Butlletí d'Educació (Gener 2012)

Butlletí de la Facultat d’Educació NÚM. 50 | GENER 2012 | ANY V | UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

Del degà Educació: l’assignatura pendent Albert Arbós (aarbos@cir.uic.es)

El proper mes d’abril, França celebrarà eleccions presidencials. En un sondeig recent fet per l’Institut CSA, en la llista de preocupacions dels francesos, després de l’atur, hi ha l’educació. La classe política – Luc Chatel, Arnaud Montebourg, François Bayrou– ho ha entès bé i ha escrit llibres sobre aquest tema. Les universitats d’estiu han estat treballant sobre aquest tema. Tant els partits UMP com PS es basen en think-tanks, com l’Institut Montaigne, la Fundació Política o Terra Nova, per avançar propostes.Fa dos mesos, a Espanya, hi va haver unes eleccions generals. En les preocupacions dels espanyols, l’educació no apareixia en els deu primers llocs. Recorden una cosa semblant al nostre país? Es van escriure llibres, es van avançar propostes concretes de millora, etc. en el camp de l’educació?

I quins temes educatius els preocupen, als polítics francesos? Els ritmes escolars i la personalització –el seguiment individualitzat.

Sorpresa: es tracta de temes pedagògics, no laborals –i en quatre anys s’han suprimit 200.000 mestres. Ritmes escolars. Els preocupa una excessiva concentració d’hores i dies. Cal

repensar-ho, diu el PS, d’acord amb les famílies i les comunitats locals. Volen retornar a la setmana de cinc dies d’escola. Redimensionar les vacances d’estiu. Seguiment individualitzat.

UMP proposa dues hores d’acompanyament personal, setmanal, a l’institut, i també l’alumnat de primària s’ha de beneficiar de dues hores de suport setmanal.

I, mentrestant, aquí al regne d’Espanya, què passa? “El ministro Wert apuesta por un gran acuerdo nacional para reformar la educación i resolver los problemas del sistema”; “menos mirar hacia atrás que hacia delante”; “ha abogado por un amplio consenso político y social”, etc. Cap mesura educativa concreta. En tot cas, reformes estructurals: tres anys de batxillerat i tres d’ESO en comptes de quatre d’ESO i dos de batxillerat.Quina pena! Així no farem res, una vegada més.

L’educació no és entre les prioritats dels polítics espanyols, incapaços durant tot el període democràtic d’arribar a un consens sobre les lleis fonamentals educatives i, després, poder dedicar-se a resoldre els problemes reals de fracàs escolar i sistema educatiu mediocre, tirant a dolent.

Espai pràcticum Retrobar la passió per aprendre mitjançant la diversitat metodològica M. Teresa Fuertes (tfuertes@cir.uic.es - practiques.edu@uic.es )

Aquests dies i arran de les converses sobre educació que sovint tenim els companys i les companyes de feina, m’he mirat dos vídeos que us recomano: les entrevistes d’Eduard Punset a Howard Gardner i a Ken Robinson. A grans trets, al primer entrevistat A l’aula, el mestre ha de el coneixem per la teoria de les conèixer els alumnes, intel·ligències no per classificar-los, sinó per poder posar en múltiples i al segon, per la importància pràctica tot el bagatge que atorga al de metodologies que desenvolupament haurà après durant la de la creativitat formació inicial i que des de les escoles.

Si heu llegit algun continuarà adquirint dels seus llibres us durant la seva vida haureu adonat que professional insisteixen en la importància de l’educació. Ara que va en boca de tots l’alt percentatge de fracàs escolar, no estaria malament que els qui manen es miressin els vídeos o es llegissin algun llibre d’aquests dos autors (que potser ja ho han fet), i que les reformes o les mesures que s’apliquin per reduir-lo tinguin en compte el que ells diuen. És evident que cal un canvi en l’educació que permeti als alumnes l’expressió individual de les seves idees (així és com Ken Robinson defineix la creativitat), perquè la societat també ha canviat.

