REVISTA FAPEL: L'EDUCACIÓ COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT

L’EDUCACIÓ COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT

CONTINGUTS

Editorial: Bon Nadal!. Josep Manuel Prats

En portada: Escribir y pensar. Gregorio Luri

ACTIVITATS FAPEL

- Compareixença de FAPEL al Parlament de Catalunya i participació a les sessions de la TAPSEI.

- Fapel assisteix a la creació de BASTIMENTS

- FAPEL UDAY

INICIATIVES SOLIDARIES

- Correm Junts: la cursa més solidària

- Braval: 125 converses sobre immigració a BRAVAL

EDITORIAL

JOSEP MANUEL PRATS. President de FAPEL BON NADAL

EDITORIAL: JOSEP MANUEL PRATS

Ja som a l’Advent, arribarà el Nadal i farem uns dies de vacances. Buscarem desconnectar un dies per tal de celebrar en família, i amb els amics, el naixement de Déu infant. I allargarem fins a celebrar el pas de l’any, i fins a tornar a celebrar l’Epifania -la manifestació de Déu a totes les nacions- els Reis Mags d’Orient. I també el tió, i el pare Nadal i Sant Esteve, protomàrtir. Engalanem i il·luminem cases i carrers per celebrar la Nativitat de Crist. Tot plegat ens acara íntimament amb la nostra tradició cultural de segles, que volem conservar perquè treu el millor de cadascú de nosaltres. Tots ens desitgem espontàniament el mateix missatge de Nadal: pau, amor, harmonia, esperança; amb un mateix i amb els altres: família, amics, veïns i la resta. Fem un parèntesi en aquesta riuada de disputes, desacords, agrors, manques de respecte... Ens volem aïllar durant uns dies de la mala maror que ens rodeja i ens atabala. Ens manca, habitualment i constantment, la reflexió rigorosa i profunda del que fem, diem i ometem. Anem com al damunt a un patinet a tota velocitat, lliscant per damunt dels esdeveniments i les persones, veient i no mirant, fent una passada superficial per la vida pròpia i la dels altres, sense deixar més petjada que la velocitat, la pressa, la urgència.

Quan al 2020 vàrem sortir del confinament, legalment segrestats, els que van tenir molta feina van ser les grues, els tallers, les assistències en carretera. I a les persones ens ha passat força igual i encara no som prou conscients de les conseqüències d’aquella bestiesa; molts han necessitat assistència i molts han hagut de passar pel taller.

El Servei d’Educació de Catalunya també en pateix encara les conseqüències, i anem a batzegades. El progrés en el coneixement ha minvat: els resultats ho denuncien, i malgrat els esforços d’escoles i mestres, la majoria d’alumnes van perdre gairebé mig curs i molts alumnes han perdut un curs sencer. Irrecuperable perquè només sortir del confinament, ens han plantat una nova llei orgànica espantosa, ominosa, i uns nous currículums -fills de sa mare- que els administradors del sistema apressen a aplicar irracionalment, amb el suport incondicional dels seus dissenyadors i els seus “palmeros” oficials. Sortosament hi ha moltes veus (algunes “rojipardes” van gosar alguns a qualificar-les) que bramem pel seny i el coneixement. I enlloc d’anar endavant, sembla que anem com pollastres sense el cap, sense abordar la veritable crisi que ens assola: el coneixement de nosaltres mateixos, dels altres i de la societat i la humanitat que hem estat i som. I de retruc, la manca de respecte per nosaltres mateixos, els altres i la societat i la humanitat que he estat i som. Què és educar i per a què eduquem? La resposta és senzilla vista des d’una l’antropologia humanista, però ens entestem a obviar-la i a mirar obsessivament cap als futurs distòpics que els miratges de la innovació i la tecnologia ens prometen, sense parar a reflexionar rigorosament sobre l´ésser humà, el seu origen i el seu destí. Potser si fem silenci i escoltem el missatge de l’Infant que neix, ens en podrem assabentar. Caldrà la valentia de posar-ho en pràctica.

Bon Nadal!

EN PORTADA

GREGORIO LURI ESCRIBIR Y PENSAR

EN PORTADA : GREGORIO LURI

Escribir y pensar

Así como la lectura tiene multitud de defensores públicos, la escritura está un poco huérfana de apoyos. De vez en cuando los ministerios de cultura lanzan campañas a favor del libro, pero no recuerdo ninguna a favor de la escritura. ¿Quizás porque es más difícil escribir que leer? Sin embargo, para pensar bien, como nos decía San Agustín, hay que escribir bien: “Soy de los que escriben porque han hecho algún progreso, y de los que progresan escribiendo”.

