L’esborrador núm. 3 · La revista del
Col·legi Servator
revista 3.indd 1
15/12/2009 9:28:44
revista 3.indd 2
15/12/2009 9:28:45
Professorat de la Llar d’infants Tu-tut · Professorat del Col·legi Servator (Educació Infantil, Primària i Secundària.
COORDINADORA · Laura Homs DISSENY I MAQUETACIÓ · Raül Garcia Castilla COL·LABORADORS · Jordi Corominas director · Artur Muñoz Informàtic · Secretaria,
EQUIP DE REDACCIÓ · Iván Arévalo · Ruth Agudo · Ainhoa Espada · Genís Moreno · Pedro Rafael Ozuna · Meritxell Pérez · Javi Robles · Rebeca Rodríguez · Adrià Torrejón revista 3.indd 3
4 Racó de direcció 6 Tu-tut Granera 8 L’efecte Mateu 10 L’educació, cosa de tots
11
Mostra de bolets
11
Xip, xap...Vi!
14 Excursió a l’ÍMAX 15 L’art del cos humà 16 Sortida al Diari de Sabadell 16 Sortida a Ràdio Sabadell 18 Gimnàs Municipal 19 Sortida al teatre St. Vicenç:
“La celestina”
19 Sortida en anglès a Vapor Buxeda 20 Sortida a l’Aquàrium 21 Granera caltaulís 22 Servator store 23 Entrevista a Sandra Bonet 24 Sortida Granera 25 Activitats extraescolars 26 Entrevista a Eugeni López 27 Els amics 28 Racó de Gàmbia - unpasmés 30 Ciència 34 Poesia 36 Curiositats 41 Activitats previstes 41 Recordeu 42 Passatemps 45 Extra
Aquesta revista pertany al grupservator, maquetada i escrita per membres del grup i alumnes del Col·legi Servator.
15/12/2009 9:28:46
va penjar el “Ja és Nadal –almenys aquí-!”, i qualsevol els diu res. Després van venir els llums que, aquest any s’apaguen més d’hora perquè tots veiem que això de la crisi és real arreu, i ara tot el protocol de felicitacions i esperar que ens toqui la loteria.
Sembla, però, que aquest any el fred de fora i del que ja no ens recordàvem, s’ha endinsat al cor. Potser estic trist perquè des que era petit no suporto veure la gent patir i, en veig molta. Tanmateix i, com li he dit avui a una amiga que té la mare malalta, suposo que Amics, la vida són etapes i que estimar-te i estimar els qui t’envolten, sentir-te estimat, és el més Divendres tarda, les quatre, a punt de “pont”... important i pel que realment val la pena viure. 2n. d’ESO assaja cançons de Nadal. A fora fa fred, però no neva. No tinc clar si quan jo era Bé, volia dir-vos que el dia nou d’aquest petit (abans-d’ahir...) nevava més, o és que mes serà el desè aniversari del meu càrrec tanta “tele” i pel.lícules americanes se m’han de director del col.legi. 10. Potser és perquè acabat posant dins el cap. De fet, fa quatre “visc en una escola” però, realment, el número dies que érem a l’estiu, però El Corte Inglés
4
revista 3.indd 4
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:28:46
deu és tan bonic! No és el meu (5), però és
implicar-m’hi al màxim (ja que ho faig, ho miro
aquella nota que sempre vols treure quan ets
de fer bé, no?!); si malgrat esforçar-m’hi tant
estudiant i la que vols veure dels teus alumnes
com puc, no me’n surto, dedicar-me a una
quan ets professor; el davanter-centre dels
altra activitat (rectificar és de savis i, s’aprèn
equips de futbol que és qui es pressuposa que
tant de tot i de tothom!); penso que si jo estic
marca els gols (!), els nostres dits, la distància
bé, els del meu voltant estaran millor.
que pots córrer “bé” havent entrenat, el temps de les reunions breus, el preu del menú amb
Bé, amics, aquesta ha estat una etapa molt
IVA i beguda-cafès inclosos, l’hora tranquil.la a
bonica de la meva vida i estic de veritat molt
casa... els deu anys de director!
agraït amb tothom amb qui he compartit grans moments i d’altres de tan tristos. Així alhora,
Quan preguntem als nostres alumnes “què
vull que aquells que no podran llegir aquestes
voldran ser” de grans i els fem activitats
ratlles
d’orientació, no els preguntem durant quant
nosaltres, ressonin al Servator per sempre i és
temps voldran dedicar-se a allò. Penso a
que, segurament, tots tenim un trosset de la
més, que cada vegada més hem de donar-li
seva ànima i això ens fa més forts.
però
que
seguiran
sempre
amb
a la resta de coses la importància que tenen. El temps de cadascun de nosaltres és tan
Bon Nadal.
valuós que no podem malgastar-lo. M’explico: si m’enfado, que em passi de pressa (no hi
JORDI COROMINAS i DÍAZ
guanyo res allargant-ho més); si faig quelcom,
Director
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 5
5
15/12/2009 9:28:47
revista 3.indd 6
15/12/2009 9:28:49
Tu-tut a Granera Ja hi tornem a ser... Hem començat un nou curs i els petits viatgers del Tu-tut venim amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de fer nous viatges. I ara amb la Tardor, que ni fred ni calor, ens hem carregat les motxilles a l’esquena, i amb molta il·lusió hem anat a Cal Taulís, a Granera. Oooh! Quina meravella! La Fada de la Tardor ha fet que les fulles , les castanyes i les pinyes caiguin, i que els bolets i els cargols tornin a sortir... Ella ens ha ensenyat coses màgiques i per això tots guardem un gran record! El nostre hort estava ple de carbasses, i com som tan curiosos, amb molta cura, tots hem agafat una per regalar-la als nostres pares. Aquest viatge tan divertit ha acabat per tancar-nos els ullets a la tornada a casa, i és que,tantes emocions en un mateix dia, ens han esgotat! Ara, només esperem seguir compartint amb vosaltres les nostres aventures, plenes de descobertes, d’emocions, de somnis i de la màgia de la nostra rialla, la rialla dels infants. Bon viatge! Maite Mesa
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 7
7
15/12/2009 9:28:53
L’ efecte Mateu
Analitzant el funcionament d’ aquest constructe, podem diferenciar-ne dos mecanismes. -En primer lloc, el referent o criteri utilitzat per
analitzar el valor de les persones, objectes. Quan llegeixes la cita: “A qui té, se li
-En segon terme, l’aplicació que fem, en cada
donarà perquè en tingui a vesar, i al qui no té se li
moment, d’aquest criteri, ve lligat amb la memòria,
prendrà el poc que té per donar-li al qui més té”,
a la relació que establim entre el contingut del
em resulta tremendament forta i injusta, però al
criteri i la persona que tenim davant.
