Artículo secundario-Página 5 Otra historia: Página 8
Orientació acadèmica Núm. 36 – Juny 2022 Editorial: Balanç d’un any. Pàgina 3 En portada: Orientar els professionals del futur no és fer una xerrada a 4t de l’ESO. -Pàgina 6
ORIENTACIÓ ACADÈMICA
Continguts
3
Editorial
10 Les nostres escoles - Highlands
4 8 Balanç d’un any
Josep Manuel Prats
- La Miranda - El Brot - Camp Joliu
En portada
Orientació acadèmica - Orientar bé: una preocupació familiar.
Activitats FAPEL
Ramón Soley
- La nit de l’Ensenyament
- Orientar els professionals del futur no
- Fapel amb el Cardenal Tagle
és fer una xerrada a 4t de l’ESO. Lluís
- Roda de trobades al Parlament
Vila Prat.
- EBBD CONFERENCE
-Esic
- Roda de premsa en dfensa de les persones amb discapacitat
- Fapel University Day
Balanç d’un any Hi ha dues pseudoveritats de l’administració que es compleixen implacablement: que l’administració sempre creix, mai es redueix; i també que, pel que fa als càrrecs de comandament, el següent fa bo a l’anterior (és a dir, tot pot anar pitjor). Es el cas. Fa poc més d’un any que hi ha un conseller d’educació diferent de l’anterior. Encara que sembli molt més (els mals moments, les dificultats i penúries sempre semblen molt llargues). També fa un any que vàrem demanar una entrevista amb el Conseller. El clàssic protocol de conèixer, presentar-se, escoltar, proposar... Però no ha estat fins un any després (sí, un any) que ha estat possible que el conseller esgarrapi una estona a l’agenda. Els representants de més d’un terç de pares i alumnes de Catalunya no devem ser prou importants, i es poden menystenir centenars de milers de ciutadans sense despentinar-se. De fet, ha estat la tònica de la gestió: menystenir i assetjar un terç del Servei d’Educació de Catalunya, un terç de les famílies i els alumnes del sistema. Fa dos anys que ja denunciem que, gràcies al suport d’ERC, es va aprovar la desastrosa “Llei Celaá” o LOMLOE que lluny de garantir la gratuïtat, constitucional i legalment establerta, lluny de garantir la pluralitat de centres, lluny de garantir el dret fonamental dels pares i mares a triar l’educació que desitgen per als seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques, es dedica a habilitar l’administració a tenir un poder omnímode per entorpir tot plegat, a banda de tractar una mica de rucs i mandrosos els alumnes a cop de regalar -ara sí, oficialment- promocions.
Ens vàrem mobilitzar contra aquest desori, però sembla que un terç de la ciutadania no te dret a ser escoltat ni a que es respectin els seus drets, sinó que l’Estat i només l’Estat és l’educador dels infants, arrabassant els drets dels pares: el nostre Codi Civil, art. 236-17, diu que els deures dels pares són “tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació INTEGRAL”. Vàrem signar el Pacte contra la Segregació, que es va establir que l’infrafinançament del Servei d’Educació de Catalunya, i especialment de les escoles d’iniciativa social dificulta el compromís de tots en la lluita contra la segregació escolar. No era una carta blanca al departament per limitar drets, sinó una manera d’esperonar-lo a finançar les seves pròpies mesures. El decret d’admissions té una memòria econòmica, i el departament es va comprometre a finançar els alumnes NESE. I no ho està fent. Les escoles d’iniciativa social compleixen, i el departament no. Des del febrer, el galliner està absolutament revoltat a compte de diverses decisions del conseller de passar olímpicament de la comunitat educativa, que ha promogut inquietud, preocupació, molts titulars i queixes, improvisació, malentesos, i algunes vagues de mestres. Aquest conseller ha aconseguit, només en un any, que tota la comunitat educativa tingui greuges amb ell. No s’hi confia. Josep Manuel Prats President de FAPEL
Editorial
Des de Fapel, com a federació de les AMPA
La tasca d’orientar comença de ben joves, de ben
que escolta el que diuen i volen els pares, ens
petits, els hem de donar les eines perquè es
va preocupar una certa idea que arribava, que
coneguin bé a si mateixos, perquè tinguin criteri
els nostres ado lescents no tenien en general
sobre les coses ordinàries i extraordinàries,
gens clar què volien fer en acabar l’ESO obliga
perquè tinguin ànsia i esma per fer coses, per
tòria (i avorrida). Com a societat encara
pensar per si mateixos, per prendre decisions i,
arrosseguem l’estigma de la formació
sobre tot, perquè siguin ben lliures i sàpiguen
professional (més nosaltres, els pares, que
conèixer, valorar i exercir la llibertat, que és la
ells; però els influïm), batallem amb l’excepci
cerca de la veritat. I quan arriba el moment de
onalitat (inicialment gairebé fracàs) de les
les creuetes, encara que siguin un deu en tot
professions més artístiques (que està molt bé
allò... miraran els pares amb ulls interrogants i
que les facin els amics i veïns...), i ens centrem
potser els demanaran consell, potser aprovació.