Añadamos dos consejos más al del santo de Hipona. El primero, del adusto Arthur Schopenhauer: “Escribir con negligencia es confesar de entrada que uno no concede un gran valor a los propios pensamientos”. El segundo, del cordial Juan Gil Albert: “El escritor escribe sin saber lo que va a decir, y por eso escribe, para que el escribir se lo dicte.”

Escribir no es solo una forma de transmitir ideas. Es, sobre todo, una forma de tenerlas. Y esto es lo que pretendo resaltar. Un buen escritor no piensa y luego escribe. En cuanto se pone a escribir le van surgiendo ideas nuevas de las yemas de los dedos. Es importante tener presente que no hay sustituto para este tipo de descubrimiento. Hablar de tus ideas con otras personas es una buena forma de desarrollarlas, pero para pensarlas a fondo y sustentarlas en el rigor, hay que rumiarlas.Y escribir es rumiar. Por supuesto, se puede pensar sin escribir. En la medida en que, como decía Platón, pensar es dialogar con uno mismo, se puede aprender a interiorizar el diálogo con otro. El problema es que en el diálogo externo suelen estar demasiado presentes los egos de los interlocutores. Suelo decir que, en un diálogo honesto, gana el que pierde, porque es el único que ha aprendido algo. Pero he de reconocer que no me gusta perder y, para salir airoso en una discusión, más de una vez he recurrido a sofismas. Sin embargo, cuando me sitúo ante mí mismo, intento no hacerme trampas.

Si se trata de resolver un problema fácil, sobre cuya resolución ya tenemos experiencia, no hace falta devanarse los sesos. Pero si hay que vérselas con un asunto complicado y mal definido, casi siempre será útil escribir sobre él. Pensar es practicar el ejercicio de la claridad distinguiendo como diferente lo que parece semejante sin serlo y como semejante lo que parece diferente sin serlo. Es la disciplina del matiz y, como decían los escolásticos, donde no hay diferencia, no hay claridad. La ignorancia es la confusión, la indiferencia. Y el fanatismo es la ignorancia militante, la indiferencia conceptual convertida en ariete.

En la mayoría de los casos, el que tiene dificultades para escribir las tiene también para argumentar y resolver problemas. Por eso, cuando hablamos de intelectuales solemos pensar en buenos escritores. No me gusta hablar de pensamiento crítico porque en la mayoría de los casos entendemos por tal el que coincide con el nuestro. Prefiero hablar de pensamiento riguroso, que es el que, por haber pasado por el tamiz de nuestras objeciones, no se avergüenza de sí mismo cuando se ve escrito.

ACTIVITATS FAPEL

Compareixença de FAPEL al Parlament de Catalunya i participació activa a la TAPSEI.

FAPEL assisteix a la creació de BASTIMENTS

FAPEL UNIVERSITY DAY

https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:15:0:::15

:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:13812487,17 489https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:15:0: ::15:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:1381248

Fapel participa a les sessions del TAPSEI, la Taula de participació per un Sistema Educatiu Inclusiu, convocada pel departament d’educació.

Els grups de treball de la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TaPSEI) pretenen ser espais de debat, de reflexió compartida, de generació de coneixement i d’elaboració de propostes.

Els grups de treball es reuniran tres vedades (un cop al mes)

FAPEL

ASSISTEIXA

A LA PRESENTACIÓ DE BASTIMENTS

El dia 17 de noviembre va tenir lloc la presentació de l'Associació Bastiments, educació i país.

BASTIMENTS considera:

• L'Educació és el més important per a un país. Vol cercar i respondre a moltes preguntes que cal fer-se. Per a què eduquem? quins són els pressupostos fonamentals de l'educació? és rellevant una mirada antropològica? com d'importants són els mestres i professors? cuidem les famílies, primeres i principals educadores? i l'entorn? quines polítiques educatives funcionen? quins mitjans necessitem?

• Vol ser un punt de trobada per a la reflexió, el diàleg, la recerca, l'opinió i també de propostes per fer de l'educació a Catalunya el més important de l'agenda familiar, social i política.

• Catalunya és un país amb una llarga tradició pedagògica i educativa, d'iniciatives socials reeixides que han estat una referència. Bastiments vol seguir col.laborant amb aquesta tradició per fer-la visible i per al nostre món d'avui i de demà.

Què és?

A qui s’adreça?

És una iniciativa que, promoguda per la Fapel (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya), té per objectiu ajudar als estudiants a trobar el centre universitari més adequat als seus interessos i necessitats.

