EDITORIAL: Josep Manuel Prats
EN PORTADA: Josep Miró i Ardèvol, president de e-Cristians
ENTREVISTA AMB…. : Efren Carbonell, llicenciat en filosofia i ciències de l’educació.
Activista Social i Educatiu
ACTIVITATS FAPEL:
. Save the date FAPEL UNIVERSITY DAY
. Debats electorals
. Fòrum d’educació inclusiva del CONSELL EDUCACIÓ DE CATALUNYA
. Reunions d’educació inclusiva
. Oidel
LES NOSTRES ESCOLES:
. Institució Familiar d’Educació
. HIGHLANDS
. Impelia
RECOMANACIONS LLIBRES
JOSEP MANUEL PRATS. President de FAPEL
El final de moltes coses.
S’acaba el curs i comença el que els infants (i els pares i mares) en diuen l’estiu. Un estiu que durarà fins el 9 de setembre. I començarà amb una tendència interessant: la matriculació a les escoles d’iniciativa social incrementa. Malgrat els esforços de l’administració per tancar aules concertades, la seva tossuderia de fer tot el possible per negar el dret a escollir de les famílies, de denegar sistemàticament el concert a aules autoritzades tot i tenir demanda, i fins i tot de quedar-se escoles (que després sobre doten i hi inverteixen el que l’han negat abans).
No és moment de fer cap anàlisi saberut, però davant l’envestida generalitzada d’alguns contra la iniciativa social, les famílies trien sempre el que creuen que és millor per als seus fills. Opten per propostes que projecten il·lusió, estabilitat, solidesa, professorat compromès, direccions professionals, famílies cuidades, projecte, caràcter propi i per tant hi perceben la qualitat que cerquen.
Les lleis i normes que tenim avui maltracten la pluralitat, la diferència, la singularitat, la llibertat dels pares a triar el que creuen millor per als seus fills. Davant d’això, els fets són tossuts i ja inventaran altres normes contra els drets humans per erradicar allò que no entenen i no accepten; és a dir, fan exactament el que demonitzen en altres simplement perquè no els agrada. Potser no saben que la democràcia és pluralitat, llibertat individual i actuar pel bé comú.
JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL
Presidente de e-Cristians
¿Por qué son deficientes los resultados escolares en España?
¿Por
qué son deficientes los resultados escolares en España?
Josep Miró i Ardèvol
Nuestra educación, tanto por parte de la sociedad como de la escuela y la familia, ha olvidado o marginado la formación del carácter, lo cual incluye la educación en las virtudes y los fundamentos morales asociados a ellas.
Es cierto que existen grandes disparidades entre regiones en sus resultados educativos: la distancia que separa Castilla y León de Cataluña es abismal. Sin embargo, sumando y restando, el panorama general coloca a España en la cola de Europa. Esta situación es la consecuencia de múltiples factores, y aunque el gasto en educación es una referencia obligada, ofrece una explicación limitada. El gasto público en educación está cerca de la media de la Unión Europea (4,4 % frente al 4,6 % del PIB), pero si lo consideramos en términos de euros de igual poder adquisitivo, la diferencia se esfuma. Comparaciones significativas pueden hacerse con Portugal, que gasta un 4,3 % de su PIB y menos que España por alumno, pero ha mostrado mejoras notables, y con Polonia, que con un gasto menor se encuentra entre los mejores países en rendimiento escolar.
Resaltar esto no significa que los recursos no sean importantes, sino que la causa fundamental reside en otra parte. Todo aprendizaje, sea deportivo o cognitivo, necesita fundamentos sólidos. ¿Cuál es el fundamento clave en la educación?
Un artículo del psiquiatra Enrique Rojas, publicado en La Tercera de ABC, ofrece una clave al tratar de la «inteligencia auxiliar». Según Rojas, esta inteligencia se basa en una serie de instrumentos adquiridos: el orden en todos los ámbitos (mental, horario, en el hábitat, en la previsión), la constancia, la voluntad (la capacidad para querer algo y poner todos los medios para lograrlo), la motivación, la capacidad de observación (que el uso excesivo del móvil ha deteriorado), y finalmente, la capacidad de tomar nota como medio eficaz para fijar contenidos en la mente.
