. Per exemple, en comptes de dir: “tot això es un desastre (parlar des de l'emoció), perquè tu (responsabilitzar a les persones) no t’has preocupat per res”, dir “em sento molt frustrada i rabiosa (parlar de la emoció), perquè la situació se’ns ha escapat de les mans”.
6.
Positivitat durant el conflicte. Recorda: tot els conflictes per si sols són positius. El que els converteix en negatius és la nostra mala gestió.
Què ens pot protegir dels conflictes problemàtics? Ètica en la relació. No perquè sigui la nostra parella, la persona que tant estimem, confiem i la que ens dóna tant de suport, ha de ser la persona a la que més ens atrevim dir coses desagradables.
Acceptar a la persona tal i com és. En totes les persones trobarem coses que ens agraden molt i coses que no ens agraden gaire. Ningú es perfecte i la nostra parella tampoc ho ha de ser.
Mirada sobre un/a mateix/a. A vegades, en les discussions, ens focalitzem tant en tenir la veritat, que oblidem fer una mirada introspectiva.
Fidelitat al projecte comú. Fins i tot durant la discussió, cal recordar que la parella es més que la suma de dos, cal cuidar aquesta joia i buscar l’apropament amorós. Vital Palamós -29-
CURIOSITATS
Per què les dones tenen els peus més freds? Segons l’explicació científica del fisiòleg Michael Tipton, l’explicació d’aquest fenomen es troba en l’estrogen, hormona femenina que regula el funcionament dels vasos sanguinis perifèrics. Quan els nivells d’aquesta substància pugen, la sensibilitat al descens de la temperatura augmenta i els peus es queden més freds.
Es pot donar el pit amb la pròtesis de silicona?
Les persones amb noms comuns tenen més èxit?
La resposta és sí! Durant la intervenció d’augment del pit, els cirurgians plàstics no tallen en cap moment la comunicació dels conductors galactòfors, els encarregats de transportar la llet fins el mugró. Com que l’implant sol col•locar-se entre, o a sota, de la glàndula mamària i el múscul pectoral, l’estructura no es veu afectada.
Sí, al menys en l’àmbit laboral! Les persones amb noms comuns i curts ens transmeten confiança i resulten més simpàtics i accessibles. Aquesta afirmació la sostenen diverses universitats americanes. Segons indiquen, les persones amb noms curts i fàcils de pronunciar ascendeixen més de pressa en el món laboral ja que el cervell processa millor les informacions ràpides i, per tant, tenir un nom curt els posa en una posició més favorable.
Vital Palamós -30-
Es pot detectar el sexe d’una persona a partir d’una empremta? Com ho afirmen els investigadors de la universitat Estatal de Nova York, sí es pot! Partint de la base que l’empremta és una taca de greix que deixa la persona quan toca alguna cosa amb els seus dits, la resposta es troba en els nivells d’aminoàcids presents en la suor. Segons els científics, degut a les diferències hormonals, la suor femenina duplica els nivells d’aminoàcids que la suor masculina.
Es pot aconseguir un perfum amb l’aroma de la teva persona estimada? Si ets una mare que estranya a la seva criatura o la seva parella durant les hores de treball o que per qüestions diverses està molt lluny d’elles, l’empresa francesa Kalain s’ocuparà d’apropar-vos. Nomes portant la roba o qualsevol objecte de la persona que preservi la seva olor, la innovadora empresa produirà per vosaltres la rèplica exacta de la seva olor.
Sabies que... ...Gallina Blanca i Meetic proposen el primer Speed Dating culinari? Aquestes dues empreses tan diferents, ofereixen l’oportunitat a les futures parelles de conèixer-se mentre cuinen sota el lema “cuina amb l’amor”. Trobaràs més informació a www.gallinabuscapollo.com Vital Palamós -31-
Psicoteràpia de parella Psicoteràpia individual Psicoteràpia infantil i juvenil Informes psicològics Telèfon: 972 119 650 / 687 645 788
CepPalamós
C. Xaloc, 21
www.PsicologiaPalamos.com