1. Introducció Tradicionalment, el País Valencià ha tingut una de les economies més pròsperes i avançades de l'Estat espanyol. El pes sobre el conjunt de l'economia espanyola ha sigut d'un 10% aproximadament: poc més del 10% del PIB (Producte Interior Brut), 12% de les exportacions, quasi el 10% del valor afegit brut industrial i poc més del 10% de l'estoc de capital. El seu model empresarial ha estat compost per uns centenars d'empreses multinacionals i de milers de xicotetes i mitjanes empreses locals, ubicades principalment dins dels sectors agroalimentari, turisme, comerç, construcció i diferents indústries intensives en mà d'obra com ara la ceràmica, la fusta i el moble, el tèxtil, el paper, els joguets, el calçat, la pell, el cautxú, el torró, el gelat, la maquinària elèctrica i l'automoció. El Sistema Financer Valencià s'ha desenvolupat en la mateixa línia que el conjunt de l'economia, arribant a mantenir durant dècades posicions capdavanteres dins del conjunt del Sistema Financer Espanyol. Així, les principals caixes d'estalvis valencianes (Bancaixa i la CAM) estaven dins del ranking de les cinc primeres caixes espanyoles (tercera i quarta posició, sols per darrere de La Caixa de Barcelona i Caja Madrid) i les cooperatives de crèdit i caixes rurals representaven més de la meitat del conjunt d'aquest subsector a tot l'Estat espanyol i una d'elles (Ruralcaja) estava també entre les cinc primeres d'aquest tipus d'entitats bancàries. A més, al País Valencià existia el nucli més fort de seccions de crèdit de cooperatives agràries de tot Espanya, unes entitats especialitzades en el finançament del món rural i de l'agricultura que portaren endavant una tasca clau en el desenvolupament de l'agro-indústria valenciana i que han servit de model per a altres autonomies. D'altra banda, el Banc de València, el banc més antic, representava el principal exponent financer de la
— 15 —