Es tracta d’una jornada per a informar de manera personalitzada de les ofertes educatives dels centres universitaris assistents als alumes el darrer curs d’ESO (4rt) i batxillerat (informació sobre estudis, programes de beques i plans d’estudis, acords internacionals, sortides professionals, etc.).

Com s’organitza?

El format de l’acte consta de dos espais simultanis:

D’una banda, trobem la fira universitària, on cada universitat disposa d’un estand per poder atendre personalment als estudiants i escoles interessades i explicar el seu programa de manera més detallada.

D’altra banda, la jornada s’organitza amb 2 torns de conferències a 4 sales, on els representats de les universitats disposen d’uns minuts per fer una breu presentació del seu centre i la seva oferta educativa. A més, es disposa d’un espai destinat a realitzar “reunions individuals”, per tal d’oferir un tracte personal i detallat als alumnes interessats en una oferta educativa concreta.

Enguany hi han assistit més de quaranta centres expositors: universitats publiques i privades de Catalunya, universitats estatals i internacionals. Així mateix, hi han estat presents agències de beques esportives i acadèmiques, escoles d’art i d'altres centres de formació superior. Això la converteix en una de les fires universitàries més importants a Catalunya.

FAPEL UNIVERSITY DAY TARRAGONA

El dijous 17 de novembre de 2022 va tenir lloc al Palau de Congressos la 8ª edició a la demarcació de Tarragona.

INICIATIVES SOLIDARIES

Correm Junts: La cursa més solidària

Braval: 125 converses sobre immigració a BRAVAL

INICIATIVESCORREMSOLIDARIES

JUNTS, la cursa més solidària Correm Junts per la discapacitat intel·lectual és la cursa inclusiva i solidària de Barcelona que organitza la Fundació Aspasim a Sarrià: enguany més de 1.300 persones han participat a la 10ª edició, on les persones amb discapacitat competeixen en igualtat de condicions i sense limitacions.

Correm Junts: La cursa més solidaria

BRAVAL: 125 CONVERSES SOBRE IMMIGRACIÓ A BRAVAL

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la realitat de la immigració, a Braval mantenim periòdicament unes Converses sobre Immigració on participen persones expertes relacionades amb aquest tema procedents de diversos àmbits. Es fan una vegada al mes, des de l’any 2005. Durant la pandèmia no les vam poder fer. Es tracta de compartir experiències, inquietuds, plantejaments i camins de solució, en un ambient cordial i distès. La conversa té lloc en el transcurs d’un dinar al mateix local del Braval. Hi assisteixen vuit o nou persones, cada vegada diferents, per tal de facilitar les intervencions de tots els participants.

En aquests 17 anys hem mantingut 125 Converses, i han participat 638 persones diferents, procedents de diversos àmbits culturals, professionals i ideològics: empresaris, mitjans de comunicació, polítics, institucions assistencials, món educatiu, confessions religioses, administracions públiques i societat civil.

La varietat dels participants ha facilitat una visió àmplia de les problemàtiques relacionades amb la immigració; però sobre tot ha permès trobar pautes per resoldre els problemes. Cadascú ha aportat la seva experiència, que ha suposat un gran enriquiment per a tots, dilatant horitzons i facilitant la millor realització d’aquest treball tan necessari per contribuir a la cohesió social.

Amb els coneixements adquirits en els primers 15 anys de Converses, hem publicat l’estudi Claves de éxito para el ascensor social.

El pròleg del llibre és de Núria Gispert Feliu, expresidenta de Càritas, que va formar part del Comitè organitzador d'aquestes Converses en aquests 15 anys, des del primer moment fins a la seva defunció. És l'últim escrit de la seva vida, on defineix Braval com un projecte col·lectiu que “ha estat possible gràcies a la posada en marxa de l'ascensor social”.

Aquest estudi és, en certa manera, una anàlisi molt detallada dels elements que intervenen en els processos migratoris. La complexitat de la immigració mostra que, davant d'una globalització sense límits, cal buscar espais comuns, trencar prejudicis i estereotips, i salvaguardar i millorar la cohesió social. És una bona guia de treball i estudi per a professionals del tercer sector, membres de les administracions de l'àmbit dels serveis socials, estudiants d'educació i treball social, i sectors afins. Es pot descarregar gratuïtament a https://www.braval.org/ca/n/presentacio_del_llibre_claus_d_exit_a_braval

Braval ha esdevingut un punt d’anàlisi sobre la immigració.

Josep

Masabeu

Braval. President josepm@braval.org