Revista URV #6

Revista de la universitat pública de Tarragona / Març 2006

nº6

Oberts al món Estudiants internacionals a les aules

CÀTEDRES UNIVERSITAT-EMPRESA AMB DOW I ENRESA UN

INFORME EUROPEU RECONEIX LA INNOVACIÓ A LA URV I L’IMPACTE AL TERRITORI

SUMARI PÀGINA 5 LA NOTÍCIA

LA INNOVACIÓ I L’IMPACTE DE LA URV SÓN POSITIUS L’Associació Europea d’Universitats (EUA) ha fet una avaluació institucional global favorable de la URV. Segons l’informe, la URV està en una situació excel·lent per desenvolupar les línies estratègiques definides.

PÀGINA 6 LA FORMACIÓ

PÀGINES 14 I 15 UNIVERSITAT-EMPRESA

EL CAMPUS EXTENS ARRIBA A LES COMARQUES DE L’EBRE

CÀTEDRES AMB DOW I ENRESA

La Universitat Rovira i Virgili tindrà centres del Campus Extens a les poblacions d’Amposta, la Sénia, la Fatarella, Móra d’Ebre i Salou. Aquests centres, denominats antenes del coneixement, apropen la universitat al territori.

PÀGINA 8 LA FORMACIÓ

LA URV IMPARTIRÀ 21 MÀSTERS OFICIALS EL CURS 2006-07

La URV amplia la seva relació amb les empreses i ha constituït amb DOW una càtedra de sostenibilitat i amb Enresa, una sobre el risc industrial. Treballaran en els àmbits de la formació, la recerca, la transferència i la divulgació.

PÀGINA 17 LA URV A FONS

La URV oferirà 21 màsters oficials adaptats al model europeu de Bolonya i participa en cinc màsters més coordinats per altres universitats. Aquests màsters tenen un doble objectiu, d’especialització professionalitzadora i d’inici en la recerca.

PÀGINA 10 LA FORMACIÓ

DISSET ESTUDIANTS XINESOS A LES AULES Els disset estudiants de la universitat xinesa de Dalian han començat enguany un curs de llengua i cultura hispànica i són resultat d’un esforç d’internacionalització a través de programes de mobilitat com l’Erasmus.

XIII JORNADES DE GERÈNCIA UNIVERSITÀRIA Tres-cents representants dels equips que gestionen l’economia de les universitats de tot l’Estat es van reunir a Tarragona el 27 i 28 d’octubre en les XIII Jornades de Gerència Universitària, organitzades per la URV amb el suport de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles.

PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE

OBRIR MÉS LA UNIVERSITAT A LA SOCIETAT

PÀGINA 13 LA RECERCA

ESTUDI ANTROPOLÒGIC SOBRE EL BARÇA El llibre Futbol, metàfora d’una guerra freda. Estudi antropològic del Barça és el primer estudi antropològic seriós fet per entendre què és el Barça i recull la tesi doctoral que Jordi Salvador va defensar al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.

Cristóbal Richart, catedràtic de Medicina de la URV i professor distingit des del 2003, considera que la formació mèdica s’ha d’adequar a les necessitats reals de la societat i dels estudiants, i que cal millorar la relació Universitat-empresa.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI

3

OPINIÓ

Universitat i territori Hi ha molts aspectes que determinen la personalitat d’una universitat. Un de significatiu és la implantació física. Des del període fundacional, la URV va optar pel model d’universitat urbana, una decisió que ens ha permès construir l’actual universitat distribuïda pel territori en el qual té competència com a universitat pública de referència: les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre.

Dels centres inicials que hi ha a Tarragona i Reus hem passat a un model de campus urbans que està en fase avançada de consolidació. A Tarragona concentrarem l’activitat universitària al campus Centre i al campus Sescelades; a Reus, al campus Bellissens; a Tortosa, al campus de les Terres de l’Ebre, i a Vila-seca, al campus especialitzat en Turisme. Algunes activitats es mantenen fora dels campus, com el Rectorat, a la Part Alta de Tarragona; el Centre de Formació Permanent, en un edifici emblemàtic de Reus, i les instal·lacions de Constantí i Falset, específiques de la Facultat d’Enologia. Malgrat això, la concentració en campus ens ha permès superar les dificultats de la universitat distribuïda i, en canvi, amb la presència física en ciutats importants del nostre territori, hem pogut exercir millor la nostra activitat per les facilitats que la proximitat de les instal·lacions universitàries dóna als ciutadans.

Estem avançant més en aquesta direcció, ara amb la creació del Campus Extens, un instru-

ment de proximitat a través del que anomenem antenes del coneixement, espais de la Universitat a les ciutats importants del territori que no tenen centres o instal·lacions universitàries. Hem començat amb Salou, Móra d’Ebre, Amposta, la Sénia i la Fatarella, i continuarem buscant la nostra presència a les ciutats que són cap de comarca o les que estratègicament ens interessi. Les antenes facilitaran l’accés a la informació, el contacte amb la Universitat i la formació al llarg de la vida. És clar que una universitat repartida pel territori té dificultats per configurar una identitat comuna i condicionats importants des de la perspectiva de les infraestructures, però genera el gran avantatge de la proximitat, de la facilitat del contacte entre universitaris i la resta de ciutadans. És un model que ens està donant molt bons resultats des la perspectiva d’aconseguir una bona interrelació entre la Universitat i la societat.

Encara no és un model acabat, especialment perquè falten actuacions importants que per diferents raons encara no s’han pogut dur a terme, com la construcció de les noves facultats de Lletres, i Educació i Psicologia, que esperem que es puguin materialitzar en un termini raonable. És, en definitiva, un model consolidat que ens dóna una personalitat singular i ens ajuda a acomplir millor la nostra missió.

Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV

EDITA Vicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat ROVIRA I VIRGILI Revista de la universitat pública de Tarragona

Número 6 Març 2006

DIRECCIÓ Josep M. Arias capgc@urv.net REDACCIÓ Berta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.Bellmunt Gabinet de Comunicació i Relacions Externes revista@urv.net C/ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona Tel 977 558006 –Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei Lingüístic de la URV FOTOGRAFIA Ramon Torrents MAQUETACIÓ Medigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garcia secgc@urv.net Tel 977 558006 IMPRESSIÓ Nuer Trade Dipòsit legal: B - 48078 - 2004

ROVIRA VIRGILI ÉS UNA PUBLICACIÓ DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA. SI LA VOLEU REBRE, ENVIEU LES VOSTRES DADES PER CORREU ELECTRÒNIC A: REVISTA@URV.NET, PER FAX AL 977 55 82 58 O BÉ ENS TRUQUEU AL TELÈFON 977 55 80 06

4

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

LA FORMACIÓ AVALUACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ EUROPEA D’UNIVERSITATS

La Innovació i l’impacte de la URV són positius

L

’Associació Europea d’Universitats (EUA) ha fet una avaluació institucional global de la URV. L’informe final constata que la URV està en una situació excel·lent per desenvolupar les línies estratègiques definides. Conclou que la dinàmica d’innovació i d’impacte territorial estan ben desenvolupats, que la internacionalització no està prou avançada, que hi ha marge per millorar la intensitat investigadora i que, en algunes àrees, encara s’observa distanciament entre els plans estratègics i l’acció concreta. També considera que la Universitat hauria de plantejar-se com a objectiu estratègic crear una identitat comuna entre els seus membres.

L’objectiu d’aquest programa d’avaluació institucional és enfortir la cultura de qualitat entre els membres de l’EUA, a la qual pertany la URV; disseminar les bones pràctiques en gestió estratègica, donar suport a l’aprenentatge mutu i acompanyar les universitats en la gestió del canvi.

D’acord amb el mètode de l’EUA, el Comitè d’Avaluació Externa estava format per professionals universitaris: Jarmo Visakorpi, antic rector de la Universitat de Tampere (Finlàndia) i antic president del Consell Finlandès d’Avaluació de l’Educació Superior; Maria Helena Nazaré, rectora de la Universitat d’Aveiro (Portugal); Edward Jezierski, vicerector de Docència de la Universitat Tècnica de Lodz

(Polònia), i Nina Arnhold, coordinadora de programes de l’EUA. El Comitè va fer dues visites a la URV i ha avaluat la gestió estratègica, la política, l’organització i seguiment d’activitats, i la gestió de la qualitat. L’informe final s’ha basat en la diagnosi del Comitè d’Avaluació Institucional, format per dotze membres de la URV, i del Comitè propi de l’EUA. L’avaluació institucional es pot consultar a www.urv.net.

EXAMEN DE QUALITAT PER AL SISTEMA CATALÀ

L’Associació Europea d’Universitats, amb seu a Bèlgica, ha completat deu edicions del programa d’avaluació institucional i ha realitzat fins ara 110 avaluacions a universitats de 35 països d’Europa, Amèrica del Sud i Àfrica. La Universitat considera l’avaluació externa de l’EUA una aportació molt útil per millorar la qualitat global de la institució. Ara s’haurà de posar en relació amb el Pla Estratègic de la Universitat, redactat el 1998. A Catalunya han estat avaluades cinc universitats de forma voluntària en aquesta edició del programa de l’EUA. A més de la URV, són la UPC, la UOC, la UdL i la UAB. Ha estat una iniciativa del Departament d’Universitats de la Generalitat, que s’ha fet càrrec de les despeses del procés.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

5

XXX

El Campus Extens arriba a les comarques de l’Ebre La Universitat Rovira i Virgili tindrà centres del Campus Extens a les poblacions d’Amposta, la Sénia, la Fatarella, Móra d’Ebre i Salou. Per posar en marxa aquesta iniciativa el rector, Lluís Arola, va signar el 13 de gener els convenis amb els alcaldes Joan Maria Roig, d’Amposta; Víctor Pla, de la Sénia, i Josep Suñé, de la Fatarella, i al juliol de 2005 ja ho havia

Es tracta d’acostar els serveis universitaris a les persones fet amb Esteve Ferran, de Salou, i Josep Soler, de Móra d’Ebre.

Aquests centres, denominats antenes del coneixement, són un instrument per apropar el coneixement al territori amb l’objectiu de contribuir al progrés de les comarques del sud de Catalunya. Es tracta d’acostar els

serveis universitaris a les persones, captar les necessitats del territori i donar-hi respostes.