Si comparamos estos factores con el proceso educativo que siguen muchas familias y el tipo de pedagogía predominante en la mayoría de las escuelas, especialmente las públicas, observamos una disonancia evidente. Esta discrepancia es clave en los malos resultados de España. No importa si la educación es tradicional o basada en competencias, los resultados serán de malos a mediocres si no existen los fundamentos necesarios.
Nuestra educación, tanto por parte de la sociedad como de la escuela y la familia, ha olvidado o marginado la formación del carácter, lo cual incluye la educación en las virtudes y los fundamentos morales asociados a ellas. En el ámbito escolar, las virtudes son esenciales para los hábitos de comportamiento, la autodisciplina y el control personal. «Educar en valores», como suele decirse, es inútil si no se enseña cómo realizarlos, y eso depende de prácticas específicas que son las virtudes. Este aspecto se relaciona con las actitudes, que afectan a cómo una persona percibe el mundo y responde a él; el respeto, por ejemplo, se sitúa en este ámbito. Todo ello orientado al desarrollo de la personalidad, integrando los rasgos únicos de cada persona en un todo equilibrado. Un caso claro del fracaso en este aspecto es la educación sexual «a la moda», que se aborda de manera brutal sin integrarla en una antropología y virtudes humanas. Todo esto requiere una educación formal y no formal, modelos a seguir, experiencias de vida, y cultura religiosa y práctica. Solo entonces es posible educar en una reflexión crítica efectiva.
En este contexto, la ética de las virtudes, que subraya la importancia de desarrollar el carácter moral y las virtudes personales para alcanzar la excelencia ética, es la base fundamental sobre la que se construye el ser humano. A diferencia de otras teorías éticas, que se centran en las reglas (deontología) o en las consecuencias (utilitarismo), la ética de las virtudes se enfoca en las cualidades del agente moral. Esta educación exige cualidades o disposiciones positivas del carácter que permitan a una persona vivir y actuar de manera moralmente correcta. Ejemplos clásicos incluyen la prudencia, la justicia, la fortaleza y la templanza, junto con un carácter moral que configure la disposición general para actuar éticamente en situaciones diversas
Para que una educación así sea posible, se necesitan Comunidades de Práctica: la familia, el centro escolar, y la sociedad en sus diversas manifestaciones comunitarias. Estas comunidades deben compartir prácticas, normas y objetivos comunes, proporcionando el contexto necesario para la educación moral y el desarrollo del carácter.
Rectificar esta situación en los términos apuntados es metodológicamente claro como el agua, pero cultural e ideológicamente casi imposible, porque estas cuestiones chocan frontalmente con la ideología dominante, con el poder político establecido de la satisfacción ilimitada del individualismo, basada en el emotivismo y la gratificación sin restricciones de los deseos.
El modelo ideológico imperante construye seres humanos para la marginalidad, la dependencia y la adicción, mientras que la minoría que no participa de este estatus de subalterno, sufre un proceso esquizoide creciente fruto de la contradicción entre sus capacidades científicas, técnicas o económicas y sus ínfimos recursos morales.
Efren Carbonell: llicenciat en filosofía i ciencies de l’educació. Activista Social i Educatiu.
Autor del llibre, entre altres, “APRENENT A VEUS. Un segle d’educació diferenciada”
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets
Efren Carbonell: llicenciat en filosofia i ciències de l’educació. Activista Social i Educatiu.
Autor del llibre, entre altres, “APRENENT A VEUS. Un segle d’educació diferenciada”
els éssers
Com veu la situació actual de l’educació? I en concret, com veu la situació actual de l’educació respecte de les persones amb discapacitat intel·lectual?
Per bé que les dades del darrer informe de la Síndica de Greuges palesen una evolució en positiu quant a recursos destinats a una escola de i per a tothom ( SIEI, AIS, CEEPSIR,…); l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament segueix essent la darrera baula de la cadena. Caldria derogar, de manera prioritària i urgent, a través d’un bon pla estratègic a deu anys, tota llei vigent que permeti o perpetuï la segregació educativa de les persones amb discapacitat, a través de la seva escolarització en escoles o centres especials i unitats específiques en aules ordinàries. Mentre tinguem un itinerari doble d’escolarització, serà molt difícil avançat en aquest camí.
APRENENT A VEUS.
