LA CIUTAT 59

CAMP DE TARRAGONA

L'Amparito fa anys

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

PISO EN BLOC SANT JORDI

Vivienda de 4 habitaciones, salón/ comedor amplio y cocina americana. Un baño. No ascensor. Muy bien ubicado, ideal inversores. Luminoso y exterior.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños. Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

165.000€ - 1

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

PISO EN ST. ANTONI MARIA CLARET

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8091

Precio: 123.000€ 4 1

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

Ref. 8017

Precio:

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Índex

CAMBRILS

Ho tens clar?

Els envasos lleugers

van al contenidor groc

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE

Rubén Viñuales

Elías

Alcalde de Tarragona

Cada ciutat té el seu calendari, els seus ritmes interns. El dinamisme i les enormes possibilitats que, durant tot l’any i des de tots els àmbits, ofereix Tarragona com a ciutat no amaguen l’evidència: que les nostres festes majors continuen simbolitzant un moment àlgid, gairebé culminant, en el calendari ritual tarragoní. El cert és que saben treure el bo i millor de nosaltres, és a dir, de naltros. Són una mostra del compromís i la força del nostre teixit associatiu, dels resultats positius de la col·laboració entre les entitats i l’Administració local, de tot allò que som capaços d’aconseguir quan treballem, junts, en nom d’aquest objectiu comú que ens transcendeix: Tarragona.

A base de set segles de tradició, però sobretot també de saber adaptar-se als nous temps amb un model sòlid i alhora flexible, les festes de Santa Tecla han acabat arrelant de tal manera que són inseparables de qui som. Qui no ha sentit mai que tot torna a començar amb la Crida? A qui no se li ha posat la pell de gallina amb les actuacions de les nostres colles castelleres, amb els pilars caminant, amb l’Entrada del Braç? Qui no ha recitat mai un versot de Dames i Vells o de qualsevol dels nostres balls satírics? Qui no ha corejat, a ple pulmó, una Amparito? O qui no ha tret pit de ciutat en veure els nostres seguicis —el gran i el petit, tots dos immensos— al complet? L’entrada dels músics, la riquesa de

tonades festives, els concerts. L’olor de pólvora del Correfoc, la traca corrent Rambla amunt i les llàgrimes als ulls amb el Visca Santa Tecla, que significa final però també promesa. Són només alguns exemples de tot el que aquests dies reviscola cíclicament als nostres carrers i dins de nosaltres. Són l’exemple que les nostres festes són molt més que una festa major.

Com a alcalde, us convido a participar intensament en els actes d’aquesta esplèndida celebració que ens defineix i ens agermana. Us demano que la gaudiu, com sempre, des del civisme i el respecte, des d’aquest sentiment comunitari que també ens converteix en una ciutat oberta i solidària. I, per damunt de tot, us animo a sentir el goig de ser de Tarragona. Que no se’ns oblidi mai: quan ens ho proposem, som imparables.

Tarragonines, tarragonins, visca Santa Tecla! Visca Tarragona!

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

SALUTACIÓ

DE LA CONSELLERA

Sandra Ramos García

Consellera de Festes

El convit de la consellera

Tenim una immensa sort: la de viure en una ciutat on les pedres parlen i els pilars caminen. A Tarragona, la tradició es manté desperta i s’acobla als batecs de les nostres existències contemporànies. Les festes de Santa Tecla, amb més de set-cents anys d’història, ens ajuden a explicar (i a explicar-nos) qui som, a construir imaginaris compartits, a mirar-nos al mirall i celebrar-nos.

L’any 1935, ara fa noranta anys, l’escriptor Federico García Lorca, en la seva primera visita a Tarragona, també va adonar-se de la importància que tenien, ja aleshores, aquestes dates tan assenyalades. De fet, Lorca va quedar meravellat

per l’ambient que es respirava a la ciutat durant la diada del 23 de setembre, i es referia a la professó, el seguici, els balls i els grallers, entre altres elements, amb una profunda admiració. Com a consellera, no us podeu imaginar la satisfacció que sento de constatar que la nostra Festa Major continua erigint-se en un motiu d’autoestima col·lectiva. Són dies sempre molt esperats, els que ara afrontem, en què la gent s’aboca a les places i els carrers, en què les associacions, l’equip tècnic del consistori, els professionals de la cultura i, en definitiva, cadascun de vosaltres —això és, de nosaltres— aporta la seva presència i el seu entusiasme perquè, novament, Tarragona resplendeixi en aquest setembre que, en molts sentits, primavereja.

Escriu la historiadora de l’art Maria Garganté, autora de l’assaig Santificaràs les festes, que “el preludi és la millor part del temps festiu”, perquè és just quan les nostres expectatives es mantenen intactes; és quan tot és possible, quan manen les ganes i la il·lusió per tot el que ha de venir. Amb aquesta idea ben present us escric aquestes paraules, carregades d’emoció i alegria festiva —“alegria d’alegries”, que en diria el poeta Jaume Vidal Alcover, tan vinculat a la ciutat—, i us convido a prendre part d’aquest esclat de vitalitat que tant ens identifica. Som la festa entre les festes.

Bona Festa Major!

Qui està dissenyant

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació a: basf.com/change

Entre el 12 i el 24 de setembre

Tarragona viurà activitats de tota mena en el que és considerada una de les millors festes majors de Catalunya

Adrià Miró Canturri

La Festa Major de Santa Tecla torna a impregnar els carrers de Tarragona amb una programació del 12 al 24 de setembre. La ciutat s'engalana pels dies més especials de l'any, on l'Amparito Roca tindrà un paper més protagonista que mai. El pasdoble s'ha convertit en un autèntic himne de les festes i enguany celebra 100 anys d'història amb una programació i un cartell que el té molt present.

L'efemèride gaudirà de moments destacats al calendari, tot i que potser un dels més especials es viurà el dilluns 22 de setembre a les 18.45 h. Poc abans de l'iici de la cercavila, prop de 200 músics participants de banda, grallers, timbalers, ministrers, flabiolaires, dolçanaires o sacaires del seguici de la ciutat interpretaran

Amparito Roca - Foto Marc Colilla

La ciutat s'engalana pels dies més especials de l'any, on l'Amparito Roca tindrà un paper més protagonista que mai

13 de setembre. Les propostes són variades: l'esmorzar de forquilla al Mercat, la xistorrada de la plaça de la Font, la musclada del Serrallo després de la Baixada d'Amparitos, la degustació de truites a Corsini o la paella popular del Cós del Bou. Al matí serà el moment de l'arrencada de la Festa per a Tothom i la seva habitual cercavila per la Rambla Nova fins a arribar al Balcó del Mediterrani. Com cada any, des d'allà es faran la tradicional foto de família, tots enfundats en les samarretes grogues.

Durant la tarda, la 41a Mostra

alhora un Amparito Roca històric. A més, les festes comptaran amb una convidada especial: l'alcaldessa de Carlet, localitat valenciana d'on prové la peça.

Un altre moment on l'himne oficiós de Tarragona brillarà amb llum pròpia serà a la batalla de bandes de plaça Corsini el dissabte 20 de setembre a les 23.00h. L'acte, que servirà per celebrar els 40 anys de l'Àliga, enfrontarà la Banda de l'Agrupació Musical del Maresme de Mataró i la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT). Un cara a cara que encendrà la festa major abans de començar amb els dies més tradicionals.

LA CRIDA I LES REVETLLES CASTELLERES

Abans, però, Santa Tecla 2025 donarà el tret de sortida el divendres 12 de setembre amb la tradicional Crida. La perpetuadora d'aquesta edició, Montse Teuler, i els Teclers d'Honor seran els protagonistes en un acte que posa en valor tot el teixit cultural de la festa. Tot seguit, alcalde i perpetuadora calaran foc a la metxa que encendrà els Onze Morters de Santa Tecla i la primera tronada. La Terrasseta, que obre l'11 de setembre, entrarà ja en ple rendiment amb diversos concerts, mentre que altres punts de la ciutat com la Revetlla Lila del Cós del Bou o la Revetlla Matalassera de la plaça del Rei donaran guerra durant aquesta primera nit.

TROBADA GEGANTERA PER CELEBRAR 200 ANYS

El toc gastronòmic i la inclusió donaran vida al matí de dissabte

de Folklore Viu ens portarà parelles de gegants de tots els racons de Catalunya. Enguany els encarregats d'organitzar-la són els Gegants Vells, que celebren 200 anys en actiu. La Mostra aproparà gegants de deu municipis del país, que aniran en cercavila des del Banc d'Espanya fins a la plaça de les Cols a partir de les 18.00 h.

Sense deixar de banda la cultura popular, els Diables de Voramar commemoraran els seus 35 anys d'història amb una cercavila de diables a partir de les 20.30 h a la plaça de la Font. La plaça de les Cols i el tancament de nou a la plaça de la Font seran els moments àlgids de la vesprada, amb dues enceses espectaculars.

La música tornarà a ser present a la nit amb propostes com la Terrasseta, Los 40 Classic a la Rambla Nova, el SenSoria del parc Francolí o l'Espai Jove La Palmera. Amb tot, la protagonisita de la nit serà la Cucafera. La bèstia tornarà als carrers de la ciutat amb el seu acte propi que s'ha convertit en un imprescindible de la festa: 'La Cucafera Baixa'. Després de la seva captura als jardins de la Casa de la Festa,

a les 22.30 h baixarà per les escales de la Catedral per anar en cercavila fins a la plaça dels Carros, on se celebra la Cucafesta.

CASTELLS I DRACS PER TANCAR EL PRIMER CAP DE SETMANA

La primera gran cita castellera de les festes arribarà el diumenge 14 de setembre. A la plaça de la Font es donaran cita els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, la Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca per oferir el millor de l'actual panorama casteller. Pels qui ho prefereixin, altres punts de la ciutat també disposaran de vermuts com el del passeig de les Palmeres o el de la Casa Balcells.

Al vespre des de la plaça de la Font sortirà la cercavila de foc dels quaranta anys del Drac de Sant Roc a les 20.00 h. Les bèsties de foc vingudes de totes parts del país recorreran els principals carrers de la Part Alta i el colofó final serà l'encesa a la plaça de la Font a les 21.30 h.

SETMANA PER AGAFAR

EMBRANZIDA

A partir del dilluns, el ritme d'actes baixarà per recarregar piles de

cara als dies forts de Santa Tecla. El seguici serà present entre els nens amb el ja consolidat Santa Tecla a les Escoles, els més llépols podran anar a buscar el pastís del braç de Santa Tecla el dimecres 17 i a finals de setmana els petits de la casa agafaran protagonisme.

LA SANTA TECLA PETITA

El dijous 18 setembre la festa ja tornarà a fer el seu 'xup-xup' característics i ho farà amb els nens al centre. Des del pla de la Seu, viurem la Baixadeta de l'Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, els Gegants Moros Petits, els Negritos Petits, els Gegants Vells Petits i la Cucafereta. Durant la cercavila que acabarà a la plaça de la Font, els nens de fora de les entitats del seguici tindran l'oportunitat de portar els elements de manera excepcional i ser portants per un dia.

El divendres 19 de setembre tindrà lloc el seguici petit de Santa Tecla, on la majoria de les peces del nostre seguici gran s'empetiteixen per voltar per la ciutat. A les 20.00 h hi haurà les tandes de lluïment a la plaça de la Font, mentre que a la plaça de les Cols veurem els versots dels balls parlats petits.

Divendres també serà la primera nit de Barraques i els concerts del parc Francolí agafaran força amb 31 FAM. A banda, els altres gustos musicals dels tarragonins podran trobar el seu lloc amb les orquestres de la Rambla Nova i de la plaça del Rei.

Miki Núñez serà al Parc Francolí en un concert a les 20.00 h per fer-lo accessible a un públic familiar

EL RETAULE I MIKI NÚÑEZ

El dissabte 20 de setembre tindrem una nova marató de vermuts a la plaça de l'Antic Escorxador, plaça de les Cols, el CN Tàrraco i el Cós del Bou. Al vespre, el correfoc petit a les 19.30 h, el Retaule a les 22.30 h i l'extensa agenda de concerts encendran els diversos punts de Tarragona. De fet, serà el dia en què el cap de cartell musical de les festes actuarà. Serà Miki Núñez al Parc Francolí en un concert a les 20.00 h per fer-lo accessible a un públic familiar. A banda, el Francolí també programa més música, acompanyada de les Barraques al passeig de les Palmeres, la Capsa de Música, la batalla de bandes a la Corsini i el ball folk a la plaça del Rei. A més, els Diables Voramar tornaran a tenir presència en aquesta Santa Tecla amb la carretillada del 35è aniversari a les 23.30 h a la plaça de les Cols.

LA FESTA ARRIBA AL MOMENT

ÀLGID

Superat aquest cap de setmana, el pregó encetarà la part més tradicional de la Festa Major de Santa Tecla. El diumenge 21 de setembre anirà carregat d'actes tradicionals. El cafè, copa i puro per un duro de la tarda a la plaça del Rei, el pregó de Viviana de Salvador des del balcó de l'Ajuntament i l'arrencada de gegants posaran a to la festa. Finalment, la nit estarà marcada per l'espectacular Baixada de l'Àliga, que tindrà com a escenari principal les escales de la Catedral i recorrerà els carrers de la Part Alta. Com cada any, l'Àliga, la Mulassa, el Lleó i els Gegants Vells seran els elements del seguici que prendran vida durant aquesta nit màgica.

En l'apartat musical, la Suu serà el principal atractiu de la nit al parc Francolí i les Barraques sumaran una nova nit a les espatlles. D'altra banda, el ball parlat de Dames i Vells tindrà diversos bolos des del 21 de setembre fins al 23 de setembre. El mateix passarà amb el de la Sebastiana del Castillo, que actuarà el 13, el 14, el 16 i el 18 de setembre.

El dilluns 22 de setembre el seguici popular de Tarragona sortirà per primer cop en cercavila pels carrers de la ciutat a partir de les

19.00 h. Com a novetat, aquest any hi haurà quatre tandes de lluïment a la plaça de la Font. Una amb tots els elements de foc, una segona amb les bèsties, una altra amb gegants i nanos, i finalment la de tots els balls. A més, tant abans com després de la cercavila serà el moment de gaudir dels balls parlats i a les 22.45 de la representació completa de la Moixiganga La nit, però, estarà liderada per les revetlles musicals a diversos punts del municipi que allargaran la festa fins que surti el sol. L'orquestra més clàssica de la Rambla Nova, l'orquestra de la plaça de la Font i la Gira105 al parc Francolí.

El ball parlat de Dames i Vells tindrà diversos bolos des del 21 de setembre fins al 23 de setembre

FESTA GROSSA!

Endinsats en el dimarts 23 de setembre, dia de Santa Tecla, Tarragona viurà una marató de cultura popular. Els més impacients podran veure durant el matí el seguici popular, que culminarà amb la tanda de lluïment a la plaça de la Font i el ball parlat dels Diables. Tot seguit, l'espai es transformarà per celebrar la diada castellera amb les quatre colles de la ciutat. Amb poc temps per descansar, al vespre tindrem la professó amb el seguici popular, que farà lluir les relíquies de la patrona.

El moment àlgid serà aproximadament a les 21.00 h, quan el braç de Santa Tecla torni a la Catedral amb tots els membres del seguici ballant al pla de la Seu, les campanes repicant i la pirotècnia de fons. La tornada a la plaça de la Font enguany serà diferent. A banda de les quatre tandes de lluïment conjuntes, l'ordre de baixada per les escales de la Catedral es modificarà. Primer, baixaran els elements de foc i després ho faran els balls. Les bèsties, que durant el seguici van darrere del foc, seran qui tanquin el seguici en aquest tram final. A les

23.00 h des de la punta del Miracle també tindrem el tradicional castell de focs.

PILARS CAMINANT

I CORREFOC FINAL

Per tancar les festes, el dimecres 24 de setembre al migdia la diada castellera a la plaça de les Cols amb les colles tarragonines donarà pas als impactants pilars caminant, els més complexos de tot Catalunya. Les quatre colles faran pujar el pilar per les escales de la Catedral i després baixaran fins a arribar a les portes de l'Ajuntament. Una gesta que no és sempre a l'abast de tothom. A la nit, el correfoc serà el colofó final de les festes. Les corredisses per la Rambla Nova mentre esclata la traca i l'arribada al Balcó del Mediterrani amb els focs artificials i el "Visca Santa Tecla" clouran la millor Festa Major de Catalunya.

EL CARRER TRANQUIL

Del primer al darrer dia, la festa segueix el fil de la tradició i la seqüència ritual que la caracteritza i la fa única i que a la vegada no dei-

Els focs artificials i el "Visca Santa Tecla" clouran la millor Festa Major de Catalunya

xa d’adaptar-se per tal de fer la festa més accessible a tothom. En aquest sentit, Tarragona ja compta des de l’any passat amb un espai per a les persones amb sensibilitat acústica i d’altres necessitats. Enguany el carrer Santa Anna passa a anomenar-se Carrer Tranquil i serà un espai sense ús de pirotècnia i on tots els sons i músiques evolucionaran de manera més silenciosa, i per tant acollint a les persones amb diversitat funcional i hipersensibilitats sensorials; així mateix la plaça de l’Esperidió estarà reservada per a persones amb mobilitat reduïda.

SANTA

TECLA ARREU DE LA CIUTAT

Enguany creix i es consolida la programació descentralitzada de Santa Tecla a diferents barris de Tarragona. Sens dubte, en aquesta Santa Tecla es consoliden les actu-

Tota la programació de Santa Tecla aquí

acions de circ al carrer, que faran parada a Sant Pere i sant Pau, Torreforta, Bonavista i Sant Salvador. Destaca la tercera edició de TeclaPonent. Durant tres dies, 12, 13 i 14 de setembre, el barri de Torreforta serà l’epicentre d’un seguit d’activitats culturals i lúdiques que tindran com a eix central les places de Pilar Pradells i del Mercat de Torreforta. Activitats de música, ball, gastronomia i cultura popular organitzades de la mà dels mateixos veïns i associacions de Tarragona Ponent. La festa començarà dolçament amb la degustació de les 600 racions del popular pastís del Braç de Santa Tecla al mateix Mercat de Torreforta.

També la part més tradicional de la festa segueix apostant per la descentralització. Si el Ball de Dames i Vells s’estrenava l’any passat fora de muralla traslladant-se a Bonavista, enguany per primer cop, farà la seva estrena a Sant Salvador amb dos passis el matí del diumenge 21. Per la seva banda, el Ball de Sebastiana del Castillo portarà 5 passis enguany a Bonavista i Campclar així com a la Vall de l’Arrabassada, i en farà dos a la plaça de les Cols.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

SANDRA RAMOS , Consellera de Cultura i Festes

“La gent del Camp de Tarragona se sent Santa Tecla com la seva festa major”

Parlem amb Sandra Ramos, sobre les novetats d’aquesta Santa Tecla i el seu valor patrimonial

Adrià Miró Canturri

Deixem enrere Sant Magí. Com es prepara per Santa Tecla? Cada festa té la seva identitat i el seu moment. Sant Magí ens dona l’oportunitat per fer pedagogia al voltant de la importància de l’aigua i ara arriba el moment de Santa Tecla. El setembre és el mes màgic de Tarragona. Com sempre, s’ha preparat un programa amb molta feina de l’equip tècnic de festes i de la mà de les entitats. Tenim més de 500 activitats.

Per Sant Magí subratllava el “tarragonisme” que s’hi respi -

ra. Som capaços de mantenir part d’aquesta essència a Santa Tecla? No crec que tinguem cap perill de perdre-la. Sobretot perquè la majoria de gent que gaudeix de les festes són de Tarragona i del Camp de Tarragona. Aquest discurs de què ens estem convertint en la Patum o de la santferminització de Santa Tecla no el compartim. L’any passat es va fer un estudi qualitatiu de l’impacte de les festes i es van recollir dades de l’origen de la gent. Majoritàriament són persones de Tarragona i, evidentment, de les poblacions del voltant. La gent del Camp de Tarragona se sent Santa Tecla com la seva festa major.

L’any passat les crítiques al cartell ens van donar una treva, però enguany ha tornat a generar debat a xarxes. L’únic debat i crítica que he escoltat al voltant del cartell és que hi aparegui la figura de la dona amb hijab. Especialment d’algun partit d’extrema dreta. El que ha volgut fer la Bet amb el cartell, com ja es va fer amb els anteriors dos cartells, és donar el protagonisme a qui el té realment: la gent. La línia dels tres últims cartells és la mateixa. Els ulls que miraven la traca del cartell del Pepe Serra, les mans de la gent que cantava a la baixada en el cartell de l’any passat i els gegants de la ciutat i la gent en el d’enguany.

Aquestes persones representen el que és la societat tarragonina diversa. Veure tarragonins, independentment del seu origen, gaudint de la festa és una realitat.

A la pràctica, són un èxit. L’any passat es van veure cartells i samarretes arreu, però també veig gent durant tot l’any amb la samarreta de 2023. És un orgull perquè tenim molt de talent. Un dels indicadors que el de la Bet també ha agradat és el volum de vendes de marxan-

datge aquests primers dies.

Un cop entri el braç de Santa Tecla, els balls baixaran després dels elements de foc per les escales de la Catedral i les bèsties aniran al final. Per primer cop, no seran els últims. Hi havia deutes pendents pel que fa al protagonisme dels balls? Tenim

la immensa sort que hi ha molta gent que fa anys que es dedica a la cultura popular i tradicional i que en sap molt. El seguici de Tarragona és admirat pel respecte que tenim a la tradició. Cada any la comissió treballa com millorar-lo i hi ha una obra d’enginyeria del temps. De fet, el dia de Santa Tecla el temps està mil·limetrat. Per un costat, s’ha fet per un tema d’optimització i perquè les tandes de lluïment realment llueixin. Per primera vegada, els elements de foc faran el lluïment conjunt, com els balls i la imatgeria. A més, avançar els balls després de l’entrada del braç és un reconeixement. Són preciosos i molt ben cuidats. No sé si tenim un deute pendent o no, però es tracta d’intentar posar-los en una centralitat.

El fet que les tandes de lluïment siguin conjuntes no els pot fer deslluir una mica? No es podran gaudir de manera individual… Això ho podràs veure el dia de Santa Tecla al matí. Si vols veure els balls complets, pots fer-ho. I, si vols veure l’espectacle conjunt, també tens l’oportunitat. Hi ha un moment per cada cosa i la festa dona espai perquè tothom

tingui el seu moment de lluïment. Els balls sempre han fet la ronda conjunta, l’únic que fem és que amb el foc i la imatgeria també sigui així. No és cap drama. Estem intentant ajustar els temps per respecte a tothom.

Fa poc es va presentar la proposta de fer entrar el Basilisc, que va ser rebutjada. Més enllà de criteris culturals, el seguici té espai logístic per ampliar-se?

A nivell logístic, seria molt complicat ampliar el seguici. A més, ja ho hem rascat tot. El protocol del seguici diu claríssimament que per acceptar la incorporació d’un nou element ha d’estar documentat el seu caràcter històric. És a dir, que fos un element que participés de les processons. Hi ha molta gent que ha dedicat molt de temps a escodrinyar la documentació al respecte i no hi ha cap evidència que el Basilisc fos un element que en formés part. A la majoria de les viles i ciutats la figura del mal quedava encarnada pel drac.

I què poden fer? Els hem animat a tirar endavant el Basilisc. Hi ha moltes figures de cultura popular que no formen part del segui-

ci de la ciutat. Un dels elements més estimats a Tarragona és la Geganta Frida i no està el seguici ni ho necessita. El seguici és molt restrictiu per preservar la tradició i la màgia. Les peces surten pocs cops l’any. Si la voluntat és fer un paper de divulgació i integració, la millor manera és tenir-lo fora del seguici. És molt més útil.

El carrer tranquil (abans carrer del silenci) també patirà canvis. Quin balanç fa d’aquesta proposta? El tram funciona. El canvi de nom és un suggeriment que ens fan les entitats de Todos en Azul i Aspercamp. A moltes festes majors ja s’està treballant el fet de tenir un espai respectuós per a les persones amb sensibilitat acústica. Per exemple, quan fem el concurs de focs hi ha un dia en què programem l’espectacle de drons, tot i que no podem fer que els focs no facin soroll. Si parlem del seguici, hi ha opcions per

“A nivell logístic, seria molt complicat ampliar el seguici. A més, ja ho hem rascat tot”

permetre que aquestes persones el puguin gaudir. A poc a poc els elements han treballat com fer el lluïment al carrer Santa Anna rebaixant la música. Amb el carrer tranquil el seguici el gaudeixen persones que tenen sensibilitat acústica, però també persones amb nadons o qui té por als petards. Si parlem de drets culturals, també parlem d’això.

L’any passat es va anunciar que s’intentaria fer Santa Tecla Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però ara han rebaixat les expectatives. Ens vam tirar massa aviat a la piscina? Quan veus que festes com la Patum de Berga tenen aquest segell, penses que Santa Tecla també compleix els requisits. Però, si investigues i veus com ha canviat la normativa, trobes que avui dia el procés és molt més restrictiu. És comprensible perquè, si tot és patrimoni immaterial, res ho és. Se

seguirà el procediment, que ens ajudarà a tenir un aprenentatge i una reflexió de la festa, però no vull que això generi cap frustració. Per a nosaltres és la millor festa del món i tenim la voluntat de compartir-la amb tothom. La gent de Salou, Constantí, Vila-seca o Altafulla se sent Santa Tecla com la seva festa major.

És tan necessari? Si al final tenim un segell o no, tindrà la importància que té. La festa no perd cap valor. Tarragona té molts patrimonis immaterials, a banda de Tàrraco com a patrimoni material. Primer, els castells. Segons l’última edició de l’enciclopèdia castellera, l’única ciutat de Catalunya i del món que compta amb tres places castelleres és Tarragona. I, més enllà d’això, tenim la dieta mediterrània i les construccions de pedra seca.

Vindrà l’alcaldessa de Carlet per Santa Tecla, municipi valencià d’on prové l’Amparito Roca. Com va ser aquella trucada per convidar-la? Li vam enviar una carta a l’alcaldessa de Carlet explicant-li. Era un detall institucional perquè Tarragona deu ser la ciutat on més cops al dia sona l’Amparito Roca. Mínim dos cops al dia al Carrilló del Mercat. Vindrà als actes de celebració del centenari, especialment a la tocada conjunta de 200 músics. És fantàstic que pugui acompanyar-nos. De fet, fa pocs dies una amiga meva em va enviar un vídeo de Carlet amb més de 2.000 músics tocant l’Amparito Roca.

Quants cops creu que escoltarà Amparito Roca aquesta festa? He deixat de comptar. Sona constantment i, de fet, ja l’hem escoltat. Ningú se’n pot estar i per Sant Roc i Sant Magí també l’escoltes. Forma part de la nostra idiosincràsia.

La imatge de Santa Tecla 2025: Un homenatge a l’Amparito Roca i els Gegants Vells

Maria Lorenzo Miró

Santa Tecla és, cada any, un mirall de la ciutat. La festa major es converteix en una explosió de música, color i tradició que, alhora, dialoga amb la realitat contemporània dels tarragonins i tarragonines. El cartell de 2025 vol captar aquest esperit a través d’una imatge plena de detalls i simbolisme, signada per l’artista Bet Díez Rodríguez (Anduluplandu).

La proposta s’articula al voltant de dos grans aniversaris: el centenari de l’Amparito Roca, el pasdoble que s’ha convertit en l’himne no oficial de la festa, i els 200 anys dels Gegants Vells, figures estimades que any rere any ballen davant la ciutadania. La imatge retrata un instant carregat de màgia: quan, després del pregó del dia 21 a la plaça de la Font, sonen les primeres notes de l’Amparito i els gegants ja són plantats. Un moment breu, però intens, que fa vibrar la ciutat sencera.

Bet Díez Rodríguez (Anduluplandu), és una il·lustradora i dissenyadora tarragonina amb una llarga trajectòria vinculada a la cultura local

La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ho resumeix així: “És un homenatge a la música, als gegants i sobretot a la gent, perquè la festa la fa la gent”. El cartell convida a buscar i reconèixer les figures que hi apareixen, en un mosaic divers de personatges que reflecteixen “la realitat del que és avui la ciutadania de Tarragona, de diferents orígens, de diferents maneres, però tothom unit, gaudint de la festa”

ANDULUPLANDU, UNA ARTISTA QUE

VIU LA FESTA

L’autora de la imatge no és una desconeguda per al públic local. Bet Díez Rodríguez (Anduluplandu), és una il·lustradora i dissenyadora tarragonina amb una llarga trajectòria vinculada a la cultura local. El seu estil, reconeixible pels personatges de galtes vermelles i esperit somiador, és ja icònic a la ciutat, i ha aparegut en nombroses creacions culturals i populars. En aquesta ocasió, però, l’encàrrec tenia un valor afegit: aportar la seva mirada personal sobre la festa major.

Per a la Bet, Santa Tecla és “ballar l’Amparito amb els tiets a la plaça de les Cols, és la música, és la gent, és trobar-te amb amics, ballant, menjant patates i gelats”. Per això el cartell respira quotidianitat i estima, des d’una òptica propera i alhora universal “El repte no era superar res del que s’ha fet abans, sinó ser ho-

nesta amb la meva visió i estar a l’altura de la responsabilitat”, ha explicat reiteradament l’artista.

UN MARXANDATGE PER A TOTS ELS GUSTOS

Com cada any, el cartell no arriba sol: l’acompanya el marxandatge oficial, convertit en una de les maneres més directes de portar la festa al dia a dia. Les peces, creades amb la col·laboració de diverses entitats de la ciutat, es distribueixen a mercats, mercadets, establiments habituals i a l’estand oficial del Teatre Tarragona. També és possible adquirir-les en línia.

La varietat cobreix tots els gustos: des de la samarreta del Ball de Diables fins a la motxilla de la Colla de Diables Voramar del Serrallo, passant pel mocador de la Moixiganga o el domàs solidari de la Fundació Estela. Hi ha també elements més petits i accessibles, com les polseres, els gots, les xapes o els imants, i novetats com el bodi de nadó de les Tecletes. una peça de record i alhora un suport a les entitats que els impulsen.

Aquestes peces no són només souvenirs: s’han con vertit en símbols compartits, que reforcen el senti ment col·lectiu d’identitat i participació.