Aquestes cinc antenes del coneixement començaran a funcionar progressivament i en forma de prova pilot durant el present quadrimestre, i estaran a ple rendiment a partir del curs vinent.

Un espai de col·laboració dels ajuntaments amb la URV Cada antena del coneixement tindrà un responsable, un professional integrat en el seu territori i coneixedor del teixit social i econòmic. Estarà equipada amb un espai d’atenció al públic amb personal tècnic, i disposarà d’una zona de treball amb ordinadors connectats a Internet i a la intranet de la URV, a més d’una aula i auditori per poder organitzar conferències, xerrades, cursos, etc., espais que poden ser compartits amb altres usos. Obrirà mitja jornada de tardes amb possibilitat d’extensió als matins de dissabte. Els ajuntaments hi aporten els locals i el personal tècnic i la Universitat, el responsable i les despeses de funcionament.

6

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

7

El filòsof Josep M. Terricabras inaugura el curs UNA LLIÇÓ DEL FILÒSOF JOSEP M. TERRICABRAS, TITULADA “ÉS ÚTIL LA UNIVERSITAT?”, VA OBRIR OFICIALMENT EL NOU PERÍODE ACADÈMIC AL PARANIMF DE LA URV. HI VAN SER PRESENTS EL CONSELLER D’UNIVERSITATS, CARLES SOLÀ, I EL RECTOR, LLUÍS AROLA, QUE VA CENTRAR EL SEU DISCURS EN EL POSICIONAMENT DE LA URV EN L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR. TAMBÉ EREN A LA TAULA PRESIDENCIAL L’ALCALDE DE TARRAGONA, JOAN MIQUEL NADAL, I ÀNGEL CUNILLERA, PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL. Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia, director de la càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va proposar un exercici de reflexió partint d’aquesta pregunta trampa, és útil la Universitat?, sobre els conceptes d’utilitat, de sentit i de servei, aplicats a la Universitat, que sovint es confonen i són diferents.

En el discurs d’inauguració del curs acadèmic, el rector, Lluís Arola, va desenvolupar les prioritats del nou període: l’adaptació a l’espai europeu d’educació superior —argument principal del curs—, les infraestructures encara per construir, la política científica i els futurs parcs tecnològics.

També es va referir al tram final del seu segon i últim mandat, fins al mes de maig del 2006.

En l’acte també es van lliurar els reconeixements al personal acadèmic que ha complert 25 anys de dedicació a la Universitat, a les persones que es jubilen i els premis extraordinaris de final d’estudis i de doctorat als millors alumnes.

Federico Mayor Zaragoza obre el curs a les Terres de l’Ebre EL PROFESSOR MAYOR ZARAGOZA, UNIT ESTRETAMENT A TORTOSA PER LLIGAMS FAMILIARS, VA PRONUNCIAR LA PRIMERA LLIÇÓ INAUGURAL DE CURS DEL CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRE AMB LA CONFERÈNCIA “ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI” A L’AUDITORI FELIP PEDRELL DE LA CIUTAT. L’acte d’inauguració del campus el va presidir el rector de la URV, Lluís Arola, acompanyat pel conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà; l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté; el president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, i el director del campus de les Terres de l’Ebre de la URV, Azael Fabregat. En acabar l’acte acadèmic, va actuar el grup de música tradicional Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934), és 8

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

doctor en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid, va ser catedràtic de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada i també el rector. Ha estat director general de la UNESCO i ara presideix la Fundació Cultura de Pau a l’Estat. Al desembre del 2002, la presidència danesa de la Unió Europea li va encomanar la presidència de l’European Research Council Expert Group (ERCEG), focus de debat per a l’economia basada en el coneixement que ha de liderar Europa l’any 2010.

LA RECERCA CONTACTE ENTRE LA RECERCA I EL SECTOR EMPRESARIAL QUÍMIC

La URV impartirà 21 màsters oficials pel curs 2006-07 La Generalitat ha aprovat íntegrament la proposta de programes oficials de postgrau de la URV per al curs 2006-07. Aquests programes inclouen 21 màsters oficials adaptats al model europeu de Bolonya coordinats per la Universitat, que també participa en cinc màsters més coordinats per altres universitats. En total, la Generalitat ha aprovat 156

màsters oficials de les universitats catalanes i la URV hi participa en 26, dels quals 15 són interuniversitaris.

Un cop aquesta proposta sigui validada pel Ministeri d’Educació i Ciència i publicada al BOE, la URV haurà entrat de ple en el nou sistema de postgrau harmonitzat amb Europa, del qual aquest curs imparteix 13 màsters propis com a prova pilot.

En el nou sistema acadèmic, els màsters de postgrau tenen un doble objectiu, d’especialització professionalitzadora i d’inici en la recerca. En aquest últim sentit substitueixen els cursos de doctorat de l’actual sistema. La formació de postgrau és un objectiu estratègic per a la URV; així doncs, en el futur ampliarà aquesta oferta .

Els programes de doctorat En aquest moment de transició entre els dos sistemes acadèmics, l’actual i l’europeu, la Universitat ha aprovat 27 programes de doctorat per al bienni 2006-08. D’aquests n’hi ha una dotzena que ja s’han organitzat com a programes de màster oficial. En la mesura que aquests màsters s’activin com a tals ja no s’impartiran com a doctorats. Entre els 27 programes de doctorat n’hi han cinc de nous, en Comunicació, en Didàctica de l’Educació Física i Esport, en Comunicació, Art i Educació, en Patologia Vascular i Metabolisme i en Psiquiatria Genètica i Ambiental. La meitat d’aquests doctorats estan coordinats per la URV

i el 65% són interuniversitaris. Setze dels doctorats de la URV tenen la menció de qualitat de l’Agència estatal de qualitat i acreditació universitària (ANECA).

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

9

INTERNACIONALITZACIÓ DE LA URV

Disset estudiants xinesos a les aules ELS DISSET ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT XINESA DE DALIAN QUE ENGUANY HAN COMENÇAT A LA URV UN CURS DE LLENGUA I CULTURA HISPÀNICA SÓN EL RESULTAT D’UN NOU ESFORÇ D’INTERNACIONALITZACIÓ QUE S’AFEGEIX ALS QUE A TRAVÉS DE PROGRAMES DE MOBILITAT COM L’ERASMUS JA OMPLEN LES NOSTRES AULES D’ALUMNES D’ALTRES PAÏSOS.

Els alumnes xinesos, que s’allotgen en cases particulars, han fet els dos primers anys d’estudis allà i cursen a la facultat de lletres el tercer any de la llicenciatura en estudis hispànics. A la urv fan un curs de llengua i cultura hispànica, que ha estat específicament dissenyat per a ells i inclou la llengua i la literatura castellanes, la història, la història de l’art, la geografia, la política i la societat dels països on es parla l’espanyol.

Quan tornin a la xina completaran la llicenciatura amb el quart curs.

La URV ha signat convenis de col·laboració amb les universitats xineses de Dalian, Shenzhen i Xiangtan. Al juliol les professores de Filologies Romàniques Esther Forgas i Sa-

La URV té convenis amb les universitats xineses de Dalian, Shenzhen i Xiangtan 10

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Els estudis hispànics estan en expansió per la creixent projecció exterior de la Xina ra Pujol van visitar la Xina i van ser a Beijing, Dalian, Tianjim i Shenzhem, on es van entrevistar amb responsables de cinc universitats de diverses zones del país.

Arran de la creixent projecció exterior de la societat i economia xineses, els estudis hispànics estan en expansió. En aquest sentit, els alumnes hi han mostrat interès per les oportunitats de feina en l’àmbit diplomàtic i en la docència, però sobretot en els camps empresarial, comercial i turístic. Els estudiants xinesos i els del programa Erasmus van ser objecte d’una festa de benvinguda amb un programa d’activitats que es va fer al setembre passat a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques.

EVALUEN LA RELACIÓ ENTRE EL NODRIMENT INFANTIL I L’OBESITAT POSTERIOR

Investigadors de pediatria d’Europa i Amèrica es reuneixen a Tarragona EL CONSORCI INTERNACIONAL DE RECERCA EARNEST, QUE INVESTIGA SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA NUTRICIÓ INTRAUTERINA I ELS PRIMERS ANYS DE VIDA, I EL METABOLISME I LA SALUT EN L’EDAT ADULTA, ES VA REUNIR PER PRIMER COP A TARRAGONA ELS DIES 14 I 15 D’OCTUBRE. LA UNITAT DE PEDIATRIA DE LA URV, DIRIGIDA PER RICARDO CLOSA I JOAQUIM ESCRIBANO, HI VA PARTICIPAR.

La hipòtesi que els nutrients que l’ésser humà assimila durant el desenvolupament intrauterí i en la primera etapa de la vida programen el seu metabolisme és cada cop més acceptada per la comunitat científica. Per això s’ha constituït l’Early Nutricion Programming for Adult Health (EARNEST), un consorci format per quaranta grups de setze països d’Europa i Amèrica que ja feien recerca de diferents aspectes del tema. Ara investigaran conjuntament aquesta hipòtesi i les conseqüències que pot tenir a llarg termini per a les persones en qüestions com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis o la hipertensió.

Aquest gran grup ha rebut 14 milions d’euros d’un programa de la Unió Europea per dur a terme un projecte de recerca entre 2005 i 2010. Estudiarà la programació nutricional precoç, utilitzant mètodes que integrin coneixements provinents d’assajos clínics controlats, estudis prospectius observacionals i estudis animals,

cel·lulars i moleculars. El projecte inclou altres aspectes com estudis sobre les actituds, els costums i els aspectes econòmics que puguin influir sobre la programació precoç.

La Unitat de Recerca en Pediatria de la URV, que dirigeixen els professors Ricardo Closa, de l’Hospital Universitari Joan XXIII, i Joaquim Escribano, de l’Hospital Universitari de Sant Joan, representa l’Estat espanyol en un grup d’investigadors d’altres quatre països europeus (Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Polònia), denominat Childhood Obesity Programme (CHOP). Desenvolupen el projecte Obesitat infantil: programació primera per a la nutrició infantil, subvencionat per la Unió Europea.