mateix temps real. Domina el món. El primer en donar-li nom al fenomen de potenciar
Hi ha alumnes que vistos des del criteri que
al qui té i deixar de costat al pobre, al qui tot ho
hem escollit, poden semblar poca cosa, i sense
fa malament, al qui no té, va ser Merton. Aquest
adonar-nos els privem d’ una bona part d’
autor va fer les seves observacions dintre del
estimulació i cada vegada notem que el seu
camp de la ciència. Va constatar que els científics
valor és més minso.
amb més nom, amb més fama, eren els més
les condicions perquè la millora es faci més difícil
consultats. Posteriorment ho va observar en altres
en aquella persona. Recordem “la profecia que s’
camps. En un àmbit on s’ha constatat la realitat
autocompleix”, “l’ efecte Pigmalió”, “ l’efecte halo”.
molt forta de l’efecte Mateu ha estat a la banca.
En realitat, són conceptes molt a prop de l’efecte
Rumors negatius tenen uns efectes immediats,
Mateu.
Nosaltres estem posant
tremendament destructius. Un altre és l’esport. Si observem als nostres alumnes, fàcilment podem
8
revista 3.indd 8
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:28:54
arribar a la conclusió que no han tingut prou
El punt més important per controlar les
temps per desenvolupar tanta deficiència com a
conseqüències que implica l’ efecte Mateu
vegades presenten.
creiem que és el criteri que escollim per analitzar, classificar, avaluar les persones, les
La variable interna com a element explicatiu
obres d’arts, els comportaments... La pluralitat
és molt limitada en molts casos. Cal percebre
de criteris veiem que pot disminuir l’ aïllament
al noi/a dintre d’un entorn, que l’ ha concebut
que pateix un alumne/a, l’ oblit que experimenta
per segona vegada. A més de ser engendrats
una persona, el menyspreu d’un fet. És cert que
físicament,
aquesta pluralitat es fa difícil, sense una amplitud
experimentem
una
segona
concepció i aquesta és social.
dels nostres criteris, dels nostres punts de vista.
Si mirem al nostre voltant hi ha actuacions que
Hi ha algú que deia que té més influència sobre
estarien recolzades en una estructura piramidal,
un alumne/a les expectatives que tenen sobre
es premia a una persona i els altres queden
ell, que les pròpies qualitats personals. Quan de
fora, com certs certàmens, controls, lloances...
mi s’espera fracàs, fracasso, quan s’espera èxit,
Hi ha altres estructures més participatives, que
triomfo.
reparteixen els premis en diferents graduacions,
Amparo Nebot
la qual cosa permet valorar a més persones. Aquestes
estructures
disminueixen
l’efecte
Mateu.
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 9
9
15/12/2009 9:28:54
L’educació, cosa de tots
infants. Hi ha d’haver espais i temps perquè les famílies puguem passejar, aprendre juntes, divertir-se, participar en la vida ciutadana... Les famílies hem de fer opcions educatives també en el lleure; s’educa de forma diferent al Parc Vallès, en una excursió a la muntanya, en un partit de bàsquet amb l’equip de l’escola, o
Aquest curs escolar hem estrenat la
anant al teatre, per exemple.
Llei d’educació de Catalunya, una llei de país en paraules del conseller Sr. Ernest Maragall.
Per potenciar el civisme i els valors democràtics
Aquest fet ha provocat que el debat de l’educació
amb l’escola no n’hi ha prou. Si volem ciutadans
aparegui, una vegada més, en la majoria de
i ciutadanes amb esperit crític, compromesos,
mitjans de comunicació situant únicament
participatius,
a l’escola com la institució responsable
del
amb la natura i exigents, necessitem entitats
procés educatiu dels nostres fills i filles. Al meu
culturals, clubs esportius, empreses, mitjans
entendre aquesta és una premissa equivocada.
de comunicació, professionals, comerciants,
Considero l’educació com una realitat que
polítics... compromesos en l’educació dels
transcendeix l’àmbit escolar, és una qüestió que
nostres infants i joves. El projecte d’educar ha
ens afecta a tots, el que el conseller en diria una
de ser compartit per ser eficaç. Els pròxims
qüestió de país.
reptes són una economia educativa, unes
responsables,
respectuosos
relacions laborals educatives, uns mitjans de Penso que educar és triar un camí on cada
comunicació educatius, un comerç educatiu, un
passa endavant ens ha de fer millors. Per
urbanisme educatiu... D’educació, mai no se’n
a mi, millors vol dir persones més lliures i
té prou, i tothom se n’ha de fer coresponsable,
responsables, amb més capacitat per treballar i
sols d’aquesta manera, assolirem les demandes
per conviure, per estimar i per ser feliç, per saber
que el futur ja ens planteja.
i crear coneixement. Persones que hauran de fer un país més democràtic i solidari, segur i
Jordi Setó
acollidor, un país dinàmic que crea riquesa i sap compartir-la, culte i integrador, que basa la convivència en el respecte, que es reconeix en la seva història i que acull els qui van arribant per fer camí plegats. Considero que els educadors més importants som les famílies, però no ho tenim fàcil. Hem de conciliar els temps de treball i els temps dels
10
revista 3.indd 10
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:28:54
Mostra de bolets
peus d’atleta, els llevats i les floridures.També ens va ensenyar una caixa on hi havia posat un bon boletaire i una altra amb un mal boletaire. Finalment, ens va ensenyar molts bolets, però el que més em va agradar va ser el pet de llop perquè quan el tocaves li sortien espores. A mi la sortida em va agradar molt i he après
El divendres 30 d’octubre la classe de cinquè va
molt dels fongs.
anar al Casal Pere Quart de la Rambla de Sa-
Judith Galán
badell.