Un segle d’educació diferenciada
Aquest llibre, amb una perspectiva històrica més generosa, actualitza i complementa l’anterior publicació Escoles inclusives de futur subratllant els recorreguts, any rere any, del Decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i el momentum dels centres d’educació especial en al seva transformació com a veritable recurs per a totes les escoles.
Té també una dimensió íntima i subjectiva, fruit de dos estius de treball d’endreça, amb reflexions, anècdotes i experiències personals d'aspectes pedagògics i didàctics entorn de l’ensenyament “especial” o diferenciat.
Com ha canviat l’educació des de fa 30 anys, quina ha estat la seva evolució?
Aquesta primavera es commemoren els quaranta anys de la publicació del Decret 117/84 sobre l’ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari a casa nostra.
La norma, pionera a l’estat i amb rang de llei, recollia els principis expressats en el Plan Nacional de Educación Especial del 1978, la Circular tècnica de 1981 i la Llismi del 1982 ( Llei d’integració social de les persones amb minusvalideses), on s’establia que en un termini de dos anys, les Comunitats Autònomes que assumien les competències d’ensenyament, havien de regular l’ordenació de l’educació especial. Així doncs, en compliment d’aquesta disposició, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà, a proposta del Conseller d’Ensenyament, Joan Guitart, amb l’assessorament inestimable de Josep Maria Jarque, Climent Giné i Robert Ruiz, entre d’altres, el primer Decret 117/84, publicat al DOGC el 18 de maig, sobre ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari.
L’educació especial, d’acord amb aquell Decret, deixava de ser un subsistema del sistema ordinari, per a esdevenir una modalitat definida en el mateix: “com tots aquells mitjans d’ordre personal, tècnic i material posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari, perquè aquest doni ple compliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”, i que s’ordenarà d’acord als principis de normalització i sectorització de serveis, d’integració escolar i de personalització de la resposta educativa. Al cap de vint-i-dos anys, Nacions Unides ratificava la Convenció de Drets de les persones amb discapacitat, amb un article 24 que deixava molt clar que les persones amb discapacitat no podien quedar excloses del sistema general d'educació, per cap motiu.
Pel que fa a l’escolarització en centres d’educació especial, el Decret determinava que aquesta modalitat es duria a terme només quan la gravetat de la discapacitat ho fes imprescindible o “quan l’escola del sector on resideixi l’infant no disposi encara dels mitjans que preveu aquest decret”. Aquesta salvetat era important perquè establia que el focus es desplaçava de la discapacitat de l’alumne a la realitat d’una escola que s’havia d’adaptar, i per tant, canviar. El decret 150/2017 seguia evolucionant en aquesta línia.
Quines són les accions per millorar l’educació que creu que s’haurien de prioritzar?
Per respondre a aquesta pregunta em remeto al darrer informe del Comitè CRPD de 22 de març, on s’hi recullen, entre d’altres, les següents recomanacions:
- Revisar o aprovar amb urgència lleis, perquè es reconegui l’educació inclusiva i de qualitat com un dret de les persones amb discapacitat, inclogui una clàusula de no discriminació per raons de discapacitat perquè cap persona amb discapacitat quedi exclosa de l’educació general ordinària, i s'incloguin partides pressupostàries adequades, línies de base, indicadors i sistemes d'avaluació, a fi de desenvolupar plenament un sistema de suports individualitzats per a les persones amb discapacitat als centres ordinaris, prestant particular atenció a l'escolarització de persones amb discapacitat amb alts requeriments de suport i persones amb discapacitat intel·lectual.
Aquestes lleis han d'incloure totes les adaptacions curriculars individualitzades, l'adaptació de les avaluacions i la formació al personal docent i no docent que treballa amb persones amb discapacitat en centres ordinaris.
- Assegurar que aquestes propostes o proposicions no perpetuïn la segregació educativa de les persones amb discapacitat, a través de la seva escolarització en escoles o centres especials i unitats específiques en aules ordinàries, sinó que en promoguin la inclusió en el sistema general o ordinari d’educació, amb suports individualitzats adequats, adaptacions curriculars i, si escau, ajustaments raonables que assegurin la qualitat educativa.
