15 anys de la Llei d’Educació de Catalunya
CONTINGUTS
EDITORIAL Josep Manuel Prats. President de FAPEL
EN PORTADA
Lluís Font i Espinós. Associació Bastiments
ENTREVISTA AMB…. Xavier Güell. Director General de Centres Concertats i Privats de la Generalitat de Catalunya
ARTICLE Maria Castells. Dpto. Orientación escolar Highlands School Barcelona
ACTIVITATS FAPEL - FAPEL University Day
- Reunions amb polítics
- Consell d' Educació de Catalunya
LES NOSTRES ESCOLES - Highlands
RECOMANACIONS LLIBRES y ENTREVISTA a José R. Ayllón Por Javier Navascués
Revista informativa de Fapel
Edita
Fapel - Carrer Sant Elies, 29-35, Esc A 3º 1ª
08006 Barcelona
Tel. 93 158 02 42 - www.fapel.cat
Serveis editorials, comercials i administratius: Fapel
Consell de redacció Josep Manuel Prats, Marcial
Quintairos i Sonsoles Iglesias
Coordinador Sonsoles Iglesias
Publicitat Fapel
Disseny i maquetació Sonsoles Iglesias
Fapel és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès La societat editora respecta les opinions expressades per mitjà dels articles dels seus col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos per mitjà de l’editorial
ISSN 2604-6121
Dipòsit legal B-12.545-2009
EDITORIAL
JOSEP MANUEL PRATS. President de FAPEL
Quan dialoguem - fins i tot discutim- sobre un tema, hauríem d’anar a l’essència de la cosa per saber de què estem parlant i si som fidels a la veritat de les coses. Quan volem millorar l’educació és necessari, doncs, discernir que és un fet essencial en la construcció i progrés de cada persona i de la societat i que és un dret fonamental, un dret humà. I per tant que els pares són els primers i principals educadors dels seus fills.
Aquesta idea ja es va formular com a tal l’any 1891 per Lleó XIII en el primer document que forma part del cos de la Doctrina Social de l’Església. Aleshores, el 70% de la societat d’aquest país era encara analfabeta, tot i que l’escolarització era obligatòria.
Passada la IIGM va arribar un gran consens internacional amb la Declaració dels Drets Humans (1948), que va incorporar aquella idea i que defineix el contingut de la llibertat d’educació com a dret fonamental: el dret a l’educació i la seva gratuïtat, el dret a crear escoles diferents de les governamentals i el dret dels pares a triar l’educació per als seus fills. Per a tothom, arreu del món.
Al nostre país, amb la democràcia, va arribar una nova llei educativa -encara en vigor- la LODE, que volia universalitzar aquests drets i va establir el sistema de col·laboració públic-privada a través de l’eina jurídica del concert. Es interessant reproduir el seu esperit i un article, insisteixo, encara en vigor.
Del preàmbul:
S'imposa una nova norma que desenvolupi els principis de la Constitució, respectant el seu tenor literal i l'esperit, i que alhora garanteixi el pluralisme educatiu i l'equitat.
La llibertat d'ensenyament, s'ha d'entendre en un sentit ampli i no restrictiu. Inclou:
- la llibertat de crear centres docents i de dotar-los d'un caràcter o projecte educatiu propi.
- la capacitat dels pares de poder triar per als seus fills centres docents diferents dels creats pels poders públics, així com la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions.
A la xarxa integrada pels centres sostinguts amb finançament públic, la llei encomana la provisió de l'educació obligatòria en règim de gratuïtat.
Aquesta programació ha d'assegurar simultàniament el dret a l'educació i la possibilitat d'escollir centre docent dins l'oferta de llocs escolars gratuïts, ja que aquesta llibertat no existeix veritablement si no està assegurat aquell dret per a tothom.
És una norma de convivència basada en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme.
Contingut de l’article 4 de la LODE, algunes perles:
Els pares, mares o tutors, en relació amb l'educació dels seus fills i filles o pupils i pupil·les, tenen dret A que rebin una educació de qualitat, a escollir centre docent tant públic com diferent dels creats pels poders públics, a que rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les pròpies conviccions, i a estar informats sobre el progrés de l'aprenentatge i la integració socioeducativa i participar en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus fills i filles. A ser escoltats en aquelles decisions que afectin l'orientació acadèmica i professional dels fills i filles. Així mateix, són els primers responsables de l'educació dels seus fills i filles o pupils i pupil·les.
Això deixa al descobert la gran ignorància dels indocumentats que encara sostenen tossudament que la concertada ha de desaparèixer amb l’argument que “es va consentir” mentre es feia una transició cap a la totalitat de l’educació en mans del govern i la seva ideologia (dit pel propi TC el 2023), contravenint flagrantment els drets fonamentals.
És a dir, la concertada no va néixer per complementar la pública, sinó per garantir un dret fonamental, el pluralisme, l’equitat... i en compliment -també- del principi de subsidiarietat.
