Newsuic 28

Universitat Internacional de Catalunya nº 28. Any 8. Març - Juny de 2011

1 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

ELEVAT A LA màxima potència

El coaching, un sistema modern per a preparar en valors que s’implanta a la UIC

C

Aquest any, la UIC ha celebrat el patró de les universitats amb la imposició de birrets a nous doctors.

Arquitectura Humanidades Gestión Cultural Comunicación Educación Derecho Empresa Familia Medicina Enfermería Fisioterapia Odontología Interdisciplinares

uic.es facebook.com/UICbarcelona twitter.com/UICbarcelona

w

Welcome!

EDITORIAL

Sempre presents blerts per la comunitat internacional estiguessin encara desorganitzats, atès que triguen massa a arribar a les víctimes. Cap país no és immune als infortunis, com ho demostren la tragèdia de Nova Orleans provocada per l’huracà “Katrina” o, més recentment, les riuades que han afectat una vasta zona d’Austràlia o el Japó mateix; però en el cas d’Haití, el desastre empitjora les vulnerabilitats existents. És per això que s’imposa un replantejament per respondre més eficaçment a les situacions que ha provocat i superar les dificultats d’accés a les víctimes. Una millor coordinació, aprendre dels errors i dels èxits han d’anar de la mà del pensament positiu en el sentit de mantenir-se alerta i considerar els desastres no com a fets excepcionals sinó com a emergències recurrents. Aquesta actitud ha de contribuir necessàriament a millorar les bones pràctiques i a evitar sentiments de frustració entre totes les persones i organitzacions que contribueixen, amb llurs possibilitats i la millor voluntat, a remeiar tanta desgràcia i desolació.

A fons (4-5)

COACHING Des d’aquest curs, la UIC ha volgut donar un valor afegit al seu alumnat i per això compta amb el nou Servei d’Assessorament i Coaching.

Alumni(16) A la Xina Tres Alumni que treballen a la Xina ens visiten i expliquen la seva experiència. (p. 12)

Veus (6-7) Bioètica i recerca Un debat obert que planteja Josep Lluís Sanfeliu, membre del CAS (p. 7)

Campus (8-13) Nova càtedra Es crea una nova càtedra que crea vincles entre la UIC i empreses del món de l’edificació (p. 8)

Inciativa estudiantil

STAFF & STUFF

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

DIRECTOR: Roger Jiménez DIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Alejandro Vázquez-Dodero REDACTOR EN CAP: Jaume Figa DIRECTOR D’ART: Paula Barroso COL·LABORACIONS: Salvador Aragonés, M Jesús Castel, Josep Corcó, Sergi Dòria, Empar Lorda, Joaquín Luna, Toni Piqué, Víctor Pou, Josep Lluís Riocabo, Josep Lluís Sanfeliu.

DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Jaume Figa.

REDACCIÓ: Cristina Branea, Mario Hernández, Claudia Trujillo, Raquel Ferreño.

IMPRESSIÓ: IMGESA Gràfiques del Llobregat

newsuic@uic.es

DES DE NEWSUIC

Artur Mas

3 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

El 12 de gener del 2010, Haití va ser sacsejat per un terratrèmol devastador que causà centenars de milers de morts, desplaçaments d’un milió de damnificats i la destrucció de cases, escoles, hospitals així com un seguit d’infraestructures. Avui, Japó està en situació similar. Són desastres que mobilitzen governs i persones d’arreu del món que responden generosament amb aportacions a AVUI TOT les organitzacions en SEGUEIX internacionals forma de diners, IGUAL A paquets de queviures i materials per HAITÍ ajudar en les tasques d’auxili i rehabilitació. Malgrat tots aquests recursos, més d’un any després del primer cas, el desvalgut i castigat país antillà segueix en una situació ben precària.

Paradoxalment, una desgràcia que els mitjans de comunicació van difondre en qüestió d’hores a tots els racons del planeta, no troba la resposta més pràctica i efectiva sobre el terreny.

Sembla com si tota aquesta ajuda i els principis d’acció humanitària esta-

Alumnes del Campus Sant Cugat han creat una agrupació per aprofundir en els grans temes humans de la salut (p.10)

Doctors i premis Imposició del birrets a nous doctors i entrega dels premis fi de carrera a quatre alumnes de la UIC (p.13)

Món (18-19)

Tot fent dissabte De tant en tant va bé fer dissabte: fer una mica de neteja, repassar, recordar, submergir-se en l’apassionant món dels arxius... N’hi ha un que ja va sent grosset, el de Newsuic. Hi han passat moltes coses, moltes cares conegudes. En un raconet de l’arxiu hi ha coses que mai hem publicat però que ens agraden. Hi ha una carpeta —és un dir— on hi ha fotos de gent coneguda públicament amb el Newsuic a les mans. Fa un temps en vam fer una a l’aleshores cap de l’oposició, Artur Mas, quan va visitar les instal·lacions del Campus Sant Cugat.

Ara que és president de la Generalitat de Catalunya ens fa gràcia publicar-la.

Àfrica Recerca (12-13)

Arquitectures genètiques, un nou món Una recerca que parla de la possibilitat de crear plantes amb llum pròpia (p. 12)

Joaquín Luna, corresponsal de La Vanguardia, reflexiona sobre els canvis al món àrab (p. 19)

Bàsic! (18) Europa

Celebrem que la bandera europea fa 25 anys

Respon sa

A fons

b

Social t a t i il

Un ENTRENADOR sempre al COSTAT Newsuic 28. març-jnuy de 2011

4

Treball en equip, flexibilitat, proactivitat, creativitat, esperit emprenedor, comunicació, lideratge, responsabilitat social… són algunes de les qualitats que defineixen els personatges de la portada. ¿Qui nega a Pep Guardiola la seva capacitat de treball en equip, o a Ferran Adrià la seva passió per innovar? Són coneixements, habilitats i destreses que prenen el nom de “competències”. N’hi ha centenars i faciliten la vida i la feina. No en va, el sistema europeu d’educació superior en vol per als universitaris. Que no només acabin amb coneixements teòrics sinó amb capacitats reals que els facin idonis per al món professional. Els plans d’estudis s’han adaptat perquè això sigui possible; però a la UIC s’ha fet un pas més: un pas que permetrà que tots els integrants de la comunitat universitària donin el seu propi pas endavant, decidint cap a on volen anar.

Javier Quintano La UIC procura, d’acord amb la seva identitat, el desenvolupament integral de les persones de tota la comunitat universitària. Són molts, els factors que hi ajuden: les classes teòriques, les pràctiques, l’esport, les hores a la cafeteria i els passadissos, el temps que es passa a la biblioteca, en un laboratori o en una sala de treball...; però la UIC, vol arribar a més, amb un compromís personal de tu a tu: que cadascun dels passos que donin tots els seus membres ―ja siguin acadèmics, professionals o personals―, els puguin donar de la mà d’un professional que els assessori. És el que, en el món anglosaxó es coneix com a coaching. El coach, en anglès, és l’entrenador d’un esport;

el verb, per tant ―to coach― vol dir entrenar o ensenyar. Entrenar per a la vida, assessorar o ensenyar competències és el coaching, l’assessorament al qual també s’ha apuntat la nostra universitat. Aquest és el motiu pel qual el setembre passat es va crear l’anomenat Servei d’Assessorament i Coaching.

Es tracta d’ensenyar als alumnes un estil de ser, de treballar, de comportar-se propi d’un universitari. És el savoir être et savoir faire: el saber estar i saber fer que tant caracteritza una persona íntegra. A còpia d’entrenament, de manera pràctica, com els futbolistes: de forma sistemàtica i professionalitzada es posen uns objectius per curs. A primer s’ensenyen

uns valors, i a segon i tercer, unes competències pròpies de la professió determinada. Un bon exemple actual és el que s’està duent a terme amb els alumnes del Grau en Fisioteràpia, que durant sis setmanes tenen un curs de competències comunicatives. És una de les parts del servei, l’assessorament, que reforça, durant els primers cursos, els valors i les competències... però cal donar un pas més: que cadascú tingui el seu propi pla d’acció i per això, que cadascú tingui el seu entrenador personal, el coach.

De Wall Street a l’àmbit universitari El coaching va sorgir a mitjan anys

70 gràcies a Timothy Gallwey, entrenador esportiu d’elit. Uns anys més tard, en els 80, va aparèixer el coaching executiu i personal de la mà de Thomas Leonard, que va treballar durant 20 anys, en col·laboració amb centenars d’experts en desenvolupament personal de tot el món, per crear-lo i definir-lo. Un entrenament que entén la vida i el treball com un esport en el qual es poden obtenir les fites que ens proposem, si ens comprometem amb l’esforç adequat.

Aquest mateix mètode que en l’actualitat se sol aplicar als alts executius d’empreses multinacionals és el que s’està implantant a la UIC per a tots els alumnes d’últim curs, Alumni, professors i personal administratiu.

El curs passat ja es va realitzar una prova pilot de sessions de coaching per a vint alumnes d’ADE, en què cada alumne va disposar de sis sessions de coaching en les quals es van treballar les competències transversals que necessitaven per al començament de les seves tasques professionals. Finalment, la UIC ha creat el Servei d’Assessorament i Coaching, pel qual va fitxar un antic directiu de Recursos Humans d’Agbar, Evaristo Aguado, que ha passat a ser-ne el responsable.

Però, com funciona ben bé el coaching?

Es tracta de portar les persones interessades (el coachee, seguint amb la mateixa terminologia angle-

Creativitat

C

om

Treball en equip

unicaci

ó

L’APUNT

DE L’EXPERT

Lideratge Evaristo Aguado

Responsable del Servei d’Assessorament i Coaching de la UIC

I funciona! En Pablo, un alumne que ha rebut sessions de coaching escriu al seu blog: “La primera sessió va ser per conèixer-nos, per temptejar el terreny… i ja vaig tenir l’oportunitat de descobrir com funciona el mètode: el coach no és algú que et diu què és el que has de fer ni et dóna la seva opinió personal sobre els temes

Per a què serveix el coaching?

Per aconseguir els teus objectius, esperances i desitjos.

Ens ajuda a trobar feina?

El coaching, miracles no en fa, però sí t’ajuda a treure el millor de tu mateix, a potenciar les teves habilitats, a tenir una altra perspectiva de tu i del que puguis estar buscant. T’ajuda a descobrir tot el que tens per oferir (i no coneixies o no estaves segur de conèixer). El que necessites canviar o començar a fer per aconseguir els teus objectius. T’ajuda a replantejarte situacions i actituds per millorar (i no només en el laboral). En aquest sentit, sí que t’ajuda.

Quant temps mínim dura un bon procés de coaching, quantes sessions? ( i màxim)?

El període mínim per obtenir bons resultats és de set sessions durant un període de sis mesos. Mai podem estendre-ho més de 8 o 9 sessions, el necessari per autoconèixer-se, fixar-se uns objectius clars i tenir un bon pla d’acció per aconseguir-los.

Quins requisits necessitem per entrar en un procés de coaching en la UIC? El principal tenir desitjos eficaços de desenvolupar el millor que portes dins. Has de ser alumne d’últim curs, o alumni, professor o personal administratiu. Després posar-te en contacte amb Evaristo Aguado, responsable d’Assessorament i Coaching de la UIC. (coaching@uic.es)

tractats, no! Tot el contrari: es limita a preguntar i a escoltar. La tasca de pensar és teva, respondre i donar els passos necessaris per avançar. És increïble el poder que tenen aquestes simples preguntes combinades amb una mica d’exigència per la teva banda”.

Les entrevistes es realitzen cada 45 dies. Primer, cal conèixer-se: a través d’una “tempesta d’idees”, a la primera sessió surten els punts forts i els punts de millora. El DAFO sobre un mateix: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. És un treball que cal fer amb profunditat. El coach no ensenya, I tu? T’hi animes? sinó que ajuda el coachee a adquirir un aprenentatge de si mateix. A cadascuna de les sessions es va seguint el que s’ha fet, i van sorgint nous objectius i nous plans d’acció.