UN CARTELL NO EXEMPT DE POLÈMICA

El cartell d’Anduluplandu no ha quedat exempt de debat. La presència d’una dona amb vel islàmic entre els personatges repre sentats va ser criticada per Aliança Catalana. La formació d’ultradreta acusa el disseny de ser “el pitjor cartell en anys” i lamenta l’ab sència de senyeres fins i tot la de Tarrago na, tot insinuant que el cartell no reflecteix, segons el seu criteri, els valors que hauria de transmetre una festa major, tot i que certament, la bandera de Tarragona si que apareix en el cartell. Tot i aquestes declaracions, el recolzament a l’autora i al cartell ha estat, en tot moment, molt majoritari en

tre la ciutadania, especialment a X, on desenes de comentaris han defensat tant la inclusivitat de la imatge com la llibertat creativa de l’artista. Molts tarragonins i tarragonines han destacat l'encert de reflectir la diversitat real de la ciutat i han elogiat el detall i la sensibilitat amb què s’ha il·lustrat un dels moments més emblemàtics de les festes: el primer Amparito Roca a la plaça de la Font, després del pregó.

Enmig del debat, el cartell de Santa Tecla 2025 s’ha convertit en molt més que una imatge: és ja una declaració d’intencions sobre com volem viure la festa i la ciutat. I, malgrat els intents de confrontació, sembla clar que la majoria de tarragonins volen una festa per a tothom, feta des del respecte, la música i la convivència.

TARRAGONA

DEMANA UN DESIG AL GRIU PER SANTA TECLA

A banda de portar el desig al Griu, també hi haurà un assaig obert per a tothom on es podran provar els elements

Amb la premissa “per tarragonins i tarragonines, Santa Tecla és any nou”, el pròxim 13 de setembre s’organitza l’acte “Vine a portar el teu desig al Griu!”. L’esdeveniment, que tindrà lloc a les 11 del

matí als jardins de la Casa de la Festa , a la Via Augusta, és per totes les edats. Mentre que tothom podrà escriure el seu desig, deixar-ho al bidó amb foc i que es cremi perquè el Griu tracti de fer-ho realitat, nens i nenes podran fer el seu dibuix de la bèstia.

DIABLES VORAMAR CELEBREN 35 ANYS D’HISTÒRIA

En el moment de cremar els desitjos, hi haurà bengales perquè els més petits puguin ballar al voltant del bidó. El Griu ja ha presentat el seu desig: “El nostre desig és formar part del mural de la Casa de la Festa juntament amb tot el bestiari i també sortir al recorregut, ja que després de 10 anys ens agradaria molt ”. Com a novetat d’aquest any, a banda de portar el desig al Griu, també hi haurà un assaig obert per a tothom. Hi haurà el Griu gran i el Griu petit i tothom qui s’apropi podrà provar de portar-los, així com tocar el tabal.

Els serrallencs preparen actes especials de cara a celebrar Santa Tecla de manera apoteòsica

Aquest 2025 se celebra el 35è aniversari de la Colla de Diables Voramar que engeguen motors el mateix dia 6 amb una gran festa popular, vermut rumber i dinar a la pèrgola del Serrallo. Al Pati Jaume I mostraran una exposició dedicada a un dels personatges més emblemàtics de la colla: l’abanderat.

A més, el dissabte 13 de setembre celebraran una gran trobada amb colles de diables que aniran des del Banc d’Espanya fins a la plaça de la Font. Un cop arribats a l’Ajuntament, aniran en cercavila pels carrers de la Part Alta. Les dues enceses més espectaculars seran la de la plaça de les Cols i la d’entrada a la plaça de la Font, autèntics punts àlgids per als amants del foc. Finalment, el dissabte 20 tindrà lloc la carretillada dels 35 anys a la plaça de les Cols per tancar les celebracions.

Viviana de Salvador, la pregonera de Santa Tecla

Veïna de tota la vida del barri de Sant Salvador, ha estat sempre vinculada a la vida

associativa i cultural

El pròxim 21 de setembre, tal com marca la tradició, Viviana de Salvador pronunciarà el pregó que donarà inici a la part més solemne i popular de les celebracions. Nascuda a França el 1958, és filla de l’actriu Montserrat Salvador i del director de teatre Esteve Polls. L’exili familiar la va portar a viure a Catalunya quan només tenia dos anys i, a partir del 1970, es va establir a Tarragona amb els avis materns: el periodista Lluís de Salvador Andrés i Concepció Deop Samitier. El seu avi, recordat pel seu pensament republicà i la seva mirada crítica, va ser una figura clau en la seva formació personal i ideològica.

Viviana ha estat sempre vinculada a la vida associativa i cultural. Des de la seva implicació a l’Associació de Veïns, ha treballat per resoldre problemàtiques comunitàries posant l’accent en la participació ciutadana i la cultura com a motors de canvi. Al llarg dels anys també ha col·laborat amb el Menjador Social de Café i Caliu, ha format part de grups teatrals com Antagonista i col·lectius de recreació històrica com Thaleia.

La seva faceta més pública l’ha portat a escriure articles d’opinió al Diari de Tarragona i, més recentment, a participar al documental Roma Pura, Lorca a Tarragona (1935), on va interpretar el paper de Margarida Xirgu en una recreació de l’entrevista que el seu avi va fer a Federico García Lorca durant la seva estada a la ciutat, ara fa noranta anys.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, remarca “la trajectòria de Viviana de Salvador en entitats de la ciutat” i ha volgut posar en relleu “el seu compromís social i cultural, com també el del seu avi i de la seva mare”.

Amb De Salvador, Tarragona suma un nou nom a la llista de personalitats del món cultural, polític i social que han tingut l’honor de donar la benvinguda oficial a la festa major de la ciutat.

El seu avi, recordat pel seu pensament republicà i la seva mirada crítica, va ser una figura clau en la seva formació personal i ideològica

Veïna de tota la vida del barri de Sant Salvador, la

Maria lorenzo Miró

La Tecla a casa

La Tecla a casa

Atenció a domicili

Atenció a domicili

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

INFORMA-TE’N A:

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

977 259 908

680 494 060

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

Montse Teuler, la perpetuadora de Santa Tecla

És

membre del Ball de Dames i Vells des del 1986, on ha treballat entre bambolines

Redacció

Montse Teuler serà proclamada perpetuadora de les festes de Santa Tecla 2025. Nascuda a Tarragona el 1951, Montse Teuler Roca és membre del Ball de Dames i Vells des del 1986, on al llarg dels anys ha treballat de manera incansable realitzant tasques de costura, bugaderia, preparació d’assajos, atrezzo, logística de les actuacions del ball... Alguns anys va ser capitana del cos de seguretat del mateix ball. Actualment segueix activa a Dames i Vells assumint encara gran part d’aquestes tasques.

A partir del 1985 col·labora amb el Ball de Diables en la confecció i manteniment del vestuari de l’Arcàngel Sant Miquel així com a la teatralització del personatge, tasca que va desenvolupar fins ben entrats els anys 90 compaginant-los amb la seva dedicació al Ball de Dames i Vells.

Tal com ha explicat la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, la proposta de la Montse Teuler, consensuada el passat dimecres 25 de juny a la Comissió Assessora del Seguici

La Perpetuadora de les Festes de Santa Tecla simbolitza la història viva i el llegat patrimonial de la festa major de Tarragona

Popular, pretén ser un reconeixement a les cares que gairebé mai es veuen, a aquelles persones que de manera generosa i anònima contribueixen a que cada any, per Santa Tecla, els rituals que ens són propis es manifestin de la millor manera possible.

La proclamació s’efectuarà, com és habitual, dins del tradicional acte de La Crida, que marcarà el tret de sortida de les festes de Santa Tecla 2025.

QUÈ ÉS LA PERPETUADORA?

La figura de la Perpetuadora de les Festes de Santa Tecla simbolitza la història viva i el llegat patrimonial de la festa major de Tarragona, prenent protagonisme en l’acte inaugural que marca l’inici de les celebracions. Es tracta d’un reconeixement honorífic que atorga l’Ajuntament de Tarragona —a través de la Comissió Assessora del Seguici Popular— a persones o entitats que, de manera discreta però fonamental, contribueixen al manteniment i la transmissió dels rituals i valors de Santa Tecla. Sovint són persones que treballen “darrere del teló”, de forma generosa i anònima, però imprescindible per al bon funcionament de la festa.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

20 edicions reivindicatives de les BARRAQUES

Arrencaran el 19 de setembre al Passeig de les Palmeres en el marc de Santa Tecla 2025

Redacció

Recuperant el lema de la primera edició de l'any 2006 "Visca la terra, prou especulació" la Coordinadora de Barraques Tarragona ho té tot a punt per la vintena edició de l’espai alternatiu de referència de la festa major de Tarragona. Els dies 1 9, 20 i 21 de setembre de 2025 tornaran les Barraques amb ganes de celebrar i reivindicar el camí recorregut. Com sempre es posarà l'accent en les lluites del territori i la solidaritat internacionalista i de classe.

Les Barraques s'iniciaran el divendres 19 amb un acte molt especial d'aniversari, carregat de simbolisme i també de sorpreses i

algun convidat. I és que 20 anys no es fan cada any i per tant hi haurà un acompanyament de luxe dalt de l'escenari. També es recuperen alguns dels grups musicals que no van poder actuar per culpa de la pluja de l'any passat. És el cas de les punkis i transgressores de la Ruïnosa y las strippers de Rahola que actuaran a la 01.45 h. però abans s'hi podrà veure Remei de Ca la Fresca, una banda molt potent que promet canya a l'escenari. La segona nit començarà amb un grup molt de la casa, els tarragonins M.U.R. actuaran a les 23h amb un bolo molt esperat, seguits pels vilafranquins Eterns, que tornen a Barraques amb un nou àlbum i gira. Les Tampó d'Aspart

apujaran el volum a la part final de la nit, unes companyes que no deixaran a ningú indiferent amb el seu potent missatge.

L'últim dia començarà a la tarda, amb una rua festiva i reivindicativa, liderada per la Txaranga Tomanota que partirà de darrere de la plaça del Rei en acabar el cafè, copa i puro. S'acabarà al Passeig de les Palmeres just a l'inici de les Testarudes a les 20h, un conjunt que no para de petar-ho a tots els escenaris per on passa, que farà ballar des dels més petits als més grans amb versions i temes propis molt ben musicats. Després d'una breu pausa per sopar es reprendran els concerts a les 23h amb Fetus i tancaran la nit els DJs Double Trouble.

El Drac de Sant Roc

Quatre dècades de la bèstia més antiga del seguici

La figura nascuda al Cós del Bou el 1985 celebra 40 anys com a símbol del patrimoni festiu tarragoní

Adrià Miró canturri

El barri del Cós del Bou té una màgia especial. En un reduït espai -delimitat pel carrer del Cós del Bou, la Baixada de Pescateria i els carrers adjacents- s’hi concentra una de les majors representacions de cultura popular de la ciutat. Les seves festes de Sant Roc, celebrades de manera ininterrompuda durant 180 anys; els Gegants Vells, els més antics de Catalunya en sortir al carrer amb 200 anys d’història; el local de la Colla Jove, o el Drac de Sant Roc, primera bèstia recuperada per al seguici, són alguns dels exemples. Precisament, el Drac compleix

aquest any el seu 40è aniversari, després d’haver tornat als carrers de Tarragona el 1985 en un moment marcat per la recuperació de la cultura catalana i tarragonina amb els primers ajuntaments democràtics. L’espurna que va encendre el foc va ser un grup de joves que organitzava les festes de Sant Roc i volien fer alguna cosa diferent. “No tenien pretensió que fos per a tota la ciutat, sinó pel barri. Com que l’any anterior havien recuperat el Ball de Diables, van dir: ‘per què no fem una bèstia de foc?’. Es van posar en contacte amb un mestre faller que els havia fet les carrosses de carnaval i el van tirar endavant”, ex-

plica l’Ainhoa Gómez , presidenta del Drac.

L'encarregat de donar-li forma va ser Gabriel García, que a base de cartró-pedra, fusta i materials que no estaven gaire ben preparats per al foc va fer la primera versió del Drac de Sant Roc. De fet, a la primera sortida es va cremar considerablement. La figura, però, ja no és la que veiem avui dia. El 1997 Àngels Cantos va fer una rèplica amb fibra de vidre i fusta, més preparada pel foc. Tot i això, l’estil va ser el mateix i es va conservar aquest disseny que el fa especial entre els dracs catalans. “El nostre Drac no s’assembla a la resta dels de Catalu-

nya. Els tradicionals tenen formes de serp, però ells van fer un drac per lluir-lo a les festes i ja està”, explica l’Ainhoa. Un cop creada la peça, l’Ajuntament es va posar en contacte amb ells per incorporar-la al seguici.

En aquests 40 anys, al Drac se li han sumat tres noves bèsties, amb maneres diferents de fer espectacle amb el seu foc. L’Ainhoa apunta que el tipus de foc que utilitzen canvia segons la Junta que està al capdavant, però l’actual aposta per un espectacle més tradicional. Similar al que pot fer també el Bou. “Som partidaris de no fer grans coses amb el foc perquè amb la figura n’hi ha prou. Tot i que altres han volgut innovar amb els colors, creiem que no ho necessitem i no competim amb ningú”, puntualitza la presidenta.

SINTONIA AMB EL BARRI

Curiosament, l’Ainhoa és filla de dos dels fundadors del Drac el 1985. Malgrat això, ella no va voler entrar-hi fins al 2015. “Em ve d’herència. De petita sempre

“El nostre Drac no s’assembla a la resta dels de Catalunya. Els tradicionals tenen formes de serp, però ells van fer un drac per lluir-lo a les festes i ja està”

ho he viscut amb els meus pares -que van estar fins al 1998-, però a mi em feia por el foc i mai havia donat el pas”, relata. Sense estar 100% segura va decidir apun -

tar-s’hi fa 10 anys i, a poc a poc, li va perdre la por al foc.

Encara que les primeres passes del Drac van estar estretament lligades al Cós del Bou, l’entitat s’ha obert aquests 40 anys. “Hi ha de tot, és un barri molt petit. Tenim gent que són fills o nets dels qui el van fundar, però potser són quatre o cinc. La resta són gent que han estat al Drac petit o que, tot i portar pocs anys, s’estimen molt l’entitat”, remarca.

El Drac petit va aparèixer el

Foto

Àngels

Cantos

A TOT EL PAÍS

El Drac és el símbol zoomòrfic de l’infern per antonomàsia. Potser és per aquesta raó que és un element del bestiari fantàstic amb referències històriques molt antigues i molt popular en les festes d’arreu de Catalunya. A Tarragona està documentat per primera vegada a la ciutat l'any 1426, però pertany al grup de bèsties del segle xv que no va aconseguir traspassar la greu crisi que va patir la ciutat a finals de segle.

El Drac representa, en la iconografia cristiana, una bèstia maligna, pròpia de l’infern. A la vegada, simbolitza quatre elements constitutius del món: aigua i terra (que és d’allà d’on se suposa que prové, de les profunditats), aire (el controla amb les ales) i foc (que escup pel cap, cues i ales).

2000, també seguint l’estela del Ball de Diables, que havia fet la seva versió petita dos anys abans. La relació de l’entitat amb el barri ha sigut palpable aquestes festes de Sant Roc. L’Ainhoa assenyala que han volgut dividir els actes del 40 aniversari del Drac i els 25 del petit entre Sant Roc i Santa Tecla. A la festa del Cós del Bou van fer una cercavila de foc amb bèsties petites, un correfoc de veterans on van aplegar una trentena de persones i les dues figures van sortir alhora el dia 15 d’agost de manera excepcional.

MÉS FOC PER SANTA TECLA

De cara a la festa major de Tarragona, el diumenge 14 de setembre celebraran una cercavila de foc juntament Drac del Morell, el Drac Drac Quintifoc de Sant Quintí de Mediona, el Cabrot del Vendrell, la Virgília de Torredembarra, el Drac de Valls, Drac del Vendrell, el Basilisc Drac de Reus. A més, el dissabte 20 de setembre faran un vermut al Cós del Bou de la mà de PD Pussies. Dues hores abans, però, tant el Drac com el Drac petit estaran disponibles per qui vulgui saber què vol dir estar a la seva pell. Petits i grans podran provar de portar el Drac,

Tant el Drac de Sant Roc com el Drac petit estaran disponibles per qui vulgui saber què vol dir estar a la seva pell

fer sonar els timbals, vestir-se com els portadors i descobrir tots els secrets de la bèstia més antiga del seguici tarragoní.

UNA FIGURA ESTESA

Primera sortida del Drac Petit l'any 2000. Foto Fer-Vi

1989. Foto Fer-Vi

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana

Els Nanos també vesteixen de lila

35 anys després de l’última parella de nanos incorporada, aquesta Santa Tecla entraran en acció els nanos de la Colla Jove

Adrià Miró Canturri

Els Nanos Pescadors del Serrallo, els Nanos del Nàstic, els Nanos dels Xiquets de Tarragona i… ja està. Des que l’Associació de Portants dels Nanos Nous el 1990 donessin vida al Joanet i la Claudia -els personatges matalassers-, no s’havia sumat cap nova parella. 35 anys després la família creix amb dues peces que homenatgen el teixit casteller tarragoní: els Nanos de la Colla Jove.

La decisió rondava des de feia temps al Cós del Bou, però no ha sigut fins ara que s’ha donat el pas definitiu amb l’impuls de l’Associació d’Amics de la Colla Jove. “Sempre s’havia parlat de fer un nano, però nosaltres volíem una parella que sortís al seguici i que no ens la quedéssim només nosaltres per a fer alguna celebració”, explica la Núria Trullàs, presidenta de l’Associació d’Amics de la Colla Jove. Els 40 anys de l’associació i els 45 de la Colla Jove el 2024 van ser la combinació perfecta perquè aquest fos l’any de l’estrena.

UN REFLEX DE L’EVOLUCIÓ DE LA JOVE

Tot i així, calia decidir quines persones serien representades en els nous capgrossos. La figura de l’home va venir gairebé donada. Quan s’havia posat sobre la taula la confecció d’un capgròs, la figura de l’Antonio

Solé ‘Índiu’ ja havia sonat i generava consens. “Ens semblava bé. Ha estat des dels seus inicis i el coneix molt gent”, remarca la Núria. L’Índiu va traspassar el febrer de 2023 després de 75 anys fent castells. Primer, a la desapareguda Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i, posteriorment, escrivint pàgines d’or a la Colla Jove. Va carregar com a segon el primer pilar de sis dels liles i va fer tots els pilars de l’aigua de Sant Magí.

Pel que fa a la figura femenina, es buscava transmetre un missatge de continuïtat: vincular passat i present. La triada va ser Montse Prats “Vam pensar que ens agradaria que es veiés l’evolució de la colla. L’Ìndiu va estar als inicis de la Colla Jove i la Montse va estar-hi des dels seus propis inicis. S’hi veu l’evolució i la canalla està representada”, remarca la Núria.

La Montse porta la camisa des dels cinc anys i ha sigut protagonista del creixement de la colla durant tots aquests anys. Va ser la primera acotxadora dels castells de 9 d’una colla tarragonina i va descarregar els primers pilars de 8 amb folre i manilles; amb plena implicació fins a la seva maternitat. Poc després de ser mare, va reprendre l’activitat castellera i va descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles al passat Concurs de Castells, descarregant tots els castells de la colla.

Nosaltres li vam respondre que ella portava tota la seva vida a la colla, des dels cinc anys”, relata la Núria.

OBRA D’ISMA MARTÍNEZ I

ÀNGELS CANTOS

Els dissenys van anar a càrrec d’un membre de la Colla Jove, Isma Martínez. En un principi, li van encarregar que confeccionés els dos nanos, sense especificar que aquelles figures estaven destinades a formar part del seguici. Quan ho va descobrir, va ser una sorpresa majúscula. “Ell es pensava que eren uns nanos per a la colla. Quan ve veure que teníem una reunió amb l’Ajuntament i se’n va adonar que eren pel seguici, va embogir. Pensava que donaria per fet que serien per Santa Tecla, però sembla que no”, afirma entre rialles la Núria.

“M’encantaria que les quatre colles estiguessin representades pels nanos. Els castells és seguici i han d’estar al millor seguici del món”

Pel que fa a l’estructura, serà l’escultora Àngels Cantos qui els hi doni forma. El seu nom està estretament lligat a la imatgeria festiva de Tarragona: ha creat la nova peça del Drac de Sant Roc —la seva entitat—, ha restaurat els Gegants Moros i també part del seguici petit.

DE NOU, A LA PLAÇA DE LES COLS

Quan li van donar la notícia no s’ho va acabar de creure. “Ens va comentar: ‘Vols dir? No hi ha dones que fa més temps que estan aquí i porten tota la vida?’.

Amb la imatge del pilar de vuit descarregat i mirant cap a la Catedral, els liles es tornaran a citar a la plaça de les Cols. Ho faran el 21 de setembre a les 11.00 h per donar a conèixer aquestes dues noves figures amb una presentació teatralitzada. Un cop presentats, aniran en cercavila fins a la Casa de la Festa per agafar forces de cara al seu primer seguici a la ciutat. L’endemà, els tarragonins podran veure per primera vegada uns nanos liles dins la festa major, 35 anys després dels nanos matalassers. La Núria ho té clar. Aquesta no pot ser l’última incorporació: “M’encantaria que les quatre colles estiguessin representades pels nanos. Els castells és seguici i han d’estar al millor seguici del món”

40 Tecles de l'Àliga: El símbol de Tarragona

Va ser la segona bèstia en recuperar-se i ha esdevingut un dels elements més aclamats durant les festes de Santa Tecla

Foto

Adrià Miró Canturri

“Ni quan vaig rebre l’encàrrec de construir l’Àliga, en un moment en què la festa tot just recuperava entitat, mai no m’hauria imaginat la volada que tot plegat acabaria agafant. La gent ha perdut la fe de moltes maneres, però la festa té la capacitat per generar al mateix temps molta devoció. Amb l’Àliga vam forjar un símbol de Tarragona”. D’aquesta manera explicava Antoni Mas l’impacte que havia tingut la seva creació i la recuperació del seguici, en una entrevista publicada fa deu anys.

Ara, quaranta anys després, la bèstia continua recorrent els carrers de Tarragona i s’ha convertit en un dels elements més icònics

i estimats de la festa major. Tot i que els aliguers busquin fugir d’aquesta etiqueta. “Els més estimats? No ens creiem que som més que ningú ni que som els protagonistes. És veritat que som el primer element després del foc i és el moment en què els qui s’han apartat s’apropen al seguici”, explica Òscar Príncep, vocal de l’Àliga i portador des de fa 14 anys.

QUAN TOT ESTAVA PER FER

Tot i que ara estem acostumats a gaudir d’un dels seguicis més complets del país, el 1986 la situació era ben diferent. El seguici es trobava en ple procés de recuperació i l’única bèstia que havia retornat era el Drac l’any 1985. Van ser els Diables de Tarragona qui van prendre la iniciativa per tornar a donar vida al símbol més solemne de la ciutat: l’Àliga.

“Es va triar l’Àliga perquè representava un repte difícil, la peça més simbòlica de la ciutat i, a més, tocàvem els nassos a tota aquella gent que deia, que érem una colla que només sabia fer festa a partir del foc i del soroll”, relata Josep Maria Macias al llibre La Baixada de l’Àliga vista pels aliguers. Per la seva banda, Òscar

“Ni quan vaig rebre l’encàrrec de construir l’Àliga, en un moment en què la festa tot just recuperava entitat, mai no m’hauria imaginat la volada que tot plegat acabaria agafant”

Príncep també assenyala el valor de la figura a l’hora d’apostar per ella: “Potser tindria més sentit un element de foc, però es va triar un dels més importants a recuperar”

Dit i fet. Antoni Mas va dissenyar i construir una peça majestuosa, cisellada en llautó sobre una estructura de ferro i inspirada en l’Àliga de Girona. Com que al segle XVI la bèstia havia anat a càrrec del gremi d’argenters i ferrers, la seva reconstrucció es va fer amb tècniques artesanals semblants a les de l’època. La corona, obra de la joiera Blàzquez , es va inspirar

en la del primer comte tarragoní, Robert Bordet (segle XII).

Pel que fa a la música, el debat també va ser intens: alguns apostaven per melodies tradicionals, mentre d’altres volien una banda amb un repertori més “festiu i dinàmic”. Finalment, es va imposar aquesta segona opció, i avui l’Àliga balla al ritme de marxes i pasdobles com L’Amparito Roca, Paquito el chocolatero, El bequetero i El patumaire, a més de tres peces pròpies: El ball de l’Àliga i dues versions de La marxa de l’Àliga.

D’OCURRÈNCIA A IMPRESCINDIBLE

Malgrat que Òscar Príncep explica que no sempre ha estat fàcil trobar sinergies entre els Diables i l’Àliga, apunta que hi ha un dia en què fan més pinya que mai: la Baixada de l’Àliga. “El moment que més ens uneix és el dia de la baixada. Necessitem els Diables, que ens fan de cordó. És un dia complicat i ells fan una feina molt important”, remarca.

Els inicis, però, eren molt diferents de la massificació actual. Tot es remunta a les primeres tecles. Els aliguers havien de baixar la bèstia des de la Part Alta fins al local dels Diables, aleshores a la plaça de la Mitja Lluna. Com que la Rambla estava plena de durant el dia i baixar-la el mateix 22

FORJADA PER FERRERS I ARGENTERS

Les primeres referències de l’Àliga de Tarragona daten del 1531, any en què començà a sortir portada per la Confraria de Sant Eloi dels Ferrers i els Argenters. Aquesta confraria era de nova implantació i es creà per dividir-se de la Confraria dels Fusters. En aquests inicis, la bèstia apareixia a les professons de Corpus i Santa Tecla, on ballava prop de la Custòdia o del Braç de Santa Tecla. L’any 1588 es produí la separació dels argenters i els ferrers, i aquests últims van quedar a càrrec de la bèstia. El 1580 el capítol catedralici va donar consentiment perquè l’Àliga es pogués guardar dins la Seu. Això no obstant, dotze anys després, es van produir una sèrie d’incidents entre els portadors i l’Església, ja que alguns càrrecs d’aquesta van voler impedir la participació de l’Àliga a les festes i van amenaçar els portadors amb l’excomunió.

“era un pal”, la solució va ser ferho després de les revetlles del 21 de setembre, a la matinada. Una opció que obligava a realitzar la baixada a les cinc o sis de la matinada i encarregar aquesta tasca a qui hagués paït millor la nit de festa. Només hi participaven els aliguers, els Diables i uns quants amics.

En aquell moment, l’Àliga no baixava per les escales de la Catedral —avui la imatge icònica— sinó pel carrer Pare Iglesias i Merceria. Tot va canviar el 22 de setembre

de 1989, quan la pluja va obligar a recollir ràpid el seguici. Josep Maria Macias va proposar baixar-la per les escales, i l’aposta va quallar fins a convertir-se en tradició. La idea l’han replicat posteriorment altres bèsties del seguici, considerant-se un dels dies més bonics després de l’entrada del braç.

“La meva nòvia em va dir: podries tocar l’Amparito. Llavors tots els qui ho van sentir van dir que toqués”

La música també va marcar un abans i un després. Fins al 1989, no hi havia banda: tot era improvisat fins que hi va haver un punt d’inflexió. El protagonista va ser el trompetista dels Pets, Xavi Torné. Quan tornava d’un bolo amb el grup, va aparcar al pla de la Catedral i va anar a reunir-se amb tothom a la revetlla. “La meva nòvia em va dir: podries tocar l’Amparito. Llavors tots els qui ho van sentir van dir que toqués”, explica el Xavi. Va anar a buscar la trompeta al cotxe i va acabar posant música a la baixada per primera vegada.

No va ser fins al 1997 que la Baixada va entrar al programa oficial, després d’un intens debat entre

Foto Ball de Diables -

Cèlia Escarré

Foto: Rafael lópez Monne. Tarragona Turisme

institucionalitzar-la o mantenir-la com un acte íntim. Des d’aleshores, s’ha convertit en un dels actes més multitudinaris i esperats.

Aquest èxit també genera debat: s’ha perdut l’essència? Per Santa Tecla 2024, es va intentar contraprogramar amb un concert de Figa Flawas, però el resultat van ser dos espais plens. Les mesures de seguretat han augmentat, però la tendència és imparable. Òscar Príncep ho resumeix: “El carrer estarà sempre a tope i voler canviar-ho és molt difícil i potser un error”.

Amb el temps, la Baixada ha passat de ser una ocurrència entre amics a convertir-se en un acte de referència. Tot i les crítiques sobre si s’ha perdut l’essència, la realitat és que l’Àliga continua despertant passions i manté un simbolisme que transcendeix generacions. Per als aliguers, aquests dies de Santa Tecla són el centre de la seva activitat anual i l’orgull de fer ballar la bèstia continua intacte, quaranta tecles després. “Una cosa es fa important quan per a la gent és important. Si baixéssim i no hi hagués ningú, no seria tan rellevant”, sentencia Òscar Príncep.

EL PAS DE SER ALIGUER

L’Àliga continua despertant passions i manté un simbolisme que transcendeix generacions

40 TECLES AL CARRER

De cara a la celebració d’aquestes 40 tecles, l’Àliga té en cartera tres grans moments. El primer és el canvi de vestits, que després de 30 anys de desgast tindran una renovació amb exactament el mateix disseny. En segon lloc, l’exposició fotogràfica que inauguraran el 10 de setembre a les 19.30 a l’Antic Ajuntament i fa un repàs per tota la seva història. I, finalment, la batalla de bandes del 20 de setembre a la plaça Corsini. La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) s’enfrontarà a la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme en una batalla que promet fer ballar tant o més que el dia de la baixada.

La majoria d’elements del seguici es troben en situació d’overbooking i l’Àliga no n’és una excepció. Òscar Príncep comenta que en els últims cinc anys hi ha hagut certa renovació, gràcies a la jubilació dels aliguers més veterans, però l’espai continua sent limitat. Tot i això, actualment compten amb tres nois provinents de l’Aligueta, que encara no han portat mai vestit, però ja assagen per algun dia fer brillar la bèstia pels carrers de la Part Alta. La clau per controlar-la? Tècnica, força i tenir ben controlada la cua.

A més, l’elevat pes de l’Àliga ha suposat històricament una barrera per tenir la primera aliguera tarragonina. Algunes han intentat prèviament assistir a assajos i ara compten amb una noia que ho està provant. Qui sap si serà ella qui segueixi les petjades de figures com Noha Moussafir Descarrega, la primera portant dona de l’Àliga de Reus.

