Impuls Cal Peret de les gasoses

EDITORIAL,3

1r trimestre 2015

CAL ..., 3 D'ON SOM?, 4 QUADERN DE BITÀCOLA, 6 QUÈ FEM?, 7 COMERÇ, 8 FRUITERIA CAL SERRA. 50 ANYS LA SALUT, 11 LA GIMNÀSTICA TERAPÈUTICA POLIÈDRIC: SANITAT, 12 LES RESIDÈNCIES GERIÀTRIQUES DIARI D'UN NÒMADA, 15 NEW YORK - NEW YORK ENTITATS, 16 D'VINS DEDICA'T A TU, 19 PELL MÉS JOVE EN UNA SETMANA AGRAMUNTINS PEL MÓN, 20

JOAN PÉREZ. IRLANDA

LO BROC DEL SILLÓ, 27 L'ESPORT, 29

ENDURO

EL RACÓ DEL PORC, 33 ON MENJAR?, 35

CASAL AGRAMUNTÍ

I... QUÈ MÉS?, 37

Cal

Peret de les gasoses

Cal Peret de les Gasoses El renom de Cal Peret de les Gasoses sorgeix després de la Guerra Civil espanyola, quan en Pere Vilalta va començar a treballar amb el seu pare, en Josep Vilalta, al negoci familiar dedicat a la fabricació de gasoses i sifons. Els bombardejos havien malmès la fàbrica, ubicada al carrer Estudis Nous, però amb esforç van poder reprendre la feina. Així, amb el temps, del diminutiu del nom i de l’ofici familiar sorgeix Cal Peret de les Gasoses.

L’any 2003, la fàbrica tanca, però el renom perdura al llarg dels anys. És més, actualment Cal Peret dóna nom a la botiga que l’empresa Distribucions FarréSerrano té a l'avinguda Jaume Mestres, molt a prop d’on hi havia la fàbrica de gasoses. Per conèixer els orígens del renom i descobrir la relació entre ambdues empreses, quedem amb en Joan Manel Serrano i en Josep Maria Farré, renebot de la Plàcida Artiguas, la dona d’en Pere Vilalta. Reunits a les oficines de l’empresa, ens expliquen que van coincidir treballant a Cal Peret; el Josep Maria els caps de setmana i els estius, i el Joan Manel com a treballador des dels 14 anys.

Va ser així com, l’any 1995, el Pere es jubila i els proposa continuar amb el negoci. L’1 de gener de 1996 comencen a treballar com a Agramuntesa SCP i, un any més tard, creen Distribucions Farré-Serrano SL. En un principi, van mantenir la fàbrica de gasoses i sifons però, amb el temps, van decidir dedicar-se a la distribució i comercialització de begudes. Amb tots els canvis, el negoci de Cal Peret suma més de 100 anys d'història a la nostra vila.

“Al principi, la gent no ens coneixia per Farré-Serrano i quan veien que érem nosaltres deien: Ah! Si són els nens de Cal Peret”, recorda en Joan Manel, que afegeix que “encara hi ha clients, especialment els més antics, que ens coneixen pel renom!”.

Va ser aquesta estreta relació amb Cal Peret, el que els va portar a recuperar el renom l’any 2012. “Sempre havia promès a la meva tieta que ficaríem el nom de Cal Peret a la botiga i, encara que ella ja no ho ha pogut veure, així ho hem fet”, explica el Josep Maria. “A més, és una manera de diferenciar l’empresa de distribució de la botiga i, alhora, crear un lligam amb els nostres inicis”, conclou.

Després de deixar enrere un 2014 molt bo per a Rotecna amb una important ampliació de les instal· lacions i un increment en el nombre d'empleats, amb la creació de fins a 20 nous llocs de treball en l'últim any, l’objectiu per aquest 2015 és continuar en la mateixa línia. Amb aquesta voluntat, ja hem fet les primeres inversions de l’any, destinades a renovar i a ampliar el parc de maquinària.

L'ambició per continuar sent líders en fabricació i innovació d'equipament per a explotacions porcines, ens obliga a estar sempre a l’avantguarda, a invertir en R+D+i, i a obrir nous mercats. Així, amb un important projecte en marxa, tinc l’objectiu de continuar invertint per fer créixer l'empresa. La bona acollida dels últims productes i les bones sensacions percebudes en la meva presència en les principals fires sectorials a escala internacional, em fan ser optimista de cara al futur.

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress

2

Dipòsit legal L-213-99

BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Cal Peret de les Gasoses El renom de Cal Peret de les Gasoses sorgeix després de la Guerra Civil espanyola, quan en Pere Vilalta va començar a treballar amb el seu pare, en Josep Vilalta, al negoci familiar dedicat a la fabricació de gasoses i sifons. Els bombardejos havien malmès la fàbrica, ubicada al carrer Estudis Nous, però amb esforç van poder reprendre la feina. Així, amb el temps, del diminutiu del nom i de l’ofici familiar sorgeix Cal Peret de les Gasoses.

L’any 2003, la fàbrica tanca, però el renom perdura al llarg dels anys. És més, actualment Cal Peret dóna nom a la botiga que l’empresa Distribucions FarréSerrano té a l'avinguda Jaume Mestres, molt a prop d’on hi havia la fàbrica de gasoses. Per conèixer els orígens del renom i descobrir la relació entre ambdues empreses, quedem amb en Joan Manel Serrano i en Josep Maria Farré, renebot de la Plàcida Artiguas, la dona d’en Pere Vilalta. Reunits a les oficines de l’empresa, ens expliquen que van coincidir treballant a Cal Peret; el Josep Maria els caps de setmana i els estius, i el Joan Manel com a treballador des dels 14 anys.

Va ser així com, l’any 1995, el Pere es jubila i els proposa continuar amb el negoci. L’1 de gener de 1996 comencen a treballar com a Agramuntesa SCP i, un any més tard, creen Distribucions Farré-Serrano SL. En un principi, van mantenir la fàbrica de gasoses i sifons però, amb el temps, van decidir dedicar-se a la distribució i comercialització de begudes. Amb tots els canvis, el negoci de Cal Peret suma més de 100 anys d'història a la nostra vila.

“Al principi, la gent no ens coneixia per Farré-Serrano i quan veien que érem nosaltres deien: Ah! Si són els nens de Cal Peret”, recorda en Joan Manel, que afegeix que “encara hi ha clients, especialment els més antics, que ens coneixen pel renom!”.

Va ser aquesta estreta relació amb Cal Peret, el que els va portar a recuperar el renom l’any 2012. “Sempre havia promès a la meva tieta que ficaríem el nom de Cal Peret a la botiga i, encara que ella ja no ho ha pogut veure, així ho hem fet”, explica el Josep Maria. “A més, és una manera de diferenciar l’empresa de distribució de la botiga i, alhora, crear un lligam amb els nostres inicis”, conclou.

Després de deixar enrere un 2014 molt bo per a Rotecna amb una important ampliació de les instal· lacions i un increment en el nombre d'empleats, amb la creació de fins a 20 nous llocs de treball en l'últim any, l’objectiu per aquest 2015 és continuar en la mateixa línia. Amb aquesta voluntat, ja hem fet les primeres inversions de l’any, destinades a renovar i a ampliar el parc de maquinària.

L'ambició per continuar sent líders en fabricació i innovació d'equipament per a explotacions porcines, ens obliga a estar sempre a l’avantguarda, a invertir en R+D+i, i a obrir nous mercats. Així, amb un important projecte en marxa, tinc l’objectiu de continuar invertint per fer créixer l'empresa. La bona acollida dels últims productes i les bones sensacions percebudes en la meva presència en les principals fires sectorials a escala internacional, em fan ser optimista de cara al futur.

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress

2

Dipòsit legal L-213-99

BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

SERVIPORC SL Instal·lacions Ramaderes

Lleida: gastronomia, cultura i patrimoni

L'obra claus en mà és el servei més destacat de la firma, que també es dedica a la reforma i manteniment d'instal·lacions ramaderes.

Miquel Cabús, gerent de Serviporc SL, a les oficines de l'empresa a Lleida.

Font. Serviporc SL

Entre els projectes que al llarg de la seva història Serviporc ha portat a terme, Miquel Cabús recorda, especialment, la construcció de tres naus modulars per a 5.400 porcs d’engreix, a Arbeca.

“Va ser l’any 1996, recordo que va suposar un salt en el dimensionament i disseny de les granges que s'estaven fent en aquell moment. A més, va ser una de les primeres explotacions del país que instal·lava un sistema d’alimentació líquida i incorporava la tecnologia necessària per poder aplicar panís humit a la dieta dels animals", explica.

Amb la fabricació de productes propis centralitzada a les instal· lacions que l'empresa té a Juneda (les Garrigues), Serviporc té les seves oficines en una nau ubicada a la ciutat de Lleida, on porta a terme les tasques comercials i administratives de la firma, i disposa d’un magatzem de material.

Part del personal de Serviporc. Font. Serviporc SL

La relació empresarial de Serviporc amb Rotecna es remunta als inicis de l’empresa agramuntina, l’any 1991. "Comencem a treballar amb Rotecna, perquè ens podia oferir una sèrie de productes amb una bona relació qualitat-preu, que fins a aquell moment només podíem obtenir via importació", explica Miquel Cabús, que afegeix: "A més, l'oferta encaixava perfectament amb les necessitats que teníem a les nostres instal·lacions".

De la inquietud d’un grup de joves emprenedors vinculats al sector porcí i al món de la indústria neix Serviporc SL, el 7 de desembre del 1989. "La creació de l'empresa va permetre incorporar a casa nostra la tecnologia més avançada que, en aquells moments, s’estava desenvolupant al nord d’Europa”, explica el gerent de Serviporc SL, Miquel Cabús.

Les tanques de separació de PVC, els diferents models de tremuges i l'àmplia gamma d'slats, són alguns dels productes de la marca Rotecna que Serviporc distribueix. Cabús destaca “la inquietud de l’empresa per llençar nous productes al mercat, les ganes d’oferir un bon servei als clients i la formalitat en el servei de postvenda”, com els punts forts de Rotecna.

Amb 26 anys d’experiència, Serviporc compta actualment amb més de 1.200 clients i s'ha consolidat com una de les empreses de referència del sector, en disseny, construcció i assessorament de granges. "Creiem que un dels nostres principals actius és el contacte directe amb el ramader i la voluntat d'adaptar-nos a les seves preferències", assegura Cabús.

En un context econòmic complicat, Cabús reconeix que el sector porcí “ha estat un dels menys afectats per la crisi, ja que l'adaptació de les granges a la normativa de Benestar Animal ha permès mantenir el volum de feina". Tot i això, assegura que "els marges comercials sí que s'han vist reduïts pel traspàs d'empreses que abans feien altres activitats cap al sector de les instal· lacions porcines".

L’obra claus en mà, on l'empresa porta a terme des de la construcció de les naus fins a la instal·lació de tot l'equipament necessari per garantir el bon funcionament de la granja, és el servei més destacat de la firma, que també ofereix serveis de reforma d’explotacions velles, manteniment posterior de les instal·lacions i reparació de productes, independentment de la marca.

4

Els caragols i la Seu Vella són dos dels elements més simbòlics de la ciutat de Lleida.

De cara al futur, l’objectiu de Serviporc SL és continuar creixent i augmentar la fabricació de productes propis, a més de consolidar-se com a empresa de referència en el sector. "Volem aconseguir que la majoria de grangers escoltin la nostra proposta, quan hagin de fer algun tipus d'instal·lació", conclou Cabús.

Anualment en l’Aplec es consumeixen 12 tones de caragols.

Foto. Ajuntament de Lleida.

Conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida. Foto: Ajuntament de Lleida.

Amb 139.800 habitants, Lleida rep anualment prop de 180.000 turistes atrets principalment pel patrimoni històric i artístic de la ciutat, així com per la gastronomia que l'identifica: els caragols, la fruita i una àmplia oferta de vins de la DO Costers del Segre.

Per als aficionats a l’art es recomana visitar el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, amb més de 7.000 metres quadrats, aquest equipament ofereix al turista un recorregut per la història de Lleida des de la prehistòria fins a l'era contemporània.

Monuments

Festes

Si fem una ruta per la ciutat de Lleida, és, pràcticament, imprescindible que la nostra primera parada sigui el conjunt monumental de la Seu Vella, amb la catedral com a element principal, visible des de qualsevol punt de la ciutat. La seva construcció es va iniciar l'any 1203 i es va perllongar durant més de dos segles fins al 1431, any en què es va finalitzar el campanar.

Si donem un cop d’ull al calendari festiu de Lleida, l’Aplec del Caragol és, sens dubte, una de les festes gastronòmiques més importants de Catalunya, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Nacional d'Interès Tradicional. L'últim cap de setmana de maig, més de 12.000 lleidatans repartits en un centenar de colles participen en l’Aplec, on durant 3 dies es consumeixen més de 12 tones de caragols. El recinte també inclou una zona de restauració habilitada per als visitants, on es poden degustar diversos menús amb els caragols com a plat estrella.

La catedral és l'edifici més destacat del conjunt que porta el seu nom i és considerada una de les millors produccions artístiques de l'arquitectura catalana del segle XIII. Annex al temple es troba el claustre, que destaca pels seus grans finestrals, que ofereixen unes magnífiques vistes de Lleida. Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea.

Al punt més alt del turó es troba el Castell de la Suda o Castell del Rei, recuperat l'any 2011 a través del Centre d'Interpretació de la Suda. Aquest edifici va acollir importants fets històrics com el naixement de la Corona d'Aragó.

Un altre conjunt monumental destacat a la ciutat és el de Gardeny, testimoni de la història templera a Catalunya. Durant la segona meitat del segle XII, l’Orde del Temple va construir a Lleida un espai emmurallat i flanquejat per torres, que acollia en el seu interior diferents edificis entorn d’un pati central.

D’altra banda, unes setmanes abans de l’Aplec, la ciutat de Lleida acull la Festa de Moros i Cristians, que troba els seus antecedents al segle XII, sent la ciutat on s'han documentat els orígens més antics d’aquesta festa.

Gastronomia La cuina del caragol és un dels principals atractius gastronòmics de la ciutat de Lleida i, per extensió, de les seves comarques. Els caragols a la cassola, a la llauna o a la brutesca sempre són una bona excusa per reunir a la família o als amics al voltant d'una taula i acompanyar l'àpat amb qualsevol vi de la DO Costers del Segre. La qualitat de la fruita i la verdura de l'Horta de Lleida i una àmplia varietat de coques de recapte són altres dels atractius de la cuina tradicional lleidatana.

5

SERVIPORC SL Instal·lacions Ramaderes

Lleida: gastronomia, cultura i patrimoni

L'obra claus en mà és el servei més destacat de la firma, que també es dedica a la reforma i manteniment d'instal·lacions ramaderes.

Miquel Cabús, gerent de Serviporc SL, a les oficines de l'empresa a Lleida.

Font. Serviporc SL

Entre els projectes que al llarg de la seva història Serviporc ha portat a terme, Miquel Cabús recorda, especialment, la construcció de tres naus modulars per a 5.400 porcs d’engreix, a Arbeca.

“Va ser l’any 1996, recordo que va suposar un salt en el dimensionament i disseny de les granges que s'estaven fent en aquell moment. A més, va ser una de les primeres explotacions del país que instal·lava un sistema d’alimentació líquida i incorporava la tecnologia necessària per poder aplicar panís humit a la dieta dels animals", explica.

Amb la fabricació de productes propis centralitzada a les instal· lacions que l'empresa té a Juneda (les Garrigues), Serviporc té les seves oficines en una nau ubicada a la ciutat de Lleida, on porta a terme les tasques comercials i administratives de la firma, i disposa d’un magatzem de material.

Part del personal de Serviporc. Font. Serviporc SL

La relació empresarial de Serviporc amb Rotecna es remunta als inicis de l’empresa agramuntina, l’any 1991. "Comencem a treballar amb Rotecna, perquè ens podia oferir una sèrie de productes amb una bona relació qualitat-preu, que fins a aquell moment només podíem obtenir via importació", explica Miquel Cabús, que afegeix: "A més, l'oferta encaixava perfectament amb les necessitats que teníem a les nostres instal·lacions".

De la inquietud d’un grup de joves emprenedors vinculats al sector porcí i al món de la indústria neix Serviporc SL, el 7 de desembre del 1989. "La creació de l'empresa va permetre incorporar a casa nostra la tecnologia més avançada que, en aquells moments, s’estava desenvolupant al nord d’Europa”, explica el gerent de Serviporc SL, Miquel Cabús.

Les tanques de separació de PVC, els diferents models de tremuges i l'àmplia gamma d'slats, són alguns dels productes de la marca Rotecna que Serviporc distribueix. Cabús destaca “la inquietud de l’empresa per llençar nous productes al mercat, les ganes d’oferir un bon servei als clients i la formalitat en el servei de postvenda”, com els punts forts de Rotecna.

Amb 26 anys d’experiència, Serviporc compta actualment amb més de 1.200 clients i s'ha consolidat com una de les empreses de referència del sector, en disseny, construcció i assessorament de granges. "Creiem que un dels nostres principals actius és el contacte directe amb el ramader i la voluntat d'adaptar-nos a les seves preferències", assegura Cabús.

En un context econòmic complicat, Cabús reconeix que el sector porcí “ha estat un dels menys afectats per la crisi, ja que l'adaptació de les granges a la normativa de Benestar Animal ha permès mantenir el volum de feina". Tot i això, assegura que "els marges comercials sí que s'han vist reduïts pel traspàs d'empreses que abans feien altres activitats cap al sector de les instal· lacions porcines".