(5è. de Primària) Vam veure molts bolets com, per exemple, el pet de llop, el reig bord... La monitora es deia Adelaida i ens va ensenyar moltes coses. Feien invents, però només en va funcionar un, que consistia en què amb aire sortissin espores d’un bolet. Ens va explicar que no tots els bolets tenen peu, anell o volva, no tots neixen a fora de terra, la tòfona, per exemple, neix sota terra. Van criar gírgoles en una bossa de palla. Hi havia diferents tipus de fongs:els que fan bolets, els
Xip, Xap... ...Vi! El dilluns 26 d’octubre de 2009, els nens i nenes d’Educació Infantil 3, 4 i 5 anys, vam anar d’excursió a Sant Martí Sarroca (Vilafranca del Penedès) per conèixer l’extens món de la vinya, el raïm i el vi. Vam realitzar l’activitat de la verema a la casa de colònies L’Estol. Vam anar a la vinya i allà vam poder observar els ceps i uns monitors molt simpàtics ens van explicar les parts principals: arrels,soca,sarments,pàmpols,flors...
llavors,
cada nen/a vam poder collir una mica de raïm i el vam posar a la trepitjadora. Natàlia González (5è. de Primària) L’esborrador núm.3
revista 3.indd 11
11
15/12/2009 9:28:56
Després ens vam treure les sabates i els mitjons, ens vam rentar els peus i en petits grups vam aixafar el raïm tot cantant: “Xip,xap,xip,xap. Trepitgem raïm, fem most, fem most pels que estem aquí.” Quan vam acabar de fer el most el vam provar i ens va agradar molt perquè era molt dolç. Després de dinar vam anar amb l’autocar a les bodegues Torres i allà vam pujar a un tren que ens va portar a passejar per les vinyes del voltant i després vam poder entrar a dins de les bodegues, on se’ns va explicar i vam poder veure el procés per obtenir vi. Ens ha agradat molt la sala on hi havia moltes, moltíssimes...bótes on “dorm” el vi. Allà hem hagut de fer molt silenci perquè si es despertava el vi llavors no seria gaire bo. També hem vist la màquina que embotellava el vi i el posava en caixes. Al magatzem hem vist milions d’ampolles tombades on també “dormia” el vi. Quan hem acabat la visita ens han convidat a un got de most que estava molt fresquet i ens ha agradat molt. Després hem pujat a l’autocar i hem tornat a l’escola molt contents perquè hem après moltes coses i ens ho hem passat molt i molt bé. Alumnes i mestres d’Infantil
12
revista 3.indd 12
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:28:56
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 13
13
15/12/2009 9:29:07
14
revista 3.indd 14
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:08
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 15
15
15/12/2009 9:29:09
Sortida al
Diari de Sabadell
(que és una barreja dels dos tipus). El Diari de Sabadell només explica notícies de Sabadell i de poblacions dels seus voltants; si és una notícia important a nivell mundial només l’explicaran si hi ha algun ciutadà de Sabadell implicat. El senyor Manuel Lamas, que era qui ens explicava el
El dia 19 de novembre la classe de 3r. d’ ESO
funcionament del diari, també va explicar que
va anar a veure les instal·lacions del Diari de Sa-
aquí a Espanya no llegim gaire en comparació
badell perquè a Lengua Castellana treballem els
amb altres països d’Europa... també vam veure
mitjans de comunicació.
la redacció i vam observar de prop com treballa-
Atès que les instal·lacions són més aviat petites
ven els periodistes.
ens vam haver de dividir en dos grups: el primer
Per últim ens vam fer una foto, cada grup per
grup va anar amb l’Anna Miralles i l’Eva Viñas.
separat, la qual va sortir al diari.
El segon grup va anar acompanyat per l’Anna
La sortida va estar bastant bé perquè vam po-
Miralles i la Laura Homs.
der conèixer el funcionament del diari.
Al Diari no només vam veure les instal·lacions, sinó que també vam aprendre que hi ha tres ti-
Iván Arévalo
pus de diaris: el seriós, el sensacionalista i l’híbrid
3r. d’ ESO
Sortida a
Ràdio Sabadell
Cap a les 11.00 h, aproximadament, les professores van decidir que quatre alumnes (Iván Arévalo, Aleix González, Nerea González i jo) intervinguéssim en directe al programa “A bona hora”. La presentadora ens va preguntar sobre diferents mitjans de comunicació, com el diari i la ràdio, els
El passat 2 de desembre la classe de 3r. d’ESO va anar a visitar les instal.lacions de Ràdio Sabadell. Vam sortir del col.legi a les 10.00 h i vam arribar-hi a les 10.30 h. Un cop allà, una noia que es deia Alícia ens va mostrar la tercera planta (anomenada “programes”) i ens va explicar que allà hi treballaven els productors; seguidament, vam baixar a la segona planta on tenen les cabines, o “peixeres”, com les anomenen ells, i vam poder observar com treballaven les seccions de notícies i esports.
16
revista 3.indd 16
nostres gustos musicals, de medecines... de diversos temes. Ens ho vam passar molt bé, va ser una bona experiència. Després d’intervenir en aquest programa ens van fer una fotografia. Quan vam arribar al col.legi, professors i companys havien escoltat les nostres intervencions al programa. Marta Gimeno 3r. d’ESO
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:09
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 17
17
15/12/2009 9:29:16
GimnĂ s municipal
revista 3.indd 18
15/12/2009 9:29:20
Sortida al Teatre Sant Vicenç: “La Celestina”
Sortida en Anglès a Vapor Buxeda Last Friday fourth of ESO went to the Vapor Buxeda and we learned about the factory Vapor
El dia 16 de novembre la classe de 3r. d’ ESO va
Buxeda and its history. First, Alba, the guide, in-
anar a veure l’ obra “La Celestina” al teatre Sant
troduced herself and immediately she showed
Vicenç. Tot seguit faré un breu resum:
us pictures of the factory in the past. She told us
Tot comença quan Calisto s’enamora de Meli-
the Buxeda Brothers were the ones who orde-
bea, però aquesta el rebutja. Llavors Calisto re-
red the construction of the textile factory.
corre, gràcies a Sempronio, un dels seus criats,
They were the first ones to introduce the steam
a Celestina, una alcavota que regentava una
engine in Catalonia and they were big textile ma-
casa de cites.
nufacturers.They bought the best machine of
Celestina s’alia amb els criats, Pármeno i Sem-
the moment, the steam engine called Wolf. The
pronio, i els facilita dues prostitutes de la seva
guide told us that the workers lived in bad con-
casa de cites.
ditions. They lived with their families in the fac-
Celestina aconsegueix a través de mentides i
tory, in modules and they worked up until sixteen
una mica de bruixeria que Melibea s’enamori de
hours and the children worked from the age of
Calisto. Calisto li dóna a Celestina una cadena
eight. Later the factory was bought by the Mer-
d’or. Quan els criats van a demanar la seva part,
cantil Sabadellense that rented small parts of the
la Celestina es nega i ells la maten. Després ells
factory to different businesses.
són atrapats i ajusticiats amb la mort.