LA TERRASSETA: quatre dies de música amb mirada feminista i esperit de proximitat

El festival celebrarà la seva 13a edició durant les festes de Santa Tecla

Redacció

El festival feminista de referència a Tarragona, La Terrasseta, torna del 12 al 15 de setembre al Parc Saavedra, per a celebrar la seva tretzena edició amb un programa excepcional que promet atraure públic de tota Catalunya. Aquesta edició comptarà amb un cartell liderat per artistes de primer nivell com Queralt Lahoz, Sara Socas, La Ludwig Band, La Sra. Tomasa, Remei de Ca la Fresca i Hip Horns Brass Collective, entre d’altres.

17 PROPOSTES ÚNIQUES PER 17 EUROS

Amb un total de 17 espectacles, d’entre els quals 10 es presentaran per primera vegada a Tarragona, La Terrasseta continua fidel al seu compromís de fer accessible la cultura a tothom. L’entrada per a tot

el festival té un preu simbòlic de 17 euros, mentre que les entrades per a cada jornada oscil·len entre els 3 i 7 euros. A més, els menors de 10 anys tindran entrada gratuïta, reforçant l’esperit inclusiu del festival.

Un programa excepcional que promet atraure públic de tota Catalunya

COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT DE GÈNERE

La Terrasseta reafirma la seva aposta per la igualtat de gènere, amb més del 65% de les propostes liderades per dones i dissidències. Aquest compromís es reflecteix també en la gestió del festival, íntegrament a càrrec d’un equip femení, convertint-lo en un dels pocs festivals amb lideratge de dones.

APOSTA PEL TALENT LOCAL I KM 0

El festival no només opta per grans noms, sinó també pel talent local. Aquesta edició comptarà amb la participació de cinc formacions de la província de Tarragona: Tarraco Reggae, Damas de España, Hands Up DJs, DJ Lupe i DJ Luna. Amb aquesta aposta, La Terrasseta vol donar visibilitat a artistes emergents de la zona i reforçar la seva connexió amb la comunitat local.

UN FESTIVAL QUE TRENCA MOTLLES I DESAFIA TENDÈNCIES

En un context cultural on proliferen els grans festivals amb programacions homogeneïtzades i costos elevats, La Terrasseta es manté fidel a la seva filosofia de decreixement i aposta per una cultura transformadora i accessible. El festival vol

continuar sent un espai petit però amb una forta mirada política i feminista, allunyant-se de la massificació i prioritzant la qualitat i la diversitat en la seva programació.

SUPORT INSTITUCIONAL I DE MITJANS DE COMUNICACIÓ

Aquest projecte compta amb el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona, a través de la línia d’activitats estratègiques d’especial impacte i rellevància, i la línia de música en viu de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya.

La Terrasseta es manté fidel a la seva filosofia de decreixement i aposta per una cultura transformadora i accessible

La Terrasseta s'ha consolidat com una de les cites culturals més destacades de Tarragona, continua captant l'atenció tant del públic com dels mitjans de comunicació.

Aquesta edició ha estat valorada

molt positivament per portals culturals de referència com TresC Comunitat de Cultura, Surt de Casa, entre altres, que han inclòs el certamen en les seves llistes de recomanacions. Aquestes plataformes han destacat la qualitat i la distinció de la programació, reafirmant el festival com una proposta cultural de primer nivell.En aquesta línia, l'Ajuntament de Tarragona també ha volgut subratllar l'impacte del festival dins de la programació de les Festes de Santa Tecla, fent especial menció als concerts de La Terrasseta, que constitueixen una part important de l'oferta musical d'aquests dies.

L’autoescola Nico celebra el seu 10è aniversari regalant-te 2 classes de pràctica si et matricules aquest setembre.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

Mig segle picant al ritme de la flauta

L’Esbart Santa Tecla va mantenir viu el ball de bastons amb la creació del Cos de Bastoners l’any 1975

Adrià Miró Canturri

Durant la dictadura franquista, moltes expressions de cultura popular van desaparèixer i van acabar relegades. Durant aquells anys, l’actual repertori de balls i l’efervescència de Santa Tecla eren inexistents. No va ser fins a l’arribada dels primers ajuntaments democràtics quan es va recuperar la festa i va agafar la força que l’ha catapultat fins a l’èxit actual. Entre tots els balls que havien tingut presència al seguici de Tarragona, l'únic que es va mantenir durant aquella època fosca va ser el Ball

de Bastons.

Amb tot, aquesta activitat continuada des de 1841 i amb referències de 1633 a la ciutat va estar a punt de perdre’s. La interrupció sobtada del ball, però, va ser suplida per l’Esbart Santa Tecla, que havia nascut quatre anys abans amb l’objectiu d’impulsar les danses i tradicions catalanes. De fet, el 1973 ja es va començar a fer bastons com una activitat més de l’Esbart i el 1975 van agafar el testimoni de l’anterior Ball de Bastons.

“L’Esbart va dir que no ens podíem quedar sense bastons i va crear el Cos de Bastoners amb gent que

coneixien del ball dissolt i balladors de l’Esbart”, relata Alberto, un dels caps de colla del Cos de Bastoners. L’encarregat de fer de mestre va ser el Pere Roca, que havia sigut membre del Ball de Bastons de Tarragona i coneixia perfectament la tècnica. La seva figura tindria un reconeixement anys després, convertint-se en el primer Perpetuador de les festes de Santa Tecla.

50 ANYS D’HISTÒRIA

Malgrat que el Ball de Bastons de Tarragona es va recuperar el 1977, el Cos de Bastoners va mantenir la continuïtat fins ara. Mig segle als carrers que ha donat per molts canvis.

Un d’ells és la flauta, el seu ins-

UNA TANDA DE LLUÏMENT DIFERENT

Durant el seguici del 22 de setembre de 2014, la pluja va obligar diversos balls a aixoplugar-se dins del local de la Colla Jove. Lluny de donar la festa per tancada, van improvisar una tanda de lluïment al local del Cós del Bou. “Portava anys fent castells a la Jove i el cap de colla em va dir: ‘Alberto, has de picar perquè estàs jugant a casa’. Va ser una de les tandes més maques”, recorda l’actual cap de colla.

trument característic. Des del 1975 es consolida un estil pròpiament tarragoní en l’acompanyament musical, amb una flauta solista que guia tota la dansa. Als inicis, es feien servir flautes de metall o plàstic de sis forats frontals, però el 1990 es va encarregar la confecció d’una flauta de fusta que seria un abans i un després i marcaria un so propi. Precisament, aquest procés va ser guardonat el 1991 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, que distingia la reintroducció de la flauta com a element identitari.

Un altre tret que caracteritza l’evolució del Cos de Bastoners és la incorporació de la dona. La Rosa Llorach va ser la primera dona a picar bastons a la festa major de Tarragona, tot i que la fita es va adoptar amb certa naturalitat. “Havien de ser 16, en faltava un i jo hi era. Així funcionava tot. En aquell moment, no vaig tenir consciència de la importància de l’acte per al futur”, recorda. El gest va obrir la porta a un ball de bastons mixt, sent pioners en la incorporació de la dona al Seguici.

“El Pere Segarra, que és el bastoner més vetarà, diu que abans picàvem més fort i més ràpid, però que no s’escoltava tant la flauta com ara”

La manera de picar també ha canviat lleugerament des dels seus primers passos. “El Pere Segarra, que és el bastoner més vetarà, diu que abans picàvem més fort i més ràpid, però que no s’escoltava tant la flauta com ara”, explica l’Alberto. De totes maneres, assegura que intenten “mantenir l’essència” i considera que “no hi ha tanta diferència” perquè el nivell continua sent alt.

UNA MANERA DE PICAR ÚNICA

Curiosament, el ball de bastons de Tarragona és diferent dels que es poden trobar arreu del país. “La manera de picar és totalment singular. Els bastoners de Vilafranca o l’Arboç fan una dansa i utilitzen els bastons com a percussió. Nosaltres estem estàtics i tenim una flauta que ens marca el ritme amb tres notes”, assenyala l’Alberto.

L’estil tarragoní és hereu d’una tradició que s’allunya de la dansa ornamental per centrar-se en el xoc rítmic i la tensió del moviment. Al contrari d’altres balls, el so dels bastons és el protagonista i l’absència de la dansa és característica.

Tot i això, el repertori és variat i permet modular l’espectacle. Les dues peces bàsiques són la llarga i la simussara, però també hi ha balls per grups com els nanos (quatre bastoners) o els centros (dos rombes que canvien de po -

sició). La botifarra és la més dinàmica, tot i que menys tècnica, i el pericó és de les més espectaculars, amb salts finals.

SANT MAGÍ I SANTA TECLA

El Cos de Bastoners té el particular honor de sortir a les dues festes majors de la ciutat. Únicament els nanos, els gegants i els bastoners són presents per Sant Magí i Santa Tecla. Això ha fet que sempre hagin estat “arrelats” a la festa petita de la ciutat i per ells tingui també molta importància. Un dels actes més especials pel seu 50è aniversari va ser precisament per Sant Magí. El Cos de Bastoners es va traslladar fins a Sant Magí de la Brufaganya –localitat fins on van els portants a recollir l’aigua- per actuar durant l’última nit. A més, van inaugurar una exposició als Serveis Territorials del carrer Major que torna a estar disponible per Santa Tecla. Per tancar els actes, el 15 de setembre faran un assaig obert i el 20 de setembre es mostraran al món en un particular acte al parc de l’Amfiteatre. Amb el patrimoni de Tàrraco de fons, Tarragona rebrà els alcaldes de les ciutats del pacte d’amistat Chartreuse amb una mostra de cultura popular amb diversos elements de la fes -

ta de la ciutat. Una oportunitat perquè els batlles d’arreu del món quedin hipnotitzats amb el so inconfusible dels bastons i la flauta.

COMPTE AMB ELS DITS!

Deixant de banda el foc, el ball de bastons és una de les peces del seguici tarragoní que més accidents pot generar. Una mala coordinació et pot obligar a haver de necessitar el pot de reflex que sempre tenen a punt. De fet, l’accident més aparatós de l’Alberto va arribar el dia del seu debut, el 2011. “Em vaig picar tan fort que em va caure una ungla. A partir

d’aquí no he tingut molts més accidents forts”, reconeix. Tot i això, subratlla la importància de la coordinació amb la parella per sortir de la festa sense cap picada mal donada. “Si tens bona compenetració, et picaràs una vegada a l'any com a molt”

On no hi ha perill és al carrer Tranquil, creat al carrer Santa Anna perquè les persones amb sensibilitat auditiva també poguessin gaudir de la festa. Allà, alguns piquen fluix i altres fan “playback” amb els bastons, mentre el flautista adapta la melodia per suavitzar-la.

“Si tens bona compenetració [amb la parella], et picaràs una vegada a l'any com a molt”

TARRAGONA

UN ANY MÉS DE FESTA PER A TOTHOM

L’any passat es va posar en valor la figura de Romà Solé, lligat a aquesta iniciativa inclusiva

Com és habitual, la Festa per a Tothom donarà el tret de sortida al Balcó del Mediterrani el primer dissabte de festes. Des de les 11.00 hores s’aplegaran tots els interessats enfundats en les seves samarretes fluorescents, que busquen fer visibles les seves activitats i els qui participen. Després, es trobaran al Refugi del Port de Tarragona, espai on sempre organitzen el dinar de germanor.

Traslladant-nos a l’inici de la part més tradicional de la festa, el 21 de setembre tots els membres de la Festa per a Tothom s’aplegaran a la plaça del Rei per fer el mític Cafè, copa i puro per un duro. En acabar, participaran en l’arrencada de gegants on

tornarà a estar present la Geganta Frida. Juntament amb els altres gegants dels barris de la ciutat, recorrerà els carrers de Tarragona.

El dia de la patrona és un dels més esperats per tots els teclers i la Festa per a Tothom tornarà a tenir el seu espai reservat. Seguiran el seguici popular des de la Colla Jove, un encreuament on tots els elements mostren els seus millors balls.

LES FESTES DE SANTA TECLA ESTRENEN NOVA APP PER A ANDROID I IOS

L'app també inclou la funcionalitat de subratllar els actes, tal com tot tarragoní i tarragonina faria amb el programa en paper

Les festes de Santa Tecla de Tarragona fan un pas cap a la modernitat amb el llançament de la nova aplicació mòbil. A partir d'avui, ja es pot descarregar l'app Santa Tecla Oficial, disponible per a An-

droid i iOS, que es converteix en la nova eina oficial d'informació durant les festes.

Segons ha explicat la regidora de Cultura i Festes, Sandra Ramos , l'app serà essencial per mantenir a tothom informat de qualsevol canvi en la programació. “Tots els canvis que es produeixin, sigui per la pluja o altres imprevistos, es comunicaran immediatament a través de l'aplicació”, ha destacat Ramos. A més, l’app enviarà notificacions push per garantir que els usuaris rebin actualitzacions al moment.

Una de les característiques més destacades de l'app és el sistema de geolocalització, que permetrà als usuaris saber quins actes es troben més a prop de la seva ubicació. L'app també inclou la funcionalitat de subratllar els actes, tal com tot tarragoní i tarragonina faria amb el programa en paper.

TARRAGONA LICITA LA RESTAURACIÓ AMBIENTAL D'UN TRAM DEL CAMÍ DE RONDA

En concret, es renovarà la part compresa entre el Fortí de la Reina i el Parc dels Cossis

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per a la restauració ambiental del camí de ronda GR-92 . En concret, la part compresa entre el Fortí de la Reina i el Parc dels Cossis La intervenció forma part del projecte entre blau i verd del pla de sostenibilitat turística en destí 2022 (PSTD) del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat per la Unió Europa amb Fons Next GenerationEU.

Concretament, aquesta actuació pretén arranjar el camí de ronda, en un tram on la continuïtat pels vianants és complicada ara mateix. D’aquesta manera es podrà anar de la platja del Miracle i l’Arrabassada d’una forma més segura. Els principals treballs a fer consistiran en l’enderroc d’estructures obsoletes a la zona, l’eliminació de peus caiguts existents, la desbrossada de vegetació arbustiva densa, l’eliminació de plantes exòtiques invasores, la delimitació de parts del camí amb tanca de fusta, la instal·lació d’escales o plataforma de fusta i passamans, un mirador panoràmic i finalment la senyalització del camí i la plantació d’herbàcies i arbustives en massa.

El pasdoble que es va convertir en l’himne de Tarragona

Amparito Roca celebra 100 anys d’història presumint d’haver voltat per tot el món

Adrià Miró Canturri

Hi ha poques coses que ens evoquin tant a Santa Tecla com l’Amparito Roca. De fet, és l’emblema de la festa i ha esdevingut pràcticament un himne oficiós de Tarragona. Tot i això, el seu origen el trobem lluny de la ciutat. El pasdoble és obra del barceloní Jaume Teixidor i es va estrenar l’11 de setembre de 1925 al teatre El Siglo de Carlet (País Valencià). En aquest segle d’història s’ha estès entre totes les bandes del país i inclús ha arribat a sonar en llocs tan curiosos com els Jocs Olímpics de Sidney 2000, acompanyant la delegació espanyola.

La seva història neix a Carlet perquè va ser la mateixa Banda Primitiva, una de les dues que existia al poble valencià, va ser qui va buscar Jaume Teixidor perquè fos el seu director. Allà també va impartir classes en una acadèmia particular de música, on coneixeria una alumna que es va fer amiga de la seva filla: Amparo Roca Ibáñez. Malgrat que el seu nom va transcendir fronteres, ella va viure aquesta situació com una qüestió anecdòtica i no va ser l’única persona propera que va batejar alguna de les peces del compositor català.

L'obra de Teixidor es va estendre ràpidament. Un any després ja va sonar al Certamen de Bandes de

València i el 1928 ja hi ha registres que s’interpretés entre bandes militars de Cuba.

Jaume Teixidor va conèixer una alumna de música que es va fer amiga de la seva filla: Amparo Roca Ibáñez

I A TARRAGONA?

Segons assegura Jordi Bertran, és probable que Amparito Roca sonés a les festes de Santa Tecla als anys trenta, ja que era una peça molt estesa entre el repertori festiu de les bandes. Tot i això ,

la seva popularitat no arribaria fins als anys 80. En aquella època, la Colla Jove acostumava a demanar-la sovint a la Banda Ciutat de Tarragona i, posteriorment, el pasdoble es va convertir en l’himne de celebració dels liles.

Un any després, la Baixada de l’Àliga, que en aquell moment no comptava amb la massificació actual, va incorporar per primera vegada música. Ho va fer de la mà de l’aleshores trompetista dels Pets, Xavi Torné. Després d’un bolo amb la banda, va agafar la trompeta del cotxe -encoratjat per la seva parella i els amics- i va interpretar l’Amparito Roca durant la baixada. Des d’aquell moment, la història d’amor entre la peça de Teixidor i Tarragona es va fer cada cop més gran fins al punt de ser la cançó més demanada i escoltada a la ciutat. De fet, cada dia de l’any el Carrilló del Mercat la fa sonar dues vegades.

A més, al llarg dels anys han sortit diverses versions. Una de les últimes que ha tingut més èxit ha sigut la de l’Andra Grau. Amb un so electrònic, ‘Amparito Ja!’ s’ha colat entre les cançons habituals de les nits de Santa Tecla.

CELEBRAR ELS 100 ANYS

Coincidint amb el centenari d’Amparito Roca, la ciutat viurà el pasdoble amb més emoció

que mai. Un dels moments que es preveuen més espectaculars serà 22 de setembre. Just abans de la cercavila, tots els músics del seguici i la Banda Unió Musical de Tarragona -sota la direcció de Jordi Masip Masip - interpretaran a la vegada la peça. A més, el moment que aplegarà uns 200 músics tindrà una convidada molt especial. Laura Sáez, alcaldessa de Carlet.

A banda d’aquest instant que promet ser màgic, el dissabte 20 de setembre l’Àliga i l’Amparito es

fusionaran per celebrar els seus respectius aniversaris. La plaça Corsini es vestirà de gala per rebre dues bandes musicals que oferiran un cara a cara memorable. A un costat, la Banda Musical del Maresme de Mataró i, a l’altre, la Banda Unió Musical de Tarragona. Santa Tecla o les Santes? Qui guanyarà?

La història d’amor entre la peça de Teixidor i Tarragona es va fer cada cop més gran fins al punt de ser la cançó més demanada i escoltada a la ciutat

Amparo

Roca

Ibáñez

Laura

Sáez, alcaldessa de Carlet

• Ceràmica

• Sanitaris

• Aixetes

• Cuines

• Mobles de bany

• Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius

C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona 977 42 50 55 | www.invoga.es

Cercavila gegantera per celebrar dos segles d’història

La Mostra de Folklore Viu enguany anirà a càrrec dels Gegants Vells del Cós del Bou, que estan d’aniversari

Un dels moments que posen més en valor la cultura popular durant Santa Tecla és la Mostra de Folklore Viu. Es tracta d’un acte que se celebra el primer cap de setmana de festes i que acostuma a ajuntar diverses peces de la imatgeria festiva d’arreu del país. Deixant de banda algunes excepcions, l’encarregada d’aplegar aquests protagonistes és una entitat dels seguici que està d’aniversari i convida els seus homòlegs d’altres localitats.

En aquesta 41a edició, els amfitrions seran els Gegants Vells de Tarragona, que acumulen 200 anys a les seves espatlles i són els més antics de Catalunya que encara surten amb les peces originals. Juntament amb ells, es donaran cita colles geganteres de nou municipis més. El dissabte 13 de setembre totes les parelles de gegants arribaran a la plaça de la Font a les 13.00 hores. La mostra, però, no s’iniciarà fins a les 17.30 hores, amb la plantada al tram del Banc d’Espanya de la Rambla Nova. Una hora després aniran en

Adrià Miró Canturri

cercavila fins a arribar a la plaça de les Cols.

ELS GEGANTS DEL PI

Un dels més coneguts seran els Gegants del Pi de Barcelona. El Mustafà i l’Elisenda tenen la seva primera referència el 1601 i es van recuperar el 1960. Tot fa pensar que les figures amb les fisonomies actuals van néixer el 1772 i alguns documents apunten que són obra de Ramon Amadeu. Hi ha qui defensa que el gegant i la geganta són obra de diversos artistes i que daten dels primers anys del segle XIX. Sí que sabem amb certesa absoluta que el 1860 van ser objecte d’una restauració a fons. Un dels fets més coneguts dels Gegants del Pi és la seva cançó, que, entre altres coses, fa referència al fet que els gegants “ara ballen, ara ballen” després d’aixecar-se les prohibicions dictades per Carles III el 1780. A banda del Mustafà i l’Elisenda, també vindran els gegantons del Pi.

ELS GEGANTS DE SANTA

MARIA DEL MAR

Els Gegants Vells de Tarragona, que acumulen 200 anys a les seves espatlles i són els més antics de Catalunya

Des de la capital barcelonina també apareixeran els Gegants de Santa Maria del Mar. Es tracta del rei Salomó i la reina Saba, que representen una parella reial jueva. Eren unes figures de 1880 que sortien en poques ocasions a causa del seu pes i dimensions. De fet, al segle XX se’ls va perdre la pista i no va ser fins a

l’any 2002 que la Colla Gegantera del Casc Antic va decidir recuperar-los.

GEGANTS DE BADALONA

Des de Badalona vindran els gegants Anastasi i Maria. Són els més antics de la ciutat i els seus noms provenen dels dos patrons del municipi. L’origen d’aquests gegants el trobem el 1858, moment en què són adquirits per la Confraria de Sant Anastasi. Any rere any i fins al 1880 van anar sortint ininterrompudament al carrer, però llavors ho deixaren de fer degut als problemes econòmics que suposava restaurar-los per part de la Confraria. Així que 14 anys més tard, la Comissió de Festes de l’Ajuntament i la Confraria acordaren un preu amb el qual l’Ajuntament els comprà i els arreglà. Van estar en actiu fins als anys 40, quan a causa del seu mal estat foren substituïts per una altra parella. L’any 1981 es varen trobar els

Gegants de Santa Maria del Mar

Gegants del Pi

Gegants de Badalona

antics gegants al dipòsit de la Brigada Municipal i 4 anys més tard, després de ser restaurats, van tornar a sortir al carrer. L’any 1986 van patir un incendi i van haver de ser reconstruïts.

GEGANTS DE LLEIDA

Malgrat que Lleida té referències geganteres durant els segles XVII i XVIII, l’actual comparsa municipal es remunta al segle XIX i la parella més antiga és del 1840. Inicialment, aquests tenien aparença de gegants moros, però van patir diversos canvis. El 1898 els vesteixen de cristians, 1906 de faraons egipcis i el 1924 adopten la forma que hi ha avui dia: romans. Posteriorment, la comparsa ha incorporat a la llista gegants xinesos, Jaume I i Elionor, gegants moros, els gegantons Berenguer i Violant i els faraons. De totes maneres, els més antics són la Cleopatra i el Marc Antonio, coneguts com els Gegants Romans.

GEGANTS DE TERRASSA

L'any 1850 l'artista terrassenc

Francesc Torras i Armengol, per encàrrec de l'Ajuntament, va esculpir uns gegants perquè la ciutat gaudís d'una parella en les seves festes tradicionals. Els seus noms van ser el Robesa i la Pepona. Al gegant, que representa un noble del segle XV, se'l va abillar amb vestidures de l'època; en canvi, la vestimenta de la geganta, així

com el seu pentinat, seguia, cada any, la moda del temps. El seu pes i les dificultats per portar-los va comportar múltiples caigudes i les seves respectives reparacions. Per això, quan es complia el centenari de les peces, es va encarregar una nova parella i van decidir cremar els vells. Ara bé, la pressió popular els va salvar de quedar reduïts en cendres. L'any 1966 eren jubilats i dipositats al Museu de Terrassa. L'any 1981 eren recuperats pel nou grup de geganters i tornaven a sortir acompanyant els gegants nous.

GEGANTS DE TIVISSA

Els Gegants del Barri d’Avall de Tivissa tenen més de 150 anys. Van ser construïts a Tortosa per un artista fuster i transportats fins al poble en llagut pujant pel riu Ebre. Tant l'estructura com el vestuari van ser confeccionats pels veïns i veïnes de Tivissa. Podem veure els gegants en les diferents festivitats del poble, com la Festa Major de Sant Jaume, la Fira de Nadal, Corpus Christi, entre d'altres.

ELS GEGANTS DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Els gegants es troben documentats l’any 1880, en la seva estrena. Amb tot, hi ha referències de gegants a Torroella de Montgrí del 1608. Pel que fa a l’actual parella, l’home representa un noble fort i ferotge, mentre que ella és una pagesa vestida de moda. Les figures que surten actualment al carrer no són les de 1880, sinó còpies del 1948 fetes pel Taller d’En Bretxa d’Olot. De totes maneres, els originals es poden visitar encara.

GEGANTS DE SABADELL

L’Avi i l’Àvia (no tenen nom de pila) són els primers gegants que van aparèixer a Sabadell, estrenats la Festa Major de 1929. Van ser construïts per “El Ingenio” de Barcelona, amb un pressupost de nou-centes pessetes. Es van estrenar vestits de reis, amb corona i mantell vorejat d’ermini. Segons el contracte, aquests gegants es van fer de cartró pedra, pintats a l’oli, amb perruca de cabell natural i la resta de fusta. Posteriorment, però, han estat modificats i millorats per altres constructors.

Gegants de Terrassa

Gegants de Tivissa

Gegants de Lleida

Gegants de Sabadell

Gegants de Torroella de Montgrí

GEGANTS BOJOS DE SOLSONA

Els Gegants de Solsona són potser els qui tenen una estètica més diferent de la resta. Tot i existir peces similars a les de Tarragona, els convidats són els Gegants Bojos de Solsona. De fet, els primers que es van crear caricaturitzaven directament les dues parelles de gegants existents, que eren més tradicionals. Posteriorment, es va anar un pas més enllà amb aquesta caricaturització i es va crear la parella de Gegants Bojos. El gegant es va estrenar el 1978 i es un rei panxut, geperut i calb. A més, els braços són mòbils. La seva arribada va trencar amb la imatge tradicional dels gegants i va ser un punt d’inflexió del Carnaval de Solsona. El 1979 va ser el torn de la geganta, que també té els braços mòbils, corona de reina i uns pits gegants que reboten quan es mou. Amb ells, vindran també el Mocós i la Geganteta, que representarien els fills dels Gegants Bojos. Tots formen part de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona.

GEGANTS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Els gegants penedesencs tenen referències del segle XVII i l'últim canvi que han patit és el de 1929, amb algunes modificacions fins ara. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers. Els seus noms són Ferragut i Elisenda, i tenen unes vestimentes de monarques medievals, inspirats en els Reis Catòlics. Tot i això, anteriorment han portat roba de cabdills musulmans, pagesos o reis renaixentistes.

QUINES REFERÈNCIES TENEN ELS GEGANTS TARRAGONINS?

La primera notícia d’un gegant al Seguici Popular de Tarragona es remunta al 1425. També es té constància dos gegants el 1601, i de cinc al 1695. Els Gegants Vells van sortir al carrer per primer cop l’any 1825. Després d’uns anys inactius, durant el franquisme, a la dècada dels vuitanta del segle xx van reprendre la seva activitat, ininterrompuda fins a l’actualitat. Mantenen un lligam molt estret amb els veïns del Cós del Bou, que des del 1904 els fan ballar i en tenen cura. De fet, a banda de Santa Tecla i Sant Magí també tenen un paper protagonista a les festes de Sant Roc.

Gegants de Vilafranca del Penedès

Gegants bojos de Solsona

TARRAGONA

LA NOVA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA TINDRÀ

UNA SUPERFÍCIE DE MÉS DE 10.000 M²

I REQUERIRÀ UNA INVERSIÓ DE 20 MEUR

La nova instal·lació que s'ubicarà a la Tabacalera serà la segona biblioteca pública més gran de Catalunya

Aquest setembre ha tingut lloc la reunió de la Comissió Interadministrativa que conformen l’Ajuntament de Tarragona, el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya, i s’ha informat de la decisió del Ministeri de Cultura de donar suport al projecte per a que la nova biblioteca pública de Tarragona s’ubiqui en un dels espais actualment disponibles del complex de Tabacalera. La inversió mínima prevista pel Ministeri per a la construcció de la nova biblioteca és de 20 M€.

D’acord amb les previsions de la Comissió, la nova biblioteca disposarà d’una superfície mínima de 10.000 m2 la qual cosa la situarà com la segona biblioteca pública més gran de Catalunya darrera de la futura nova Biblioteca Pública de Barcelona.

Els treballs tècnics de la Comissió se centraran les properes setmanes en acabar de determinar els espais concrets on s’ubicarà la biblioteca, la fórmula de cessió d’aquests espais actualment municipals al Ministeri de Cultura, així com en acabar de definir el pla d’usos i serveis d’aquest nou equipament.

TARRAGONA REGISTRA UNA DISMINUCIÓ DEL 6,7%

EN ELS DELICTES DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL 2025

Algunes de les dades més importants són la reducció d’un 39,6% dels robatoris amb força en domicilis o d’un 18,4% en les sostraccions de vehicles

Tarragona registra una reducció dels fets delictius del 6,7% durant el primer semestre (de gener a juny) del 2025 en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquestes dades, extretes del Balanç de Criminalitat publicat pel Ministeri de l’Interior demostren una dinàmica positiva a la ciutat.

La tasca diària de la Guàrdia Urbana i la bona coordinació de la policia tarragonina amb altres cossos de seguretat han permès aquesta disminució significativa dels delictes, com les reduccions d’un 39,6% dels robatoris amb força en domicilis, d’un 34,8% dels robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions, d’un 18,4% en les sostraccions de vehicles, d’un 13% en els

delictes greus i menys greus de lesions i d’un 11,6% dels robatoris amb violència i intimidació i d’un 11,6% dels furts. No s'ha registrat cap homicidi ni assassinat i les temptatives s'han reduït un 37,5%. A tot això, també cal destacar que les infraccions penals també s’han reduït un 6,4%.