L’obra claus en mà, on l'empresa porta a terme des de la construcció de les naus fins a la instal·lació de tot l'equipament necessari per garantir el bon funcionament de la granja, és el servei més destacat de la firma, que també ofereix serveis de reforma d’explotacions velles, manteniment posterior de les instal·lacions i reparació de productes, independentment de la marca.

4

Els caragols i la Seu Vella són dos dels elements més simbòlics de la ciutat de Lleida.

De cara al futur, l’objectiu de Serviporc SL és continuar creixent i augmentar la fabricació de productes propis, a més de consolidar-se com a empresa de referència en el sector. "Volem aconseguir que la majoria de grangers escoltin la nostra proposta, quan hagin de fer algun tipus d'instal·lació", conclou Cabús.

Anualment en l’Aplec es consumeixen 12 tones de caragols.

Foto. Ajuntament de Lleida.

Conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida. Foto: Ajuntament de Lleida.

Amb 139.800 habitants, Lleida rep anualment prop de 180.000 turistes atrets principalment pel patrimoni històric i artístic de la ciutat, així com per la gastronomia que l'identifica: els caragols, la fruita i una àmplia oferta de vins de la DO Costers del Segre.

Per als aficionats a l’art es recomana visitar el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, amb més de 7.000 metres quadrats, aquest equipament ofereix al turista un recorregut per la història de Lleida des de la prehistòria fins a l'era contemporània.

Monuments

Festes

Si fem una ruta per la ciutat de Lleida, és, pràcticament, imprescindible que la nostra primera parada sigui el conjunt monumental de la Seu Vella, amb la catedral com a element principal, visible des de qualsevol punt de la ciutat. La seva construcció es va iniciar l'any 1203 i es va perllongar durant més de dos segles fins al 1431, any en què es va finalitzar el campanar.

Si donem un cop d’ull al calendari festiu de Lleida, l’Aplec del Caragol és, sens dubte, una de les festes gastronòmiques més importants de Catalunya, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Nacional d'Interès Tradicional. L'últim cap de setmana de maig, més de 12.000 lleidatans repartits en un centenar de colles participen en l’Aplec, on durant 3 dies es consumeixen més de 12 tones de caragols. El recinte també inclou una zona de restauració habilitada per als visitants, on es poden degustar diversos menús amb els caragols com a plat estrella.

La catedral és l'edifici més destacat del conjunt que porta el seu nom i és considerada una de les millors produccions artístiques de l'arquitectura catalana del segle XIII. Annex al temple es troba el claustre, que destaca pels seus grans finestrals, que ofereixen unes magnífiques vistes de Lleida. Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea.

Al punt més alt del turó es troba el Castell de la Suda o Castell del Rei, recuperat l'any 2011 a través del Centre d'Interpretació de la Suda. Aquest edifici va acollir importants fets històrics com el naixement de la Corona d'Aragó.

Un altre conjunt monumental destacat a la ciutat és el de Gardeny, testimoni de la història templera a Catalunya. Durant la segona meitat del segle XII, l’Orde del Temple va construir a Lleida un espai emmurallat i flanquejat per torres, que acollia en el seu interior diferents edificis entorn d’un pati central.

D’altra banda, unes setmanes abans de l’Aplec, la ciutat de Lleida acull la Festa de Moros i Cristians, que troba els seus antecedents al segle XII, sent la ciutat on s'han documentat els orígens més antics d’aquesta festa.

Gastronomia La cuina del caragol és un dels principals atractius gastronòmics de la ciutat de Lleida i, per extensió, de les seves comarques. Els caragols a la cassola, a la llauna o a la brutesca sempre són una bona excusa per reunir a la família o als amics al voltant d'una taula i acompanyar l'àpat amb qualsevol vi de la DO Costers del Segre. La qualitat de la fruita i la verdura de l'Horta de Lleida i una àmplia varietat de coques de recapte són altres dels atractius de la cuina tradicional lleidatana.

5

Per Óscar Toledano Resp. Comercial Internacional

Pescant cocodrils a l'Àfrica Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure. Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant!

L'Òscar de pesca al Parc Nacional de Zambeze. Foto: Stephan Heyl.

Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure.

Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant!

Viatjo a Zàmbia una vegada a l’any, així que, quan hi vaig acostumo a fer estades llargues de com a mínim set o deu dies, fet que em permet gaudir d’alguna activitat o excursió durant el cap de setmana amb el nostre distribuïdor al país. L'última vegada que vaig estar a Zàmbia va ser el passat mes de juliol per visitar, d'una banda, una fira que es celebrava a Lusaka, la capital zambiana i, de l'altra, perquè el nostre distribuïdor, Dalein Plaasbou, estava portant a terme un important projecte a la zona.

Com que la fira era a finals de setmana, el director general de Dalein Plaasbou, l’Stephan Heyl, em va proposar anar a pescar al riu Zambeze durant el cap de setmana. En els últims anys, sempre m’ha portat a fer activitats com descens amb tirolina, vol en globus, excursió amb elefant, caça,... Sempre activitats que, la veritat, tinc la sensació que estic posant la meva vida en perill per quedar bé!

D’aquesta manera, en acabar la fira vam agafar el cotxe en direcció al sud de Zàmbia, cap a la frontera amb Zimbabwe. El trajecte va ser llarguíssim, quatre hores, dues de les quals per camins de terra fins a arribar a un poblat de poc més de 200 habitants, on vam agafar una barca i vam navegar pel riu durant una hora fins a un campament de pesca al Parc Nacional de Zambeze. La veritat és que el lloc era espectacular, amb cabanes tradicionals, uns paisatges magnífics, un entorn exòtic,.... però estàvem al mig del no res, en una zona on conviuen cocodrils, hipopòtams i elefants, fet que, d’entrada, ja em generava un cert respecte.

6

Imatge de la cria de cocodril que l'Òscar va pescar al riu Zambeze, a Zàmbia. Foto: Stephan Heyl

La primera experiència per recordar la vaig viure només fer-se de nit. A Zàmbia l'hivern és l'estació seca de l'any, així que durant el dia els treballadors del campament reguen les zones verdes. El problema és que quan es fa fosc els elefants s’atansen al campament per menjar dels arbres. Encara recordo com els podia sentir passejar pel costat de la cabana on dormíem, arrancar les branques i mastegar. Aquella primera nit vaig passar molta por!

L'endemà, vam anar a pescar. El nostre distribuïdor i el seu client són pescadors, així que portaven tot el material necessari i l’objectiu de pescar un Tigerfish (peix tigre africà), una espècie d'aigua dolça, molt gran i agressiva. Vam estar dos dies riu amunt i riu avall, fent parades als bancs de sorra naturals per pescar. Jo no sóc molt aficionat a la pesca i menys a la pesca amb esquer viu a l’espera, la qual m’avorreix bastant. Així que, en lloc de pescar amb ham i esperar que els peixos piquessin, jo feia pesca en cullereta, és a dir, tirar i recollir constantment intentant enganxar algun peix. Va ser així com, en una de les ocasions, vaig tirar la canya i vam sentir un xiscle difícil de descriure, vaig recollir la canya i quan ens vam adonar havia pescat un cocodril!

Era petit i, sense voler, li havia enganxat l’ham a l’espatlla.

Després de fer algunes fotos, el guia, perplex, el va alliberar i el va tornar al riu. Aquella nit, el guia explicava als seus companys el que havia pescat i tots asseguraven que mai havien vist ni sentit res semblant! Segons deien, és normal enganxar amb l’ham a un cocodril o a un hipopòtam, però amb la força que tenen de seguida trenquen el fil i s’alliberen, així que, mai havien vist ningú que hagués pescat, literalment, un cocodril. Al final, tot i la por que vaig passar, vaig gaudir de l’entorn i em vaig endur una bona anècdota per explicar!

2015, continuem creixent

“Tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els propers anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla”.

Gener Romeu durant el seu parlament al tradicional dinar de Nadal a Rotecna. Font: RotecnaPress

L'Álvaro Chacón va ser el guanyador del premi especial de Margarita Bonita.

Font. RotecnaPress

Els més populars de 2014 El 2014 ha tornat a ser un molt bon any per a Rotecna pel que fa a xifres de producció i de facturació.

Les inversions realitzades a finals del 2013 amb l'adquisició de nous terrenys i noves naus per ampliar les instal·lacions, han continuat durant el 2014 amb la reforma, adaptació i integració dels nous espais a l’empresa. D’aquesta manera, les diferents àrees de la planta s'han redistribuït amb l'objectiu d'augmentar la capacitat productiva i d'emmagatzematge de l'empresa i millorar l'atenció i el servei que es presta als clients.

Durant el tradicional dinar de Nadal amb els treballadors, el president de Rotecna, Gener Romeu, va avançar que "les inversions iniciades ara fa dos anys no s'han acabat, sinó que continuaran, ja que tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els pròxims anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla".

D’entrada, aquest 2015 l'empresa ha adquirit cinc noves màquines d'injecció de plàstic que s'aniran posant en marxa durant l’any. Aquestes màquines suposen una renovació i ampliació del parc de maquinària de l'empresa i permetran millorar i incrementar la producció. Les perspectives de la firma són que les ventes al mercat espanyol continuïn millorant a poc a poc i, internacionalment, es treballa per obrir nous mercats i consolidar aquells on la firma ja està present. "Estic convençut que aquest 2015 ampliarem les xifres d'exportació gràcies, en part, als panells per a corrals, un nou producte que generarà moltes vendes”, va indicar Romeu.

D'altra banda, el dinar de Nadal també va servir per fer entrega dels premis als treballadors més populars de l'any, en què els mateixos empleats reconeixen el treball dels seus companys i el seu tarannà per generar un bon ambient a la feina. Els més populars del 2014 van ser: SECCIÓ MUNTATGE: Hamidou Ndiaye. Fa 12 anys que treballa a Rotecna, és seriós, treballador i bon company, motius pels quals ja ha guanyat en més d'una ocasió aquest reconeixement.

SECCIÓ INJECCIÓ: Liliana Gil. Fa 9 anys que està a Rotecna, on ha treballat tant a la secció de muntatge com d'injecció. Ella va venir de Colòmbia, és agradable i simpàtica amb els companys.

SECCIÓ D'EXPEDICIONS: Álvaro Chacón. Fa 11 anys que va començar a treballar en aquesta secció, és de Colòmbia, reservat i company dels seus companys, fet que també l'ha portat a rebre en diverses ocasions aquest premi.

SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Gemma Boldú. Fa 8 anys i mig que treballa a l’empresa. Sempre de bon humor, és treballadora i bona companya, sempre disposada a donar un cop de mà.

Tots els premiats van guanyar una nit d’hotel per a dues persones a Andorra amb entrada al Balneari de Caldea. Per la seva banda, l'Álvaro va ser l'afortunat que va guanyar una nit en una de les exclusives suites que Margarita Bonita té en una desena d'hotels repartits per Espanya, Andorra i França. Una habitació especialment dissenyada i pensada per fer escapades romàntiques.

Enhorabona a tots!

7

Per Óscar Toledano Resp. Comercial Internacional

Pescant cocodrils a l'Àfrica Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure. Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant!

L'Òscar de pesca al Parc Nacional de Zambeze. Foto: Stephan Heyl.

Vaig tirar la canya al riu i vam sentir un xiscle difícil de descriure.

Quan ens vam adonar, havia pescat un cocodril! Els guies de la zona no havien vist mai res semblant!

Viatjo a Zàmbia una vegada a l’any, així que, quan hi vaig acostumo a fer estades llargues de com a mínim set o deu dies, fet que em permet gaudir d’alguna activitat o excursió durant el cap de setmana amb el nostre distribuïdor al país. L'última vegada que vaig estar a Zàmbia va ser el passat mes de juliol per visitar, d'una banda, una fira que es celebrava a Lusaka, la capital zambiana i, de l'altra, perquè el nostre distribuïdor, Dalein Plaasbou, estava portant a terme un important projecte a la zona.

Com que la fira era a finals de setmana, el director general de Dalein Plaasbou, l’Stephan Heyl, em va proposar anar a pescar al riu Zambeze durant el cap de setmana. En els últims anys, sempre m’ha portat a fer activitats com descens amb tirolina, vol en globus, excursió amb elefant, caça,... Sempre activitats que, la veritat, tinc la sensació que estic posant la meva vida en perill per quedar bé!

D’aquesta manera, en acabar la fira vam agafar el cotxe en direcció al sud de Zàmbia, cap a la frontera amb Zimbabwe. El trajecte va ser llarguíssim, quatre hores, dues de les quals per camins de terra fins a arribar a un poblat de poc més de 200 habitants, on vam agafar una barca i vam navegar pel riu durant una hora fins a un campament de pesca al Parc Nacional de Zambeze. La veritat és que el lloc era espectacular, amb cabanes tradicionals, uns paisatges magnífics, un entorn exòtic,.... però estàvem al mig del no res, en una zona on conviuen cocodrils, hipopòtams i elefants, fet que, d’entrada, ja em generava un cert respecte.

6

Imatge de la cria de cocodril que l'Òscar va pescar al riu Zambeze, a Zàmbia. Foto: Stephan Heyl

La primera experiència per recordar la vaig viure només fer-se de nit. A Zàmbia l'hivern és l'estació seca de l'any, així que durant el dia els treballadors del campament reguen les zones verdes. El problema és que quan es fa fosc els elefants s’atansen al campament per menjar dels arbres. Encara recordo com els podia sentir passejar pel costat de la cabana on dormíem, arrancar les branques i mastegar. Aquella primera nit vaig passar molta por!

L'endemà, vam anar a pescar. El nostre distribuïdor i el seu client són pescadors, així que portaven tot el material necessari i l’objectiu de pescar un Tigerfish (peix tigre africà), una espècie d'aigua dolça, molt gran i agressiva. Vam estar dos dies riu amunt i riu avall, fent parades als bancs de sorra naturals per pescar. Jo no sóc molt aficionat a la pesca i menys a la pesca amb esquer viu a l’espera, la qual m’avorreix bastant. Així que, en lloc de pescar amb ham i esperar que els peixos piquessin, jo feia pesca en cullereta, és a dir, tirar i recollir constantment intentant enganxar algun peix. Va ser així com, en una de les ocasions, vaig tirar la canya i vam sentir un xiscle difícil de descriure, vaig recollir la canya i quan ens vam adonar havia pescat un cocodril!

Era petit i, sense voler, li havia enganxat l’ham a l’espatlla.

Després de fer algunes fotos, el guia, perplex, el va alliberar i el va tornar al riu. Aquella nit, el guia explicava als seus companys el que havia pescat i tots asseguraven que mai havien vist ni sentit res semblant! Segons deien, és normal enganxar amb l’ham a un cocodril o a un hipopòtam, però amb la força que tenen de seguida trenquen el fil i s’alliberen, així que, mai havien vist ningú que hagués pescat, literalment, un cocodril. Al final, tot i la por que vaig passar, vaig gaudir de l’entorn i em vaig endur una bona anècdota per explicar!

2015, continuem creixent

“Tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els propers anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla”.

Gener Romeu durant el seu parlament al tradicional dinar de Nadal a Rotecna. Font: RotecnaPress

L'Álvaro Chacón va ser el guanyador del premi especial de Margarita Bonita.

Font. RotecnaPress

Els més populars de 2014 El 2014 ha tornat a ser un molt bon any per a Rotecna pel que fa a xifres de producció i de facturació.

Les inversions realitzades a finals del 2013 amb l'adquisició de nous terrenys i noves naus per ampliar les instal·lacions, han continuat durant el 2014 amb la reforma, adaptació i integració dels nous espais a l’empresa. D’aquesta manera, les diferents àrees de la planta s'han redistribuït amb l'objectiu d'augmentar la capacitat productiva i d'emmagatzematge de l'empresa i millorar l'atenció i el servei que es presta als clients.

Durant el tradicional dinar de Nadal amb els treballadors, el president de Rotecna, Gener Romeu, va avançar que "les inversions iniciades ara fa dos anys no s'han acabat, sinó que continuaran, ja que tenim nous projectes i noves inversions per realitzar en els pròxims anys, que suposaran un creixement de l'empresa i una ampliació de la plantilla".

D’entrada, aquest 2015 l'empresa ha adquirit cinc noves màquines d'injecció de plàstic que s'aniran posant en marxa durant l’any. Aquestes màquines suposen una renovació i ampliació del parc de maquinària de l'empresa i permetran millorar i incrementar la producció. Les perspectives de la firma són que les ventes al mercat espanyol continuïn millorant a poc a poc i, internacionalment, es treballa per obrir nous mercats i consolidar aquells on la firma ja està present. "Estic convençut que aquest 2015 ampliarem les xifres d'exportació gràcies, en part, als panells per a corrals, un nou producte que generarà moltes vendes”, va indicar Romeu.

D'altra banda, el dinar de Nadal també va servir per fer entrega dels premis als treballadors més populars de l'any, en què els mateixos empleats reconeixen el treball dels seus companys i el seu tarannà per generar un bon ambient a la feina. Els més populars del 2014 van ser: SECCIÓ MUNTATGE: Hamidou Ndiaye. Fa 12 anys que treballa a Rotecna, és seriós, treballador i bon company, motius pels quals ja ha guanyat en més d'una ocasió aquest reconeixement.

SECCIÓ INJECCIÓ: Liliana Gil. Fa 9 anys que està a Rotecna, on ha treballat tant a la secció de muntatge com d'injecció. Ella va venir de Colòmbia, és agradable i simpàtica amb els companys.

SECCIÓ D'EXPEDICIONS: Álvaro Chacón. Fa 11 anys que va començar a treballar en aquesta secció, és de Colòmbia, reservat i company dels seus companys, fet que també l'ha portat a rebre en diverses ocasions aquest premi.

SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Gemma Boldú. Fa 8 anys i mig que treballa a l’empresa. Sempre de bon humor, és treballadora i bona companya, sempre disposada a donar un cop de mà.

Tots els premiats van guanyar una nit d’hotel per a dues persones a Andorra amb entrada al Balneari de Caldea. Per la seva banda, l'Álvaro va ser l'afortunat que va guanyar una nit en una de les exclusives suites que Margarita Bonita té en una desena d'hotels repartits per Espanya, Andorra i França. Una habitació especialment dissenyada i pensada per fer escapades romàntiques.

Enhorabona a tots!

7

Fruiteria Cal Serra

Des de 1964 Cal Serra és part de la història viva del comerç d'Agramunt. Generació rere generació han sabut adaptar-se a les necessitats del mercat, sempre fidels al seu compromís pels productes de qualitat i proximitat.

- Les dues germanes a la botiga del carrer Sant Joan. Foto: RotecnaPress

Són les quatre de la tarda i hem quedat amb la Rosa i la Cris a la botiga de Cal Serra ubicada al carrer Sant Joan. Són poques les persones que ens trobem pel carrer, tot està en silenci, només el soroll de les màquines que treballen a la plaça de l’Església, destorben de tant en tant la tranquil·litat del nucli antic d’Agramunt a aquesta hora. Només entrar a la botiga, la varietat de colors i d’aromes dels productes comprats directament al pagès són la millor carta de presentació d'un comerç amb 50 anys d'història a Agramunt. La Rosa i la Cris són la tercera generació de la família al capdavant de la fruiteria, sempre alegres i optimistes, desprenen passió per la seva feina. En aquest número de l’IMPULS, hem quedat amb elles per parlar del passat, present i futur de Cal Serra.

fa a la botiga d’Agramunt, un fet a destacar que molta gent recordarà, és que durant 40 anys al costat de la fruiteria teníem una botiga, on fèiem llistes de noces i també veníem joguines.

Aquesta es deia L'última novetat'. Va ser l’any 2004, quan vam fer obres, que vam treure aquest espai i vam ampliar la botiga de fruites i verdures.

En quin moment comenceu vosaltres a treballar a la botiga?

R: Podríem dir que vam començar amb 14 anys, un cop acabats els estudis, i des de llavors no hem parat. En un principi estàvem com a treballadores i l’any 2008, quan el nostre pare es va jubilar, és quan ens posem al capdavant del negoci.

Quins són els orígens de la fruiteria?

R (Rosa): Els orígens els trobem a Preixens, on els nostres avis, el Jaume Serra i la Rosa Santamaria, tenien arbres fruiters plantats i decideixen vendre la fruita que cultivaven. Com que Preixens era un poble petit, es traslladen a Agramunt i, l’any 1964, obren una botiga justament al costat d’on estem ara, al carrer Sant Joan. En un principi, a la fruiteria hi treballaven els avis i el fill mitjà, el Joan, mentre el gran, el Bartomeu, s'ocupava de portar les terres i els arbres fruiters a Preixens.

Amb el temps, ha variat l’oferta de productes?

C: Sí, al principi només s'oferien fruites i verdures de temporada, però amb els anys això ha canviat i ara hi ha productes que es poden comprar tot l’any. Les tendències del mercat també han evolucionat i s'han anat incorporant productes que abans ni es coneixien com són les fruites tropicals. Finalment, amb l’obertura d’una segona botiga al Camí de les Planes, l’any 1996, també vam començar a apostar per productes delicatessen com conserves, melmelades, vinagres,... que han tingut molt bona acollida.

Com ha evolucionat la botiga al llarg dels seus 50 anys?

C (Cris): El primer canvi es produeix al cap de poc temps, l’any 1970, quan els nostres pares es casen i es posen al capdavant del negoci familiar. La primera inversió que van fer, va ser comprar el local on estem ara. Per la seva banda, els nostres avis van marxar a viure a Igualada amb els altres dos fills i van obrir una altra fruiteria, que actualment porten els nostres cosins. Pel que

D’on prové la fruita i la verdura de Cal Serra?

R: Principalment de pagesos de Lleida, on anem quatre dies a la setmana a comprar. També tenim proveïdors a Artesa de Lleida, a Ponts,... Alguns ens porten ells els productes i altres els anem a buscar nosaltres. Un dels principals avantatges de comprar directament al pagès és que sempre tastem els productes abans de posar-los a la venda, fet que ens permet garantir la seva qualitat.

8

Fruiteria Cal Serra Amb la crisi, la compra dels clients ha canviat?

R: Ara la gent compra més per al dia a dia. D'una banda, per l'estalvi de diners que suposa comprar quantitats més petites i, de l'altra, perquè s'evita que la fruita es faci malbé i s'hagi de llençar. Per exemple, abans la gent comprava bosses de 4 quilos de taronges i ara compren bosses de 2 quilos o peces, les síndries abans les veníem senceres i ara les venem per meitats o quarts.

En aquest sentit, hem adaptat la nostra oferta a la nova demanda.

Actualment, tots els supermercats tenen secció de fruita amb preus, sovint, molt baixos. Com feu front a aquesta competència?

R: Oferim sempre un gènere fresc i de qualitat, amb totes les característiques que el client espera trobar en una peça de fruita o de verdura: sabor, olor, textura,... Nosaltres no podem fer les grans ofertes que ofereixen els supermercats, perquè comprem cada dia i els preus són molt variables, però per això mateix, guanyem en qualitat. D’altra banda, la botiga ens permet tenir un tracte directe amb els clients, aconsellar-los en la compra i, fins i tot, intercanviar receptes de cuina!

Quins altres serveis oferiu?

C: Fa 50 anys que també treballem com a majoristes i servim a restaurants i a botigues d’Agramunt i la Ribera del Sió, portem la comanda a casa a aquells clients que ens ho demanen i, més recentment vam incorporar l’oferta de lots de fruita per regalar. Són uns lots personalitzats, que fem durant tot l’any, on combinem fruita del país amb peces tropicals, productes delicatessen, etc.

Sou un comerç molt actiu, interactueu amb les festes del poble, personalitzeu els aparadors,... Com és?

C: A mi sempre m'ha agradat molt el món de la decoració i amb la botiga he aprofitat per fer cursets de disseny d’aparadors. Així que, cada tres o quatre setmanes canvio l’aparador de les botigues i faig canvis en els prestatges. No em puc estar quieta!

M’agrada fer-ho i la gent s’hi fixa i fa comentaris. D'altra banda, també ens agrada interactuar amb els clients, recordo que un dia a la pissarra de fora vam posar: "Oferta del dia: Avui regalem abraçades", i la gent entrava a abraçar-nos! Finalment, sempre que podem col·laborem amb les entitats i les festes que es fan al poble. Ens agrada i ens ho passem bé!

També esteu presents a les xarxes socials. Us funciona?

C: Sí. Cada dia penjo al Facebook comentaris, ofertes, imatges dels productes de temporada, de les novetats que tenim a la botiga o receptes de cuina. Tenim clients que ens han vingut a comprar algun producte perquè han vist la foto al Facebook!

La Rosa i la Cris amb els seus pares , celebrant els 50 anys de Cal Serra.

Foto: Fruiteria Cal Serra.

Quins projectes de futur teniu?

C: En la línia iniciada amb les xarxes socials, estem treballant per posar en marxa una pàgina web per promocionar la botiga i oferir la possibilitat de fer els encàrrecs on-line, ja que el futur passa per aquí. D’altra banda, des de fa un temps tenim llegums ecològics del Maresme i la resposta de la gent és bona, així que en un futur també ens agradaria introduir més productes ecològics.

La Rosa i la Cris amb els seus pares i l'àvia. Foto: Fruiteria Cal Serra.

El passat 13 de febrer la nostra àvia, la persona que, juntament amb l’avi, va emprendre la iniciativa de vendre la fruita dels seus propis arbres fruiters de Preixens, ens va deixar. Per a ella, va ser una gran alegria que el passat mes d’agost del 2014 poguéssim celebrar la festa del 50è aniversari de Cal Serra.

Rosa i Cris 9

Fruiteria Cal Serra

Des de 1964 Cal Serra és part de la història viva del comerç d'Agramunt. Generació rere generació han sabut adaptar-se a les necessitats del mercat, sempre fidels al seu compromís pels productes de qualitat i proximitat.

- Les dues germanes a la botiga del carrer Sant Joan. Foto: RotecnaPress

Són les quatre de la tarda i hem quedat amb la Rosa i la Cris a la botiga de Cal Serra ubicada al carrer Sant Joan. Són poques les persones que ens trobem pel carrer, tot està en silenci, només el soroll de les màquines que treballen a la plaça de l’Església, destorben de tant en tant la tranquil·litat del nucli antic d’Agramunt a aquesta hora. Només entrar a la botiga, la varietat de colors i d’aromes dels productes comprats directament al pagès són la millor carta de presentació d'un comerç amb 50 anys d'història a Agramunt. La Rosa i la Cris són la tercera generació de la família al capdavant de la fruiteria, sempre alegres i optimistes, desprenen passió per la seva feina. En aquest número de l’IMPULS, hem quedat amb elles per parlar del passat, present i futur de Cal Serra.

fa a la botiga d’Agramunt, un fet a destacar que molta gent recordarà, és que durant 40 anys al costat de la fruiteria teníem una botiga, on fèiem llistes de noces i també veníem joguines.

Aquesta es deia L'última novetat'. Va ser l’any 2004, quan vam fer obres, que vam treure aquest espai i vam ampliar la botiga de fruites i verdures.

En quin moment comenceu vosaltres a treballar a la botiga?

R: Podríem dir que vam començar amb 14 anys, un cop acabats els estudis, i des de llavors no hem parat. En un principi estàvem com a treballadores i l’any 2008, quan el nostre pare es va jubilar, és quan ens posem al capdavant del negoci.

Quins són els orígens de la fruiteria?

R (Rosa): Els orígens els trobem a Preixens, on els nostres avis, el Jaume Serra i la Rosa Santamaria, tenien arbres fruiters plantats i decideixen vendre la fruita que cultivaven. Com que Preixens era un poble petit, es traslladen a Agramunt i, l’any 1964, obren una botiga justament al costat d’on estem ara, al carrer Sant Joan. En un principi, a la fruiteria hi treballaven els avis i el fill mitjà, el Joan, mentre el gran, el Bartomeu, s'ocupava de portar les terres i els arbres fruiters a Preixens.

Amb el temps, ha variat l’oferta de productes?

C: Sí, al principi només s'oferien fruites i verdures de temporada, però amb els anys això ha canviat i ara hi ha productes que es poden comprar tot l’any. Les tendències del mercat també han evolucionat i s'han anat incorporant productes que abans ni es coneixien com són les fruites tropicals. Finalment, amb l’obertura d’una segona botiga al Camí de les Planes, l’any 1996, també vam començar a apostar per productes delicatessen com conserves, melmelades, vinagres,... que han tingut molt bona acollida.

Com ha evolucionat la botiga al llarg dels seus 50 anys?

C (Cris): El primer canvi es produeix al cap de poc temps, l’any 1970, quan els nostres pares es casen i es posen al capdavant del negoci familiar. La primera inversió que van fer, va ser comprar el local on estem ara. Per la seva banda, els nostres avis van marxar a viure a Igualada amb els altres dos fills i van obrir una altra fruiteria, que actualment porten els nostres cosins. Pel que

D’on prové la fruita i la verdura de Cal Serra?

R: Principalment de pagesos de Lleida, on anem quatre dies a la setmana a comprar. També tenim proveïdors a Artesa de Lleida, a Ponts,... Alguns ens porten ells els productes i altres els anem a buscar nosaltres. Un dels principals avantatges de comprar directament al pagès és que sempre tastem els productes abans de posar-los a la venda, fet que ens permet garantir la seva qualitat.

8

Fruiteria Cal Serra Amb la crisi, la compra dels clients ha canviat?

R: Ara la gent compra més per al dia a dia. D'una banda, per l'estalvi de diners que suposa comprar quantitats més petites i, de l'altra, perquè s'evita que la fruita es faci malbé i s'hagi de llençar. Per exemple, abans la gent comprava bosses de 4 quilos de taronges i ara compren bosses de 2 quilos o peces, les síndries abans les veníem senceres i ara les venem per meitats o quarts.

En aquest sentit, hem adaptat la nostra oferta a la nova demanda.

Actualment, tots els supermercats tenen secció de fruita amb preus, sovint, molt baixos. Com feu front a aquesta competència?

R: Oferim sempre un gènere fresc i de qualitat, amb totes les característiques que el client espera trobar en una peça de fruita o de verdura: sabor, olor, textura,... Nosaltres no podem fer les grans ofertes que ofereixen els supermercats, perquè comprem cada dia i els preus són molt variables, però per això mateix, guanyem en qualitat. D’altra banda, la botiga ens permet tenir un tracte directe amb els clients, aconsellar-los en la compra i, fins i tot, intercanviar receptes de cuina!

Quins altres serveis oferiu?

C: Fa 50 anys que també treballem com a majoristes i servim a restaurants i a botigues d’Agramunt i la Ribera del Sió, portem la comanda a casa a aquells clients que ens ho demanen i, més recentment vam incorporar l’oferta de lots de fruita per regalar. Són uns lots personalitzats, que fem durant tot l’any, on combinem fruita del país amb peces tropicals, productes delicatessen, etc.

Sou un comerç molt actiu, interactueu amb les festes del poble, personalitzeu els aparadors,... Com és?

C: A mi sempre m'ha agradat molt el món de la decoració i amb la botiga he aprofitat per fer cursets de disseny d’aparadors. Així que, cada tres o quatre setmanes canvio l’aparador de les botigues i faig canvis en els prestatges. No em puc estar quieta!

M’agrada fer-ho i la gent s’hi fixa i fa comentaris. D'altra banda, també ens agrada interactuar amb els clients, recordo que un dia a la pissarra de fora vam posar: "Oferta del dia: Avui regalem abraçades", i la gent entrava a abraçar-nos! Finalment, sempre que podem col·laborem amb les entitats i les festes que es fan al poble. Ens agrada i ens ho passem bé!

També esteu presents a les xarxes socials. Us funciona?

C: Sí. Cada dia penjo al Facebook comentaris, ofertes, imatges dels productes de temporada, de les novetats que tenim a la botiga o receptes de cuina. Tenim clients que ens han vingut a comprar algun producte perquè han vist la foto al Facebook!

La Rosa i la Cris amb els seus pares , celebrant els 50 anys de Cal Serra.

Foto: Fruiteria Cal Serra.

Quins projectes de futur teniu?

C: En la línia iniciada amb les xarxes socials, estem treballant per posar en marxa una pàgina web per promocionar la botiga i oferir la possibilitat de fer els encàrrecs on-line, ja que el futur passa per aquí. D’altra banda, des de fa un temps tenim llegums ecològics del Maresme i la resposta de la gent és bona, així que en un futur també ens agradaria introduir més productes ecològics.

La Rosa i la Cris amb els seus pares i l'àvia. Foto: Fruiteria Cal Serra.

El passat 13 de febrer la nostra àvia, la persona que, juntament amb l’avi, va emprendre la iniciativa de vendre la fruita dels seus propis arbres fruiters de Preixens, ens va deixar. Per a ella, va ser una gran alegria que el passat mes d’agost del 2014 poguéssim celebrar la festa del 50è aniversari de Cal Serra.

Rosa i Cris 9

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La gimnàstica terapèutica

Juan Carlos Escolà Valls, fisioterapeuta i llicenciat en Educació Física.

Des de l’antiguitat l’home coneix les propietats saludables de l’exercici físic. Per exemple, a la Xina s'han trobat uns escrits de fa 5.000 anys, on es fa referència a uns mètodes de moviments per obtenir salut.

Entre els beneficis de fer exercici podem destacar una millora dels músculs, dels tendons, de les articulacions i dels ossos, a més d'una millora del sistema circulatori i digestiu, i, fins i tot, una millora de l'estat d'ànim. Lamentablement, a la nostra societat volem que tot sigui immediat i ens costa trobar temps per aquesta comesa. Convençuts de la importància de fer exercici, des del nostre servei de fisioteràpia hem plantejat una gimnàstica que anomenem "terapèutica" i que ajuda a millorar la qualitat de vida i guarir el dolor gràcies a l'activitat física.

No obstant això, cal tenir en compte que no tothom pot fer la mateixa activitat, ja que cada individu és diferent. Per això, en funció d'uns perfils bàsics respecte al dolor es determina el tipus d’exercicis a realitzar: 1- Sense cap dolor ni restricció: Exercici amb una intensitat progressiva, amb moviments globals i específics per reforçar i millorar diferents grups musculars i sistemes.

2- Petites molèsties: Exercici amb menys intensitat, amb elements correctius dels moviments i postures que ajuden a prevenir lesions.

3- Amb dolor: Exercici d’intensitat baixa, buscant el moviment desitjat per millorar lleugerament la musculatura i la mobilitat amb postures molt concretes.

10

D’altra banda, segons la persona i l’edat també es determina el moment de començar l'activitat física, es realitza una revisió prèvia i es programa la periodicitat dels exercicis, un o dos cops per setmana. A partir d'aquí la persona ja podrà obtenir els següents beneficis: - Millora de la postura i del to muscular, resistència, circulació, agilitat, coordinació i autoestima.

- Disminució del dolor, contractures, ansietat i tensió.

- Vitalitat i força per poder realitzar més còmodament les tasques del dia a dia.

Us convidem a fer exercici de forma constant i si pot ser divertida. Us trobareu més bé!

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

11

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La gimnàstica terapèutica

Juan Carlos Escolà Valls, fisioterapeuta i llicenciat en Educació Física.

