Pas en fals al marge de la història

Page 1

Dins

- 21 -


‫في غرف ٍة تط ّل على قاسيون‬ ‫ُ‬ ‫رأيت جثّة طائر‬ ‫اليوم‬ ‫‪.‬ظننتهُ الحبّ‬ ‫كانت الجيفة ملقاةً على الرّصيف‬ ‫فاردةً جناحيها وكأنّها مصلوبة‬ ‫ُ‬ ‫غذذت السّير قبل أن أميّز نوع الطّائر‬ ‫كان أكبر من عصفور‬ ‫منقاره معقوف‬ ‫ُ‬ ‫قلت‪ :‬لعلّه جار ٌح‬ ‫هل يكون الحبّ ؟‬ ‫‪/‬‬ ‫في غرف ٍة تط ّل على قاسيون‬ ‫أيقظني غرابٌ ينعق بال توقّف‬ ‫ُخيِّل إل ّي أنّه يطير داخل الحلم‬ ‫ّ‬ ‫حواف نومي‬ ‫فالجثث المتفحّمة مرميّةٌ أبداً على‬ ‫عين واحدة كي أراه أمامي‬ ‫فتح ٍ‬ ‫لم يلزمني سوى ِ‬ ‫‪،‬يراقبني‬ ‫سرير داخل حلمه‬ ‫ويخيّل إليه أنّني حططت على‬ ‫ٍ‬ ‫ّ‬ ‫حواف نومه‬ ‫‪.‬فالفتيات الحزينات مرميّات أبداً على‬ ‫خفق الغراب بجناحيه‪ ،‬مرة‪ ،‬مرتين‪ ،‬ثالثا ً‬ ‫ث ّم طار‬

‫‪- 22 -‬‬


En una habitació amb vistes a la muntanya de Damasc Avui he vist el cadàver d’un ocell. Potser és l’amor, he pensat. El cadàver, llançat a la vorera, tenia les ales esteses, com crucificat. He apressat la marxa per veure quina mena d’ocell era: més gros que un pardal, el bec corbat. Qui sap, potser està ferit, he pensat; serà l’amor?, qui sap. En una habitació amb vistes a la muntanya de Damasc, m’ha despertat un corb que no parava de grallar. Me l’he imaginat volant, en el meu somni; car a la vora del meu son sempre llencen despulles carbonitzades. Només obrint un ull l’he vist davant de mi, observant-me. M’he vist estesa sobre un llit, en el seu somni; car a la vora del seu son sempre llencen noies desolades. El corb ha batut ales; una, dues, tres vegades, i s’ha envolat tot seguit. He estirat els braços; una, dues, tres vegades, i després m’he aixecat. Les cases, escampades per la muntanya, han començat a desvetllar-se. - 23 -


‫تمطّيت م ّرةً‪ ،‬مرتين‪ ،‬ثالثا ً‬ ‫ُ‬ ‫نهضت‬ ‫‪.‬ثم‬ ‫بدأت البيوت المتناثرة في الجبل تفيق‬ ‫ستائر تنزاح هنا وهناك‬ ‫سجاجيد صالة تُلَ ّ‬ ‫ف وتُف َرد‬ ‫خي ٌر أسود يندلق على عيون البوتوغاز‬ ‫ما ٌء ينثال على الوجوه النّاعسة وعلى العتبات‬ ‫ٌ‬ ‫‪.‬بسمالت وعصافير ترتعد من صرير النّوافذ‬ ‫قلت لها‪ :‬صباح الخير يا بيوت‬ ‫من سيلتهم عيونك الجميلة اليوم؟‬ ‫‪/‬‬ ‫يوم يوقظني هديل يمامة‬ ‫في بيتي ك ّل ٍ‬ ‫قبل أن يكشف قاتلي عن وجهه داخل المنام‬ ‫ُ‬ ‫‪.‬قلت‪ :‬أقت ُل اليمامةَ كي أنقذ نفسي‬ ‫ُ‬ ‫اكتفيت بنصب ف ّزاع ٍة لها‬ ‫‪.‬لكنّني‬ ‫نجحت الخطّة‬ ‫وكشف قاتلي عن وج ٍه بال عينين‬ ‫كان كك ّل ليل ٍة يغرز أظفاره في عنقي‬ ‫‪.‬بينما ألو ُ‬ ‫ك سوا َد عينيه‬ ‫‪/‬‬ ‫حبيبي ليس طائراً‬ ‫لكنّه يرح ُل باستمرار‬ ‫ُ‬ ‫نثرت فتاتَ الخبز على جسدي‬ ‫ُ‬ ‫نصبت شراكا ً على حافّة ال ّسرّة‬ ‫ُ‬ ‫بنيت ع ّشا ً أسف َل البطن‬ ‫صنعت من يدي ف ّزاعةً‬ ‫ُ‬ ‫‪- 24 -‬‬