TARRAGONA ES CONVERTIRÀ EN LA CAPITAL MUNDIAL DEL ROMESCO UNINT TRADICIÓ, INNOVACIÓ I PERSONALITATS GASTRONÒMIQUES

La consellera, Montse Adan: “acollir aquest congrés és un orgull per Tarragona i per a la seva identitat. Ens ajudarà a consolidar el romesco i projectar la nostra ciutat”

Tarragona es convertirà els dies 1 i 2 d’octubre en la capital mundial del romesco amb la celebració d’un congrés únic que uneix tradició, innovació i grans noms de la gastronomia. El Palau de Fires i Congressos de Tarragona serà l’escenari de la primera edició del Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco, una cita imprescindible per a professionals i amants de la cuina mediterrània que vulguin descobrir, aprendre i viure l’evolució d’una de les salses i plats més emblemàtics de la gastronomia catalana.L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, compta amb el suport d’un Comitè Científic d’experts de prestigi, que té

com a objectiu impulsar el romesco com a patrimoni viu i motor cultural, turístic i gastronòmic de la ciutat.

Segons ha expressat la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, “acollir aquest congrés és un orgull per Tarragona i per a la seva identitat. Ens ajudarà a consolidar el romesco i projectar la nostra ciutat”.

Els balls de Santa Tecla: el cor que fa bategar la festa

Tarragona disposa d’un ric catàleg de balls al seu seguici popular, impulsats principalment pels dos esbarts de la ciutat. Quatre d’ells estan d’aniversari

Adrià Miró Canturri

La festa de Santa Tecla va renéixer de les cendres amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics i sobretot amb l’impuls d’una ciutadania tarragonina que respirava aires de canvi. Una de les peces fonamentals per tenir avui dia un dels seguicis més complets va ser la feina dels dos esbarts. D’ells van sortir la majoria de balls que participen de les cercaviles

del 22 i 23 de setembre i alhora han esdevingut clau per donar un caràcter global a la festa. “Formar part d’una entitat com l’esbart fa sensació de conjunt, el que volem que tingui Santa Tecla”, afirma Rosa Llorach, presidenta de l'Esbart Santa Tecla.

Precisament, el seu Esbart compta amb diversos aniversaris. Quatre dels cinc balls que tenen presència al seguici compleixen anys aquest 2025. Els 50 del Cos

de Bastoners, els 45 del Ball del Patatuf, els 40 del Ball de Cercolets i els 35 del Ball de Turcs i Cavallets.

EL BALL MÉS INCLUSIU

Després que el 1975 l’Esbart Santa Tecla tirés endavant el Cos de Bastoners per no perdre la tradició del Ball de Bastons a Tarragona, va ser el moment d’un dels balls més diferenciats del seguici: el Patatuf En un principi i davant la manca de

canalla. Un tret que va permetre la participació d’aquest segment de la població abans que es creés el seguici petit. “Quan passen veus el futur de la Festa Major. Són la canalla que d’aquí uns anys sortiran amb altres elements i balls”, ressalta la Mariona Prunera, monitora del Patatuf. Ella va començar a ballar-lo el 1988, quan tenia 10 anys. Després de passar per altres seccions de l’Esbart va acabar com a monitora del Patatuf fa 20 anys.

Malgrat que tota la resta de balls de Santa Tecla ja han estat interpretats per adults, el Patatuf no ha canviat. “Era un ball que normalment es ballava amb els avis i àvies, era un joc pels infants. No tenia molt de sentit que fos per adults”, comenta la Mariona.

UN TRENCACLOSQUES

Tot i el llarg catàleg de balls de la festa major i la seva activitat habitual, l’Esbart Santa Tecla assagen en un petit local del carrer Soler. Aquests dies l’agenda està tan atapeïda que han de fer autèntics malabars perquè tothom pugui trobar el seu moment. Malgrat sortir-se'n, reclamen un local social i no haver d’utilitzar la major part del seu pressupost al lloguer.

Malgrat que tota la resta de balls de Santa Tecla ja han estat interpretats per adults, el Patatuf no ha canviat

documentació a l’abast que permetés retrobar els balls genuïnament tarragonins, es va optar per introduir balls d’altres llocs. Els responsables d’interpretar-los entre 1981 i 1984 van ser els esbarts, però el 1985 es va decidir substituir-los per balls tarragonins.

D’aquella etapa, l’únic que va perdurar és el Ball del Patatuf. Tot i que no es té constància que hagués format part del Seguici, era un ball estès a la Catalunya Nova i, en veure’l per primer cop a Santa Tecla, va fer florir els records de la infantesa de molts dels teclers.

De fet, es tracta de l’únic ball del seguici que està interpretat per

A banda de comptar amb nens, el ball té un altre fet diferencial. És l’únic que té cançó i melodia, mentre que la resta únicament disposen de melodia. A més, des del 2022 la lletra de la cançó està interpretada en llenguatge de signes. “Parlant-ho amb les monitores vam pensar que seria una bona idea i aleshores ens la va preparar una persona intèrpret de llenguatge de signes. Vam

adaptar els signes al ball perquè fos més fàcil i va funcionar”, relata. L’únic moment en què els balladors no l’interpreten és quan es fa el lluïment del 23 de setembre al matí sobre la tarima de la plaça de la Font. En aquest cas és una parella la qui ho signa i mai falten voluntaris. “Sempre hi ha bufetades per fer-ho", bromeja la Mariona.

ELS ULLS POSATS EN EL

CAPITÀ

El primer ball recuperat amb arrels al seguici no va arribar fins al 1985. En aquell moment, l’Ajuntament va demanar tant a l’Esbart Dansaire de Tarragona com a

l’Esbart Santa Tecla que donessin vida a un ball per la cercavila. Els primers van optar pel Ball de Gitanes, mentre que els segons van triar el Ball de Cercolets.

Els cèrcols o arcs ja apareixen en el Seguici tarragoní l’any 1577, concretament amb una colla de balladors del Gremi de Sant Marc, dels sabaters, que va tenir continuïtat fins al 1804. El ball manté una estreta relació amb les cerimònies agrícoles i a Tarragona va tenir continuïtat fins al 1891. Amb tot, durant el segle XX consten algunes actuacions esporàdiques, com l'any 1954.

“El moment més especial és quan l’angelet diu un vers, dona l’arma a Jaume I i comença la batalla”

La Judit Guasch, membre del Ball de Cercolets, reconeix que un dels moments més especials durant el ball és quan fan la bota i hi pugen el nen. És l’instant en què tothom aplaudeix i es converteix en el centre de les mirades i els fotògrafs. Curiosament, la Judit està lligada a l’Esbart gairebé des del seu naixement, quan va ser protagonista d’aquest moment com a capità petit. Després va marxar als Diables petits i, en l’impàs entre grans i petits, va decidir tornar als Cercolets. “Volia continuar vivint Santa Tecla des de dins i era el que em cridava més l’atenció”, comenta. D’aquí ja no s’ha mogut.

El Ball de Cercolets s’ha convertit en el ball juvenil dins de l’engranatge de l’Esbart. Els més petits tenen a la seva disposició el Patatuf i les rèpliques del seguici petit. Normalment, un cop superada aquesta etapa, alguns marxen a Cercolets. El següent pas ja acostuma a ser Turcs i Cavallets o el Ball de Valencians.

UN PAS MÉS ENLLÀ

El 1990 l’Esbart va tornar a recuperar un nou ball. En aquesta ocasió, la Rosa destaca que volien fer “una cosa més grossa” i l’escollit va ser el Ball de Turcs i Cavallets. Aquesta dansa és especialment important a Tarragona. El 1383 ja hi havia referències de cavallets a la ciutat i són considerats els més antics de Catalunya. Entrats al segle XV, ja s’enfronten als Turcs i tenen continuïtat fins al 1804.

En definitiva, es tracta de la representació de les batalles entre turcs i cristians als Països Catalans. Les turques són sempre dones, duen un turbant, escut i espasa. Mentre que els cavallers cristians estan integrats en uns cavallets de fibra de vidre i duen casc, espasa i l’escut d’armes. Aquests representen les set cases senyorials tarragonines i el vuitè cavaller és el rei Jaume I. De manera anecdòtica, altres anys un dels cavallets ha portat penjada una bosseta amb tarrons de sucre, ja que un dels seus portants era diabètic. Quan hi havia algun xiquet curiós que preguntava per la bossa, ell sempre li responia: “és pel cavall”.

Més enllà de cavallers i turques, el ball compta amb un últim integrant que és l’arcàngel i s’intercanvia

Dirigeixes el teu negoci o el teu negoci et dirigeix a tu?

És hora de prendre les regnes i portar la teva empresa just on vols.

Ho sé Ser el cap vol dir fer de tot: vendre, organitzar l'equip, pagar factures i, sobretot, apagar els focs del dia a dia.

És esgotador I és normal que al final de la jornada no et quedin ni temps ni energia per pensar en allò que realment importa: el futur del teu negoci.

Sóc Octavi Roig, Consultor d’Empreses i Formador. Estic colze a colze amb autònoms i gerents de petites i mitjanes empreses com la teva. La meva feina és simple: ajudar-te a que el teu negoci sigui i funcioni millor.

Què farem junts? Coses pràctiques, no teoria:

- Tenir un Pla Clar: Posarem les teves idees amb vista perquè sàpigues exactament què fer demà, el mes que ve i l'any que ve.

- Posar Ordre al teu Negoci: Farem que la teva empresa funcioni de forma més senzilla i sense tants embolics. Menys estrès, més beneficis.

- Prendre Decisions sense Por: Et donaré les eines perquè prenguis les decisions importants amb seguretat i confiança.

Parlem 15 minuts?

Et convido a una primera reunió. És gratuïta i sense cap compromís. Explica'm què et treu la son i veiem junts com et puc donar un cop de mà.

l’espasa i el banderí amb el rei. “El moment més especial és quan l’angelet diu un vers, dona l’arma a Jaume I i comença la batalla”, recalca la Mireia Ponts, membre del ball. La batalla per norma general té els cristians com a guanyadors, però disposa de comptades excepcions. “Quan fem anys les turques maten els cavallers. Ha sigut fruit de l’evolució i s’ha quedat així”, explica. Per tant, aquest any veurem com les vencedores són les turques.

Tot i això, la Mireia no hi podrà ser present perquè està embarassada.

“No m’imagino una Santa Tecla sense ballar, però aquest any em tocarà. Per mi, Santa Tecla és Esbart”, reconeix. El seu nadó serà possiblement un més dins de la família de l’Esbart Santa Tecla i, de fet, la seva primera filla ja ha seguit els seus mateixos passos: “Em van apuntar en néixer, vaig fer de capità petit als Cercolets i he anat passant per tots els balls menys Valencians. La meva filla va començar als Cercolets petits fent de capitana i, amb dos anys i mig, aquesta serà la seva tercera Santa Tecla”.

Enguany els balls baixaran després dels elements de foc, guanyant protagonisme i les bèsties quedaran al final

sinònim d’anècdotes. La Mariona explica que als del Patatuf de tant en tant els agrada que plogui en algun seguici, ja que els permet aixoplugar-se en espais on no entrarien habitualment. “Són moments especials i la canalla s’ho passa teta. Un any vam haver de quedar-nos a Casa Balcells i vam posar tots els nens a les escales. Quan els venien a buscar, els aplaudíem i els hi dèiem coses”, recorda amb un somriure.

banda de permetre optimitzar el temps, el canvi donarà protagonisme als balls, que veuran la plaça de les Cols i les escales plenes a vessar quan passin.

MÉS PROTAGONISME ALS BALLS

Santa Tecla és plena de moments màgics i la pluja és normalment

Tot i això, una de les fotos més especials és la baixada per les escales de la Catedral després de l’entrada del braç. Totes tres coincideixen que és un moment molt bonic, però la manca de gent fa que quedi una mica deslluït. Això canviarà aquest 2025, donat que els balls baixaran després dels elements de foc i les bèsties quedaran al final. A

La Mariona apunta que serà una gran ajuda pels nens, que havien d’estar parats gairebé una hora al pla de la Seu. “Sempre pregunten quan baixarem, és un moment molt especial. Però la baixada de bèsties és molt més lenta que la dels balls i estàvem una hora de rellotge esperant. Serà molt més ràpid i aquestes evolucions fan que el seguici estigui viu. No podem estar encotillats”

Per la seva banda, la Judit i la Mireia creuen també que els balls brillaran molt més. “Si ja és impressionant amb poca gent, quan tinguem a tothom mirant-nos encara serà millor. Ja era hora que se’ns donés una mica d’importància”, recalca la balladora de Cercolets. “La gent s’esperarà a l’Àliga i veurà que el seguici és molt més. Els balls també hi som”, comenta la Mireia.

La Rosa, que va formar part d’aquest impuls per recuperar la festa, considera que els balls sempre se’ls ha considerat els “germans pobres” i que falta “pedagogia” per reforçar la “unitat del seguici”. Una pedagogia que haurien de posar en valor un dels autèntics cors que fa bategar Santa Tecla i que ofereixen a la ciutat un ventall de cultura popular pràcticament inigualable.

Brunch, sucs i smoothies de fruita natural, cafè d’especialitat | Cuina oberta tot el dia

Llum verda al Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona

Generalitat i Ajuntament formaran part del Consorci, mentre que Diputació, Estat i Arquebisbat hi participaran mitjançant un conveni

Adrià Miró canturri

Tarragona assoleix una reivindicació històrica i el Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona serà finalment una realitat. El nou ens implicarà l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Ministeri de Cultura i l'Arquebisbat de Tarragona; tot i que hi participaran de maneres diverses. "El Consorci demostra que hem aconseguit que la nostra veu sigui escoltada. Tarragona estava molt sola en la gestió del patrimoni i hem aconseguit que això canviï", afirma el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament, Nacho García.

Aquest Consorci serà l'encarregat de sumar, generar, vehicular i optimitzar recursos i esforços, tant públics com privats, així com coordinar i impulsar el coneixement d’aquest patrimoni històric i cultu-

ral; la recerca científica i arqueològica i la millora del sentiment de pertinença a aquest gran passat històric comú.

“El Consorci demostra que hem aconseguit que la nostra veu sigui escoltada. Tarragona estava molt sola en la gestió del patrimoni”

D'entrada, però, no totes les administracions seran membres del Consorci. Únicament hi seran presents la Generalitat, l'Ajuntament de Tarragona i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que penja de l'administració autonòmica. Tant l'Arquebisbat, com l'Estat i la Diputació hi participaran mitjançat un conveni. El Ministeri assegura que han

triat la figura jurídica del conveni perquè s'adequa millor a les obligacions competencials que tenen: garantir els recursos perquè s'executin les inversions. Per aquest motiu i també per altres qüestions normatives, no formaran part de la gestió quotidiana, sinó que participaran principalment a través d'inversions. Una cosa similar passarà amb la Diputació, que jurídicament no pot participar del Consorci. En canvi, encara s'està negociant quin paper tindrà l'Arquebisbat, propietari de part de la muralla. Des de la Generalitat es manté l'opció que l'entitat religiosa pugui acabar entrant a la llarga dins del Consorci, però és un tema encara verd. Tot i que no seran pròpiament dins del Consorci, l'executiu espanyol subratlla la injecció econòmica al patrimoni tarragoní dels últims anys. En total, ja s'han executat 7,3 milions d'euros estatals

en les obres del MNAT i ja tenen compromesos 12 milions d'euros entre 2025 i 2027 (4M anuals) per posar en marxa la museografia del MNAT i la Necròpolis de Tàrraco. A partir del 2027, el Ministeri afirma que hi haurà un "compromís estable" de cara a les inversions, però que estaran supeditades a les necessitats del moment. Amb tot, apunten que possiblement aniran més enllà dels 350 mil euros anuals que havien pactat amb Junts. A més, també posen en valor l'anunci de la nova Biblioteca provincial a la Tabacalera, que costarà uns 20 milions d'euros.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona, com a líders del projecte, seran les institucions que assumiran bona part de les despeses necessàries per a la sostenibilitat econòmica del Consorci en els propers anys. Les aportacions de les institucions consorciades han de cobrir bona part de les despeses d’estructura i funcionament normal del Consorci. El pressupost previst del Consorci per l’any 2026 es de 8,7M€; comptant els 2 M€ aportats per l’Ajuntament de Tarragona; els 2 M€ aportats per la Generalitat de Catalunya i 0,6 M€, aportats per la Generalitat de

Catalunya, per nova despesa de personal i de funcionament i finalment els 4 milions del Ministeri de Cultura. El compromís econòmic de la Diputació és un àmbit que encara no s'ha concretat.

COM SERÀ LA GOVERNANÇA?

En el document presentat avui, on s'assenten les bases dels Estatuts, també es recull l’esquelet de l’òrgan, el seu funcionament i estructura. Estarà regit pel Consell General, que serà l’òrgan principal del Consorci i estarà format per tretze membres, que els correspondrà coordinar l’activitat anual i, a partir d’aquí, entre els altres grups directius i tota la resta d’integrants de l’ens. El Consell General estarà presidit pel president de la Generalitat i el seu òrgan executiu, el Comitè Executiu, per l'alcalde de Tarragona.

A banda d'això, està prevista una direcció general que sortirà a concurs aquest pròxim 2026. Junt amb

això, hi haurà un Consell Assessor i de Participació Local, on es preveuen fer encabir els ajuntaments que també formen part del conjunt arquitectònic de Tàrraco (Constantí, Altafulla i Roda de Berà) i aportacions de la societat civil des del vessant científic i cultural.

L'equip que treballarà en aquest Consorci provindrà principalment de la Generalitat i l'Ajuntament. L’any 2028 es preveu que hi hagi 89 persones treballant: 52 provinents de l’Ajuntament de Tarragona, 28 provinents de la Generalitat i 9 noves incorporacions, totes elles previstes pel 2026.

Tot i que l'anunci i la fotografia de família és un pas clau pel Consorci, encara trigarà a estar pròpiament actiu. Els convenis es duran a terme el quart trimestre de 2025, després d'aprovar els estatuts i el pla de viabilitat financera. A més, afirmen que es marquen com a data màxima per a la seva posada en marxa a ple rendiment l'1 de gener de 2027.

L’any 2028 es preveu que hi hagi 89 persones treballant: 52 provinents de l’Ajuntament de Tarragona, 28 provinents de la Generalitat i 9 noves incorporacions

Totes les gestions del teu servei d’aigua més fàcils que mai

www.ematsa.cat

Gratuït!

Aprofita tots els avantatges del servei sense cap cost afegit.

Factura electrònica

Rep per email l'avís d'emissió de la factura.

Avisos Incidències

T'avisem de les incidències en el subministrament d’aigua.

Avisos de control de consum

Configura i personalitza alertes per controlar el teu consum

Altres comunicacions via correu electrònic

Totes les comunicacions relacionades amb el teu servei.

TARRAGONA

TARRAGONA GREENBELT'26 NATURALITZA EL TRAM URBÀ DEL RIU CLAR

S’intensificarà la plantació de bosc de ribera amb espècies autòctones

El projecte Tarragona Greenbelt’26 naturalitza el tram urbà del riu Clar, ubicat

a l’est del barri de Torreforta i a l’oest del barri de Riu Clar. Aquesta intervenció, tot

A LICITACIÓ LA RENOVACIÓ DE L'ENLLUMENAT INTERIOR DELS PAVELLONS ESPORTIUS I PISCINES MUNICIPALS

Surt també la convocatòria per a la instal·lació de cortines divisòries motoritzades al Palau d’Esports de Catalunya

L’Ajuntament de Tarragona ha convocat dues noves licitacions per a la millora dels equipaments esportius de la ciutat. D’una banda s’ha obert el projecte de renovació de l’enllumenat interior dels pavellons esportius i piscines municipals que, segons es detalla en l’informe “aquesta contractació resulta molt necessària per a l’eficiència energètica, qualitat lumínica i seguretat en les instal·lacions ”. El cost del projecte és de 334.684,32€ (IVA inclòs).

D’altra banda avui també s’ha obert la licitació pel subministrament i la instal·lació d'unes cortines divisòries motoritzades al Palau d'Esports Catalunya. L'objectiu de l'actuació és poder dividir la pista d'aquest equipament en tres espais, permetent la pràctica simultània de diferents activitats esportives amb una major seguretat i menys interferències entres les diverses disciplines.

i ser un espai petit, té l’objectiu de dignificar l’esplanada i millorar l’entorn del centre poliesportiu i de la piscina del barri.

Segons ha detallat el conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, aquest matí durant una visita, “és un espai que tot i trobar-se a prop de grans equipaments del barri, no disposa d’espais d’ombra per refrescar l’ambient, i això cal revertir-ho”. Aquesta intervenció se suma a les altres dues que es duran a terme a altres espais urbans i periurbans del municipi com son el parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau i a la Llacuna de l’Anella Mediterrània.

LICITEN EL CONTRACTE PER ADQUIRIR I INSTAL·LAR LES GRADES SUPLETÒRIES DEL PALAU D'ESPORTS

L’adquisició i instal·lació té un pressupost de 699.639,65 €

Ha sortit a licitació el contracte per a l’adquisició i instal·lació de les grades supletòries per al Palau d’Esports Catalunya de Tarragona. L’objecte del contracte és la millora i adaptació d’aquest equipament, “per tal de garantir que la instal·lació pugui donar resposta a les necessitats tècniques i funcionals pròpies de totes les activitats que s’hi realitzen i convertint-lo en un emplaçament cada vegada més polivalent, amb més possibilitats”, segons ha apuntat el conseller d’Esports, Mario Soler.

Amb el projecte s’instal·laran concretament 1.960 seients retràctils mitjançant 7 noves tribunes telescòpiques i incorporant un sistema de control automatitzat per a l’obertura i tancament de les graderies, que permetrà la seva adaptació segons les necessitats d’ús de l’equipament. Les tribunes compliran en tot moment la normativa municipal i estatal aplicable. Especialment disposaran d’una estructura que garanteixi i proporcioni: rigidesa, estabilitat i seguretat.

I Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco

Tarragona organitza per primer cop un congrés sobre el romesco amb convidats de luxe

Sergio Lahoz Dorante

L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un projecte ambiciós: convertir el romesco en un element clau d’identitat i projecció internacional. El passat 9 de setembre es va presentar la programació del I Congrés d’Investigació Tecnicocultural del Romesco, que se celebrarà els dies 1 i 2 d’octubre de 2025 a la ciutat. L’objectiu, segons la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, és “obrir la porta a què el romesco pugui aspirar a tenir una denominació d’origen pròpia” i, alhora, situar Tarragona al mapa gastronòmic global.

El congrés, organitzat per l’Ajuntament i el Patronat Municipal de Turisme amb el suport d’un comitè científic presidit per Txaber Allué, vol ser molt més que un esdeveniment culinari. “Tarragona té molt patrimoni, però pateix un dèficit de reconeixement gastronòmic. El romesco ens pot ajudar a projec-

tar-nos i a crear orgull de pertinença”, va remarcar Adan.

L'objectiu és “obrir la porta a què el romesco pugui aspirar a tenir una denominació d’origen pròpia”

El programa inclou ponències acadèmiques amb xefs estrella Michelin i ponències internacionals com la del Roberto Panizza, ambaixador mundial del pesto genovès, que compartirà estratègies per internacionalitzar salses tradicionals. També hi haurà showcookings i tallers en directe que abordaran des de l’elaboració tradicional fins a les propostes més innovadores, incloent-hi maridatges amb vins DO Tarragona.

Així mateix, es posarà un èmfa-

si important pel que fa a promoció exterior. Hi haurà debats sobre l’evolució del romesco, el seu paper en l’alta cuina, la comunicació gastronòmica i la recerca acadèmica. Per tal d’aprendre també en aquestes tècniques comunicatives, l’esdeveniment comptarà amb la presència d’influencers. Allué explicava que tenen l’objectiu de captar la visió d’aquests professionals a l’hora de comunicar.

“Aquest congrés neix per posar en relleu el romesco com a símbol compartit i potent, una expressió local amb vocació universal. Cal reconnectar la ciutadania amb aquest element essencial del seu paisatge culinari i simbòlic, que hem de projectar enfora com a representant d’una cuina amb veu pròpia i profundes arrels”.

Uns 50 professionals formaran part d’aquest esdeveniment que ha cobrat un caràcter internacional

Palau Firal i de Congressos de Tarragona

I Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco

I n s c r i p c i o n s o b e r t e s , p l a c e s l i m i t a d e s

1 i 2 d ’ o c t u b r e d e 2 0 2 5 w w w. c o n g r e s r o m e s c

des del primer moment gràcies als seus convidats. Eduard Xatruch (Disfrutar), Jordi Vilà (Alkimia), Arnau Bosch (Can Bosch) o Josep Moreno (Deliranto) són alguns dels assistents al congrés que tindrà el romesco com a protagonista.

DINAMITZACIÓ DE LES JORNADES

Un dels moments més esperats tindrà lloc l’1 d’octubre amb la ponència conjunta de Maria Nicolau, reconeguda cuinera i divulgadora gastronòmica, autora de llibres d’èxit i referent en la de -

“Volem que Tarragona es posicioni com a destinació de turisme gastronòmic estretament lligat a la dieta Mediterrània”

fensa de la cuina catalana d’arrel, juntament amb Miquel Bonet , periodista i cronista gastronòmic, cèlebre per la seva capacitat per transmetre la història i l’ànima de la cuina tradicional.

Els acompanyarà Damià Amorós, historiador de l’art i museòleg, divulgador cultural amb una mirada singular sobre el patrimoni gastronòmic com a part essencial de la nostra identitat.

Seran protagonistes d’una sessió que combinarà cuina en directe, conversa i reflexió històrica, en una oportunitat única per veure en acció dues veus imprescindibles de la gastronomia nacional al costat de l’historiador Damià Amorós.

UN CONGRÉS PER TOTS ELS AGENTS DEL SECTOR

L’esdeveniment serà a més un espai de trobada pel sector públic i privat. 250 professionals -restauradors, empreses turístiques,

patronals, gestors públics, tècnics i polítics de l’àmbit turísticparticiparan conjuntament amb entitats, agents del territori, universitats, escoles, investigadors i premsa especialitzada per crear sinergies al voltant de la cuina i amb el romesco i la seva projecció exterior. Un treball que ajudarà a complir un dels objectius que marquen des del consistori: “Volem que Tarragona es posicioni com a destinació de turisme gastronòmic estretament lligat a la dieta Mediterrània”, apuntava la consellera.

PROG

La consellera, assegura que “el Congrés Internacional del Romesco és molt més que una cita gastronòmica: és el punt de trobada per a qui vulgui formar part del futur de la cuina mediterrània, aprendre dels millors i connectar amb professionals i apassionats del sector”. I convida totes les persones interessades a “inscriure’s a una cita única que no deixarà ningú indiferent”.

La inscripció, amb un cost de 80 €, dona accés a totes les activitats, tallers, taules rodones i àpats inclosos al programa. Les inscripcions es poden realitzar a través d’aquest enllaç.

Aquest congrés neix el romesco com a potent, una express universal. Cal recon amb aquest elemen paisatge culinari i s projectar enfora c d’una cuina amb ve arrels.

CARA A CARA REPUBLICÀ

Esquerra decidirà qui és el successor de Pau Ricomà al capdavant del partit a finals d’aquest mes de setembre.

Adrià Miró canturri

Fins ara, hi ha dos candidats que s’han postulat per ser el candidat dels republicans el 2027. Xavi Puig, actual conseller de l’Ajuntament, amb experiència a la política tarragonina i amb el suport de tot el grup municipal i l’exalcalde Ricomà. I Saül Garreta, expresident del Port, de perfil ‘outsider’ i amb el suport de persones com el diputat al Congrés Jordi Salvador o la senadora Laura Castel.

LA CIUTAT ha entrevistat els dos candidats per conèixer què proposen per Tarragona. Aquest és un fragment de l’entrevista que podràs trobar a laciutat.cat.

SAÜL GARRETA :

"No volem fer un discurs per pocs i convençuts, sinó fer el partit més gran"

President del Port de Tarragona entre 2022 i 2024, ha estat arquitecte municipal en alguns institucions públiques i ha desenvolupat pro -

jectes com el desenvolupament d’un poble cooperatiu i la creació d’una cooperativa d’habitatge.

Per què postular-se? Fa una mica més d’un any m’ho van proposar perquè pensaven que podria il·lusionar prou per recuperar l’alcaldia de Tarragona. Gràcies a la gestió al Port de Tarragona vaig saber connectar amb la gent i fer un projecte amb sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Em vaig pensar la proposta i em va costar molt poc dir que sí. Per què no intentar-ho? Vaig tenir l’oportunitat del Port, gràcies al fet que el Pau va pensar en mi, i ara crec que la millor manera de capitalitzar l’experiència és optant a l’alcaldia.

La seva carta de presentació: autònom i expresident del Port. Si hagués de definir-me, ho faria com autònom. Esquerra ha de ser el partit dels autònoms. Molts som gent que no vivim de rendes, som classe treballadora perquè vivim

del nostre treball. Som els grans oblidats de les administracions públiques i estem a vegades desprotegits. Això fa que t’hagis de reinventar i tinguis aquest esperit emprenedor. Pel que fa a l’experiència al Port, tot és extrapolable a l’Ajuntament. Els projectes del Parc del Port per ser més permeables, la recuperació dels Prats d’Albinyana, els arbres que vam incorporar a la terminal de creuers, la feina que vam fer per portar el ferrocarril al sud o totes les plaques als tinglados per ser autosuficients. També vam posar especialment cura a les relacions amb les altres administracions, sempre amb mirada de ciutat.

Per què es va perdre l’alcaldia el 2023? Objectivament, les condicions de l’entorn no van ser les millors. Esquerra es va trobar un Ajuntament amb unes finances molt malmeses i va haver de gestionar una pandèmia. En canvi, en una de les parts més encertades com gestionar els fons Next Ge -

neration no n’ha pogut treure un rèdit polític. Comparteixo la gran majoria de línies i és un punt de partida. Ara cal aquesta renovació i empenta que crec que li puc donar. No crec que s’hagi de trencar amb el llegat de Ricomà, però penso que quan perds una alcaldia has de renovar el discurs i ser més disruptiu. Al Port i a la vida ho he estat. No volem fer un discurs per pocs i convençuts, sinó fer el partit més gran.

XAVI PUIG:

“Tarragona és l'alcaldia més important que ha tingut Esquerra i em sento hereu d'aquest projecte guanyador"

Doctor en psicologia i provinent del món universitari, els últims deu anys ha estat estretament lligat amb el projecte de Pau Ricomà com la seva mà dreta: conseller de Territori, cap de campanya i portaveu del govern.

