TOT CERDANYA 17 "LLES DE CERDANYA"

Editorial

Lles de Cerdanya

Lles de Cerdanya és un petit poble de muntanya situat en un entorn natural privilegiat a la comarca de la Cerdanya, a la província de Lleida. Aquesta localitat és coneguda per la seva riquesa paisatgística i natural, que fa les delícies dels amants de la natura i els esportistes de muntanya.

El poble de Lles està situat a uns 1.450 metres d'altitud, rodejat de les muntanyes més altes de la serralada del Cadí, que superen els 2.500 metres d'altitud. Aquesta ubicació fa que Lles sigui un lloc ideal per practicar activitats a l'aire lliure com el senderisme, la bicicleta de muntanya, l'escalada o l'esquí de fons. La zona també és coneguda per la seva riquesa micològica, que atreu molts aficionats a la recol·lecció de bolets durant la temporada d'aturades.

A més a més, Lles de Cerdanya disposa d'una gran varietat de rutes senyalitzades i senders que permeten als visitants descobrir els paisatges més espectaculars de la zona. Alguns d'aquests itineraris passen per llocs emblemàtics com la serra del Cadí, el coll de Jou o el refugi de la Vansa.

Però Lles de Cerdanya no només és un lloc per practicar esport i gaudir de la natura, sinó que també té una gran riquesa cultural. El poble té un conjunt històric format per cases de pedra i carrers empedrats que conserven l'essència de la vida rural de les muntanyes. A més a més, el poble disposa d'una església romànica dedicada a Sant Pere i un petit museu dedicat a la vida rural i el món dels pastors.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totcerdanya.site www.totcerdanya.site

ESPORT

LA RECEPTA

LLIBRES

NOTICIES

Els Llibres Eixavuiros

En alguns territoris de parla catalana, un eixavuiro és un esternut, en definitiva, un pessigolleig al nas que provoca una expiració d’aire sobtada, a vegades, fins i tot, violenta. Una mica com els relats que trobaràs en aquest recull que ara sostens entre les mans. Aquests escrits són fruit de l’espontaneïtat que el poc temps de la vida quotidiana ens deixa. Neixen d’un pessigolleig i surten sense planificació, de manera sobtada i, a vegades, fins i tot, violenta. No tenen cap més objectiu que fer-m’ho passar bé a mi escrivint i a tu llegint. N’hi ha de divertits, de foscos, d’angoixants, d’entranyables i de desconcertants. El que sí que he detectat, ara posant-los tots junts, és que tenen una cosa en comú: a tots s’hi comet un crim.

Irene Solanich

Traductora, correctora, professora, editora i escriptora. Actualment dur a terme

estudis de doctorat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya amb una investigació sobre la història i trajectòria de La Negra, de La Magrana. Treballa com a professora de literatura i llengua a la UVic-UCC, a la UAB, a la UOC i a la VIU també com a correctora i editora a Llibres del Delicte i a Spècula. Escriu a diferents mitjans de divulgació sobre cinema i literatura, entre els quals hi ha L'escriba i El Cinèfil. Ha publicat relats a diferents antologies entre les quals hi ha Terra de crims (Edicions Xandri, 2017), El futbol és així (Edicions Xandri, 2018), Política criminal (Edicions Xandri, 2019) i Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020), així com un llibre de poesia traduït de l'anglès, Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020). Ha participat també en l'elaboració d'un llibre de text de llengua catalana, A punt 4 (Publicacions Abadia de Montserrat, 2021) i ha publicat articles d'investigació entorn la novel·la negra en català.