Des de l’antiguitat l’home coneix les propietats saludables de l’exercici físic. Per exemple, a la Xina s'han trobat uns escrits de fa 5.000 anys, on es fa referència a uns mètodes de moviments per obtenir salut.

Entre els beneficis de fer exercici podem destacar una millora dels músculs, dels tendons, de les articulacions i dels ossos, a més d'una millora del sistema circulatori i digestiu, i, fins i tot, una millora de l'estat d'ànim. Lamentablement, a la nostra societat volem que tot sigui immediat i ens costa trobar temps per aquesta comesa. Convençuts de la importància de fer exercici, des del nostre servei de fisioteràpia hem plantejat una gimnàstica que anomenem "terapèutica" i que ajuda a millorar la qualitat de vida i guarir el dolor gràcies a l'activitat física.

No obstant això, cal tenir en compte que no tothom pot fer la mateixa activitat, ja que cada individu és diferent. Per això, en funció d'uns perfils bàsics respecte al dolor es determina el tipus d’exercicis a realitzar: 1- Sense cap dolor ni restricció: Exercici amb una intensitat progressiva, amb moviments globals i específics per reforçar i millorar diferents grups musculars i sistemes.

2- Petites molèsties: Exercici amb menys intensitat, amb elements correctius dels moviments i postures que ajuden a prevenir lesions.

3- Amb dolor: Exercici d’intensitat baixa, buscant el moviment desitjat per millorar lleugerament la musculatura i la mobilitat amb postures molt concretes.

10

D’altra banda, segons la persona i l’edat també es determina el moment de començar l'activitat física, es realitza una revisió prèvia i es programa la periodicitat dels exercicis, un o dos cops per setmana. A partir d'aquí la persona ja podrà obtenir els següents beneficis: - Millora de la postura i del to muscular, resistència, circulació, agilitat, coordinació i autoestima.

- Disminució del dolor, contractures, ansietat i tensió.

- Vitalitat i força per poder realitzar més còmodament les tasques del dia a dia.

Us convidem a fer exercici de forma constant i si pot ser divertida. Us trobareu més bé!

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

11

Les residències geriàtriques

Amb 57 places públiques i 25 privades, les dues residències geriàtriques d’Agramunt tenen penjat el cartell de complet. Les llistes d’espera per accedir, especialment a una plaça pública, augmenten dia a dia, amb esperes que han arribat a superar els 2 anys.

Amb una població cada vegada més envellida, les residències geriàtriques han esdevingut un equipament imprescindible per atendre a les persones grans que estan soles i/o tenen un cert grau de dependència. Actualment, a Agramunt hi ha dues residències geriàtriques: la Residència Mas Vell, que funciona com a centre concertat amb 11 places públiques i 4 privades, i la Residència Ribera del Sió, centre col·laborador de la Generalitat amb 46 places públiques i 21 privades.

L’any 1989 la Residència Mas Vell va obrir les seves portes a iniciativa del llavors alcalde Josep Huguet i de la metgessa Montserrat Felip. “En aquell moment, va sorgir com un equipament necessari per atendre als avis d’Agramunt i dels pobles agregats que vivien sols”, explica la seva directora, Àfrica Boncompte. “Al principi, una de les peculiaritats de la residència era que funcionava com una mena d’hotel, ja que els avis que hi residien eren persones autònomes, que simplement no volien viure soles i, sovint, tenien els fills fora d’Agramunt”. Amb el temps, el model de residència ha canviat, perquè també ho han fet les necessitats de les persones. Al Mas Vell treballen actualment 18 persones per atendre a 15 residents.

Per la seva banda, la Residència Ribera del Sió va obrir les seves portes el 4 d’abril del 2005. La seva directora, Montserrat Felip, explica que va ser el doctor Joan Loscos qui li va proposar participar en aquest projecte, del qual formen part cinc socis. “El primer que vam fer, va ser mirar una mica totes les residències que teníem pel voltant i, vam observar que totes estaven plenes i amb llista d’espera. De manera que hi havia una necessitat de noves places residencials i, en el cas d'Agramunt, encara més, 12

perquè la gent havia de marxar a fora", recorda Felip. La Residència Ribera del Sió compta amb 67 places i dóna feina a 39 persones.

Serveis a les persones A banda dels serveis bàsics que comparteixen totes les residències geriàtriques com són l'atenció mèdica als residents, el treball social, la fisioteràpia, l'educació social, l'atenció psicològica, el servei de cuina, bugaderia i neteja, entre altres, des de la direcció de cada centre es pot fer de més i de menys, dins de les possibilitats econòmiques pròpies i del servei que es vol prestar. En aquest sentit, a la Residència Ribera del Sió, la Montserrat Felip, que va estar durant 14 anys com a directora del Mas Vell, explica que la seva experiència li va permetre detectar necessitats que volia cobrir amb la nova residència. "Si una cosa tenia molt clara a l’hora de projectar el nou centre és que disposaríem d’una unitat de deteriorament cognitiu, la qual funciona com una residència dins de la mateixa residència", assegura Felip. "Aquesta distribució ens permet tenir separats als residents amb unes necessitats molt concretes, atendre’ls millor i crear un entorn més agradable per a ells, amb una calma i una tranquil·litat que no tenen quan estan barrejats.

Per la seva banda, els residents que estan millor no veuen el deteriorament de les persones”, afegeix. Altres dels serveis que va incorporar a la nova residència va ser una recepció oberta amb personal durant tot el dia i un servei d’estades temporals amb professionals preparats per atendre recuperacions de fractures, convalescències post hospitalàries i cures pal·liatives. "És un valor afegit, una atenció que va més enllà del servei purament residencial”, assegura Felip.

Les residències geriàtriques En el cas de la Residència Mas Vell, l'Àfrica explica que quan va arribar a la direcció, tot i que els principals serveis ja estaven en funcionament, va voler incloure alguns canvis amb l’objectiu de “mantenir l’autonomia dels avis a casa seva”. En aquest sentit, van ampliar els serveis de menjador i bugaderia per les persones grans de fora de la residència, amb molt bons resultats. Pel que fa al servei de menjador, són una vintena les persones que diàriament van a buscar el dinar a la residència, des d'on també s'elabora el menú diari per a la llar d'infants municipal Nins, des de fa 3 anys.

D’altra banda, pel que fa al dia a dia a la residència, des del primer instant l'Àfrica va voler trencar amb els horaris estrictes que considera “estressen als avis innecessàriament". “Som els treballadors els que hem d’adaptar-nos al ritme dels avis no ells al nostre”, assegura l'Àfrica. “En aquest sentit, per exemple, no som estrictes amb l’hora en què els avis s’han d’aixecar o anar dormir, un fet que ens podem permetre perquè som una residència relativament petita”, explica.

L'equip de treball de la residència Mas Vell. Foto: Residència Mas Vell.

El present: la crisi i les llistes d’espera Tot i que la crisi ha frenat la demanda de places, especialment en aquelles famílies on la pensió de l'avi fa falta, s’ha registrat un increment en el nombre de persones que sol·liciten una plaça pública, perquè no poden assumir el cost de la privada.

D’aquesta manera, en els darrers anys s’ha accentuat el mal endèmic de les llargues llistes d'espera per accedir a les places públiques, parcialment subvencionades per la Generalitat. Actualment, a la província de Lleida hi ha un miler de persones esperant plaça en alguna de les residències públiques o concertades.

En el cas del Mas Vell d’Agramunt, la llista és de 14 persones “amb un temps d’espera que ha arribat a superar els 2 anys, ja que tenim poques baixes, encara que la mitjana d'edat és de 89 anys", explica l'Àfrica.

Les llistes d’espera no afecten però, al servei de centre de dia que ofereixen les dues residències i on, en ambdós casos, tenen places públiques lliures.

D'altra banda, encara que les dues residències d'Agramunt tenen penjat el cartell de complet, en els últims anys han mantingut congelat el cost de les places privades, que ascendeix als 1.000 euros al Mas Vell, amb el servei de residència i, oscil·la entre els 1.700 i els 1.900 euros a la Residència Ribera del Sió, en funció del grau de dependència.

Finalment, els efectes de la crisi i la necessitat d’ajustar les despeses també van portar a la Residència Mas Vell a revisar, ara fa dos anys, tots els proveïdors amb què treballaven. "Ens vam trobar

Residència Mas Vell. Foto: Residència Mas Vell.

amb la situació que al maig ens havíem gastat més de la meitat del pressupost anual de la residència, així que vaig decidir revisar les factures dels proveïdors, buscar-ne de nous i demanar pressupostos. Amb els canvis que vaig fer, vam aconseguir reduir la despesa corrent en un 10%, uns diners que ara podem destinar a altres partides i necessitats, com renovar el mobiliari”, explica l'Àfrica Boncompte.

L'accés a una plaça de residència Pel que fa al procediment d'accés a les residències, aquest varia en funció del tipus de plaça. La via d'accés més ràpida és la de la plaça privada, ja que només s'ha d'omplir la sol·licitud d'accés a la residència corresponent i ficar-se a la llista d'espera, que acostuma a ser més curta i més àgil que la llista per a una plaça pública. L’únic inconvenient és el cost, el 100% del qual ha d’assumir el resident o la seva família.

13

Les residències geriàtriques

Amb 57 places públiques i 25 privades, les dues residències geriàtriques d’Agramunt tenen penjat el cartell de complet. Les llistes d’espera per accedir, especialment a una plaça pública, augmenten dia a dia, amb esperes que han arribat a superar els 2 anys.

Amb una població cada vegada més envellida, les residències geriàtriques han esdevingut un equipament imprescindible per atendre a les persones grans que estan soles i/o tenen un cert grau de dependència. Actualment, a Agramunt hi ha dues residències geriàtriques: la Residència Mas Vell, que funciona com a centre concertat amb 11 places públiques i 4 privades, i la Residència Ribera del Sió, centre col·laborador de la Generalitat amb 46 places públiques i 21 privades.

L’any 1989 la Residència Mas Vell va obrir les seves portes a iniciativa del llavors alcalde Josep Huguet i de la metgessa Montserrat Felip. “En aquell moment, va sorgir com un equipament necessari per atendre als avis d’Agramunt i dels pobles agregats que vivien sols”, explica la seva directora, Àfrica Boncompte. “Al principi, una de les peculiaritats de la residència era que funcionava com una mena d’hotel, ja que els avis que hi residien eren persones autònomes, que simplement no volien viure soles i, sovint, tenien els fills fora d’Agramunt”. Amb el temps, el model de residència ha canviat, perquè també ho han fet les necessitats de les persones. Al Mas Vell treballen actualment 18 persones per atendre a 15 residents.

Per la seva banda, la Residència Ribera del Sió va obrir les seves portes el 4 d’abril del 2005. La seva directora, Montserrat Felip, explica que va ser el doctor Joan Loscos qui li va proposar participar en aquest projecte, del qual formen part cinc socis. “El primer que vam fer, va ser mirar una mica totes les residències que teníem pel voltant i, vam observar que totes estaven plenes i amb llista d’espera. De manera que hi havia una necessitat de noves places residencials i, en el cas d'Agramunt, encara més, 12

perquè la gent havia de marxar a fora", recorda Felip. La Residència Ribera del Sió compta amb 67 places i dóna feina a 39 persones.

Serveis a les persones A banda dels serveis bàsics que comparteixen totes les residències geriàtriques com són l'atenció mèdica als residents, el treball social, la fisioteràpia, l'educació social, l'atenció psicològica, el servei de cuina, bugaderia i neteja, entre altres, des de la direcció de cada centre es pot fer de més i de menys, dins de les possibilitats econòmiques pròpies i del servei que es vol prestar. En aquest sentit, a la Residència Ribera del Sió, la Montserrat Felip, que va estar durant 14 anys com a directora del Mas Vell, explica que la seva experiència li va permetre detectar necessitats que volia cobrir amb la nova residència. "Si una cosa tenia molt clara a l’hora de projectar el nou centre és que disposaríem d’una unitat de deteriorament cognitiu, la qual funciona com una residència dins de la mateixa residència", assegura Felip. "Aquesta distribució ens permet tenir separats als residents amb unes necessitats molt concretes, atendre’ls millor i crear un entorn més agradable per a ells, amb una calma i una tranquil·litat que no tenen quan estan barrejats.

Per la seva banda, els residents que estan millor no veuen el deteriorament de les persones”, afegeix. Altres dels serveis que va incorporar a la nova residència va ser una recepció oberta amb personal durant tot el dia i un servei d’estades temporals amb professionals preparats per atendre recuperacions de fractures, convalescències post hospitalàries i cures pal·liatives. "És un valor afegit, una atenció que va més enllà del servei purament residencial”, assegura Felip.

Les residències geriàtriques En el cas de la Residència Mas Vell, l'Àfrica explica que quan va arribar a la direcció, tot i que els principals serveis ja estaven en funcionament, va voler incloure alguns canvis amb l’objectiu de “mantenir l’autonomia dels avis a casa seva”. En aquest sentit, van ampliar els serveis de menjador i bugaderia per les persones grans de fora de la residència, amb molt bons resultats. Pel que fa al servei de menjador, són una vintena les persones que diàriament van a buscar el dinar a la residència, des d'on també s'elabora el menú diari per a la llar d'infants municipal Nins, des de fa 3 anys.

D’altra banda, pel que fa al dia a dia a la residència, des del primer instant l'Àfrica va voler trencar amb els horaris estrictes que considera “estressen als avis innecessàriament". “Som els treballadors els que hem d’adaptar-nos al ritme dels avis no ells al nostre”, assegura l'Àfrica. “En aquest sentit, per exemple, no som estrictes amb l’hora en què els avis s’han d’aixecar o anar dormir, un fet que ens podem permetre perquè som una residència relativament petita”, explica.

L'equip de treball de la residència Mas Vell. Foto: Residència Mas Vell.

El present: la crisi i les llistes d’espera Tot i que la crisi ha frenat la demanda de places, especialment en aquelles famílies on la pensió de l'avi fa falta, s’ha registrat un increment en el nombre de persones que sol·liciten una plaça pública, perquè no poden assumir el cost de la privada.

D’aquesta manera, en els darrers anys s’ha accentuat el mal endèmic de les llargues llistes d'espera per accedir a les places públiques, parcialment subvencionades per la Generalitat. Actualment, a la província de Lleida hi ha un miler de persones esperant plaça en alguna de les residències públiques o concertades.

En el cas del Mas Vell d’Agramunt, la llista és de 14 persones “amb un temps d’espera que ha arribat a superar els 2 anys, ja que tenim poques baixes, encara que la mitjana d'edat és de 89 anys", explica l'Àfrica.

Les llistes d’espera no afecten però, al servei de centre de dia que ofereixen les dues residències i on, en ambdós casos, tenen places públiques lliures.

D'altra banda, encara que les dues residències d'Agramunt tenen penjat el cartell de complet, en els últims anys han mantingut congelat el cost de les places privades, que ascendeix als 1.000 euros al Mas Vell, amb el servei de residència i, oscil·la entre els 1.700 i els 1.900 euros a la Residència Ribera del Sió, en funció del grau de dependència.

Finalment, els efectes de la crisi i la necessitat d’ajustar les despeses també van portar a la Residència Mas Vell a revisar, ara fa dos anys, tots els proveïdors amb què treballaven. "Ens vam trobar

Residència Mas Vell. Foto: Residència Mas Vell.

amb la situació que al maig ens havíem gastat més de la meitat del pressupost anual de la residència, així que vaig decidir revisar les factures dels proveïdors, buscar-ne de nous i demanar pressupostos. Amb els canvis que vaig fer, vam aconseguir reduir la despesa corrent en un 10%, uns diners que ara podem destinar a altres partides i necessitats, com renovar el mobiliari”, explica l'Àfrica Boncompte.

L'accés a una plaça de residència Pel que fa al procediment d'accés a les residències, aquest varia en funció del tipus de plaça. La via d'accés més ràpida és la de la plaça privada, ja que només s'ha d'omplir la sol·licitud d'accés a la residència corresponent i ficar-se a la llista d'espera, que acostuma a ser més curta i més àgil que la llista per a una plaça pública. L’únic inconvenient és el cost, el 100% del qual ha d’assumir el resident o la seva família.

13

Les residències geriàtriques

la possibilitat que els dependents de grau I comencin a percebre aquest 2015 alguna prestació econòmica. A la demarcació de Lleida es calcula que hi ha més de 4.000 dependents moderats sense cap ajuda, a l'espera que l'Estat espanyol autoritzi l'entrada al sistema de les persones valorades amb grau I, el més lleu dels que contempla la llei.

Projectes de futur: més places i més espais

En el cas de les places públiques, el procés varia una mica, ja que a més de la sol·licitud d'accés a la residència, la persona també ha de concertar una visita amb l'assistent social de l'Ajuntament o del Centre d'Atenció Primària per determinar el seu grau de dependència i les seves necessitats assistencials. A partir d'aquí s'inicia tot un procés administratiu imprescindible per poder accedir a una de les ajudes que concedeix la Generalitat dins de la Llei de Dependència, per a dependents amb grau II o III. El temps d'espera d'una plaça pública és més llarg, ja que també hi ha més demanda, però un cop s'aconsegueix la plaça el resident només paga una part de la mateixa en funció de la seva renda i patrimoni.

En aquest sentit, una altra de les conseqüències directes de la crisi ha estat la congelació del pressupost de la Llei de Dependència per part del Ministeri de Sanitat. Una decisió que ajorna 14

New York - New York

Vista del Central Park. Foto: Teresa Duran.

L’equip de treball de la residència Ribera del Sió: Foto: Residència Ribera del Sió.