Per què postular-se? He viscut moltes experiències intenses i emocionants. La més recent és la municipal, que ens va permetre passar d’una Esquerra sense cap representant a una que entrava amb força i després aconseguia

guanyar l’alcaldia de Tarragona. Per mi és l’alcaldia més important que Esquerra ha tingut a nivell de país. Amb tot l’equip hem pogut fer una cosa que no s’improvisa: bastir un projecte guanyador a Tarragona, republicà, sòlid i madur. Fruit de trepitjar carrer. Després d’escoltar persones de diferents àmbits, vaig considerar que la meva motxilla era plena de capital polític i podia ser un bon moment.

La seva carta de presentació: clau en el projecte de Ricomà.

Represento alhora la continuïtat del projecte guanyador que vam fer amb el Pau (Ricomà) i una renovació. No soc en Pau, soc en Xavi. Agraeixo el seu mestratge i l’estimo molt, però soc un canvi respecte al Pau. Comptem amb l'experiència guanyadora de la Mary López o el Manel (Castaño) i gent nova com la Maria (Roig) o la Gemma (Fusté). Esquerra ha de triar si aposta pel projecte del canvi o per canviar el projecte. Si fa pinya per un projecte que s’ha demostrat guanyador o considera que se n’ha de fer un altre. Em sento hereu i representant directe d’aquest projecte guanyador. El Pau és el capital més gran que té Esquerra a Tarragona. És un llegat que durarà molts anys perquè va suposar una transformació durant el seu mandat i suposarà una transformació durant el de Viñuales. Tot és llegat republicà, excepte el Pam a Pam.

Per què es va perdre l’alcaldia el 2023? Hi va haver una caiguda general de la marca i, en paral·lel, una aposta molt forta pel PSC. En particular a Tarragona. La ciutat pot ser Tabarnia o no en funció d’això. Per l’espanyolisme és una plaça vital i per a nosaltres també. Dit això, de totes les ciutats mitjanes i grans, els millors resultats són els de Tarragona. Faríem bé de mirar per què aquí el projecte és tan fort.

Entrevista sencera Xavi Puig

Entrevista sencera Saül Garreta

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com

TARRAGONA

TARRAGONA AMPLIARÀ I MILLORARÀ

EL PUNT DE LECTURA DE SANT PERE I SANT PAU

Les obres, amb un pressupost de 370.000 €, tenen un termini d'execució de quatre mesos

L'Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres d'adequació del punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau, uns treballs que consistiran en l'ampliació, la millora, la modernització, l'adaptació i reforç del local ubicat al local 2 dels baixos del Bloc Europa. Les obres s'han adjudicat a l'empresa Tomàs Gracia Corporación SA per un import de 371.961,21 € (IVA inclòs) i el termini màxim d'execució és de quatre mesos.

Els usos previstos de l'equipament són els habituals del servei bibliotecari: la consulta i lectura de fonts d’informació en diferents suports, incloent-hi punts d’accés a internet dotats d’ordinadors; el préstec bibliotecari i la realització d’activitats culturals i foment de la lectura.

L'equipament té una superfície útil aproximada d’uns 154 m² (192 m² construïts), amb una sala de 120 m², dos lavabos, un magatzem de 16 m², una sala per a la neteja i una altra amb la maquinària de climatització.

A LICITACIÓ EL PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE L'EDIFICI DEL CARRER SANTIYÁN DE TARRAGONA

El termini d’execució d’aquests treballs serà de 4 mesos i el pressupost previst de licitació és de 449.925,55 €, IVA inclòs

S’han licitat les obres compreses en el projecte bàsic i executiu de la rehabilitació de la primera fase de l’edifici del carrer Santiyán (número 8), seu del futur equipament comunitari de la Part Baixa. En aquesta fase es rehabilita la zona del pati i la planta baixa i primera, així com la restauració de les façanes. A la planta baixa hi anirà un auditori i un total de 5 mòduls aptes per a reunions, entitats i activitats sociocomunitàries i culturals del barri. A la primera s’habilitaran 6 mòduls més amb la mateixa finalitat.

Una vegada executades les dues fases, la segona encara està pendent de contractar, la Part Baixa podrà gaudir del nou equipament que es va incloure en el Pla Integral de la Part Baixa El termini d’execució d’aquests treballs serà de 4 mesos i el pressupost previst de licitació és de 449.925,55 €, IVA inclòs.

EL RESTAURANT NÀUTIC DE TARRAGONA ES RENOVA AMB UN CANVI DE NOM I UN FITXATGE ESTRELLA

El Restaurant Nàutic vol consolidar-se com un espai gastronòmic de referència a la ciutat, amb una cuina basada en el producte fresc i de proximitat

El Restaurant Nàutic de Tarragona es prepara per començar una nova etapa de la seva trajectòria amb la incorporació de Xavi Fernández , reconegut xef i propietari del desaparegut restaurant Seasons, que assumirà el càrrec de director gastronòmic i de restauració de l’establiment.

Aquesta nova etapa vindrà acompanyada d’un lleuger canvi de nom, que passarà a ser Restaurant Nàutic by Seasons, i d’una renovació de la proposta culinària, que mantindrà l’essència marinera de la casa —especialitzada en arrossos, peix i

marisc— però incorporarà també l’estil i els plats que van definir l’èxit del Seasons. La data exacta d’estrena encara no s’ha fixat, però els responsables del restaurant preveuen començar a treballar sota el nou format a partir de la segona quinzena de setembre i celebrar una inauguració oficial després de Santa Tecla.

Tarragona ja té nou contracte de neteja: “És el que la ciutat es mereix”

El contracte amb Urbaser, de 20,2 milions anuals i 26,6 milions en inversions, preveu més eficiència i estarà

en funcionament a partir d'octubre

Maria Lorenzo Miró

Tarragona inicia una nova etapa. L’Ajuntament ha formalitzat a inicis de setembre a signatura del nou contracte per a la recollida de residus i la neteja viària de la ciutat amb l’empresa Urbaser. El contracte, preveu que l'empresa es faci càrrec dels serveis per un total de 10 anys, amb un cost de 20,2 milions d'euros anuals (IVA inclòs), i amb una inversió global de 26,6 milions d'euros en maquinària i instal·lacions. Així doncs, a partir de novembre es posarà fi a més de 45 anys de gestió per part de l’empresa FCC.

L’alcalde, Rubén Viñuales, ha definit aquest pas com “un dia especial, un dia feliç i un dia molt esperat. És un contracte gairebé històric, basat en tres grans eixos: més eficiència, més transparència

i més sostenibilitat”. A més, el batlle ha remarcat que és "un contracte dissenyat per donar resposta als reptes d’una ciutat moderna, que vol estar neta, ben cuidada i compromesa amb el medi ambient”

“Un contracte dissenyat per donar resposta als reptes d’una ciutat moderna, que vol estar neta, ben cuidada i compromesa amb el medi ambient”

En paraules del mateix Viñuales, l’acord suposarà “més neteja als barris, més recollida de voluminosos, poda i comercials, i el tancament de les illes soterrades". A més, assegura que "generarà una

millor imatge de la ciutat" UNA TRANSICIÓ AMB NOVETATS IMMEDIATES

El contracte s'espera que entri en vigor a principis de novembre, amb una fase de transició en què s’utilitzarà maquinària de lloguer i es repararan vehicles actuals per millorar el servei mentre no arribi la nova flota.

Un dels canvis més visibles serà la incorporació d’un nou parc de maquinària al polígon Francolí i cinc locals auxiliars repartits pel municipi, per reduir els desplaçaments i agilitzar les tasques. A més, tots els equips disposaran de telèfons intel·ligents per registrar incidències i tasques en temps real, connectades a un centre gestor. A la vegada, la recollida de residus comercials s’ampliarà i arribarà també als principals eixos comercials dels barris

i rebrà un reforç especial durant períodes de màxima generació, com Nadal, Setmana Santa o l’estiu.

A més, el batlle ha remarcat que “els ciutadans podran veure en temps real a la web municipal com es presta el servei, i avancem cap a una recollida selectiva del 65%, que ajudarà a contenir la taxa d’escombraries”

RECOLLIDA DE RESIDUS: CONTENIDORS NOUS, MÉS PORTA A PORTA I MENYS INCIVISME

El servei de recollida tindrà un cost anual de 6,49 milions d’euros i preveu la renovació de 966 contenidors, la restauració d'altres 1.893 i l’adquisició de 2.939 per a ús comercial. Es preveu també una campanya d’informació ciutadana per facilitar la transició als nous sistemes.

Entre les principals novetats:

• Eliminació de les 106 illes soterrades, que se substituiran progressivament per contenidors de superfície abans del juny de 2026.

• Nou servei porta a porta comercial al centre i als barris, així com a polígons industrials.

• Recollida de mobles i voluminosos per zones, amb cita prèvia i suport específic per a persones grans o amb mobilitat reduïda.

• Sensors volumètrics en 230 contenidors per optimitzar rutes.

• Nou servei de poda porta a porta amb saques reutilitzables.

• Increment del reciclatge d’oli i tèxtil, amb 148 contenidors nous per a cada fracció.

• Proves pilot de reciclatge amb incentius (RecySmart) per augmentar la recuperació d’envasos i vidre.

• Neteja viària: equips especialitzats i més proximitat El servei de neteja, amb una dotació de 6,64 milions anuals, incorporarà 46 nous vehicles, 4 carretons elèctrics, 151 llocs de treball i maquinària auxiliar elèctrica i silenciosa.

El nou contracte permetrà estendre els serveis a zones que fins ara no estaven cobertes, com Joan XXIII i Tamarit, i també espais privats d'ús públic que no figuraven en cap contracte com els interblocs de Campclar, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau

Es reforçarà especialment durant la temporada d’estiu, amb un increment en l’ús d’aigua, serveis de repàs en horari de tarda, diumenges i festius, i la creació de brigades específiques per a actuacions urgents a la via pública, com ara grafits, excrements d’animals o el reforç de papereres. A més, el nou contracte permetrà estendre els serveis a zones que fins ara no estaven cobertes, com Joan XXIII i Tamarit, i també espais privats d'ús públic que no figuraven en cap contracte com els interblocs de Campclar, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau.

Les brigades tindran equips específics per excrements de coloms i gossos, retirada de xiclets, neteja amb vapor d’herbes, grafitis i taques. A la vegada, s’han planificat 200 serveis de neteja Pam a Pam cada any, amb especial atenció a punts d’oci nocturn i zones de gran afluència.

També es netejarà sota dels contenidors, una tasca que fins ara quedava desatesa, i s'implantaran illes emergents a la Part Alta per fa-

cilitar la separació de totes les fraccions i la substitució de les papereres mòbils existents.

PLATGES I SOLARS: UN SERVEI

MÉS SOSTENIBLE

La partida per a la neteja de platges, solars i camins serà de 668.874 euros anuals. Inclou nous vehicles, papereres, lavabos i passarel·les 100% reciclades. Les actuacions prioritzaran la neteja manual per preservar el medi natural i protegir espècies i restes arqueològiques.

Entre les millores, hi ha la installació de 19 rentapeus, 27 dutxes i 700 trams de passarel·la per a la sorra.

MÉS SOSTENIBILITAT I CON-

TROL DEL SERVEI

Gairebé la meitat de la flota (47,6%) serà elèctrica i de zero emissions, reduint soroll i contaminació. A més, tota la maquinària s’alimentarà amb energia solar i es farà servir aigua no potable i reutilitzada gràcies a la rehabilitació d’un pou d’aigua freàtica. El control del servei es reforçarà amb una plataforma informàtica, un equip municipal d’inspecció i el sistema d’intel·ligència artificial Cortexia, que generarà mapes de l’estat de neteja. Tota la informació serà pública i consultable a la web municipal en temps real.

EL COMPROMÍS D’URBASER

El director global de Serveis Urbans d’Urbaser, Alejandro de la Joya, ha volgut destacar la confiança dipositada en l’empresa: “Moltes gràcies a tots per la confiança dipositada en els

Gairebé la meitat de la flota (47,6%) serà elèctrica i de zero emissions, reduint soroll i contaminació

pròxims 10 anys. És una nova etapa on posarem el nostre coneixement per oferir el contracte que la ciutat mereix”. De la Joya també ha afegit que: "Aquest contracte suposa un punt d’inflexió per a la nostra delegació a la província i ens brinda l’oportunitat de modernitzar i optimitzar un servei essencial per a la ciutadania"

Rubén Viñuales, en acabar la signatura, ha assegurat que "Els tarragonins i tarragonines ens mereixem aquest pas endavant”. Amb aquest nou contracte, Tarragona fa un salt qualitatiu en la gestió de la neteja i la recollida de residus. Ara, Ajuntament i Urbaser han d'aprofitar la que esmenten que és una oportunitat històrica per millorar l'eficiència del servei, reduir l'impacte ambiental i oferir una ciutat més neta als seus veïns i veïnes.

La Intel·ligència Artificial s'apodera del Refugi 1 del Port de Tarragona

Trenta propostes sobre art immersiu, IA i tecnocultura arriben l’últim cap de setmana de setembre

Sergio Lahoz Dorante

El festival NOW FEST 2025 portarà a Tarragona cultura i tecnologia i totes dues s’uniran al Refugi 1 del Moll de Costa de Port Tarragona els dies 26 i 27 de setembre. Com a organitzadors, El Jardí Digital ha apostat per una programació on hi haurà art immersiu, realitat augmentada, intel·ligència artificial, concerts en format 8D, debat tecnocultural i un tribut “maker” al passat romà.

Aquesta segona edició del festival arriba amb un programa ampliat, que suma un total de 35 propostes, una quinzena de les quals són primícies, algunes d’elles a Tarragona i altres a escala catalana o estatal. Segons la directora del festival, Daviana Muñoz , el NOW FEST pretén projectar “una Tarragona que mira cap al futur amb creativitat, tecnologia i consciència humanista, sense perdre mai de vista la seva història”. Muñoz assenyala que el festival no només ha crescut en nombre d’activitats, sinó també en profunditat, risc i emoció, consolidant-se com un punt de trobada per a la innovació cultural.

com a Rambla de la Cultura de la ciutat i el territori”. Castellà recorda que el Port de Tarragona manté un compromís ferm amb l’art i la cultura en totes les seves versions, i veu el festival com un impuls perquè la ciutat es consolidi com un referent cultural.

EXPERIÈNCIES IMMERSIVES I INNOVADORES

Entre Zebres: Patrons

Invisibles, fusiona art i ciència per visibilitzar malalties minoritàries

Entre les propostes més destacades del festival hi ha Entre Zebres: Patrons Invisibles, la primera exposició de realitat augmentada que es programa a Tarragona. Aquesta iniciativa fusiona art i ciència per visibilitzar malalties minoritàries, donant veu a històries que sovint queden fora del relat oficial. A partir de la metàfora de les "zebres" -terme amb què s’anomenen les malalties rares en l’àmbit mèdic-, la mostra traça un paral·lel amb els patrons invisibles que travessen la història, el patrimoni i la memòria col·lectiva.

El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, subratlla el valor d’iniciatives com aquesta: “Propostes com les del NOW FEST són un exemple de la nova cultura, en què art i tecnologia es donen la mà per oferir activitats singulars que promouen la creativitat i la reflexió. Volem reforçar el rol del Moll de Costa

També cal destacar la participació d’Anna Zhilyaeva, reconeguda mundialment per la seva obra amb Tilt Brush i per haver presentat obres al Museu del Louvre de París. En el marc del NOW FEST, el públic podrà veure-la crear en directe en realitat virtual, oferint una experiència artística única a nivell estatal. Durant la seva performance, l'espectador pot veure com l'artista pinta en l'espai virtual, creant obres d'art immersives que combinen la pintura tradicional amb la tecnologia de realitat virtual.

En el terreny internacional, la performance Second

Self, de Myriam Bleau i Nien-Tzu

Weng, guanyadores del festival MUTEK del Canadà, explorarà la fusió entre humans i màquines i plantejarà una reflexió sobre la identitat a l’era digital.

La dansa també s’integra en la programació amb la companyia Soulline, que convertirà el cos en llenguatge sensorial i interfície viva. Alhora, Human vs Machine plantejarà un duel en directe entre l’artista AWWZ i una intel·ligència artificial capaç de generar ritmes i visuals de manera autònoma, posant de manifest la relació entre creativitat humana i tecnologia.

DEBAT TECNOCULTURAL I ART WEB3

El Refugi 1 acollirà quatre instal·lacions immersives de realitat virtual de l’empresa reusenca Xpacia. Aquestes inclouen una recreació de la Tàrraco romana gràcies a Digivisión; Modernisme 2.0, que reinterpretarà el patrimoni modernista català i ha estat premiada com a millor instal·lació immersiva a l’ISE 2025; Kayana, una experiència emocional que segueix la vida d’una persona des del naixement fins a l’edat adulta; i un espai de pintura en llenç espacial de realitat mixta, on els visitants podran interactuar amb l’art de manera directa.

MÚSICA I EXPERIÈNCIES SONORES

La programació musical del NOW FEST combina concerts immersius en format 8D amb instal·lacions interactives. El Jardí Sonor permetrà als assistents interactuar amb plantes que responen al tacte amb so, creant una experiència on natura i tecnologia es fusionen. Entre els concerts immersius destaca la participació d’Ölivias (un duet emergent de Barcelona format per dues productores i compositores que combinen paisatge sonor, electrònica orgànica i poesia en una experiència íntima i expandida) i Azulceleste (una collaboració entre artistes espanyols i argentins que combina música electrònica, paisatges sonors i tecnologia de so binaural 8D), així com l’actuació multidisciplinària de Sonia Linares. A més, els assistents podran gaudir de sessions de diversos DJs i VJs que complementaran les propostes audiovisuals del festival.

A més del vessant artístic, el NOW FEST vol generar reflexió sobre tecnologia i condició humana. Entre les conferències i xerrades hi participaran noms destacats com Àurea Rodríguez (Eurecat), Covadonga Fernández (Observatorio Blockchain), Jon Hernández, Enric F. Gel i Felipe Debasa, que abordaran temes com la intel·ligència artificial, el transhumanisme i els dilemes de l’era digital.

El festival també serà pioner a Catalunya en art WEB3, amb obres d’artistes com Gala Mirissa i Arrés, que es presentaran tant en format físic com digital. Les peces estaran codificades mitjançant NFT per garantir la seva singularitat i originalitat, i s’oferiran experiències de realitat augmentada vinculades a la tecnologia blockchain.

PRIMER REPTE ‘MAKER’ PATRIMONIAL

Coincidint amb el 25è aniversari de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, el festival organitza el seu primer “repte maker” col·laboratiu. Més de 30 creadors digitals reinterpretaran el patrimoni romà mitjançant impressió 3D, en un concurs que comptarà amb jurat professional, format per creadors influents del panorama maker, experts en patrimoni i docents de les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Aquesta iniciativa combina creativitat, història i preservació del patrimoni en un format participatiu i innovador.

ESPAI INFANTIL I ACTIVITATS

POSTERIORS

El Play Lab permetrà als més petits experimentar amb tecnologia i processos creatius en un entorn lúdic i educatiu, fomentant la imaginació i el descobriment del potencial creatiu del món digital. Les activitats d’El Jardí Digital continuaran al llarg de la tardor en diversos espais emblemàtics de Tarragona, incloent-hi propostes artístiques i formatives en col·laboració amb el Centre d’Arts Contemporànies El Mèdol i les Escoles d’Art de la Diputació.

Amb aquest ampli ventall d’experiències, el NOW FEST 2025 es consolida com una cita ineludible per als amants de l’art, la tecnologia i la reflexió tecnocultural, projectant Tarragona com una ciutat innovadora i compromesa amb el patrimoni, la creativitat i la tecnologia.

del Morell desbloqueja el projecte de la pista coberta

Una inversió de més de dos milions d’euros

Redacció

L’Ajuntament del Morell està a punt de treure a concurs el projecte de construcció de la pista coberta polivalent , que se situarà al recinte annex a les piscines municipals. Aquest nou equipament, llargament reivindicat, suposarà una inversió de 2.100.000 euros.

D’aquesta manera, “es desbloqueja un projecte que teníem en marxa des de 2021, i es clouen les actuacions més importants del complex esportiu, després de la creació del passatge de l’Esport”, exposa l’alcalde del municipi, Eloi Calbet. A més, és una infraestructura impulsada “de la mà de les entitats esportives que en faran ús, que hi han pogut dir la seva des del principi”, indica.

Gairebé dos milions d’euros d’inversió L’Ajuntament

La pista tindrà les mides reglamentàries per a poder acollir competicions esportives, a més de disposar de grades, vestidors, magatzems, i una zona enjardinada a l’exterior que acabarà d’urbanitzar l’entorn. “Unes instal·lacions molt necessàries, ja que el nostre pavelló fa anys que s’ha quedat petit”,

detalla la regidora d’Esports del consistori morellenc, Mònica Casas. De fet, “l’activitat esportiva al nostre municipi és molt destacable, i feia molta falta dotar les entitats d’un nou espai”, continua. A més “permetrà acollir també altres activitats, més enllà de les esportives, com ara concerts, sopars, etc.”,

La residència de gent gran del Morell, a prop de ser una realitat

Redacció

L’Ajuntament del Morell traurà a concurs, aquest mes de setembre, el projecte de la nova residència per a gent gran. Es tracta d’una actuació clau per al municipi i un dels compromisos més importants de l’actual equip de govern, que dona resposta a una demanda ciutadana llargament reivindicada. Així, la previsió és que abans d’acabar l’any s’iniciïn els treballs que adequaran el Centre de Serveis per a la Gent Gran per transformar-lo en una nova residència assistida. Una inversió de poc més d’ 1.700.000 euros. “Era una necessitat que feia

molt de temps que volíem tirar endavant”, reconeix l’alcalde del municipi, Eloi Calbet, “i ara tenim els recursos per fer-ho amb garanties, al bell mig del poble i aprofitant la infraestructura actual”

El projecte contempla dues fases: una primera, d’adequació de l’immoble actual, que permetrà acollir 22 residents, i una segona, de nova construcció que ampliaria la capacitat amb una trentena de places més. “Es crearan uns espais confortables, combinant espais compartits i individuals, i es posaran en marxa nous serveis assistencials”, detalla la regidora de Benestar social i gent gran, M. Jesús Valldosera

La primera fase consistirà, principalment, a habilitar la primera planta del Centre de Serveis per a la Gent Gran, actualment en desús. S’hi instal·laran els dormitoris, un mortuori, espais de convivència com una sala de visites o un menjador, una àrea de fisioteràpia i un despatx d’infermeria.

En un futur, amb la segona fase completada, el municipi disposarà d’una cinquantena de places de residència. Així, el municipi farà un pas endavant en l’atenció a les persones grans, amb una aposta clara per a la seva cura i acompanyament amb un espai digne, modern i pensat per al seu benestar.

TARRAGONÈS

L’ESTIL MÉS GAMBERRO S’ESTRENA

A LES FESTES DE LA CANONJA DE LA MÀ DEL NOU BALL DE GITANES

El nou ball s’ha estrenat en una festa major on s’ha anunciat la incorporació d’una Mulassa per 2026

La Canonja ha viscut enguany una novetat destacada a la seva Festa Major: l’estrena del Ball de Gitanes, una incorporació que ha estat tot un èxit i ha estat acollida amb entusiasme pel poble. La iniciativa ha nascut de la mà d’un grup d’amigues canongines que volien sumar al seguici local un element de gresca i esperit “gamberro” propi de les Gitanes, i que fins ara mancava. Després de mesos d’assaigs i d’un micromecenatge per finançar vestuari i el pal central, el ball s’ha estrenat aquest agost i ha aconseguit fer vibrar els veïns, que han gaudit molt amb la seva primera actuació.

El projecte ha comptat amb el suport del Ball de Gitanes de Tarragona i amb el disseny del Taller Avall de Reus, que ha aportat colors i símbols identitaris de la Canonja. Impulsat íntegrament per dones joves, ha aportat frescor, inclusió i un nou espai de participació al seguici. La seva estrena ha confirmat que el Ball de Gitanes ha arribat per quedar-se i enriquir la festa amb alegria i picardia.

CONSTANTÍ DESTINARÀ

LA POBLA MILLORA LA GESTIÓ DEL TRÀNSIT AMB LA INSTAL·LACIÓ DE CÀMERES LECTORES DE MATRÍCULES

Les càmeres ofereixen dades objectives i reals que poden ser utilitzades per a l’aplicació de polítiques de mobilitat

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet continua desenvolupant polítiques que reverteixin en una major qualitat de vida dels seus habitants, també en l’àmbit de la mobilitat urbana. Fruit d’aquesta voluntat, el consistori a través de la Guàrdia Municipal ha activat recentment la instal·lació i entrada en funcionament de fins a 10 càmeres lectores de matrícules, les quals tenen com a finalitat la regulació i el control del trànsit rodat a zones d’alta densitat de circulació; el monitoratge en temps real dels fluxos de mobilitat urbana; la detecció d’infraccions relacionades amb la circulació; l’obtenció de dades objectives per a la planificació i millora de la mobilitat urbana; i l’afavoriment d’una gestió més eficient dels recursos municipals de trànsit.

És per això que el consistori pobletà ha optat per la instal·lació de fins a 10 càmeres, les quals se centren precisament en la captació de plaques de matrícules, tot descartant qualsevol altra informació relativa a persones, accessos a habitatges o altres espais privats, així com tampoc no enregistren àudio. Així mateix, els nous equips implementats al municipi proporcionen dades reals i objectives que redundaran en una millor planificació de polítiques de mobilitat sostenibles i eficients.

EUROS PER ENDERROCAR LES CASES DE LA MURALLA

Des del mes passat estan en marxa les obres del projecte d’e nderroc de les cases de la Muralla, situades al carrer de la Costa 34, carrer Palau i Quer 3, i carrer Sant Pere. Amb un pressupost d’execució total de 250.468,57 € i un termini de cinc mesos aproximadament, el projecte té com a objectiu l’enderroc de les cases de la muralla per la posterior consolidació i restauració dels paraments i de la pròpia estructura de la muralla que quedarà exempta i vista. La muralla de Constantí és un BCIN (Bé cultural d’interès nacional). Una vegada acabat l’enderroc de les cases, es començarà a

treballar en el projecte de restauració que tindrà en compte l’estructura, l’evacuació d’aigües, la consistència de l’obra vella i l’ urbanització de l’entorn.

Un cop feta la restauració de la Muralla,el projecte continuarà amb la renovació del paviment i enllumenat de la plaça i, més endavant, la renovació del carrer de la Font.

SALUTACIÓ DE L’ALCALDESSA

Festes per viure, festes per compartir

Sandra Guaita Esteruelas Alcaldessa de Reus

Un any més, les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia ens conviden a tancar els dies d’estiu a ritme de festa major, omplint carrers i places de propostes per a tots els públics. Com sempre, els actes d’arrel més tradicional es donen la mà amb propostes més actuals que posen l’accent en el vessant més lúdic d’una celebració que ens identifica com a ciutat i que ens fa a totes i a tots protagonistes. Des d’aquestes pàgines voldria destacar aquest vessant participatiu i inclusiu que fa de la festa un espai de trobada per a tothom, un espai d’expressió d’una manera de ser i de celebrar la diada de la patrona de la ciutat.

“Un exemple del dinamisme i de la vitalitat d’una ciutat que viu i renova les seves grans tradicions generació rere generació”

Un exemple del dinamisme i de la vitalitat d’una ciutat que viu i renova les seves grans tradicions generació rere generació. La programació de les festes de Misericòrdia és plena de propostes que demostren també el paper decisiu de les entitats i associacions ciutadanes i de les persones a títol individual perquè la festa sigui una celebració lluïda i plena.

Amb aquest mateix desig us convido a viure-la i celebrar-la un any més. Bones festes de Misericòrdia!

SALUTACIÓ DEL REGIDOR

Energia festiva que rebrota

Daniel Recasens

Salvador

Regidor de Cultura i

Política Lingüística

Si a Reus la Cultura és present cada dia, amb mil i una formes i arreu de la ciutat, quan arriba setembre el protagonisme el prenen les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. La cultura popular i tradicional, tot de ciutadania compromesa, empeny la ciutat sencera a viure uns dies que són plens de música i color, de focs i ball, d’orgull i identitat. Reus torna a ser més Reus que mai i l’energia es multiplica.

Perquè, malgrat que els dies s’escurcen cada cop més, voldríem que fossin llarguíssims, inesgotables, eterns. I tant si balleu ben abillats com si feu retronar el passeig i embadocar la canalla amb les bèsties més boniques del país, tant si passegeu distrets com si entreteniu la impaciència, tant si us trobeu per fi amb els amics que fa temps que no vèieu o feu mans i mànigues perquè càpiga tota la família al balcó, tant si us sabeu fil per randa cada melodia com si mai fins ara us havia interessat prou, aquesta és la vostra festa, nostra, de totes i cadascun. L’anem fent plegats i mai no és la mateixa. Mil·limètricament igual, estrenada any rere any. Irrepetible.

“L’anem fent plegats i mai no és la mateixa. Mil·limètricament igual, estrenada any rere any. Irrepetible”

Gràcies als qui la feu possible tot l’any perquè esclati ara que arriba. Entitats, colles, collectius, escoles i Brigades, l’equip de mobilitat o de neteja, de Protecció Civil i comunicació, i sobretot gràcies a l’equip incansable de Reus Cultura. Així que programeu-vos com toca i feu de maneres d’arribar allà on pugueu. Doneu-vos a la festa!

Més de 150 actes per aquest setembre

Arriba

Sergio Lahoz Dorante

Reus ja té a punt les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2025, que enguany compta amb més de cent cinquanta activitats. Les celebracions s’estendran del 12 al 25 de setembre, amb els dies centrals entre el 21 i el 25, quan la ciutat bullirà de tradició, música i cultura popular.

L’arrencada arriba el divendres 12 de setembre amb el Festival Revers, a La Palma, un escenari que reunirà Dijous Taekwondo, Angeladorrrm, Roko Banana, Joan Colomo i DJ Fania. “El festival continua amb força amb un cartell que inclou formacions de casa nostra i també de més enllà que venen a la ciutat

a presentar la seva proposta”, ha explicat David Fernàndez, un dels organitzadors. L’entrada és gratuïta i el festival es consolida com la proposta musical més jove i alternativa de la festa.