en els esquemes que varem heretar dels nostres pares, de manera que reduïm la
Per facilitar encara més la tasca dels nois i noies,
possibilitat de tria a allò que “és útil” o que,
i també de les famílies, vam iniciar el Fapel
sim plement, et farà guanyar prou diners i un
University Day. Aquest esdeveniment està
lloc a la societat.
inspirat en el que he explicat anteriorment: presentar davant dels alumnes que estan decidint el seu futur tantes oportunitats com sigui possible per tal que puguin triar en llibertat, una llibertat que ha de ser informada.
En portada Orientar bé: una preocupació familiar Una de les preocupacions de totes les famílies és el futur dels fills. Sovint el confiem a una bona educació domèstica i familiar, a una bona relació i formació humana entre família i escola, i a una sòlida formació acadèmica. Però ja ens agafa “cansats” quan arribem als 15-17 anys, quan el sistema educatiu comença a demanar als nois i noies que triïn. I que triïn amb cap, amb seny, amb sentit. Sempre sentim dos corrents, com en gairebé tot el que acabem simplificant: (1) “que faci el que vulgui i li agradi”, i (2) “que faci alguna cosa de profit”. Les dues idees cerquen l’excel·lència per diferents motius i camins. La primera, que confia que si fa allò que li agrada, tindrà èxit. La segona, que li agradi o no, però si és de profit tindrà èxit pro fessional i social.
El que ens agradaria transmetre és la idea que qualsevol noi i noia puguin fer allò que l’apassiona, li agradi o el’ompli, i que siguin els millors en allò que facin. Ens omplim la
Des de Fapel volem ajudar les famílies a
boca parlant de la felicitat dels nostres fills,
simplificar i a facilitar aquest procés de decisió
però els podem orientar, de bona fe,
tan rellevant. I és així, perquè estem convençuts
malament.
que un adolescent de 15-17 anys, si troba el que busca, si descobreix allò pel que batega,
No es tracta de reivindicar la terra de xauxa,
afrontarà les seves obligacions d’una altra
sinó que, hem de tocar de peus a terra i fer
manera i això donarà sentit a tot allò que faci,
una tasca orientadora com pleta, eficaç i que
fins i tot al que menys li agradi, perquè hi ha un
doni les eines per triar el que és millor. I
sentit superior, una fita per assolir que demana
aquesta tasca orientadora no la podem iniciar
un sacrifici i un esforç. (…)
el dia que a l’escola ens posen davant un paper on cal posar creuetes a assignaturs de lletres o de ciències segons el nostre pobre
Ramón Soley
esquema mental viscut i heretat.
Article reproduit de la REVISTA FAPEL 25
4
1
Què és? És una iniciativa que, promoguda per la Fapel (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya), té per objectiu ajudar als estudiants a trobar el centre universitari més adequat als seus interessos i necessitats.