Josep Manuel Prats
EN PORTADA
Lluís Font i Espinós
Associació Bastiments
Quinze anys de la LEC
Una de les claus de l’èxit d’un sistema educatiu rau en la seva estabilitat. En efecte, quan el marc pedagògic i curricular perdura en el temps és factible innovar a les escoles sense provocar perplexitat entre els docents ni una sensació de caos pels canvis constants entre la comunitat educativa. Aquest ha estat el cas de Portugal, amb una llei general d’educació vigent des de 1986 i un consens social i polític, més enllà dels partidismes, sobre la importància d’un ensenyament de qualitat, que no deixi ningú enrere, per al futur del país. El 2001 la taxa d’abandonament escolar prematur estava situada al 45%. Aquesta xifra indica el percentatge de joves entre 18 i 24 anys que no acrediten estudis post-obligatoris ni estan cursant cap tipus de formació. El 2022, la taxa s’havia reduït fins al 6%.
A Espanya les lleis orgàniques sobre educació s’han succeït a un ritme vertiginós, en funció de l’alternança de poder entre conservadors i progressistes. Aquest ha estat el camp de batalla ideològic per excel·lència entre els dos corrents polítics majoritaris. El preu a pagar ha estat la inestabilitat del marc legislatiu global, que ateny fins i tot les comunitats autònomes amb plenes competències en ensenyament. El Parlament de Catalunya aprovà el 2009 la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). L’objectiu era i segueix sent clar: conferir el màxim d’estabilitat al sistema educatiu del nostre país, més enllà del color polític del govern de torn. La seva aprovació suposà arribar a consensos en els temes fonamentals, malgrat les discrepàncies existents entre els diversos partits polítics que ho feren possible.
Un dels puntals de la LEC és l’anomenat Servei d’Educació de Catalunya (SEC), format pels centres de titularitat públic i aquells centres privats que reben finançament de l’administració per la via d’un concert. Tots units per la missió d’oferir un servei d’interès públic de qualitat. Relligar escoles amb projectes educatius singulars constitueix una oportunitat de millora per a tots ells i és, alhora, una expressió de la pluralitat de metodologies, concepcions pedagògiques i conviccions de la ciutadania, en un marc d’objectius regulats per llei. El repte actual rau a incrementar el finançament, sobretot dels centre concertats, atès que els mòduls econòmics existents no garanteixen la gratuïtat per a tothom.
Aquesta anomalia se supleix amb aportacions de les famílies en conceptes diversos.
Com un dels valors principals de la LEC, la lluita a favor de l’equitat i contra la segregació reclama gratuïtat plena en totes les escoles del SEC, per a fer possible la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies i promoure, alhora, l’èxit educatiu de tots els alumnes, a partir de la realitat personal, socioeconòmica i cultural de cadascú. Al mateix temps, l’aplicació plena, és a dir: amb els recursos necessaris, del Decret d’Educació Inclusiva esdevé el complement imprescindible per a garantir la igualtat d’oportunitats d’una població escolar diversa, com és propi de les societats complexes. La centralitat de la llengua catalana, amb la immersió lingüística com a instrument pedagògic, actua de paladí de la cohesió social, a partir de la premissa que som un sol poble. Equitat, èxit educatiu, llibertat, inclusió, catalanitat. Aquests són trets definitoris del model educatiu que hem anat forjant al nostre país.
Lluís Font i Espinós
Associació Bastiments
ENTREVISTA AMB…
Xavier Güell
Director General de Centres Concertats i Privats
de la Generalitat de Catalunya
Quina valoració fa dels 15 anys de la LEC?
La primera valoració que podem fer de la Llei 12/2009 del 10 de juliol, és que ens hem de sentir orgullosos com a país. Una de les queixes, segurament merescuda, és la sensació, per no dir certesa, que les lleis educatives canvien constantment. I això provoca una certa inseguretat a tots els membres de comunitat educativa. Que un país com Catalunya celebri els 15 anys de la seva llei fonamental d’educació, el primer que podem és sentir orgull, satisfacció i fer-ne festa. Per tant, tenim una llei que dona estabilitat, molt de joc encara i desplegar-la.
La LEC està gairebé a les beceroles, podem dir. Primer, en el sentit que ens convé acabar-la de conèixer i sobretot implementar-la perquè té un potencial en origen, que és l'ampli consens que va referendar el seu naixement. Poques lleis en aquest país van ser aprovades per la majoria dels grups polítics com ho ha estat amb la LEC. Per tant, de la LEC aquest govern se'n felicita; no tocar-la, desplegar-la i sentir-nos-hi orgullosos.
Des del punt de vista del servei d'interès públic que defineix l'Estatut, on conflueixen actors diferents, com veu la salut d'aquest Servei d'Educació de Catalunya?
Jo veig que té una bona salut, com la d'un infant que té tota la il·lusió I totes les ganes de créixer. Jo veig el Servei Educatiu de Catalunya com la peça cabdal a través del qual s'ha de concretar l'esperit de la LEC.