Des de la formació inicial tenim una oportunitat i molt camí per recórrer amb els nostres estudiants de Grau en Educació Primària. Sovint els diem que hi ha estils d’aprenentatge diferents, cal dir-los també que no hi ha aptituds millors ni pitjors, sinó

també diferents i, com a conseqüència, ells i elles hauran de ser capaços d’ensenyar de maneres diferents per procurar l’aprenentatge de tothom. Desenvolupar el millor de cada alumne és la tasca del mestre i cal que tingui estratègies per fer-ho. Per revolucionar la manera d’aprendre, cal revolucionar la manera d’ensenyar. Cal que els preparem per a l’accés al món laboral, és clar, però cal també que els preparem per a la vida i per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

Espai pràcticum

Si no és així, si considera que el llibre, les seves explicacions i els exercicis d’aplicació són l’única manera que té d’arribar als alumnes, anem malament i continuarà reproduint models que no funcionen.

El dia 13 d’aquest mes comencen les pràctiques els alumnes de segon d’Educació Infantil.

L’objectiu Si considera que d’aquestes el llibre, les seves pràctiques rau en observar la explicacions i els exercicis d’aplicació són pràctica docent, no per jutjar-la, l’única manera que té sinó per enriquir d’arribar als alumnes, la formació inicial i anem malament. potser també, com ens han dit alguns tutors d’aula, la formació continuada d’algun dels mestres en actiu. Un dels focus d’atenció que personalment considero fonamental és el de l’anàlisi de les metodologies, els recursos humans i materials, els tipus d’agrupaments i, en resum, les activitats dutes a terme i el desenvolupament de les capacitats que aquestes tasques activen en els nens i les nenes de l’aula.

En definitiva, no és més que veure com s’atén la diversitat de veritat, perquè la diversitat es té a les aules, això és ben evident, però no sempre s’atén. D’això, també en podríem dir ensenyament personalitzat, i no m’estic referint als plans individualitzats (o les adaptacions curriculars, com també se les coneix), sinó a l’ús de diverses metodologies ordinàries, a la posada en pràctica de la creativitat a l’aula.

ENLLAÇOS DELS VÍDEOS: Howard Gardner: http://www.rtve.es/television/20111209/ inteligencias-multiples-educacionpersonalizada/480968.shtml Ken Robinson: http://www.rtve.es/television/20110304/redessistema-educativo-anacronico/413516.shtml

e-A La pràctica del flipping Mireia Tintoré (mtintore@cir.uic.es)

En un dels últims números de la Harvard Education Letter,1 Dave Saltman parla sobre la pràctica del flipping.

Applying. 2n matí: El/la professor/a respon preguntes i dubtes a classe i presenta problemes nous.

I què és el flipping? Com el nom indica,2 és un pràctica pedagògica que consisteix a invertir la pràctica d’impartir És un pràctica classes magistrals al pedagògica que matí i demanar lectures consisteix a invertir i resolució de problemes la pràctica d’impartir com a deures per fer a la nit. classes magistrals Shelley Wright, una de al matí i demanar les promotores, comenta lectures i resolució que d’aquesta manera ha de problemes com a aconseguit més aprovats deures per fer a la nit. (100%) i més bones qualificacions.

Dinàmica. El flipping té tres parts: explorar, explicar i aplicar.

Exploring. 1r matí: Introduir un tema a classe a través d’activitats o treball en grup.

Explaining. 1a nit: Els estudiants miren conferències a la web (Khan Academy / TED Conference Website) com a deures. D’aquesta manera adquireixen nivells més alts de comprensió i aprenentatge, perquè poden veure els vídeos tantes vegades com vulguin i cada estudiant segueix el seu ritme.

Òbviament aquest model té les seves limitacions, especialment si els alumnes no tenen accés a Internet o no disposen de temps per treballar a casa.