The visit consisted of a video and a “tour” to ex-
Calisto mor quan escolta un criat que vigilava
plore the different parts of the factory.
que no el veiés ningú en les trobades amb Melibea, barallant-se, llavors ell puja el mur, cau i
Adrià Torrejón
mor. Melibea es suïcida perquè no pot viure sen-
(4t. d’ESO)
se ell. L’ obra acaba amb un resum de l’obra sobre l’amor. Després de la representació els actors van sortir a l’escenari i vam poder preguntar el que volguéssim sobre l’obra. Iván Arévalo (3r. d’ESO)
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 19
19
15/12/2009 9:29:20
Sortida a l’Aquàrium verinós que tenien allà; posteriorment, a l’aquari gran vam veure el peix lluna que era gegant i El dia 20 de novembre els alumnes de 5è. i de
també vam veure el pterigòpodes dels taurons.
6è. vam anar a l’Aquàrium de Barcelona per tal
Quan vam acabar, vam anar al laboratori per
de conèixer la vida dels peixos. Quan vam arri-
fer un taller sobre els taurons, vam tocar una
bar-hi, vam esmorzar a les portes de l’Aquàrium
dentadura, també vam veure ous de tauró, eren
i com que vam arribar-hi d’hora, vam visitar
molt estranys i, fins i tot, vam mirar la seva pell
l’estàtua de Colom i vam passejar per la Ram-
pel microscopi.
bla. Després vam tornar i la monitora, que es
Per acabar, vam dinar i ens van deixar voltar pel
deia Sabina, ens explicava aquari per aquari,
Maremàgnum.
vam veure tot tipus de peixos i, per sort, vam
A mi em va agradar molt perquè va ser molt di-
veure com es movia el peix pedra que era el més
vertit i interessant.
Teodora Bolovan (6è. de primària)
20
revista 3.indd 20
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:24
Granera caltaulís
de fulls interessants per recordar. El record, sí, l’essència d’una experiència personal que molts nois i noies d’aquesta ciutat voldrien experimentar. Però per no avorrir-vos, us n’explicarem tres: La primera, sortida a l’hípica “El Serrat”. El matí del dijous, una vegada s’ha esmorzat, ens diri-
Ens ho hem passat molt bé!!!
gim a l’hípica que hi ha al poble de Moià. Primer, després d’observar com és i quins animals con-
Crit unànim de tots els alumnes que han passat
viuen a l’hípica, on no només hi ha cavalls, es
aquest trimestre per Granera; muntar a cavall,
van a buscar els valents (cavalls) que s’hauran
visitar una granja, classes de cuina en anglès,
de deixar muntar pels alumnes “servatorenys”.
jocs d’orientació per
I aquí comença la
Castellterçol, conduir
nostra feina: raspa-
kars, treballar a l’hort,
llar, parlar, tocar... i,
taller de fotografia...
el més divertit; mun-
són algunes de les
tar! Ai, ai, ai... aquell
activitats
que cau, aquell que
realitzades
riu, aquell que té por...
aquest any.
però tots sortim d’allí L’objectiu de Granera
amb ganes de repetir
no és només assolir
i enamorats d’aquell
els continguts i proce-
preciós animal. Però
diments de les activi-
no només passegem
tats treballades, sinó
amb el cavall sinó que
també
la
també fem iniciació al
part més actitudinal;
“Horseball”: un esport
aconseguir
cohesio-
semblant al bàsquet,
nar millor el grup, gau-
però a sobre del ca-
dir i respectar un nou
vall.
entorn, ser responsa-
(segur que amb dues
potenciar
ble d’un mateix...
Divertidíssim!!!
o tres sessions més podríem participar a campionats d’aquest esport).
Podríem explicar totes les activitats una per una, i ben segur que escriuríem tot un seguit
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 21
La segona, la cursa de Karts al Circuit d’Osona.
21
15/12/2009 9:29:28
A la tarda, després d’haver dinat al restaurant
vert, enciam... una bona graellada de verdures!
L’Esclopet, anem cap a Vic. L’adrenalina dels
Però el que ens agrada de l’hort Servator, és que
nois i noies comença a aparèixer. Quins ner-
és fruit del treball de tots els alumnes de l’escola!
vis! Tothom té moltes ganes de pujar a un Kart
Per cert, qui sap si algun dia a la “Servatorsto-
i simular ser el nou Fernando Alonso o el jove
re”, la botiga del col·le, es podran vendre cebes,
Jaume Alguersuari. Tots amb el casc posat i
tomàquets o enciams del nostre hort...
cinturó de seguretat, comencen a fer sonar l’accelerador... brrrrrrrruumm, brrrrrrrumm!!! A
Amb totes aquestes activitats a Granera, i tam-
poc a poc, van sortint tots a pista. No guanyarà
bé amb d’altres que fem i treballem a col·le, els
aquell que primer arribi, sinó aquell que faci el
qui som del Servator ampliem –sens dubte- el
millor temps. Endavant!
nostre currículum, ampliem coneixements, habilitats, experiències, vivències i records que ens
I la tercera, una de les activitats noves d’aquest
fan, segur, una mica més especials, una mica
any, l’hort. Primer de tot descobrir el que ja hi ha
més únics... una mica millors persones!
plantat, identificar les plantes aromàtiques que envolten l’hort, saber per a què serveixen els
Equip de Granera
compostadors... i, finalment, plantar! Què hem
Oriol Berch, Artur Muñoz, Xavi Palà i Xavi Vila
plantat? Coliflors, cebes, porros, espinacs, juli-
servatorstore Hola a tots i a totes!!! Som la Rosa i el Lluís, els de la SERVATORSTORE.
Alguns de vosaltres ja ens heu vingut a visitar i,
Aquest article l’hem fet per presentar-vos la nostra
d’altres, ja ho fareu més endavant.
nova botiga.
Us esperem al carrer Canonge Joncar, no cal que hi feu compres, podeu venir a veure-la i, de passada, fem petar la xerradeta. Aprofitem per desitjar-vos molt BON NADAL A TOTS! Rosa Aymerich i Lluís Lindo
22
revista 3.indd 22
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:32
Entrevista a Sandra Bonet
4. Què és el que t’agrada
més.
més de la teva feina? I el
9. Toques algun instrument?
que menys?
Sí, el piano.
La recompensa d’obtenir el somriure d’un nen. El que Entrevistem a la tutora de 1r. de
menys, haver de castigar.
primària i a la professora de música, Sandra Bonet. 1. Quina ha estat la vegada que has passat més vergon-
10. Sempre has volgut ser mestra? Per què? Sempre, des de petita. Perquè
5. Consideres que
sempre m’ha agradat molt en-
l’assignatura de música està
senyar. Quan tenia 13 anys, un
prou valorada?
cop per setmana els feia clas-
És clar que no.
ses de piano als meus veïns.
ya? Anava amb la
11.Però,
meva filla pels
com a hob-
grans
ma-
bie?
gatzems i la
Sí,
Clara (filla) va
més a més
agafar
em pagaven.
unes
però
a
polseres i les va col.locar al
12. Feies
cotxet...
classes de música o
2. Com vas
eres autodi-
arribar al
dacta?