Un procés costós, però molt productiu, a jutjar pel que diu en Pablo: “porto vàries sessions i puc dir que mai havia vist la meva vida amb tanta claredat, sobretot en la part professional. Si hagués de recomanar a algú que contracti un coach per millorar la seva vida ho faria sense pensar-m’ho ni un segon”.

La realitat d’un servei que comença a caminar En l’actualitat el Servei està fent coaching amb seixanta alumnes de les facultats de Ciències Econòmiques i Socials, Ciències Jurídiques i Polítiques, Ciències de la Comunicació i l’ESARQ. També hi ha membres del personal administratiu i de serveis que estan utilitzant aquest servei per treballar problemàtiques molt diferents als que puguin tenir els alumnes: conflictes laborals, delegació de funcions, entrenar-se per a un eventual canvi de lloc de treball o de funcions...

A més, s’està treballant, amb una important consultora de Recursos Humans, un projecte sobre les competències i, en coordinació amb la Facultat d’Humanitats, un altre sobre els valors de la UIC. D’altra banda, també hi ha en marxa un gran projecte de formació al professorat en l’assessorament: s’ha preparat una guia específica i cap a finals de curs hi haurà tallers concrets per als futurs assessors.

Són passes d’una realitat que comença a caminar. En un camí de millora personal al qual la UIC s’ha volgut sumar. Donant aquest servei per poder assolir la meta final de la formació integral.

5 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

sa) a l’autoconeixement, a través de converses personals; a pensar i a descobrir quins són els seus punts forts i els punts de millora… I no queda tot aquí, és clar, perquè això és molt però és poc. El que s’entrena s’ha de marcar uns objectius seguits d’un pla d’acció per aconseguir-los. És exactament el que passa en els entrenaments de qualsevol esport: no és l’entrenador el que encistella un triple, qui es llança a les pistes d’esquí, o qui aconsegueix un segon menys en arribar a l’altra banda de la piscina...

Quina és, doncs, la seva funció? “El coach ―diu Aguado― escolta molt, parla poc, no assessora ni aconsella però ajuda, a través de preguntes socràtiques, a aconseguir els resultats”. En l’esport, un ha de saber si xuta amb la posició correcta del peu, o si el revés li surt bé al tennis... Així mateix, en la professió, en la vida, cal saber si un sap defensar els seus projectes o si sap treballar en equip.

Només quan es coneix això, es poden fixar resultats concrets: si s’és massa rígid amb les persones a la feina o amb els plantejaments o horaris i es vol ser més flexible... A partir d’aquí, caldrà fer un pla d’acció.

V Veus BIOÈTICA I RECERCA, DEBAT OBERT

QUAN LA QUALITAT ÉS UN REPTE A LA UNIVERSITAT

Josep Lluís Sanfeliu

Dr. Josep Corcó Juviñá

Ysios Capital Partner, SGECR. Membre del Consell Social de la UIC.

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

6

Professionalment, en el camp de la inversió privada en empreses (venture capital) em dedico des d’Ysios Capital Partners a avaluar, per invertir, plans de negoci d’empreses en el camp de la recerca biomèdica.

Aquestes companyies desenvolupen productes basats en un descobriment científic que pot canviar el tractament de malalties.

En l’activitat d’inversió els recursos són limitats, és per això que cal prendre decisions i escollir.

Escollir vol dir fer-se preguntes científiques, tècniques, clíniques, financeres, etc. Els debats per escollir quina inversió biomèCAL cal emACCEPTAR dica prendre ratllen QUE LA la línia d’allò espiritual/emoRECERCA cional (‘bio’: BIOMÈDICA vida, en grec).

Un exemple POT els farà CANVIAR LA que entendre com SOCIETAT és de difícil donar resposta a algunes preguntes: “Què és millor invertir en un producte que pot salvar la vida a 1.000 persones o en un producte que farà desaparèixer el dolor a 1.000.000?”. Són preguntes a les quals ens enfrontem habitualment les organitzacions i gestors de recursos per a la recerca biomèdica.

En tot cas, la resposta a aquestes complexes qüestions és incerta i té matisos, però un cosa és ben clara: aquest tipus de debat és universal i de caire ètic. L’ètica no entén de fronteres ni legislacions, però tampoc les malalties i estem obligats a avançar aportant solucions als nostres problemes (fam, malalties, etc.); això sí que és un imperatiu ètic.

Així, en tota societat valenta com la catalana, decidida a emprendre i liderar processos de canvi i millora amb esperit internacional i amb molt potencial en l’àmbit de la biomedicina, el més convenient és trobar un compromís amb solucions consensuades sobre fonaments com: a) el desenvolupament com a humanitat passa per l’avenç en el camp de la salut cuidant de nosaltres i del nostre entorn, b) acceptar que la recerca biomèdica té capacitat transformadora de la societat i c) entendre que aquesta transformació ha d’ésser encabida en uns límits que considerin perspectives espirituals, socials i emocionals diverses basades en el rigor i la informació.

El que sí que queda molt clar és que si girem l’esquena al progrés científic, estarem conformant-nos amb els actuals nivells de fam, malaltia i privació al món; i això sí que no seria ètic. Simplement no ens podem aturar, però no aturar-nos no vol dir passar per sobre d’altres aspectes igual de rellevants, no acceptem els danys col·laterals, i afrontem-los.

Com va dir el metge Premi Nobel de la Pau, Albert Schweitzer: “Ethics is nothing else than reverence for life”; tot fent la reverència, parlem-ne.

Director del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE).

Millora contínua, aquest és el repte.

M’agrada resumir així l’esperit de l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest marc, les universitats disposen ara d’un elevat grau de llibertat per proposar plans d’estudi que fomentin un aprenentatge integral per part de l’alumne. Amb aquesta nova ordenació acadèmica, les institucions universitàries han d’adquirir davant la societat el compromís de garantir que les seves actuacions assegurin l’assoliment dels objectius formatius planificats, i alhora, potenciar una orientació a la millora contínua.

Però, ¿com s’aconsegueix una gestió de les titulacions orientada a la millora contínua? A la UIC s’està iniciant a cada facultat, amb el suport del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE), la implementació d’un Sistema de Garantia Interna de Qualitat conforme al model AUDIT. Aquest model ha estat creat per diverses agències externes de qualitat específicament per a l’àmbit universitari, amb l’objectiu de facilitar la sistematització

MILLORA CONTÍNUA: ÉS EL REPTE DE LA UIC. COMPROMÍS DAVANT LA SOCIETAT QUE ASSEGURI QUALITAT

dels mecanismes per planificar, desenvolupar i avaluar les actuacions en relació als ensenyaments i la docència.

Aquesta avaluació facilitarà la presa d’accions de millora per aconseguir els objectius previstos. I ara la pregunta més interessant, qui farà aquesta avaluació? A la UIC, representants de tots els membres de la comunitat universitària hi podran participar de forma directa. Cada centre comptarà amb una Comissió de Qualitat pròpia formada per representats de la seva Junta, del professorat, del personal d’administració i serveis, dels estudiants, dels ocupadors i del Consell Acadèmic i Social.

A la vegada, hi haurà una avaluació externa: AQU Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català, farà un seguiment anual del desenvolupament i millora de les titulacions, i cada sis anys, el Consejo de Universidades, basant-se en els resultats d’aquest seguiment, renovarà o denegarà l’acreditació dels títols.

Millora contínua, aquest és el repte que assumeix la Universitat Internacional de Catalunya i que declara formalment amb la publicació de la Política de Qualitat. En aquesta declaració la Universitat es compromet a donar suport a tots els centres en la gestió i millora del seu Sistema de Garantia Interna de Qualitat. www.uic.es/qualitat

ELS RIDÍCULS DEL PERIODISME PIJO

ENTORNO A LA BEATIFICACIÓN DE JUAN PABLO II

Toni Piqué

Salvador Aragonés

Periodista y profesor de la Facultad de Ciencias de la Comunicación

Profesor de la Facultat de Ciències de la Comunicació

El reportatge té aquella il·lusió impostada i la superficialitat habituals del gènere. És fantàstica la capacitat de la reportera de sorprendre’s amb fals escàndol (deliciós esglai en diria ella) de les grolleries i bajanades que li explica el vanitós personatge. No hi manca el qualificatiu “seductor”, que atribuït a un senyor de 82 anys és com dir “simpàtica” a una noia de 22. Còmic.

Em recordí d’un conegut que ja passa dels 70. Es va trobar amb un seu amic de l’escola. No es veien feia temps. El meu amic li pregunta què tal. L’altre, posant el palmell de la mà perpendicular a la sivella del cinturó, li respon: —D’aquí cap a dalt, fatal. D’aquí cap a baix, com un xaval, tu.

I el meu amic: —Escolta noi, jo t’he vingut a saludar perquè vam ser amics, no per a que em contis boles.

Per a evitar aquestes sospites raonables sobre el personatge, la nostra

periodista executa un recurs clàssic: garantir al lector que no té els defectes adients a les seves condicions físiques, socials, professionals…

Posem per cas una persona gran.

Segons com, no sona autèntica com a testimoni, perquè el temps difumina els fets llunyans que evoca. I les naturals xacres de la maduresa fan físicament impossibles alguns comportaments que se li atribueixen, etc.

La nostra periodista ho resol així: “O* (sempre pel nom de pila, és clar) hace estas reflexiones en voz alta hojeando uno de sus libros […].

Muchas de estas páginas llevan anotaciones a lápiz o post it amarillos con sus comentarios: “Esta es muy pija”, “A este lo paré por la calle”, “¿Sabías que las hormigas cultivan sus propios huertos?”… Tiene una memoria lúcida, y lo mismo repasa anécdotas de hace 40 años que me muestra lo que lleva en la cartera […].”

Què tenen a veure la lucidesa de la memòria i ensenyar el que portes a la cartera? En fi. El personatge i la periodista transformen un

bon recurs en un artifici. Al següent paràgraf se’ls veu la llauna: “Pero yo, como Fidel [Castro], no sé mandar […], dice, recordando a continuación su periplo por Cuba junto al dictador. Fui en el año 57 con JAG* para hacer un libro, pero me eché una novia y me quedé unos meses. Fidel era simpático conmigo y me encargó organizar a los españoles e italianos para un festival de canción protesta. Un día íbamos por un ministerio […]”

Ep. El 1957 en Fidel Castro no circulava per cap ministeri. Això és ben segur. La resta del reportatge… no ho sé. Desconfiem de la “lúcida memoria”? Es va despistar l’editora? És una pífia de teclat? El copia-tallaenganxa de l’edició va barrejar-ho tot? O tal vegada el Veuve Clicquot es va vessar sobre els originals, la majordoma no els va poder netejar amb el mocador de setí i calgué reconstruir-los de memòria, sabes?

Patètic. article publicat al blog de l’autor, paperpapers.blogspot.com

Navarro-Valls me decía hace unos meses que podría ser anunciado a finales de año… Se equivocó por dos semanas. El Papa Wojtyla será proclamado beato, en un proceso muy rápido pero que ha seguido los estrictos y objetivos pasos que pide el actual Código de Derecho Canónico.

Antiguamente había canonizaciones “por aclamación popular”. Hoy, no faltan los “defensores” y los “fiscales” (el conocido como el “abogado del diablo”): hay que encontrar cualquier posible resquicio o sombra que esté en desacuerdo con la fe católica. Entonces, los procesos tardaban muchos años y a veces siglos; hoy, gracias a la nueva legislación impulsada por el papa polaco, no es así. Motivo pastoral: los santos deben ser ejemplo para el hombre moderno. ¿Por qué el 1 de mayo? Lógicamente porque cae en domingo; pero también porque no es uno cualquiera. Juan Pablo II consiguió que el domingo después de Pascua de Resurrección –que este año es el primero de mayo– fuera el dedicado a la Divina Misericordia; y el día de su fallecimiento, el 2 de abril de 2005, coincidía con la víspera de ese domingo.

No es verdad que sea para “enturbiar” –como ha dicho alguno– la Fiesta del Trabajo. Además, para los católicos ese día es la Fiesta de San José Obrero, y San José, unido al mes de la Virgen, con el valor del trabajo de fondo es un acierto para la beatificación de un papa que supo unir una enorme vida de trabajo con una enorme vida de contemplación.