- Als Tribunals de l'Estat parteix, incloent-hi el Tribunal Constitucional revisar la seva jurisprudència, per ajustar-la a la
Convenció, reconeixent que la segregació educativa, a través de l’escolarització de les persones amb discapacitat en centres especials i unitats especifiques en aules ordinàries, ja que no és compatible amb la Convenció i, si escau, implementant els ajustos raonables per a persones amb discapacitat, fins i tot en el cas d'altes necessitats de suport, en cap cas aquesta circumstància no justifica l'exclusió de l'educació general ordinària.
Reflexió final
Acabaria l’entrevista amb aquest petit cul de llàntia que vol ser una síntesi d’on som i cap on hauríem d’anar aquests propers anys:
Una escola inclusiva s’hauria de fonamentar en uns principis i unes bases pedagògiques sòlides i contrastades.
Hi hauria d’haver una escola on TOTHOM, sense exclusions, hi fos ben acollit,
i també s’hi interaccionés i s’hi aprengués (si cal amb un PI) .
Les escoles d’educació especial s’haurien de transformar en centres de recursos.
Hi ha exemples, dins i fora de casa, que ho testimoniegen.
Marcs legals: Convenció ONU, Decret 150/2017 , ODS-2030
Comissions, Dictàmens, Informes, Taules i molta recerca
Gestió més eficient dels Recursos públics.
Donar veu a alumnes i famílies
Educació a temps complet
Voluntat política real
Tutories entre iguals
Cuidar els docents
2 professionals a l’aula
- Bur(r)ocràcia
+formació
És un dret
avaluació
Os invitamos a participar con los alumnos de Bachillerato y Ciclos
Formativos en las ferias de orientación universitaria FAPEL UNIVERSITY DAY.
Paralelamente a la feria de Universidades, hemos programado una serie de conferencias/presentaciones de 10/15 minutos cada una de las Universidades representantes. Por supuesto, contamos nuevamente con un gran número de Universidades públicas y privadas, nacionales e internacionales, así como agencias de becas deportivas y académicas, escuelas de arte y otros centros de formación superior.
¡OS ESPERAMOS!
Apunta a tu colegio:
Viernes 18 octubre 2024 – Barcelona University Day
Viernes 8 noviembre 2024 – Lleida University Day
Jueves 14 noviembre 2024 – Tarragona University Day
Viernes 29 noviembre 2024 – Girona University Day
FAPEL ha participat i col·laborat en diferents debats electorals arran de les passades eleccions autonòmiques.
Hem demanat que el primer compromís sigui respectar el dret fonamental a l’educació dels infants, el dret fonamental dels pares i la valoració del professorat.
Fòrum d’Educació Inclusiva del CEC
FAPEL participa en el Fòrum d'Educació Inclusiva del CEC, que agafa el relleu de la Taula de Participació per a un Sistema Educatiu Inclusiu (TaPSEI) celebrada el curs passat, i respon a un dels principals motius d'interès manifestat pels membres del CEC.
Aquest Fòrum ha estat presentat el dia 13 de febrer en sessió plenària del CEC amb la intervenció de la senyora Laia Asso, directora general d'Educació Inclusiva, el senyor Jesús Vinyes, president del CEC i la senyora Carme Ortoll, presidenta d'aquest Fòrum.
El Fòrum estarà integrat pels membres del mateix Consell d'Educació i persones vinculades a l'àmbit de l'educació inclusiva. Es tracta d'un espai on es pot debatre de forma presencial a partir de la intervenció de persones expertes i amb l'objectiu de redactar un document final amb les aportacions dels temes tractats.
FAPEL ha participat en diverses reunions al Departament d'Educació per demanar que s'implementin les mesures necessaries prepvistes al Decret 150/17 sobre escola inclusiva.
Fapel considera que l’escola hauria de ser inclusiva perquè és de justícia, perquè és un dret reconegut a la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de la ONU, però també perquè hi ha evidència que una escola inclusiva és molt valuosa en aspectes educatius i d’aprenentatge i està contrastat que aprenem de la diferència i des d’aquest punt de vista, totes les persones han de veure el seu dret a estar a l’escola, però també a aprendre, participar i progressar allà, i que es reconegui tot això.
Oidel organizes its Summer University on Human Rights, Education and sustainability (https://lnkd.in/dTDgRspa).