El Servei Educatiu de Catalunya és de les millors definicions de la realitat educativa del nostre país. Des d'una òptica pedagògica som un país molt ric, de moltes tradicions i tarannàs i maneres de fer que van des d'una escola pública amb diferents vessants i grans pedagogs que l'han forjat com escoles d'iniciativa social o empresarial, o de cooperatives de pares o mestres.
Per tant, la millor definició que podem donar tota aquesta pluralitat o riquesa pedagògica al nostre país és parlar del servei educatiu de Catalunya, un servei que realment vol donar acollida a tothom per tal d’educar els futurs alumnes que són el bé educatiu de Catalunya.
Una de les preocupacions de les famílies de FAPEL és poder triar el centre que es cregui convenient en igualtat de condicions. Aquesta situació, en aquest moment, no és del tot real. Quines iniciatives, idees, projectes tenen per poder fer realitat aquesta tria en igualtat de condicions?
El primer que tenim clar i ens n'hem de sentir orgullosos és que la LEC estableix clarament dos principis. Un és la lliure creació de centres; no oblidem que això és fonamental i a partir d'aquí dona compliment a la pluralitat que parlava abans pedagògica i de diferents realitats o institucions educatives. El segon principi, és el dret de la lliure elecció de de centre.
Aquesta lliure elecció s'ha d'equilibrar amb realitats que sovint ens sobrepassen a tots plegats, que poden ser els topalls dels ratis o les diferents realitats que trobem en els 972 municipis del nostre país.
Per tant aquesta direcció general, com a govern, ha de tenir una mirada àmplia que va des de la Vall d'Aran fins a les Terres de l'Ebre, que són realitats molt diferents. Vosaltres a FAPEL suposo que us adonareu de les realitats i de la riquesa que hi ha a cada població, fins i tot entre els mateixos barris. Per tant, a l’elecció de centre s’han d'equilibrar les diferències de cada territori i altres situacions que malauradament són una realitat com les de famílies que tenen necessitats socioeconòmiques o la matrícula viva.
Per tant, sí que és cert que cal respectar el dret d'elecció de les famílies, que existeix realment i evidentment seguint els processos que marquen els períodes de preinscripció I matriculació en temps i forma. Es tracta de buscar l’equilibri per tal de donar compliment a la norma, respectar els drets i atendre les necessitats objectives. Fer-ho d’una altra manera seria injust I, per tant, tota gestió de bon govern ho ha de tenir clar.
La normativa actual privilegia el dret de l’administració a programar per davant del dret fonamental de la família a triar escola.
Tenen previst revisar la normativa per tal de donar compliment a aquest dret fonamental?
Més que canvis normatius, cal buscar mecanismes d'equilibri intern. De la mateixa manera que he dit que cal equilibrar territoris i barris en circumstàncies que són sobrevingudes, dintre del servei d'Educació de Catalunya també hi ha diferents realitats de titularitats. Per tant, també aquí cal buscar uns equilibris on tothom se senti còmode, ningú se senti ni guanyador ni perdedor sinó buscar el màxim equilibri possible entre unes titularitats que segurament tenen tendència a pensar més en la planificació I altres titularitats que tenen tendència més en la demanda. És com el pare que té diferents fills I que ha de fer equilibris perquè tothom se senti còmode dins de la família.S
Per tant, hem de buscar aquests equilibris més que marcs normatius. Aquest govern té una cosa molt clara: normalment respectant sempre el principi de legalitat que és la nostra feina, el Molt Honorable Salvador Illa ha dit moltes vegades que allò que funciona, no cal tocar-ho, i en allò que potser no funciona buscar equilibri i harmonia perquè funcioni. Per tant, la norma també a vegades et pot donar certs equilibris interns.
L’accés a triar en igualtat de condicions i la lluita contra la segregació topa amb l’infrafinançament. Teniu a l’horitzó l’efectiva i real gratuïtat de la plaça, com demana la llei i el Síndic de Greuges?
.
Donaré resposta amb un plantejament que jo penso que també és del President de la Generalitat de Catalunya. Quan al President se li demana sobre aquest tema respon amb l'òptica del Servei d'Educació de Catalunya: oferir el millor servei d'excel·lència per als infants i joves a través del Servei d'Educació de Catalunya i fa èmfasi en què ha d'haver una bona escola pública ben dotada, hi ha d'haver una bona escola concertada, que és la realitat, i aquí afegeix que està infrafinanciada.
Per tant el President estableix amb claredat, no només la voluntat de l'existència de l'escola d'iniciativa social, respectant evidentment igual que la pública, les normatives, però hi posa un afegit que dona resposta al que m'està demanant, que és el reconeixement que hi ha infrafinançament; i en un doble vessant, el propi infrafinançament i el de les plantilles de docents que han donat respostes a totes les dificultats que tenen els infants i els joves a les escoles. Per tant, una dotació d'autèntics docents, que si vols parlarem també de docents, i també els recursos econòmics.