Servator?
Vaig
L’antiga pro-
co-
mençar a es-
fessora de música era amiga
6. Quin/s estil/s musical/s
tudiar música als 6 anys en una
meva i em va comentar que
t’agraden més? Per què?
acadèmia de Mollet. I als 12
El rock. Perquè té molta marxa.
anys vaig començar a estudiar
marxava.
al Liceu de Barcelona. 3. A part de la música, quines altres aficions tens?
7. T’agrada ser tutora? Sí, molt.
Anar al cinema, llegir, anar de tendes, anar a la platja (a l’hivern o a l’estiu).
13. Fins on vas arribar? Vaig continuar estudiant al Li-
8. Estàs contenta de portar la teva filla aquí?
ceu fins a la universitat, i vaig arribar fins a 8è. de piano.
Sí, és clar. Així la puc veure
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 23
23
15/12/2009 9:29:33
Sortida a Granera
de la tardor. Vam haver de fer proves de tota mena: -plantar les faves a l’hort –anar al galliner per buscar-hi ous –fabricar-nos un barret –aprendre noms de
El divendres 27 de novembre, tots els nens i ne-
bolets –posar-nos una berruga i un nas –encis-
nes de Cicle Mitjà vam anar a Granera. Pel camí
tellar pilotes a la pista de bàsquet –resoldre labe-
hi havia moltes corbes, per això alguns es van
rints i enigmes… i moltes més coses divertides.
marejar. Finalment, vam arribar a Cal Taulís i ja
Finalment, vam resoldre el misteri del lloc on es-
ens estaven esperant l’Oriol, el Xavi i l’Artur.
taven amagades les monedes i ens les vam po-
Mentre estàvem esmorzant vam sentir una ex-
der repartir entre tots. Després vam dinar i uns
plosió i va aparèixer l’Oriol tot brut i amb un so-
quants vam anar a jugar a bàsquet, d’altres vam
bre a la mà. Resulta que en aquell sobre hi havia
continuar plantant a l’hort, d’altres vam anar a
un missatge per a nosaltres de la bruixa de la
fer-nos fotos, d’altres a passejar… fins que ja va
tardor que preguntava si la podíem ajudar a tro-
arribar l’autocar per tornar a l’escola.
bar un tresor de monedes que havien amagat
Va ser un dia molt i molt divertit.
els follets del bosc. Nosaltres ens vam organitzar per grups, ens van
donar un mapa i va començar la gran gimcana
24
revista 3.indd 24
Rosa Aymerich
(tutora de 2n. curs de C. Mitjà)
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:34
Activitats extraescolars
ens ho transmeten. És impagable veure la cara dels nostres alumnes quan aconsegueixen una cistella, quan fan un gol o quan simplement fan allò que els agrada. I tot això és gràcies al suport que mares, pares i familiars els doneu i pel gran esforç que dia rere dia feu perquè els vostres fills
Tots els dies de la setmana, tan bon punt finalitzen les classes, més de 130 alumnes del nostre centre es dirigeixen a realitzar l’àmplia oferta d’activitats extraescolars. Començant per les activitats culturals: com la guitarra, el piano, el reforç, la ludoteca i continuant amb les esportives: aerodance, bàsquet escolar, bàsquet federat, futbol, iniciació esportiva, karate i batuka, han trobat una magnífica resposta per la vostra part. A principis d’octubre va començar el bàsquet federat amb els nostres equips cadet i júnior del Servator-Sentmenat que han mostrat una progressió molt positiva, ambdós han trobat equilibri entre el número de victòries i derrotes. A principis de novembre van començar a competir els nostres equips de bàsquet escolar aleví
siguin feliços. En nom propi i de tots els nens/ es, vull agrair-vos molt sincerament la vostra col·laboració, vull agrair-vos els esforços que feu per portar als nens/es a entrenar i a jugar els partits, per viure tan intensament els partits, transmetre-ho als nens i donar-los aquesta empenta que tant necessiten i sobretot, per ser una afició modèlica. Per últim, no vull acabar aquestes línies sense agrair a tots els entrenadors/es, professors/es, monitors/es, la seva brillant tasca, tan i tan important per al desenvolupament dels nens, i animar-los i engrescar-los perquè continuïn sent la part més important, juntament amb els nens, d’aquesta bonica història. Molt bones festes a tots i MOLTÍSSIMES GRÀCIES per tot.
i benjamí, i els equips de futbet femení i masculí, tenint fins ara tots ells uns resultats prou bons. Però per sobre de tots els resultats, vull destacar
Sergi Padilla i Cuenca (Coordinador activitats extraescolars)
la passió amb la que viuen cada partit aquests jugadors/es, el bon ambient que es respira entre ells, el seu impecable comportament esportiu i l’esforç i les ganes amb què competeixen. Els nostres alumnes són feliços practicant el seu esport preferit i això, no hi ha victòria que ho pugui pagar. Quan em van proposar, juntament amb el Jordi Talló, coordinar les activitats extraescolars del Servator, no vaig dubtar ni un instant. No hi ha cosa que m’ompli més, que veure els nens feliços i quan estan fent esport els nens ho són i
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 25
25
15/12/2009 9:29:34
Entrevista a Eugeni López
6.A part del Servator a quin/s altre/s llocs treballes? Al Club Natació Sabadell (CNS). 7.Què prefereixes, el Club Natació Sabadell o
Entrevistem a Eugeni López, professor d’Educació
el Servator?
Física de l’ESO i entrenador de natació al Club
Això és preguntar a qui estimes més, a la mare
Natació Sabadell.
o al pare. Sento amor pels dos.
1.Quines aficions tens?
8. Com t’ho fas per treballar a dos llocs?
Llegir, fer esport, submarinisme i veure la tele
Quadrant molt bé els horaris i amb la meva
(riu).
moto. El Servator m’ajuda molt en això.
2.Per què vas decidir ser professor d’Educació
9.Per què creus que costa tant de respectar
Física?
l’esportivitat
Perquè com que jo era esportista, vaig voler
esportives com, per exemple, el futbol?
continuar amb l’esport.
És un problema d’educació en global i crec
en
determinades
disciplines
que tots han de passar per alguns estaments 3.Quants anys portes al Servator?
en algun moment. És molt fàcil criticar a l’àrbitre
Crec que vaig començar el 1998...
sense haver-ho estat mai.