7 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Trobo “Retrato de un viejo [fotógrafo] verde” en un d’aquests catàlegs de frivolitats anomenats Revistes Femenines d’Alta Gamma, on tracten les dones com a trofeus, penjadors, vitrines, parets, carn… És un retrat pretesament á-la-Talese d’un ancià fotògraf de modes dels 50 i 60, que mostra la seva decrepitud.

Els Campus NUEVA CÁTEDRA

Nace la “Cátedra de Edificación Industrializada bajo parámetros Medioambientales” blecer vías de colaboración y de desarrollo conjunto entre la UIC y las distintas empresas del sector de la edificación, para SE TRATA DE obtener un resigniLA SEGUNDA sultado ficativo en la CÁTEDRAsostenibilidad EMPRESA DE y el respeto al medio amLA ESARQ, biente.

Esta DESPUÉS DE iniciativa resegún LA CATEDRA fuerza, el Dr. PichASCER Aguilera, la “voluntad decidida de la Escuela de Arquitectura de participar en cuestiones tan fundamentales en el sector como son la sostenibilidad medioambiental y las nuevas maneras de construir”. La

transversalidad es, según su director, otro de los valores añadidos de esta cátedra: “El hecho de agrupar empresas complementarias entre sí ofrece un amplio espectro y es una garantía, ya que todos los agentes del sector se ven representados”.

Boi Ruiz

Xavier Mas de Xaxàs

Alex Gibelalde

25 de novembre

27 de desembre

11 de febrer

24 de febrer

L’advocat Jordi Palou va parlar sobre pillatge de guerra, drets humans i justícia internacional a l’alumnat de Dret Internacional Públic. Palou es va centrar en el conflicte ruandès, on es veuen implicades multinacionals americanes pel seu interès en l’explotació d’or, diamants o coltan.

El director del Màster de Gestió Sanitària, el Dr. Boi Ruiz, va ser nomenat Conseller de Salut de la Generalitat, el passat 27 de desembre. Aquest Màster, dissenyat pel mateix professor Boi Ruiz, enguany havia començat la primera edició, i el nou conseller ja havia impartit tota la seva docència al ser nomenat.

Humilitat, contacte amb la realitat i saber prendre distància, van ser els consells que va donar Mas de Xaxàs a l’alumnat de Periodisme, potencials enviats especials a zones de conflicte, en la sessió que va impartir a la UIC. El periodista va explicar la seva experiència en la recent revolta de Tunísia.

El Màster en Projectes de Comunicació Online va convidar Alex Gibelalde per parlar sobre Google i el màrqueting online. Dues dades: el 81% dels usuaris entren als webs a través del buscador, i aproximadament un 20% dels usuaris d’Internet ho fan des del mòbil.

Redacción

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

8

La UIC cuenta desde este curso académico con la nueva Cátedra de Edificación Industrializada bajo parámetros Medioambientales (CEIM).

La cátedra, nacida en el seno de la ESARQ con el impulso del arquitecto Felipe Pich-Aguilera, se ha constituido con el apoyo inicial de cuatro empresas colaboradoras que representan a distintos agentes del sector de la edificación: Construcciones Bosch Pascual (empresa constructora), Intemper (empresa de cubiertas y fachadas), Prefabricats Pujol (empresa de prefabricados) y Rockwool (empresa de aislamiento).

La nueva CEIM tiene por objeto esta-

Se trata de la segunda Cátedra-empresa de la ESARQ, tras la constitución, hace ya siete años, de la actual Cátedra de Cerámica impulsada por ASCER. La voluntad de la UIC, atendiendo a las necesidades del mercado, era crear una cátedra de edificación que permitiera cooperar en un área científico-tecnológica más amplia que la que pueda establecerse en un proyecto de I+D, con tres ámbitos claros de actuación: la formación, la generación de conocimiento y la transferen-

cia de tecnología y conocimiento.

Por ello, a lo largo del curso académico, se desarrollarán tanto actividades de formación, como de investigación y divulgación. Supone, para Pich-Aguilera, “abrir un nuevo campo de investigación”, generar un conocimiento que beneficie no sólo a la comunidad universitaria sino al sector de la construcción y al mundo de la empresa.

La Cátedra inicia su andadura con cuatro empresas colaboradoras pero pretende aumentar la representatividad del sector llegando a un total de diez-doce empresas, tal como prevé Edurne Díaz, directora de la OTRI de la UIC.

CARES

DE LA NOTÍCIA

Jordi Palou

Advocat i mitjancer internacional

Conseller de Salut

Correponsal de La Vanguardia

Product Marketing Manager a Google

GRUP D’ESTUDIANTS

Grup

E-WORLD Món universitari, ser un estudiant més, o un estudiant-emprenedor?

9

1r Periodisme

E-World és un grup format per alumnes d’ADE de la Universitat Internacional de Catalunya, que va néixer l’any 2009 quan els tres fundadors –Gerard Fluxà, Fermín Ginestà i Antoni Prats– estaven al primer curs dels seus estudis. Buscaven una plataforma que els ajudés a donar resposta a les inquietuds que tenien –volien fer més, auto formar-se– per això van prendre la decisió de formar un grup.

L’objectiu d’aquest grup és anar més enllà de les classes, organitzant conferències amb personalitats de diferents àmbits professionals, un blog literari, concursos bursàtils...

D’aquesta manera va ser com EWorld, amb el suport de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, es va donar a conèixer l’octubre de 2010 amb una conferència que va tenir com a ponent un personatge ben curiós: Josef Ajram. Ajram, tot sol i amb el seu esperit inquiet, es va saber obrir les portes del món dels brokers bursàtils i, a més, és un expert Ultraman (competició on esportistes de dotze països diferents que, durant tres dies, fan un total de 145 kilòmetres corrents camp a través; 84, de doble marató; 10, nedant; i 276 més, en bicicleta). Un home que

ha fet –com va dir– de l’esport, la seva “filosofia de vida, compaginantlo amb la feina en la borsa”. Amb la seva vitalitat, aquest broker-atleta assegurava que “en la vida mai hi ha fracassos, de tots pots acabar sortintte’n; és qüestió de no deixar mai de lluitar”.

Una altra perspectiva També va parlar de la motivació, però des d’un altre punt de vista, Víctor Küppers, professor de la Facultat on estudien els components d’E-World i autor del llibre El efecto actitud, qui fermaL’OBJECTIU creu ment en “la ÉS ANAR importància MÉS ENLLÀ del nostre comportament per DE LES tal de desenvoCLASSES: lupar el nostre FORMAR-SE potencial”.

ESCOLTANT

Durant la conferència, el ponent es va centrar en explicar als assistents el que ell nomena la seva “fórmula bàsica davant la vida”: (Coneixements + Habilitats) x Actitud; és a dir: els coneixements sumats a les habilitats de cadascú, es multipliquen amb l’actitud que es té davant la vida.

Des de la política.

Mirant al futur E-world també ha tingut altes personalitats polítiques. Així, el passat 25 de gener, l’expresident de la Generalitat, el senyor Jordi Pujol, va parlar de l’esperit emprenedor que han de tenir les noves generacions que pugen. En aquest sentit, es va dirigir als joves instant-los a tenir iniciativa i els va recordar que “no hi ha absolutament res fàcil a la vida”. “El que necessita el món –seguia–, són joves amb voluntat, motivació, i amb formació de valors i acadèmica, que portin endavant el món”. Per això, Pujol els animava a ser optimistes i a exigir-se: “no us autocompadiu, no teniu dret a compadir-vos! I encara que en tingueu, no ho feu!”, concloïa.

Una bona experiència Miquel Bastons, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials reconeixia que “totes les conferències han tingut èxit entre els estudiants, i se n’ha sabut escollir molt bé el ponent i el contingut”. “Han estat els mateixos estudiants els que ho han muntat –seguia Bastons– i per això han sabut què interessa als seus companys”. L’objectiu d’E-World –diuen els seus organitzadors– és seguir una vegada deixin la universitat, i que es consolidi com a organitzador de conferències i altres. Els agradaria que

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Clàudia Trujillo

qui s’encarregués d’això fossin els propis alumnes d’ADE de la UIC amb l’ajuda d’una autoritat, tal i com ells ho fan.

Potser E-World és encara molt nou, però potser també, aquest grup pugui fer honor a allò que deia l’expresident de la Generalitat: “una generació que es prepara, és seriosa, va endavant amb esforç i no és frívola, és una generació que té molt de futur...”.

Els Campus ESTUDIANTS

DIGUES LA TEVA

De quina pel·lícula t’agradaria ser el/la protagonista? Per què?

Una

INICIATIVA amb

humor

Redacció

Briselda López

Estudiant de 3r d’Odontologia

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

10

La nena de El laberinto del fauno.“A vegades m’agradaria perdre una mica la realitat de vista i tornar a viure com un infant on tot el que t’envolta és màgic i especial”.

Hi ha qüestions que donen peu a discutir. Però no d’aquelles discussions tipus Far West, on sempre acaba guanyant el bo i se’n va amb la noia... Són discussions sanes, que porten a pensar. És el que els va passar a un grup d’estudiants d’Infermeria, el 2008.

Calia aprofundir en aspectes bioètics.

Dit i fet. D’aquell moment ençà s’han anat organitzant fins a constituir el que és avui l’Agrupació de Bioètica d’Estu-

L’ABEU avui té 12 components (estudiants d’Infermeria i Medicina, i antics alumnes d’Infermeria) i ― segons reconeix l’Ana― estan “oberts a qualsevol titulació”. El resultat de les sessions que han tingut fins ara “ha estat molt positiu: amb una mitja d’uns vint estudiants, d’àmbits tant diversos com la Medicina, el Dret, l’Educació o la Veterinària... De la UIC i de fora”.

PREMIS

CONVENI

La UIC, empresa adherida a Enginyers Industrials de Catalunya

Ricard Mamblona

Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

L’Alexander Supertramp de la pel·lícula Into the Wild. “Valoro la seva valentia i el seu sentiment d’esperit lliure per deixar-ho tot enrere i enfrontar-se a un viatge, quasi filosòfic, de retrobament personal i de relació directa amb la natura”.

Mario González

Estudiant de 5è d’Odontologia

Batman, a Batman, El caballero oscuro. “Per lluitar contra el mal i la corrupció d’una manera neta.

A més, té una moto i un cotxe impressionants!”

diants de la UIC (ABEU), per discutir i parlar sobre la vida humana i la dignitat de la persona a partir de casos que es trobaven en el seu dia a dia: “ens vàrem adonar de la manca de formació entre els nostres companys sobre aquests temes”, diu l’Ana Oriol, actual presidenta de l’ABEU.

La Càtedra Ceràmica destaca al Cevisama Teresa Martínez, alumna de la Càtedra Ceràmica de l’ESARQ, s’ha endut el segon premi en el Concurs Internacional de Disseny Cevisama INDI, fira celebrada a València del 8 a l’11 de febrer. Ja és el sisè any que la UIC és valorada i premiada en aquest concurs. Aquest any hi han participat 600 projectes procedents de tot Europa. No és la primera vegada que la peça de Teresa Martínez, “Narciso”, és premiada, ja que aquesta alumna va guanyar un premi en el jury final de la Càtedra Ceràmica, celebrada a finals del primer trimestre.

La UIC ha rebut la consideració d’empresa adherida per part d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), arran del conveni marc de col·laboració que ambdues entitats han signat.

Empresa adherida és una iniciativa dels EIC destinada específicament a les empreses que compten amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip. Amb aquesta iniciativa es pretén ampliar la relació i cooperació entre les institucions dels Enginyers i les empreses i facilitar-los la col· laboració i l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

Els EIC ofereixen una àmplia oferta de serveis professionals orientats a les empreses i enginyers en les diferents àrees: tècnica i professional, recursos humans, màrqueting i comunicació, i jurídica.

El doctor Josep Argemí, antic rector de la nostra universitat i actual director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica de la UIC, quan es va assabentar d’aquesta iniciativa estudiantil, no va dubtar ni un moment a donar-hi suport.

Així doncs, l’ABEU ha organitzat, amb la col·laboració de l’Institut, un curs de bioètica dirigit a tot l’alumnat i durant els mesos de febrer i març han tractat temes com el secret professional, l’inici de la vida, etc.