Tant una com l'altra han d'anar encaminades i focalitzades a que el cost de la plaça escolar o el cost que han de pagar les famílies sigui el menor possible, allò que en diem tendir a la gratuïtat. Això passa per un bon finançament per les escoles concertades perquè puguin esdevenir autèntics motors i corretges de transmissió al servei educatiu de Catalunya. Això ho diu el President, la Consellera ho referma i el Director General també en parla amb tota naturalitat des del primer minut i per tant penso que això ja és un full d'intencions del nostre govern. I, a més a més, afegeix una altra cosa, que el nostre president parla que aquest país s'ha de fonamentar i convé recordar, podríem dir, els valors de l’humanisme cristià. Per tant, està respectant la missió i la visió d'aquells centres educatius que són d'interès social com són la majoria d'escoles concertades en aquest país. Aquest és l'eix vehicular del seu discurs i del fonament del servei educatiu de Catalunya.
El Grup socialista-Units per avançar va pactar esmenes al projecte de pressupost del 2024 per millorar el finançament del Servei d’Educació de Catalunya. Tenen previst mantenir-les per al proper any, estarà als pressupostos de 2025?
La coherència del President en el dir i el fer no és de present mirant el futur, sinó que ve del bagatge del passat que el recolza.
Perquè el grup parlamentari PSC-Units per Avançar va aprovar, estant a l'oposició, dos pressupostos del govern del senyor Aragonès. Allò que el patriotisme o l'estima del teu país, tant es pot fer en un partit de govern com en un partit d'oposició.
Dic això perquè hi ha partits que senzillament ara d'entrada estan dient que no a tot. I volen ser patriotes, és un patriotisme que em costa d'entendre. Ho respecto democràticament però potser dir que sí, respectant la teva ideologia, et pot donar una coherència perquè al Parlament es va parlar, i parlar és un diàleg i una negociació.
Per tant, com vostè diu, en l'últim pressupost aprovat que ara tenim prorrogat hi ha haver un augment considerable pel concepte de despeses de funcionament que van augmentar un 40%, que és molt. Imagineu que us augmentessin la nòmina en un 40%, estaríeu contents, no? i això és gràcies a un sentit comú que va incorporar el grup parlamentari de PSC Units per avançar en els pressupostos.
Quina és la voluntat? que el Servei d'Educació de Catalunya pugui fer un bon servei, tant per a la pública com per a la concertada. I quan presentem els pressupostos del 2025 al Parlament hi haurà evidentment una mirada d'intentar o tendir o anar. Però també hem de ser realistes, tot i que hem de tendir i avançar en la línia de consolidar i fer realitat el Servei Educatiu de Catalunya, desplegar allò que diu la LEC. I serà com a prometença, i com a continuïtat del que hem fet al llarg d'aquests anys.
L'escola inclusiva no és el seu negociat, hi ha una direcció general específica, però l'escola concertada se sent una mica abandonada. Com veu la possibilitat que l'escola concertada es pugui beneficiar d'una forma real, eficient i eficaç dels recursos del Departament que existeixen i que es van desplegar per la llei del 2017?
El que és trist és que els diferents governs que hi ha hagut els altres anys hagin deixat una situació que faci plantejar-se encara aquesta pregunta. Vol dir que qui havia d'haver fet els deures anys enrere no els ha fet.
Per a aquest govern és un neguit i una preocupació compartida amb el sector. Intentarem posar el remei dins de les nostres possibilitats per equilibrar d'una manera justa totes les entitats que conformen el Servei d'Educació de Catalunya. Però és que venim molt enrere. És una realitat que la pateixen les escoles i els mestres, que tenen realitats difícils a les classes, les pateixen els pares que han de portar a vegades als fills amb certes dificultats al centre, les pateixen les direccions i ho pateix el país.
Quantificar-ho, i m'ha parlat d'EAP i d'aules d'acollida, que és una realitat desbordant; parlaria de SIEI i els SIEI+, que és una realitat molt dura i molt complexa. En som coneixedors, patim i intentarem, repeteixo, en la mesura que puguem anar desenvolupant i aprovant pressupostos, intentar equilibrar les condicions de les escoles del servei d’educació de Catalunya.
Tenint en compte també els resultats dels darrers anys en competències bàsiques, els de Pisa ens han posat davant del mirall. Com veu el futur de Catalunya i com pensa que l'escola concertada, que d'alguna manera n’és responsable el director general, pot ajudar que aquests resultats, incrementin i millorin les competències i els coneixements dels alumnes de Catalunya.
Una de les lluites d'aquest govern és millorar els resultats acadèmics i, hem de ser sincers, no han sigut bons. El que no podem fer com a govern es dir allò que deien alguns alumnes, he suspès però ha suspès tothom. O l'examen era molt complicat. O la culpa era de professor. No? Els resultats no han sigut bons. Hi ha un cert corrent que diu que aquests exàmens PISA són d'un valor, no estan fets d'una manera, d'un perfil, ....Miri, val més criticar els exàmens un cop hagis aprovat. Un cop els hagis aprovat, potser tens un cert prestigi. Per això un dels acords que farà aquesta conselleria és precisament amb l'OCDE, que és l'impulsor d'aquestes proves, per tal de demanar un assessorament.