A team of top-notch speakers, multinational and experts in the topics discussed: a perfect organization, extraordinary content and a diverse and excellent team of attendees, where wehave shared a desk with university students from several countries around the world and international experts in human rights on education, all of them niterested in understanding and compliance with human rights in education in the world.
We have learned about the The United Nations Human Rights Council (UNHRC) mechanisms, the OIDEL World Education Freedom Index (https://lnkd.in/dPUHWcNk), about charter schools in the USA, about educational pluralism as fundamental principle to comply with human rights, homeschooling. We had the opportunity to get to know UNESCO-IBE and share a session with its director Svein Oesttveit learning about UNESCO's role in education for all; and with Farida Shaheed, UN special rapporteur for the right to education.
Personal Campus, formació en línia amb continguts escolars
La plataforma ofereix formació a distància amb una metodologia flexible i personalitzada per a infants, joves i adults
Personal Campus és un programa el formació en línia amb continguts escolars de la Institució Familiar d’Educació. La plataforma connecta professionals experts en actiu amb alumnes de totes les edats i ho fa amb una metodologia innovadora i flexible. El mètode d’aprenentatge s’adapta a cadascun dels estudiants, amb plans d’estudi personalitzats i recursos interactius.
Entre l’oferta per a nens i nenes d’entre 8 i 16 anys s’hi troben cursos d’aprenentatge de tècniques d’estudi, let’s talk – speaking online, training de lectura, cursos d’oratòria o de disseny de còmics. Els joves de més de 18 anys poden aprendre sobre finances personals o marca personal, o preparar-se per a les PAP, les probes d’aptitud personal per a accedir als graus d’Educació Infantil i Primària.
Personal Campus llança ara un Summer Camp Tecnològic per a nois i noies de més de 10 anys que vulguin saber més sobre intel·ligència artificial, programació amb Python o disseny de videojocs.
Les afterclass d’Institució Familiar d’Educació, obertes a nens i nenes d’altres escoles
Amb seu a l’escola La Farga, el programa Afterclass ofereix una trentena d’activitats extraescolars de música, idiomes i STEM, a més de cursos d’habilitats personals dissenyades per a fomentar la creativitat i el creixement personal.
El programa Afterclass, obert a partir del curs 24-25 a nens i nenes de totes les escoles del Vallès, ofereix una trentena d’activitats de les escoles d’idiomes, de música i tecnològica, així com cursos d’habilitats personals, tals com arts plàstiques o escèniques.
Es tracta d’activitats que afavoreixen la millora del rendiment acadèmic, alhora que potencien les competències socials i habilitats interpersonals dels infants. Tot plegat, a les instal·lacions i amb l’equip d’extraescolars de La Farga, un entorn òptim on fer noves amistats, enfortir vincles i adquirir valors i competències essencials per al desenvolupament integral de la persona.
L’oferta d’afterclass de La Farga es pot consultar al web personalcampus.org o llegint el codi QR
Entre la llarga llista d’extraescolars que s’obren el curs vinent a l’alumnat de Primària i Secundària de tot el Vallès, hi ha l’aprenentatge d’idiomes com l’anglès o l’alemany; instruments, com el piano, violoncel, clarinet o saxòfon; i activitats com playcook, teatre, diverticiència o art.
Highlands School Barcelona favorece el acompañamiento a los alumnos para su desarrollo integral
El colegio apuesta por la personalización y la escucha como claves para evitar el fracaso y el abandono escolar de los jóvenes
Un estudio publicado por la Asociación Española de Pediatras asegura que, si las cifras de trastornos psicológicos ya eran altas llegando aproximadamente a un 10% en niños y un 20% en adolescentes, desde el inicio de la pandemia, la de estos últimos años supera el 45%, y a pesar de la finalización del Covid-19, esta cifra parece no disminuir. Los datos más recientes son las del Ministerio de Educación, y Formación Profesional y Deportes mostrando que la tasa de abandono educativo temprano se ha mantenido estable en un 13,9% durante el año 2022.
Las causas del fracaso escolar y el abandono de los estudios son numerosas y variadas, incluyendo factores como el entorno familiar y la situación socioeconómica del estudiante, entre otros. Sin embargo, la calidad de la relación entre los alumnos y su centro educativo, así como con sus docentes, juega un papel crucial en este proceso.