Una de les sessions impartides va ser titulada: “El sentit de l’humor; una eina molt seriosa”. Podria ser molt definidora de l’empenta amb què s’ho han agafat els alumnes de l’ABEU. És més que una iniciativa. Espera ser un fort impuls en la formació integral que es pretén donar a la nostra universitat.

ESTRATÈGIES PROFESSIONALS

Un curs ensenya competències comunicatives Alumnes d’últims cursos d’Infermeria participen durant aquest semestre en cinc sessions per millorar tècniques d’expressió oral per parlar en públic en l’entorn laboral i situacions socials. Aquesta activitat, organitzada pel Servei d’Estratègies Professionals (SEP), pretén millorar les competències comunicatives dels participants. Les sessions compaginen exposicions teòriques amb material bibliogràfic i classes pràctiques que escenifiquen qualsevol tipus d’intervencions orals. Es treballen aspectes com els nervis, la veu, la comunicació no verbal o l’organització d’idees. Paral·lelament, el SEP desenvolupa altres activitats d’inici en el mercat laboral com l’elevator pitch plus, un curs per a alumnes d’Arquitectura que ensenya a aprendre com vendre un projecte o vendre’s a si mateix en dos minuts.

HISTORIAS Aiste Maksimaviciute:

“Everything has already been built, now it just has to BE FIXED” Aiste also enjoys painting and drawing.

Her life –and notebooks– are filled with colourful drawings. “When I feel sad, I start to paint. It takes me to another world, where there’s nobody else. Creativity comes naturally; all I do is express it”.

Cristina Branea

Aiste Maksimaviciute is an architect from Vilnius, Lithuania, and she is doing a Masters in Cultural Management at the UIC. After studying architecture and working in the field, the idea of combining art and architecture came to her, and she came to Barcelona with this notion. She points out the need for a change towards more sustainable, ecological, earth-friendly architecture. “I see architecture as the expression of the ego: the more I see, the more I feel it’s going in the wrong direction. Everything has already been built, now it just has to be fixed”.

Talking about her long-term plans, she says she has a specific direction in mind, and thinks that the outcome will come naturally. She is currently planning to organise an art exhibition for a friend of hers.

She is worried about the state of people’s relationship with nature and encourages everyone to start asking questions about the future: “What will come next? This is a good question to ask ourselves”.

NOMENAMENTS

Nova directora de l’IESF Gloria Gratacós ha estat nomenada directora de l’Institut d’Estu-

dis Superiors de la Família (IESF) de la UIC. Pren el relleu de Raúl Sánchez, que ha estat director de l’IESF durant els últims sis anys, i que passa ara a ocupar el càrrec de director de Relacions Institucionals de l’Institut. Gloria Gratacós és llicenciada en Ciències Empresarials (UB), màster en Direcció i Administració d’Empreses (ESADE) i màster en Educació Familiar (Institut Europeu d’Estudis de l’Educació).

Directora del Co·legi Canigó des del setembre del 1992, compaginarà a partir d’ara ambdós càrrecs.

Mn. Josep Lluís Riocabo Capellán edificios Gamma - Delta, Campus Barcelona

Muchos cristianos realizan innumerables acciones buenas: en sus casas, en su trabajo, en su barrio, en su país; acciones de carácter público como son las obras asistenciales, de promoción de los necesitados, obras de solidaridad; y muchas otras en su vida ordinaria, callada, que sólo contemplan pocas personas. InHEMOS dudablemente no hemos DE SACAR hacer las PROVECHO de cosas para que DE LOS nos alaben y “ponernos NUEVOS medallas”, MEDIOS pero es muy bueno que los PARA demás queden DIFUNDIR edificados al LA VERDAD ser testigos del bien hacer.

Intentar ocultarlo sería un error; Dios quiere que nuestras buenas obras sean luz para los demás.

Así como hay personas que aprovechan la publicidad, Internet y demás formas de comunicación para difundir la duda, la crítica, explotar las pasiones, en una palabra, el mal; hemos de aprovechar nosotros esos medios para difundir la verdad, los valores cristianos y las iniciativas que ayudan a las personas. Que los valores cristianos son verdaderos valores humanos no está de más subrayarlo en la etapa universitaria durante la cual se aprende –según recordó al inicio de este curso Benedicto XVI a estudiantes en el Reino Unido- “a ser no sólo buenos estudiantes, sino buenos ciudadanos, buenas personas”.

Pero no basta con ser buenos sino que hay que parecerlo; no basta con hacer cosas buenas, sino que –si se

puede– conviene darlas a conocer.

Se pueden elaborar noticias positivas en la prensa, se puede difundir la vida de personas que son ejemplares: podemos hacer muchas cosas. Jesús advirtió que en ocasiones los hijos de las tinieblas espabilan más que los hijos de la luz. Todos podemos influir en el ambiente social, cultural, porque toda actuación tiene, de un modo u otro, una dimensión social. La evangelización del mundo tiene muchísimas facetas, y todos podemos influir para bien, empezando por nuestro propio campus.

Quienes nos movemos en el ámbito universitario, ¿transparentamos los valores y el bien que intentamos vivir?

Dios cuenta con nosotros para ponerle en el candelero de la sociedad, de la cultura.

Del mismo modo que la Iglesia y los cristianos han sido motor de Europa, están llamados a seguir siéndolo. Ahora, aprendiendo y hablando el “nuevo lenguaje” de la “cultura digital” como acaba de señalar estos días Benedicto XVI ante expertos de la comunicación de los cinco continentes: “hay que tener el valor de replantear de una manera más profunda, como ha sucedido en otras épocas, la relación entre la fe, la vida de la Iglesia y los cambios que el hombre está viviendo (…). La cultura digital plantea nuevos desafíos a nuestra capacidad de hablar y de escuchar un lenguaje simbólico que hable de la trascendencia (…). Hoy somos llamados a descubrir, también en la cultura digital, símbolos y metáforas significativas para las personas, que puedan ser de ayuda al hablar del Reino de Dios al hombre contemporáneo”. La contribución de los creyentes, aseguró, debe ayudar “al propio mundo de los medios de comunicación, abriendo horizontes de sentido y de valor que la cultura digital no es capaz por sí sola de entrever y de representar”.

11 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Estudiante del Máster en Gestión Cultural

When asked about special places she has been to in the world, she mentions the Dominican Republic, South Africa and Japan, where she went to a conference on architecture. She admits having had problems with the language, but says these were overcome due to the kind nature of the people she met.

UNIVERSITARIOS, BUENAS PERSONAS… Y PARECERLO

Els Campus DEPORTES

Si los FUTBOLISTAS fueran FILÓSOFOS… Redacción

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

12

“Lo mejor de todo es llegar a ganar jugando como el Barça; mientras tanto… mejor que no nos metan 10 goles por partido…”. Éste es el objetivo; y así anima, Raffaele R. Riverso a los jugadores del equipo de fútbol de la UIC del que es entrenador, fichado para el presente curso. Todo un reto, a tenor de lo que cuenta: “este equipo nunca ha ganado ni un partido de liga interuniversitaria, y ese, por lo menos, sería ya un gran avance, ¿no?”.

Y es que para R. Riverso parece que no hay retos imposibles. Periodista italiano licenciado en Bolonia y máster por la Universidad de Padua, colabora con La Reppublica como freelancer y también lo hizo para distintas revistas y webmagazines.

Con ganas de comunicar más deporte vino a Barcelona y descubrió el postgrado de la UIC de esta especialidad. “En Italia –como aquí, sin duda– los piques entre Guardiola y Mourinho venden mucho más que los que pueda haber

SOLIDARITAT

entre Zapatero y Rajoy”, por eso cree que es una profesión apasionante. Y esa misma atracción por el fútbol le llevó a aceptar el puesto de entrenador en la UIC: para él, la combinación universidad y deporte es muy interesante y necesaria: “un jugador que quiere llegar a los máximos niveles como deportista no debe abandonar los estudios”. No tienen que ser “cerebros Einstein –dice–, pero sí personas con un vocabulario más amplio que la mayoría de los

Nou president al Consell d’Estudiants

Més de dues tones de felicitat!

Redacció

En aquest sentit, per exemple, l’alumnat de tercer de Medicina va destinar part dels diners que tenia estalviats per a la celebració del seu pas de l’equador a la campanya. Pel

“Fíjate en Mourinho y Guardiola: sólo porque son capaces de meter una frase detrás de otra, siguiendo un sentido lógico, son etiquetados de ‘filósofos’…” Es un tono. El que está dispuesto conseguir Raffaele para el equipo de fútbol de nuestra universidad.

ESTUDIANTS

Redacció

La campanya de recollida d’aliments, promoguda per Universitaris Solidaris durant el mes de desembre passat, va recaptar més de dues tones d’aliments. Aquest any l’alumnat s’hi va implicar de manera especial, ja que va sensibilitzar-se amb els més necessitats en moments de crisi.

nuestros hoy”.

Com cada any, el Consell d’Estudiants acaba de nomenar el seu president. Aquest any, però, hi ha hagut una novetat: en lloc d’un de sol, en són dos: un per cada campus.

En Manel González, de 3r d’ADE i l’Ignacio Garriga, de 5è d’Odontologia. Tots dos s’han agafat la tasca amb ganes de ser “portaveus i altaveu de propostes i punts de millora...”

que fa al Campus Barcelona un grup d’estudiants va anar a supermercats de la ciutat a demanar aliments.

Entre l’alumnat, els professors i els treballadors de la UIC van desbordar les caixes disposades als campus: tot un èxit!

El curs passat va ser l’últim amb un sol president. L’Ignacio Garriga, que repeteix enguany, reconeix que “ha estat una decisió d’allò més encertada perquè permet conèixer de més a prop les necessitats de cada campus”.

Els aliments van ser destinats a Acció Social Montalegre, que des de fa anys treballa per ajudar a cobrir les necessitats materials, d’integració social o altres dificultats en el barri del Raval de Barcelona.

I és que els nous presidents tenen clar que “no només s’aprèn a les classes o als manuals —diu en Manel—, sinó també participant en activitats de la vida universitària”. “Aquest càrrec —reconeix l’Ignacio— és una

oportunitat per servir des de primera fila i contribuir a millorar el lloc on es formen els seus companys”.

Tots dos coincideixen que el contacte personal amb l’alumnat és fonamental per conèixer les necessitats que tenen: des dels passadissos, fent un cafè...; o també per Internet.

Els presidents són representants de la UIC també fora de la nostra universitat. En aquest sentit, el mes de gener passat es van reunir a Madrid en una jornada on es va debatre sobre el nou Estatut de l’Estudiant, recent aprovat pel govern. Arran d’aquest estatut s’està creant un Consell d’Estudiants estatal per donar veu als estudiants quant a política universitària. Així doncs, l’Ignacio i en Manel estan participant en la creació del reglament de funcionament d’aquest consell, que marcarà molts aspectes de la vida universitària en el futur. consellestudiants@uic.es

Concurs de Pintxos’2011

En Pintxo li va dir a en Panxo vols participar en el concurs i ser el guanyador? En Panxo li va dir a en Pintxo: si no hi participes, ho faré jo! www.uic.es/gastronomia

Mark Brayne (BBC):

“Sé

humilde

y SERÁS un

periodista mejor” Mario Hernández

1º Comunicación Audiovisual

NOUS DOCTORS

El Saló de Graus va acollir el 28 de gener l’acte acadèmic de celebració de sant Tomàs, patró de les universitats.

Redacció L’acte va consistir en la imposició de birrets als nous doctors de la UIC que han defensat les seves tesis al llarg del curs 2009-2010. En el marc de l’acte, també es va fer lliurament dels premis extraordinaris de final de carrera als alumnes amb el millor expedient acadèmic.

La celebració va començar amb la recepció dels nous doctors per part del rector, el Dr. Pere Alavedra, i dels membres de la Junta de Govern. Els nous doctors es van revestir amb els ornaments propis del grau, i la comitiva va fer l’entrada al Saló de Graus, on els esperaven familiars i amics.