4.Com hi vas arribar? Vaig enviar un currículum i em van trucar.
10.T’agradaria ser tutor d’algun grup? Sí, però pels horaris no tindria temps.
5.A quins altres llocs t’agradaria treballar? Ara mateix sóc feliç on sóc.
26
revista 3.indd 26
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:34
Els amics
Els meus millors amics es diuen: Marc, Èric, Marina, Judith, Carlos, Patricia, Álex, Víctor i tota la classe en general. A vegades ens barallem, altres juguem, ens
Els amics poden viure a prop de casa teva, ells
apreciem, riem junts, fem dolenteries, però
et poden ajudar i jugar amb tu. Ells sempre estan
sobretot ens estimem.
al teu costat, també pots tenir amics que visquin
No vull acabar la redacció sense parlar d’un
molt lluny i quan els tornes a veure, et fa molta
amic molt important que aquest estiu va tenir
il.lusió i et poses molt content.
un accident i va morir, es deia JOAO, ell em va
Per exemple, els amics del Campus de Bàsquet,
ensenyar a fer avions de paper, em va donar una
els de vacances, els de tennis, etc. També, molt
pàgina web, el seu mòbil i el seu messenger.
importants, són amics familiars com els meus
Jo, cada cop que faig avions de paper me’n
cosins, gaudim fent coses junts.
recordo d’ell i sempre estarà amb nosaltres
Però ara parlaré d’un grup d’amics que és molt
perquè és el nostre amic.
important: el de l’escola, ja que passo moltes hores amb ells. Hi ha alguns que juguen a
bàsquet, fan aerodance i alguns guitarra i altres
Jordi Pastor
activitats.
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 27
27
15/12/2009 9:29:34
revista 3.indd 28
15/12/2009 9:29:40
unpasmés continua
Els qui quedem, que som aquí, ens queda el més dur: continuar! Continuar pensant que l’objectiu és molt i molt bo, que val molt la pena... Hem aconseguit moure un munt de gent, moure alguns sentiments que teníem un pèl amagats (no extingits), moure diners per enviar a l’Àfrica, in-
Ara fa més d’un any, i això ho he explicat un munt de vegades, el Jordi em va dir d’anar-nos-
tentar fer alguna cosa més pels qui encara tenen menys ... ser millors!!.
en a Gàmbia, en un viatge de cooperació d’un projecte solidari, amb uns no-coneguts de Castellar. La proposta, si bé estranya, era intrigant. Després de no pensar-hi massa... ja viatjàvem
Us asseguro que, amb tot el que ha suposat el que hem endegat, avui som millors perquè pensem en algú altre, pensem una mica menys en nosaltres, som millors perquè ens unim per a fer-
cap a Gàmbia!
ho i som millors perquè ho estem aconseguint i, A la tornada, i engrescats com estàvem, vàrem
per això, no vull que ens rendim!
decidir començar un projecte nosaltres, al nostre col·le i va aparèixer Unpasmés!! (un nom que, a dia d’avui, el diem amb la boca ben oberta, se’ns omple!). El vam proposar al claustre i la re-
Ànims i, de tot cor, gràcies a tots per tot!
Xavi Palà i García
buda va ésser espectacular: els professors, els pares, els nens... Amb el temps hem quedat una part d’aquells engrescats; el temps, la feina, els fills, els pares, les nostres parelles ... també ens necessiten , és lògic!
I ja sabeu... www.unpasmes.blogspot.com
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 29
29
15/12/2009 9:29:44
revista 3.indd 30
15/12/2009 9:29:46
ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS
ca de les plantes és l’eradicació de les males herbes; aquestes són difícils d’eliminar, però es tracta d’inhibir el creixement sense que això perjudiqui el cultiu. L’enginyeria genètica ha proporcionat la solució mitjançant la tecnologia “Roun-
Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és aquell al qual, per mitjà de l’enginyeria genètica, s’hi ha introduït un gen anomenat transgèn, procedent d’un altre organisme, perquè expressi una determinada característica que es considera una millora. Els aliments transgènics deriven dels organismes modificats genèticament. Amb l’enginyeria genètica introduïm en un ésser viu un o més gens que no hi són presents de manera natural, i per això a partir d’aquesta introducció el transformem en un organisme transgènic. Els gens introduïts procedeixen d’una espècie diferent i tenen com a finalitat conferir-li noves capacitats o propietats que abans no tenia: resistència a plagues i herbicides, producció de substàncies d’interès medicinal o nutricional, adaptació a sòls específics, resistència a sequeres i temperatures extremes, millores en la resistència dels productes després de la collita, entre d’altres. A més, en ser incorporats de manera estable en el seu genoma, hi provoquem una transformació genètica que es transmetrà a la descendència. Les plantes i els cultius transgènics La modificació genètica de les plantes i dels cultius es produeix en l’actualitat de forma molt habitual. A través de la modificació s’intenta aconseguir més productivitat en els cultius o millorar els aliments produïts. Una de les aplicacions de la modificació genèti-
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 31
dup Ready” de l’empresa Monsanto.“Roundup” és un herbicida que pot matar gairebé qualsevol planta. La gràcia és que els investigadors de Monsanto van introduir gens en llavors de diferents conreus anomenades “Roundup Ready”, que tenen una resistència innata a l’herbicida, de manera que quan es ruixa el conreu amb l’herbicida, les males herbes moren mentre que el conreu no queda afectat. Una altra aplicació dels transgènics està relacionada amb el bacteri Bacillus thuringiensis (Bt), que ataca de forma natural les cèl·lules de l’intestí dels insectes, de manera que l’insecte mor. El bacteri fou identificat per primer cop el 1901, quan la població de cucs de seda de Japó va ser delmada. Es va utilitzar com a pesticida per primer cop a França el 1938. El bacteri produeix una toxina que només afecta als insectes, ja que el seu intestí té un pH elevat, just el medi que necessita la toxina per activar-se. Durant l’era de la tecnologia de l’ADN recombinant, es van plantejar la possibilitat d’introduir el gen de la toxina Bt en el genoma de les plantes de conreu, en lloc d’utilitzar el bacteri com a pesticida i regar enormes extensions de terreny. Això implicaria dos avantatges enfront l’ús de pesticides; en primer lloc, només els insectes que ataquen el cultiu estarien exposats a la toxina. En segon lloc, el fet d’implantar el gen de la toxina Bt en el genoma de les plantes fa que cadascuna de les seves cèl.lules produeixi la toxina, de manera que qualsevol part de la
31
15/12/2009 9:29:47
planta que sigui atacada per un insecte, farà que
agent que el fa madurar). Els investigadors de
aquest mori per ingestió de la toxina.