D’entrada vol dir tenir coratge. Preguntar si et poden ajudar en allò que podem millorar i no tocar allò que ens funciona, que és també dels principis del nostre president. I penso que serà en breu, perquè sé ja està bastant definit el conveni amb l'OCDE que ens ha de donar un petit impuls per buscar l'excel·lència acadèmica. Perquè no podem creure que certes innovacions pedagògiques pel fet fer que en diguem innovacions ja són bones. Això és un error que ens pot portar quasi al desastre. L'escola ha de buscar sempre una millora, críticament i reflexivament, entre tots. També cal dir que els resultats de les escoles que depenen d’aquesta Direcció General han estat bons.
Però no ens podem quedar amb això, hem de tenir un sentit de país, un sentit de pertinença, el que hem de fer és procurar millorar els resultats educatius de tot el Servei d’Educació de Catalunya, que no són bons.
Una de les preocupacions de moltes famílies és l'ús abusiu per part dels infants dels dispositius mòbils. Per això hem demanar al Departament un cert rigor en l'ús d’aquests a les aules. Com es compatibilitza la incorporació de la tecnologia i l'adquisició de la competència digital amb aquest corrent de les famílies de voler que els seus fills disposin de menys hores de pantalles?
Hi ha una cosa que no hem tocat però que ens preocupa i hem reivindicat sempre, que és el paper del mestre, el prestigi de la professió docent, social, mediàtica. Quines previsions teniu sobre el prestigi del professorat i el seu desenvolupament personal, professional i evidentment mediàtic?
Jo englobaria els dispositius diversos en el concepte de tecnologia. Penso que també hi ha el perill caure en la llei del pèndol: ara tot tecnològic i de cop i volta tot un corrent pedagògic de no tecnologia. Jo penso que cal poder dir una idea ja repetida, que cal buscar un equilibri.
A mi m'agrada molt visitar centres educatius. Penso que has d'estar també a la trinxera, i quan visito centres educatius m'agrada molt mirar el paisatge de l'escola i buscar l’equilibri, que moltes escoles ja tenen. Un paisatge on trobes tecnologia, llibres, llibretes, diccionaris o pissarres digitals i pissarres de guix. Per damunt de tot, en un paisatge hi has de trobar els somriures dels infants i joves. Hem de procurar un paisatge equilibrat i saber trobar sempre allò de bo que té el que s’ha fet sempre i el que t'ofereix l'evolució tecnològica i científica. Un paisatge on s'hi troben còmodes els mestres, l’alumnat i les famílies i sobretot -i no n'hem parlat- que el mestre pugui exercir perfectament de mestre amb unes autèntiques eines. Tant de bo tinguem paisatges de totes les escoles on puguin viure i conviure perfectament la tecnologia, llibres, llibretes, folis, laboratoris, etcètera.
Sí, un dels eixos de la política del departament és el desenvolupament de la carrera professional docent. Això és un concepte tècnic i pedagògic, podríem dir acadèmic. Penso que hi ha un principi rector de govern: que els mestres tornin a recuperar la il·lusió i la confiança en si mateixos, que potser l'han perdut.
Han de tornar a recuperar la il·lusió i la confiança en ser mestres. Han de recuperar aquella il·lusió que els va portar quan tenen 18 anys a voler estudiar el grau de mestra durant quatre o cinc anys, i van anar conreant per tal que realment esdevinguessin autèntics mestres; i que el sistema confiï en ells. He parlat de il·lusió i confiança, el sistema ha de confiar en ells, i quan dic sistema em refereixo a tota la comunitat, hem de tornar a recuperar la seva confiança.
ARTICLE
Dpto. Orientación escolar Highlands School Barcelona
María Castells
PARA EDUCAR HAY QUE AMAR
Educar es algo más que enseñar. La misión del formador es ayudar al educando a ser cada vez más él mismo, a crecer, entonces educar es una forma de amor, pues ama, aquel que "quiere el bien para el otro". Sólo educa quién ama. Pero hay que tener en cuenta:
Para amar hay que sentirse amado.
Para educar hay que amar.
Para educar hay que sentirse amado.
Cuando hay dificultades personales, dificultades en la pareja es difícil educar bien. Por eso, si no te sientes amada o si sientes que hay algo en vuestra relación de pareja que puede mejorar, analizarlo antes de seguir educando porque tus hijos se merecen lo mejor, y vosotros más todavía.
Si a tu hijo le cuesta tener un grupo amigos, analiza cómo es su vínculo con vosotros y/o con sus hermanos. Ahí puede estar la clave de la relación y puede ser uno de los motivos por los que le sea difícil tener amigos.
María Castells
Dpto. Orientación escolar
Highlands School Barcelona
ACTIVITATS FAPEL
JORNADA DE ORIENTACIÓN UNIVERSITARIA
El Fapel Uday es una feria de Universidades en la que, paralelamente a una feria hemos programado conferencias/presentaciones de 10/15 minutos cada una de las Universidades representantes. Este año, también contamos con un gran número de Universidades públicas y privadas, nacionales e internacionales, así como agencias de becas deportivas y académicas, escuelas de arte y otros centros de formación superior.