Residència Ribera del Sió. Foto: RotecnaPress

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Davant l'envelliment de la població i la constant demanda de places residencials, els projectes de futur, a llarg termini, d'ambdues residències passen per una ampliació de les seves instal· lacions. La Montserrat Felip, de la Residència Ribera del Sió, confia que en uns 5 anys puguin plantejar una ampliació del nombre d’habitacions: "Hem de fer un canvi en el tipus d'equipament, però aprofitant un espai que ara no utilitzem com és la terrassa, podríem construir unes 8 habitacions més i ampliar l'oferta fins a 75 places”. A curt termini, estan estudiant la possibilitat de cobrir aquesta superfície amb elements movibles per disposar de més espais per fer tallers i activitats.

Per la seva banda, al Mas Vell no hi ha cap projecte en ferm, però l'Àfrica Boncompte assegura que ja fa 10 anys que està reclamant una ampliació de la residència per incloure més places i millorar alguns serveis. "A cada alcalde nou que entra a l'Ajuntament li demano el mateix, sempre em diuen que sí, però després marxen sense haver fet res", lamenta. Disposar del primer pis on ara hi ha el casal d’avis per fer més habitacions i una sala d'estar separada del menjador, així com disposar de les sales que hi ha a la planta baixa, per fer una recepció i una unitat de deteriorament cognitiu, són algunes de les idees que l'Àfrica planteja per millorar el servei i l'atenció als residents del Mas Vell.

He de confessar que la primera impressió que vaig tenir en arribar a Nova York, l’any 1982, va ser la contemplació d'un enorme caos de color gris que em va captivar. Durant els anys 90, aquesta percepció va anar canviant cap a una gamma de tonalitats brillants i, actualment, he arribat a trobar la ciutat massa trendy, conservadora en alguns sentits, descafeïnada en altres i molt més relaxada del que la recordava.

Nova York és una ciutat que hem vist en tantíssimes ocasions a la televisió i al cinema, que de vegades tens la sensació que has passat mil vegades per un carrer o has estat asseguda en algun lloc. Aquest fet em va suposar un gran avantatge des de la primera vegada que vaig trepitjar-la, ja que vaig sentir la ciutat com a meva, la sensació d'estar com a casa des del primer dia. El cert és que sempre m'he trobat molt còmoda a les grans ciutats però, a més, crec que Nova York és una ciutat molt fàcil per moure't i adaptar-te a ella. A més, la seva gent fa que no et sentis una estranya i sigui molt senzill formar part d'aquest gran escenari que és Nova York. És molt fàcil començar una conversa amb qualsevol i en qualsevol lloc.

D’altra banda, he de reconèixer que alguns dels seus atractius turístics em van decebre però, en canvi, altres llocs em van enamorar absolutament. Si tingués el temps suficient, passejaria hores i hores pel pont de Brooklyn, un indret que em va enlluernar totalment, em quedaria a viure per la zona de Greenwich Village, recorreria el barri de

La Teresa amb l’Empire State al fons. Foto: Teresa Duran.

Brooklyn durant dies, em passaria hores fent fotos a la ciutat des del Top of the Rock, aniria cada dia a contemplar l'oferta gastronòmica del Chelsea Market i allargaria el passeig per la High Line fins a l'infinit. Òbviament en una setmana, una escapada o unes vacances, només pots emportar-te una impressió molt superficial de Nova York, una ciutat que crec cal gaudir-la amb una intensitat in crescendo cada vegada que tornes, gaudir de la seva enorme oferta cultural i d'oci, de la seva diversitat racial i absorbir les seves moltes ciutats dins d'una mateixa.

Cada vegada que torno a Nova York sento que és una d'aquelles ciutats on has de viure una temporada per treure-li la seva veritable ànima. A més, com no em canso de repetir, és una d'aquelles ciutats on cal anar almenys una vegada a la vida, t'agradi més o menys.

15

Les residències geriàtriques

la possibilitat que els dependents de grau I comencin a percebre aquest 2015 alguna prestació econòmica. A la demarcació de Lleida es calcula que hi ha més de 4.000 dependents moderats sense cap ajuda, a l'espera que l'Estat espanyol autoritzi l'entrada al sistema de les persones valorades amb grau I, el més lleu dels que contempla la llei.

Projectes de futur: més places i més espais

En el cas de les places públiques, el procés varia una mica, ja que a més de la sol·licitud d'accés a la residència, la persona també ha de concertar una visita amb l'assistent social de l'Ajuntament o del Centre d'Atenció Primària per determinar el seu grau de dependència i les seves necessitats assistencials. A partir d'aquí s'inicia tot un procés administratiu imprescindible per poder accedir a una de les ajudes que concedeix la Generalitat dins de la Llei de Dependència, per a dependents amb grau II o III. El temps d'espera d'una plaça pública és més llarg, ja que també hi ha més demanda, però un cop s'aconsegueix la plaça el resident només paga una part de la mateixa en funció de la seva renda i patrimoni.

En aquest sentit, una altra de les conseqüències directes de la crisi ha estat la congelació del pressupost de la Llei de Dependència per part del Ministeri de Sanitat. Una decisió que ajorna 14

New York - New York

Vista del Central Park. Foto: Teresa Duran.

L’equip de treball de la residència Ribera del Sió: Foto: Residència Ribera del Sió.

Residència Ribera del Sió. Foto: RotecnaPress

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Davant l'envelliment de la població i la constant demanda de places residencials, els projectes de futur, a llarg termini, d'ambdues residències passen per una ampliació de les seves instal· lacions. La Montserrat Felip, de la Residència Ribera del Sió, confia que en uns 5 anys puguin plantejar una ampliació del nombre d’habitacions: "Hem de fer un canvi en el tipus d'equipament, però aprofitant un espai que ara no utilitzem com és la terrassa, podríem construir unes 8 habitacions més i ampliar l'oferta fins a 75 places”. A curt termini, estan estudiant la possibilitat de cobrir aquesta superfície amb elements movibles per disposar de més espais per fer tallers i activitats.

Per la seva banda, al Mas Vell no hi ha cap projecte en ferm, però l'Àfrica Boncompte assegura que ja fa 10 anys que està reclamant una ampliació de la residència per incloure més places i millorar alguns serveis. "A cada alcalde nou que entra a l'Ajuntament li demano el mateix, sempre em diuen que sí, però després marxen sense haver fet res", lamenta. Disposar del primer pis on ara hi ha el casal d’avis per fer més habitacions i una sala d'estar separada del menjador, així com disposar de les sales que hi ha a la planta baixa, per fer una recepció i una unitat de deteriorament cognitiu, són algunes de les idees que l'Àfrica planteja per millorar el servei i l'atenció als residents del Mas Vell.

He de confessar que la primera impressió que vaig tenir en arribar a Nova York, l’any 1982, va ser la contemplació d'un enorme caos de color gris que em va captivar. Durant els anys 90, aquesta percepció va anar canviant cap a una gamma de tonalitats brillants i, actualment, he arribat a trobar la ciutat massa trendy, conservadora en alguns sentits, descafeïnada en altres i molt més relaxada del que la recordava.

Nova York és una ciutat que hem vist en tantíssimes ocasions a la televisió i al cinema, que de vegades tens la sensació que has passat mil vegades per un carrer o has estat asseguda en algun lloc. Aquest fet em va suposar un gran avantatge des de la primera vegada que vaig trepitjar-la, ja que vaig sentir la ciutat com a meva, la sensació d'estar com a casa des del primer dia. El cert és que sempre m'he trobat molt còmoda a les grans ciutats però, a més, crec que Nova York és una ciutat molt fàcil per moure't i adaptar-te a ella. A més, la seva gent fa que no et sentis una estranya i sigui molt senzill formar part d'aquest gran escenari que és Nova York. És molt fàcil començar una conversa amb qualsevol i en qualsevol lloc.

D’altra banda, he de reconèixer que alguns dels seus atractius turístics em van decebre però, en canvi, altres llocs em van enamorar absolutament. Si tingués el temps suficient, passejaria hores i hores pel pont de Brooklyn, un indret que em va enlluernar totalment, em quedaria a viure per la zona de Greenwich Village, recorreria el barri de

La Teresa amb l’Empire State al fons. Foto: Teresa Duran.

Brooklyn durant dies, em passaria hores fent fotos a la ciutat des del Top of the Rock, aniria cada dia a contemplar l'oferta gastronòmica del Chelsea Market i allargaria el passeig per la High Line fins a l'infinit. Òbviament en una setmana, una escapada o unes vacances, només pots emportar-te una impressió molt superficial de Nova York, una ciutat que crec cal gaudir-la amb una intensitat in crescendo cada vegada que tornes, gaudir de la seva enorme oferta cultural i d'oci, de la seva diversitat racial i absorbir les seves moltes ciutats dins d'una mateixa.

Cada vegada que torno a Nova York sento que és una d'aquelles ciutats on has de viure una temporada per treure-li la seva veritable ànima. A més, com no em canso de repetir, és una d'aquelles ciutats on cal anar almenys una vegada a la vida, t'agradi més o menys.

15

Associació Festa, Gastronomia i Cultura

Un entorn natural, bona companyia i la possibilitat de degustar vins i productes de proximitat, una combinació perfecta i la clau de l'èxit de la Mostra D Vins.

Foto de grup de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura. Foto: RotecnaPress

El timbre no para de sonar, ara arriba un, ara dos, ara una parella amb els fills,... Són les onze del matí d'un dissabte a Agramunt, hem quedat amb el Jordi Figuera, president de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura, a casa seva per parlar de l’entitat i de la mostra D Vins, que organitzen anualment des del 2013. “Primer farem la foto, perquè hi ha gent que ha de marxar", em comenta el Jordi mentre esperem que arribin els companys que li han dit que vindrien. A poc a poc, la gent va arribant, són amics, gent del poble que es coneix des de fa molts anys i que tenen coses en comú. El Jordi m'explica que a l'associació són uns cinquanta membres, però són una trentena els que es dediquen més directament a l'organització de la Mostra D Vins, la principal activitat que organitza l’entitat.

Parlant amb alguns d’ells, em comenten que l'associació sorgeix de la mateixa colla d'amics, de les estones compartides en festes, al voltant d'una taula xerrant de tot i de res, i de les ganes de fer coses pel poble. “Més o menys som de la mateixa edat, molts amb canalla i teníem ganes de fer alguna cosa diferent. El cert és que aviat vam pensar en alguna activitat relacionada amb menjar i beure, una combinació que sempre atreu gent!”, explica un vocal de l'associació.

Quan ja hi són tots fem la foto, ells aprofiten per concretar algun tema relacionat amb la pròxima edició de D Vins i ens asseiem al voltant d’una gran taula, amb plats de formatge, olives, coca de recapte, algunes copes de cava,..."Sempre és així", m’assegura el Jordi, que reconeix: “No fem reunions específiques per parlar de la mostra, ja que durant l'any fem molts dinars plegats, on aprofitem per proposar idees i anar organitzant la següent edició". És així com, en un ambient distès, conversem amb alguns dels membres 16

de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura d'Agramunt, per saber qui són, què fan i quins projectes de futur tenen.

De quatre idees en un tovalló a la Mostra D Vins “La primera vegada que vam parlar de crear una entitat per fer coses pel poble va ser una nit de Festa Major, més concretament la nit de l’1 de setembre del 2011, quan alguns de nosaltres estàvem fent el rom cremat al Sió”, recorda el Jordi Figuera. A partir d’aquella conversa, uns dies més tard ens vam reunir al Méscafè i "vam començar a apuntar en un tovalló les idees que teníem per fer una mostra de vins", la primera edició de la qual es va celebrar l'1 de juny del 2013.

“Recordo que després de l'èxit de la primera edició, vaig ensenyar als companys aquell tovalló que havia estat l’origen de la mostra que havíem aconseguit tirar endavant", explica el Jordi, que encara conserva aquest tovalló emmarcat a casa seva. “El primer any el que més ens preocupava era no perdre diners”, reconeix el Jordi. Tot i això, al final van sobrar prop de 180 euros que varen destinar a registrar la marca D Vins i a comprar una paella i una caixa de vins per dinar plegats i celebrar la bona acollida de la mostra.

A la segona edició, l’any 2014, van repetir l'èxit de públic amb més de 4.000 persones participant directament a la mostra, una vintena de cellers i una desena d’expositors amb productes gastronòmics, la majoria d'establiments locals.

III Mostra de Vins i Caves de proximitat De cara a la tercera edició, que se celebrarà el pròxim 30 de maig, ja són diverses les novetats que estan preparant des de

Associació Festa, Gastronomia i Cultura

l'organització, sempre amb l’objectiu que “la gent s'ho passi bé en companyia dels amics i de la família, tastant diferents vins i menjars en un entorn agradable com és el passeig", destaca el Jordi.

Per a l'edició d'aquest any, ja hi ha confirmats més de 30 expositors i, igual que en edicions anteriors, s'han programat activitats paral·leles com un grup d’animació i un inflable gegant per als més petits, un grup de cercavila popular o la celebració del concurs de colles sardanistes, que organitza la Colla Estol-Espígol.

D’altra banda, el Jordi Lluch, un dels vicepresidents de l'associació, explica que una de les novetats més destacades d'aquest any serà que durant el matí, a banda dels tastos de vins, “es faran rutes turístiques en vehicles clàssics amb aturades en els punts més emblemàtics d'Agramunt i a cada aturada es podrà degustar un vi”. Amb aquesta combinació de turisme local i enologia, des de l'organització es vol "atreure gent de fora d'Agramunt, que vingui a passar el matí amb aquesta activitat, mengi al poble i a la tarda participi en la Mostra”.

L'organització

Imatge de la passada edició de la Mostra D Vins. Foto: D Vins.

En aquest sentit, cal tenir en compte que els expositors ni paguen ni cobren per estar a la mostra, ja que se’ls proposa com un espai on oferir i promocionar els seus productes. Tot i això, per poder cobrir despeses, cada estand es queda un percentatge dels tiquets que recull i la resta es destina a pagar la fira.

Tot i que com deia el Jordi Figuera, són poques les reunions que fan per parlar específicament de la mostra, durant l’any fan moltes trobades. A més, explica el Jordi: “Si una cosa bona tenim, és que som molta gent i d'àmbits professionals diferents, de manera que cada membre aporta els seus coneixements i el seu treball per tirar endavant la mostra i reduir al màxim les despeses d’organització".

Amb tot, la Mostra D Vins és possible, en gran part, al treball i a la implicació dels membres de l'associació, al suport que reben d’administracions com l’Ajuntament d’Agramunt, l’INCAVI, la DO Costers del Segre o la Diputació de Lleida i, especialment, a la col·laboració d’una vintena d'empreses, comerços i particulars d’Agramunt.

En aquest sentit, per exemple, el Jordi Figuera, com a president, s’encarrega de contactar amb els diferents expositors per confirmar la seva presència a la mostra, el Jordi Lluch, que és professor de música i té amics en aquesta professió, s'encarrega de contractar els grups que amenitzaran la tarda i la nit, l’artista local Olga Cortadelles, s’ocupa de fer el disseny dels cartells i del marxandatge de la mostra, i així tots i cada un dels membres de l'associació.

Tot i que l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura és una entitat jove, la bona acollida de la Mostra ja els fa pensar a ampliar la fira i les seves activitats durant l’any. “La idea que tenim és ampliar els actes que fem durant el dia, mantenint la mostra com una activitat de la tarda, ja que crèiem que 5-6 hores de fira són suficients perquè la gent vingui i tasti diferents vins”, explica el Jordi Figuera.

Els recursos econòmics "El pressupost de la mostra són uns 11.000 euros. Nosaltres no guanyem res per fer-la, cada any ens conformem a fer net i poder cobrir totes les despeses”, assegura el Jordi Figuera. És més, tot i que la majoria d'empreses d'Agramunt amb les quals treballen els fien fins després de la fira, "si hi ha material que s’ha de pagar abans, ho posem de la nostra butxaca”, expliquen, “i quan acabem la Mostra passem comptes”.

Projectes de futur

D'altra banda, també estan parlant amb l’Ajuntament amb la finalitat que els faciliti un espai a l’Escorxador per guardar tot el material que utilitzen per a la mostra. En aquest sentit, el Jordi Lluch afegeix: “Si disposéssim d'aquest espai, una idea que tenim és utilitzar el pati de l’escorxador per fer diferents activitats durant l’any”.

A curt termini, conclou el Jordi Figuera: "La voluntat és donar continuïtat a la mostra i mantenir les bones xifres de públic" 17

Associació Festa, Gastronomia i Cultura

Un entorn natural, bona companyia i la possibilitat de degustar vins i productes de proximitat, una combinació perfecta i la clau de l'èxit de la Mostra D Vins.

Foto de grup de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura. Foto: RotecnaPress

El timbre no para de sonar, ara arriba un, ara dos, ara una parella amb els fills,... Són les onze del matí d'un dissabte a Agramunt, hem quedat amb el Jordi Figuera, president de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura, a casa seva per parlar de l’entitat i de la mostra D Vins, que organitzen anualment des del 2013. “Primer farem la foto, perquè hi ha gent que ha de marxar", em comenta el Jordi mentre esperem que arribin els companys que li han dit que vindrien. A poc a poc, la gent va arribant, són amics, gent del poble que es coneix des de fa molts anys i que tenen coses en comú. El Jordi m'explica que a l'associació són uns cinquanta membres, però són una trentena els que es dediquen més directament a l'organització de la Mostra D Vins, la principal activitat que organitza l’entitat.