El projecte pretén validar la hipòtesi primària que el factor que causa més risc d’obesitat en etapes posteriors és, possiblement, el contingut proteic més gran de les fórmules infantils de lactància artificial, comparat amb el de la llet materna.

També s’avalua la relació entre els diferents tipus de nodriment infantil dels països participants, uns marcadors antropomètrics precoços (als dos anys) i el desenvolupament d’obesitat posterior; la composició corporal, la despesa energètica, l’activitat física i el metabolisme proteic.

Les conclusions del projecte es difondran àmpliament promocionant els beneficis de la lactància materna i concretant mesures preventives per modificar la composició i l’aplicació de les dietes infantils, amb l’objectiu de millorar la salut de la població.

Fins ara s’han completat tres de les cinc fases del projecte. Per dur-lo a terme en els cinc països participants, es van escollir un total de 1.250 nadons normals nodrits amb llet artificial i 400 nodrits amb llet de la mare; d’aquests, el grup de recerca de la URV ha seguit 325 de lactància artificial i 90 de lactància materna, provinents la major part dels hospitals Joan XXIII i Sant Joan.

S’ha estudiat l’evolució dels nens, i en l’actualitat la investigació es troba en la quarta fase, d’anàlisi i interpretació de dades, i difusió i explotació. La cinquena i última consisteix a fer el seguiment de la població infantil fins als vuit anys.

La URV participa en un consorci internacional que investiga les conseqüències de la nutrició intrauterina per a les persones adultes REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

11

EL 74 % DE LA MOSTRA PATIA ALGUN TIPUS DE DOLOR

Primer estudi epidemiològic a l’Estat sobre el dolor crònic en la gent gran La URV presenta els resultats del primer estudi específic sobre l’experiència de les persones grans amb dolor crònic, que ha fet un equip interdisciplinari de recerca de la URV, coordinat pel professor de Psicologia Jordi Miró.

Es tracta d’un projecte d’investigació finançat pel Fons d’Investigacions Sanitàries de l’Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Sanitat i Consum), del qual el professor Miró és l’investigador principal. El document es va presentar el 23 de desembre a Reus, en el marc d’una reunió de treball d’experts estatals al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV d’aquesta ciutat.

L’estudi va començar a principi del 2003 i es va acabar al novembre del 2005. S’hi van entrevistat individualment 600 persones residents a la província de Tarragona d’una edat igual o superior als 65 anys; el grup es va seleccionar aleatòriament a partir d’un mostreig estratificat per sexe i edat.

El dolor crònic afecta molt significativament la qualitat de vida de les persones,tant físicamentcom psíquicament La informació recollida indica que, efectivament, el dolor és un problema greu de salut en aquest grup de població. A la feina es considera dolor crònic, seguint els criteris de la International Association for the Study of Pain, aquell que perdura 12

més de sis mesos.

En el moment de l’entrevista, el 74% de la mostra informava que patia algun tipus de dolor. I en el mateix interval de temps, un percentatge considerable d’aquestes persones grans, un 69% reconeixien que tenien problemes per controlar el dolor, no tenien prou recursos mèdics i reclamaven més atenció per als seus problemes de salut, en general, i per al seu dolor en particular.

Resumint les conclusions, el dolor crònic és un problema habitual en la població envellida, que augmenta amb l’edat però que s’estabilitza en els més grans, persones amb més de 85 anys. Les zones més afectades són les articulacions, l’esquena, les cames i els peus, depenent de l’edat.

Aquesta malaltia afecta molt significativament la qualitat de vida de les persones, tant físicament com psíquicament; és una causa molt important de discapacitat, o dificulta la persona per fer les activitats bàsiques de la vida diària (pujar o baixar escales, menjar, vestir-se) i instrumentals (tenir cura de la casa, fer

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

servir mitjans de transport, fer gestions econòmiques). També és una causa bàsica de l’estat d’ànim: els qui pateixen de dolor crònic tenen una puntuació més alta en l’escala geriàtrica de la depressió.

Les persones amb més risc de tenir dolor crònic i discapacitat són les dones amb un nivell socioeconòmic baix i més grans. A més de ser el col·lectiu més vulnerable, també és el que disposa de menys recursos per afrontar el problema, per la qual cosa creix en la mesura que la usuària no té a l’abast els recursos necessaris per controlar el dolor.

Les persones amb més risc de patir dolor crònic i discapacitat són les dones amb un nivell socioeconòmic baix i més grans

HA TRASPASSAT ELS LÍMITS D’UN CLUB ESDEVENINT UN EMBLEMA COL.LECTIU

Estudi antropològic sobre el Barça EL LLIBRE FUTBOL, METÀFORA D’UNA GUERRA FREDA. ESTUDI ANTROPOLÒGIC DEL BARÇA RECULL LA TESI DOCTORAL QUE HA FET JORDI SALVADOR AL DEPARTAMENT D’ANTROPOLOGIA, FILOSOFIA I TREBALL SOCIAL DE LA URV, I QUE VA DEFENSAR ARA FA UN ANY. PUBLICAT PER L’EDITORIAL PROA, ES VA PRESENTAR EL 13 DE DESEMBRE A LA SALA DE PREMSA DE L’ESTADI DEL FUTBOL CLUB BARCELONA. Aquest és el primer estudi antropològic seriós fet per entendre què és el Barça. El futbol s’ha convertit en les darreres dècades un espectacle total. A més d’un espectacle plàsticament bonic i una vàlvula d’escapament dels problemes quotidians, s’ha convertit en una expressió complexa i ambigua d’identitat col·lectiva.

L’obra ha estat publicada dins la col·lecció La Mirada Social (núm.

70). En l’acte de presentació van intervenir Albert Vicens, vicepresident del FC Barcelona; Albert

És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadridista?

Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana; Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural; Miquel de Moragas, director del Centre d’Estudis Olímpic; Josep M. Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Jordi Basté, cap d’esports de RAC1, i el mateix autor.

Juntament amb vuit o deu equips més d’arreu del món, el Barça ha traspassat els límits d’un club de futbol per esdevenir un emblema col·lectiu, que condensa i representa tot un conglomerat simbòlic, un marc que reclamava l’atenció d’una mirada antropològica. Jordi Salvador s’ha submergit en la litúrgia civil dels partits del Barça i, entre molts altres fenòmens, ha comprovat que els crits de suport a l’equip o contra l’àrbitre, tenen molts accents: catalans de tot arreu, murcians, andalusos, gallecs i, sovint, lla-

Es publica el primer estudi antropològic seriós fet per entendre què és el Barça tinoamericans, magribins, japonesos...

Ser culé no resol el problema de la immigració que pateix el país, però crea unes complicitats socials que aplanen el camí. Ara bé: com s’interrelaciona aquest fet amb el catalanisme inherent al club? És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadridista? I aquest sentiment, quina base històrica té i quina de mite?

Aquest són alguns dels interrogants oberts amb l’estudi.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

13

UNIVERSITAT-EMPRESA ORGANITZARÀ CONGRESSOS I SEMINARIS CIENTÍFICS

La càtedra URV-DOW contribuirà a investigar i divulgar la sostenibilitat L’EMPRESA DOW CHEMICAL IBÉRICA COL·LABORA AMB LA URV PER POSAR EN MARXA LA CÀTEDRA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, QUE TÉ COM A FINALITAT DIFONDRE EL CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT.

P

er desenvolupar la missió de la nova estructura, les activitats s’articularan al voltant de quatre àmbits principals: formació, recerca, transferència i divulgació.

En les activitats de formació, destaca la introducció del concepte de desenvolupament sostenible als estudiants d’ESO, batxillerat i universitaris. Es donarà suport a l’oferta de formació permanent i de postgrau relacionada amb el desenvolupament sostenible, i s’implantaran activitats que en facilitin l’aprenentatge entre la població.

La càtedra ajudarà fer recerca en desenvolupament i enginyeria sostenibles a la URV i col·laborarà en la difusió de resultats a través de congressos i seminaris científics. En transferència de tecnologia, fomentarà l’elaboració de guies per gestionar problemes de desenvolupament

El professor de Geografia Josep Oliveras és el director de la càtedra 14

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Destaca la introducció del concepte de desenvolupament sostenible als estudiants d’ESO, batxillerat i universitaris sostenible a les empreses, facilitarà orientació a professionals i empreses sobre l’accés a recursos d’informació en aquests temes, i col·laborarà amb les administracions locals i catalana per incorporar pràctiques de desenvolupament sostenible, com les contingudes en l’agenda 21.

El professor de Geografia Josep Oliveras és el director de la càtedra. A la constitució va assistir-hi el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, i van signar el conveni el rector, Lluís Arola, i Anton Valero, president i director general de Dow Chemical Ibérica, empresa que aportarà 100.000 dòlars anuals per aquestes activitats.

Enresa i la Universitat treballen plegats per la seguretat industrial xxx

N

eix arran d’una llarga col·laboració entre totes dues parts i de la importància de la seguretat industrial en les societats avançades i en el context territorial de Tarragona. La seguretat és clau per a la competitivitat i sostenibilitat industrial, i la socialització de la cultura del risc esdevé imprescindible.

El concepte de seguretat industrial s’entén de forma àmplia, ja que inclou tant la planificació i gestió de la seguretat en els sectors industrials potencialment amb més risc (químic o nuclear) com aspectes socioeconòmics, territorials i de comunicació relacionats. En formació treballarà tant a nivell de batxillerat i universitat com en el suport a la formació permanent i de postgrau per als professionals. Pel que fa a la recerca, donarà suport als

El programa inclou la formació, recerca i transferència i el director és el professor d’Enginyeria Química Josep Renau

La càtedra col·laborarà amb les administracions per fomentar pràctiques de seguretat industrial projectes de seguretat industrial i col·laborarà en la difusió de resultats. Respecte a la transferència, fomentarà l’elaboració de guies per gestionar problemes de seguretat a les empreses, que tindran un servei d’orientació sobre recursos en temes de seguretat industrial.

També col·laborarà amb les administracions per fomentar pràctiques de seguretat industrial. En divulgació, es vol crear una estratègia de comunicació científica sobre seguretat industrial, elaborar materials específics i també una web.