Highlands School Barcelona apuesta por fomentar la cercanía y empatía con los alumnos, lo que facilita una estrecha colaboración con las familias. Esta conexión constante entre padres y docentes dentro del programa “Parents InvolvEducation” desde Infantil hasta Secundaria, se traduce en una mayor implicación en el acompañamiento del alumno y previene la falta de comunicación entre las familias y el centro educativo. Tanto es así, que los padres participan incluso en la etapa de Secundaria en el Parent-Teacher Meeting, que ayuda a conocer en profundidad la evolución académica y socioemocinal de su hijo en todos los ámbitos educativos. Además, el mantener un buen ratio profesor-alumno, consigue así altos estándares de profesionalidad y responsabilidad en la educación.
Nuestro colegio apuesta desde su fundación por el acompañamiento del equipo de profesores al alumno, consiguiendo como docentes mostrarle al alumno cercanía, empatía e interés. para motivarle y poder alcanzar de manera eficaz el ideal de formación integral que está inscrito en el ADN del ideario del colegio.
Highlands Barcelona es el único colegio católico Cambridge
International School de Barcelona de 1 a 18 años.
Como padres, preocupa el futuro de nuestros hijos, deseando que acierten en sus estudios y que tengan un futuro resuelto. Lo que lleva a una inquietud: con tantas opciones disponibles, ¿cómo saber cuál es la mejor para ellos? ¿y si mi hijo/a no quiere ir a la universidad?
En este mar de dudas, hay una tendencia en auge con un futuro asegurado y con buenos sueldos: la formación tecnológica. En un mundo cada vez más digital, las empresas buscan activamente a quienes dominan estas habilidades, tal y como lo resaltan las noticias actualmente: “La digitalización y la inteligencia artificial marcarán la generación de puestos de trabajo en el área tecnológica. Los analistas de datos y expertos en ciberseguridad son los más demandados.” Expansión, 12 febrero 2024.
Se puede llegar por varios caminos. IMPELIA Campus Profesional es uno de ellos. Ofrece formación especializada en Inteligencia Artificial y Data Science, Ciberseguridad e Industria 4.0, las cuales permiten a los jóvenes integrarse rápidamente en el mercado laboral.
Con un enfoque práctico, los estudiantes se preparan en menos de un año para enfrentar los desafíos tecnológicos. El programa incluye prácticas en empresas de prestigio como Nestlé, Fluidra y Mango, asegurando experiencia laboral y futuras oportunidades de empleo. Además, prepara para certificaciones oficiales de Python y Azure.
¿Qué destaca de IMPELIA?
Formación sin requerimientos previos, adaptada a cualquier bachillerato o FP.
Mentor personal, acompañamiento personalizado.
Formación presencial con grupos reducidos de máximo 25 alumnos.
Facilidades de pago: becas, no pagar hasta que trabajan, financiación.
Prácticas aseguradas en empresas líderes.
Posibilidad de formación continua.
Formación en Soft skills (habilidades personales).
Más información en www.impelia.org
La innovación y la capacidad de cambio se han convertido en elementos esenciales dentro de cualquier empresa y las personas que las componen son fundamentales para poder conseguirlos. Muchos empleados tienen ideas que podrían ayudar a generar nuevos productos o mejorar la eficiencia de los procesos, pero no las exponen, ya sea por miedo a la reacción de sus superiores o simplemente porque creen que no serán apreciadas.
En este libro, a través de los trabajos de más de veinte profesores de diferentes áreas académicas del IESE, se expone la importancia que tienen las personas en el desarrollo y la ejecución de nuevas ideas, así como una metodología, para que empresarios, directivos y todos los trabajadores tengan las herramientas necesarias para potenciar y generar un ambiente de innovación donde lo nuevo sea algo natural y apreciado.
El cementerio de las empresas está lleno de aquéllas que un día fueron pioneras, pero no supieron adaptarse al cambio. A través de este método se puede construir una estrategia que no sólo permita a las compañías sobreponerse a la incertidumbre que domina el mundo actual, sino crecer con ella.
La Ética de Aristóteles bien puede ser, después de la Biblia, el libro más decisivo en la configuración de Occidente. Ofrecer un buen resumen por 4 €, en formato mini libro, es una gran idea.
Simpática y refrescante. En la ría de Vigo. Perfecta para el verano