ELS TRES TOMBS, EL GRAN CONVIDAT DEL CAP DE SETMANA PRINCIPAL

El primer gran acte institucional serà el divendres 19 de setembre, quan el Saló de Plens de l’Ajuntament acollirà el lliurament dels Guardons de la Ciutat. Aquest reconeixement a entitats i persones reusenques serveix per obrir oficialment les festes i posar en valor el teixit cívic abans de la intensitat dels dies forts.

El diumenge 21 de setembre serà marcat per una novetat destacada: la Trobada dels Tres Tombs, ajor-

a Reus

nada mesos enrere per mal temps i que finalment desfilarà pels carrers al matí. A la tarda i al vespre, la ciutat viurà sardanes, tallers familiars i la tradicional cantada d’havaneres al Mercadal, amb rom cremat per al públic. És també el dia de l’Aplec Baix Camp, que omple la plaça del Santuari de música, danses i activitats de cultura popular.

“El programa inclou més de 150 actes i manté una estructura que combina els actes més tradicionals amb les activitats que organitzen els col·lectius i entitats de la ciutat i on tenen cabuda tots els públics”, ha explicat el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.

Aquests dies previs també ser-

veixen perquè el públic familiar i infantil tingui el seu protagonisme. El Seguici Petit, que recorrerà els carrers el 23 de setembre a la tarda, és un dels moments més esperats pels menuts de la ciutat. Gegantons, nanos i bèsties en versió reduïda permeten que els més joves s’endinsin en la cultura popular des de dins, portant les figures, ballant i participant com a autèntics protagonistes.

“El programa inclou més de 150 actes i manté una estructura que combina els actes més tradicionals amb les activitats que organitzen els collectius i entitats de la ciutat i on tenen cabuda tots els públics”

El dimecres 24 la ciutat viu una jornada intensa que prepara el dia gran. Des del matí, el Gaudí Centre ofereix entrada gratuïta a les Misericòrdia, Cori o Coia, mentre a la tarda el Toc de Festa des del campanar anuncia la sortida del Seguici Festiu pels carrers del centre. Al vespre, la programació es diversifica: la revetlla del Reggus a la Palma amb propostes musicals alternatives; la Cercavila del Masclet des del Mercadal, amb foc i música fins a la plaça de la Llibertat; i el solemne Rosari de Torxes, que porta els fidels fins al Santuari per cantar els goigs i venerar la Mare de Déu. La nit culmina amb dues grans revetlles: la tradicional, amb la Cobla-Orquestra Montgrins a la plaça d’Anton Borrell, i la més jove, a la plaça de la Llibertat, amb els grups de versions Blú i Mano’s Rock. connecta generacions", ha descrit Teresa Llorach.

EL DIA GRAN

El dia gran arriba el dijous 25 de setembre, festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, amb activitats des

L’artista encarregada del cartell d’enguany ha estat Teresa Llorach, graduada en Arts Aplicades, en l’especialitat de pintura, a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.

L'artista ha explicat que per arribar a aquesta imatge va fer diferents dibuixos que representen moments de la festa i que finalment l'escollit per al cartell va ser una encesa del Ball de Diables. "Amb el llenguatge de l’aquarel·la he intentat traduir aquest instant en color i força. Cada pinzellada està feta pensant en la tradició, el ritual, l'energia col·lectiva que ens fa sentir units. Un moment que connecta generacions", ha descrit Teresa Llorach.

La tècnica de l’aquarel·la, utilitzada per l'artista, li ha permès treballar amb transparències, fer diferents capes de color, per plasmar l’atmosfera d’un moment molt especial, i amb l'ús de gotes d'aigua ha aconseguit jugar amb la llum i amb el moviment de les guspires de foc.

EL CARTELL

Hi haurà trams tranquils en actes com el Seguici Petit o la baixada del dia 25, amb menys soroll i sense pirotècnia, per facilitar la participació de tothom

de primera hora del matí. Al Santuari de Misericòrdia se celebren misses a les 7.00, 8.00 i 9.00 h, i el cambril de la Mare de Déu romandrà obert tot el dia per a la veneració de la imatge, llevat dels moments de culte i fins a la cantada de goigs. A les 8.00 h, pels diferents barris de la ciutat, els grups de grallers recorren els carrers amb les tradicionals matinades, que es combinen amb matinades tronades a càrrec del Ball de Diables, matinades galejades amb el Ball de Pere Joan Barceló i matinades de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia. Al mateix temps, diversos establiments de la ciutat ofereixen els esmorzars de forquilla, que permeten als participants recuperar forces abans dels actes centrals.

A les 11.00 h, la plaça del Santuari acull la missa solemne, acompanyada de 21 salves de morter en honor de la patrona. Paral·lelament, el Seguici Festiu desfila des de la Pastoreta fins al Santuari, amb gegants, nanos, bestiari i balls populars.

A la tarda, a les 19.00 h, els Xiquets de Reus protagonitzen l’actuació castellera, seguida del Ball solemne curt de l’Àliga de Reus a l’interior del Santuari. El dia culmina amb la Baixada del Ball de Diables, la carretillada de foc i el piromusical final, que il·lumina la

façana del temple.

EXPOSICIONS FIXES I ACTES MÉS ENLLÀ DE LA PROGRAMACIÓ PRINCIPAL

La festa no s’acaba aquí. El cap de setmana següent es despleguen activitats per a tots els públics: el dissabte 27 de setembre se celebrarà el TEDxReus 2025 sota el lema Autèntic, rutes de modernisme i la Trobada de Bandes de Música amb cercaviles i concerts. El diumenge 28 es tancarà amb jornades de jocs de rol, teatre i un concert d’Hevia al Teatre Fortuny. Encara l’1 d’octubre hi haurà el concert “Rebrotar” al Cementiri General, i els dies 4 i 5 d’octubre seguiran propostes de cultura popular i activitats familiars.

En paral·lel, la programació incorpora visites i experiències patrimonials: el campanar de Sant Pere, el Gaudí Centre i l’Institut Pere

Mata obriran portes amb activitats especials, reforçant el vincle entre la festa i el llegat modernista de la ciutat. També destaca la XXXI Exposició de Bonsai Ciutat de Reus, que s’instal·larà del 20 al 28 de setembre.

L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha destacat que és un programa “carregat de propostes de carrer, festives i per a tots els gustos, on volem que tots els reusencs i reusenques trobin activitats que els puguin atraure i també hi participin”.

L’Ajuntament ha posat èmfasi en la inclusió i la convivència: hi haurà trams tranquils en actes com el Seguici Petit o la baixada del dia 25, amb menys soroll i sense pirotècnia, per facilitar la participació de tothom. També s’han difós consells per al públic en els actes de foc i recomanacions per a la convivència amb mascotes.

En marxa les obres del barri Fortuny: a quins projectes d’habitatge se sumen?

Analitzem l’estat de les accions en habitatge que s’han fet els últims mesos a la ciutat

Sergio Lahoz Dorante

Aquest setembre ha començat un dels projectes més importants per la ciutat de Reus: la rehabilitació d’edificis al barri Fortuny. Nou comunitats de propietaris conformen la primera fase, la qual implica la millora de l’eficiència energètica i l’habitabilitat dels habitatges, millorant l’aïllament, instal·lant plaques fotovoltaiques per fer l’edifici sostenible i arreglant la fusteria.

Les obres s’han iniciat a la comunitat de propietaris del carrer d’Extremadura, 6, i continuaran per la resta de blocs: passatge Quer, 27; carrer de València, 1; carrer d’Astúries, 1; glorieta de Galícia, 3 i 14; i avinguda de Salou, 61, 63 i 69.

Les obres de la Fase 2, no incloses en l’actuació que ara s’inicia, intervindran en l’accessibilitat i habitabilitat dels edificis. Es preveu la instal·lació d’un ascensor exterior per a cadascuna de les escales dels blocs d’habitatges, amb aparells totalment exteriors, amb accés a cadascuna de les plantes.

INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Els treballs de la Fase 1 s’han adjudicat a l’empresa Eina Activa, amb un pressupost pel conjunt de les 9 comunitats de 2.411.558 euros (IVA inclòs).

Eina Activa és una empresa d’inserció que genera diverses activitats econòmiques de béns i serveis (entre elles les obres de reforma i construcció), amb la finalitat de

promoure la integració i la formació sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

I la direcció facultativa de l’obra la porta Social House, una organització sense ànim de lucre que treballa per solucionar la deficiència d'habitatge social en diferents municipis de Catalunya.

La tria del barri Fortuny per impulsar aquest projecte de rehabilitació s’ha fet amb criteris tècnics. Entre altres, la configuració socioeconòmica del barri, el procés de deteriorament urbanístic i dels edificis residencials de la zona, la unitat arquitectònica del projecte urbà i l’encaix del barri amb els projectes de creixement de la ciutat cap al sud.

Igualment, la selecció dels blocs

El passat 4 de desembre de 2024 es va inaugurar el nou Servei d’Habitatge

on intervenir també s'ha fet amb criteris tècnics com l'estat de conservació, la morfologia i tipologia dels blocs o del número de població resident.

QUIN PAPER HA TINGUT EL NOU SERVEI D’HABITATGE MUNICIPAL?

El passat 4 de desembre de 2024 es va inaugurar el nou Servei d’Habitatge Municipal, el qual supera l’abast de l’antiga Oficina d’Habitatge. Ha estat part activa en la planificació del projecte de rehabilitació d’habitatges del barri Fortuny.

A banda d’això, el Servei aposta per un altre instrument orientat a l’adquisició d’habitatges. L’Ajuntament té dotació de pressupost i de les eines necessàries per agilitzar la compra d’habitatges a través del tanteig i retracta. Fins ara, l’ens municipal compta amb tres habitatges adquirits i té la previsió de sumar un quart.

Des del servei es treballa en cinc grans àmbits: la planificació i promoció; la gestió del parc públic d’habitatge; la rehabilitació; l’atenció ciutadana en matèria d’habitatge; i l’exclusió residencial.

Les fonts municipals valoren el servei com una referència, “que dona resposta a les necessitats de la ciutadania a curt termini; i alhora avança i prioritza les polítiques estructurals i estratègiques amb una visió a llarg termini”

LA TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DEL CARME

La transformació del barri del Carme fa un pas endavant amb el projecte que s’ha de desenvolupar a l’entorn del carrer de Sant Benet. Es tracta d’una actuació molt reclamada pels veïns, que inclourà habitatge protegit, un aparcament públic i la construcció d’un nou Centre d’Atenció Primària. El projecte es du a terme en col·laboració amb la Generalitat i preveu aixecar 21 habitatges de protecció oficial coordinats amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i promoguts directament per l’Incasòl, 6 habitatges protegits més a càrrec del mateix ens i un total de 43 habitatges de renda lliure. Paral·lelament, la Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat definitivament una modificació urbanística que afecta altres àmbits del Carme -els PAU 5 i 11 i l’illa delimitada pels carrers Louis Braïlle, Sant Gaietà, Vapor Vell i Gor-

nals- amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat, crear nous espais públics i reservar sòl per a més habitatge protegit.

QUIN ÉS L’ESTAT DE LA RESTA DE PROMOCIONS D’HABITAT

GES PÚBLICS A REUS?

Les obres del complex Riera compleixen el calendari previst en l'obra. Els pisos estaran acabats en el termini que preveu la subvenció Next Generation que finança part de l'obra. La data de finalització d’aquestes obres és el 31 de maig de 2026.

Els projecte de l’edifici d’habitatges preveu la creació de 60 habitatges HPO (48 gestionats per l’Ajuntament, a través de Redessa i 12 de gestió privada) i 3 habitatges de renda lliures. Els 48 habitatges de lloguer assequible, tenen entre 2 i 3 habitacions: 25 habitatges de dues habitacions, 12 de 55 m² i 13 de 65 m²; i 23 habitatges de tres habitacions de 75 m².

Mentrestant, les obres dels 132 habitatges de protecció oficial al carrer Jaume Vidal i Alcover, al costat de la Biblioteca Pere Anguera, avancen i l’estiu de l’any vinent quedaran acabats. Per tant, se sumaran prop de 200 habitatges de lloguer assequible a la ciutat.

Tractaments Naturals Experience: Kobido Acupuntura Estètica

Fustateràpia Gua Sha

Tractaments Facials Premium: Col làgen Retinol

Radiof reqüència Càpsula del Temps... Higiene facial.

Kinesio Estètica:

Kinesiolifting · Kinesio Sculpt ·

Equilibrium

Teràpies d’estimulació del Nervi Vague:

Antiestrès · Reducció de Cortisol ·

Antiinflamació

Tractaments d’Autor.

REUS

TANCA LA MÍTICA CAFETERIA FARGGI DEL MERCADAL: “HA ARRIBAT EL MOMENT DE POSAR PUNT FINAL A AQUESTA ETAPA”

Tot i el tancament de Farggi, l’espai no quedarà buit: pròximament s’hi instal·larà una nova cafeteria de la cadena Vivari

Dissabte 30 d’agost, la cafeteria Farggi va abaixar la persiana definitivament, posant punt final a una trajectòria de 18 anys al centre de Reus. Situada a la plaça del Mercadal, sota els porxos de la Casa Navàs, l’establiment ha estat durant gairebé dues dècades un punt de trobada per a molts.

La notícia s’ha conegut aquesta mateixa setmana a través d’un cartell penjat a la porta del local, en què els responsables del negoci agraeixen la confiança de la clientela i anuncien que “ha arribat el moment de posar punt final a aquesta etapa”

LA DEPURADORA PRODUEIX MÉS DE DOS TERÇOS DE L’ENERGIA QUE NECESSITA PER A FUNCIONAR

La planta fotovoltaica de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Reus ha complert el seu segon aniversari de funcionament havent aconseguit cobrir el 27,89% de l’energia elèctrica que requereix l'activitat de la depuradora.

Si a aquesta producció elèctrica s’hi suma la generada mitjançant biogàs en la mateixa EDAR, la depuradora produeix, en conju nt i de mitjana, més de dues terceres parts de l’energia que consumeix. Paral·lelament, i rere l’objectiu de l’autosuficiència, Aigües de Reus du a terme actualment un estudi per a la implantació d’un nou sistema de codigestió.

Després de dos anys de servei, les xifres de producció indiquen que la planta fotovoltaica ha produït 1.794.315 kWh del total de 6.433.896 kWh que l’EDAR ha necessitat per al seu funcionament al llarg d’aquests dos darrers anys. Com és natural, l’època de major producció fotovoltaica és l’estiu, amb els mesos de juny, juliol i agost amb xifres que gairebé tripliquen alguns mesos d’hivern.

La planta compta amb un total de 972 plaques i 3.013 metres quadrats de superfície per a la captació solar, i és una de les més grans de la capital del Baix Camp.

En declaracions a Reusdigital.cat, un dels propietaris ha explicat que la decisió respon al “final d’una etapa”, marcat pel desgast que suposa mantenir un negoci de restauració en l’actual context. La propietat reconeix que la pandèmia va ser un dels punts d’inflexió, i que els darrers anys han estat especialment exigents. “Tancar és molt més complicat del que ens imaginàvem”, han admès. Segons el citat mitjà, els propietaris enfocaran ara el seu futur professional en un àmbit diferent.

UNA VINTENA D’ACTUACIONS PER A RENATURALITZAR L’ESPAI URBÀ

Els diferents contractes, que preveuen en conjunt 21 actuacions de renaturalització de l’àmbit urbà, s’han adjudicat amb un pressupost de 688.150,09 euros (IVA inclòs)

L’Ajuntament de Reus ha adjudicat els contractes d’obres per impulsar en el marc del projecte RENATUReus una vintena d’actuacions en l’àmbit urbà basades en la natura que permetran renaturalitzar carrers, places, interseccions viàries i altres espais urbans, amb l'objectiu de millorar la qualitat ambiental i promoure la biodiversitat per oferir beneficis directes en el benestar i la salut de la ciutadania.

Les actuacions s’alineen amb el Pla Estratègic de Zones Verdes i el Pla de la Infraestructura verda i blava de Reus, i busquen fomentar la sostenibilitat ambiental i crear espais més resilients al canvi climàtic. Els diferents contractes, que preveuen en conjunt 21 actuacions de renaturalització de l’àmbit urbà, s’han adjudicat amb un pressupost de 688.150,09 euros (IVA inclòs).

Les actuacions s’agrupen en tres blocs: Recuperació de la coberta vegetal del sòl, Reconnectar diferents nivells de vegetació i recuperar el patrimoni vegetal.

REUS

LA UNITAT DE MEDIACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA RESOL 157

CONFLICTES VEÏNALS, ESCOLARS I FAMILIARS

DURANT EL 2024

La UMIRC treballa de manera coordinada amb la resta d’unitats de la Guàrdia Urbana i amb les regidories municipals de forma transversal

La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana (UMIRC) ha gestionat 157 casos el 2024, i s’ha convertit en un referent de ciutat per resoldre conflictes entre la ciutadania.

La UMIRC és la unitat específica del cos municipal de policia per analitzar i identificar els àmbits de conflicte com l’incivisme o la intolerància; i per dissenyar accions preventives adreçades a fer disminuir la percepció d’inseguretat. Els àmbits de treball dels casos en els quals ha actuat la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes se centren en les relacions entre comunitats de veïns, conflictes al carrer i convivència comunitària, amb 125 casos. 12 tenen a veure amb situacions familiars, i 14 tenen amb conflictes escolars. El conjunt de casos gestionats el 2024 han implicat a 307 persones.

La UMIRC treballa de manera coordinada amb la resta d’unitats de la Guàrdia Urbana i amb les regidories municipals de forma transversal. Porta a terme funcions d’anàlisi i identificació dels àmbits de conflicte (civisme, intolerància, mediació, racisme i xenofòbia, infància, joves, gent gran, violència de gènere i multiculturalitat); disseny i execució d’accions preventives per reduir la percepció d’inseguretat; planificació de les intervencions correctives des d’una perspectiva interdisciplinària; i difusió de programes, projectes i accions preventives entre la ciutadania.

L’AJUNTAMENT DE REUS PREPARA 21 NOVES PARCEL·LES D'HORTS URBANS AL CARRER ASTORGA

L'Ajuntament de Reus ha adjudicat a Construccions Vinaixa SA el contracte d’obres d’adequació d’un solar al carrer d’Astorga per destinar-lo a 21 noves parcel·les d’horts urbans. L’aposta per l’agricultura ecològica , la renaturalització de l’espai i de l’entorn, i la configuració d’un nou espai de descans i trobada són les claus del projecte. Els nous horts complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada, i a les 10 del barri Gaudí. L’actuació s’emmarca en el projecte RENATUReus.

El projecte RENATUReus, de renaturalització i resiliència de la ciutat, compta al suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.

El projecte d’horts urbans defineix un espai comunitari de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament.

ADJUDICADES LES OBRES DEL NOU CENTRE CATÒLIC: 14 MESOS PER ENLLESTIR-LO

L'Ajuntament de Reus ha adjudicat a Construcciones Asensio SL les obres per transformar el Centre Catòlic en el nou Centre d’Arts Escèniques, amb un pressupost de 2.336.274,41 euros i un termini d’execució de 14 mesos. Per a l'execució de les obres, l'Ajuntament ha sol·licitat una subvenció nominativa de la Diputació de Tarragona per un import de 375.000,00 euros.

El contracte ha de fer realitat el projecte, redactat per la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, el qual es proposa rehabilitar l’edifici per dotar-lo d’identitat i coherència; re -

soldre les patologies detectades per salvaguardar els valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble; i, alhora, definir un nou espai central que impulsi i intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques.

L’immoble rehabilitat formarà part de la xarxa d’equipaments de la ciutat vinculats a les arts escèniques i a l’àmbit cultural i, d'acord amb els objectius del Pla d’Acció Municipal 2023-2027, ha de contribuir a recuperar la fortalesa i la capitalitat de l’àmbit escènic de Reus.

300 anys de LA MULASSA de Reus, l'element més antic del seguici

Sergio Lahoz Dorante

La Mulassa, una de les figures més emblemàtiques del seguici festiu, celebra tres segles d’història ininterrompuda. S’ha dissenyat un programa especial que vol retre homenatge a aquesta bèstia singular, que ha passat de ser una presència ferotge a convertir-se en un símbol d’afecte i proximitat, sobretot per a la canalla.

QUATRE SEGLES DE RASTRE

DOCUMENTAL

Encara que l’efemèride que se celebra aquest 2025 són els 300 anys de la figura actual, la relació de Reus amb la Mulassa és encara més antiga. Ja el 1628 es troba la primera referència escrita que parla de la seva presència a les festes de Corpus i de Sant Pere, sempre al costat dels gegants i en les solemnitats de la vila. Aquella primera mulassa s’ha perdut en el temps, però la Colla Gegantera té clar que, d’aquí a tres anys, la ciutat viurà un nou gran

aniversari: els 400 anys d’aquesta primera notícia documental.

La figura actual es va construir el 1725. Aquella mulassa no era idèntica a la que coneixem avui: segons les cròniques, recordava més les guites que encara avui veiem a la Patum de Berga. Era portada des de fora, amb un coll articulat que podia estirar-se, una boca que s’obria i tancava i, fins i tot, amb la possibilitat d’escopir foc. Amb el pas del temps, però, la Mulassa va anar adoptant una fesomia més amable i domèstica, fins a esdevenir la bèstia que coneixem avui.

Si hi ha un ritual que exemplifica el vincle de la Mulassa amb la canalla, és el del xumet

UNA IMATGE ÚNICA DINS EL BESTIARI CATALÀ

A diferència d’altres mulasses com les de Tarragona, Montblanc o Valls, la de Reus és més baixa i robusta, amb un cap molt treballat i ornamentat que concentra la major part del pes. El cos no és esculpit, sinó que es forma a partir d’una carcassa coberta amb vestit, sobre el qual penja un domàs amb l’escut de la ciutat. Des del segle XVIII, la seva indu -

mentària s’ha renovat de vegades utilitzant peces de roba antigues dels gegants.

Un element distintiu i molt estimat són les campanetes que duu al coll: el seu so suau anuncia l’arribada de la Mulassa i convida la mainada a apropar-s’hi, a tocar-les i a perdre la por. Aquesta dimensió de proximitat contrasta amb l’origen més ferotge de la bèstia, i explica per què a Reus la Mulassa té un vincle tan intens amb els infants.

LA MULASSA I LA CANALLA: UN VINCLE EMOCIONAL

Si hi ha un ritual que exemplifi-

ca aquest vincle, és el del xumet. Generació rere generació, molts nens i nenes reusencs han fet el pas simbòlic de deixar la primera infància penjant el seu xumet al coll de la Mulassa. Un acte íntim i alhora col·lectiu, que s’ha convertit en un dels moments més emocionants de la Festa Major. “La relació amb la canalla és especial, única. La Mulassa és afectuosa, alegre i propera. No espanta, sinó que atrau”, expliquen des de la Colla Gegantera.

Aquest paper d’afecte contrasta amb la seva funció protocol·lària dins el seguici: la Mulassa és inseparable dels gegants. Quan

surten plegats per Sant Pere o Misericòrdia, és ella qui obre el pas. “No entenem els gegants sense la Mulassa al davant”, resumeixen els portadors.

TRES SEGLES DE SORTIDES I PROTAGONISME

Des del 1725 fins avui, la Mulassa ha estat una presència constant en els moments clau de la vida festiva reusenca. Va rebre nova indumentària el 1756, va seguir ballant al so de flabiols i gralles al llarg del segle XIX, i al segle XX es va consolidar com a figura imprescindible de les festes majors. L’actual rèplica surt al carrer

ACTES DE LA CELEBRACIÓ DELS

300

ANYS

Dissabte, 13 de setembre:

• 11.00 h, a la plaça de Sant Pere, Dona el teu Xumet a la Mulassa. La Mulassa rebrà els xumets dels infants que ja s’han fet grans.

• 17.00 h, a la plaça del Mercadal, plantada de la XXIV Trobada de Gegants - 300 anys de la Mulassa. Amb la participació de les mulasses de Salou i Verdú, la Somera de Reus, el Cavall Alat de Vila-seca, la Guita de la Geltrú, la Mula Baba de Girona i la Mulassa i els Gegants de Reus.

• 17.30 h, a la plaça del Mercadal, balls de lluïment dels Gegants i la Mulassa de Reus.

• 18.00 h, des de la plaça del Mercadal, cercavila de la XXIV Trobada de Gegants300 anys de la Mulassa. En finalitzar la cercavila, balls de lluïment dels elements festius convidats.

portada per quatre mulassers, mentre l’original es conserva al CIMIR, garantint-ne la preservació.

Malgrat els canvis estètics i tècnics, la seva essència s’ha mantingut: sempre al servei del poble i de la festa, sempre estimada pels infants, sempre fidel companya dels gegants.

EL TRICENTENARI DEL 2025

La celebració d’aquest 2025 ha volgut donar protagonisme a la figura. A Sant Pere es va convocar un concurs fotogràfic per escollir el cartell commemoratiu i es va posar a la venda un domàs especial amb la imatge de la Mulassa, que ja oneja a molts balcons de la ciutat.

La fotografia guanyadora del primer concurs fotogràfic de la Colla Gegantera de Reus, que ara forma part del cartell, és obra de Núria Ariño.

El moment culminant arribarà el 13 de setembre. Al matí, la pla -

ça de Sant Pere acollirà l’acte del xumet, amb la Mulassa com a protagonista única. A la tarda, la bèstia obrirà la gran trobada gegantera amb un ball protocol·lari propi, un gest excepcional que li permetrà lluirse abans que la resta del seguici faci el recorregut fins al Mercadal. Alguns dels convidats per aquesta celebració única són la Somera de Reus, element presentat el passat Sant Pere de 2023 i apadrinat per la Mulassa de Reus

“Volem que la Mulassa tingui el seu moment de lluïment propi, perquè parlem d’una figura amb tres segles de vida que encara emociona grans i petits”

o el Cavall Alat de Vila-seca, homenatge de la ciutat a la seva profunda relació amb el món eqüestre.

“Volem que la Mulassa tingui el seu moment de lluïment propi, perquè parlem d’una figura amb tres segles de vida que encara emociona grans i petits”, destaquen des de l’organització.

MIRANT MÉS ENLLÀ: ELS 400 ANYS

Tot i que els 300 anys són motiu suficient de celebració, la mirada ja apunta cap al 2028, quan farà 400 anys de la primera referència documental. Reus té, doncs, un nou horitzó festiu que promet esdevenir una gran cita de país.

Mentrestant, la Mulassa continua sent el que sempre ha estat: un símbol compartit, una bèstia que fa festa, una companya de vida que ha traspassat generacions. Tres segles després, les seves campanetes segueixen sonant, marcant el pas de la història i recordant que la tradició no és només memòria, sinó també present i futur.

Reus redueix més d'un 13% la delinqüència en el primer semestre del 2025

Creixen

els agents de la Guàrdia Urbana i s’apliquen noves tecnologies en matèria de seguretat

Sergio Lahoz Dorante

La seguretat ciutadana ha esdevingut un dels grans temes de debat a les ciutats catalanes. No només perquè la gent vol viure en un entorn lliure de delictes, sinó també perquè la percepció de seguretat té un impacte directe en la convivència i en la qualitat de vida. A Reus, aquest debat pren una rellevància especial després de les dades positives del Ministeri de l’Interior. La ciutat ha registrat en el primer semestre del 2025 una davallada notable de la delinqüència i, alhora, ha intensificat les polítiques de proximitat i innovació policial.

UNA CAIGUDA DE LA DELINQÜÈNCIA QUE DONA

AIRE A LA CIUTAT

Segons el Balanç de Criminalitat del Ministeri, Reus ha vist reduir-se un 13,4% el conjunt de delictes en el primer semestre del 2025 en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta dada situa la ciutat entre les que més han millorat a Catalunya. Les xifres són clares: els robatoris amb violència i intimidació han baixat un 28%; els robatoris amb força en domicilis, un 27%; els furts, un 6%; i les agressions sexuals amb penetració, un 38%. Tot plegat afecta àmbits especialment sensibles per a la ciutadania, que solen tenir un impacte directe

en la confiança i en la qualitat de vida quotidiana.

CAMPANYES DE CONSCIENCIACIÓ I LLUITA CONTRA LA DROGA

El tràfic de drogues ha augmentat un 47% respecte al primer

semestre de 2025. És una dada que acostuma a no tractar-se d’una explosió del consum o del negoci, sinó d’un reforç dels controls i investigacions. Més vigilància, més operatius i més detencions expliquen un increment que, paradoxalment, és un senyal de

major pressió policial.

També s’han incrementat en un 25% altres delictes contra la llibertat sexual. En aquest cas, les causes s’expliquen sobretot per les campanyes de conscienciació i d’incentivació a denunciar. Moltes víctimes que abans callaven ara se senten amb més confiança per posar una denúncia. El repunt estadístic, per tant, és també (molts cops) un reflex d’un avenç social en la lluita contra l'absència de denúncies que hi ha hagut històricament en aquest àmbit.

UNA GUÀRDIA URBANA

QUE CREIX

Aquestes xifres arriben en un moment en què Reus ha fet un pas endavant en la consolidació del seu cos de seguretat municipal. La Guàrdia Urbana ha incor-

El tràfic de drogues ha augmentat un 47%, que s'explica pel reforç dels controls i investigacions

porat onze nous agents el 2025, situant-se en 171 efectius, i té processos en marxa per sumar-ne divuit més, amb una reserva del 30% de places per a dones.

Però més enllà del nombre, la gran aposta és pel model. Reus ha assumit que la seguretat no pot ser només repressiva, sinó que ha d’incloure proximitat, prevenció i mediació. És en aquest marc on cal entendre iniciatives com la Comissaria Mòbil de Proximitat , que el 2024 va fer més de 1.500 serveis als barris, triplicant la seva activitat en només dos anys.

L'estratègia de proximitat de la Guàrdia Urbana es fonamenta en el treball de les patrulles a les diferents zones de la ciutat per fer una tasca preventiva i proactiva, d’anticipació a les problemàtiques i de treball en xarxa. Aquesta estratègia de proximitat es complementa amb un contacte periòdic amb entitats, associacions i veïns; una xarxa estable de contactes que ara també s'aprofitarà per fer difusió dels dies i horaris de l'establiment de la comissaria externa de proximitat mòbil en cada barri.