El director de la càtedra és el professor d’Enginyeria Química Josep Renau. El president d’Enresa, José Alejandro Pina, i el rector de la URV, Lluís Arola, van signar el conveni de constitució de la càtedra, a les activitats de la qual l’empresa aportarà 36.000 € anuals.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT - EMPRESA

15

II FÒRUM DE L’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA

Torna el punt de Trobada Universitat-empresa

L

a URV va organitzar el 19 i 20 d’octubre el II Fòrum de l’Ocupació Universitària, centrat enguany en la Fira d’Empreses i Entitats. Aquesta és la segona edició del Fòrum, nascut el curs passat amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral dels titulats. El Fòrum serveix per posar en contacte els universitaris amb els ocupadors de l’entorn de la URV, i per facilitar als alumnes les eines i actituds necessàries per afrontar en les millors condicions el repte de buscar feina en un mercat de treball cada dia més competitiu.

Durant els dos dies del Fòrum, que es van fer al campus Sescelades, els universitaris van rebre de les empreses i entitats informació sobre les competències professionals més apreciades i els perfils professionals més sol·licitats en el mercat de treball, els processos de selecció oberts per cada empresa i els mecanismes de selecció més habituals. També van poder conèixer les entitats que donen suport a la recerca de feina i a l’autoocupació i els serveis que ofereixen.

Les empreses i entitats participants van conèixer la realitat universitària de primera mà, comprovant les motivacions i expectatives dels universitaris, explicant els programes de pràctiques, recollint currículums, fent entrevistes de

16

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

treball, etc. També es van fer presentacions institucionals.

La primera edició del Fòrum, al novembre del 2004, va ser un èxit. La Fira es va revelar força interessant per a estudiants de totes les titulacions, ja que hi participen grans empreses que demanen perfils professionals i disciplines acadèmiques diverses.

UNA PARTICIPACIÓ MOLT REPRESENTATIVA

Les empreses participants en la segona edició del Fòrum van ser The Colomer Group, TQ Tecnol, Repsol Ypf, PortAventura, Mapfre, Leroy Merlin, La Caixa, Grupo Castilla, Grupo Brisasol, Frape Behr, Dow Chemical Ibérica, Col·lectiu d’Empresaris del Moble de la Sénia, CEPTA, Club de Feina Cepta-job, Carrefour, Caixa Tarragona, Best Hotels, BBVA, Basf, Banesto, Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, ASM Dimatec Ingeniería, Applus+ IDIADA, Altran España.

Aquestes empreses i institucions van assegurar un ampli espectre d’ofertes d’ocupació, que permet conèixer el mercat laboral als alumnes de totes les especialitats. Paral·lelament a la Fira d’Empreses, la URV ha posat en marxa les jornades d’orientació professional, que tenen lloc a cada centre al llarg del curs.

OBSTACLES I OPORTUNITATS PER A LES UNIVERSITATS EUROPEES

XIII Jornades de Gerència Universitària a la URV TRES-CENTS REPRESENTANTS DELS EQUIPS DE GESTORS ECONÒMICS DE LES UNIVERSITATS DE TOT L’ESTAT ES VAN REUNIR A TARRAGONA EL 27 I 28 D’OCTUBRE EN LES XXIII JORNADES DE GERÈNCIA UNIVERSITÀRIA, ORGANITZADES PER LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI AMB EL SUPORT DE LA CONFERÈNCIA DE RECTORS D’UNIVERSITATS ESPANYOLES, PER DISCUTIR ELS PROBLEMES QUE ELS PLANTEJA EL PROCÉS DE CONVERGÈNCIA UNIVERSITÀRIA EUROPEA RESULTANT DE LA DECLARACIÓ DE BOLONYA.

E

s tracta d’un sector que té 126.000 treballadors i mou 6,5 milions d’euros a l’any.

Format per 71 unitats autònomes que presten un servei comú al conjunt de l’Estat espanyol, principalment amb finançament públic, fa front al gran repte d’una profunda reconversió per homologarse amb la resta d’Europa abans del 2010.

Els problemes de gestió de les universitats són equiparables als de poques empreses, per volum i per estructura. De fa temps que la davallada demogràfica les ha situat en un entorn molt competitiu per mantenir el nombre d’alumnes i el corresponent finançament públic.

Alhora, els resultats de la recerca i la transferència a l’economia real són factors determinants per millorar el finançament i la competiti-

El sector té 126.000 treballadors i mou 6,5 milions d’euros a l’any La recerca i la transferència són determinants per millorar el finançament

vitat de cada universitat. I tot això s’ha de fer en un entorn cada cop més tecnològic. Per tant, la gestió de recursos econòmics i materials és crucial per als resultats i, el més important, per als recursos humans, el primer factor diferencial, que no es poden improvisar i tenen una mobilitat limitada.

OBSTACLES I OPORTUNITATS

Un nou factor ha alterat radicalment aquest panorama. És el procés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior. Això suposa canviar les formes de treballar de tothom, posant l’alumne en el centre del procés i impulsant un aprenentatge actiu aprofitant les noves tecnologies, entre altres.

Els 300 assistents a les Jornades van discutir els reptes i les oportunitats que suposa aquest procés a

partir de l’exposició de Guy Haug, expert europeu en polítiques universitàries. El primer dia el debat es va centrar en els factors jurídics i el paper dels recursos humans. El segon es va dedicar a les reflexions de Carlo Salerno, de la Universitat de Twente (Holanda), sobre obstacles i oportunitats del procés de Bolonya, i es va discutir sobre les noves eines tecnològiques per gestionar els processos de formació i de la universitat en general.

Tot plegat és un procés imparable en què la discussió pública està centrada en els aspectes acadèmics, però té grans implicacions econòmiques i de gestió en un sector amb un paper determinant per al desenvolupament econòmic i social del país com són les universitats.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

17

EL DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA I LA URV SIGNEN UN CONVENI MARC EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT I LA UNIVERSITAT S’HAN COMPROMÈS A COL·LABORAR EN ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA, INSERCIÓ LABORAL, PRÀCTIQUES EN LES EMPRESES I ESTUDIS TÈCNICS.LA CONSELLERA ANNA SIMÓ I EL RECTOR, LLUÍS AROLA, VAN SIGNAR EL CONVENI EL 30 DE NOVEMBRE AL RECTORAT. AQUEST ACORD GENERAL TÉ UNA DURADA DE TRES ANYS, PRORROGABLES AUTOMÀTICAMENT PER PERÍODES ANYALS. El Departament i la URV ja col·laboren en diferents projectes, com el Pla de desenvolupament comunitari per al barri de Sant Salvador de Tarragona, i en

l’elaboració d’estudis per desenvolupar el Pla territorial de Benestar de les Terres de l’Ebre. El Departament també col·labora en el postgrau de Gestió Global de la

Immigració que imparteix la URV. Cada col·laboració concreta en el futur, en els àmbits d’interès comú, requerirà un conveni específic.

LES DELEGACIONS DELS GOVERNS ESTATAL I CATALÀ I LA URV COL·LABOREN EN EL DRET AMBIENTAL LES DELEGACIONS A TARRAGONA DE LES ADMINISTRACIONS ESPANYOLA I CATALANA I LA UNIVERSITAT VAN SUBSCRIURE AL NOVEMBRE PASSAT CONVENIS PER COL·LABORAR EN L’ÀMBIT DELS ESTUDIS DE DRET AMBIENTAL. AJUNTAMENTS I ALTRES ENTITATS VAN ACORDAT TAMBÉ TREBALLAR AMB LA UNIVERSITAT EN AQUESTA ÀREA D’INTERÈS COMÚ.

La URV té un pla d’estudis en Dret que pot conduir a una especialització en dret ambiental. A més, imparteix un graduat superior en Dret Ambiental i un màster en la matèria,

i el grup de recerca en Medi Ambient està format per un nombrós grup de professors i investigadors.

En els acords s’estipula que les administracions facilitaran al perso-

nal implicat la participació en les activitats de docència i recerca que proposi la Universitat, les quals es podran fer als espais d’aquestes institucions.

LA UNIVERSITAT DE LA CORUNYA I LA URV TREBALLEN JUNTES PER LA CONVERGÈNCIA EUROPEA ELS RECTORS DE LES UNIVERSITATS DE LA CORUNYA I URV, JOSÉ MARÍA BARJA I LLUÍS AROLA, VAN SIGNAR UN CONVENI EL 20 DE DESEMBRE AL RECTORAT PER ELABORAR UN MODEL D’HARMONITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA ORIENTAT A LA CONVERGÈNCIA EUROPEA. La URV i la Universitat de la Corunya han acordat desenvolupar en comú els procediments metodològics i les eines informàtiques que serveixin d’estàndard de guia, i orientin i facilitin la planificació, el desenvolupa18

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

ment i la gestió de la docència.

Els treballs de totes dues universitats se centraran en tres àmbits: planificació i disseny, desenvolupament i programació, i avaluació i estandardització.

LA URV, ADHERIDA A LA MAGNA CHARTA UNIVERSITATUM La Universitat Rovira i Virgili es va adherir al desembre passat a la Magna Charta Universitatum. Aquesta declaració (1988) és l’origen del camí iniciat cap a l’espai europeu d’educació superior comú (EEES). Estableix el paper de les universitats, dipositàries de la tradició de l’humanisme europeu, en un món que es transforma i s’internacionalitza. Ja l’han signat més de 500 universitats d’arreu del món.

El rector, Lluís Arola, en representació de la URV, va signar la Magna Charta Universitatum en un acte que va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Bolonya. Se celebrava el dissetè aniversari de la redacció del document, i van susbcriure’l un total de 26 universitats d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. En la sessió de Consell de Govern de 8 de juliol passat, la URV va acordar sol·licitar a l’Observatori de la Magna Charta l’adhesió a la declaració, que es va materialitzar al setembre.

El text va néixer el 18 de setembre de 1988, durant la trobada d’universitats amb motiu del IX Centenari de la Universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa. Es va redactar quatre anys abans de la supressió definitiva de les fronteres intercomunitàries i amb la perspectiva d’una àmplia col·laboració entre tots els pobles europeus.