Parlant amb alguns d’ells, em comenten que l'associació sorgeix de la mateixa colla d'amics, de les estones compartides en festes, al voltant d'una taula xerrant de tot i de res, i de les ganes de fer coses pel poble. “Més o menys som de la mateixa edat, molts amb canalla i teníem ganes de fer alguna cosa diferent. El cert és que aviat vam pensar en alguna activitat relacionada amb menjar i beure, una combinació que sempre atreu gent!”, explica un vocal de l'associació.

Quan ja hi són tots fem la foto, ells aprofiten per concretar algun tema relacionat amb la pròxima edició de D Vins i ens asseiem al voltant d’una gran taula, amb plats de formatge, olives, coca de recapte, algunes copes de cava,..."Sempre és així", m’assegura el Jordi, que reconeix: “No fem reunions específiques per parlar de la mostra, ja que durant l'any fem molts dinars plegats, on aprofitem per proposar idees i anar organitzant la següent edició". És així com, en un ambient distès, conversem amb alguns dels membres 16

de l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura d'Agramunt, per saber qui són, què fan i quins projectes de futur tenen.

De quatre idees en un tovalló a la Mostra D Vins “La primera vegada que vam parlar de crear una entitat per fer coses pel poble va ser una nit de Festa Major, més concretament la nit de l’1 de setembre del 2011, quan alguns de nosaltres estàvem fent el rom cremat al Sió”, recorda el Jordi Figuera. A partir d’aquella conversa, uns dies més tard ens vam reunir al Méscafè i "vam començar a apuntar en un tovalló les idees que teníem per fer una mostra de vins", la primera edició de la qual es va celebrar l'1 de juny del 2013.

“Recordo que després de l'èxit de la primera edició, vaig ensenyar als companys aquell tovalló que havia estat l’origen de la mostra que havíem aconseguit tirar endavant", explica el Jordi, que encara conserva aquest tovalló emmarcat a casa seva. “El primer any el que més ens preocupava era no perdre diners”, reconeix el Jordi. Tot i això, al final van sobrar prop de 180 euros que varen destinar a registrar la marca D Vins i a comprar una paella i una caixa de vins per dinar plegats i celebrar la bona acollida de la mostra.

A la segona edició, l’any 2014, van repetir l'èxit de públic amb més de 4.000 persones participant directament a la mostra, una vintena de cellers i una desena d’expositors amb productes gastronòmics, la majoria d'establiments locals.

III Mostra de Vins i Caves de proximitat De cara a la tercera edició, que se celebrarà el pròxim 30 de maig, ja són diverses les novetats que estan preparant des de

Associació Festa, Gastronomia i Cultura

l'organització, sempre amb l’objectiu que “la gent s'ho passi bé en companyia dels amics i de la família, tastant diferents vins i menjars en un entorn agradable com és el passeig", destaca el Jordi.

Per a l'edició d'aquest any, ja hi ha confirmats més de 30 expositors i, igual que en edicions anteriors, s'han programat activitats paral·leles com un grup d’animació i un inflable gegant per als més petits, un grup de cercavila popular o la celebració del concurs de colles sardanistes, que organitza la Colla Estol-Espígol.

D’altra banda, el Jordi Lluch, un dels vicepresidents de l'associació, explica que una de les novetats més destacades d'aquest any serà que durant el matí, a banda dels tastos de vins, “es faran rutes turístiques en vehicles clàssics amb aturades en els punts més emblemàtics d'Agramunt i a cada aturada es podrà degustar un vi”. Amb aquesta combinació de turisme local i enologia, des de l'organització es vol "atreure gent de fora d'Agramunt, que vingui a passar el matí amb aquesta activitat, mengi al poble i a la tarda participi en la Mostra”.

L'organització

Imatge de la passada edició de la Mostra D Vins. Foto: D Vins.

En aquest sentit, cal tenir en compte que els expositors ni paguen ni cobren per estar a la mostra, ja que se’ls proposa com un espai on oferir i promocionar els seus productes. Tot i això, per poder cobrir despeses, cada estand es queda un percentatge dels tiquets que recull i la resta es destina a pagar la fira.

Tot i que com deia el Jordi Figuera, són poques les reunions que fan per parlar específicament de la mostra, durant l’any fan moltes trobades. A més, explica el Jordi: “Si una cosa bona tenim, és que som molta gent i d'àmbits professionals diferents, de manera que cada membre aporta els seus coneixements i el seu treball per tirar endavant la mostra i reduir al màxim les despeses d’organització".

Amb tot, la Mostra D Vins és possible, en gran part, al treball i a la implicació dels membres de l'associació, al suport que reben d’administracions com l’Ajuntament d’Agramunt, l’INCAVI, la DO Costers del Segre o la Diputació de Lleida i, especialment, a la col·laboració d’una vintena d'empreses, comerços i particulars d’Agramunt.

En aquest sentit, per exemple, el Jordi Figuera, com a president, s’encarrega de contactar amb els diferents expositors per confirmar la seva presència a la mostra, el Jordi Lluch, que és professor de música i té amics en aquesta professió, s'encarrega de contractar els grups que amenitzaran la tarda i la nit, l’artista local Olga Cortadelles, s’ocupa de fer el disseny dels cartells i del marxandatge de la mostra, i així tots i cada un dels membres de l'associació.

Tot i que l'Associació Festa, Gastronomia i Cultura és una entitat jove, la bona acollida de la Mostra ja els fa pensar a ampliar la fira i les seves activitats durant l’any. “La idea que tenim és ampliar els actes que fem durant el dia, mantenint la mostra com una activitat de la tarda, ja que crèiem que 5-6 hores de fira són suficients perquè la gent vingui i tasti diferents vins”, explica el Jordi Figuera.

Els recursos econòmics "El pressupost de la mostra són uns 11.000 euros. Nosaltres no guanyem res per fer-la, cada any ens conformem a fer net i poder cobrir totes les despeses”, assegura el Jordi Figuera. És més, tot i que la majoria d'empreses d'Agramunt amb les quals treballen els fien fins després de la fira, "si hi ha material que s’ha de pagar abans, ho posem de la nostra butxaca”, expliquen, “i quan acabem la Mostra passem comptes”.

Projectes de futur

D'altra banda, també estan parlant amb l’Ajuntament amb la finalitat que els faciliti un espai a l’Escorxador per guardar tot el material que utilitzen per a la mostra. En aquest sentit, el Jordi Lluch afegeix: “Si disposéssim d'aquest espai, una idea que tenim és utilitzar el pati de l’escorxador per fer diferents activitats durant l’any”.

A curt termini, conclou el Jordi Figuera: "La voluntat és donar continuïtat a la mostra i mantenir les bones xifres de públic" 17

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

DEDICA'T A TU secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

"Botofill', pell més jove en una setmana

La nostra pell està exposada diàriament a un ritme de vida estressant i frenètic, a entorns amb alts nivells de contaminació ambiental i a moltes hores d'exposició al sol o als rajos UVA, factors que influeixen en una acceleració del seu procés d'envelliment i accentua l'aparició d'arrugues.

Actualment, eliminar aquestes arrugues en poc temps o aconseguir una pell més jove i sana sense necessitat de recórrer a la cirurgia estètica, és possible gràcies a nous tractaments com el botofill.

Botofill Es tracta d’un nou tractament estètic amb efectes similars als que s'obtenen amb el botox. En poques sessions la pell recupera la seva llum, compacitat i una perfecta hidratació.

Les propietats de l'àcid hialurònic, que s’utilitza en el tractament botofill, ajuden a millorar l’elasticitat i la turgència del teixit cutani, i permeten augmentar visiblement la tonicitat de la pell.

Resultats visibles: - Elimina les arrugues d’expressió - Redueix les ulleres - Una pell llisa i tonificada - Redueix les arrugues més profundes

18

Tres sessions A partir de la primera sessió, les arrugues i les línies d'expressió són ja menys visibles i es poden observar millores en un rostre més definit, relaxat i rejovenit. Per obtenir uns resultats òptims es recomana realitzar 3 sessions de botofill en una setmana.

19

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

DEDICA'T A TU secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

"Botofill', pell més jove en una setmana

La nostra pell està exposada diàriament a un ritme de vida estressant i frenètic, a entorns amb alts nivells de contaminació ambiental i a moltes hores d'exposició al sol o als rajos UVA, factors que influeixen en una acceleració del seu procés d'envelliment i accentua l'aparició d'arrugues.

Actualment, eliminar aquestes arrugues en poc temps o aconseguir una pell més jove i sana sense necessitat de recórrer a la cirurgia estètica, és possible gràcies a nous tractaments com el botofill.

Botofill Es tracta d’un nou tractament estètic amb efectes similars als que s'obtenen amb el botox. En poques sessions la pell recupera la seva llum, compacitat i una perfecta hidratació.

Les propietats de l'àcid hialurònic, que s’utilitza en el tractament botofill, ajuden a millorar l’elasticitat i la turgència del teixit cutani, i permeten augmentar visiblement la tonicitat de la pell.

Resultats visibles: - Elimina les arrugues d’expressió - Redueix les ulleres - Una pell llisa i tonificada - Redueix les arrugues més profundes

18

Tres sessions A partir de la primera sessió, les arrugues i les línies d'expressió són ja menys visibles i es poden observar millores en un rostre més definit, relaxat i rejovenit. Per obtenir uns resultats òptims es recomana realitzar 3 sessions de botofill en una setmana.

19

Joan Pérez – IRLANDA La crisi i les ganes de viure durant una temporada a l’estranger van empènyer al Joan a marxar a Galway a la recerca de noves oportunitats.

una nova vida: trobar pis, aprendre anglès, trobar feina, conèixer gent nova,... “En cap moment em vaig plantejar abandonar i tornar cap a casa, tot i que aquest és un pensament que sempre està present, però la principal raó és el clima", puntualitza. "Pocs indrets d'Europa tenen un clima tan dolent com el de la costa oest irlandesa. Suposo que si has nascut aquí, no te n'adones, però si estàs acostumat al clima mediterrani, és un factor que et va desgastant a poc a poc", assegura.

Diversitat cultural, pubs i pocs dies de sol El Joan a l'Spanish Arch (al fons), un dels indrets més famosos de Galway.

Foto: Joan Pérez.

Enginyer de telecomunicacions, una de les millors opcions per provar sort a l’estranger era Irlanda, i més concretament la ciutat de Galway, a la costa oest de l’illa. Actualment, aquesta és una de les ciutats amb més creixement econòmic de la Unió Europea i destaca per la implantació de reconegudes firmes tecnològiques. “Va ser el 2010, després d'un any difícil en l'àmbit laboral, pels canvis dins de la multinacional nord-americana per la qual treballava, que vaig considerar que era el moment de buscar noves oportunitats”, explica el Joan, mentre repassa amb nosaltres per què va marxar ara fa 4 anys a Galway. "Llavors tenia 28 anys i, la veritat, la idea de créixer i viure al mateix lloc on havia nascut sense haver vist altres maneres de fer, m’atabalava una mica, així que no m'ho vaig pensar molt i tot i tenir algunes ofertes de feina per continuar a Barcelona, vaig agafar un vol cap a Irlanda el 19 de febrer del 2011”.

Els primers mesos són sempre els més durs. El Joan recorda que van ser dies bastant estressants, ja que es tractava de començar 20

En arribar a Galway, sense feina i sense allotjament, la primera parada del Joan va ser la casa d’un amic que estava vivint allà: “Vaig arribar, vaig deixar les coses a casa seva i vam sortir de pubs per conèixer la ciutat. L'endemà, em vaig comprar un mòbil i em vaig posar a buscar casa", recorda. Quatre dies més tard començava classes d'anglès en una acadèmia i en pocs mesos trobava feina en una multinacional nord-americana com a enginyer de software, on encara treballa.

Amb poc més de 75.000 habitants, Galway és la tercera ciutat més poblada d’Irlanda per darrere de Dublín i Cork. “És una ciutat preciosa, situada a la desembocadura del riu Corrib, és petita, però té una gran diversitat cultural, un nucli antic ple de vida, amb músics tocant pels carrers, amb pubs cada 10 metres, una catedral i dues universitats”, enumera el Joan. Galway és, a més, “una ciutat culturalment molt activa”, on se celebren tot tipus de festivals de cinema, art, gastronomia,...

Actualment, el Joan comparteix casa amb tres espanyols més, de Barcelona i València, en un complex anomenat Dun Aengus, al centre de la ciutat, al costat del riu Corrib. "Aquí hi ha pocs blocs de pisos, gairebé tot són cases baixes i la majoria tenen moqueta, una cosa que odio!", exclama.

En l'àmbit laboral, tot i que la llengua és un repte que cal afrontar, un dels principals avantatges d'Irlanda, segons explica el Joan, són les condicions dels treballadors, molt diferents a les d'Espanya. "El salari mínim és més del doble de l'espanyol, tot i que també cal tenir en compte que les coses aquí són més cares, afegeix.

Joan Pérez – IRLANDA

D’altra banda, destaca la importància de la indústria farmacèutica, alimentària i, especialment, tecnològica que hi ha a Irlanda, un país amb poc més de 4,5 milions d’habitants. “Tecnològicament han sabut explotar la seva bona relació amb els Estats Units, de manera que en una ciutat petita com Galway podem trobar centres de grans empreses com SAP, Cisco, IBM, HP o Avaya, entre altres”, destaca.

Precisament, l’ambient laboral i la possibilitat de poder treballar en grans companyies amb persones de diferents nacionalitats són alguns dels aspectes que el Joan més valora de viure en una ciutat com Galway, oberta al món. "Només al centre on estic treballant tinc companys procedents de 30 països diferents!", assegura.

Pel que a la convivència amb la gent del país, el Joan explica que els irlandesos són, en general, molt oberts, els agrada sortir de pubs i són uns grans aficionats als esports, sobretot al rugby, al hurling (esport d’origen celta) i al futbol. “Quan parlem del Barça o del Madrid prefereixo callar, perquè sovint ells saben més que jo!", assegura. En aquest sentit, "una de les coses que més m'agrada fer és anar al pub amb els amics i veure partits de futbol o de rugby. Aquí és apassionant veure al pub un partit de rugby del torneig VI Nacions”.

Al costat oposat, el clima és, sens dubte, el que al Joan més detesta de Galway: “A l’hivern fa vent i pluja, i a l’estiu fa fred i el cel està sempre tapat. Si veus el sol un parell de setmanes, et pots considerar un afortunat”. Precisament, el clima és una de les coses que el Joan més enyora de viure a Catalunya, després de la família i els amics. "Trobo a faltar a la gent. A més, amb els grups del WhatsApp m’assabento de tot, dels sopars, de les festes,... i em torno boig! També trobo a faltar anar a caçar a l'hivern, anar a la piscina i a la platja a l’estiu i, especialment, els dies de sol!”.

El menjar és un altre dels punts febles d'Irlanda: "Aquí és impossible aconseguir fruita del temps, en 4 anys no he trobat un sol préssec bo! Quan a l'estiu vinc de vacances i veig una fruiteria, pràcticament em salten les llàgrimes d'alegria", bromeja.

Després de 4 anys a Irlanda, el Joan reconeix que "no entrava dins dels seus plans" estar tant temps lluny de casa. Tot i això, sempre troba excuses per agafar un vol i visitar la família i els amics. Setmana Santa, estiu i Nadal són dates, pràcticament, obligatòries, tot i que aquest any tampoc es va voler perdre el Carnaval. Abans de tancar la maleta sempre hi ha lloc per emportar-se alguns embotits, formatge i torrons d’Agramunt.

El Joan amb la seva família durant una visita al comtat de Cork (Irlanda).

Foto: Joan Pérez.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de Galway?

La gent, l’ambient cosmopolita i el mar.

• Com definiries els irlandesos: Pragmàtics i oberts.

• El teu menjar típic irlandès preferit: Bacon and cabbage. És un plat tradicional que, com el seu nom indica, porta bacó i col. La veritat és que el llistó culinari aquí no està molt alt.

• Alguna expressió típica del país: Hi ha una expressió que diferencia els irlandesos de la resta d’anglesos: What´s the craic?, que significa: “Què tal?”, “Com va?”. Molts anglesos no l'entenen. Una altra expressió és: Sláinte, que significa salut en gaèlic i, com a Catalunya, s'utilitza per brindar.

• Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt?

Els amics i la família.

• I el que menys? La boira.

• Què t'emportes segur a la motxilla després d'uns dies a casa?

Embotits i torrons d'Agramunt per als companys de feina, els troben una mica durs, però els agrada.

•

Penses en tornar a Agramunt en un futur?

Sí, a Agramunt o a Barcelona, però no sé quan.

21

Joan Pérez – IRLANDA La crisi i les ganes de viure durant una temporada a l’estranger van empènyer al Joan a marxar a Galway a la recerca de noves oportunitats.

una nova vida: trobar pis, aprendre anglès, trobar feina, conèixer gent nova,... “En cap moment em vaig plantejar abandonar i tornar cap a casa, tot i que aquest és un pensament que sempre està present, però la principal raó és el clima", puntualitza. "Pocs indrets d'Europa tenen un clima tan dolent com el de la costa oest irlandesa. Suposo que si has nascut aquí, no te n'adones, però si estàs acostumat al clima mediterrani, és un factor que et va desgastant a poc a poc", assegura.

Diversitat cultural, pubs i pocs dies de sol El Joan a l'Spanish Arch (al fons), un dels indrets més famosos de Galway.

Foto: Joan Pérez.