2
A qui va dirigit? Es tracta d’una jornada per a informar de manera personalitzada de les ofertes educatives dels centres universitaris assistents als alumes el darrer curs d’ESO (4rt) i batxillerat (informació sobre estudis, programes de beques i plans d’estudis, acords internacionals, sortides professionals, etc.).
3
Com s’organitza? El format de l’acte consta de dos espais simultanis: D’una banda, trobem la fira universitària, on cada universitat disposa d’un stand per poder atendre personalment als estudiants i escoles interessades i explicar el seu programa de manera més detallada. D’altra banda, la jornada s’organitza amb 2 torns de conferències, on els representats de les universitats disposen d’uns minuts per fer una breu presentació del seu centre i la seva oferta educativa. A més, es disposa d’un espai destinat a realitzar “reunions individuals”, per tal d’oferir un tracte personal i detallat als alumnes interessats en una oferta educativa concreta.
4
L’experiència ens avala Les edicions de l’University Day realitzades han estat un èxit tant per als assistents com per organitzadors: Assistència del voltant de 1.700 alumnes cadascuna, procedents de més d’una vintena de reconegudes escoles. Assistència de més d’una trentena d’universitats públiques, privades, nacionals i internacionals d’excel·lència, segons el Rànking Web D’universitats, i especialitzades en tot tipus d’estudis.
5
Orientar els professionals del futur no és fer una xerrada a 4t de l’ESO.
L’orientació ha de ser garantia de prevenció
L’administració cal que posi els mitjans
de l’abandonament escolar, per tant ha de
necessaris perquè els docents puguin exercir
ser inspiracional i no prescriptiva.
l’acció tutorial en condicions de qualitat i que
L’alumnat ha de ser capaç de canviar
es trenqui l’antic paradigma de que primin els
l’itinerari quan la via triada estigui esgotada
resultats acadèmics per sobre de les
o hagi estat l’errònia.
competències, habilitats i vocació.
El concepte d’èxit o fracàs no pot estar
Hem de prendre consciència que orientar és
vinculat a la tria d’un itinerari formatiu, ha
projectar cap al futur, no només fer una tria
d’estar vinculat a altres paràmetres que van Orientar és un procés que hauria de durar
determinada en un moment determinat. Cal
més enllà, tant temporalment com
tota l’etapa educativa i permetre a l’alumnat
posar en valor que qualsevol tria comporta
acadèmica.
unes conseqüències a les que ens caldrà fer
Lluís Vila Prat Empresari President de FAPAES
crear el seu propi projecte vital. Orientar no és fer una xerrada, no és una sèrie de
Cal posar en valor i donar reconeixement
sessions de tutoria a 4t de l’ESO i alguna
social als estudis professionalitzadors i
reunió personal entre el tutor i l’alumne. És
desestigmatitzar l’FP i, sobretot, els PFI.
acompanyar la presa de decisions i donar
Això ho hem de fer entre tots els agents:
pautes perquè l’alumnat tingui criteri per
docents, famílies, administració,
prendre aquestes decisions.
institucions, però sobretot les empreses.
Cal posar l’alumne al centre. Els tutors,
front. Que volem ser, que ens omple, que ens fa realment feliços ... Donar pautes perquè puguin prendre decisions transcendentals al llarg de la vida davant noves situacions i realitats. Capacitar a l’alumnat per créixer i desenvolupar-se en el món VUCA (volatilitat, incertesa -uncertainty en anglès-, complexitat i ambigüitat) que ens ha tocat viure.