El preàmbul afirma que el futur de la humanitat depèn en gran manera del desenvolupa-

ment cultural, científic i tècnic que es forja a les universitats, que s’han de difondre els coneixements al conjunt de la societat, que s’ha de formar permanentment, i que l’educació ha d’inculcar a les futures generacions el respecte per la vida i per l’equilibri del medi natural.

Entre els principis fonamentals fixats, declara que la Universitat, en el si de societats diferents, és una institució autònoma que produeix i transmet cultura de manera crítica, i per tant ha de tenir independència moral i científica respecte a qualsevol poder polític, econòmic i ideològic.

MEDALLES I DISTINCIONS DE LA UNIVERSITAT La URV va tornar a concedir durant l’acte d’inauguració de curs les medalles i distincions al personal jubilat i a les persones que fa 25 anys que hi presten serveis . Els guardo-

nats en el primer apartat van ser Roger Bernat, de la Facultat de Medicina; Francisco García, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, i Adolfo Rolán, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química.

Pel que fa als membres de la comunitat amb 25 anys de servei, la menció va ser per a Xavier Farriol, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química; Francisco García, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria; Montserrat Palau, de la Facultat de Lletres; Antoni Romeu, de la Facultat de Química, i Juan José Sirvent, de la Facultat de Medicina.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

19

FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus Bellisens Tel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net

a/e: secemp@urv.net

COMENÇA A TREBALLAR EL CONSELL ASSESSOR DE LA FACULTAT

L

a Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials ha constituït el Consell Assessor, format per onze personalitats externes: Xavier Artal (Cambra de Comerç de Tarragona), Francesc Cabré (Cambra de Reus), Mercedes de Pablo (Port Aventura), Jordi Domingo (ASESA), Valentí Faura (Cambra de Tortosa), Rafael Jené (Caixa Tarragona), Empar Martínez (“La Caixa”), Josep Morató (Redessa), Marcel·lí Morera (Cambra de Valls), José Julio Moya (Grup ASM) i Antoni Pont (Grup Borges). Aquest ens ha d’aconsellar els responsables del centre sobre l’adequació dels plans d’estudis dels seus ensenyaments a la realitat laboral i sobre les habilitats que el món professional exigeix als joves titulats. D’altra banda, Marc Gené, pilot de fórmula-1 de Ferrari, va ser l’encarregat de l’obertura oficial de curs, que es va fer al mes d’octubre passat en un acte organitzat conjuntament per la Facultat i

l’Associació d’Antics Alumnes del centre.

Marc Gené, en paral·lel a la seva carrera esportiva que va començar amb tretze anys, va estudiar la llicenciatura en Economia i va treballar durant dos anys com a auditor de l’empresa Price Waterhouse Coopers.

FACULTAT D’ENOLOGIA C/Marcel.lí Domingo, s/n Tarragona, Campus Sescelades Tel.: 902 337878/977 558600 http:/www.urv.net/centres/Enologia a/e: secenol@urv.net

INAUGURACIÓ DE CURS I PRESENTACIÓ DELS NOUS VINS El centre va obrir oficialment el curs el 18 de novembre, coincidint amb el 17è aniversari de l’inici d’estudis d’Enologia

a Tarragona. Josep de Haro, vocal de l’Associació

Espanyola de les Ciències Sensorials i adjunt del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Municipal de Barcelona, va pronunciar la conferència inaugural, “Quan va baixar l’home dels arbres?”.

A continuació es van pre-

20

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

sentar els nous vins elaborats pels estudiants de la Facultat, en el decurs dels estudis, al celler experimental del Mas dels Frares. La collita d’enguany ha estat molt bona, amb una producció de 12.000 litres, i l’escassetat de pluges

registrades prop de la verema va permetre collir el raïm amb una qualitat excel·lent. El centre ha participat en la fira de vins de Salou i en el concurs de vins de la DO Tarragona, on va obtenir el premi criança 2002. Els vins i els escumosos es venen a El Celler del Port, a Tarragona, i a Vinum Selecció, a Reus.

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus Sescelades Tel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.net A/e: secetse@urv.net

INAUGURACIÓ DE CURS L’ETSE va inaugurar el curs 2005-06 a l’octubre amb la lliçó de Crisanto Plaza, conseller de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, titulada “El desarrollo de las telecomunicaciones en España y su posición en Europa”.

Crisanto Plaza és llicenciat en Ciències Econòmiques, estadístic facultatiu i becari de l’ Escola Nacional d’Estadística i Administració Econòmica (ENSAE, París) i té el curs de Direcció d’Empreses de l’IESE (PADE). Ha estat cap d’Anàlisi de Conjuntura Econòmica de l’Institut Nacional d’Estadística, subdirector

general de Preus i Rendes i director general de Política Econòmica del Ministeri d’Economia.

A Telefónica ha completat una llarga etapa en alts carrècs, relacionats amb l’estratègia i la previsió. També ha estat membre de consells d’administració d’empreses de diferents sectors, com Secoinsa (electrònica), Astican y Barreras (drassanes), Unicon (construcció) i Cambio16 (publicacions). Va ser l’economista responsable del primer informe econòmic sobre l’Estat espanyol encarregat pel Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea el 1987.

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus Sescelades Tel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.net A/e: secetseq@urv.net

PÒSTERS DE DOCTORAT I SEMINARIS A ENGINYERIA QUÍMICA Més d’una vintena de pòsters dels alumnes del programa de doctorat en Enginyeria Química es va exposar al novembre passat al vestíbul comú de les escoles ETSE i ETSEQ, durant les quartes jornades organitzades pel Departa-

ment d’Enginyeria Química i el Departament d’Enginyeria Mecànica (campus Sescelades).

Els doctorands mostren la recerca que han fet o estan fent als alumnes nous que enguany s’incorporen a aquests estudis de tercer cicle, i un comitè format per professors investigadors i professionals de la indústria valoren els pòsters realitzats.

D’altra banda, en el doctorat en Enginyeria Química s’organitzen els Seminaris Interdisciplinars. Al desembre Angélica Hidalgo-Vivas va impartir Hydrotreating in Refining-Refinery Catalyst and Technology Research at Haldor Topsoe A/S, de Dinamarca. El programa de doctorat es titula Enginyeria Química i de Processos i la ponent pertany a Haldor Topsoe A/S. Les sessions van adreçades als doctorands del programa, però també estan oberts a les perso-

nes interessades. Per a més informació, consulteu http://www.etseq.urv.es/DEQ/Doctorat/seminars/ programme/december/2_12_05/programme_02_ 12_05.htm.

En el curs passat es van impartir 34 seminaris, que van anar a càrrec d’universitats, instituts i indústries d’onze països.

Aquest programa de Doctorat està organitzat pels departaments d’Enginyeria Química i Enginyeria Mecànica de la URV.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

21

FACULTAT DE LLETRES Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus Centre Tel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.net/lletres/

A/e: secllet1@urv.net

INAUGURACIÓ DE CURS

E

l professor xinès Liu Yongxin, de la Universitat de Dalian, va pronunciar al mes de setembre passat la lliçó inaugural, titulada “Fundamentos filosóficos de Confucio”. A continuació el grup Hot Trio, format per John Style (piano), Xavier Pié (saxo) i Quim Solé (bateria) va oferir un concert. Enguany la Facultat de Lletres ha reforçat les relacions amb la Xina, ja que rep disset alumnes provinents de la mateixa Universitat de Dalian, els quals fan un curs de llengua i cultura hispànica (vegeu-ne més informació a la pàgina 10). El 2002 el professor de la Universitat

de Pequín i president de la Societat d’Estudis Hispànics de la Xina, Zhao Zenjiang, va visitar i va impartir conferències al centre, que va

organitzar durant el curs 2002-03 un curs d’introducció a la cultura xinesa, tan rica com desconeguda a Catalunya.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus Centre Tel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.net/centres/infermeria

A/e: secinf@urv.net

EL REGNE UNIT BUSCA BUSCA TITULATS EN INFERMERIA A TARRAGONA

L

’ambaixada britànica a l’Estat espanyol va presentar a l’Escola Universitària d’Infermeria de Tarragona l’oferta laboral d’aquell país per als professionals i estudiants d’Infermeria.

Hi van assistir una trentena de professionals i estudiants d’últim curs. Des del 2001 hi ha un conveni entre els ministres de Sanitat de l’Estat i del Regne Unit per facilitar la contractació de metges i infermers espanyols per part del Servei Nacional de Salut anglès. Fins ara més de mil professionals han estat contractats, i les necessitats del Regne Unit

22

van augmentant per l’expansió del seu sistema de salut públic.

D’altra banda, l’Escola i la seva professora i llevadora, María Jesús Montes, van intervenir al desembre passat en el programa televisiu Campus 33, del Canal 33, en un capítol dedicat al naixement dels fills i els diferents tipus de parts. A l’Estat espanyol, més del 90% dels parts es fan segons el model medicalitzat, és a dir, a l’hospital, i d’aquests, un 30% són cesàries. Alhora, també s’observa una tendència a tornar als parts naturals. Campus 33 és una coproducció de Televisió de Vives, amb el suport del de la Catalunya i l’Institut Joan Lluís Generalitat i del Govern balear.

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA Ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus Sescelades Tel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.net

A/e: secedu1@urv.net

INAUGURACIÓ DE CURS

L

La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia va celebrar l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2005-06 a finals de setembre. Després de les paraules de la degana de la Facultat, la Dra. Victòria Camps, catedràtica d’Ètica i vicepresidenta del Consell Audiovisual de Catalunya, va impartir la lliçó inaugural titulada “El civisme: una ètica de mínims”. Va plantejar la necessitat i la dificultat d’educar en el civisme, i va convidar a reflexionar amb idees com les democràcies lliberals en les quals vivim actualment, per si mateixes, no produeixen civisme ni “formes

ciutadanes”; hem consolidat la llibertat, però no la concòrdia; cal ensenyar la responsabilitat i la convivència; el comportament cívic és una obligació, i cal forçar des de la infància emocions socials...