L'autor que mira de reüll

L’autor que mira de reüll vol explicar com els autors contemporanis s’han servit de la tradició literària amb objectius ben diversos. Alguns, com Jacint Verdaguer i J. V. Foix, hi han trobat recursos i estratègies per formular la seva pròpia sentimentalitat sense la necessitat d’exposar-se o per resultar, contra tot pronòstic, originals en un context de reivindicació de la modernitat. En altres casos, es pot tornar als textos del passat per rebatre’ls ideològicament i donar-los una nova lectura (com passa amb un clàssic com La tempestat de William Shakespeare i la reescriptura que en fa Aimé Césaire) o perquè, com a Els Simpson, se’ls reconeix un pes incontestable dins de l’imaginari d’una comunitat interpretativa. El present assaig pretén demostrar el valor que tenen els clàssics per a la literatura moderna i postmoderna, fixant-se en gèneres i formats diferents (crítica literària, poesia, narrativa, teatre, cinema i dibuixos animats), d’autors occidentals—entre

els qual cal comptar, és clar, els catalans. Partint de disciplines i perspectives molt diverses, com la filologia, la lectura atenta, la traducció, el postcolonialisme i els estudis subalterns, entre d’altres, el volum es beneficia d’algunes de les aportacions metodològiques més representatives de la crítica del segle XX.

Míriam Ruiz-Ruano

Graduada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb premi extraordinari de fi de carrera (2016) i premi extraordinari del Ministerio de Universidades (2020), i Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona i també la Universitat Autònoma de Barcelona (2017). La seva tesi doctoral se centra en la recepció literària i historiogràfica dels poetes catalans medievals, especialment Ausiàs March. Autora tambe de Vós i jo entre els antics (Premi València Nova d'assaig 2020)

Ford Kuga

Esport Beneficis de saltar a la corda

Saltar a la corda és un exercici aeròbic molt complet, amb el qual segons els experts, es cremen més calories que fent running, en concret, fins a 130 calories en una hora.

Aquest exercici té múltiples beneficis, ja que, enforteix la musculatura, augmenta la densitat òssia, redueix el risc de lesions, aprima i millora la coordinació i l'equilibri.

La manera d'executar aquesta activitat correctament és saltant sobre les puntes dels peus i donant salts molt curts, perquè d'aquesta manera ens cansem molt menys i l'esquena es manté més recta. La postura dels braços també és molt important, havent de romandre al costat del cos i sense moure's massa, perquè són les nines les que fan els girs.

La corda ha de tenir la longitud adequada. Per a saber quina hem de comprar, multiplicarem la nostra altura per 1,5 i el resultat serà el llarg ideal per a nosaltres.

No podem oblidar tampoc el material i tipus de corda més idoni en funció de l'objectiu que perseguim. Per als qui s'inicien en aquest esport o bé per a aquelles persones que tan sols desitgen saltar per a mantenir-se una mica en forma, el gruix aconsellable és d'uns 4 mm, mentre que per als experts que volen aconseguir una major velocitat, hauran de decantarse per cordes més lleugeres i fines.

Finalment, hem d'assegurar-nos que els mànecs són resistents i còmodes perquè l'agarri sigui segur i ens aporti el confort més gran possible.

A pesar que com dèiem és un esport amb molts avantatges, han d'abstenir-se de practicar-lo qui tingui desaconsellats els exercicis d'impacte o tots aquells amb lesions en els genolls o articulacions, problemes de columna o malalties cardíaques.

Eva Remolina / Amic

200m²

GARATGE

SANTA EUGÈNIA DE BERGA

INSTAGRAM: @habitatgevic

BLOG: blog.habitatge.com

FACEBOOK: @lhabitatgevic

LINKEDIN: @habitatgevic

TIK

@habitatgevic

Puigcerdà recupera el casal d'avis al Museu Cerdà

Els usuaris del Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà ja poden utilitzar les noves instal·lacions que s'han adequat a la primera planta del Museu Cerdà. L'equipament s'ha posat en marxa en les darreres setmanes i personal de la Fundació Adis s'encarrega de les tasques de dinamització d'activitats i monitoratge. De fet, l'entitat hi ha traslladat en aquest mateix emplaçament el seu Espai Obert, on es duu a terme un programa d'estimulació cognitiva i de reforç de l'autonomia personal. També es continua oferint el servei de dinar al col·lectiu, que ara s'amplia als usuaris del casal d'avis. L'antiga seu va tancar arran de la pandèmia i, posteriorment, l'espai es va utilitzar per ampliar les dependències de la