Cal diferenciar entre orientació vocacional –
orientadors i equip docent han d’orientar, les
És l’empresa qui té la clau de canviar la visió
que m’agrada -, orientació acadèmica –
famílies han d’acompanyar. És
actual dels operaris i convertir-los en
itinerari acadèmic per assolir la meva
imprescindible que hi hagi complicitats entre
Orientar per buscar l’èxit. Entenent l’èxit com
professionals qualificats, reconeguts i
vocació – i l’orientació professional – quina
famílies i docents per tal d’empoderar
l'habilitat per superar-se a si mateix, guanyant
altament valorats, tant per les empreses
professió, quin lloc de treball ESTIC
l’alumnat a crear el seu propi projecte vital i
les dificultats pròpies i les adversitats de
com per la societat. Professionals valuosos
CAPACITAT per dur a terme-.
pensar en el seu futur vocacional, formatiu i
l'entorn. Ja n’hi ha prou de confondre èxit amb
com a concepte.
tenir un títol acadèmic.
professional. També és necessari que Massa sovint només fem orientació
l’orientació sigui realitzada per un
A l’FP, sobretot als PFI i CFGM, l’orientació
acadèmica, sense tenir en compte
professional format a aquest efecte. Sovint es
és clau per prevenir l’abandonament i
l’orientació vocacional i veient l’orientació
desorienta més que no pas s’orienta
ajudar l’alumnat a fer la transició cap a
professional merament com un mitjà per
estudis superiors o entrar en el mercat de
guanyar com més diners millor o per
El paper de les famílies, repetim, hauria
treballar com menys millor, no com un
de ser d’acompanyament a l’alumnat en
mitjà per desenvolupar en plenitud les
la presa de decisions, aconsellant des de
Tenim molta feina a fer perquè cal millorar
nostres capacitats.
la seva experiència. Motivar-los a seguir
moltes coses.
treball.
endavant, a superar-se, a no limitar les seves expectatives i estar al seu costat
Les famílies, actor de primer ordre de la
determinar bé les capacitats, competències
quan s’equivoquin o necessitin ajuda. Cal
comunitat educativa, hem d’aportar el
i habilitats de la persona, alineant-se amb
que les famílies tinguin una actitud
nostre esforç per una millora en la qualitat
les seves expectatives i la realitat.
proactiva però no invasiva.
de l’educació i exigir una millor orientació.
En l’orientació professional és crucial
.
6
Després de la Selectivitat, escollir uns estudis de formació superior pot ser una tasca complexa, però no ho és si t’apassiona el món dels negocis, el màrqueting o la tecnologia, ja que ESIC Barcelona és la millor opció pel que fa a titulacions universitàries i Cicles Formatius de Grau Superior relacionats amb aquestes matèries. Referent a la disciplina del màrqueting a escala nacional, ESIC ofereix un ampli ventall de possibilitats per a estudiants ambiciosos amb ganes d'aprendre i amb inquietuds per estar al capdavant de les tendències del futur del món empresarial. A l'Àrea Universitària, l'oferta acadèmica d'ESIC Barcelona compta amb els graus oficials en Màrqueting (amb la possibilitat de cursar-se tan en castellà com en anglès) o Digital Business, una titulació bilingüe que et donarà les claus per liderar la transformació digital de les empreses i que suposa una de les principals novetats de l’oferta formativa del centre. Aquests estudis es poden combinar amb el Títol Superior en Emprenedoria i Innovació, que, a més, t’aportarà les metodologies essencials a l'hora de posar en marxa un projecte real i original de negoci.
ESIC Barcelona:
Des de l'àrea de la Formació Professional, ESIC Barcelona aposta per formacions capaces de dotar als alumnes del centre de les competències suficients per incorporar-los amb èxit al mercat laboral. Per això, compta amb cicles en Administració i Finances, Comerç
Titulacions universitàries i CFGS per liderar les empreses del futur
Internacional i Màrqueting i Publicitat. Els tres programes tenen la possibilitat de combinar-se amb una especialització en àrees com Innovació Empresarial i Emprenedoria, Ecommerce, Eines Digitals per a l'Empresa o
Una de les claus de les titulacions d'ESIC és que busquen anar més enllà de la formació purament teòrica per crear una experiència única, adaptada a l'alumne i centrada en el desenvolupament del potencial i els valors. Per exemple, compten amb diferents accions per impulsar l'ocupabilitat dels seus estudiants mitjançant diverses propostes com tutories dedicades a entrenar les seves soft skills mitjançant ponents experts o la fira Meet Your Future. En aquesta classe d’activitats, els estudiants tenen l'oportunitat de mostrar el seu talent i tenir una presa de contacte amb professionals d’empreses líders en multitud de sectors. El centre també col·labora amb organitzacions no governamentals com Oxfam per impulsar projectes solidaris que compten amb la implicació i participació dels mateixos alumnes. Per descobrir tots els detalls de l'oferta formativa d'ESIC Barcelona, així com de les seves instal·lacions i professors, pots visitar la seva pàgina web. Els professionals del centre estaran encantats d'atendre't i de resoldre qualsevol dubte que puguis tenir.