Després de la conferència inaugural, els alumnes de segon curs de l’ensenyament de Mestre Educació Musical van interpretar diferents peces musicals i, tot seguit, es va oferir un aperitiu per

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus Vapor Nou Tel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.net/centres/fmcs/index.html

A/e: secmed@urv.net

CONSTITUÏT EL CONSELL ASSESSOR

E

El Consell Assessor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut es va constituir amb divuit membres, que han de participar en l’orientació docent i investigadora del centre. El formen Ramon Gomis (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona), Josep M. Solé (Col·legi de Metges), Felip Infiesta (Hospital Universitari Joan XXIII-ICS), Lluís Miquel Pérez (alcalde de Reus), Lluís Nualart (Grup Sagessa), Daniel Jiménez (Col·legi de Fisioterapeutes), Yolanda Salas (Associació de Dietistes i Nutricionistes), Agustí Roque (AIABECA), Amèlia Besora (Associació de

Veïns del barri Pelai) i vuit representants de la Facultat. D’altra banda, l’encarregada d’obrir oficialment el curs el passat mes d’octubre va ser Pilar Cervera, directora del Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID), adscrit a la UB. Va parlar sobre “Evolució de

la formació en matèria de nutrició i dietètica a Espanya”. Durant la mateixa jornada els alumnes van rebre els premis Sant Lluc 2005 i es van fer dues exposicions fotogràfiques i de pòsters de recerca, a més de la presentació de les Jornades d’Estimulació Sensorial.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

23

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI C/Joanot Martorell, 15, Vila-seca, Campus Vila-seca Tel: 977 395709 http:/www.euto.urv.net a/e: euto@urv.net

ARNAU DE VILANOVA, MILLOR ESTUDIANT DE TURISME DE LA URV

A

rnau Vilanova va rebre el passat mes de desembre el I Premi Port Aventura al millor expedient acadèmic de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV. Els altres quatre finalistes del guardó van ser Laura Gamboa, Eloy Capdevila, Agnès Martí i Elizabeth Recalde. El guanyador va obtenir un premi en metàl·lic de 2.000 , que destinarà a seguir el programa de màster en Direcció i Planificació del Turisme i de l’Oci. Mercedes de Pablo, directora general de Port Aventura, va pronunciar la conferència “Turismo

y ocio: cuestión de actitudes”. A l’acte van assistir Josep Graset, president del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la Universitat; Antoni González Senmartí, vicerector de Campus i Relacions Institucionals, i Salvador Anton, director de l’EUTO. D’altra banda, la lliçó inaugural del curs la va pronunciar a l’octubre passat Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat, que va parlar sobre “Coneixement, tecnologia i intel·ligència turística a Catalunya; nous plantejaments per a un nou escenari”.

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus Centre Tel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.net A/e: secjur@urv.net

INAUGURACIÓ CURS

J

oan Aregio, president de la Diputació, va pronunciar al mes d’octubre passat la lliçó inaugural parlant sobre el municipalisme del segle xxi. L’acte es va convertir en un reconeixement al món local, als municipis que han

24

col·laborat amb el centre des de la seva fundació. El conferenciant és també regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona i membre del Consell Assessor de la Facultat de Ciències Jurídiques.

L’acompanyaven el president del Consell Assessor de la Facultat,

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Josep Gomis; el degà, Santiago Castellà, i el rector de la URV, Lluís Arola.

Després de la conferència, els alcaldes dels ajuntaments col·laboradors van rebre un diploma de reconeixement.

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA (ETSA) Av. de la Universitat, 1- 43204 Reus, Campus Bellissens Tel.: 902 337878/977 759878 a/e: etsa@urv.net

INAUGURACIÓ CURS

L

’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) va inaugurar el curs acadèmic 2005-06, el primer des de la creació, amb la lliçó de Jaume Sanmartí, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que pertany a la UPC i va parlar sobre “La formació de l’arquitecte/a i el model d’escola”. L’ETSA ha començat el primer curs d’Arquitectura amb una seixantena d’alumnes ocupant provisionalment part de les instal·lacions de la Facultat d’Econòmiques i Ciències Empresarials, mentre es cons-

trueix l’edifici propi de l’Escola al mateix campus Bellissens de

Reus. L’arquitecte i professor Josep Bertran dirigeix l’ETSA.

DIA A DIA RECULL DE NOTÍCIES

DIA: 7 MES: SETEMBRE URV

ROSA CABALLOL SUBSTITUEIX ANTONI PIGRAU COM A SECRETÀRIA GENERAL El rector, Lluís Arola, va destituir el Antoni Pigrau, a petició pròpia, com a secretari general de la Universitat i va nomenar Rosa Caballol en el seu lloc.

La professora segueix assumint la direcció de les relacions internacionals.

El catedràtic de Dret Internacional Públic Antoni Pigrau era secretari general de la Universitat des del juny de 2002. Però des d’abril de 1997 era membre de l’equip de govern, primer com a vicerector d’Estudiants i Cooperació Exterior i de 1998 a 2002 com a vicerector d’Estudiants.

Rosa Caballol, que ja formava part de l’equip com a delegada del rector per a les Relacions Internacionals des del 2002, assumeix ara la nova responsabilitat de secretària general. És catedràtica de Química Física.

DIA : 16 MES : SETEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

I SEMINARI D’INNOVACIÓ DOCENT EN CIÈNCIES JURÍDIQUES 150 docents de 32 universitats de tot l’Estat es van aplegar en aquest Seminari, a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, per treballar per la qualitat en la docència en el futur espai europeu. La iniciativa va ser molt ben rebuda pels professors, que es tornaran a trobar d’aquí a dos anys a la Universitat de Màlaga.

La conferència inaugural la va pronunciar el catedràtic de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, Francesc Imbernon, titulada “El profesorado universitario. Estrategias de enseñanza en la educación superior”.

DIA: 28 MES: SETEMBRE URV I CESDA

PARTICIPACIÓ AL SALÓ DE L’AERONÀUTICA I DE L’ESPAI

La URV i el Centre adscrit d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), van participar conjuntament en el Saló, que va tenir lloc a la plaça Fòrum de Barcelona, per donar a conèixer l’oferta formativa en el camp de l’aviació i la Universitat.

El Saló s’emmarcava en la Setmana Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona (24 setembre-3 d’octubre), que promou l’Ajuntament d’aquesta ciutat i compta amb el suport de les principals empreses del sector, de la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol.

DIA: 5 MES: OCTUBRE CESCA I URV

LA JORNADA CATALANA DE SUPERCOMPUTACIÓ

El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) va organitzar al Paranimf de la URV la setena edició de la Jornada Catalana de Supercomputació, que s’ocupa de l’eciència, de les e-infraestructures i el nou servei Eduroam, per facilitar la mobilitat de professors i estudiants.

S’hi van presentar ponències relacionades amb la biomedicina i les ciències de la salut, la bioinformàtica i la química teòrica.

26

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

DIA A DIA DIA: 8 MES: OCTUBRE FACULTAT DE LLETRES

CONGRÉS NOVA RECERCA SOBRE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ En el Congrés internacional Nova Recerca sobre Traducció i Interpretació hi van participar alumnes llicenciats i que fan recerca. La reunió estava organitzada pel grup de recerca d’Estudis Interculturals de la URV i va tenir lloc a l’Hotel Ciutat de Tarragona.

Els ponents van ser Reinhard Schäler, fundador i director del Localisation Research Centre, de la Universitat de Limerick, i José Lambert, del CETRA de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica).

La trobada forma part del programa de doctorat Traducció i Estudis Interculturals, programada amb el suport de CETRA i l’European Society for Translation Studies i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

DIA: 20 I 21 MES: OCTUBRE FACULTAT DE LLETRES

JORNADES SOBRE JOVES I VIOLÈNCIA

A les jornades es van estudiar les manifestacions agressives a l’escola i a la família, i van tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres, organitzades pel GRÈC XARXA,

associació lligada al grup de recerca Gènere, Raça, Ètnia i Classe de la URV. Les classes les va impartir el professor de la Universitat d’Alcalá d’Henares Iñaki Piñuel i l’Associació ADHARA contra la violència familiar. Tenien el suport de l’Institut Català de la Dona i hi col·laboraven la secció sindical de CCOO i l’Aula de Cinema de la Universitat.

DIA: 20 I 21 MES: OCTUBRE FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

III CONGRÉS DE DRET CIVIL CATALÀ Aquesta edició es va centrar en els patrimonis fiduciaris i el trust prenent com a punt de partida el capítol 4 del títol i dels anteriors treballs preparatoris del llibre 5è del Codi Civil de Catalunya, titulat “Patrimonis fiduciaris” i pretenia introduir a Catalunya una regulació completa dels patrimonis fiduciaris.

Es va dur a terme a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques i va ser dirigit pel professor Sergio Nasarre, del Departament de Dret Privat, Processal i Financer de la URV. A més, va rebre la col·laboració els col·legis d’advocats de Tarragona i Reus, els registradors de Catalunya, el col·legi de Notaris de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i la Generalitat.

DIA: 28 MES: OCTUBRE URV

NOVA WEB INSTITUCIONAL La Universitat va transformar la seva presència a Internet amb una nova web institucional, reestructurant-ne els continguts per facilitar la navegació i amb un disseny més actual. Al mateix temps es va activar la intranet, per a ús intern quotidià dels universitaris.

L’objectiu del canvi era projectar millor les activitats i serveis (docència, recerca, transferència i relació amb el territori) a tothom, estudiants estrangers i d’altres universitats, antics alumnes de la URV, professors de secundària i altres etapes, empreses, altres universitats i centres d’investigació, institucions, proveïdors i públic en general.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

27

DIA A DIA DIA: 16 AL 18 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

DIA: 21 AL 25 MES: NOVEMBRE CAMPUS TERRES DE L’EBRE

DIA: 21 AL 24 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

DIA: 25 MES: NOVEMBRE ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA

28

TALLER SOBRE DEMOGRAFIA DE L’EMPRESA I LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL

Quaranta investigadors de tot el món van participar al Taller sobre Demografia de l’Empresa i Localització Industrial per debatre els factors que expliquen l’entrada i la sortida d’empreses en un territori i quin és l’efecte a llarg termini de les noves empreses sobre el conjunt de l’ocupació.

Estava organitzat pel grup de recerca d’Indústria i Territori, del Departament d’Economia de la Universitat, amb la participació d’investigadors d’universitats i instituts de Catalunya, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya, Àustria i Holanda, i de bancs nacionals com el de Polònia.