Per superar aquestes limitacions, els mateixos autors que parlen del flipping proposen donar facilitats per treballar a l’escola abans i després de classe per poder reflexionar sobre la teoria, tal com reclama aquesta nova metodologia.

Activitats que l’alumnat pot fer en relació amb la teoria visualitzada: • Prendre notes per assegurar l’aprenentatge.

• Resumir el vídeo en poques frases.

• Identificar el que no s’entén.

• Realitzar activitats relacionades amb el material visionat.

• Enviar preguntes i dubtes al/a la professor/a.

Hem fet una petita prova a classe de socials amb els alumnes de segon. Se’ls va explicar el que era el flipping i es va produir un debat interessant sobre les seves potencialitats i dificultats. Després, es va dir que el proper tema es treballaria d’aquesta manera, és a dir, la professora no explicaria el tema, sinó que donaria els documents amb què s’hauria de treballar i, partint d’aquests, es farien activitats a classe.

El resultat? No ha estat gaire positiu. Només un 12% de l’alumnat ha fet la feina demanada. Això sí, el treball realitzat per aquests alumnes superava les expectatives que tenia la professora a priori.

Pot ser que aquesta eina ens serveixi per detectar l’excel·lència i, en qualsevol cas, ha servit per motivar els alumnes que han treballat i també els que no ho han fet. Esperem anar canviant la cultura i que la propera vegada una proporció més alta de l’alumnat faci l’activitat.

Des d’aquí animem els nostres companys de la facultat a fer activitats semblants i comunicar els resultats!

1. Harvard Education Letter, vol. 27, núm. 6, nov.-des. 2011.

2. To flip és ‘fer girar’ o ‘fer un salt mortal’, encara que un flip pot ser tant un ‘salt’ com una ‘burla’.

Llibres La dictadura de la incompetència Roig, Xavier

Edicions La Campana, 2008 | 184 pàgines

Enric Vidal (evidal@cir.uic.es ) A La dictadura de la incompetència Xavier Roig realitza una crítica lúcida de les institucions que governen i gestionen la vida diària dels ciutadans. Amb un estil directe, contundent i desacomplexat, Roig passa l’aspirador a les administracions públiques de l’Europa meridional, i amb dades a la mà ens fa entendre l’origen del col·lapse del sistema actual, agreujat, en aquests moments, per la crisi econòmica. El món, segons Roig, és cada vegada més complex. “Per contra, els estaments públics meridionals europeus –concretament els mediterranis i, específicament, els catalans– són cada cop més incompetents. Ja comencem a tenirne evidències –cada cop més incidències en els serveis quotidians; ensenyament deficitari; sanitat que ha passat de ser bona a ser mediocre; metges que marxen fora després que haguem pagat entre tots la seva formació, la qual cosa obliga a cobrir les seves places amb immigrants sense titulació equivalent, etc.” (p. 172) Per capgirar aquesta situació, Roig ens proposa un full de ruta. Deixar de demonitzar la iniciativa privada i apostar per una societat civil que provingui veritablement de l’emprenedoria, en comptes de la crosta de la subvenció; retallar les parts inútils de l’aparell de l’Estat; reformar el sistema educatiu amb docents de qualitat, deixant enrere la cultura progre i kumbaià que regeix les dinàmiques escolars. En el fons, es tracta

de caminar cap a un horitzó de professionalitat, eficiència i competència en la gestió pública.

Per introduir aquests canvis, Roig és conscient que cal una profunda reconversió de la política. Segons l’autor, amb uns polítics de “piscifactoria” com els de casa nostra, que provenen majoritàriament de l’esfera dels sectors subvencionats i que no han hagut mai de competir amb ningú, és impossible que es creïn bones lleis, perquè els nostres dirigents es troben allunyats de les necessitats del món real. Roig advoca per uns polítics competents i professionals,ben Educar les noves remunerats, generacions en la que provinguin cultura dels drets, però d’estructures de també en la cultura partit que siguin de les obligacions i veritablement meritocràtiques i de la responsabilitat democràtiques. personal, és a

dir, educar per a l’autonomia i no per a la dependència constant dels serveis socials;

El llibre també conté una lúcida reflexió, desproveïda d’apriorismes ideològics, sobre els efectes positius i negatius del fenomen de la globalització. En definitiva, La dictadura de la incompetència és una lectura refrescant i valenta sobre els problemes que haurà d’afrontar l’estat del benestar, amb unes consideracions que alguns trobaran incòmodes o impopulars, sobre com afrontar els reptes de futur.