Biblioteca Comtat de Cerdanya. L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha explicat que des dels anys 90 ja es preveia que la biblioteca acabaria ocupant l'espai de l'antic Casal d'Avis Sant Domènec, tenint en compte els requeriments que determina el fet que aquest sigui un equipament de caire comarcal. Així, actualment hi ha una sala d'actes i l'apartat de la biblioteca infantil. Mentre, el nou equipament per a la gent gran, que es va anunciar ara fa un any, compta amb dues sales diferenciades, un espai de cuina i banys adaptats. Tot plegat, amb la idea que s'hi duguin a terme diverses activitats, a més de cursos, tallers i balls, entre d'altres.

ACN Puigcerdà

La construcció repunta al 2022 al Pirineu

L'activitat promotora i constructora ha repuntat durant el 2022 a l'Alt Pirineu i Aran segons les dades recopilades pel Servei d'Estudis de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE). Així, a la Cerdanya s'han iniciat 181 habitatges, un 18,8% menys que al 2021 i se n'han acabat 111, un 14,4% més que l'any anterior. D'aquests, 24 es van començar a Puigcerdà (un 27% menys), on es van acabar 25 (un 45% més). Mentre, a Bellver de Cerdanya se'n van iniciar 44. Pel que fa a la compravenda d'habitatge, tant nou com de segona mà, al 2022 s'ha registrat una de les xifres més elevades dels darrers

anys a Catalunya, segons indiquen des de l'APCE. A la Cerdanya es van registrar 137 compravendes d'habitatges nous i 481 d'usats.

Mentre, Vielha e Mijaran registra 13 habitatges iniciats el 2022, fet que suposa un augment del 30% respecte a 2021. Pel que fa al volum dels acabats, la xifra és de 42 habitatges, un 27% superior a la registrada l'any anterior. Al conjunt de la Val d'Aran, el 2022 es van iniciar 36 habitatges (un 9,1% més que el 2021) i se'n van acabar 56 (un 16,7% més que el 2021).

ACN Puigcerdà

Les estacions de nòrdic catalanes venen una quarta part menys

Les estacions d'esquí nòrdic de Catalunya han venut 49.441 forfets durant la temporada d'hivern, tant per fer esquí com raquetes o altres activitats, com ara skijoring, esquí de muntanya o trineus. La xifra suposa una disminució del 27% d'usuaris respecte a l'any anterior i d'un 25% en comparació a la temporada anterior a la pandèmia. Des de Tot Nòrdic han recordat que no els circuits no van poder obrir ni pel pont de la Puríssima ni per les festes de Nadal i que la pujada de temperatures va obligar a tancar la temporada el 16 de març de manera "molt precipitada". Així, s'ha registrat un descens de totes les tipologies de visitants menys la de grups escolars, que ha augmentat un 5% i ha passat a ser el client principal d'aquestes estacions.

Les vendes de forfets de temporada han baixat un 12% respecte a l'any anterior. A

més, els de raquetes ho han fet un 38% i el d'esquí de dia un 51%. De fet, la manca de neu per la Puríssima, Nadal i Reis ha perjudicat "molt" les estacions segons han assenyalat des de Tot Nòrdic en un comunicat i consideren que aquesta ha estat la causa de la "gran davallada" de la venda de forfets de clients particulars, tant pel que fa a esquí com raquetes.

Cal tenir en compte que la primera nevada no va arribar a les estacions fins a mitjans de gener i que tot i que hi va haver una altra el 22 de febrer, l'augment posterior de les temperatures va fer impossible assolir un "bon final de temporada".