Per norma general, es fa una planificació setmanal d’ubicació, tot i que és possible que aquesta planificació es vegi variada per les circumstàncies i el dia a dia. Sempre que és possible, la ubicació de la furgoneta es comunica als representants dels barris o de les as-

sociacions de veïns perquè puguin col·laborar en la difusió del servei.

La incorporació de nous agents a la plantilla de la Guàrdia Urbana ha de permetre reforçar els serveis de proximitat del cos de seguretat municipal.

LA MEDIACIÓ COM A NOVA EINA DE SEGURETAT

Un altre dels instruments destacats és la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC), que el 2024 va gestionar 157 casos.

Els àmbits de treball dels casos en els quals ha actuat la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes se centren en les relacions entre comunitats de veïns, conflictes al carrer i convivència comunitària, amb 125 casos. 12 tenen a veure amb situacions familiars, i 14 tenen amb conflictes escolars.

El conjunt de casos gestionats el 2024 han implicat a 307 persones, la gran majoria d’entre 31 i 65 anys; seguits de lluny dels joves d’entre 13 i 18.

La UMIRC treballa de manera coordinada amb la resta d’unitats de la Guàrdia Urbana i amb les regidories municipals de forma transversal. Porta a terme funcions d’anàlisi i identificació dels àmbits de conflicte (civisme, intolerància, mediació, racisme i xenofòbia, infància, joves, gent gran, violència de gènere i multiculturalitat); disseny i execució d’accions

preventives per reduir la percepció d’inseguretat; planificació de les intervencions correctives des d’una perspectiva interdisciplinària; i difusió de programes, projectes i accions preventives entre la ciutadania.

Les càmeres personals permeten enregistrar actuacions concretes, amb protocols estrictes i sistemes d’encriptació per evitar manipulacions

LES CÀMERES PERSONALS: TRANSPARÈNCIA I DEBAT

SOCIAL

La introducció de càmeres personals de gravació als agents ha estat un altre pas significatiu. Aquestes eines permeten enregistrar actuacions concretes, amb protocols estrictes i sistemes d’encriptació per evitar manipulacions. La seva finalitat és doble: protegir els agents i reforçar la confiança ciutadana.

Tanmateix, també obren debats sobre privacitat i sobre com aques-

tes imatges poden condicionar la relació entre policia i ciutadans. Reus segueix així una tendència estesa a altres ciutats catalanes i europees, on la tecnologia esdevé part de la gestió de la seguretat, però sempre sota l’exigència d’un ús responsable.

MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC: SEGURETAT MÉS ENLLÀ DEL DELICTE

La seguretat urbana no es pot deslligar de l’urbanisme i la mobilitat. A Reus, la reordenació del trànsit a l’entorn del Pallol i el carrer Doctor Robert n’és una mostra clara. Més de 10.000 vehicles hi circulaven cada dia, molts d’ells de pas, generant saturació i inseguretat per als vianants.

Amb mesures com pilones automàtiques, canvis de sentit i nova senyalització, l’Ajuntament vol pacificar la zona i afavorir la mobilitat sostenible. Més espai per a vianants i bicicletes, menys contaminació i menys risc d’accidents són també polítiques de seguretat, encara que no sempre es percebin com a tals.

Aquesta és una de les mesures en les quals també impacta la Zona de Baixes Emissions. La ZBE acabarà la primera fase aquest 30 de setembre de 2025, després de realitzar el desplegament del sistema tecnològic. La fase 2, que començarà l’1 d’octubre i durarà fins al 30 de novembre, implicarà el període informatiu previ a la implementació efectiva.

Dexeus Dona obre les seves portes a Tarragona

El Grup oferirà un nou Servei exclusiu dedicat a la salut de la dona en un ampli espai equipat amb tecnologia punta en el nou hospital Viamed

Redacció

A partir del 15 de setembre, l’Hospital Viamed de Tarragona comptarà amb un servei especialitzat en salut integral de la dona, que permetrà oferir atenció mèdica de màxim nivell en les especialitats de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció assistida. Aquest servei és fruit d’un acord estratègic entre Viamed Salud i el Grup Dexeus Dona. Estarà ubicat a l’àrea de consultes externes, en un espai de més de 700 m2 equipat amb tecnologia punta. A més, disposarà d’un laboratori propi de Reproducció assistida d’última generació.

ATENCIÓ INTEGRAL SENSE

SORTIR DE TARRAGONA

L’objectiu de Dexeus Dona és replicar el model assistencial de Barcelona a Tarragona per oferir una atenció mèdica en salut de la dona d’alta qualitat al territori, de manera que les seves pacients no s’hagin de desplaçar per dur a terme la seva revisió ginecològica, el seguiment del seu embaràs, una intervenció quirúrgica o un tractament de reproducció assistida.

EXPERTS EN PATOLOGIES COMPLEXES I ONCOLOGIA

El nou servei també oferirà atenció mèdica especialitzada en cas de problemes ginecològics que revesteixin gravetat i cirurgies d’alta complexitat per tractar patologies com l’endometriosi profunda, patologia mamària amb cirurgia reconstructiva i cirurgia reproductiva (histeroscòpia, quists d’ovari, miomes.). A més, comptarà amb un equip expert en ginecologia oncològica i comitès multidisciplinaris per avaluar casos complexos. A banda, l’Hospital disposa de serveis de quimioteràpia i radioteràpia per fer els tractaments necessaris en el mateix centre.

REVISIÓ GINECOLÒGICA AMB

TOTES LES PROVES EN UN DIA

Un dels serveis més exclusius que ofereix Dexeus Dona és el sistema de revisió ginecològica de control one-stop clinic. Aquest sistema, pioner i únic a Catalunya, permet fer totes les proves diagnòstiques necessàries (ecografies ginecològiques i mamàries, mamografies, densitometria...) el mateix dia de la consulta amb l’especialista. Això és possible gràcies a les instal·lacions

DIAGNÒSTIC

D’INFERTILITAT I LABORATORIS PROPIS DE REPRODUCCIÓ

Dexeus Dona oferirà a Tarragona un equip mèdic expert en infertilitat, així com una Unitat d’assessorament genètic en cas d’antecedents familiars de malalties hereditàries o avortaments de repetició. A més el Servei comptarà amb un Laboratori propi de Reproducció in situ, amb àrees diferenciades en Criopreservació, Fecundació in vitro i Andrologia. Aquest espai compta també amb quiròfans per fer puncions ovàriques i criotransferències embrionàries, el que permetrà realitzar tots els tractaments en el mateix centre. Aquests serveis es duran a terme a més en un entorn hospitalari, amb tots els recursos i la seguretat que això implica.

de Diagnòstic Ginecològic per la Imatge (DGI) de Dexeus Dona, equipades amb tecnologia puntera.

SEGUIMENT DE L’EMBARÀS I DIAGNÒSTIC PRENATAL

Les dones podran dur a terme les visites mèdiques i proves diagnòstiques, així com ecografies 4D/5D. A més, tindran al seu servei una Unitat de Medicina fetal especialitzada en Diagnòstic prenatal i especialistes en embarassos d’alt risc.

L’art contemporani i la ruralitat cambrilenca

al Festival Partides

Cambrils celebra una nova edició d’aquest esdeveniment únic que converteix les partides agrícoles en escenaris de creació artística

Roser Pros Roca

Cambrils és sinònim de platges, gastronomia i cultura mediterrània, però també de territori rural, amb partides agrícoles que expliquen la història del municipi i mantenen viu un paisatge de vinyes, oliveres i hortes. En aquest entorn neix el Festival Partides, una iniciativa que combina l’art contemporani amb la ruralitat, transformant els espais agrícoles en escenaris de creació, reflexió i convivència. Amb aquesta quarta edició, el festival s’ha consolidat com una de les propostes culturals més singulars de la Costa Daurada. L’objectiu és redescobrir el valor del territori donant-li una nova lectura a través del llenguatge artístic, establint un

diàleg obert entre artistes, veïns i visitants.

QUÈ SÓN LES PARTIDES I PER QUÈ ESDEVENEN PROTAGONISTES

Per entendre el festival, abans cal entendre el concepte de partida. A Cambrils, les partides són divisions històriques del terme municipal que delimiten zones de cultiu i de vida rural. Es tracta d’unitats geogràfiques i socials que conserven topònims antics i una forta identitat comunitària. A diferència del nucli urbà, les partides són espais on la relació amb la terra ha marcat el ritme del temps, configurant l’imaginari col·lectiu.

El Festival Partides posa aquest paisatge al centre de l’experiència cultural. Els marges de pedra

seca, els camins de carro, les masies i els camps esdevenen l’escenografia d’una proposta artística que reivindica la memòria d’aquests espais posant-los al dia. Allà on abans només hi havia conreus, avui hi ha performances, instal·lacions artístiques, música en viu i activitats participatives.

Aquesta connexió amb les partides és el que diferencia el festival de qualsevol altre esdeveniment cultural: l’art dialoga amb el territori, respectant-ne l’essència i posant en valor allò que sovint passa desapercebut.

FILOSOFIA I TRAJECTÒRIA D’UN

FESTIVAL SINGULAR

El Festival Partides de Cambrils va néixer amb la voluntat de crear

un espai de trobada entre la ruralitat i les pràctiques artístiques contemporànies. La seva filosofia parteix de la idea que l’art pot transformar om mirem i vivim el territori. Per això el festival explora el paisatge, fent-lo el protagonista del camp cambrilenc.

Aquesta aposta s’ha convertit en un seguit d’edicions plenes de creativitat i proximitat, on artistes emergents i consolidats han compartit espai amb pagesos, famílies i visitants curiosos. El festival ha crescut sense perdre l’esperit inicial de crear vincles entre generacions, disciplines artístiques, el passat agrícola i els reptes del present.

Cada edició, a més, incorpora noves mirades i formats, convertint el festival en un organisme viu que evoluciona amb el territori. Des d’instal·lacions efímeres fetes amb materials naturals fins a concerts intimistes sota els estels, passant per xerrades i tallers, la programació sempre té la voluntat de connectar el paisatge i els participants.

EL PROGRAMA D’ENGUANY: ART, NATURA I CONVIVÈNCIA

La IV edició, que es celebrarà el 20 i 21 de setembre, presenta una programació que combina activitats artístiques amb moments de convivència col·lectiva, creant un itinerari cultural que travessa diferents partides del terme de Cambrils.

El Festival Partides posa aquest paisatge al centre de l’experiència cultural

Entre les activitats més destacades hi ha les instal·lacions artístiques en camps i masies, on creadors contemporanis treballen amb la idea de sostenibilitat i memòria rural, convidant els visitants a identificar el territori d’una manera diferent.

El festival també inclou performances i accions en viu, on la música té un paper central, amb concerts acústics de petit format, que permeten gaudir de l’experiència sonora en un entorn íntim i proper. Tampoc hi falten activitats participatives com tallers, xerrades amb artistes i trobades gastronòmiques on es recuperen sabors de la cuina tradicional cambrilenca vinculada al món rural. A més, l’edició d’enguany manté el compromís amb la sostenibilitat, amb

ús de materials reciclats en les instal·lacions, foment de la mobilitat sostenible per arribar als espais del festival i sensibilització sobre el valor del patrimoni natural.

UN DIÀLEG ENTRE RURALITAT I

ART CONTEMPORANI

El que fa únic el Festival Partides de Cambrils és el seu caràcter de pont entre l’art contemporani i la ruralitat. Però a Cambrils aquests mons es retroalimenten. Els artistes troben a les partides un escenari inspirador, carregat d’història i de símbols, mentre que el territori es veu reivindicat per les mirades artístiques que el travessen.

Aquesta simbiosi genera experiències úniques. Una caminada per un camí rural pot acabar en una intervenció artística; un camp d’oliveres acull un concert acústic; una masia es transforma en sala d’exposicions improvisada, construint un relat nou sobre el paisatge i la seva capacitat d’inspirar. Aquesta mirada compartida entre art i natura reforça el sentiment de comunitat i la consciència ambiental.

Amb cada nova edició, el festival reafirma la seva essència, unint l’art contemporani i la ruralitat en una experiència compartida que convida a mirar el territori amb nous ulls i a redescobrir el valor del que ens envolta.

CAMBRILS

CAMBRILS POSA EN MARXA UN PROJECTE PER CONÈIXER DE PRIMERA MÀ LES NECESSITATS DE LES PERSONES GRANS

L’objectiu és detectar possibles mancances i oferir serveis i recursos que ajudin a mantenir l’autonomia i la qualitat de vida de la gent gran del municipi

L’Ajuntament de Cambrils, a través de la Regidoria de Benestar Social, ha posat en marxa un nou projecte per conèixer millor la realitat i les necessitats de les persones majors de 80 anys del municipi. La iniciativa té com a finalitat identificar possibles mancances i oferir, si és necessari, els serveis i recursos que contribueixin a mantenir l’autonomia i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu tant rellevant per a la nostra societat.

Per la regidora de Benestar Social, Mar Espanya, “la gent gran és un actiu fonamental del nostre municipi, i especialment les persones majors de 80 anys mereixen una atenció més personalitzada i de qualitat. Amb aquest projecte volem escoltar-les, conèixer de primera mà la seva situació i garantir que disposen dels recursos necessaris per viure amb dignitat i autonomia” i ha afegit que “aquest contacte cara a cara ens permet no només detectar possibles necessitats, sinó també establir un vincle de confiança i reconeixement amb les persones que han construït i fet créixer Cambrils al llarg dels anys”.

TOTES LES PLATGES DE CAMBRILS OBTENEN LA QUALIFICACIÓ D’EXCEL·LENT EN EL DARRER CONTROL D’AIGUA

Els resultats, elaborats per l ’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ratifiquen i reforcen el compromís de l’Ajuntament amb la seguretat i benestar dels banyistes

Cambrils torna a destacar pel bon estat ambiental i sanitari de les seves platges. Segons els resultats de l’últim control quinzenal dut a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), totes les platges del municipi han obtingut la qualificació “d’excel·lent” en la qualitat de les seves aigües de bany.

Per l’alcalde, Oliver Klein, “les nostres platges són un actiu fonamental del municipi, tant per als cambrilencs i cambrilenques com per a les persones que ens visiten. Per això treballem, tot l’any, de manera rigorosa i responsable per assegurar que el nostre litoral mantingui els estàndards més alts de qualitat i sostenibilitat, tant per l’aigua com per la sorra” i ha afegit que “el fet que totes les platges de Cambrils hagin obtingut la màxima qualificació demostra que des de tots els departaments de l’Ajun-

tament implicats en aquesta tasca es treballa de manera impecable i amb la màxima eficiència”. Per acabar ha dit que “tota aquesta feina ben feta reforça la imatge de Cambrils com a destinació de confiança per al turisme familiar i sostenible”

CAMÍ MENDOZA DEIXA LA POLÍTICA MUNICIPAL: "NO ENS HEM DE PERPETUAR EN ELS CÀRRECS"

L'exalcaldessa de Cambrils confia en el seu relleu dins del partit i afirma que no deixa de banda Esquerra Republicana

L’exalcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza , es retira de la política municipal. En una roda de premsa, acompanyada de companys del partit, Mendoza explica que la decisió és fruit d’una reflexió personal i col·lectiva: "La política és un lloc de pas i no ens hem de perpetuar en els càrrecs"

Camí, que va ser alcaldessa durant sis anys, afirma que tanca aquesta etapa

amb satisfacció i amb el convenciment d’haver servit la ciutadania: "Ho he fet amb humilitat, proximitat i compromís. El millor honor ha estat poder governar el municipi que m’ha vist néixer i créixer". També destaca la importància del relleu: "Ara és l’hora de deixar pas a un equip preparat que continuarà defensant Cambrils".

Durant la seva intervenció, l’exalcaldessa subratlla que els deu anys de dedicació han estat "plens de vivències, reptes i aprenentatges", i vol agrair el suport rebut de la ciutadania i del seu partit.

EL 50È FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CAMBRILS TANCA AMB

UN BALANÇ “MOLT POSITIU”

Prop de 15.000 espectadors, diversos concerts amb entrades exhaurides i un tancament apoteòsic amb Lax’n’Busto consoliden el model de festival

Els Lax’n’Busto, amb un concert apoteòsic i memorable, van posar punt final a la 50a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC), que enguany ha superat àmpliament totes les expectatives. La cita ha reunit prop de 15.000 espectadors, molt per sobre de la previsió inicial, amb diversos concerts amb entrades exhaurides i una ocupació mitjana que s’acosta al 90%, confirmant el FIMC com un dels grans esdeveniments culturals del país.

Segons Xavi Fortuny, director de RGB Music i màxim responsable del festival juntament amb Isaac Albesa, ha dit que “a nivell general hem superat totes les expectatives en una primera edició com a organitzadors que era un repte per a l’equip. Estem molt contents amb el resultat i amb un model que crec que s’ha de consolidar en el temps. El Festival ha reconnectat amb el públic local, amb el públic del Camp de Tarragona, però també amb espectadors de diverses procedències: Barcelona, Lleida, l’Aragó o el País Basc i Navarra, així com amb centenars de visitants que, aprofitant la seva estada a Cambrils, han decidit confiar en la programació que els hem ofert”.

CAMBRILS

ELS MUNICIPIS TURÍSTICS DE LA COSTA DAURADA MULTIPLIQUEN ELS RESIDUS DURANT

ELS MESOS D'ESTIU

Salou i Cambrils comenten que els turistes acostumen a relaxar-se més a l'hora de reciclar

Els municipis turístics de la Costa Daurada generen en dos mesos d'estiu una quarta part de tots els residus de l'any i, en concret a l'agost, la majoria multipliquen per dos les tones de deixalles que recullen en un mes hivernal qualsevol.

Salou és la població on l'impacte del turisme en la generació de brossa és més acusat: l'agost de l'any passat s'hi van produir 3.985 tones de residus, que són més del triple que al febrer (1.156). Sumant-hi les del juliol, suposen el 30% de les deixalles de tot l'any. Cambrils produeix un 138% més de deixalles a l'agost que al febrer, i sumades a les del juliol, són exactament una quarta part del còmput anual. Les dues ciutats obren la porta a què la taxa turística sufragui serveis com el de la brossa.

EL PLA CAMBRILS OBERT REP UN NOU IMPULS DE L'AJUNTAMENT PER POTENCIAR EL COMERÇ DE PROXIMITAT

Oliver Klein: “el comerç urbà és una font clau de generació d’economia i d’ocupació estable i de qualitat, menys condicionada per l’estacionalitat"

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, han signat amb el president de la Unió de Botiguers de Cam -

brils (UBC), Tomás Sierra , el “Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Cambrils i la Unió de Botiguers de Cambrils per a la consolidació del Centre Comercial a Cel Obert (CCCO) del Pla de Dinamització Comercial Cambrils Obert per a l’any 2025”. L’acord inclou una subvenció de caràcter singular de 25.700 euros i la voluntat és renovar-lo l’any 2026.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha manifestat la total disposició de l’Ajuntament per reforçar el comerç de proximitat com a pilar de l’economia local i ha afirmat que “aquest conveni és una mostra clara del compromís del govern municipal amb el sector comercial del nostre municipi” L’alcalde ha destacat que “el comerç urbà és una font clau de generació d’economia i d’ocupació estable i de qualitat, menys condicionada per l’estacionalitat, pròpia de la seva activitat, que pateixen altres sectors” i ha afegit que el govern que presideix “col·laborarà, estretament, amb el teixit comercial per consolidar i fer créixer el comerç de Cambrils com un segell de qualitat i un motor generador d’oportunitats”

El Museu de Valls

homentage al GRUP TAÜLL

L’exposició “El Grup Taüll. L’avantguarda efímera” reuneix una quarantena d’obres dels set artistes que van marcar un punt d’inflexió en la postguerra artística catalana

Roser Pros Roca

UN GRUP NASCUT SOTA L’ABSIS DE TAÜLL

L’origen del Grup Taüll té alguna cosa de mític. El 1955, el fotògraf vallenc Francesc Català-Roca va immortalitzar set joves artistes sota l’absis romànic de Sant Climent de Taüll. Aquella imatge, avui icònica, va batejar una agrupació breu però determinant. Aquells set creadors eren Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Modest Cuixart, Marc Aleu, Joan Josep Tharrats, Jaume Muxart i Jordi Mercadé. Tots ells, amb estils diversos i diverses disciplines artístiques, compartien una mateixa inquietud: trencar amb l’art oficial i comercial que imperava en els certàmens franquistes i obrir camí a noves formes d’expressió.

El Grup Taüll va defensar un art nou, compromès amb el seu temps i connectat amb l’avantguarda europea. Tot i que la seva existència va ser efímera, perque es va dissoldre amb la mateixa rapidesa amb què havia nascut, el seu llegat va esdevenir clau per entendre l’evolució de l’art català de la segona meitat del segle XX.

TRES LLENGUATGES, UNA MATEIXA MIRADA

Un dels aspectes més fascinants del Grup Taüll és la diversitat de llenguatges artístics que hi convivien. L’exposició del Museu de Valls mostra com, tot i que el grup no es regia per un estil unitari, els artistes compartien un esperit de ruptura.

Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats representaven la tendència més abstracta. Tàpies hi aportava les seves primeres teles matèriques, amb les incisions i textures que el farien mundialment conegut. Tharrats, per la seva banda, presentava les seves “maculatures”, treballs experimentals fets a partir de taques i accidents gràfics que es convertiren en un símbol de llibertat creativa.

Jaume Muxart, Josep Guinovart

i Jordi Mercadé, per la seva banda, exploraven un llenguatge més expressiu. Guinovart, influït per Picasso i Matisse després d’una estada a París, va dotar la seva pintura d’una intensitat vitalista. Mercadé, fill del pintor i orfebre vallenc Jaume Mercadé, aportava una mirada tràgica i existencialista fruit de la seva experiència a la capital francesa. Muxart, en canvi, destacava per una pinzellada colorista, amb influències de Van Gogh o Goya.

Marc Aleu i Modest Cuixart completaven el grup amb una sensibilitat propera al surrealisme i a la màgia de les màscares africanes. Cuixart, que quan es va formar el grup acabava de passar una temporada a França, experimentava amb tècniques com el dripping i el frottage, mentre que Aleu combinava pintura i il·lustració amb un estil de contundència primitiva.

Així, tots diferents, variats i originals i Malgrat això, tots aquets artistes compartien una mateixa font d’inspiració: l’art romànic. Com afirmava Joan Miró, el romànic posseïa una “potencialitat i severitat” que inspirava els artistes catalans de postguerra. En el cas del Grup Taüll, el romànic era, més enllà d’una referencia estètica, un símbol d’arrelament i, alhora, un punt de partida per explorar nous llenguatges.

EL LLEGAT DEL GRUP TAÜLL

El context en què va néixer el grup és fonamental per entendre la seva importància. Ens trobem al 1955, en plena dictadura franquista, quan l’art oficial promovia una estètica retrògrada i allunyada de les avantguardes europees. En aquest panorama, l’aparició del Grup Taüll va ser pràcticament un acte de rebel·lia, fins al punt de ser considerats com un “grup d’art polític”, perquè qüestionaven les bases del sistema artístic imperant.

El 1955, el fotògraf vallenc Francesc Català-Roca va immortalitzar set joves artistes sota l’absis romànic de Sant Climent de Taüll

La seva irrupció va coincidir amb la III Biennal Hispanoamericana

d’Art de Barcelona, un esdeveniment clau que va situar Catalunya en l’escena internacional. Allà, Tàpies va triomfar amb les seves obres matèriques, però més enllà del reconeixement individual, el que va quedar va ser la imatge col·lectiva del grup: set joves artistes decidits a obrir nous camins. Avui, 70 anys després, el Museu de Valls recupera aquella experiència efímera tot recordant que la modernitat artística catalana es va construir amb grans noms individuals, i també amb gestos col·lectius.

EL MUSEU DE VALLS I LA MEMÒRIA D’UN TEMPS

L’exposició “El Grup Taüll. L’avantguarda efímera”, que es pot visitar fins al 28 de setembre de 2025, reuneix una quarantena d’obres dels set artistes. Pintures, gravats i collages que permeten entendre la riquesa i la diversitat d’aquest grup irrepetible. La mostra coincideix amb la commemoració dels 70 anys de la Biennal de 1955, i s’inscriu dins d’un programa més ampli del Museu de Valls, que inclou una exposició sobre els pintors figuratius de la Sala Parés.

El Museu de Valls ja custodia una part del llegat de Jordi Mercadé, i es converteix així en un espai privilegiat per reconnectar amb aquella generació. I això amb un valor afegit: el d’apropar la gran història de l’art català a un públic ampli i divers.

La mostra es podrà veure a Valls fins al 28 de setembre de 2025. Una oportunitat perquè públics de diferents territoris puguin descobrir o redescobrir el llegat del Grup Taüll.

VALLS

VALLS PRESENTA LA NOVA PROGRAMACIÓ DEL CENTRE CÍVIC

Algunes de les activitats es desplacen al nou equipament municipal de Ca Xapes

El Centre Cívic de Valls inicia aquest nou curs 2025/2026 amb una programació amb gran varietat d'activitats per a tots els públics, des d'infants fins a gent gran. Amb aquest, el Centre Cívic arriba al seu tretzè curs des del seu actual emplaçament a l’edifici de la Biblioteca Carles Cardó, amb més de 600 activitats programades al llarg d’aquests anys i l’assistència i participació de milers de persones.

En total, la programació d’aquest trimestre compta amb 45 activitats, entre

les quals cursos, activitats i espectacles infantils i familiars (el «Minicívic») o xerrades i tallers adreçats a persones de totes les edats. Entre les novetats d’aquest trimestre destaca que algunes de les activitats de caràcter artístic es desplaçaran al nou equipament municipal de Ca Xapes, amb la finalitat de millorar els espais de realització de les mateixes i oferir una major comoditat a usuaris i usuàries. La nova programació s’iniciarà durant la tercera setmana de setembre, en concret, a partir del dilluns dia 15.

AIXÍ SOBREVIU EL DARRER VIDEOCLUB DE VALLS: "DE LLOGAR 200 PEL·LÍCULES UN DISSABTE, VAM PASSAR A 3 O 4"

Des de fa anys, les llaminadures són la font principal dels ingressos, que complementen amb la impressió de fotografies i la venda de loteria

Generacions de vallencs han crescut amb el videoclub Cinerama sigui per llogar-hi pel·lícules o per comprar-hi llaminadures. El negoci va obrir fa gairebé quaranta anys, i després d'uns set anys, el 1993 el va adquirir el pare d'en Jonathan Adrián Ruíz , que n'és l'actual propietari. Així, fa disset anys, va agafar les regnes del negoci familiar, conjuntament amb la seva parella, la Montse, i, des de llavors, s'han adaptat als nous temps. Els canvis de formats, la pirateria, la Covid o l'auge de les plataformes, han provocat que el lloguer de pel·lícules sigui testimonial. De fet, des de fa anys, les llaminadures són la font principal dels ingressos, que complementen amb la impressió de fotografies i la venda de loteria.

"Des de la Covid fins ara, les pel·lícules s'han quedat pràcticament mortes", expressa Adrián en una entrevista a l'ACN. Els films ja només disposen de poc més d'una estanteria del local quan anys enrere ocupaven tot un pany de paret. "La pel·lícula ja és més com un moble o com un quadro que puguis tenir a casa; amb algun client, que de vegades, te n'agafa alguna", assevera Adrián.

Pocs mesos abans de l'inici de la pandèmia van entrar en el negoci de la Loteria Nacional, que els va ajudar a continuar endavant. Tot i que no tenen data per fer canvis a la botiga, en Jonathan i la Montse tenen pensat reduir l'espai dedicat als films.

MOR L'HISTÒRIC DE LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS, JORDI BONASTRE GISBERT

En Jordi va ser gairebé un nom fix de la Colla entre 1994 i 2012, però va haver d'abandonar per problemes mèdics

Jordi Bonastre Gisbert, històric excasteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ha mort amb 61 anys, segons ha confirmat la Colla en un comunicat. Entre el 1994 i el 2012, Bonastre va ocupar la posició de crossa i de baix en la majoria dels castells de la Colla, però un problema coronari el va obligar a apartar-se de l'activitat. Tot i això, va continuar sent un referent tant a dins la Colla com a la ciutat de Valls, implicant-se sempre amb molta sensibilitat i generositat en allò que feia.

La seva pèrdua ha provocat una profunda tristesa entre els vallencs i l'afició castellera, però també deixa un record que perdurà en tots aquells que el van conèixer i que van compartir amb ell la seva estima pel món casteller i per la ciutat.

VALLS

ARRIBA EL CALÇOFEST A VALLS: EL FESTIVAL

QUE DONA EL TRET DE SORTIDA A LA TEMPORADA DE CALÇOTADES

El 22 de novembre, la capital de l’Alt Camp es convertirà en l’epicentre cultural i gastronòmic de Catalunya amb concerts, espectacles i una gran calçotada popular

Valls serà l’escenari d’un nou festival que vol consolidar-se com una de les grans cites de la cultura i gastronomia a Catalunya. El Calçofest , que tindrà lloc el dissabte 22 de novembre, neix per celebrar el començament de la temporada de calçots. El festival combinarà música, cultura i gastronomia , i promet ser una jornada plena d’activitats per a tots els públics.

El centre històric de la ciutat es transformarà en un escenari viu amb espectacles gratuïts de dansa, màgia i circ des del matí. A la tarda, el protagonisme passarà a la música amb una programació de concerts de gran format a l’aparcament de l’Hort del Carme. A partir de les 16 h, pujaran a l’escenari Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Ginestà, Les Que Faltaband, Maria Jacobs i DJ Trapella

LA FIRAGOST DE VALLS DISSENYA CANVIS

SIGNIFICATIUS PER DONAR ENCARA MÉS VISIBILITAT AL

PRODUCTE DE PROXIMITAT

L'edició d'enguany ha comptat amb una gran afluència de públic i ha destacat per la qualitat i diversitat d'expositors

La Firagost, que el 2026 celebrarà el seu 70è aniversari, ja ha començat a marcar el camí cap a aquesta fita amb un canvi d’enfocament que destaca el producte de proximitat i la vinculació amb l’origen agrícola de la Fira. L’edició 2025 ha estat especialment rellevant, no només per l’alta afluència de públic, sinó també per la qualitat i diversitat dels expositors, amb un increment destacat dels productors agroalimentaris, una excellent valoració del sector de vins i caves i un èxit comercial notable en el sector de l’automoció, que ha tornat a apostar per la Firagost com a aparador de les seves novetats.