Enginyer de telecomunicacions, una de les millors opcions per provar sort a l’estranger era Irlanda, i més concretament la ciutat de Galway, a la costa oest de l’illa. Actualment, aquesta és una de les ciutats amb més creixement econòmic de la Unió Europea i destaca per la implantació de reconegudes firmes tecnològiques. “Va ser el 2010, després d'un any difícil en l'àmbit laboral, pels canvis dins de la multinacional nord-americana per la qual treballava, que vaig considerar que era el moment de buscar noves oportunitats”, explica el Joan, mentre repassa amb nosaltres per què va marxar ara fa 4 anys a Galway. "Llavors tenia 28 anys i, la veritat, la idea de créixer i viure al mateix lloc on havia nascut sense haver vist altres maneres de fer, m’atabalava una mica, així que no m'ho vaig pensar molt i tot i tenir algunes ofertes de feina per continuar a Barcelona, vaig agafar un vol cap a Irlanda el 19 de febrer del 2011”.

Els primers mesos són sempre els més durs. El Joan recorda que van ser dies bastant estressants, ja que es tractava de començar 20

En arribar a Galway, sense feina i sense allotjament, la primera parada del Joan va ser la casa d’un amic que estava vivint allà: “Vaig arribar, vaig deixar les coses a casa seva i vam sortir de pubs per conèixer la ciutat. L'endemà, em vaig comprar un mòbil i em vaig posar a buscar casa", recorda. Quatre dies més tard començava classes d'anglès en una acadèmia i en pocs mesos trobava feina en una multinacional nord-americana com a enginyer de software, on encara treballa.

Amb poc més de 75.000 habitants, Galway és la tercera ciutat més poblada d’Irlanda per darrere de Dublín i Cork. “És una ciutat preciosa, situada a la desembocadura del riu Corrib, és petita, però té una gran diversitat cultural, un nucli antic ple de vida, amb músics tocant pels carrers, amb pubs cada 10 metres, una catedral i dues universitats”, enumera el Joan. Galway és, a més, “una ciutat culturalment molt activa”, on se celebren tot tipus de festivals de cinema, art, gastronomia,...

Actualment, el Joan comparteix casa amb tres espanyols més, de Barcelona i València, en un complex anomenat Dun Aengus, al centre de la ciutat, al costat del riu Corrib. "Aquí hi ha pocs blocs de pisos, gairebé tot són cases baixes i la majoria tenen moqueta, una cosa que odio!", exclama.

En l'àmbit laboral, tot i que la llengua és un repte que cal afrontar, un dels principals avantatges d'Irlanda, segons explica el Joan, són les condicions dels treballadors, molt diferents a les d'Espanya. "El salari mínim és més del doble de l'espanyol, tot i que també cal tenir en compte que les coses aquí són més cares, afegeix.

Joan Pérez – IRLANDA

D’altra banda, destaca la importància de la indústria farmacèutica, alimentària i, especialment, tecnològica que hi ha a Irlanda, un país amb poc més de 4,5 milions d’habitants. “Tecnològicament han sabut explotar la seva bona relació amb els Estats Units, de manera que en una ciutat petita com Galway podem trobar centres de grans empreses com SAP, Cisco, IBM, HP o Avaya, entre altres”, destaca.

Precisament, l’ambient laboral i la possibilitat de poder treballar en grans companyies amb persones de diferents nacionalitats són alguns dels aspectes que el Joan més valora de viure en una ciutat com Galway, oberta al món. "Només al centre on estic treballant tinc companys procedents de 30 països diferents!", assegura.

Pel que a la convivència amb la gent del país, el Joan explica que els irlandesos són, en general, molt oberts, els agrada sortir de pubs i són uns grans aficionats als esports, sobretot al rugby, al hurling (esport d’origen celta) i al futbol. “Quan parlem del Barça o del Madrid prefereixo callar, perquè sovint ells saben més que jo!", assegura. En aquest sentit, "una de les coses que més m'agrada fer és anar al pub amb els amics i veure partits de futbol o de rugby. Aquí és apassionant veure al pub un partit de rugby del torneig VI Nacions”.

Al costat oposat, el clima és, sens dubte, el que al Joan més detesta de Galway: “A l’hivern fa vent i pluja, i a l’estiu fa fred i el cel està sempre tapat. Si veus el sol un parell de setmanes, et pots considerar un afortunat”. Precisament, el clima és una de les coses que el Joan més enyora de viure a Catalunya, després de la família i els amics. "Trobo a faltar a la gent. A més, amb els grups del WhatsApp m’assabento de tot, dels sopars, de les festes,... i em torno boig! També trobo a faltar anar a caçar a l'hivern, anar a la piscina i a la platja a l’estiu i, especialment, els dies de sol!”.

El menjar és un altre dels punts febles d'Irlanda: "Aquí és impossible aconseguir fruita del temps, en 4 anys no he trobat un sol préssec bo! Quan a l'estiu vinc de vacances i veig una fruiteria, pràcticament em salten les llàgrimes d'alegria", bromeja.

Després de 4 anys a Irlanda, el Joan reconeix que "no entrava dins dels seus plans" estar tant temps lluny de casa. Tot i això, sempre troba excuses per agafar un vol i visitar la família i els amics. Setmana Santa, estiu i Nadal són dates, pràcticament, obligatòries, tot i que aquest any tampoc es va voler perdre el Carnaval. Abans de tancar la maleta sempre hi ha lloc per emportar-se alguns embotits, formatge i torrons d’Agramunt.

El Joan amb la seva família durant una visita al comtat de Cork (Irlanda).

Foto: Joan Pérez.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de Galway?

La gent, l’ambient cosmopolita i el mar.

• Com definiries els irlandesos: Pragmàtics i oberts.

• El teu menjar típic irlandès preferit: Bacon and cabbage. És un plat tradicional que, com el seu nom indica, porta bacó i col. La veritat és que el llistó culinari aquí no està molt alt.

• Alguna expressió típica del país: Hi ha una expressió que diferencia els irlandesos de la resta d’anglesos: What´s the craic?, que significa: “Què tal?”, “Com va?”. Molts anglesos no l'entenen. Una altra expressió és: Sláinte, que significa salut en gaèlic i, com a Catalunya, s'utilitza per brindar.

• Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt?

Els amics i la família.

• I el que menys? La boira.

• Què t'emportes segur a la motxilla després d'uns dies a casa?

Embotits i torrons d'Agramunt per als companys de feina, els troben una mica durs, però els agrada.

•

Penses en tornar a Agramunt en un futur?

Sí, a Agramunt o a Barcelona, però no sé quan.

21

22

23

22

23

24

25

24

25

1862

Al programa de la Festa Major de 1862 trobem la referència més important a l'anterior àliga agramuntina.

“Solemnes fiestas con que la muy ilustre villa de Agramunt se propone cortejar a su excelsa patrona la virgen del Socós en los días 13, 14 y 15 de setiembre de 1862”. Amb aquesta presentació, ens endinsem en el programa de la Festa Major que es va celebrar l’any 1862 i que coneixem gràcies a la seva publicació en el llibre de Joan Puig i Ball; Agramunt, ensayo folklórico, histórico y artístico, publicat l’any 1935 i reeditat, en català, l’any 2003.

Aquest programa ha estat gairebé un emblema per la nostra Associació, ja que la importància d’activitats com el ball de bastons queda ben palesa, diríem que a l'estil del que s'anomena el model Solsona, amb un notable caire religiós. L'altre fet destacable és que a la lluïda processó dominical amb la imatge de la patrona, l'àliga també hi és anunciada. De fet, aquesta és la referència més important que tenim de l’anterior àliga agramuntina, ja que ens la situa en un lloc i en un context molt concret.

Aquest programa, que es pot consultar en el llibre al qual hem fet referència, té una anècdota curiosa, i és que hem trobat una crònica sobre el mateix al diari La Esperanza de Madrid, del dimarts 23 de setembre de 1862. Aquesta crònica es pot consultar a l'hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España.

Malauradament, la sorpresa de trobar aquesta crònica va acabar en desencís, ja que els dos dies principals de festa gran 26

(14 i 15 de setembre) van estar amenitzats per una música celestial anomenada pluja, o sigui que ni ball de penyores (dansa de canuts), ni bastons, ni processó, ni curses, ni jocs de carrer. Amb tot, el cronista escriu que tot i que la part cívica d'actes al carrer va quedar sense efecte "esto no ha impedido que los bailes estuvieran concurridísimos y animados” (recordem que els balls es feien en un envelat). També comenta que "la parte religiosa, como que a excepción de la procesión, no ha estado sujeta a la intemperie ha sido brillantísima, dándole mayor realce varios eclesiásticos que también de fuera han asistido y, en particular, la nutrida orquesta que ha ejecutado todas las funciones y en especial el Magníficat y la misa mayor del día 14, con una habilidad y precisión que han dejado sorprendidos a los muchos inteligentes”.

Una altra particularitat interessant és la crònica que fa el folklorista Valeri Serra i Boldú sobre el llibre de Joan Puig i Ball. Es tracta de l'article que escriu a La Vanguardia el dia 5 de novembre de 1935 (consultable a l’hemeroteca de La Vanguardia), on remarca el programa de la Festa Major d’aquell 1862 i, sobretot, el fet d’assenyalar que el ball de la plaça Major, on els joves regalen obsequis a les noies, és la dansa que ell mateix va recollir anys enrere (recordem el seu primer article el 1903), i que va anomenar de canuts i rams, fent referència a dos dels obsequis que s'acostumaven a regalar.

27

1862

Al programa de la Festa Major de 1862 trobem la referència més important a l'anterior àliga agramuntina.

“Solemnes fiestas con que la muy ilustre villa de Agramunt se propone cortejar a su excelsa patrona la virgen del Socós en los días 13, 14 y 15 de setiembre de 1862”. Amb aquesta presentació, ens endinsem en el programa de la Festa Major que es va celebrar l’any 1862 i que coneixem gràcies a la seva publicació en el llibre de Joan Puig i Ball; Agramunt, ensayo folklórico, histórico y artístico, publicat l’any 1935 i reeditat, en català, l’any 2003.

Aquest programa ha estat gairebé un emblema per la nostra Associació, ja que la importància d’activitats com el ball de bastons queda ben palesa, diríem que a l'estil del que s'anomena el model Solsona, amb un notable caire religiós. L'altre fet destacable és que a la lluïda processó dominical amb la imatge de la patrona, l'àliga també hi és anunciada. De fet, aquesta és la referència més important que tenim de l’anterior àliga agramuntina, ja que ens la situa en un lloc i en un context molt concret.

Aquest programa, que es pot consultar en el llibre al qual hem fet referència, té una anècdota curiosa, i és que hem trobat una crònica sobre el mateix al diari La Esperanza de Madrid, del dimarts 23 de setembre de 1862. Aquesta crònica es pot consultar a l'hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España.

Malauradament, la sorpresa de trobar aquesta crònica va acabar en desencís, ja que els dos dies principals de festa gran 26

(14 i 15 de setembre) van estar amenitzats per una música celestial anomenada pluja, o sigui que ni ball de penyores (dansa de canuts), ni bastons, ni processó, ni curses, ni jocs de carrer. Amb tot, el cronista escriu que tot i que la part cívica d'actes al carrer va quedar sense efecte "esto no ha impedido que los bailes estuvieran concurridísimos y animados” (recordem que els balls es feien en un envelat). També comenta que "la parte religiosa, como que a excepción de la procesión, no ha estado sujeta a la intemperie ha sido brillantísima, dándole mayor realce varios eclesiásticos que también de fuera han asistido y, en particular, la nutrida orquesta que ha ejecutado todas las funciones y en especial el Magníficat y la misa mayor del día 14, con una habilidad y precisión que han dejado sorprendidos a los muchos inteligentes”.

Una altra particularitat interessant és la crònica que fa el folklorista Valeri Serra i Boldú sobre el llibre de Joan Puig i Ball. Es tracta de l'article que escriu a La Vanguardia el dia 5 de novembre de 1935 (consultable a l’hemeroteca de La Vanguardia), on remarca el programa de la Festa Major d’aquell 1862 i, sobretot, el fet d’assenyalar que el ball de la plaça Major, on els joves regalen obsequis a les noies, és la dansa que ell mateix va recollir anys enrere (recordem el seu primer article el 1903), i que va anomenar de canuts i rams, fent referència a dos dels obsequis que s'acostumaven a regalar.

27

Enduro

Natura, motos i diversió, defineixen un esport que enganxa a aquells que el proven.

Foto de grup dels pilots del Team Parcerisas XR Dinojets. Foto: Endurers XR Dinojets.

L'Enduro és una modalitat de motociclisme que es practica a l’aire lliure per senders estrets, on l’habilitat, la flexibilitat i la resistència dels pilots són clau. Tot i que hi ha diferents nivells de competició, en general els pilots han de completar un recorregut, que discorre per boscos i zones poc accessibles, i ho han de fer dins del temps fixat per l’organització. Un cop acabat el recorregut, es realitza una prova cronometrada dins d’un circuit marcat i amb obstacles. El guanyador és el pilot que registra el millor temps en la prova cronometrada i acaba les diferents etapes del recorregut dins del temps establert.

Enduro, a Agramunt La nostra vila compta des d’aquest any amb un equip d’enduro, el Team Parcerisas XR Dinojets, que ha entrat a formar part de la secció de motociclisme del Club Handbol Agramunt. Les ganes de participar en competicions a nivell amateur i les normatives que limiten, cada vegada més, la pràctica de l’enduro, han estat les principals motivacions per a la creació de l’equip. “La normativa recull que hem d’anar per camins de més de tres metres d’ample i no per senders, i contempla multes que van dels 300 als 6.000 euros. Així que, actualment, la manera més fàcil de practicar enduro és crear un equip i participar en les competicions”, assegura el Ramon Sangrà, responsable i mànager de l'equip.

El Team Parcerisas XR Dinojets està format per nou pilots, sis dels quals d'Agramunt. Tot i que la majoria participen com a amateurs al Campionat de Catalunya d’Endurades, el David Serra (Moto Club Segre) i el Sergi Sangrà, competeixen a un nivell més professional i, enguany, participen en el Campionat de Catalunya d’Enduro i al Nacional d’Enduro.

28

Un esport car Un dels principals obstacles per a la pràctica d’enduro, és l’elevat cost de tot el que rodeja aquest esport. “És una modalitat de motociclisme poc coneguda, en part, perquè és cara”, reconeix en Ramon Sangrà, que afegeix: “Cada pilot s’ha de comprar la seva moto, que pot costar entre 7.000 i 10.000 euros, a més de l'equipament necessari; botes, roba i casc, que pot costar uns 1.000 euros més”.

En aquest sentit, la recerca d'espònsors va ser una de les primeres tasques a realitzar pel Ramon Sangrà com a responsable de l’equip, amb l’objectiu de per poder disposar d’alguna ajuda a l’hora d’anar a les competicions. “Vam tenir sort i en poc temps vam coincidir amb Motos Parcerisas de Lleida, una botiga que ven motos i que buscava fer un equip d’enduro, així que, aviat, ens vam posar d’acord”, explica el Ramon.

Reptes de futur A curt termini, el repte del Team Parcerisas XR Dinojets d’Agramunt és “fer aquest any els campionats i si tenim ganes tornar a repetir l’any que ve”, afirma el Ramon. “A la llarga, potser podríem pensar en fer una petita escola d’enduro, ja que ara estem ensenyant a dos o tres nens que comencen a aficionar-se a les motos, però no és res oficial, ho fem perquè ens agrada", explica.

Finalment, tot i que són poques les dones que practiquen enduro, el Ramon destaca que a l'equip ja hi ha una noia, la Marta Farreny, que “de moment s’ha comprat la moto i ha començat a entrenar”, i afegeix: “Tot i que, aquest any no competeix, ens acompanya a totes les curses”.

29

Enduro

Natura, motos i diversió, defineixen un esport que enganxa a aquells que el proven.

Foto de grup dels pilots del Team Parcerisas XR Dinojets. Foto: Endurers XR Dinojets.

L'Enduro és una modalitat de motociclisme que es practica a l’aire lliure per senders estrets, on l’habilitat, la flexibilitat i la resistència dels pilots són clau. Tot i que hi ha diferents nivells de competició, en general els pilots han de completar un recorregut, que discorre per boscos i zones poc accessibles, i ho han de fer dins del temps fixat per l’organització. Un cop acabat el recorregut, es realitza una prova cronometrada dins d’un circuit marcat i amb obstacles. El guanyador és el pilot que registra el millor temps en la prova cronometrada i acaba les diferents etapes del recorregut dins del temps establert.

Enduro, a Agramunt La nostra vila compta des d’aquest any amb un equip d’enduro, el Team Parcerisas XR Dinojets, que ha entrat a formar part de la secció de motociclisme del Club Handbol Agramunt. Les ganes de participar en competicions a nivell amateur i les normatives que limiten, cada vegada més, la pràctica de l’enduro, han estat les principals motivacions per a la creació de l’equip. “La normativa recull que hem d’anar per camins de més de tres metres d’ample i no per senders, i contempla multes que van dels 300 als 6.000 euros. Així que, actualment, la manera més fàcil de practicar enduro és crear un equip i participar en les competicions”, assegura el Ramon Sangrà, responsable i mànager de l'equip.

El Team Parcerisas XR Dinojets està format per nou pilots, sis dels quals d'Agramunt. Tot i que la majoria participen com a amateurs al Campionat de Catalunya d’Endurades, el David Serra (Moto Club Segre) i el Sergi Sangrà, competeixen a un nivell més professional i, enguany, participen en el Campionat de Catalunya d’Enduro i al Nacional d’Enduro.

28

Un esport car Un dels principals obstacles per a la pràctica d’enduro, és l’elevat cost de tot el que rodeja aquest esport. “És una modalitat de motociclisme poc coneguda, en part, perquè és cara”, reconeix en Ramon Sangrà, que afegeix: “Cada pilot s’ha de comprar la seva moto, que pot costar entre 7.000 i 10.000 euros, a més de l'equipament necessari; botes, roba i casc, que pot costar uns 1.000 euros més”.