Calgene van pensar que podrien inhibir el gen
Actualment tenim una gamma completa de cul-
de la PG, de manera que el tomàquet es mantin-
tius de disseny Bt, entre els que destaquen el
gués dur durant més temps. El que va passar és
blat de moro Bt, el cotó Bt, la soja Bt i la pa-
que la classe de tomàquets que va utilitzar Cal-
tata Bt. Tots aquests conreus no necessiten
gene era especialment tova i insípida, amb poc
l’aplicació de pesticides, perquè la planta pro-
gust i poca aroma. Va ser un triomf tecnològic,
dueix la toxina gràcies al gen del bacteri intro-
però no comercial.
duït en el seu genoma. Es calcula que des del
La biotecnologia podria servir també per millorar
1996 el resultat d’utilitzar cultius Bt ha estat una
el perfil nutritiu de determinats aliments, la qual
reducció anual de nou milions de litres de pesti-
cosa seria interessant per a tota la població que
cides als Estats Units.
viu en països en vies de desenvolupament. Per
Això no vol dir que, més tard o més d’hora, els
exemple, l’any 1992 la UNICEF va estimar que
insectes desenvolupin resistència a aquesta
uns cent vint-i-quatre milions de nens al món te-
toxina. Llavors caldrà desenvolupar noves solu-
nien una greu deficiència de vitamina A. L’arròs
cions al problema.
no conté ni vitamina A ni els seus precursors
La varietat de tomàquet Flavr-Savr va ser el pri-
bioquímics i, per tant, les poblacions deficitàries
mer transgènic que es va conrear i aprovar, tot
en vitamina A es concentren en les regions on
i que no va tenir èxit. Va ser desenvolupat per
l’arròs és el conreu majoritari. L’arròs daurat és
la companyia Calgene, amb base a Califòrnia.
un arròs transgènic, i encara que no conté vita-
L’any 1994 Calgene va tenir l’honor de produir
mina A, produeix un precursor de la vitamina A,
el primer producte genèticament modificat que
el betacarotè. Malgrat tot, solucionar el dèficit de
va arribar als supermercats. Calgene havia resolt
vitamina A d’aquestes poblacions no és tan sen-
un problema important en relació al conreu del
zill ja que l’absorció del betacarotè a l’intestí és
tomàquet: com portar al mercat fruits madurs en
més eficient en presència de greixos, nutrients
lloc d’agafar-los quan encara eren verds, com
que són poc abundants en la dieta d’aquestes
és habitual. El seu tomàquet, anomenat Flavr-
poblacions.
Savr (combinació de “flavor” –gust- i “saver” –
L’ús d’OMG pot tenir avantatges, però també
estalviador-) va tenir poc èxit perquè no era prou
inconvenients.
saborós i era força car.
Els avantatges són defensats per les grans
La tecnologia que van utilitzar, però, era prou
companyies productores de llavors transgèni-
enginyosa. La maduració del tomàquet es deu
ques i pels científics que treballen en el disseny,
a un gen que codifica un enzim anomenat poli-
l’experimentació i la recerca de nous productes.
galacturonasa (PG), que estova el fruit en tren-
Argumenten que, amb l’ús dels transgènics,
car les parets cel.lulars. Com que els tomàquets
s’incrementaria el rendiment de les collites. Així,
tous no suporten bé els viatges, el més habitual
els agricultors se’n beneficiarien ja que obtin-
és collir el tomàquet quan encara és verd i dur, i
drien collites més abundants i, fins i tot, diuen
després donar-li color vermell usant gas età (un
els defensors que es podria arribar a eradicar
32
revista 3.indd 32
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:47
la fam al món. Augmentarien també els benefi-
d’enginyeria genètica s’utilitzen gens de resis-
cis de les empreses productores d’organismes
tència a alguns antibiòtics.
transgènics i de llavors transgèniques, ja que
Les grans companyies productores de llavors
l’agricultor ha de comprar cada any noves lla-
transgèniques (Monsanto, Syngenta, Du Pont,
vors a la companyia productora. De la mateixa
Aventis i Astra Zeneca) tindrien el monopoli del
manera, augmentarien els beneficis de les em-
mercat de llavors. Els països en vies de des-
preses comercialitzadores dels productes, ja que
envolupament dependrien de la biotecnologia
aquests aguanten més temps sense malmetre’s.
d’aquestes empreses. L’alt cost de les llavors
Es reduiria també l’ús de pesticides i d’herbicides;
transgèniques portaria als agricultors a sem-
es produirien aliments rics en determinats nu-
brar grans extensions de terreny per compensar
trients i, fins i tot, aliments amb acció terapèuti-
costos, de manera que creixeria la monocultura.
ca. S’estan investigant aliments que incorporen
La normativa europea obliga les empreses a in-
vacunes per l’hepatitis B i el còlera.
corporar les tècniques necessàries per seguir el
En canvi, grups ecologistes de ressò interna-
rastre dels ingredients i facilitar-nos la màxima
cional, com Greenpeace, associacions de pe-
informació. Els productes transgènics que hi ha
tits agricultors, associacions de consumidors i
al mercat són pinsos animals i aliments de con-
molts països, especialment els de la Unió Euro-
sum humà. Tots han d’especificar a l’etiqueta si
pea, posen traves al conreu de les plantes trans-
són un OMG o si estan produïts a partir d’un
gèniques als seus territoris, i a comercialitzar els
OMG. Quan aquests productes contenen més
productes que se n’obtenen.
d’un 0,9% de transgènics, s’ha de poder ob-
Aquests grups argumenten que, en introduir
servar a les etiquetes. És obligatori transferir la
gens aliens a l’organisme, es produeixen altera-
informació sobre el transgènic i els seus derivats
cions genètiques de les espècies d’abast des-
en cada transacció o lliurament del producte al
conegut. És possible que aquestes espècies
llarg de tota la cadena alimentària. També s’ha
transgèniques tinguin avantatges adaptatius,
d’indicar la presència de qualsevol ingredient
de manera que s’adaptarien millor a les condi-
transgènic, fins i tot de les aromes i els additius.
cions del medi que no pas les espècies pròpies
Ara bé, els productes de segona o tercera ge-
d’aquell hàbitat. D’aquesta manera es perdria
neració, aliments com la llet, la carn o els ous,
biodiversitat, i també pel fet que s’afavoriria el
que provinguin de bestiar alimentat amb pinso
conreu de transgènics en detriment de les es-
transgènic, no ho han d’indicar.
pècies silvestres. Hi podria haver contaminació, si els conreus estan prou junts, de les espècies
silvestres per les espècies transgèniques, de
manera que s’obtindrien espècies híbrides.
