Per Óscar Toledano Resp. Comercial Internacional
Pescant cocodrils a l'Àfrica Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure. Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant!
L'Òscar de pesca al Parc Nacional de Zambeze. Foto: Stephan Heyl.
Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure. Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant! Viatjo a Zàmbia una vegada a l’any, així que, quan hi vaig acostumo a fer estades llargues de com a mínim set o deu dies, fet que em permet gaudir d’alguna activitat o excursió durant el cap de setmana amb el nostre distribuïdor al país. L'última vegada que vaig estar a Zàmbia va ser el passat mes de juliol per visitar, d'una banda, una fira que es celebrava a Lusaka, la capital zambiana i, de l'altra, perquè el nostre distribuïdor, Dalein Plaasbou, estava portant a terme un important projecte a la zona. Com que la fira era a finals de setmana, el director general de Dalein Plaasbou, l’Stephan Heyl, em va proposar anar a pescar al riu Zambeze durant el cap de setmana. En els últims anys, sempre m’ha portat a fer activitats com descens amb tirolina, vol en globus, excursió amb elefant, caça,... Sempre activitats que, la veritat, tinc la sensació que estic posant la meva vida en perill per quedar bé! D’aquesta manera, en acabar la fira vam agafar el cotxe en direcció al sud de Zàmbia, cap a la frontera amb Zimbabwe. El trajecte va ser llarguíssim, quatre hores, dues de les quals per camins de terra fins a arribar a un poblat de poc més de 200 habitants, on vam agafar una barca i vam navegar pel riu durant una hora fins a un campament de pesca al Parc Nacional de Zambeze. La veritat és que el lloc era espectacular, amb cabanes tradicionals, uns paisatges magnífics, un entorn exòtic,.... però estàvem al mig del no res, en una zona on conviuen cocodrils, hipopòtams i elefants, fet que, d’entrada, ja em generava un cert respecte. 6
Imatge de la cria de cocodril que l'Òscar va pescar al riu Zambeze, a Zàmbia. Foto: Stephan Heyl
La primera experiència per recordar la vaig viure només fer-se de nit. A Zàmbia l'hivern és l'estació seca de l'any, així que durant el dia els treballadors del campament reguen les zones verdes. El problema és que quan es fa fosc els elefants s’atansen al campament per menjar dels arbres. Encara recordo com els podia sentir passejar pel costat de la cabana on dormíem, arrancar les branques i mastegar. Aquella primera nit vaig passar molta por! L'endemà, vam anar a pescar. El nostre distribuïdor i el seu client són pescadors, així que portaven tot el material necessari i l’objectiu de pescar un Tigerfish (peix tigre africà), una espècie d'aigua dolça, molt gran i agressiva. Vam estar dos dies riu amunt i riu avall, fent parades als bancs de sorra naturals per pescar. Jo no sóc molt aficionat a la pesca i menys a la pesca amb esquer viu a l’espera, la qual m’avorreix bastant. Així que, en lloc de pescar amb ham i esperar que els peixos piquessin, jo feia pesca en cullereta, és a dir, tirar i recollir constantment intentant enganxar algun peix. Va ser així com, en una de les ocasions, vaig tirar la canya i vam sentir un xiscle difícil de descriure, vaig recollir la canya i quan ens vam adonar havia pescat un cocodril! Era petit i, sense voler, li havia enganxat l’ham a l’espatlla. Després de fer algunes fotos, el guia, perplex, el va alliberar i el va tornar al riu. Aquella nit, el guia explicava als seus companys el que havia pescat i tots asseguraven que mai havien vist ni sentit res semblant! Segons deien, és normal enganxar amb l’ham a un cocodril o a un hipopòtam, però amb la força que tenen de seguida trenquen el fil i s’alliberen, així que, mai havien vist ningú que hagués pescat, literalment, un cocodril. Al final, tot i la por que vaig passar, vaig gaudir de l’entorn i em vaig endur una bona anècdota per explicar!
2015, continuem creixent
“Tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els propers anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla”.
Gener Romeu durant el seu parlament al tradicional dinar de Nadal a Rotecna. Font: RotecnaPress
L'Álvaro Chacón va ser el guanyador del premi especial de Margarita Bonita. Font. RotecnaPress
Els més populars de 2014 El 2014 ha tornat a ser un molt bon any per a Rotecna pel que fa a xifres de producció i de facturació. Les inversions realitzades a finals del 2013 amb l'adquisició de nous terrenys i noves naus per ampliar les instal·lacions, han continuat durant el 2014 amb la reforma, adaptació i integració dels nous espais a l’empresa. D’aquesta manera, les diferents àrees de la planta s'han redistribuït amb l'objectiu d'augmentar la capacitat productiva i d'emmagatzematge de l'empresa i millorar l'atenció i el servei que es presta als clients. Durant el tradicional dinar de Nadal amb els treballadors, el president de Rotecna, Gener Romeu, va avançar que "les inversions iniciades ara fa dos anys no s'han acabat, sinó que continuaran, ja que tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els pròxims anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla". D’entrada, aquest 2015 l'empresa ha adquirit cinc noves màquines d'injecció de plàstic que s'aniran posant en marxa durant l’any. Aquestes màquines suposen una renovació i ampliació del parc de maquinària de l'empresa i permetran millorar i incrementar la producció. Les perspectives de la firma són que les ventes al mercat espanyol continuïn millorant a poc a poc i, internacionalment, es treballa per obrir nous mercats i consolidar aquells on la firma ja està present. "Estic convençut que aquest 2015 ampliarem les xifres d'exportació gràcies, en part, als panells per a corrals, un nou producte que generarà moltes vendes”, va indicar Romeu.
D'altra banda, el dinar de Nadal també va servir per fer entrega dels premis als treballadors més populars de l'any, en què els mateixos empleats reconeixen el treball dels seus companys i el seu tarannà per generar un bon ambient a la feina. Els més populars del 2014 van ser: SECCIÓ MUNTATGE: Hamidou Ndiaye. Fa 12 anys que treballa a Rotecna, és seriós, treballador i bon company, motius pels quals ja ha guanyat en més d'una ocasió aquest reconeixement. SECCIÓ INJECCIÓ: Liliana Gil. Fa 9 anys que està a Rotecna, on ha treballat tant a la secció de muntatge com d'injecció. Ella va venir de Colòmbia, és agradable i simpàtica amb els companys. SECCIÓ D'EXPEDICIONS: Álvaro Chacón. Fa 11 anys que va començar a treballar en aquesta secció, és de Colòmbia, reservat i company dels seus companys, fet que també l'ha portat a rebre en diverses ocasions aquest premi. SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Gemma Boldú. Fa 8 anys i mig que treballa a l’empresa. Sempre de bon humor, és treballadora i bona companya, sempre disposada a donar un cop de mà. Tots els premiats van guanyar una nit d’hotel per a dues persones a Andorra amb entrada al Balneari de Caldea. Per la seva banda, l'Álvaro va ser l'afortunat que va guanyar una nit en una de les exclusives suites que Margarita Bonita té en una desena d'hotels repartits per Espanya, Andorra i França. Una habitació especialment dissenyada i pensada per fer escapades romàntiques. Enhorabona a tots! 7