L’acte va ser presidit pel rector, acompanyat del vicerector de Recer-

ca, el Dr. Frederic Marimon, i del secretari general, Alejandro Vázquez-Dodero.

En primer lloc, es va fer lliurament dels diplomes als quatre alumnes que aquest any han obtingut un QUATRE premi extraordiALUMNES nari de fi de carVAN REBRE rera; en concret, de les titulacions EL PREMI d’Educació, HuFI DE manitats i Dret.

CARRERA

Tot seguit, es va procedir a la investidura de grau de doctor als llicenciats que han defensat la seva tesi durant l’últim curs, i van rebre el birret de mans del rector. En

total, es van defensar durant el curs passat setze tesis.

Després de la investidura, va tenir lloc el parlament d’una representant dels doctors, la Dra. Cristina Cullell, qui va agrair especialment el suport de la família, va fer referència al respecte pel treball ben fet i a la responsabilitat de transmetre, a partir d’ara, el coneixement que la universitat els ha atorgat.

Finalment, el rector va tancar l’acte donant la benvinguda als nous doctors i felicitant els llicenciats premiats.

Amb aquest acte, la UIC va voler celebrar el dia de sant Tomàs, patró de les universitats, una celebració que pretén institucionalitzar-se en el temps.

Los alumnos de 4º de Licenciatura de Periodismo asistieron, el pasado febrero, a una sesión multidisciplinar sobre “Trauma y Periodismo” impartida por el psiquiatra Francisco Orengo, el periodista Mark Brayne, antiguo corresponsal de BBC y Reuters, y el profesor de sociología Alejandro Navas, de la Universidad de Navarra.

Según Orengo, es vital que el periodista disponga de recursos psicológicos que le permitan afrontar las situaciones más duras. “Ventilar –dice–; pasar aire fresco por las emociones que acumulamos”. Por eso, sigue este psiquiatra, “las relaciones familiares y sociales sanas, de cariño, de apoyo, serían los mejores bálsamos”.

En sintonía con el doctor, Mark Brayne afirmaba: “El reto del periodismo, lo difícil, está en ser humano y ser periodista. La realidad es que ambos van juntos”. “No podemos olvidar que cuando uno trabaja como periodista –y a veces en situaciones extremas– es, ante todo, humano, con las reacciones emocionales que le son propias”. Por ello, este periodista animaba a no cerrarse en uno mismo, sino a hablar con los compañeros: “No pretendas ser una máquina.

No finjas que ese hecho no te ha herido.

Sé humilde. Y serás un periodista mucho mejor”. htttp://dartcenter.org/

13 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Imposició de birrets als nous doctors amb motiu de sant Tomàs

Un peligro no poco común: el de aquellos periodistas que sufren por alguna situación que han vivido. Es lo que define por “trauma” el Manual de Desórdenes Mentales, en psiquiatría: una situación vivida con miedo, terror o indefensión donde la persona ha visto amenazada su integridad física o la de alguien muy cercano a ella.

R

Recerca

Genéticas, investigación de frontera GRUPS DE RECERCA

Arquitecturas

Alberto Estévez

Catedrático de Arquitectura Director del Grupo de Investigación Consolidado “Arquitecturas Genéticas”, ESARQ (UIC)

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

14

¿Os imagináis el ahorro que supone tener plantas y árboles luminiscentes en vez de lámparas y farolas? ¿Y si las casas se vendieran en los supermercados en bolsitas de semillas? ¿O si dibujaseis la vuestra mientras esperáis el autobús, la mandaseis por e-mail, y cuando llegaseis al terreno, una máquina parecida a las que hay en el sótano del edificio Alfa de la UIC, ya os la hubiese construido?

Pocos son los recursos dedicados a la investigación, pero grande es el prestigio que se espera de ella para una institución universitaria como la que somos. Por eso nuestra responsabilidad es mayor, en hilar fino para darle el máximo rendimiento y visibilidad.

Algo que pasa por ser extraordinariamente incisivo y equilibrado en el difícil combinado de palabras tales como relevancia/impacto, novedad/innovación, originalidad/singularidad para la definición de objetivos a investigar.

Entonces, otro par de palabras son las que permitirán una más fácil y segura aparición de todas ellas: multidisciplinariedad e internacionalización.

Así es como nació el año 2000 este Grupo de Investigación, “Arquitecturas Genéticas”, prendiendo la chispa de la insólita aplicación de la genética a la arquitectura. Desarrollando una investigación de carácter multidisciplinar y de frontera que busca ser capaz de movilizar el conocimiento complementario de diversos campos científicos a favor de la solución de los problemas que la sociedad española y

Pau Serra

Professor de Geografia. UIC

europea tienen en el siglo XXI. Y esto entre los departamentos de Arquitectura, Bioquímica/Ciencias Básicas y Humanidades de la UIC. Logrando la primera acreditación de Grup de Recerca Consolidat de la UIC. Contando además con estudios de postgrado propios, como es su Máster oficial en Arquitectura Biodigital.

Por suerte, justo en momentos tan cruciales para la sostenibilidad de la Tierra, se nos ofrecen unas nuevas técnicas de prometedor horizonte: las biológicas y las digitales. La fusión de ambas es lo que podría llamarse arquitectura biodigital, que incorpora las ventajas del entendimiento de la genética desde ambas vías, la biológica y la digital.

La idea clave es entender el vasto potencial de trabajar con el ADN como si fuera un software biológico, y las enormes posibilidades de utilizar el software a modo de ADN digital. Esta es la completa aplicación de la genética a la arquitectura, cuando al final ambas cosas, ADN y software son lo mismo, fascinantes cadenas de información. Esta es justo la doble línea de trabajo del grupo, pionero mundial de la aplicación real de la genética a la arquitectura, creando el primer y único laboratorio de arquitectura genética del planeta, y el primer laboratorio español de producción digital con sede en una escuela de arquitectura. Cuando se encuentra de lleno ya en una tercera fase de la investigación que haga posible el uso de la bioluminescencia en el ámbito urbano y doméstico.

CRISI, DEMOGRAFIA I IMMIGRACIÓ

Cuestiones que han llevado a una indudable internacionalización de sus actividades, con miles de citas en Internet, y a la publicación de sus resultados en foros de alto impacto científico y tecnológico como son ACADIA, ECAADE, SIGRADI, Leonardo, etc.

“Imagen-emblema” de la investigación de “Arquitecturas Genéticas” de la UIC.

Els immigrants estrangers revitalitzen de manera espontània, inesperada, els espais que els autòctons hem anat abandonant.

Això, però, no suposa cap novetat, com en moltes altres ocasions, n’hi ha precedents als EUA i a l’Europa occidental: la tòrrida i avorrida Miami dels anys 1950 es revoluciona amb l’arribada dels cubans als anys 1960, com ens expliquen Alejandro Portes i Alex Stepick; els bangladeshis converteixen Spitalfields a Londres, el barri d’immigrants jueus i irlandesos de rufians a Oliver Twist, en una Banglatown amb olor de curry; a París, xinesos i boat people del Vietnam han creat la Petite Asie, un modern basar asiàtic, al Triangle de Choisy. Molts autors destaquen la capacitat revitalitzadora de la immigració estrangera als barris centrals i perifèrics a les ciutats occidentals. La seva força és tal que el “remot occident” (Europa), en expressió de Joaquín Beltrán, és massa petit pels botiguers transnacionals xinesos, els comerços dels quals porten ja anys a Johannesburg, Dakar i Kampala, tot inundant-les de productes barats.

La immigració estrangera és convidada inesperada, tal vegada incòmoda, protagonista de la revitalització urbana espontània, “motor econòmic” a Catalunya (com ens expliquen Muriel Casals i Montse Solsona) i, amb crisi econòmica o sense, suport sense el qual la nostra ciutat global no funciona. Per a l’economista Josep Oliver, a Espanya caldran més milions d’immigrants abans del 2020 per omplir el dèficit de població activa que tindrem: són faves comptades, la demografia és, en certa manera, una ciència ben planera. Si no ho penseu, pregunteu-nos als baby boomers espanyols per què haurem de jubilar-nos als 67 anys.

INFORMES

DELS NOSTRES PROFESSORS

Mireia Tintoré (coord.)

Manual de Organización de Instituciones Educativas. Un modelo humanista.

Publicacions UIC. Sèrie Educació, núm. 3

Martín Rueda

Los desequilibrios del pie Editorial Paidotribo.

El professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut ha publicat aquest manual que ofereix gràfics i fotografies que expliquen els desequilibris que pot presentar el peu i com poden influir a la resta del cos. Al llarg dels catorze capítols del llibre, l’autor detalla les característiques generals d’un peu normal o equilibrat i passa a analitzar-ne cada zona en particular. Finalment, dóna solucions lògiques a problemes comuns i estableix uns protocols quant a valoració clínica i metodologia diagnòstica. A més, dedica una atenció especial als nens: subratlla la importància de valorar el peu d’acord amb la seva edat i el seu temps d’aprenentatge.

Foros ESARQ-Roca 2008-2009 Publicacions ESARQ/UIC

Surt a la llum aquest llibre que recull les conferències impartides durant les Jornades d’Arquitectura UIC-Roca el curs 2008-2009. Celebrades setmanalment al llarg de tot el curs, hi van participar reconeguts arquitectes de prestigi nacional i internacional, com Alonso i Acebo, Patxi Mangado, Emilio Tuñón o Fernando Menis, entre d’altres. L’objectiu dels Fòrums ESARQ era apropar la realitat arquitectònica a l’alumnat per generar debat i noves idees entorn de projectes arquitectònics, de la mà de grans professionals i des d’una visió internacional.

L’activitat va ser impulsada arran de l’acord de col· laboració establert entre la UIC i l’empresa Roca.

Redacció La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va acollir el passat 20 de gener la primera jornada LINK d’investigació, orientada a donar a conèixer els projectes que s’estan portant a terme a la UIC i en els centres sanitaris universitaris i associats amb els quals la Facultat manté concert.

A la jornada van estar representats, a més de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat d’Odontologia, la Fundació Hospital Asil de Granollers, la Xarxa hospitalària Althaia de Manresa, l’Hospital General de Catalunya i l’Hospital Quirón de Barcelona.

En total, hi van participar una trentena de ponents, amb presentacions d’un alt nivell i qualitat excel·lent.

Cadascun d’ells va exposar, de manera sintètica, l’essencial de les seves corresponents línies d’investigació i els projectes que se n’han derivat, així com les publicacions científiques de major interès general generades.

Uns cinquanta professionals van participar activament d’aquesta sessió, que va servir per establir nous llaços de col·laboració i generar possibles sinergies entre els propis centres i la Universitat.

L’objectiu principal de les jornades LINK©, que periòdicament programa la UIC, és l’intercanvi d’experiències dels professionals susceptibles de millorar la qualitat de la seva feina. En aquesta ocasió, la jornada ha estat plantejada amb el teló de fons de l’excel·lència en la investigació i la voluntat de treballar en xarxa i compartir experiències.

Més beques de El futur de la recerca per a joves cirurgia investigadors implantològica L’acte de lliurament de diplomes als cinc nous alumnes que aquest any han obtingut la beca Junior Faculty -gràcies a l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”-, va ser presidit el 2 de febrer pel rector de la UIC, el Dr. Pere Alavedra, i va comptar amb la presència del Dr. Enric Banda, director de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”, el Dr. José M. Ventura, president de Laboratoris Ordesa, i amb la Dra. Rosa M. Infante, professora investigadora del departament de Tecnologia Química i Tensioactius de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC). Ja són tretze els alumnes, nacionals i internacionals, que gaudeixen actualment de la beca Junior Faculty.

El reconegut director del Centre d’Implants Dentals de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA), Peter Moy, va impartir, els dies 17 i 18 de desembre passats, al Campus Barcelona unes jornades professionals orientades a analitzar el present i el futur de la cirurgia implantològica. El Dr. Moy és especialista en Cirurgia Oral i Maxil·lofacial i director del Centre d’Implants Dentals a la UCLA. El reconegut odontòleg, de renom nacional i internacional, ha escrit nombrosos articles relacionats amb els implants i l’osteointegració.