JORNADES SOBRE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT, La seu administrativa del campus de les Terres de l’Ebre de la URV va acollir aquestes jornades que responien a la voluntat de difondre la cultura de la cooperació i crear espais de diàleg i aprofundiment sobre la solidaritat internacional. Hi van assistir més de 50 persones, molts estudiants universitaris. Les organitzava la Secretaria General de Joventut i rebien el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Tarragona. També hi van participar representants de d’altres entitats com el Fons Català de Cooperació, Intermón Oxfam, Metges sense Fronteres , Entrepobles, Creu Roja, Ayuda en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, UNESCO de Catalunya i Educació sense Fronteres.

XIV SETMANA PSICOLÒGICA Sota el títol “Has buscat la clau?”, els alumnes del centre, amb el suport del comitè científic, format per professors, i el Departament de Psicologia, van organitzar una nova edició de la Setmana Psicològica amb conferències i tallers per mostrar totes les cares d’aquesta ciència, d’acord amb les seves preferències i com a complement de les matèries de l’ensenyament de Psicologia.

La conferència inaugural, “Els aprenentatges fonamentals a l’educació bàsica”, la va pronunciar Cèsar Coll, catedràtic de la UB i membre del Departament de Psicologia Evolutiva.

4S JORNADES DE PÒSTERS DE DOCTORAT A ENGINYERIA QUÍMICA Més d’una vintena de pòsters dels alumnes del programa de doctorat en Enginyeria Química es van exposar al vestíbul comú de les escoles ETSE i ETSEQ en una jornada organitzada pel Departament d’Enginyeria Química i el Departament d’Enginyeria Mecànica Els doctorands van mostrar la recerca que han fet o estan fent als alumnes nous que enguany s’incorporen a aquests estudis de tercer cicle, i un comitè format per professors investigadors i professionals de la indústria van valorar els pòsters elaborats.

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

DIA A DIA DIA: 25 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

DIA: 28 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

DIA: 28 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE SEVERO OCHOA El professor José Luis Paternaín, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, pronuncià una conferència sobre l’investigador bioquímic i premi Nobel Severo Ochoa coincidint amb el centenari del científic. L’acte estava organitzat per la Unitat de Bioquímica, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, i era obert a tothom.

Severo Ochoa és el científic espanyol més universal, juntament amb Ramón y Cajal. És el bioquímic més conegut i que ha tingut més influència en el desenvolupament de la ciència a l’Estat espanyol en els últims anys.

I JORNADA D’ESTIMULACIÓ SENSORIAL Els estudiants de Fisioteràpia de l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la URV van organitzar la I Jornada d’Estimulació Sensorial a La Palma de Reus.

Amb les activitats previstes es volia donar a conèixer la fisioteràpia i els àmbits d’actuació. Així, van promoure l’estimulació dels sentit, a través de tècniques emprades en fisioteràpia i a través d’arts, com música, dansa, pintura o les videoprojeccions, i tallers diversos, espectacles i concerts.

I TROBADA DE PROFESSORS DE COMPTABILITAT DE LES UNIVERSITATS DE LLEIDA, GIRONA I TARRAGONA

EMPRESARIALS

Una vintena de professors de Comptabilitat de les universitats Rovira i Virgili, Lleida i Girona van dur a terme la primera trobada d’aquest col·lectiu per tractar sobre la comptabilitat en cadascuna de les tres universitats, la possibilitat d’impartir un postgrau conjunt i altres activitats que es puguin desenvolupar de forma comuna.

DIA: 30 MES: NOVEMBRE FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

DIA: 14 MES: DESEMBRE URV

XII SIMPOSI D’ECONOMIA El Simposi es va centrar en balances fiscals i finançament de les autonomies, i Martí Carnicer, secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat, va pronunciar la lliçó inaugural.

El Simposi estava organitzat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, el Departament d’Economia i el Departament de Dret Privat, Dret Financer i Tributari de la URV amb la col·laboració de la Caixa i la Diputació de Tarragona.

CONCERT DE NADAL DE L’ORQUESTRA XVI-XXI L’Orquestra XVI-XXI de la URV va oferir pel concert de Nadal Beethoven i el destí humà: la Cinquena simfonia, una de les peces més significatives de l’obra de l’autor, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques. Dirigida per Markus Schikora, la formació orquestral va néixer en el curs 19992000. En aquest concert va col·laborar Patri Martínez (timbals).

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

29

DIA A DIA DIA: 12 MES: GENER FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

IV CURS D’ÒPERA OBERTA

Van començar les retransmissions de les representacions del IV Curs Òpera Oberta del curs 2005-06, per als alumnes de la URV. L’11 de gener es va projectar Wozzeck, d’Alban Berg, des del gran Teatre del Liceu de Barcelona al Paranimf de la Universitat. Més endavant, el 21 de febrer es va po-

der veure Otel·lo, de Giuseppe Verdi; el 26 d’abril s’oferirà Di tote Stadt, d’Erich Wolfgang Korngold des del mateix Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i el 23 de maig, Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, des del Teatro Real de Madrid.

Es tracta d’un programa docent sobre el gènere operístic que es fa amb el Liceu de Barcelona virtualment, que ofereix quatre obres i que té el valor de tres crèdits acadèmics de lliure elecció per als estudiants. Dirigeix l’activitat el professor de Pedagogia Enrique Fuentes (enrique.fuentes@urv.net). Al programa Òpera Oberta, que ha tingut molta acceptació, participen universitats catalanes, de l’Estat i de l’estranger.

DIA:18 MES: GENER FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

NOVES PERSPECTIVES DE LA RESPONSABILITAT PER DANYS AL MEDI AMBIENT Aquest taller sobre Noves Perspectives de la Responsabilitat per Danys al Medi Ambient es va impartir a la Facultat de Ciències Jurídiques, organitzat pel grup de recerca en Medi Ambient i va reunir investigadors de tot l’Estat espanyol. Una de les especialitzacions de la Facultat és la docència i recerca sobre el dret del medi ambient.

El grup de recerca en Dret del Medi Ambient pertany al Departament de Dret Públic, i els professors responsables del seminari eren Joan Baucells i Antoni Pigrau.

DIA: 25 MES: GENER FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

II JORNADA D’ECONOMIA DE LA SALUT I GESTIÓ DE LES INSTITUCIONS SANITÀRIES Aquesta Jornada, dedicada específicament a la població, el finançament i la utilització dels serveis sanitaris, va reunir investigadors i professionals que fan recerca en aquesta àrea a la sala de graus de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

L’organitzava el grup SAGESSA i la mateixa Facultat, amb la col·laboració dels hospitals Joan XXIII i Santa Tecla de Tarragona, de Salut Mental Pere Mata de Reus i el Pius Hospital de Valls.

DIA: 26 MES: GENER CAMPUS TERRES DE L’EBRE

LA URV CAP A L’EEES AL CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRE

La jornada estava dedicada al procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior, que implica canvis en els processos formatius dels nivells universitari i preuniversitari. Hi va assistir el professorat del campus de les Terres de

l’Ebre i els equips directius del centres de primària i secundària del territori.

Es va realitzar a l’Aula Magna de l’edifici Betània.

30

GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

GENT DE CASA

Ricard Monclús i Araceli Rodríguez, premi Vicens Vives VICENT FERRERES, CATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA DE LA URV, VA MORIR L’11 DE JUNY A BARCELONA. EL DIA 17 ES VA CELEBRAR UN ACTE RELIGIÓS EN EL SEU RECORD A L’ESGLÉSIA DE SAN FRUCTUÓS DE TARRAGONA I EL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA I LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA TENEN PREVIST ORGANITZAR UN ACTE EN LA SEVA MEMÒRIA EL CURS VINENT. Els professors Ricard Monclús i Araceli Rodríguez, del Departament de Gestió d’Empreses, van rebre la distinció a la qualitat docent que cada any atorga la Generalitat. El lliurament el va fer el conseller d’Universitats, Carles Solà, durant la inauguració de curs del sistema universitari català, que va tenir lloc a la Universitat de Girona.

Aquests docents són els autors del projecte d’innovació en l’assignatura Sistemes Comptables Informatitzats, premiat per la Generalitat en la modalitat col·lectiva del premi Vicens Vives.

El guardó està dotat amb 20.000 euros en les dues modalitats, individual i col·lectiva. El Consell Executiu de la Generalitat va aprovar els premis en la sessió del 20 de setembre. Monclús i Rodríguez ja van rebre un premi del Consell Social de la URV a la qualitat per aquest projecte docent. Aquest va ser un dels tres premiats pel Consell al juny passat i com a tal, candidat al premi Vicens Vives.

S’ha valorat la innovació en la metodologia docent en l’assignatura Sistemes Comptables Informatitzats, especialment per la flexibilització dels continguts, la introducció de tutorials i l’aplicació d’un model d’aprenentatge basat en la resolució de problemes.

La URV ha rebut aquest premi de la Generalitat en quatre edicions anteriors: la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Quí-

mica, l’àrea de Dret Penal de la Facultat de Ciències Jurídiques i el grup de docència de Física del Departament de Química Física i Inorgànica.

Antoni Labad i Rosa Solà , premi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Els catedràtics de la URV Antoni Labad i Rosa Solà van ser distingits amb el Premi a l’Excel·lència Professional 2005 en el decurs de la trobada organitzada pel Consell dels Col·legis de Metges que va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols el 26 de novembre.

Es tracta del reconeixement dels col·legis de metges a la tasca dels seus companys de professió en

els àmbits de la medicina assistencial, de la recerca biomèdica, de l’educació mèdica i de les humanitats mèdiques. El lliurament de premis es va dur a terme a l’Auditori Municipal de la població.

Els premis van reconèixer els mèrits d’Antoni Labad, catedràtic de Psiquiatria de la URV i vocal del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del CatSalut, amb el Premi a l’Excel·lència Professional en Medicina Assistencial dins de l’àmbit de salut mental – sociosanitària.