Es tracta, doncs, d’un llibre d’interès, que segurament inaugurarà un seguit de publicacions i reflexions sobre un aspecte emergent a l’educació escolar.

De fons L’informe McKinsey i el lideratge escolar Mireia Tintoré (mtintore@cir.uic.es)

E

n el número anterior d’aquest butlletí vam estudiar l’informe McKinsey1 des del punt de vista de la millora de l’aprenentatge a l’aula. En aquest butlletí parlarem de l’informe amb relació al tema del lideratge.

L’informe 2010 es refereix en diversos moments al lideratge, i considera que “un liderazgo Los profesores adecuado resulta con potencial para decisivo para convertirse en lograr la mejora directores se identifican de los sistemas desde el principio educativos, al igual que ocurre en muchos y se les ubica en otros ámbitos” (p. puestos intermedios 118). de liderazgo en los

centros, se les forma y se les plantea un buen plan de carrera profesional” (p. 97).

En un primer moment, es diu que per passar de bo a molt bo un sistema escolar ha d’assegurar que la docència i la direcció dels centres escolars siguin professions ben considerades. Per passar de molt bo a excel·lent es recomana l’aprenentatge entre companys, cosa que facilita un bon lideratge, és a dir, les bones pràctiques de col·aboració entre el professorat s’han d’introduir des de la primera línia dels centres.

L’informe observa una correlació entre l’etapa en què es troba el sistema (pobre, acceptable, bo, molt bo i excel·lent) i la rigidesa de l’orientació de l’autoritat central a les escoles. Com més dolent és el sistema, menys preparats estan els professors i

més rígid i centralitzat és el control que hi ha sobre els sistemes d’E-A. A la inversa, com més bo és el sistema, més flexibilitat té la direcció per facilitar la innovació i la creativitat.

Per assegurar la sostenibilitat de les millores, l’informe indica que és necessari tenir uns líders creïbles i estables. A més, la formació dels responsables del futur també és un aspecte molt important per garantir la sostenibilitat del procés de millora: “Los ejemplos de mayor éxito de continuidad en el liderazgo que encontramos provienen de sistemas que fueron capaces de formar a sus responsables futuros dentro del sistema” (p. 97).

En aquest sentit l’informe presenta el cas de Singapur que “sistemáticamente identifica y forma para puestos de responsabilidad a educadores con talento desde dentro del sistema. Todos los puestos de responsabilidad hasta el nivel de director general de educación se consideran

De fons

En general, els nous líders utilitzen un “libro de jugadas” molt semblant, amb cinc etapes: d Decidir què és innegociable. d Ubicar les persones més preparades i convençudes en els llocs clau. d Involucrar les parts interessades: pares, professors, directors i responsables de la comunitat.

Els líders aprofiten les circumstàncies canviants per emprendre reformes.

puestos profesionales (...).

Finalment, l’informe es pregunta quines són les circumstàncies que permeten començar a fer canvis (ignició).

Els detonants de la reforma solen ser tres: una crisi política o econòmica, un informe crític amb el rendiment del sistema o un canvi en el lideratge (p. 103).

De tots aquests detonants l’arribada d’un nou responsable amb vocació de permanència sembla que és el factor més important. Com diu l’informe: “Todos los sistemas de nuestra muestra iniciaron su proceso de mejora bajo nuevos responsables estratégicos y la mitad tenía nuevos responsables políticos” (p. 109).