Data Analytics i Machine Learning.
7
2. FAPEL va col.laborar a l'acte amb el cardenal Luis Antonio Tagle a l’Auditori del Fòrum CCIB el dissabte 5 de març sota el títol "Acollir i
3. Fapel ha participat en una nova
acompanyar en un món canviant".
roda de trobades amb tot l’arc parlamentari, per tal de contrastar i
1. El passat dia 6 de maig, varem celebrar el quaranta aniversari de “La Nit de l’Ensenyament”. Es un acte que convoca, amb el suport de l'Editorial Santillana, tota l’escola d’iniciativa social de Catalunya, i que exemplifica una feina de molts anys al servei de l’educació i de les famílies de Catalunya. Una feina que, malgrat totes les dificultats que les Administracions han estat i continuen posant a aquesta feina de milers i milers de professionals de l’educació, es fa amb dedicació, amb qualitat i amb vocació de servei. Volem celebrar i reivindicar que som Servei d’Educació de Catalunya; al servei del país, dels alumnes i de les famílies que tenen el dret a escollir l’educació per als seus fills i filles. Malgrat totes les dificultats que existeixen i les dificultats que ens posen per existir.
Des de les famílies volem donar les gràcies a tantes persones que dediquen la seva vida al servei dels altres, en aquesta tasca tan i tan important com és l’educació dels nostres fills i filles.
La trobada estava orientada a l’acolliment
aportar informació, explicar els
i acompanyament de la vulnerabilitat en
probles actuals i donar criteris sobre
l’àmbit educatiu i familiar: un
l’ensenyament, la llibertat
esdeveniment on retrobar el sentit de la
d’educación i el finançament.
vocació com educadors, acompanyants, pares o mares... tasca que tots exercim. La jornada va ser molt enriquidora per a tots, ja que el cardenal Tagle és l'actual prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, president de Caritas Internationalis i arquebisbe emèrit de Manila. Aquí us adjuntem el vídeo de l'acte https://youtu.be/q5X5Pc9p3Ls
Activitats FAPEL
4. Fapel participa en la EBBD CONFERENCE BARCELONA a la EUROPEAN BUSINESS BACCALAUREATE DIPLOMA Sota el títol "Together – Successful cooperation between Parents and Colleges" (“Junts, cooperació exitosa entre pares i escoles”) Josep Manuel Prats, president de Fapel, va desenvolupar tota una metodologia de treball entre famílies, escola i alumnes per tal que la orientació acadèmica i professional sigui exitosa. Aquesta metodologia, present ja a moltes escoles des de fa molts anys, s’insereix a l’escola des de la infància a través del diàleg sovintejat del professorat amb la família i l’infant/jove, i la formació de les famílies i del professorat. També va reivindicar davant l’auditori internacional:
· Que entre tots hem de transformar l’educació des de dins, no des de les institucions o només des de les lleis. Cal fer-ho des de la tasca senzilla, callada, eficaç dels bons mestres i les famílies implicades. · Que les famílies reclamen més formació per poder educar els seus fills i poder compartir amb l’escola, amb els mestres, el seu projecte educatiu familiar per a cadascun dels seus fills. · Que demanden a les administracions i escoles que incorporin aquesta mirada personal, però que la posin en pràctica de debò, incorporant les famílies al procés educatiu de manera real i eficaç. . Finalment va demanar que es respectin els drets fonamentals de les famílies en l’educació, consagrats a l’art. 26 de la DUDH i art. 14 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea
5. FAPEL defensa les persones amb discapacitat. La Plataforma per una Escola Inclusiva (de la que FAPEL és membre) va convocar el 5 d'abril els mitjans per expressar la impotència per la manca de desplegament del Decret 150/2017 i fa un balanç “decebedor” sobre els avenços en matèria d'inclusió escolar en el sistema educatiu català, quan han passat quatre anys des de l’aprovació del decret i quinze des de l’adhesió de l’Estat espanyol a la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Demanen al Departament un pla de xoc urgent.