A Rosa Solà, catedràtica de Medicina i vicerectora d’Investigació i Institucions Sanitàries de la URV, li van concedir el Premi a l’Excel·lència Professional en l’àmbit d’Educació Mèdica.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

31

DUES ALUMNES DE LA URV, LES MILLORS ESPORTISTES CATALANES EN PÀDEL I EN ESCACS

Els alumnes Lorena Morales i Francisco Ruiz, premi internacional en el CIA-2005 El projecte de fi de carrera dels alumnes Lorena Morales i Francisco Ruiz, d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, que desenvolupa un sistema per millorar la cerca i gestió d’informació per Internet, va ser guardonat com la millor innovació en el 9th International Workshop on Cooperative Information Agents.

Aquest seminari internacional es va fer a Koblenz (Alemanya), a mitjans de setembre. El Grup de recerca de Sistemes Multi-Agent de la URV (GruSMA) hi va presentar el treball de fi de carrera dels dos estudiants sota el títol “An agent-based knowledge acquisition platform”.

Lorena Morales i Francisco Ruiz van redactar el projecte, que van anomenar “Sistema multi-agente para la construcción semi-automática de ontologías a partir de la web” i estava codirigit pels professors David Sánchez i Antonio Moreno.

El sistema ajuda a buscar i gestionar informació per Internet. En els cercadors habituals, com Google, Yahoo o Altavista, l’usuari introdueix una cadena de caràcters i el sistema li ofereix una llista, habitualment molt llarga, de pàgines on apareix

aquella cadena. Per exemple, posant “càncer”, el Google dóna més de 300 milions de resultats.

El treball va ser escollit com un dels tres finalistes al CIA System Innovation Award, premi internacional als sistemes software innovadors basats en agents intel·ligents que s’atorga dins el Workshop CIA-2005. El jurat va decidir concedir-li l’Special Prize to the Best Innovation/Effort Relation.

Premis de recerca de secundària de Geografia i d’Història MARISOL ARAYA, AURA SARÍ, OLEGUER DOMÈNECH, BALBINA MATEO I JOANA BADIA SÓN ELS ALUMNES GUANYADORS DELS II PREMIS DE RECERCA DE SECUNDÀRIA DE GEOGRAFIA, D’HISTÒRIA I D’HISTÒRIA DE L’ART CONVOCATS PER LA UNIVERSITAT. VAN REBRE ELS PREMIS EL 6 D’OCTUBRE EN UN ACTE CELEBRAT A LA FACULTAT DE LLETRES. Marisol Araya, de l’IES Torreforta, va guanyar el primer premi de l’àrea de Geografia amb el treball “Tarragona, ciudad pesquera”. En l’àrea d’Història i Història de l’Art, l’estudiant guanyador va ser Oleguer Domènech, del Col·legi La Salle de Reus, que va presentar el treball “Epistolari d’un soldat. Recull de cartes marca32

GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

des per una guerra”. També es van concedir dues mencions especials: a Balbina Mateo, del Col·legi La Salle de Reus, pel treball “Els Munts. Testimoni de l’esplendor de l’Imperi romà”, i a Joana Badia, de l’Institut Martí i Franquès, pel treball “L’Assemblea de Catalunya a les comarques de Tarragona”.

CURRÍCULUM

CRISTÓBAL RICHART

Cristóbal Richart Jurado va néixer a Alacant el 1948 i es va llicenciat en Medicina per la Universitat de València l’any 1971. Del 1972 al 1976 va rebre formació com a especialista en Medicina Interna pel programa MIR a l’Hospital General de la Vall d’Hebron. El 1978 va obtenir el doctorat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat activitats en tots els nivells, com a facultatiu especialista d’hospital i com a professor universitari. L’any 1984 va començar la seva vinculació a Tarragona com a cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII i professor titular de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona. Des del 1995 és catedràtic d’universitat de l’àrea de Medicina del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili. La seva vida professional ha estat i és la dedicació exclusiva a l’Hospital Universitari, de manera que ha integrat l’assistència clínica dels malalts amb les tasques de docència i recerca.

Ha realitzat més 275 publicacions científiques, 135 de les quals són articles originals en revistes internacionals indexades. A la Universitat Autònoma de Barcelona va investigar en el camp de la immunologia, en les àrees de diabetis, marcadors tumorals i malalties autoimmunes. A la Universitat Rovira i Virgili ha dirigit com a investigador principal 24 projectes finançats per organismes oficials en tres línies: metabolisme, lesions hepàtiques per alcohol i malaltia per VIH (virus de la immunodeficiència humana). Va crear la Unitat d’Investigació sobre Alcohol i Malalties Metabòliques el 1987 i és director científic del grup d’investigació de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII, i també assessor i avaluador d’agències estatals i de la Comunitat Europea en docència i recerca. Per la seva trajectòria, l’any 2003 va ser nomenat professor distingit per la Universitat Rovira i Virgili.

Obrir més la Universitat a la societat Cal una reforma que permeti potenciar especialitats amb més sortida professional.

LA FORMACIÓ MÈDICA S’HA D’ADEQUAR A LES NECESSITATS REALS DE LA SOCIETAT I DELS ESTUDIANTS. AIXÒ ÉS EL QUE PENSA CRISTÓBAL RICHART, CATEDRÀTIC DE MEDICINA DE LA URV I PROFESSOR DISTINGIT DES DEL 2003, QUE HO CONSIDERA UN REPTE DELS POLÍTICS PERÒ TAMBÉ DELS PROFESSIONALS IMPLICATS AL QUAL POT CONTRIBUIR POSITIVAMENT L’ESFORÇ EN LA CONVERGÈNCIA AMB L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR. LA MILLORA DE LA RELACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA ÉS UN ALTRE PAS QUE CREU IMPRESCINDIBLE.

Ha canviat l’actitud dels alumnes?

El problema dels alumnes és que s’ho plantegen com una cursa de tanques que volen fer en el mínim de temps. No volen fer més pràctiques de les necessàries perquè no tenen temps per estudiar. El siste-

ma de pràctiques i la metodologia els permet estar en contacte amb els pacients i amb tots els professionals de l’assistència sanitària, i ho haurien d’aprofitar. El seu problema és que tenen una càrrega teòrica brutal i un horitzó laboral immediat complicat. No es pot es-

tudiar dotze anys i després haver d’anar fer guàrdies o a l’atur.

Com veu la configuració de l’espai europeu d’educació superior?

Va canviant però no sóc gaire optimista perquè tot va molt a poc a

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

33

poc. Necessitem un sistema educatiu més àgil, fins i tot en les plantilles de professors. A la URV s’està fent un esforç en aquest sentit. S’ha de decidir la base de formació de l’alumne de Medicina i que a partir d’aquí es pugui dedicar a la recerca o a una especialitat quirúrgica. Trobem algunes especialitats que són obsoletes i mouen interessos, els polítics del Ministeri d’Educació i Ciència són molt refractaris a reduirles i els mateixos professors volen que la seva assignatura sigui la millor, la més àmplia. Després encara els queda el reciclatge del MIR. Cal una reforma que permeti potenciar especialitats amb més sortida professional. I això vol dir que els polítics han d’actuar a llarg termini i no només pensant en l’endemà.

El professor té temps de fer recerca?

Depèn del professor. En tota la meva vida he comptat amb els dits d’una mà professionals que siguin bons metges, que vegin els malalts, que sàpiguen diagnosticar, que siguin bons docents i que a més siguin capaços de captar recursos i muntar un equip d’investigadors.

S’ha d’aprofitar el millor de cadascú perquè tenir totes les virtuts alhora és molt difícil. La recerca cada cop és més complicada perquè exigeix molt de temps per captar recursos i per relacionar-te amb altres investigadors.

La dimensió de la URV és suficient per competir en recerca?

Cal assumir projectes de recerca possibles. La URV i els nostres hospitals universitaris n’estan fent de primera línia en alguns camps. El que passa és que els centres de poder de les administracions estan vinculats als grans hospitals, els quals volen captar tots els recursos i evitar que s’atomitzin. La distribució ara és més seriosa perquè té en compte l’esforç real d’investigació de tothom. Cal valorar persones, recursos i producció final.

Creu satisfactòria la relació Universitat-societat?

Està millorant però s’ha d’avançar.

34

La URV s’ha obert bastant a la societat i això facilita que després aquesta hi col·labori més. La Universitat fins no fa gaire era molt distant i potser s’havia magnificat, i ara la percepció social ha canviat.

Integritat, transparència i eficiència han de ser tres de les característiques que la societat ha de percebre de la Universitat. Fins fa poc era una mena de torre d’ivori intocable plena de savis.

Com valora la relació Universitat-empresa?

Encara no és sòlida. El que fins ara han buscat les empreses no ha comportat una implicació real en processos de recerca. Han estat interessos puntuals i molt pràctics.

I jo penso que aquesta dinàmica l’ha de trencar la Universitat per crear una relació de confiança. Ella ha d’anar a les empreses per ferlos conèixer totes les possibilitats amb projectes concrets. La Universitat en general encara és una gran desconeguda per a molts empresaris.

Projectes com els parcs tecnològics poden facilitar aquesta aproximació?

Poden ser un camí. El cas del Tecnoparc de Reus és un projecte amb moltes possibilitats. I l’Institut Pere Virgili també pot ser una eina magnífica.

Com ha viscut l’evolució de la URV? Penso que ha estat satisfactòria per a tothom. Ha fet un desenvolupament molt ràpid. Jo, que venia d’una universitat gran com

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l’Autònoma de Barcelona, he anat veient com era un error la visió prepotent que des d’allí es tenia respecte a les petites. En un principi quan anàvem a Madrid ens preguntaven què era això de la Rovira i Virgili i ara s’ha assolit un prestigi i reconeixement notables. Per mi és un exemple per a altres universitats del mateix nivell. La mida no importa, sinó definir bé les àrees de treball per concentrar-hi l’energia. I tota aquesta transformació també ha estat molt bona per al territori, sobretot per a les ciutats de Tarragona i Reus. La gent reconeix la URV com la seva universitat per la seva tasca educativa, investigadora i social.

Quina és la medicina del futur?

L’important de la medicina no és curar sinó prevenir. I en aquest sentit, per exemple, s’ha aconseguit implicar més l’Institut Català de la Salut en la recerca dels hospitals universitats de la URV. Això permetrà treure més profit dels recursos humans i econòmics.

La dimensió de la URV és suficient per competir en recerca La Universitat ha d’anar a les empreses amb projectes