15 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Aquest llibre, coordinat per la vicedegana d’Educació, Mireia Tintoré, i en què hi participen els professors Antoni Arasanz i José Luis Adam, s’ha concebut com un manual per a l’assignatura d’Organització Escolar que s’imparteix a la Facultat d’Educació. En el llibre s’examinen conceptes relacionats amb la teoria de l’organització (tant en l’àmbit d’empresa com d’institucions educatives) i s’analitza la pràctica de l’educació escolar: com es dirigeix un centre i com s’organitzen els recursos i les relacions.

Althaia, HGC, FHAG, Quirón i la UIC comparteixen recerca

A

Alumni

CHINA

QÜESTIONARI ALUMNI

Carles Marsal Cervantes Educación Primaria, 2007.

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

16

Alumni por el mundo: tres perfiles, tres destinos, tres historias Redacción Mercedes, Carlos y Santiago: son tres Alumni que recientemente nos han visitado y llevan un tiempo en China. “Con el tiempo mejoras los idiomas; contactas con gente de diferentes culturas; aprendes cosas nuevas y aprendes a valorar lo que tienes a tu alrededor”, dice Santiago Depares, que acabó el curso pasado ADE. Santiago está trabajando desde diciembre pasado para Siemens en Suzhou, una de las ciudades más conocidas de China, con seis millones de habitantes. Trabaja como Project Manager, en el campo de las finanzas y recomienda hacer algo así: “Es importante entender bien el rol que juegan estos países respecto a Europa y Estados Unidos”.

Otro es el caso de Carlos Miranda.

Acabó Periodismo en 2006 y trabajó dos años en agencias de comunicación, hasta que decidió lanzarse a su aventura asiática. Después de ver qué país tendría más posibilidades, llegó a la conclusión de que Singapur era bastante estratégico.

Sin casa –que encontró el mismo día en el que llegó– y sin trabajo, hasta pasados tres meses, y... sin

idioma: pronto se dio cuenta de que si quería mejorar, tenía que aprender chino mandarín. “Estuve nueve meses en Nanjing (provincia de Jiangsu) donde centré mis esfuerzos en estudiar el chino mandarín en un universidad y cuando ya tenía una base, aparecieron las oportunidades laborales”. Ahora, considera China una “experiencia única. China no es otro país; es otro mundo”. Un mundo del que se queda con dos aspectos de su cultura: las canciones y los cuentos…

En cuanto a Mercedes (Arquitectura’07), primero empezó en la India.

Ahí se dio cuenta que la carrera no sólo no había acabado, sino que estaba por comenzar –y esta vez internacionalmente–; por lo que se fue a Shangai. “Son muchas las oportunidades profesionales que se tienen aquí, muchas las experiencias y el tiempo tiene un ritmo diferente, he vuelto a casa un par de veces pero en cambio he recorrido casi toda China, y países cercanos. Sin duda al menos por ahora esta es tierra de acogida para profesionales que quieren crecer, que quieren trabajar, que quieren aprender”. “Con algunas renuncias –añade– pero con muchas oportunidades y experiencias”.

¿Dónde trabajas actualmente y qué puesto ocupas?

Carlesmarsal.com … ¡mi propia empresa! Ocupo todos los puestos: diseñador gráfico, retocador, ilustrador y formador freelance. ¿Qué piensas cuando te levantas los lunes?

“Eres autónomo, para ti no existen los fines de semana, ¡espabila y no te quejes!” ¿Sigues soñando? ¡Claro! En tener 90 años y seguir viendo esa expresión de niño risueño en el espejo. ¿Quién fue tu mejor maestro?

Mi abuelo; me enseñó a disfrutar de la vida y a apreciar las cosas pequeñas. ¿Qué cosas te gustaría haber hecho en la universidad y te quedaste con las ganas?

Un concurso de cultura general alumnos contra profesores. Aunque no sé si se hubieran atrevido... los profesores quiero decir.

Joan Casals Pañella

(ESARQ 2005) Director de CSLS arquitectes ¿Qué has hecho de novedoso?

Convertir la oficina de una Caja de ahorros en una zapatería. ¿Sigues soñando?

Sí, en conseguir emocionar con mi trabajo. ¿Qué asignatura volverías a repetir?

Proyectos, del primer curso al último, ¡me apasiona! ¿Qué libro debería leer todo el mundo?

Poética, de Aristóteles y Complejidad y contradicción en la Arquitectura, de Robert Venturi. ¿Qué te llevarías a una isla desierta?

Un machete. ¿Un personaje de ficción con el que te identifiques?

No me gustan los personajes de ficción; me gusta la ficción en los argumentos.

¿Un consejo para los que aún estudian en la universidad?

Poned pasión a lo que os mueve.

Un consejo para los que aún estudian en la universidad.

Aprended a aprender. Nunca debemos pensar que ya no podemos aprender más.

¿Qué refrán no consigues aplicarte a tu vida personal?

Si un problema tiene solución, no te preocupes y si no la tiene, tampoco te preocupes. Aunque cierto, es difícil de aplicar.

¿Qué día del año laborable querrías que fuera festivo?

Los días más importantes de nuestras vidas, porque a veces celebramos otras cosas que no son trascendentales.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es

Fòrum UNIV 2011

148: els alumnes inscrits en el fòrum i un total de 65 comunicacions per al congrés “Viure la llibertat amb decisió”. Un equip de la UB ha estat el grup guanyador.

www.uic.es/univ2011

FORMACIÓ CONTÍNUA Máster en Gestión Sanitaria Ofrece formación y capacitación útil, tanto para el médico como para titulados en el ámbito de las ciencias de la salud u otras disciplinas universitarias en relación transversal con éstas (Economía, Ciencias Empresariales, Derecho, Ingeniería, etc.).

Para muchos profesionales asistenciales, las tareas gestoras se añadirán a sus tareas clínicas. La adquisición de formación y capacitación sanitarias no debe obtenerse únicamente en el momento de alcanzar niveles de responsabilidad que lo exijan. Para alcanzar los mejores resultados clínicos posibles se requerirá de amplios conocimientos de gestión. www.uic.es/gestion-sanitaria

www.uic.es/ppe

Máster Universitario en Organización y Dirección de Centros Educativos Es un máster oficial que ofrece herramientas de gestión y liderazgo para formar en los más diversos ámbitos a directivos o potenciales directivos de establecimientos de enseñanza, dando respuesta al interés cada vez mayor por profesionalizar la dirección de centros educativos. www.uic.es/cedu

NOTÍCIA

BREUS De la construcció d’edificis a la de marques

El millor emprenedor social d’Espanya

L’Albert Martínez Gallego va estudiar Arquitectura quan s’acababa de crear l’ESARQ, des de 1998 fins a 2003. Un cop finalitzats els seus estudis va exercir d’arquitecte juntament amb la Maria Escudero i en Salvi Ros, també estudiants de l’ESARQ. Durant aquest període va passar de la construcció d’edificis a l’emprenedoria per vocació. Un cop finalitzat el màster de posicionament en cercadors a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra va fundar Sekuenz Internet Business Solutions d’on actualment és CEO. Sekuenz és una consultoria especialitzada en el desenvolupament, posicionament i consolidació de marques, negocis, productes i serveis a Internet amb seu a Barcelona i Madrid. Des de 2010 també col·labora en dos nous projectes d’especialització en la formació in company de màrqueting online i disseny.

Cristian Rovira (ADE 02) va rebre, de mans dels Prínceps d’Astúries, el Premi Nacional Jove Empresari al Compromís Social. Rovira és conseller delegat del Grup SIFU, un dels centres especials d’ocupació més importants d’Espanya. El Premi Nacional Jove Empresari està dirigit a tots els joves empresaris espanyols, de menys de 40 anys, que hagin aconseguit consolidar el seu projecte empresarial amb èxit i viabilitat. Cristian es va incorporar al Grup SIFU amb 22 anys, quan la companyia comptava amb una plantilla de 100 treballadors. Actualment, és soci i conseller delegat d’aquesta empresa de serveis capdavantera a Espanya i Portugal en la inserció de persones amb discapacitat i compta amb una plantilla de 2.500 empleats. Més del 90 % de la seva plantilla té algun tipus de discapacitat.

Premi al millor currículum universitari del Col·legi d’Economistes

Nova directora general de l’Agència Catalana

Matías Welling (ADE 10) ha rebut del Col·legi d’Economistes de Catalunya el Premi al millor currículum universitari. Després d’haver treballat en diverses empreses mentre estudiava ADE, Welling va començar en el seu últim any de carrera la seva marxa com a emprenedor a cocosuites.com, empresa dedicada al món del turisme de luxe. A més, des d’octubre treballa com a sales manager al club de negocis internacional Gild, de Barcelona. Welling ha obtingut el premi ex aequo amb la resta d’alumnes que es presentaven provinents de diverses universitats catalanes.

El Govern de la Generalitat va nomenar, el 18 de gener passat, Montserrat Suari (Dret 02) com a directora general de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). L’ACJ és una entitat de dret públic que depèn del Departament de Benestar Social i Família encarregada d’executar les polítiques de joventut a Catalunya. L’Agència gestiona, entre d’altres, programes d’emancipació per a la joventut, l’Observatori Català de la Joventut, el Carnet Jove, etc. Montserrat Suari treballava com a advocada a Vic des del 2007 i fins a l’actualitat. En l’àmbit del dret, Suari també va fer pràctiques jurídiques al Tribunal de Justícia del Canton du Jura (Suïssa) en el marc del programa “Eurodyssee” (Assemblee des Regions d’Europa).

17 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Máster en Periodismo Deportivo Dirigido a quienes quieren dedicarse al periodismo deportivo o a la dirección de comunicación de empresas, clubes o instituciones deportivas. Aproximación al estilo y la técnica comunicativa de la información deportiva.

Así mismo también proporciona los recursos para determinar y ejecutar con rigor las estrategias de comunicación corporativa más idóneas en cada caso.

SÓN

M Món EUA, NY

EL DESPERTAR DE CHINA

Victor Pou

Profesor de Economía Mundial

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

18

Hoy, el gigante asiático está en camino de transformarse en la primera potencia económica del mundo. En los últimos tiempos, China ha desbancado a Japón como segunda potencia y a Alemania como primera nación exportadora. Acaba de superar a España como potencia turística, colocándose en el tercer lugar mundial después de Estados Unidos y Francia. Las últimas previsiones de la revista The Economist estiman que la economía china superará la de los Estados Unidos en el año 2019.

Hay que remontarse a 1978, cuando China adoptó el modelo asiático consistente en confiar al sector exportador la tarea de modernizar la estructura productiva del país. A diferencia de lo ocurrido en Japón y en HOY, EL Corea del Sur, GIGANTE puso ese sector en manos de ASIÁTICO grandes mulESTÁ EN tinacionales.

CAMINO DE Aprovechó la TRANSFOR- existencia de una enorme reMARSE EN serva de mano LA PRIMERA de obra rural para ofrecerse POTENCIA como plataforECONÓMICA ma manufacturera de bajo MUNDIAL. coste: a la vez que se consolidaba como gran fábrica del mundo, lograba sacar de la pobreza a una gran parte de su población y mantener así la estabilidad social.

Este gran éxito se enfrenta a dos tipos de obstáculos en el futuro: las posibilidades, por una parte, de conflictos

políticos a lo largo de las fronteras de China y, por otra parte, las posibilidades de complicaciones en el proceso de desarrollo económico y político internos.

Además, gracias a sus enormes superávits en comercio exterior, China ha ido acumulando a lo largo de los últimos años una cifra enorme de reservas en su banco central, estimadas en dos billones y medio de dólares. La mayoría de estas reservas son en dólares y en bonos del Tesoro americano (por eso, Hillary Clinton puede decir que “China es el banquero de Estados Unidos”). Junto con los dólares, también tiene euros.

Por esto, China está interesada en la buena salud de la moneda única europea. Así, no es de extrañar que en mayo del año pasado el gobierno chino, junto con la UE y Estados Unidos, avisara al gobierno español que debía rectificar su política económica, caracterizada por la ausencia de un verdadero ajuste y de un plan completo de reformas estructurales. Era importante no perjudicar al euro y, con la posible caída e intervención subsiguiente de España, arrastrar consigo al conjunto de la zona euro. Últimamente, China se ha mostrado bien dispuesta a comprar deuda española, como también hace poco lo estuvo con la deuda griega o de otros países europeos periféricos en dificultades. Europa es su principal mercado de exportación y una importante fuente de tecnología.