Susanna Viñas (Cap d’Estudis d’ESO)
En les persones, el consum d’aliments transgènics podria fer augmentar les al.lèrgies alimentàries. També podria ser un problema la resistència a antibiòtics, ja que en les tècniques
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 33
33
15/12/2009 9:29:47
revista 3.indd 34
15/12/2009 9:29:48
Un àngel
La zebra
La teva mirada m’il.lumina quan parlo.
Els seus colors,
M’embolcalles amb la teva mirada.
blancs i negres, sempre els porta
Sembles un àngel
i mai els deixa,
que ha vingut
ja que de dia
a protegir-me.
i de nit, porta, el seu pijama de ratlles. Si li fan falta o no, però mai els deixa.
Tens por
Quan surt el sol els porta, ja que no se’ls treu ni per sopar. Cada any que passa, té una ratlla més i és que són els anys
Estàs a la sala d’estar,
que ella té.
a casa teva, no saps què fer, poses la tele.
Leo Luna (1r. d’ESO)
Apareix una pel-lícula nova, et poses a plorar i no saps per què. Serà un misteri? O només tens por de créixer i de viure. No saps què fer, et trobaràs sol perquè tens por.
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 35
35
15/12/2009 9:29:53
revista 3.indd 36
15/12/2009 9:29:55
revista 3.indd 37
15/12/2009 9:29:57
Fongs fosforescents
No obstant, es creu que és una resposta a la necessitat de supervivència: al brillar atrauen insectes que ajuden a dispersar les espores dels fongs, en una atmosfera on la dispersió per
En algunes regions concretes del Japó, com
vent és molt limitada. És per això que els fongs
els boscos de l’ illa de Mesameyama (Ugui) o
fosforescents només creixen en boscos nadius
a la Prefectura de Wakayama i també en zones
amb molts arbres, on els éssers humans hi han
costaneres del sud de la península de Kii,
tingut una intervenció gairebé nul·la.
Kyushu, i d’altres regions; quan és temporada
Milers de turistes fan, cada any, visites nocturnes
de pluja (entre finals de maig i juliol), els boscos
guiades pels boscos de Mesameyama per ser
comencen a omplir- se de petites llumetes
sorpresos amb aquest espectacle. Només a Japó
que semblen crear autèntiques constel·lacions
existeixen 10 varietats de fongs fosforescents.
imitades del cel.
Es creu que existeixen altres varietats de fongs
En els troncs dels arbres i en el sòl humit,
bioluminiscents en els boscos del sud de Brasil,
centenars
capaços d’emetre llum a ple dia.
de
fongs
bioluminiscents
van
apareixent. Aquests fongs emeten una llum que brilla en un to verdós. Tot i que aquest fenomen se sap que és provocat per una reacció química produïda per un enzim, encara no ha estat explicada científicament.
38
revista 3.indd 38
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:29:58
Sabies que el verí d’algunes serps pot ajudar al cor? Així és, de fet és més potent que molts dels medicaments amb aquesta finalitat. Per exemple, la serp australiana segrega una toxina del seu verí que baixa la pressió arterial i l’ estabilitza que
com ho fan els medicaments
disminueixen
la
tensió
arterial.
Això
s’aconsegueix per la síntesi d’una substància en el seu verí molt similar a la que produeix de manera natural el nostre organisme quan es pateix un infart, la qual ajuda al cos a sobreposarse de l’esdeveniment cardiovascular. Només
Quants ossos tenim a l’esquelet humà?
que la quantitat que segrega el rèptil és més gran. També tenim a l’escurçó cròtal, que en la dècada dels seixanta els laboratoris nord-americans van estudiar el verí d’aquest escurçó, amb l’objectiu d’utilitzar el poder antihipertensiu del seu verí, després d’això van crear la substància captopril,
L’esquelet humà d’un adult té 206 o 208 ossos
que ha ajudat a salvar milers de vides.
(depenent de si hi ha alguns ossos de la pelvis
D’altra
o el crani fusionats) que es complementen amb
pretenien desenvolupar un enzim sintètic que
els lligaments, tendons, músculs i cartílags. En
imités el mecanisme que realitza la substància
canvi, un nadó recent nascut té uns 231 ossos.
alfimeprasa continguda en el verí que segrega
En un adult, l’esquelet representa un 13% del
el rèptil, destruint de manera directa la fibrina i
pes total del cos, i més de la meitat d’aquests
dissol els coàguls de sang de manera ràpida.
banda,
científics
nord-americans
ossos es troben a les mans i els peus: 27 ossos a cada mà i 26 a cada peu (en total, 106 ossos a les mans i els peus). L’os més gran és el fèmur, i el més petit és l’estrep, a l’ orella interna.
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 39
39
15/12/2009 9:30:01
Assessorament jurĂdic integral Dret privat i Dret pĂşblic
Empreses
Particulars
Ens podreu trobar a:
revista 3.indd 40
15/12/2009 9:30:01
Activitats previstes
Recordeu
Aquest mes de desembre Infantil i Primària han anat a visitar la fira de Santa Llúcia, Infantil
Informàtica
també ha anat al cinema, han fet les cantades… i per al proper trimestre hi ha programades tot un ventall interessant d’activitats:12 de febrer,
- Dilluns, dimarts i divendres de 17.30 a 18.30 h: Artur
Carnestoltes; 24,25 i 26 de març colònies al Delta de l’Ebre, sortides, tallers, etc. Els alumnes de 4t. d’ESO volem agrair la vostra participació en la recollida d’aliments.
Biblioteca - Dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 17.30 a 18.30 h: Laia Perera
Tots sabem que en uns moments tan complicats com els que estem passant,
- Divendres de 17.30 a 18.30 h: Irene Rivera
tots i totes hem fet un gran esforç per tal de portar-la a terme. Moltes gràcies.
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 41
41
15/12/2009 9:30:03
Passatemps
revista 3.indd 42
15/12/2009 9:30:04
revista 3.indd 43
15/12/2009 9:30:08
44
revista 3.indd 44
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:30:09
revista 3.indd 45
15/12/2009 9:30:13
revista 3.indd 46
15/12/2009 9:30:16
revista 3.indd 47
15/12/2009 9:30:21
revista 3.indd 48
15/12/2009 9:30:22
revista 3.indd 49
15/12/2009 9:30:24
L’esborrador núm.3
revista 3.indd 50
50
15/12/2009 9:30:24
51
revista 3.indd 51
L’esborrador núm.3
15/12/2009 9:30:25
revista 3.indd 52
15/12/2009 9:30:25