Cortines que es descorren ençà i enllà. Tapissos d’oració que es pleguen i s’endrecen. Bassals negres damunt dels fogons. Aigua damunt de cares ensonyades i de graons. Invocacions a Déu i ocells que tremolen pel soroll de finestres que grinyolen. Bon dia, cases!, els he dit; qui s’engolirà, avui, els vostres ulls tan bonics? A casa, cada dia em despertava el parrupeig d’un colom. Abans que el meu assassí em mostrés el rostre durant el son, vaig decidir que per salvar-me mataria el colom. Amb un espantaocells en vaig tenir prou. El vaig plantar i el pla va reeixir: L’assassí desvelà un rostre mancat d’ulls. Com cada nit, m’enfonsava les ungles al coll mentre jo li mossegava aquella negror dels ulls. El meu amor no és un ocell, però sovint abandona el niu. M’he escampat engrunes de pa pel cos. M’he lligat un cordill a l’orla del melic. He construït un nieró sota el ventre i de la mà n’he fet un espantall per aüixar altres pardals. El meu amor no és un ocell, però del cos li rellisquen les plomes del meu coixí, per això aparec bella i abandonada de matí. El meu amor no és un ocell, - 25 -


‫‪.‬أب ِع ُد بها اآلخرين‬ ‫حبيبي ليس طائراً‬ ‫ّ‬ ‫ريش وسادتي تساقطَ من جسده‬ ‫لكن‬ ‫َ‬ ‫‪.‬لذا أبدو عند الصّباح جميلةً ومهجورة‬ ‫حبيبي ليس طائراً‬ ‫لكنّني أحلم ك ّل ليلةً‬ ‫بأن أصير ُغصنا ً‬ ‫‪.‬أو ك ّوةً في جدار‬

‫‪- 26 -‬‬


però cada nit somio que soc branca o espiera en una paret.

- 27 -


‫تهافُتْ‬ ‫ُ‬ ‫‪:‬اعتدت وقو َع األشياء من يدي‬ ‫الهاتف في دلو المياه‬ ‫األكواب في الممرِّ المعتم‬ ‫السّكاكين على ركبتي‬ ‫الكتب في حضني‬ ‫األصدقاء في المطارات‬ ‫العائلة عند عتبة المعبَد‬ ‫البيت بين شفتَي الحرب‬ ‫الحرب على طاولة الكتابة‬ ‫الكتابة حين أنظر في عينيك‬ ‫‪.‬الحبّ في رجع صدى خطواتك‬ ‫‪،‬أرى خطوطَ كفّي تتالشى‬ ‫يوم طال ٌع جدي ٌد‬ ‫في ك ّل ٍ‬ ‫ْرفَة البصّارة‬ ‫حياةٌ تطول وتقصر حسب تع ِ‬ ‫‪.‬وآثا ُر حبٍّ قديم تروح وتجيء بال توقّف‬ ‫ّ‬ ‫أف ّك ُر ّ‬ ‫الكف تحتاج أن تصفع أحداً‪ ،‬أي أح ٍد‪ ،‬لمرّة‬ ‫أن هذه‬ ‫ّ‬ ‫تقبض على معص ِمك‬ ‫والكف الثانية تحتاج أن‬ ‫َ‬ ‫هكذا قد تستعي ُد يداي عافيتهما‬ ‫ويصير بإمكاني أن أع ّد على أصابعي‬ ‫من دون أن أخطئ‪-‬‬‫السّاعات التي تبتع ُد فيها عنّي‬ ‫ّ‬ ‫الظن‬ ‫‪،‬وأن أدف َع عنك سو َء‬ ‫‪،‬حين أشرد في شرايين يدي اليُسرى‬ ‫‪.‬بينما تزي ُح خصلةً وق َع ْ‬ ‫ت على وجهي‬ ‫‪- 28 -‬‬


Caiguda M’he acostumat que les coses em caiguin de les mans: El telèfon, a la galleda de fregar. Els gots, al corredor fosc. Els ganivets, als genolls. Els llibres, a la falda. Els amics, als aeroports. La família, al portal del temple. La casa, als marges de la guerra. La guerra, a la taula del despatx. L’escriptura, a través dels teus ulls. L’amor, a l’eco dels teus passos. Veig com les línies de les mans desapareixen, cada dia nova albada, nova vida, una vida que s’allarga i s’acurça segons la tarifa de la vident: restes d’un antic amor que van i venen. Penso que aquesta mà necessita bufetejar algú, qui sigui, almenys una vegada, i l’altra necessita agafar un canell: el teu. Potser així les mans recobraran la salut i podré comptar amb els dits –sense equivocar-me– les hores que ets lluny de mi i distreure’t dels mals pensaments, mentre jo em distrec mirant les venes de la mà esquerra i tu enretires el floc de cabells que m’ha caigut a la cara. - 29 -


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.