«La fira s’estava gestionant com fa 69 anys, però el món ha canviat», afirma Josep M. Rovira, president de la Cambra de Comerç de Valls. «Cal adaptar-nos

als nous hàbits de consum, a les noves tecnologies i passar de la matèria primera als productors d’aliments». Amb la vista posada en la 70a edició, la Cambra ja treballa per consolidar la Firagost com un esdeveniment que projecti el Camp Català cap al futur, sense perdre mai la seva essència i tradició.

ES COMENÇA A APLICAR LA NOVA ORDENANÇA DE MOBILITAT AMB CANVIS ALS PATINETS ELÈCTRICS

La Policia Local ha intensificat els controls i la presència als carrers per garantir-ne el compliment i ha instruït els primers expedients

Amb l’entrada en vigor de l’ordenança, la Policia Local ha intensificat els controls i la presència als carrers per garantir-ne el compliment i ha instruït els primers expedients, com és el cas de la denúncia a un conductor de patinet per circular amb el telèfon mòbil a la mà i no respectar un senyal de cedir el pas. L’infractor s’enfronta a una sanció de 200 euros i el seu vehicle ha estat traslladat a la comissaria fins que acrediti la titularitat del patinet. Per reforçar encara més les inspeccions, la Policia Local preveu adquirir un dinamòmetre que permetrà detectar in situ si un patinet ha estat manipulat per augmentar-ne la potència o la velocitat, i aplicar-hi les sancions corresponents.

L’Ajuntament recorda que, d’acord amb la normativa, els patinets elèctrics:

No poden circular per zones de vianants.

• Han de respectar les normes generals de circulació.

• Només poden ser conduïts per persones majors de 16 anys.

• És obligatori portar casc homologat, llums, elements reflectants i timbre.

Salou recupera els nius de metralladores de Porroig

L’Ajuntament impulsa la rehabilitació d’aquestes construccions de la Guerra Civil per posar en valor el patrim oni històric i convertir-lo en un nou recurs turístic, cultural i testimoni viu de la seva història

Roser Pros Roca

Els records de la Guerra Civil espanyola encara són presents a molts racons del territori, especialment als punts geogràfics on es van portar a terme les accions més decisives o cruentes. A Salou, aquest passat marcat per la por i la resistència es fa visible a través dels nius de metralladores de Porroig. Es tracta d’unes fortificacions costaneres que ara l’Ajuntament ha decidit recuperar i posar en valor. L’objectiu és doble: per

una banda, preservar un patrimoni històric de gran interès i, alhora, oferir a la ciutadania i als visitants un espai de reflexió que ajudi a entendre millor el paper de Salou en un dels episodis més durs del segle XX.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que “aquest projecte ens permet conservar elements històrics de gran valor, i també ens obre una nova finestra cultural i turística, integrant el llegat de la Guerra Civil de la ciutat, que és Capital de la Cultura Cata-

lana 2025”

QUÈ SÓN ELS NIUS DE METRALLADORES DE PORROIG?

Els anomenats nius de metralladores són petites construccions de formigó armat, de planta circular o quadrada, ideades com a punts de defensa i vigilància del litoral durant la Guerra Civil. Servien per allotjar metralladores i armes pesants i protegir els soldats dels atacs aeris o navals.

A Porroig, una zona costanera estratègica situada a llevant de

coberta amb una cúpula, amb una estança rectangular i tres galeries. Les parets tenen un gruix d’1,1 metres, i en el seu moment es van preservar perquè als anys 70, al damunt s’hi va construir una plaça. L'alcalde explica que estan "força ben conservats" i que ara els estan "adaptant" perquè siguin visitables.

LA GUERRA CIVIL A SALOU: ENTRE LA DEFENSA I LA SUPERVIVÈNCIA

Per entendre la importància dels nius de Porroig cal situar-los en el seu context històric. Durant la Guerra Civil (1936-1939), la costa de Tarragona era un punt estratègic: prop del front d’Aragó i amb una activitat portuària que feia de la zona un objectiu militar.

Salou, encara lluny de ser el gran pol turístic actual, era un petit nucli pesquer i agrícola. Tot i això, va patir els efectes de la guerra: bombardejos aeris, mobilització de veïns i construcció de defenses. Els nius de metralladores eren part d’aquesta estratègia defensiva que, malgrat els esforços, no va poder evitar el col·lapse de la rereguarda republicana a finals de 1938.

Formaven part d’una

línia defensiva més àmplia, que s’estenia al llarg de la costa tarragonina, amb l’objectiu de frenar un possible desembarcament de les tropes franquistes o un atac per mar

Salou, encara es conserven diversos d’aquests nius, que eren una defensa republicana durant la guerra, dues bateries que formaven part d’una línia defensiva més àmplia, que s’estenia al llarg de la costa tarragonina, amb l’objectiu de frenar un possible desembarcament de les tropes franquistes o un atac per mar. El seu disseny responia a criteris pràctics: murs gruixuts, espitlleres estretes per disparar, i camuflatge amb vegetació o pedres per fer-los gairebé invisibles des de la llunyania.

L'any 2021, els dos nius van ser declarats Béns Culturals d'Interès Local (BCIL), acció prèvia per restaurar-los i obrir-los al públic. Són una construcció de planta circular

Avui, aquestes restes militars esdevenen un record silenciós d’aquells anys convulsos i una oportunitat per explicar

a les noves generacions com es va viure el conflicte a nivell local.

Llavors, la iniciativa de l’Ajuntament de Salou per recuperar els nius de Porroig converteix aquest espai en un recurs cultural i pedagògic.

Les obres inclouen la neteja i consolidació de les estructures existents, per garantir-ne l’estabilitat, la senyalització i interpretació amb panells explicatius que contextualitzin la seva funció històrica, la creació d’un itinerari visitable, integrat dins del paisatge i connectat amb altres punts d’interès de la zona, i també l’adequació d’accessos perquè sigui un espai accessible per a tothom.

Amb aquest projecte, Salou posa en relleu el patrimoni material, però també l’immaterial que es refereix a la memòria històrica. Segons Granados, “és una manera d’honorar el passat, però també d’enriquir l’oferta cultural i turística, mostrant que Salou és molt més que sol i platja”

ALTRES FORTIFICACIONS

I EL LLEGAT DEFENSIU DEL LITORAL

Els nius de metralladores de Porroig no són un cas aïllat. Al llarg del litoral tarragoní, i especialment a la Costa Daurada, encara es poden trobar altres restes defensives de la Guerra Civil, com ara els búnquers i trinxeres a la Pineda (Vila-seca) i al cap de Salou, les restes de bateries antiaèries que formaven part de la defensa del port de

Tarragona, i sobretot a les Terres de l’Ebre, hi ha diverses construccions similars ubicades al litoral ebrenc, vinculades a la defensa de la costa i del delta.

Aquest conjunt de fortificacions conforma un patrimoni històric d’alt interès, sovint conegut a nivell local, però poc identificat pel gran públic. La seva recuperació, com en el cas de Porroig, contribueix a explicar la història recent del país i a establir itineraris culturals amb capacitat per atreure tant el públic local com els visitants interessats en la història i la memòria.

Així, la posada en valor dels nius de Porroig va més enllà d’una actuació patrimonial, perquè també és un acte de memòria històrica. Els espais de guerra, quan es recuperen amb mirada pedagògica, esdevenen eines d’educació i reflexió.

Els panells informatius i les activitats que es preveuen organitzar —com visites guiades o tallers educatius per a escoles— permetran comprendre millor la duresa del conflicte i la importància de preservar la pau. En aquest sentit, el projecte s’alinea amb iniciatives similars que s’han fet a altres punts de Catalunya, com les rutes de la Batalla de l’Ebre o l’obertura i habilitació dels refugis antiaeris de Barcelona.

SALOU, CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2025

La recuperació dels nius de metralladores s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia de projecció cultural de la ciutat. Salou és la Capital de la Cultura Catalana aquest 2025, i aquest projecte patrimonial és una peça clau d’aquest programa.

Al llarg del litoral tarragoní, i especialment a la Costa Daurada, encara es poden trobar altres restes defensives de la Guerra Civil om ara els búnquers i trinxeres a la Pineda

L’alcalde Granados ho ha subratllat: “La cultura és només art o espectacle, però també ho és preservar i explicar el nostre passat. Amb projectes com aquest, Salou es prepara per mostrar al món la seva riquesa patrimonial i cultural en totes les dimensions ”.

Així, els nius de Porroig s’incorporaran a l’oferta cultural del municipi, al costat d’altres actius com el passeig marítim, el patrimoni natural i la seva nodrida programació cultural anual.

Aquest és el pas endavant que fa Salou en favor del seu patrimoni històric: la recuperació dels nius de metralladores. Aquesta actuació, que ha comptat també amb el suport de la Diputació de Tarragona, permetrà que un indret fins ara poc conegut es converteixi en un punt de visita, integrat dins de la vida quotidiana de la ciutat. Tot plegat convida a la reflexió i és un recordatori sobre la importància de conèixer el passat i aprendre’n. Al mateix temps, aquest projecte situa Salou en el mapa de les ciutats que aposten per una cultura completa i compromesa amb la història.

L'AJUNTAMENT DE SALOU REFORÇA

L’ATENCIÓ A CAP SALOU AMB ACTUACIONS TRANSVERSALS

Aquestes actuacions impliquen diverses regidories i s’emmarquen dins la política municipal de garantir la qualitat urbana i ambiental del Cap Salou

L’Ajuntament de Salou continua desenvolupant el pla d’actuacions i intervencions de millora al Cap Salou, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels serveis i condicionar els espais públics urbans d’aquesta zona del municipi.

Aquestes actuacions impliquen diverses regidories i s’emmarquen dins la política municipal de garantir la qualitat urbana i ambiental del Cap Salou amb atenció i accions de posada a punt dels espais. A part de l’atenció a les necessitats que realitza l’Ajuntament, hi ha les propostes del Consell Territorial del Cap Salou, que és un espai de participació i interlocució entre els veïns i l’ajuntament. Una de les principals línies d’actuació ha estat l’ampliació del servei de recollida selectiva, amb la instal·lació de noves bateries de contenidors per a les cinc fraccions i la incorporació de punts específics per al reciclatge d’oli usat i piles.

LA TORRE VELLA DE SALOU INICIA UNA NOVA ÈPOCA PER A L’ART I LA CULTURA

Aquest emblemàtic edifici del segle XVI, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional s’ha transformat en un gran centre cultural amb més sales, més serveis i millors condicions

La Torre Vella de Salou va reobrir després d’unes obres de reforma i rehabilitació, que marca l’inici d’una nova etapa per a l’art i la cultura a Salou. Aquest emblemàtic edifici del segle XVI, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional s’ha transformat en un gran centre cultural amb més sales, més serveis i millors condicions.

En el seu discurs, l’alcalde va dir que “La Torre Vella és patrimoni de tots els salouencs i salouenques. És un símbol del nostre passat i, a partir d’avui, un espai viu i útil per al futur. Gaudim-la, cuidem-la, i convertim-la en un veritable referent cultural del nostre municipi.” Granados ha remarcat que “aquesta rehabilitació ens permet disposar d’un equipament modern, accessible i preparat per acollir una programació artística de primer nivell”

SALOU APROVA UN NOU CONTRACTE DE JARDINERIA

El nou contracte, amb un import total de 4.873.727,30 euros i una durada de dos anys, està dividit en quatre lots i reserva un d’aquests a centres especials de treball d’iniciativa social, fomentant així la inclusió laboral

L’Ajuntament de Salou ha aprovat - amb els vots favorables de Sumem per Salou–PSC, ERC, Sempre Salou, USAP i la regidora no adscrita, i amb les abstencions del PP i Vox -, l’adjudicació del contracte dels serveis integrals de conservació, manteniment i neteja dels parcs, jardins, zones verdes municipals i arbrat viari de Salou.

Segons ha destacat l’alcalde de Salou, Pere Granados, “l’objectiu d’aquesta nova concessió de jardineria és continuar posant en valor el patrimoni natural i vegetal de Salou, que per nosaltres és fonamental”. Alhora, ha recordat que “el municipi ja compta amb les quatre estrelles de les Viles Florides, un reconeixement que ens situa com a referent a Catalunya en zones verdes i enjardinament. Ara volem anar més enllà i millorar encara més els serveis que tenim fins avui”.

SALOU REIVINDICA UNA PLANTILLA MÉS ESTABLE DE MOSSOS PER REFORÇAR LA SEGURETAT DURANT TOT L’ANY

La consellera d’Interior i l’alcalde de Salou coincideixen en manifestar que Salou és una ciutat segura

La consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlon, va visitar Salou, acompanyada de la delegada del Govern a Tarragona, Lucia López; del director dels serveis territorials d’Interior, Carlos López , els caps de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra i de diversos regidors del consistori. Durant la visita institucional i la reunió que va mantenir amb l’alcalde, Pere Granados, va subratllar la importància de la col·laboració entre administracions per afrontar conjuntament

AGENTS CÍVICS I NOUS DISPOSITIUS POLICIALS PER GARANTIR MILLOR ATENCIÓ I MAJOR CONVIVÈNCIA A SALOU

En declaracions als periodistes, Núria Parlon va posar en valor els reforços ja implementats, avançant que “la campanya d’estiu compta amb 33 efectius addicionals a la comissaria de districte de Vila-seca i Salou. Però, com bé diu l’alcalde, cal una estratègia desestacionalitzada per garantir una plantilla estable tot l’any. Aquesta és la línia en què estem treballant”

LA LLUITA DE SALOU CONTRA LA CRIMINALITAT DONA ELS SEUS FRUITS AMB UN DESCENS DEL 16,8%

Els robatoris amb força en domicilis han baixat més d'un 40% i el tràfic de drogues un 35% durant els primers sis mesos de l'any els reptes en matèria de seguretat.

Salou ha registrat una destacada reducció de la criminalitat en els primers sis mesos de 2025. Segons les dades publicades pel Ministeri de l’Interior, entre gener i juny es van comptabilitzar 1.352 infraccions penals, davant les 1.625 del mateix període de 2024. Aquesta xifra representa

una disminució del 16,8% respecte a l’any anterior.

La criminalitat convencional ha passat de 1.472 casos a 1.250, amb un descens del 15,1%. Els robatoris amb força en domicilis mostren la baixada més pronunciada, amb una reducció del 43,8% (de 80 a 45 casos). També s’han reduït de manera notable els robatoris en establiments i altres instal·lacions (-38,8%) i els delictes de tràfic de drogues (-35%). A més, els furts han baixat un 9,9%, mentre que les sostraccions de vehicles han caigut un 14,3%. Els delictes de lesions i baralles tumultuàries també han experimentat un descens del 15,4%.

Amb aquestes accions es vol reafirmar el seu compromís amb l’atenció ciutadana, la convivència i la seguretat durant la temporada estival

L’Ajuntament de Salou va incorporar, a principis d’estiu, 23 agents cívics i de dinamització, mitjançant un Pla d’Ocupació dinamitzador i de promoció cívica, amb l’objectiu de reforçar la presència municipal al carrer i millorar l’atenció directa a la ciutadania. Aquestes persones es van integrar a diferents departaments del consistori, com ara Cultura, Brigades, Policia Local, Promoció Econòmica, Salut Pública, Gent Gran, Consergeria i Benestar Animal.

La seva tasca és la d’actuar com a enllaç entre l’administració i la ciutadania (residents i visitants), tot vetllant pel bon funcionament dels espais públics i facilitar la comunicació amb els serveis municipals. Amb aquesta nova edició del Pla d’Ocupació, el consistori ha volgut potenciar la proximitat institucional així com la rapidesa i l’eficàcia en les intervencions, tot donant resposta a les necessitats del municipi, amb un reforç humà i professional que incideixi directament en la qualitat dels serveis.

Vila-seca amplia el BUS BLAU amb nous trajectes

i més freqüència

A partir de l’1 de setembre, el servei compta amb dos autobusos, més parades estratègiques i una clara aposta per la descarbonització

Roser Pros Roca

El transport urbà de Vila-seca fa un pas endavant. Des de l’1 de setembre de 2025 l’Ajuntament ha fet entrar en funcionament una ampliació del Bus Blau, el servei de mobilitat municipal que des del 2020 connecta els principals punts del municipi. La millora incorpora nous recorreguts, més freqüències i una aposta decidida per la sostenibilitat, amb la previsió d’incorporar un autobús articulat i 100% elèctric.

Aquesta ampliació respon a la voluntat de facilitar els desplaçaments quotidians, connectar millor

els barris i fomentar un transport públic accessible i respectuós amb el medi ambient.

UN SERVEI CONSOLIDAT QUE

CREIX AMB NOVES RUTES

El Bus Blau es va posar en marxa el juliol del 2020 amb l’objectiu de millorar la mobilitat interna del municipi. Des d’aleshores, s’ha consolidat com una eina útil i ben valorada pels veïns i veïnes. Només l’any 2024, el servei va registrar 204.840 viatgers, una xifra que confirma la seva utilitat i que ha animat el consistori a ampliar-lo.

Amb la nova etapa, el servei passa a operar amb dos autobusos: El pri-

mer connectarà Vila-seca amb la Pineda, responent a una demanda clau de mobilitat entre el nucli històric i la zona costanera. Està previst que aquest vehicle sigui substituït l’any vinent per un autobús articulat i elèctric, una aposta clara per la descarbonització. El segon seguirà un recorregut circumval·latori pel nucli urbà i arribarà fins a la Plana. Aquest trajecte enllaçarà punts estratègics de la vida quotidiana, com el Centre de Salut, l’Estació de tren, l’Estadi, el Polígon L’Alba, el Conservatori Municipal de Música, els instituts, el Centre Comercial i els diferents barris de Vila-seca.

Amb aquesta organització, el

El fet que el servei sigui gratuït amb la VilaCard assegura que ningú quedi exclòs per raons econòmiques

Bus Blau no només facilita els desplaçaments interns, sinó que també reforça la cohesió entre barris i serveis bàsics, evitant la dependència del vehicle privat.

MÉS FREQÜÈNCIA I MILLORS CONDICIONS DE VIATGE

Un altre dels grans avenços és l’increment de freqüències. A partir de setembre, els autobusos circularan cada 30 minuts a l’estiu i cada 45 minuts a l’hivern. Aquesta millora suposa un salt qualitatiu, ja que redueix els temps d’espera i afavoreix la comoditat dels desplaçaments.

Per complementar-ho, l’Ajuntament destinarà gairebé 400.000 euros addicionals a la instal·lació de noves marquesines, senyalització de parades i infraestructures del servei. Tot plegat se suma a la inversió municipal de gairebé un milió d’euros anuals per mantenir i fer créixer el Bus Blau.

El servei, gestionat per l’empresa BusPlana, manté també un dels seus trets més atractius: la gratuïtat per a tots els usuaris que disposin de la targeta ciutadana VilaCard. Aquest element ha estat clau per incrementar-ne l’ús i consolidar la seva presència entre la població.

La millora del Bus Blau no és només una qüestió de mobilitat: també té un impacte social i cultural. Facilitar l’accés als centres educatius, equipaments culturals, zones comercials i espais esportius contribueix a la igualtat d’oportunitats i reforça la vida comunitària.

Els estudiants podran arribar amb més facilitat als instituts i al Conservatori; les famílies disposaran d’una opció més còmoda per anar al Centre Comercial o a la plat-

ja; i les persones grans tindran una eina més accessible per arribar al CAP o a l’estació de tren.

El fet que el servei sigui gratuït amb la VilaCard assegura que ningú quedi exclòs per raons econòmiques, convertint el Bus Blau en un element inclusiu i cohesionador.

VILA-SECA, UNA CIUTAT QUE APOSTA PER LA MOBILITAT

MODERNA

Amb l’ampliació del Bus Blau, Vila-seca no només millora la seva xarxa de transport urbà, sinó que fa un pas cap a la modernització de la ciutat. La iniciativa respon a una visió global de municipi connectat, sostenible i orientat a les necessitats reals de la ciutadania.

L’Ajuntament ha volgut remarcar que aquesta ampliació s’inscriu en un projecte de futur que busca consolidar Vila-seca com a ciutat moderna, accessible i respectuosa amb el medi ambient. El compromís municipal amb la mobilitat verda queda reforçat amb aquesta aposta per un transport urbà que combina eficiència, sostenibilitat i qualitat del servei.

Vila-seca es mira amb ulls de pagesia al Concurs de Fotografia Albert Itúrria

La 13a edició del certamen homenatja la memòria del fotògraf local i posa el focus en el món agrícola vila-secà

Roser Pros Roca

Vila-seca té en marxa una nova edició del Concurs de Fotografia

Digital Albert Itúrria, una cita que s’ha consolidat com un homenatge permanent a la figura d’aquest fotògraf local, que durant més de tres dècades va immortalitzar la vida, les festes i els costums del municipi. Enguany, la temàtica del concurs és la pagesia vila-secana. El certamen, obert a tothom sense límit d’edat, s’articula en dues categories —adults i infantil— i busca captar, la quotidianitat del camp. Conreus, feines agrícoles, mercats, parades i sobretot les persones que dia rere dia mantenen viva aquesta activitat esencial, seran els protagonistes de les imatges que s’hi presentin.

LA PAGESIA, EN EL CENTRE

DEL FOCUS

Amb aquesta temàtica, l’Ajuntament de Vila-seca vol posar en valor la pagesia local, reconeixent la

seva importància i la seva contribució a l’equilibri econòmic, cultural i ambiental del municipi. El concurs persegueix l’objectiu de ser una crida a la memòria i a la sensibilització, oferint una mirada artística, mescla de bellesa i testimoniatge. Els organitzadors remarquen que la fotografia pot ser un vehicle potent per preservar i difondre aquesta realitat, que forma part de la identitat del municipi.

Aquest concurs no seria possible sense la memòria d’Albert Itúrria, el fotògraf que va capturar amb sensibilitat la vida social, cultural i arquitectònica de Vila-seca

PREMIS I CALENDARI

Els premis del concurs mantenen el seu atractiu. A la categoria d’adults s’atorgaran tres guardons: 700 euros per a la millor fotografia,

350 per a la segona classificada i 175 per a la tercera. A la categoria infantil, en canvi, s’han establert cinc reconeixements amb material escolar valorat en 50 euros cadascun.

RECORDANT ALBERT ITÚRRIA

Aquest concurs no seria possible sense la memòria d’Albert Itúrria, el fotògraf que va capturar amb sensibilitat la vida social, cultural i arquitectònica de Vila-seca. La seva obra constitueix un testimoni dels canvis del municipi i de la vitalitat de la seva gent. En record seu, fa ja tretze edicions que el concurs ofereix l’oportunitat a nous i vells aficionats a la fotografia de mostrar la seva pròpia mirada sobre Vila-seca. Amb la seva aposta per la pagesia com a tema central, el Concurs de Fotografia Albert Itúrria 2025 reconeix el passat i el present de Vila-seca, mentre convida a reflexionar sobre el futur i la necessitat de preservar el vincle amb la terra. Una manera de continuar mirant el municipi amb ulls nous, però amb el respecte i la sensibilitat que Itúrria sempre hi va posar.

VILA-SECA

FIL A L'AGULLA CONTRA L'INCIVISME: HAN OBERT MÉS DE 600 DILIGÈNCIES ADMINISTRATIVES

Abocar residus a fora dels contenidors pot comportar sancions de fins a 30.000 euros

Durant el primer semestre de l’any, la Policia Local de Vila-seca ha instruït un total de 618 actes vinculades totes elles a la nova ordenança municipal de Civisme i Convivència de Vila-seca. D’aquestes 618 actes, 349 corresponen a inspecció d’obres, 162 a civisme i convivència, 76 a tinença d’animals domèstics i 31 fan referència a expedients d’execució de neteja de solars i propietats particulars.

En aquest sentit, i a la vista dels expedients realitzats, l’Ajuntament de Vila-seca ha instal·lat dos nous cartells informa -

tius a les bateries de contenidors situades al carrer del Camí dels Morts de la Plana. Aquests cartells recorden la prohibició d’abocar residus a fora dels contenidors, una pràctica incívica que pot comportar sancions de fins a 3 0.000 euros i on s’informa també sobre la normativa i les sancions aplicables en cas de produir abocaments irregulars en llocs no autoritzats. Alguns d’aquests cartells van acompanyats de càmeres de videovigilància on indiquen la prohibició d’abocar residus i escombraries a tot el terme municipal.

FINALITZEN LES OBRES DE L’AVINGUDA DE LA VERGE DE MONTSERRAT A VILA-SECA

Les obres han tingut un cost de 479.312,73 € amb càrrec al pressupost municipal

L’Ajuntament de Vila-seca ha donat per finalitzades les obres de l’avinguda de la Verge de Montserrat i del carrer d’Antoni Gaudí, que es van iniciar el passat mes de març. Aquestes obres han consistit en la renovació de la xarxa municipal de clavegueram i les escomeses particulars de tots els edificis, així com la renovació de la xarxa d’aigües pluvials i de la xarxa d’aigua potable.

Aquests treballs també han servit per a millorar l’accessibilitat de les voreres del carrer d’Antoni Gaudí i en total s’han adequat un total de 9 passos de vianants per a persones amb mobilitat reduïda amb els seus corresponents guals (7 pertanyen a l’avinguda de la Verge de Montserrat i 2 al carrer d’Antoni Gaudí).

D’aquesta manera, es facilita al màxim la mobilitat de les persones, sobretot d’aquelles que són usuàries de cadires de rodes o caminadors.

EL BUS BLAU DE VILA-SECA OFERIRÀ NOVES PARADES I AUGMENTARÀ LES FREQÜÈNCIES DE PAS A PARTIR DEL SETEMBRE

A partir de l’1 de setembre de 2025, entrarà en funcionament l’ampliació d’aquest servei

L’Ajuntament de Vila-seca fa un pas endavant en la millora de la mobilitat municipal amb l’ampliació i renovació del servei de transport públic Bus Blau A partir de l’1 de setembre de 2025, entrarà en funcionament l’ampliació d’aquest servei, amb novetats destacades que permetran millorar la connexió entre diversos punts del municipi i fomentar una mobilitat més sostenible.

El nou servei, que seguirà operant BusPlana, disposarà d’un total de dos autobusos: un connectarà Vila-seca amb la Pineda, el qual es preveu que pugui renovar-se durant l’any vinent per tal que sigui articulat i 100% elèctric, una aposta clara per la descarbonització. L’altre autobús farà un recorregut circumval·latori pel nucli urbà i també arribarà fins a la Plana.

El recorregut circumval·latori inclourà parades en punts estratègics com el Centre de Salut, l’Estació de tren, l’Estadi, el Polígon L’Alba, el Conservatori Municipal de Música, els instituts, el Centre Comercial i els diversos barris de Vila-seca, a més de la Plana. Les freqüències també s’incrementen, amb una circulació aproximada cada 30 minuts a l’estiu i cada 45 minuts a l’hivern, per tal de facilitar desplaçaments ràpids i eficients dins del municipi.

VILA-SECA

ELS PRIMERS 7 COMBOIS PEL

TRAMVIA DEL CAMP DE TARRAGONA COSTARAN GAIREBÉ 60 MILIONS

Els tramvies incorporaran tecnologia de seguiment en temps real perquè els usuaris en puguin conèixer la seva ubicació

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha adjudicat el subministrament i manteniment de set tramvies elèctrics per al tramvia del Camp de Tarragona a l'empresa Stadler Rail Valencia, per 59,7 milions d'euros. El termini màxim d'entrega dels vehicles serà de 33 mesos, un cop formalitzat el contracte.

Els aparells s'utilitzaran per a la primera fase del projecte que unirà Cambrils i Vila-seca. Els tramvies tindran una longitud màxima de 33,62 metres i una capacitat de 211 persones i estaran adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Comptaran amb 54 seients, dues places per a persones amb mobilitat reduïda i deu seients abatibles, amb zones multifuncionals per a bicicletes o cotxets.

Els vehicles disposaran d'un sistema d'emmagatzematge d'energia embarcada que els permetrà circular en els trams sense catenària. A més, estaran dissenyats minimitzant l'impacte ambiental al llarg de tota la seva vida útil, amb especial atenció a la reducció del consum energètic i a l'augment dels índexs de reciclabilitat i recuperabilitat. Els tramvies incorporaran tecnologia de seguiment en temps real perquè els usuaris en puguin conèixer la seva ubicació.

L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA DONA LA BENVINGUDA

ALS CINC NOUS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL

L'alcalde els ha fet una reflexió sobre el que significa ser “d’un cos estrictament vinculat amb la realitat del dia a dia de la ciutadania"

Un total de 5 agents de la Policia Local de Vila-seca van prendre possessió a l’Ajuntament de Vila-seca, en un acte que va ser presidit per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, juntament amb el regidor de Serveis Generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero, i acompanyats del sotsinspector de la Policia Local de Vila-seca, José Valiente.

Durant l’acte l’alcalde Pere Segura els ha dirigit unes paraules de benvinguda i felicitació, acompanyades d’una reflexió sobre el que significa ser agent de Policia Local a Vila-se -

ca, ja que es tracta “d’un cos estrictament vinculat amb la realitat del dia a dia de la ciutadania i el més proper a les persones i a la seva quotidianitat”.

VILA-SECA APROVA SUBVENCIONS PER A L’ARRANJAMENT D’HABITATGES I PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES

També s’ha aprovat la constitució de la Junta de Contractació de l’Ajuntament

El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca celebrat el passat divendres 25 de juliol a les 19 hores ha aprovat inicialment les bases específiques per a l’atorgament de subvencions per a obres d’arranjament d’habitatges buits, per tal de destinar-los al lloguer dins la borsa d’habitatges de l’oficina local d’habitatge del municipi, així com l’aprovació inicial també de les bases reguladores per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la creació i l’establiment de noves empreses al municipi de Vila-seca.

El plenari municipal va aprovar també en un dels seus punts la constitució de la

Junta de Contractació de l’Ajuntament de Vila-seca.

En l’apartat d’assumptes dels Patronats Municipals, es va aprovar la modificació de la plantilla i del catàleg de llocs de treball del Patronat Municipal de Música i pel que fa als assumptes d’Alcaldia es va donar compte al ple de les modificacions sobre les composicions de les comissions informatives i dels organismes autònoms municipals, i es va aprovar el nomenament del regidor Federico Modia com a vocal a la Mancomunitat Intermunicipal Serveis Mancomunats d’Incineració de Residus Urbans.