Comprar bonos europeos ayuda a evitar una caída del euro que podría perjudicar las exportaciones chinas al hacerlas más caras; protege sus activos en euros; diversifica sus reservas (la mayoría son todavía en dólares). Todo ello es una buena muestra de la voluntad china de cooperación con Europa y de su estrategia a largo plazo de mantenimiento de buenas relaciones con las grandes potencias económicas todavía dominantes en el mundo.

Borja Ferrater ens saluda des de Nova York. El professor d’Arquitectura està fent una estada de sis mesos als EUA com a professor de projectes al Pratt Institute i desenvolupant paral•lelament la seva tesi doctoral.

EUA, CALIFÒRNIA El Dr. José R. Agustina, de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, va presentar una ponència a l’American Society of Criminology 62nd Annual Conference a San Francisco.

PERÚ

L’advocat i professor de Dret de la UIC, Javier Junceda, rep diverses distincions al Perú. Junceda ha entrat a formar part com a membre honorari del Col•legi d’Advocats de Lima. A més, també s’ha incorporat com a professor honorari a la Facultat de Dret de la Universitat Inca Garcilaso de la Vega, i com a professor visitant a la Universitat Alas Peruanas. Al seu torn, el Comitè per a l’Estudi i Difusió del Dret a Amèrica Llatina (CEDDAL), consorci d’universitats llatinoamericanes, l’ha declarat soci honorari.

XILE I ARGENTINA

El professor d’Odontologia, Dr. Santiago Costa, va formar part del servei mèdic del ral•li Dakar.

Entre participants, vehicles d’assistència i organització s’han mogut un total de 2.500 persones. Cal destacar les 50 persones del personal sanitari, entre les quals aquest any s’ha incorporat Costa. El professor és un gran aficionat als ral•lis i a la conducció per pistes de desert, això ha contribuït al fet que fos seleccionat per formar part de l’equip sanitari del Dakar. Sens dubte, una aventura professional més enllà de les aules.

FRANÇA

El Dr. Albert Arbós i el Dr. Jaume Camps, de la Facultat d’Educació, van participar al congrés anual de l’Association pour le Développement des Méthodologies d’Évaluation en Éducation (ADMEE), a París. El congrés es va centrar en la recerca de les eines i models d’avaluació, els efectes de l’avaluació sobre els actors i les institucions, l’experiència i qualificació dels avaluadors i la comparació dels sistemes d’avaluació en l’àmbit internacional.

PER EUROPA

L’equip de promoció de la UIC està visitant diversos països europeus promocionant els estudis de grau i postgrau. Recentment han participat a la fira Unitour, a Munich, i al saló Studyrama d’estudis Superiors, a Niça.

El degà de la Facultat d’Humanitats i director de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus de la UIC, el Dr. Enrique Banús, ha estat reelegit per dos anys president de l’European Community Studies Association (ECSA World). L’ECSA és una xarxa científica internacional que agrupa 59 associacions regionals i nacionals de països i que congrega professorat i personal investigador per treballar a favor de la integració europea. En total, sumen uns 8.000 membres.

NUESTROS VIEJOS AMIGOS

Joaquín Luna

Profesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

Burguiba y Ben Ali, Mubarak, el Assad, Gadafi, Hassan II, Hussein de Jordania, la familia real saudí… Es una galería del siglo XX que ha conformado una región estancada, oprimida, a disgusto en su piel. ¿Dónde empiezan las culpas? A toro pasado, los occidentales podemos flagelarnos. Es la gran herencia del colonialismo: la mala conciencia, que nos hace pensar que estaba en nuestras manos cambiar el destino de otros pueblos. Es una reacción habitual que forma parte del problema porque demuestra que seguimos convencidos del poder de interferir en la vida de los otros, de que tenemos la obligación –desde la superioridad moral– de decirles lo que han de hacer.

Creemos, y los jóvenes más, que está en nuestras manos mejorar sus vidas.

Y eso nunca ha sido tan sencillo.

Si en España el franquismo no fue una dictadura achacable al exterior, me cuesta caer en la autoflagelación de quienes creen que hemos creado monstruos, como si fuéramos unos sádicos empeñados en amargar la vida a los demás. Los pueblos son más soberanos de lo que creemos por mucho que la globalización sugiera lo contrario. La globalización es un viento positivo que empuja en la buena dirección pero sólo a quienes están dispuestos a moverse.

Asia está en plena revolución económica y política, donde la democracia o al menos un respeto mayor a los derechos humanos, avanza a grandes pasos. Si los pueblos del Magreb y Oriente Medio se levantan, sólo entonces serán nuestros amigos de verdad y no por conveniencia, como hasta ahora.

19 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

JAPÓ

La Dra. Concepció Peig es va reunir amb personalitats del món acadèmic, cultural i polític que es dediquen a la cultura i el patrimoni.

Peig va ser convidada per la Universitat de Kyushu, a Fukuoka, i per la Saga University of Arts de Kyoto per impartir conferències sobre Gaudí i participar en seminaris. També va participar en una sessió al Prefectural Gender Equality Center (Àsia - Pacific) de Fukuoka i a la Sato Museum Foundation de Tòquio junt amb l’escultor Etsuro Sotoo en una jornada dirigida a artistes contemporanis d’àmbit internacional.

Hay una sensación agridulce en las protestas del mundo árabe: ¿cómo explicar a los jóvenes que muchos de estos gobernantes autoritarios han sido nuestros mejores amigos, los aliados de Occidente? Es un reto intelectual excesivo para un periodista, oficio de prisas, porque lo nuestro es ser el “segundero de la Historia” y dar las horas es tarea de otros. Vamos allá, no obstante, aunque sea para salvar la cara ante esos jóvenes que piensan que la edad es un viaje al cinismo.

Sólo cuando los árabes o los persas o los turcos quieran modernizar sus países y acercarles a los modelos democráticos de Occidente, sólo entonces será posible influir en sus gobernantes. Yo no creo que esta galería de personajes, próximos a la tiranía, sean hijos de Occidente.

Han sido amigos porque no había muchas alternativas. Un mal menor que, en general, era preferible a las alternativas. Desde Washington, ni mucho menos desde Barcelona, podemos imponerles hábitos más saludables de vida política, de la misma forma que en El Cairo se fuma y mucho y a ningún extranjero se le ocurre pensar que dejarán de hacerlo al modo que nosotros lo hemos hecho. Ya sé lo que me dirían mis amigos egipcios: ¿no tienes otra cosa mejor que hacer o de la que hablar?

B Bàsic!

DRAGONES QUE CORROEN Josemaría Escrivá. Mientras está en ello, descubre que su padre –con el que lleva años sin hablarse y se encuentra a las puertas de la muerte– era gran amigo de Escrivá y hasta estuvo con él en el seminario. Por ello, decide ir a Madrid y preguntarle al respecto; y, aunque su padre no quiere remover aguas del pasado, le acaba dando todo lo que quiere.

Robert descubrirá algunos secretos que quizá hubiera sido mejor dejar donde estaban… o no. Depende de si está dispuesto a encontrar dragones.

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

20

Jaume Figa Redactor en cap Newsuic Hay veces en que, cuando acabas de ver algo grande, te ocurre que no sabes muy bien qué decir. Así me quedé yo habiendo visto Encontrarás Dragones (There be Dragons) en un pase privado: sin palabras. Pasado el tiempo, y asentando cabeza fui dándole vueltas y dándome cuenta de que no era perfecta, pero sí una obra maestra. Después de un tortuoso camino, Roland Joffé -director, guionista y productor de esta película: 100% suya- ha conseguido volver a sus orígenes –las clásicas Los gritos del Silencio y La Misión que le dieron merecida fama–: historia épica llena de humanidad: amor y odio; alegría, tristeza, horror, pasión… Digamos que el director británico acaba de firmar como su redención profesional, y ya veremos si conseguirá mantener con las que ya está preparando.

There be Dragons comienza en los años 80, cuando encargan a Robert, un periodista inglés, investigar y escribir un libro sobre una persona de la que ha empezado su proceso de beatificación y canonización:

Es una historia de amor y perdón en medio de una guerra fraticida –muy cruel– en la España de los años 30.

Una Guerra Civil como nunca antes se ha contado: no hay ni buenos ni malos.

Es una guerra: con toda la mierda que conlleva. No se exalta, sino que simplemente se muestra. Es dura, pero, no obstante, hay brotes de esperanza y optimismo. Porque la historia que la enmarca, la del fundador del Opus Dei (no es ¿ES POSIBLE una biografía Escrivá, EL PERDÓN, de pero en ella, CUANDO tiene un papel importante), es ÉSTE una historia de CONLLEVA un hombre que HEROÍSMO? supo perdonar.

Y una película ES LA que te tiene PREGUNTA enganchado hasta el final DE JOFFÉ porque Joffé mantiene la incógnita hasta al terminar, también para los que ya conocen lo que de verdad hay en la historia.

Se trata de una película llena de símbolos, con la que Joffé -agnósticoha querido reflejar algo que le ha impresionado sobremanera: ¿es posible el perdón, cuando éste conlleva heroísmo? www.cineforum2028.wordpress.com

PER

ADMIRAR

El MNAC ocult Per celebrar el 75è aniversari, el MNAC va obrir l’any passat les portes dels seus magatzems, uns 2.600 m2 en què s’hi troben 261.000 peces entre pintura, escultura, arts decoratives, cartells, dibuixos i gravats, fotografia, objectes i monedes, i la visita permet veure com estan organitzades les obres en aquests espais de treball. Han tingut tant d’èxit que segueixen obertes les portes, tot i que entrar-hi no és fàcil.

La visita, prèvia inscripció al telèfon 93 622 03 75, es fa en grup amb un màxim de 15 persones i amb un guia del MNAC. www.mnac.es

Constructivisme rus al CaixaForum Fins al 17 d’abril es pot veure al CaixaForum l’exposició “Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia 1915-1935”. En aquests darrers anys s’han donat a conèixer, a través de diferents exposicions a Catalunya, les avantguardes russes vinculades a les arts plàstiques, però aquesta exposició ens situa en el món de l’arquitectura.

Rússia no és aliena al que està passant a Europa. El mateix Le Corbusier farà alguns d’aquests edificis, on també es podrà veure la influència de l’escola de la Bauhaus. L’exposició es basa en fotografies antigues i també fetes a finals del segle XX, on es pot comprovar en molts casos el deteriorament lamentable en què es troben bona part d’aquests edificis. www.obrasocial.lacaixa.es

PER

RECORDAR

25 anys d’una bandera comuna Ara fa 25 anys, el 26 de maig de 1986, la Comunitat Europea va adoptar la bandera que ja el 8 de desembre de 1955 havia adoptat el Consell d’Europa. La bandera consisteix en un cercle de 12 estrelles grogues sobre fons blau, o com dirien els professionals de l’heràldica: en camper d’atzur, dotze estrelles d’or.

La va dissenyar Arsène Heitz,

que es va inspirar en les dotze estrelles que coronen la Mare de Déu en la tipologia de la Immaculada Concepció.

Particularment es va inspirar en una representació que hi ha a la Capella de la Medalla Miraculosa de París.

L’origen de representar Maria d’aquesta manera el trobem a l’inici del capítol 12 de l’Apocalipsi, on diu: “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles”. Europa —i tot el què hi fa referència— té una significació especial per la UIC, perquè hi ha un institut, l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus, i el seu president, el Dr. Banús, ho és alhora de l’associació ECSA, que coordina tots els estudis culturals sobre Europa que hi ha al

PER

LLEGIR (I RELLEGIR) Sergi Doria

Professor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Reportajes de la Historia

Martín de Riquer i Borja de Riquer (2010).