Tammateix FAPEL ha participat en la manifestació davant de la Conselleria, en defensa de les families de persones amb iscapacitat.
Les nostres escoles
La Miranda
Esta experiencia que ha supuesto un
Highlands
gran esfuerzo adicional a su trabajo escolar les ha permitido demostrar sus habilidades para hablar en
Talent Esplugues Dos alumnas de 1º Bachillerato, Noelia y Claudia participaron como finalistas en la gala organizada por el Ajuntament
público adquiridas durante años en el colegio pero además les ha dado la posibilidad de aprender sobre la empresa en el mundo actual.
d’Esplugues junto con Talent Factory
¡Felicitamos a nuestras alumnas por
para presentar su proyecto sobre la
su dedicación y empeño!
realidad virtual denominado “Sí a la realidad”.
10
El Brot El Brot funciona com a escola des de fa
Camp Joliu
més de 30 anys, especialitzada en ensenyament a infants amb dificultats
Si algú es mereix tots els mèrits i
específiques d'aprenentatge (DEA). És un
agraïments és l'equip de la escola.
model únic, o si més no, és
Professors, auxiliars, psicòlegs,
extremadament escàs i els pares
pedagogs, logopedes, personal
certifiquem que funciona amb
administratiu, personal de cuina i
excel·lència. Hi ha un abans i un després
menjador i personal de neteja,
pels infants que passen pel Brot, on es
manteniment, tots ells són
troben altres nens que han patit el
responsables del canvi als nostres
mateix que ells, es troben un equip de
infants, i a tots ells els estarem
mestres especialitzat i motivat, es troben
eternament agraïts.
un mètode (Mètode Decroly) que capta la atenció dels infants, estimula la seva
Per aixó ens preocupa els fets
creativitat, augmenta la seva autoestima i
succeïts els darrers dies i les
dispara les ganes d'aprendre. Al Brot es
notícies publicades als medis que
troben unes aules amb ràtios de 12
han afectat la escola: les famílies ens
infants de mitjana, amb mestres de reforç
hem trobat, després de 30 anys una
i especialistes que els hi ensenyen a
escola sense llicència vàlida i
conviure amb la seva DEA. Però sobretot,
gestionada per una fundació en
es troben un equip docent que CREU EN
fallida tècnica i amb problemes
ELLS.
judicials.
Els alumnes de 4t d’ESO de Camp Joliu han participat en el projecte "Racons de l'Arboç" on han explicat la història de l’Arboç a tots els visitants de la Fira Modernista del nostre municipi. En concret van fer una visita teatralitzada a la masia de Can Gallart on van recrear la vida de la burgesia rural catalana de principis de segle. Els alumnes van portar vestuari de l'època i també van fer de guies turístics a l'edifici de La Giralda de l'Arboç.
Racons de l’Arboç és un projecte conjunt entre l’escola Camp Joliu i l’Ajuntament de l’Arboç. Aprofitant aquest esdeveniment els alumnes van preparar unes jornades per difondre el patrimoni arquitectònic i històric i han fet de guies turístics per ensenyar els racons del poble a la població i visitants. Així l’alumnat s'ha trobat en una situació real per dur a terme una exposició oral en català han après a organitzar una activitat cultural així com estimar i conèixer el seu entorn més immediat.
11
12