BARCELONA FAPEL UNIVERSITY DAY
BAU DISSENY
BLANQUERNA – URL
CETT-UB
CEU UNIVERSITAT ABAT OLIBA
CUNEF – CENTRO DE ESTUDIOS
FINANCIEROS
EAE BUSINESS SCHOOL
ELISAVA DISSENY & ENGINYERIA
EPITECH ESCOLA SUPERIOR
INFORMATICA
ESADE BUSINESS & LAW SCHOOLURL
ESCI-UPF
AGM BEQUES ESPORTIVES I ACADÈMIQUES
UNIVERITAT AUTÒNOMA DE
BARCELONA
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
ESERP
ESIC
FUNDACIÓ UAB
CICLES FORMATIUS CETT
CICLES FORMATIUS UAB
UDIT – UNIVERSIDAD DE DISEÑO
INNOVACIÓN Y TECNOLOGÍA
ESCOLA UNIVERSITARIA HOTELERÍA Y
TURISMO SANT POL DE MAR
EUNCET
ISTITUTO MARANGONI
IE UNIVERSITY
IQS – URL
ISDE DERECHO Y ECONOMÍA
IED – INSTITUTO EUROPEO DE DISEÑO
LA SALLE -URL
LES ROCHES ESCUELA
INTERNACIONAL DE DIRECCIÓN
HOTELERA Y TURISMO
L’IDEM – INTERNATIONAL CREATIVE
ARTS SCHOOL
EU MEDITERRANI
NABA – NUOVA ACCADEMIA DI
BELLI ARTI
TECNOCAMPUS
CIS THE COLLEGE FOR INTERNATIONAL STUDIES
UNIVERSIDAD ANTONIO DE NEBRIJA
UNIVERSIDAD EUROPEA
EDUCOWAY – AGENCIA DE
ESTUDIOS EN EL EXTRANJERO
UIC – UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
UNIVERSITAT DE BARCELONA
EADA BUSINESS SCHOOL
EUROPEAN UNIVERSITY
EINA Centre Universitari de Disseny
i Art
UNIVERSIDAD INTERNACIONAL VILLANUEVA
Fapel realitza permanentment rondes de consultes amb els partits polítics, amb els diputats al Parlament i amb el Govern, per tal de defensar els drets de les famílies.
Creiem important que, des d’un diàleg constructiu i respectuós, es puguin fer arribar les dificultats de les famílies i escoles, per tal d’arribar a enteses i consensos en matèries tan sensibles com el dret de les famílies a escollir centre escolar o el dret dels infants a una escola inclusiva.
FAPEL participa al Forum d’Educació inclusiva del Consell d’Educació de Catalunya, hereu de la TAPSEI.
LES NOSTRES ESCOLES
Comienzan las obras de la IV fase de Highlands School Barcelona: el nuevo edificio supondrá una inversión de más de 2,5 millones de euros
• Entre las nuevas instalaciones habrá seis aulas, además de una sala de arte, un laboratorio de ciencias, nuevos despachos, aulas de refuerzo, nuevos aseos, salas multiusos, un campo de baloncesto y otro de volleyball
• Colegios RC España apuesta así por seguir creciendo y por los beneficios educativos para toda la Comunidad Educativa: alumnos, familias y profesores
Hace pocos días comenzó la construcción de la IV fase de Highlands School Barcelona, un colegio privado, internacional y católico perteneciente a Colegios RC España. Esta nueva ampliación cuenta con una inversión de aproximadamente 2,5 millones de euros y supondrá ampliar en más de 1.100 metros cuadrados la superficie total del centro.
Entre las mejoras destacan la construcción de seis aulas base, una de arte, un laboratorio de ciencias, nuevos despachos, aulas de refuerzo, nuevos aseos masculinos y femeninos, así como una sala multiusos para eventos. En lo que respecta al apartado deportivo, se construirá un campo de baloncesto y otro de voleyball. Cabe destacar que, de esta manera, en el colegio se podrán disputar más de 8 disciplinas deportivas diferentes. Después de las obras, el campus abarcará en su totalidad más de 7.500 metros cuadrados: cerca de 5.250 corresponden a las tres fases anteriores, 1.135 a la masía que el colegio tiene en su interior y que usa como parte de sus instalaciones, y los 1.170 restantes a esta última fase IV.
Este crecimiento dotará de un mayor espacio al alumnado actual, creando espacios para trabajar con grupos reducidos y ofrecer un mejor seguimiento. Permitirá crear también una nueva biblioteca para la etapa de Primaria, y zonas sociales que permitirán a los alumnos disfrutar de un entorno común donde de aprendizaje y convivencia.
Apuesta por la sostenibilidad
Las obras de Highlands School Barcelona cumplen, además, con los principios de sostenibilidad que Colegios RC España pone en práctica. Las nuevas instalaciones tendrán fachadas con aislamientos térmicos, ventanas de aluminio y una climatización eficiente. También se apostará por amplios ventanales que favorezcan la luz natural y la artificial será por LEDs. El centro aprovechará para aumentar los paneles fotovoltaicos, reduciendo así el gasto eléctrico y favoreciendo el autoconsumo.