(2 vols.). Ed. Acantilado. Barcelona

Una recopilació de referència per copsar com es van viure “en directe” els esdeveniments històrics decisius. Cent cinquanta-tres testimonis de vint-i-sis segles: des de la pesta d’Atenes, l’estiu del 430 a. de C., fins a la guerra de l’Iraq, el 2003. Autèntics reportatges de la història signats per Cèsar, Marco Polo, Colom, Napoleó, Bismarck, Churchill, Adenauer, Mandela, Gorbatxov…

Gerent de la UIC

En lloc segur Wallace Stegner

ESCOLTAR

Vampire weekend Contra

Ezra Koenig, Rostam Batmanglij, Chris Tomson,y Chris Baio son la banda indie-rock Neoyorkina que suena más british que yankee.

Creada en 2006, se expandió como la pólvora a través de los blogs. Su historia comenzó siendo estudiantes de la Universidad de Columbia donde rodaron una película de la que

Libros del Asteroide. 392 pàg.

Narra la història d’una amistat que s’inicia entorn una universitat. Ambientada en la Gran Depressió dels EUA, explica com es van conèixer i el que van viure junts dos matrimonis. El que semblava una relació fàcil al principi sobreviu al pas dels anys a còpia de sinceritat, optimisme i lleialtat, malgrat les dificultats.

PER

NAVEGAR

En lloc segur va ser la darrera novel·la d’Stegner, un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX, i que es publicà originàriament el 1987.

La educación del talento.

José Antonio Marina (2010).

Ariel. Barcelona

Per a José Antonio Marina el talent és un hàbit. No sorgeix per generació espontània. Els hàbits, morals i intel·lectuals, s’han d’entrenar. Cal fer-los arrelar, repetir, afinar, perquè s’automatitzin i es converteixin en una segona naturalesa. Però cal fer un pas més: els hàbits cal estimar-los, desitjar-los. No s’hi val només amb el pur sentit del deure. S’ha d’aconseguir que el cor s’adhereixi al que la raó li proposa per donar pas a una repetició d’actes de la voluntat.

Aquet llibre insisteix en aquest aspecte oblidat: cal educar els sentiments que ens inclinen cap al bé des de la raó. Cal educar el cor.

En enero de 2010, lanzaron su segundo disco: Contra. Estados Unidos y Gran Bretaña se han rendido a sus pies y a su contra-look: proponen una estética retro-pija como alternativa a lo indie. Un punto desenfadado, divertido, agradable e incluso elegante… ¡fresco! Definible como un grupo de contrastes.

Una referencia: te gustará si hace tiempo que buscas grupos nuevos y nada te sorprende, si eres optimista y conduces con música en el coche.

Una curiosidad: su tema “A-Punk”, del primer disco, se incluye dentro del repertorio “Guitar Hero 5” www.vampireweekend.com

PER

PASSEJAR Una ruta medieval

Ignasi de Bofarull Professor de la Facultat d’Educació

más tarde se apropiarían el nombre para su banda de música.

Finançar bons projectes www.verkami.com

Verkami és una plataforma de crowdfunding o micromecenatge per a projectes presentats que necessiten finançament. Només els projectes que en els 40 dies de termini arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de finançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s’han compromès a aportar no es fan efectives i el projecte no rebrà el finançament.

L’observança més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica —el Cister— que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. Així és com van néixer els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, respectivament. La Ruta del Cister, creada formalment el 1989, és l’únic sender que enllaça els tres monestirs més emblemàtics d’aquest ordre a la Catalunya Nova.

La ruta catalogada, el GR175, que es pot fer a peu o en bici, suma un total de 105 quilòmetres. www.larutadelcister.info

21 Newsuic 28. març-jnuy de 2011

Alberto Canals

PER

T

The end

Cameron Sinclair Arquitecto. Architecture for Humanity

“No se trabaja en reconstrucciones

POST-DESASTRE para los medios; ese es un mal planteamiento”

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

22

En abril de 1999, ante el sangriento conflicto albano-kosovar, los arquitectos Cameron Sinclair (38) y su colega Kate Stohr vieron la necesidad de poner en marcha un plan de creación de viviendas para los refugiados que tenían que regresar a un país totalmente desolado por las bombas. Ello les llevó a fundar Architecture for Humanity, organización sin ánimo de lucro con la misión de buscar soluciones arquitectónicas en zonas arruinadas por desastres naturales, conflictos bélicos… Sinclair estuvo en la UIC –y por primera vez en España– para dar un seminario en el Máster International Cooperation: Sustainable Emergency Architecture, de la ESARQ. Texto: Jaume Figa En Architecture for Humanity rápidamente nos hicimos muy grandes. No porque hiciéramos algo excepcional, sino porque dimos la oportunidad a muchos arquitectos de hacer ese trabajo. En las universidades se enseña a diseñar una ópera, un museo, una casa…, pero no a trabajar en una comunidad indígena con construcciones de bajo coste. Y eso es lo que –pienso– vieron en nosotros. Ahora mismo yo diría que tenemos a miles de estudiantes trabajando con nuestros profesionales…; no tuvimos que ir a buscarlos, ellos vinieron a nosotros.

Como una nueva universidad en práctica…

Sí… forman parte de un proceso muy enriquecedor… No vale llegar ahí, estar unos días, y ya está. Tienes que estar un tiempo más o menos largo, para implicarte y que esas comunidades vean que realmente formas parte de ellos. Es importante que te des cuenta de que lo que estás haciendo va a conllevar cambios… Hoy a menudo somos seducidos por nuestra creatividad y nos creemos tan buenos creativos que la gente tiene que estar encantada de disponer de nosotros… Pero no: hace falta algo más; hace falta esta implicación. ¿Qué es lo que marca la diferencia

de su organización?

Nosotros invertimos en personas, no en proyectos. Si trabajas con nosotros vives con esa comunidad durante todo el proceso del diseño y construcción e involucras a la comunidad. A la vez, nuestro gran reto es conseguir un equilibrio: que los arquitectos se impliquen, pero teniendo claro qué es lo que van a hacer. A veces se meten tanto en los problemas del lugar que acaban queriendo hacer un pozo de agua, una clínica… Y el dinero es el que tenemos, no más. ¿Sois bien acogidos?

Sí, pero no puedes ir ahí como quien lo sabe todo, ni simplemente transportar contenedores y llamarlos “viviendas”.

Tiene que haber una continuidad que genere puestos de trabajo duraderos para la comunidad. Pero, ante todo, hay que saber escuchar. De hecho, muchos de nuestros profesionales acaban pasando el primer mes ayudando a eliminar escombros, recoger basura, repartir comida…, para que entiendan cómo funciona todo el proceso. No puedes simplemente ir a wikipedia y decir: “a ver, ésta es una isla católica, construyen así y son asá…”. Existen matices que tienes que descubrir. ¿Habéis cometido errores en este sentido?

Una vez estuvimos trabajando en Sri Lanka para desarrollar una panadería

cooperativa para mujeres que habían perdido a sus maridos. Durante el proceso, no sólo construíamos el edificio, sino que también ayudábamos a montar el negocio dando formación… A punto estábamos de comprar el equipo e iniciar, cuando todas las mujeres empezaron a recibir serias amenazas de muerte. ¿Por? Aunque hubiéramos considerado la viabilidad económica del proyecto y del modelo de negocio y después de tal desastre, no nos habíamos percatado de que seguía existiendo un cártel de droga en el pueblo y que había una única persona que vendía el pan…; era toda una mafia, vamos. ¿Por qué esto no sale en los medios de comunicación?

Lo que ocurre es que normalmente los medios llegan al lugar, se van todos al mismo hotel, con el mejor bar y restaurante y sólo se aventuran dentro de un radio de ocho kilómetros. Si se molestaran en viajar más de media hora verían mucho más y empezarían a encontrar, por ejemplo, una escuela en la meseta central de Haití que acabamos de construir, y otras seis más, en proceso…

De todos modos, los medios ayudan a concienciar a la comunidad internacional, ¿no?

Sí, claro. La prensa está ahí para contar

la historia: no es el enemigo. En este sentido, nosotros tenemos una política muy abierta. Pero es mejor trabajar en voz baja, enfocado sólo a la comunidad, sin esperar que aparezca en los medios.

De hecho, me parece que si vas a trabajar en reconstrucción post-desastre para salir en los medios, lo más seguro es que no lo estás planteando bien. La prensa se mueve en unos parámetros de inmediatez –tiene una fuerte presión internacional–, y una reconstrucción como lo de Haití conlleva años de trabajo. En ese país, además se añade una grave inestabilidad política –siguen sin presidente– y nadie sabe quién está liderando la reconstrucción.

Supongo que ver todos estos desastres traerán reflexiones…

Parece como si nos estuvieran retando a que seamos más conscientes de quiénes somos y qué es lo que tenemos. No podemos olvidarnos de que somos sociedad: tú y yo podemos ser amigos en el facebook, pero ¿somos realmente amigos? Estamos tan desconectados que nos hemos olvidado qué significa realmente ser sociedad. Cuando trabajo en una pequeña aldea de Sri Lanka, o India, o Malawi… nadie tiene un ordenador, ni una radio; pero el valor de la vida y la relación personal es más fuerte que en cualquier lugar de Occidente. Hay muchos dilemas a los que te enfrentas cuando tus ojos están abiertos…

DES DEL DARRER NEWSUIC

1

FOTO A FOTO

NADAL

AL CAMPUS

FACULTATS 7

3

Ja fa un temps del Nadal, però la UIC es va torna a engalanar. Molts van aprofitar per “penjar” els seus desitjos de l’arbre de Nadal del bar (1), així com uns quants van poder gaudir del concert ofert per la coral de la universitat (2). El concurs de pessebres va tenir molta originalitat (3) 5

4

DES DE LES

2

6

Amb motiu de la visita de l’arquitecte Cameron Sinclair, l’ESARQ va organitzar una conferència sobre Architecture for Humanity al COAC (4). Alumnes de 3r de Medicina han començat a realitzar les seves pràctiques hospitalàries a Granollers i a Manresa (5). Els alumnes de Periodisme van visitar el Parlament de Catalunya, acompanyats pel professor Pere Buhigas (6) 8

9

23

COMUNICACIÓ 10

ENS

VISITEN 14

DEBAT I

ACTIVITATS

Alumnes de batxillerat van poder gaudir d’unes pràctiques audiovisuals, creant un anunci de la UIC, de la mà del professor Ricard Mamblona i de l’Óscar Sueiro (7). Realitzadors i actors de TV3 van donar una sessió a alumnes de Comunicació Audiovisual (8) 11

12

NOUS

COLORS

Canvis primaverals al jardí del Campus Barcelona

13

Una quinzena de representants d’universitats d’Estats Units van ser a la UIC per establir possibles llaços de col·laboració (10). El secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta va visitar les instal·lacions de la UIC (11). El director del Centre d’Implants Dentals d’UCLA, Peter Moy, va donar unes conferències sobre odontologia (12). La historia de Time es presenta a la UIC (13) 15

17

La Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques va organitzar una taula rodona sobre les recents revoltes que han tingut lloc al nord d’Àfrica (14). El Servei d’Estudiants va organitzar un Torneig de Play Station (15). S’entreguen els premis Excellence UIC, que atorga cada any la nostra universitat a alumnes de primer de batxillerat que han mostrat la seva vàlua (17).

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

COMUNIK’

El primer pas per obrir portes internacionals

Newsuic 28. març-jnuy de 2011

24

> 1.475 convenis amb empreses > 138 convenis d’intercanvi internacional i alumnes procedents de més de 65 nacionalitats > Més de 1.200.000 € en beques, ajuts i descomptes > Més de 150 programes de màsters, postgraus i formació contínua

Graus:

Medicina Odontologia Infermeria Fisioteràpia Arquitectura

Periodisme Publicitat i Relacions Públiques Comunicació Audiovisual Educació Infantil Educació Primària

Humanitats i Estudis Culturals Administració i Direcció d’Empreses ADE Business Dret Ciència Política i Gestió Pública Criminologia (Llic. 2n cicle)

DOBLEs tItuLACIOns: Dret + Criminologia

Dret + Ciència Política i Gestió Pública

Humanitats i Estudis Culturals + Ciència Política i Gestió Pública

uic.es facebook.com/uICbarcelona twitter.com/uICbarcelona

A personal way A professional step