Així, si la mitjana de dies oberts a les estacions els últims 13 anys és de 70 dies, la temporada 22-23 hi ha hagut una mitjana de 47 dies oberts, fet que representa un descens de pràcticament el 50%.

A quina edat s'aconsella comprar un mòbil als fills

En general, es recomana que els nens no tinguin un telèfon mòbil fins que siguin prou madurs i responsables per a manejar-ho adequadament. Això sol ser a partir dels dotze anys, encara que pot variar segons el nen i les seves circumstàncies, com pot ser la necessitat de comunicarse en moments específics: trasllats a l'escola, activitats extracurriculars o durant el temps que hagi d'estar lluny dels pares pels motius que siguin.

Si decideixes comprar un telèfon mòbil per al teu fill, és important establir regles clares sobre el seu ús i monitorar la seva activitat en línia. Assegura't que el teu fill entengui els perills potencials de les xarxes socials i altres llocs web, i considera instal·lar programari de control parental per a ajudar a protegirlo de contingut inapropiat.

Aquests són els consells bàsics que has de tenir en compte abans de lliurar-li el mòbil al teu fill:

Estableix límits horaris: parla amb el teu fill sobre quant temps pot usar-ho cada dia, quines aplicacions pot descarregar,

quins llocs web pot visitar, i quin és el comportament que s'espera d'ell mentre l'usa.

Tria el model adequat: Considera les necessitats particulars i la seva edat en triar un mòbil. Si és molt jove, potser un model bàsic és suficient. Si és adolescent, un model més avançat amb més funcions pot ser una millor opció.

Estableix restriccions de seguretat perquè no pugui descarregar-se o visitar contingut inapropiat.

Planifica la despesa: Tingues en compte que el mòbil no sols té un cost inicial, sinó que també té costos continus, com els plans de dades.

Ensenya al teu fill sobre els perills de compartir fotos i informació personal amb desconeguts.

Monitora l'ús del mòbil: Fes un seguiment de l'ús que li dona al mòbil per a assegurar-te que està seguint les pautes establertes.

Eva Remolina / AMIC

La recepta Les natilles de la iaia

Ficarem 750 ml de llet en un cassó amb la canyella, la pell de la llimona, només la pell groga sense la part blanca ni la carn de la llimona perquè se'ns tallaria la llet, i una cullerada de vainilla en pols.

Ho portarem a ebullició i una vegada ens pugi la llet ho retirarem i ho deixarem infusionar durant 10 minuts.

Amb un bol ficarem els 250 ml restants de llet a temperatura ambient, els 60 g de maizena, els 8 rovells d'ou i els 200 g de sucre i ho barrejarem tot amb unes varetes.

Agafarem el cassó on teníem els 750 ml de llet infusionada i retirarem la llimona i la canyella. Tornarem a ficar-ho a mig foc i quan ens torni a bullir li afegirem el preparat que teníem al bol amb els 250 ml de llet, els rovells, el sucre i la maizena. Barrejarem tot molt bé amb les varetes perquè no hi hagi grumolls i vagi lligant les natilles. Quan veiem que comença a espessir-se, les retirarem i ho aboquem en una safata de vidre o en terrines individuals, estil de la crema catalana.

Per sobre decorarem ficant les galetes Maria que en repòs s'estubaran i quedaran boníssimes amb les natilles.

L'origen exacte de les cremes es desconeix, però es creu amb molta seguretat que el seu naixement va tenir lloc als convents europeus. Les raons principals que sostenen aquesta teoria és la senzillesa de la seva elaboració i el baix cost dels ingredients que s'utilitzen (llet, sucre i ous principalment). Els convents no gastaven gaires diners en els seus àpats, i per això és factible que la idea naixés en aquest context. De fet, a les natilles se les coneix també com les postres de les monges.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients per 8 persones:

● 1 l de llet.

● Una branca de canyella.

● Vainilla en pols.

● La pell d'una llimona.

● 8 rovells d'ou.

● 200 g de sucre.

● 60 g Maizena.

● galetes Maria.