En aquest sentit, la recerca d'espònsors va ser una de les primeres tasques a realitzar pel Ramon Sangrà com a responsable de l’equip, amb l’objectiu de per poder disposar d’alguna ajuda a l’hora d’anar a les competicions. “Vam tenir sort i en poc temps vam coincidir amb Motos Parcerisas de Lleida, una botiga que ven motos i que buscava fer un equip d’enduro, així que, aviat, ens vam posar d’acord”, explica el Ramon.

Reptes de futur A curt termini, el repte del Team Parcerisas XR Dinojets d’Agramunt és “fer aquest any els campionats i si tenim ganes tornar a repetir l’any que ve”, afirma el Ramon. “A la llarga, potser podríem pensar en fer una petita escola d’enduro, ja que ara estem ensenyant a dos o tres nens que comencen a aficionar-se a les motos, però no és res oficial, ho fem perquè ens agrada", explica.

Finalment, tot i que són poques les dones que practiquen enduro, el Ramon destaca que a l'equip ja hi ha una noia, la Marta Farreny, que “de moment s’ha comprat la moto i ha començat a entrenar”, i afegeix: “Tot i que, aquest any no competeix, ens acompanya a totes les curses”.

29

30

31

30

31

Què no sabem del porc?

L’altra cara del porc que pocs coneixen: Nets, intel·ligents i amb un gran sentit de l'olfacte.

Després de segles domesticant porcs per destinar la seva carn al consum humà i a l'elaboració de diferents productes, són molts els prejudicis que la societat encara té sobre aquests animals, com el fet de considerar-los bruts, que fan pudor o que mengen moltíssim. És més, amb els anys s'ha anat recavant una llarga llista d'expressions i frases fetes despectives cap aquest animal com: “menjar més que un porc", "suar com un porc", "anar brut com un porc”,… moltes de les quals estan ben lluny de la realitat. Per això, en aquest número del IMPULS ens hem proposat plasmar deu curiositats sobre els porcs que trenquen amb molts dels prejudicis que tenim.

1/ NO SUEN: Els porcs no tenen glàndules sudoríferes, per tant, no suen, i una de les formes que tenen per refrescar-se durant els dies més calorosos de l’any és cobrir-se de fang.

2/ Són NETS: Els porcs són animals nets, sempre que se’ls facilitin les condicions. Quan es cobreixen de fang és per refrescar-se o protegir-se de les mosques i dels paràsits.

32

tenen més desenvolupada la seva intel·ligència. D’altra banda, tenen la capacitat de recordar i memoritzar coses. Si se’ls posa un nom, fàcilment responent quan se'ls crida.

5/ Bon OLFACTE: Els porcs tenen molt desenvolupat el sentit de l’olfacte, motiu pel qual, sovint, són utilitzats per buscar tòfones, un tubercle molt preuat i car en el món de la gastronomia.

6/ Són HERBÍVORS: Els porcs tenen una dentadura adaptada per menjar herba, ja que en estat salvatge són animals herbívors. Tot i això, en captivitat s'han tornat omnívors i mengen de tot, fins i tot carn, encara se’ls ha de donar ben triturada.

7/ NO poden MIRAR AL CEL: Els porcs no poden mirar mai cap amunt, ja que la forma del coll evita que puguin fer aquest moviment.

8/ Tenen el seu propi LLENGUATGE: Es calcula que els porcs poden emetre fins a 20 sons, els quals, per a ells, tenen significats diferents.

3/ NO són MENJADORS: Per naturalesa els porcs són animals poc menjadors. Ha estat la intervenció de l'ésser humà que, per aconseguir un creixement més ràpid en la seva producció, els obliga a menjar més.

9/ Tenen NIVELLS SOCIALS: El dia a dia amb els porcs permet demostrar que entre ells estableixen jerarquies, classes socials, per diferenciar-se uns dels altres.

4/ Són animals INTEL·LIGENTS: Els experts asseguren que és més fàcil entrenar a un porc que a un gos o a un gat, perquè

10/ Poden VIURE 15 ANYS: L’esperança de vida dels porcs és d'aproximadament 15 anys.

33

Què no sabem del porc?

L’altra cara del porc que pocs coneixen: Nets, intel·ligents i amb un gran sentit de l'olfacte.

Després de segles domesticant porcs per destinar la seva carn al consum humà i a l'elaboració de diferents productes, són molts els prejudicis que la societat encara té sobre aquests animals, com el fet de considerar-los bruts, que fan pudor o que mengen moltíssim. És més, amb els anys s'ha anat recavant una llarga llista d'expressions i frases fetes despectives cap aquest animal com: “menjar més que un porc", "suar com un porc", "anar brut com un porc”,… moltes de les quals estan ben lluny de la realitat. Per això, en aquest número del IMPULS ens hem proposat plasmar deu curiositats sobre els porcs que trenquen amb molts dels prejudicis que tenim.

1/ NO SUEN: Els porcs no tenen glàndules sudoríferes, per tant, no suen, i una de les formes que tenen per refrescar-se durant els dies més calorosos de l’any és cobrir-se de fang.

2/ Són NETS: Els porcs són animals nets, sempre que se’ls facilitin les condicions. Quan es cobreixen de fang és per refrescar-se o protegir-se de les mosques i dels paràsits.

32

tenen més desenvolupada la seva intel·ligència. D’altra banda, tenen la capacitat de recordar i memoritzar coses. Si se’ls posa un nom, fàcilment responent quan se'ls crida.

5/ Bon OLFACTE: Els porcs tenen molt desenvolupat el sentit de l’olfacte, motiu pel qual, sovint, són utilitzats per buscar tòfones, un tubercle molt preuat i car en el món de la gastronomia.

6/ Són HERBÍVORS: Els porcs tenen una dentadura adaptada per menjar herba, ja que en estat salvatge són animals herbívors. Tot i això, en captivitat s'han tornat omnívors i mengen de tot, fins i tot carn, encara se’ls ha de donar ben triturada.

7/ NO poden MIRAR AL CEL: Els porcs no poden mirar mai cap amunt, ja que la forma del coll evita que puguin fer aquest moviment.

8/ Tenen el seu propi LLENGUATGE: Es calcula que els porcs poden emetre fins a 20 sons, els quals, per a ells, tenen significats diferents.

3/ NO són MENJADORS: Per naturalesa els porcs són animals poc menjadors. Ha estat la intervenció de l'ésser humà que, per aconseguir un creixement més ràpid en la seva producció, els obliga a menjar més.

9/ Tenen NIVELLS SOCIALS: El dia a dia amb els porcs permet demostrar que entre ells estableixen jerarquies, classes socials, per diferenciar-se uns dels altres.

4/ Són animals INTEL·LIGENTS: Els experts asseguren que és més fàcil entrenar a un porc que a un gos o a un gat, perquè

10/ Poden VIURE 15 ANYS: L’esperança de vida dels porcs és d'aproximadament 15 anys.

33

Casal Agramuntí

Plaça del Mercadal, 1 - Agramunt - 973 044 913

Ploma ibèrica amb salsa de xocolata i poma a la mel

Ingredients per 4 persones:

L'Emili Solé i la Carolina Gallinat al Casal Agramuntí. Foto: RotecnaPress

Els orígens del Casal es remunten al 1934, quan un grup de veïns crea la Societat Recreativa Casal Agramuntí i construeix un espai on desenvolupar les seves activitats. Després de superar la guerra i viure anys d’esplendor, els problemes econòmics van portar a la liquidació de la societat i a la donació de l'edifici a l'Ajuntament, amb el compromís que aquest es destinés a usos públics, recreatius i culturals. És així com, des del 1984, l’espai de la cafeteria ha funcionat.

Ara fa un any, després d'uns mesos tancat, el Casal va reobrir de nou les seves portes amb l'Emili Solé i la Carolina Gallinat al capdavant. “Vam venir a Agramunt per una qüestió familiar i en voler fer un cafè al Casal vam assabentar-nos que estava tancat i que havia sortit a concurs”, ens explica la Carolina, que afegeix: “Com que els dos estàvem sense feina, la pregunta va ser per què no provar-ho! Així que, vam presentar una proposta i va ser l’escollida”.

Per la seva banda, l'Emili és ara el cuiner del Casal, amb més de 30 anys d'experiència al món de la restauració i l'hostaleria: "Quan vam arribar, no sabíem que ens trobaríem ni quin tipus de cuina s’oferia. Al principi, la gent ens demanava pizzes i entrepans, però amb el temps hem aconseguit canviar aquesta tendència i anar introduint una cuina més elaborada i de mercat". Així, una de les novetats del Casal Agramuntí són els "menús d'autor a cegues", on el client no sap quins plats degustarà, però té la garantia que tot seran productes de temporada maridats amb vins de proximitat.

Amb una capacitat per a 100 comensals, el Casal Agramuntí ofereix un menú diari de 8,5 euros, i de 12,5 euros els caps de setmana. D’altra banda, fer el menú degustació pot costar uns 34

2 plomes de porc ibèric, 150 g. de xocolata d’Agramunt, 500 ml. de brou de carn, Sal i pebre, 50 g. de mantega.

Per la poma: 2 pomes, 1 got de gasosa, 250 g. de farina, 1 cullera de mel.

TEMPS D'ELABORACIÓ: 30 min.

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració:

Salpebrem la ploma ibèrica i la brasegem en una paella sense oli, tomb i tomb, durant quatre minuts. Traiem la ploma de la paella i al suc de la carn li afegim el brou i la xocolata d’Agramunt, ho deixem reduir fins a la meitat a foc moderat. Tot seguit, afegim la carn a la salsa i la deixem durant tres minuts, apartem la carn, afegim la mantega a la salsa i la deixem reduir fins que es vagi espessint.

Per fer l’acompanyament, pelem les pomes, les tallem a galls i les fiquem amb una mica de sal i mel. Preparem una tempura amb gasosa i farina, i la deixem fermentar durant 15 minuts. Fiquem la poma dins de la tempura i la fregim amb oli de gira-sol a temperatura alta.

Finalment, per muntar el plat, tallem la ploma a làmines amb una mica sal maldon, afegim la salsa de xocolata i posem les pomes a la mel.

20-25 euros. Finalment, per a aquells que prefereixin menjar a casa, també hi ha plats per endur.

Després d'un any al capdavant del Casal Agramuntí, la valoració de la Carolina i l'Emili és molt positiva. Entre els reptes de futur, l’Emili confia en “consolidar els menús degustació" i estudia fer “cursos per als més petits, perquè aprenguin a cuinar i a estimar la cuina".

35

Casal Agramuntí

Plaça del Mercadal, 1 - Agramunt - 973 044 913

Ploma ibèrica amb salsa de xocolata i poma a la mel

Ingredients per 4 persones:

L'Emili Solé i la Carolina Gallinat al Casal Agramuntí. Foto: RotecnaPress

Els orígens del Casal es remunten al 1934, quan un grup de veïns crea la Societat Recreativa Casal Agramuntí i construeix un espai on desenvolupar les seves activitats. Després de superar la guerra i viure anys d’esplendor, els problemes econòmics van portar a la liquidació de la societat i a la donació de l'edifici a l'Ajuntament, amb el compromís que aquest es destinés a usos públics, recreatius i culturals. És així com, des del 1984, l’espai de la cafeteria ha funcionat.

Ara fa un any, després d'uns mesos tancat, el Casal va reobrir de nou les seves portes amb l'Emili Solé i la Carolina Gallinat al capdavant. “Vam venir a Agramunt per una qüestió familiar i en voler fer un cafè al Casal vam assabentar-nos que estava tancat i que havia sortit a concurs”, ens explica la Carolina, que afegeix: “Com que els dos estàvem sense feina, la pregunta va ser per què no provar-ho! Així que, vam presentar una proposta i va ser l’escollida”.

Per la seva banda, l'Emili és ara el cuiner del Casal, amb més de 30 anys d'experiència al món de la restauració i l'hostaleria: "Quan vam arribar, no sabíem que ens trobaríem ni quin tipus de cuina s’oferia. Al principi, la gent ens demanava pizzes i entrepans, però amb el temps hem aconseguit canviar aquesta tendència i anar introduint una cuina més elaborada i de mercat". Així, una de les novetats del Casal Agramuntí són els "menús d'autor a cegues", on el client no sap quins plats degustarà, però té la garantia que tot seran productes de temporada maridats amb vins de proximitat.

Amb una capacitat per a 100 comensals, el Casal Agramuntí ofereix un menú diari de 8,5 euros, i de 12,5 euros els caps de setmana. D’altra banda, fer el menú degustació pot costar uns 34

2 plomes de porc ibèric, 150 g. de xocolata d’Agramunt, 500 ml. de brou de carn, Sal i pebre, 50 g. de mantega.

Per la poma: 2 pomes, 1 got de gasosa, 250 g. de farina, 1 cullera de mel.

TEMPS D'ELABORACIÓ: 30 min.

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració:

Salpebrem la ploma ibèrica i la brasegem en una paella sense oli, tomb i tomb, durant quatre minuts. Traiem la ploma de la paella i al suc de la carn li afegim el brou i la xocolata d’Agramunt, ho deixem reduir fins a la meitat a foc moderat. Tot seguit, afegim la carn a la salsa i la deixem durant tres minuts, apartem la carn, afegim la mantega a la salsa i la deixem reduir fins que es vagi espessint.

Per fer l’acompanyament, pelem les pomes, les tallem a galls i les fiquem amb una mica de sal i mel. Preparem una tempura amb gasosa i farina, i la deixem fermentar durant 15 minuts. Fiquem la poma dins de la tempura i la fregim amb oli de gira-sol a temperatura alta.

Finalment, per muntar el plat, tallem la ploma a làmines amb una mica sal maldon, afegim la salsa de xocolata i posem les pomes a la mel.

20-25 euros. Finalment, per a aquells que prefereixin menjar a casa, també hi ha plats per endur.

Després d'un any al capdavant del Casal Agramuntí, la valoració de la Carolina i l'Emili és molt positiva. Entre els reptes de futur, l’Emili confia en “consolidar els menús degustació" i estudia fer “cursos per als més petits, perquè aprenguin a cuinar i a estimar la cuina".

35

JEROGLÍFICS

SUDOKU

Riu de Catalunya

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

1 Fa temps que vius en aquest barri?

6

9

2

7

TRIVIAL 1. Quina és la fase de la lluna en què aquesta s’amaga i no es pot veure?

3

3 9

4 4

1 2 8

7

3

5 6

2

5 2

3

1 5

5

9

6 9

9 8

8

1 3

6

2 3

8

2

A) Nova B) Creixent C) Plena D) Minvant

2. En quina estació de l’any les nits són més llargues que el dia?

A) Tardor B) Estiu C) Primavera D) Hivern

3. Quin tipus d’astre és el sol?

A) Un cometa B) Un satèl·lit C) Una estrella D) Un planeta

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un tren d’un quilòmetre de llarg es desplaça a la velocitat d’un quilòmetre per minut i travessa un túnel d’un quilòmetre de llarg. Quant temps necessita per travessar íntegrament el túnel?

4. Quant de temps tarda la Terra a fer una volta sobre el seu propi eix?

A) Un dia B) 28 dies C) Un any D) Una setmana

36

37

JEROGLÍFICS

SUDOKU

Riu de Catalunya

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

1 Fa temps que vius en aquest barri?

6

9

2

7

TRIVIAL 1. Quina és la fase de la lluna en què aquesta s’amaga i no es pot veure?

3

3 9

4 4

1 2 8

7

3

5 6

2

5 2

3

1 5

5

9

6 9

9 8

8

1 3

6

2 3

8

2

A) Nova B) Creixent C) Plena D) Minvant

2. En quina estació de l’any les nits són més llargues que el dia?

A) Tardor B) Estiu C) Primavera D) Hivern

3. Quin tipus d’astre és el sol?

A) Un cometa B) Un satèl·lit C) Una estrella D) Un planeta

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un tren d’un quilòmetre de llarg es desplaça a la velocitat d’un quilòmetre per minut i travessa un túnel d’un quilòmetre de llarg. Quant temps necessita per travessar íntegrament el túnel?

4. Quant de temps tarda la Terra a fer una volta sobre el seu propi eix?

A) Un dia B) 28 dies C) Un any D) Una setmana

36

37

C/. Àngel Guimerà, 15 25310 AGRAMUN T Tel. 973 39 09 79 Fax: 973 39 25 23 e-mail: impvicens@hotmail.es Llib reria Papereria. Material s d’oficina, escolar i f otogràfic . Fotocòpies . Informàtic a i consumibles.

Impremta O fset. Impresos c omercials. R evistes. C atàlegs. C artells.Enquadernacions. P ublicitat. D isseny.

38

39

C/. Àngel Guimerà, 15 25310 AGRAMUN T Tel. 973 39 09 79 Fax: 973 39 25 23 e-mail: impvicens@hotmail.es Llib reria Papereria. Material s d’oficina, escolar i f otogràfic . Fotocòpies . Informàtic a i consumibles.

Impremta O fset. Impresos c omercials. R evistes. C atàlegs. C artells.Enquadernacions. P ublicitat. D isseny.

38

39

SUDOKU JEROGLÍFICS Besòs (Bes, os) Dos mesos (D, os, més, os)

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Solució: Dos minuts. Un per entrar completament dins del túnel i un altre per sortir del tot.

1-A, 2-D, 3-C, 4-A.

40

41

SUDOKU JEROGLÍFICS Besòs (Bes, os) Dos mesos (D, os, més, os)

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Solució: Dos minuts. Un per entrar completament dins del túnel i un altre per sortir del tot.

1-A, 2-D, 3-C, 4-A.

40

41

42

43

42

43