1. McKinsey and Company (2010), “Cómo siguen progresando los sistemas educativos del mundo que más han mejorado”.

d Protegir els recursos per aconseguir els punts innegociables (“put your money where your mouth is”). d Obtenir èxits ràpidament.

Però aquests nous líders han de poder mantenir-se en el temps. Com diu l’informe, “si examinamos los 20 sistemas en proceso de mejora, la media de permanencia de los líderes políticos que marcan la estrategia es de seis años y la de los responsables políticos es de 7.

Esta duración en el puesto es fundamental para que los responsables sean capaces de llevar a cabo sus iniciativas de reforma hasta el final” (p. 118).

A veure si els nostres líders prenen nota de tot el que diu l’informe i comencem a millorar els resultats de Pisa!

Comunitat

La revista REDU –Revista de Docencia Universitaria–, en el número de desembre de 2011 (vol. 9, núm. 3), titulat “El Espacio Europeo de Educación Superior ¿Hacia dónde va la Universidad Europea?”, ha publicat un article de la nostra companya Maite Fuertes (http:// redaberta.usc.es/redu/index.php/REDU). L’article es titula “La observación de las prácticas educativas como elemento “La observación de evaluación y de mejora de la calidad de las prácticas en la formación educativas como inicial y continua del profesorado”. elemento de En reproduïm una evaluación y part: “Una vez que de mejora de los estudiantes de grado de maestro/a la calidad en la en educación infantil formación inicial han adquirido en y continua del la universidad los conocimientos profesorado” teóricos que dan fundamento al uso de la técnica, deberán ser capaces, en sus prácticas externas, de utilizar la observación sistemática como método de trabajo aplicado al aula. Su uso es básico en el proceso de evaluación, no solamente para valorar los comportamientos y las actitudes del alumnado, sino también para ser utilizada como instrumento de evaluación y de reflexión más global que tiene como objetivo la mejora, tanto del proceso de enseñanza y aprendizaje en general, incluyendo el análisis y la valoración tanto de los programas educativos como de la práctica docente”.

Catalunya Ràdio ha entrevistat el nostre company Eduard Martorell, professor de Ciències Experimentals. L’entrevista ha estat a càrrec de Joan Barril i Mercè Folch, en el programa El cafè de la república. El programa parla de la tasca continuada de l’Eduard per difondre la ciència entre infants i adolescents. Si voleu escoltar la mitja hora del programa ho podeu fer a través de l’enllaç següent: http://www.catradio.cat/audio/600049/Estranysen-un-tren-lentrevista Les professores de la nostra facultat Carme Balaguer i Cristina Mudarra han participat en el 24è Col·loqui Internacional de l’ADMEE-Europa, el dies 11, 12 i 13 d’aquest mes, a la Universitat de Luxemburg. La temàtica d’aquest any era “L’avaluació de les competències en el medi escolar i en el medi professional”. En els propers butlletins s’anirà resumint el més important d’aquest col·loqui.

Alguns dels temes que es desenvoluparan seran: “Com es pot concebre una avaluació diagnòstica per a les competències escolars?”; “Què pot aportar la didàctica professional a l’avaluació de competències?”; “Avaluar competències, per a quin projecte d’escola?”; “En quines condicions l’avaluació de competències és vàlida i fiable?”; “Models per mesurar l’avaluació de competències?”, etc.

Ha aparegut el primer número de la revista Phronesis (http://www.erudit.org/revue/ phro/2012/v1/n1/). Es tracta d’una revista en format digital, sobre la professionalització i tot el que envolta aquest àmbit. En aquesta revista hi participa la Facultat d’Educació de la UIC.

Aquest és el Butlletí de la Facultat d’Educació de la UIC. Es permet copiar, distribuir, exhibir i fer obres derivades sempre i quan es reconegui i citi l’obra i no es faci servir per a usos comercials i es faci servir la mateixa llicència en les obres derivades.