Único colegio privado, internacional y católico de Barcelona
Highlands School Barcelona es el único colegio privado, internacional y de ideario católico de la ciudad condal. Se trata de uno de los centros educativos de referencia en Cataluña.
Las obras de Highlands School Barcelona comenzaron en 2011 con la compra de la parcela y el cambio de ubicación. En 2014 comenzó la primera fase de construcción, en 2018 se desarrolló la segunda, en 2021 la tercera y durante este nuevo curso tendrá lugar la cuarta, con inicio en 2024 y fecha de finalización en abril de 2025.
RECOMANACIONS DE LLIBRES
Julio César es tan genial que Mommsen, republicano hasta la médula, le perdona haber acabado con la República romana. Esta biografía pasa por ser la mejor documentada sobre el célebre romano.
La descubrí precisamente cuando necesité documentarme para escribir Querido Bruto. Me sorprendió la intensidad del juego político en Roma, tan sutil y amoral que casi convierte a Maquiavelo en inocente aprendiz. Libro de alta divulgación, que bucea hasta las causas y raíces de todo lo que cuenta, con un aparato crítico apabullante. Así conocí al sabio y brillante Jérôme Carcopino, autor también de La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio.
Solo un talento con la audacia y la altura intelectual de Ibáñez Langlois es capaz de reunir en un gran poema a protagonistas y escuelas de la historia de la Filosofía
Este libro gustará y sorprenderá al lector que conozca esa historia y aspire a entenderla mejor. Sorprenderá porque está escrito en verso de calidad. Gustará por su clarividencia, sentido del humor y carácter crítico (todos los filósofos no son iguales ni valen lo mismo).
Félix y los guardianes de la Fauna Ibérica es una invitación para que los chicos y chicas conozcan y disfruten de la extraordinaria naturaleza que nos rodea, en compañía de la figura inconfundible de uno de sus más incansables defensores, Félix Rodríguez de La Fuente, que en estas historias de ficción se acompaña de un equipo de Guardianes de la Fauna Ibérica.
¿Cómo puedo pensar? ¿Cómo funciona el cerebro? ¿Quién manda yo o mi cabeza? ¿Cómo funcionan los cinco sentidos? ¿Cuántas cosas hay dentro del cerebro? ¿Cómo sé lo que piensan los demás? ¿Qué recuerdo cuando me acuerdo de algo? ¿Por qué hago determinadas cosas de determinada manera? ¿De dónde vienen las ideas? ¿Por qué tengo que dormir? ¿Se puede medir la inteligencia? ¿Cómo se aprenden las cosas? ¿Puede enfermar el cerebro? ¿Como será el cerebro del futuro?
Enciclopedia Juvenil para Mentes Curiosas es una nueva serie pensada para chicos y chicas de hoy y diseñada para abordar los temas más importantes y actuales. Cada libro está dedicado a un área del conocimiento. Recomendados para mayores de 10 años, desde 5º y 6º de Primaria y hasta el primer ciclo de Secundaria, esta serie es también muy adecuada para entender qué intereses y qué estudios quieren elegir
José R. Ayllón (Cantabria, 1955). Ha sido profesor en la Universidad de Montevideo, en la Universidad de Navarra y en dos colegios. Ha cultivado la biografía en El hombre que fue Chesterton y Sophie Scholl contra Hitler. Es autor de dos novelas históricas: Querido Bruto y Etty en los barracones.
Entre sus ensayos: Qué leer cuanto antes, 10 claves de la educación, 10 ateos cambian de autobús y Desfile de modelos (finalista en el Premio Anagrama). Su breve análisis de la modernidad lleva por título El mundo de las ideologías.
¿Por qué decidió escribir un libro sobre el mundo de las ideologías? Al preguntar a mis alumnos si entienden el mundo en el que viven, casi todos niegan con la cabeza. Esa misma respuesta negativa se repite si pregunto a adultos de cualquier edad. Unos y otros sienten que el mundo es demasiado complicado, que su comprensión se les escapa… Y es que hoy el mundo es una cancha donde no se enfrentan dos equipos, sino una docena. Sin reglas de juego y con un mismo objetivo: el poder. Esos equipos que convierten el terreno de juego en una selva son las ideologías, pero la gente apenas las conoce, muy pocos sospechan su peligro real.
¿Cómo se define ideología? Bastan dos palabras: filosofía revolucionaria. Hasta el siglo XVIII, las filosofías querían entender el mundo. A partir de la Ilustración francesa y su Revolución, lo que se pretende es cambiarlo a fondo y en poco tiempo: eso es técnicamente una revolución.
¿Por qué la ideología es una falsa filosofía? ¿Puede haber una ideología buena? La filosofía es un buceo por las verdades más profundas. A la ideología no le interesa la verdad, sino el poder en cualquiera de sus formas: económico, político, militar, cultural… Las ideologías son buenas para sus promotores. Para el resto del mundo son amenazas serias, normalmente disfrazadas con piel de cordero.
¿Cuál es el origen de las ideologías? El origen es la Ilustración francesa y su Revolución. Quieren acabar con el Antiguo Régimen y sus dos columnas: la monarquía y el cristianismo.
¿Cuáles han sido las ideologías más influyentes en la historia? Las ideologías suman una docena, todas en mismo
árbol genealógico, y todas con una enorme influencia configuradora de la sociedad. En esa foto de familia aparecen los ilustrados y revolucionarios franceses, la masonería, el positivismo, el liberalismo insolidario, el comunismo marxista, los nacionalismos violentos, el evolucionismo radical, el psicoanálisis freudiano, la ideología de género, el ecologismo radical, el globalismo, quizá el transhumanismo… En mi opinión, las más influyentes son la masonería y el comunismo. ¿Por qué la Ilustración y la Revolución fueron un punto de inflexión en la historia? Si solo hubieran acabado con la monarquía y con la legítima autonomía de la Iglesia en Francia, las consecuencias habrían sido mínimas. Pero supieron propagar el incendio de la Revolución por toda Europa y América. Además de imponerse con bayonetas y cañones, ganaron la guerra de la propaganda, lo que hoy llamaríamos relato.
¿Hasta qué punto la masonería está detrás de las ideologías? La masonería viene a ser el brazo ejecutor del radicalismo ilustrado francés, y se diferencia por su carácter secreto. Mientras las ideologías montan partidos políticos con los que alcanzan sus cuotas de poder, la masonería, sin tener ningún partido, se infiltra en todos, y también en la Iglesia, en los Parlamentos de los países más avanzados, en el Parlamento europeo, En Naciones Unidas. El historiador y profesor Alberto Bárcena lo explica muy bien en vídeos fáciles de encontrar en YouTube.
¿Por qué las ideologías ven en el Cristianismo su principal enemigo? Las ideologías quieren que triunfe una visión del mundo y un tipo de sociedad materialista y atea. Su mayor obstáculo lo representa el cristianismo, principal baluarte de la concepción trascendente del hombre y de la vida. Con unos resultados incomparables, pues los cristianos han sido capaces de salvar la cultura grecolatina, de inventar la Universidad, de acabar con la esclavitud antigua, de crear los grandes estilos artísticos y sus mejores realizaciones. En resumen, han nutrido y dinamizado las sociedades más desarrolladas que conocemos.
¿Por qué no les interesa la verdad entendida como lectura correcta de la realidad? La realidad, en casi todas sus dimensiones espaciales y temporales, no ha sido producida por el hombre. Es una gigantesca huella que apunta insistentemente a un Creador.
Así lo han pensado los grandes filósofos, científicos y artistas de la historia, con unanimidad abrumadora. Copérnico, Galileo, Newton y sus colegas entendían el Universo como un libro escrito en el lenguaje de las matemáticas y de la geometría. Dado que las ideologías quieren negar a Dios, deben negar la verdad, afirmar el relativismo, desacreditar la realidad, hablar del azar…
Igualmente tampoco les interesa el Derecho Natural, que implicaría una Ley Moral Natural, y un Dios legislador. Así es. El Derecho Natural descubre que la naturaleza humana es criterio ético y jurídico: No se debe matar, violar, robar, mentir… Se debe respetar la vida, la propiedad y la integridad de los demás… Ese descubrimiento lo hacen los griegos del siglo de Pericles: Sófocles lo expresa maravillosamente por boca de Antígona. De los griegos pasará a los filósofos estoicos, al Derecho romano y al cristianismo. A las ideologías les produce alergia la realidad natural, porque implica un Autor de sus leyes. Sartre llegará a decir que el hombre no tiene naturaleza, que es pura libertad.
¿Podríamos decir que toda ideología desemboca en un nihilismo? Sí y no. Quienes tienen fe en las utopías que prometen las ideologías, no son nihilistas. Pero esa fe se pierde fácilmente cuando llegan los grandes problemas, porque las ideologías no ven ningún sentido al sufrimiento humano, ni a las tragedias inevitables, y menos que nada a la muerte. La expresión de ese inmenso desengaño la pone Shakespeare en boca de Macbeth: “La vida es un cuento que no significa nada, contado por un idiota que se agita sobre el escenario de la muerte”. Ahí está el nihilismo: Signifying nothing.
¿Cuál es el principal antídoto contra las ideologías? Sin duda, el conocimiento histórico de su génesis y desarrollo. También es importante ser capaz de argumentar una visión más objetiva y trascendente del hombre y de su historia.
En ese sentido, aunque el cristianismo es una religión, una relación del hombre con Dios, también implica una forma de entender el mundo contraria a las ideologías. Entre los muchos libros que ayudan a captar la riqueza del cristianismo, me permito sugerir La perspectiva cristiana (Julián Marías) y ¿Es razonable ser creyente? (Alfonso Aguiló).
Por Javier Navascués en Infocatólica.com el 6.11.24
